El Component Emocional en El Desenvolupament Del Cancer

EL COMPONENT EMOCIONAL EMOCIONAL EN EL DESENVOLUPAMENT DESENVOLUPAMENT DEL CNCER
Grup de Treball DONA I CNCER de la Secci de Psicologia de les Dones del Collegi Oficial de Psiclegs de Catalunya
Collegi Oficial de Psiclegs de Catalunya
EL COMPONENT EMOCIONAL EN EL DESENVOLUPAMENT DEL CNCER
GRUP DE TREBALL DONA I CNCER Secci de la Psicologia de les Dones Collegi Ocial de Psiclegs de Catalunya (COPC)
Aquest treball dinvestigaci est dedicat, a Gemma Salamanca, qui amb la seva comprensi sobre el lloc que ocupa la dona, ens va acompanyar durant tota la trajectria. Grcies per la teva generositat.
Edita: Collegi Ocial de Psiclegs de Catalunya Imprimeix: Ediciones Grcas Rey, S.L. Dipsit Legal: B-54.533-2007
NDEX
INTRODUCCI ..................................................................................5 Presentaci .................................................................................5 Agraments .................................................................................7 Objectius generals de lestudi ....................................................9 Hiptesis de treball ..................................................................10 La metodologia de recerca .......................................................10 EL MARC TERIC ............................................................................13 LES DADES .........................................................................................19 Resum ......................................................................................19 La identificaci social ..............................................................20 La situaci anmica ..................................................................21 Les relacions amb els familiars propers...................................26 Les relacions socials ................................................................30 Lestil de vida...........................................................................34 El procs sanitari......................................................................43 El fet de saber que es t la malaltia i lactitud respecte a aquesta ....................................................................49 Els canvis en lestil de vida desprs de la malaltia ..................55 VALORACIONS.................................................................................63 El component emocional .........................................................63 Conclusions..............................................................................64 Suggeriments ...........................................................................69 BIBLIOGRAFIA .................................................................................71 ANNEX ................................................................................................75
Introducci
INTRODUCCI
Presentaci
Quan vam comenar la nostra recerca sobre la dona i el cncer, vam observar que en lorigen i laparici de la malaltia no hi interv solament un factor, sin que nhi conflueixen uns quants: el fsic, lemocional, lambiental, lalimentari, el cultural, el religis, el social i el laboral, els quals comporten diferents estils i hbits de vida. Quan observem les estadstiques sobre el cncer en el sexe femen, ens adonem de la incidncia ms gran dels cncers de pit, dovaris i dter en aquesta poblaci i ens fem unes quantes preguntes: En les dones es desenvolupen amb molta ms freqncia aquests cncers en lloc daltres que no estan tan relacionats amb la fisiologia femenina. Quins sn els factors emocionals que influeixen en aquest procs? Laugment del cncer femen en les societats industrialitzades, t a veure amb la nostra lluita per aconseguir els mateixos drets dels homes en la societat i en el mn laboral? Dur el pes del canvi cap a la igualtat entre els sexes, que condueix a lequilibri entre el mascul i el femen, t un preu en la salut de les dones? Contestar-les exigeix reflexionar i esbrinar, a travs dun treball directe amb les dones malaltes, si aquestes sn conscients del malestar que envolta el nostre gnere, tant individualment com collectivament. El fet de ser dona est marcat per uns condicionaments socials, histrics, religiosos i culturals que han influt en nosaltres durant segles. Aquests condicionaments comporten un qestionament constant de lsser femen amb relaci a tots els vessants de la seva vida (sexual, maternal, professional...) i una lluita per trobar un espai social que li permeti un
El component emocional en el desenvolupament del cncer
desenvolupament complet sense limitacions degudes al seu sexe. La repressi de la dona i lequaci dona-mare han perseguit el sexe femen i avui encara actuen en nombroses societats i cultures creant culpa, malestar i un domini dun sexe sobre laltre. La recerca de la prpia identitat fa que les dones senfrontin amb el que es suposa que han de ser i sentir, i cerquin el que volen individualment i com a grup social. Lintent de sortir del parany cultural, religis i social en qu estan atrapades requereix un esfor emocional important, perqu comporta una lluita interna entre el desig de canvi i els dubtes per les crregues que representa trencar amb el mite de ser dona. La societat moderna, malgrat haver evolucionat considerablement al primer mn, segueix censurant i qestionant les dones respecte al seu cos libidinal i el seu rol matern; encara sens demanen ms explicacions per les nostres accions que no pas als nostres companys. Aquesta lluita provoca una alteraci emocional que es pot expressar a travs del cos, cosa que dna lloc a la malaltia drgans de lanatomia femenina vinculats amb la sexualitat i la maternitat (lter, els ovaris i els pits, aquests darrers amb dues connotacions: la sexual i la maternal), s a dir, zones de conflicte entre la nostra identitat femenina desitjada i la imposada. Les dones, per altra banda, sempre han assumit el rol de cuidadores, de dipositries del malestar dels altres, de guaridores. dhuc han suportat maltractaments tant al cos com a la ment. Shan sobrecarregat fsicament i psquicament, i shan oblidat delles mateixes i de la cura del seu cos. Aquesta sobrevaloraci de recursos comporta un desgast del cos de les dones, el qual acaba parlant per elles, de manera que el cncer s una porta oberta a la interrogaci, a plantejar-nos que sha arribat a un lmit. Aquestes reflexions ens fan prendre conscincia que conixer i combatre totes les pressions a qu les dones estem sotmeses ajudaria les malaltes no solament en la cura mplia i integral del seu cos, sin tamb en la recuperaci i transformaci del seu entorn i en un nou plantejament de vida, la qual cosa possibilitaria la prevenci. Es tracta de collocar les pacients en una nova etapa de vida en qu fins i tot es plantegi la possibilitat de la mort. Pensem que el cncer tamb t a veure amb la vida i amb una renovaci daquesta amb lacceptaci de la malaltia i el procs que condueix al seu desenvolupament.
Introducci
Aquesta visi global del mn femen ens ha ajudat a plantejar-nos el nostre estudi i elaborar un qestionari (vegeu lapartat La metodologia de recerca), base de la nostra feina, per resoldre els problemes esmentats sobre el cncer i les dones, aix com daltres relacionats ms directament amb el procs de la malaltia: el tractament i la cura.
Agraments
COLLEGI OFICIAL DE PSICLEGS DE CATALUNYA (COPC) INSTITUT CATAL DE LES DONES (ICD) CENTRE DANLISI I PROGRAMES SOCIALS (Carme Valls metgessa endocrinloga i diputada) Associacions de dones afectades AGATA (agrament a Montse Domnech i Conxita Lpez) gAmis (agrament a Montse Girons i Clia Escudero) ASSOCIACI CATALANA CONTRA EL CNCER (agrament a Eva Rodrguez, psicooncloga de lAssociaci) I un agrament especial a totes les dones entrevistades. Autores de lestudi i presentaci del grup GRACIELA TRABA (COORDINADORA DEL GRUP). Psicloga clnica. Nou anys en un servei doncologia a Buenos Aires (Argentina). Membre de la Xarxa de Dones per la Salut. JLIA MASIP. Psicloga datenci primria als serveis socials de lAjuntament de Barcelona. Terapeuta familiar. Autores dalgunes parts de lestudi LORENA FERNNDEZ VEGA. Psicloga clnica. Associada a lAcadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i Balears. MNICA PREZ. Psicloga que treballa en el camp dels recursos humans.
GEMMA SALAMANCA. Psicloga clnica adscrita al SAV de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya. Collaboradores MARIELA BONARIS. Psicloga. RAQUEL MARROQUINO. Psicloga. M JOS GARCA. Psicloga. ALBA ORTEU. Psicloga.
Projecte subvencionat per lInstitut Catal de les Dones i el COPC.
Presentaci del Grup

Som unes professionals integrades a la Secci de Psicologia de les Dones del COPC, on hem format el Grup de Treball Dona i Cncer, que des de lany 2001 es reuneix amb una freqncia de dos cops al mes. Com a representants de la Secci, tamb som membres de la Xarxa de Dones per la Salut i vam participar en lorganitzaci de les jornades de la Xarxa dels dies 30 i 31 de maig de 2003, dins les quals vam presentar el taller Cncer i vida i una ponncia a la taula El paper de la Xarxa i les associacions davant les dones, en qu vrem explicar la necessitat dun espai per a la psicologia de les dones dins del COPC. A la jornada de treball de la Xarxa de l11 de desembre de 2004 vrem presentar el taller Dues per saber, dues per guarir, que vam repetir el dia 27 de maig de 2005 al COPC. Al maig del 2004, vrem collaborar a organitzar les primeres jornades de la Secci de Psicologia de la Dona, en les quals vam participar amb la ponncia Un esdeveniment al cos. Ens van publicar larticle Els factors emocionals del cncer femen al FULL Informatiu del COPC i a la revista de Ginesta, una associaci de dones afectades de cncer mama, i ens en van publicar un altre sobre el taller Dues per saber, dues per guarir a la revista Mujeres y salud (nmero 5).
Introducci
El 28 doctubre del 2005, vam llegir una ponncia sobre la influncia dels factors emocionals en el cncer femen al VII Seminario de Autoformacin de la Red-Caps (Red de Mujeres Profesionales de la Salud del Estado espaol). Lestudi La influncia de lestil de vida de les dones en el cncer femen aquest era el ttol inicial va sorgir de les reflexions de les membres del Grup de Treball Dona i Cncer respecte a les dones que tenen i superen un cncer. Per elaborar-lo, tamb hem tingut en compte la prevenci i el tracte de les professionals i els professionals i de les dones mateixes; per aix les incloem i els incloem en la reflexi a travs de la nostra eina dintervenci i recerca, que s el qestionari destils de vida de les dones amb relaci al cncer, lelaboraci del qual ens ha comportat dos anys de treball amb supervisions i revisions constants. Hem de destacar que abans de fer el qestionari, vrem dur a terme una recerca exhaustiva de bibliografia sobre el tema, la qual va resultar molt decebedora per lescassa informaci escrita trobada. Aquest descobriment ens va empnyer a cercar lassessorament del doctor Manel Rodrguez Cuadra, expert en medicina clssica xinesa. A partir daquesta relaci vrem fer la divisi per temps de lestudi: abans, durant i desprs de la malaltia, la qual cosa ens va ajudar no solament a lelaboraci del qestionari, sin tamb a la de larticle Els factors emocionals del cncer femen, esmentat abans.
Objectius generals de lestudi

1. Conixer els estils de vida de les dones que han pogut incidir en el desenvolupament del cncer. 2. Estudiar els factors emocionals, socials, ambientals i fsics. 3. Aprofundir en les relacions entre professionals i dones amb relaci al diagnstic, el tractament i la recuperaci de la malaltia. 4. Elaborar un document de treball amb les dades obtingudes, presentar-lo a professionals i a afectades a fi dorientar-los i assessorar-los i fer-ne difusi en hospitals, centres doncologia, institucions i entitats.
10
Hiptesis de treball
Els factors emocionals i afectius que formen part de la salut psicolgica de les dones incideixen de manera important en el desenvolupament, lafrontament i la superaci del cncer femen. Els canvis dhbits en els estils de vida tenen efectes positius en les diferents etapes de la malaltia. La bona relaci entre professionals i pacients comporta un desenvolupament millor en totes les etapes del procs de la malaltia.
La metodologia de recerca
1. Elaboraci dun qestionari per escoltar les veus de les dones. Durant els anys 2003-2005 vrem estudiar i elaborar les parts de qu consta el qestionari, per mitj del qual volem investigar levoluci de la malaltia de les dones afectades de cncer i extreuren unes conclusions i hiptesis. Va ser una eina feta mitjanant lectures i amb una supervisi professional. 2. Passaci del qestionari. Durant els mesos de novembre i desembre del 2005 i gener del 2006 vam passar el qestionari a uns quants grups de les associacions de dones esmentades ms amunt (AGATA, gAmis, Associaci Catalana contra el Cncer). Totes les integrants dels grups sempre van ser molt obertes i van mostrar molta predisposici a collaborar amb lestudi, per vam tenir dificultats per coincidir en les entrevistes de passaci. En ser grups ja formats, tenien uns horaris i uns temes molt organitzats. Tot i aix, grcies a ells tenim la mostra, formada per cinquanta-dues dones afectades. Som molt conscients que s una mostra limitada, ja que, a ms de ser unes dones molt conscienciades de lenfocament del suport social que donaven els grups, tamb eren dun nivell socioeconmic i cultural mitj-alt, aspectes que es noten en les variables destudis, treball, relacions i oci. 3. Valoraci i anlisi de les dades obtingudes amb el qestionari. Durant els mesos de gener i febrer del 2006 i maig i juny del 2007 vam tenir
Introducci
11
el suport del socileg Enric Sampere, de lempresa Progess, per a la qualificaci estadstica i sociolgica, i per a la revisi final. 4. Elaboraci del document de treball. 5. Presentaci del document i de propostes dorientaci, assessorament i difusi.
El marc teric
13
EL MARC TERIC
He pintado mi columna vertebral para los mdicos, pues ellos no la pueden ver en sus radiografas. Mi pintura lleva en s el mensaje del dolor. Aquestes frases de Frida Kalho ens situen en el tema de lestudi i en la direcci de la investigaci. Haurem de veure que una qesti orgnica es sol recobrir dun component emocional i que en lelement orgnic tamb hi ha immers el psquic. Hi trobem dos llocs: aquell pres com una mquina, amb els ossos, les plaquetes, els rgans, les vies sangunies, etc., i el cos habitat pel llenguatge. Aquell que la medicina ausculta, radiografia i analitza; aquell en qu la medicina injecta productes i introdueix hormones; aquell que la cincia manipula trossejant-lo amb un rony, un cor, un ovari, a vegades oblidant completament lesperit que els uneix, s aquest altre cos que la psicologia escolta, interpreta i acull. El cos s una forma, per tamb la histria duna persona. Quant a la forma, el cos experimenta una transformaci contnua al llarg de la vida i a poc a poc s reemplaat per altres formes. Quant a la histria, narra el desenvolupament de les vivncies que li passen a travs del temps. El que Frida Kalho explica ens desvela que, per molt nodrida que sigui una histria clnica, no nhi ha prou per descobrir la seva angoixa per un cos cicatritzat, endolorit, paralitzat. Langoixa s aquell sentiment que, situant-se en el nostre cos, el posa en una altra part dell mateix, en un altre lloc del mn biolgic.
14
Aquest cos t a veure amb la paraula i sallunya de lelement somtic pur, perqu hi s per escanejar-lo, fertilitzar-lo i fer-hi trasplantaments. Els metges sn necessaris en aquesta relaci metge-cos biolgic, per a pesar de la tecnologia tan precisa que hi ha actualment, algunes vegades no saconsegueix explicar per qu el cos no respon als clculs indicats ni per qu a aquesta tecnologia li manca ms escolta i ms paraula. El cos, quan emmalalteix, fa smptomes. La nostra feina s esbrinar all que amb el seu smptoma suporta, esbrinar qu amaga aquell smptoma sense medicaci ni mitjans fsics. Quan els mitjans fsics no ho descobreixen i fracassen, el mtode psicolgic apareix i es presenta. No hi ha cap dubte que els estats recurrents dangoixa engendren desordres greus a lorganisme. Un dolor al cos calma un altre dolor ms fort a lnima: s molt possible que, una vegada installat el smptoma, en faci s per expressar els seus desitjos ms profunds; la mentalitat inconscient que ha fet s dun smptoma ja creat sexpressa a travs del cos. La nostra feina s saber qu cavalca sobre el smptoma tenint en compte la personalitat del pacient, els seus conflictes conscients i inconscients, i considerant-la com un tot. Comena en el punt en qu aquest cos es separa radicalment de lorganisme. El saber mdic s un saber sobre lorganisme i s un saber efectiu: una cama trencada no es tracta amb una interpretaci psicolgica, sin amb guix. Nosaltres no tractem lorganisme, sin lelement simblic daquest cos. La nostra feina alleujar el patiment emocional. Quan el smptoma parla dall que sha filtrat en ell, desapareixen langoixa, el temor, lansietat, les pors, la tristesa, etc. Encara que avui en dia sabem moltes ms cosses que els nostres avantpassats respecte al cos, la seva composici, la seva mecnica i la seva qumica, no som tan lluny com voldrem pel que fa a la seva essncia, s a
El marc teric
15
dir, pel que fa a aquest conjunt de manifestacions que escapen als nostres mitjans dinvestigaci i que, en la mesura que ning no pot controlar els moviments del cos i de lnima, no paren dinterrogar-nos. Per s que s cert que avui en dia els onclegs ja no sescandalitzen tant quan els psiclegs parlem de significats inconscients amb relaci a la presncia dun tumor maligne. Diferents factors han perms un mfasi ms gran en els aspectes psicolgics del cncer. Hem passat duna concepci paternalista que comportava el silenci entre el metge i el pacient a la necessitat que el metge comparteixi amb el malalt no solament les dades clniques, levoluci i el pronstic, sin tamb laspecte emocional que hi ha en tot aquest procs. Avui ning no nega la relaci entre el desenvolupament del cncer i la resposta immunolgica, i tamb saccepta que la condici immunitria de cada persona rep una influncia indubtable de lestat psquic. Per no nhi ha prou amb aix, ja que s necessari desplaar laccent de les nostres indagacions des de la malaltia anomenada cncer fins a la dona que t cncer per saber en quina classe de drames es desenvolupen els cncers. Volem el cos lliure i en volem el control; li exigim que sempre estigui disposat, per no nacceptem els lmits; en volem gaudir al mxim, per no el volem escoltar, sobretot perqu t el mal costum de manifestarse mitjanant la fatiga, el dolor, la malaltia, els accidents, les pors, les angoixes, lenvelliment, que impedeixen el nostre plaer. La paraula cos revela i expressa mltiples significacions. Podem dir que s una paraula obsessiva en la societat contempornia. Tothom pensa en el cos, tothom vol expressar quelcom sobre el cos, integrar-lo en noves filosofies. La seva omnipresncia en la cultura actual i la tendncia creixent a modificar-lo ens porten a interrogar-nos sobre el cos des dun altre lloc. Modelat per lexercici fsic, banyat per lesfor, maquillat, vestit, suggerit per laparena i la seducci, s objecte de totes les cures i atencions. Mantingut correctament sembla que no reclama res. Aix identificarem la salut: La vida en el silenci dels rgans.
16
Per quan el silenci de lestat de salut del cos es trenca, apareix la malaltia amb els seus fantasmes. La malaltia s com un llum vermell que sencn i ens diu que no podem seguir aix, que hem de descodificar el missatge que ens envia. El cos s una bona via per accedir als problemes i conflictes que provoca la vida. El cos s un espai ntim dexperincia. La singularitat de cada vivncia es relaciona amb la cognici singular del cos i la concepci daquest. El grau de desenvolupament de la ment ens endinsa en el camp de la subjectivitat profunda. El cos s casa nostra, el nostre hbitat; s un estrany en la nostra psique, un estrany que ens regeix el dest. s una pertinena en canvi constant. Aix implica que el sentiment de ser nics i estables sempre corre el perill de descentrar-se. Un espai separa la nostra unitat somatopsquica. El cos extern, palpable, la pell, cobreix el cos interior, aquest altre cos que envia senyals al funcionament fisiolgic quotidi i a la disfunci patolgica. Aquestes funcions del cos, visibles i invisibles, estan subjectes als esdeveniments del temps, als accidents i les malalties, capaos de distorsionar una vegada i una altra la imatge conscient i inconscient del cos, de generar angoixes monstruoses i idealitzacions esttiques. El cos interior s ple de misteris. Cada persona estableix una relaci nica i especial amb el seu cos. Aix, trobem cossos que enganyen, cossos que neguen i daltres que exageren amb relaci a la simptomatologia. Hi ha espcies de cossos que queden fora de linstrumental mdic. Saber que el cos de la cincia no s el de la religi; que el cos que seduca no s el que administra la poltica, que el cos que atn la medicina no s necessriament el que habita el subjecte que el pateix . Cada persona malalta amb una alteraci diferent del cos fsic representa, en lescenari de la vida, un drama i una histria tan diferent com ho s
El marc teric
17
aquella precisa alteraci del cos, de manera que cada una de les malalties fsiques identificables, s a dir, les tpiques, correspon, en el terreny de la histria, a una temtica, un gui, un llibret igualment tpics. Si hi ha un aspecte relacionat amb el cncer, s el del dolor. Nosaltres parlarem del dolor psquic. El dolor mental no s necessriament patolgic, sin que es repeteix en la vida com si madurssim a cops de dolors successius. El dolor psquic s un dolor de separaci, un arrancar, una prdua. En una malaltia s la prdua de la integritat del cos, la prdua de la salut, el dolor de la mutilaci quan perdem una part del cos. El dolor psquic s un sentiment fosc, difcil de definir, que, quan no el copsem b, samaga de la ra. Aquest dolor s la manifestaci a lexterior dalguna cosa que ens travessa per dins. A diferncia del dolor corporal causat per una ferida, una lesi, etc., el dolor psquic sesdev sense aquests mals externs. All que el motiva no es localitza a la carn, no s un dolor de la massa somtica que tamb nhi ha, sin que la causa se situa ms enll daquest cos corporal i hi exerceix la seva influncia. Per acabar, direm que en el nostre treball apartem la pacient duna visi mdica de la malaltia, que ja revisa amb el seu oncleg. El discurs mdic en les entrevistes psicolgiques funciona com a resistncia a la confrontaci de la pacient en fer-se preguntes sobre la seva malaltia i les conseqncies anmiques que aquesta li genera. Quan entenem qu implica el cncer per a la pacient com a forma de vida, tamb comprenem que la pretensi de curar en el sentit tradicional de tornar les coses al seu estat primitiu s una utopia, perqu en alguns casos no es tracta de recompondre totalment la mama de la pacient que el cncer se li ha emportat, sin de comprendre, una vegada constatat el tipus de transformaci que el cncer li comporta, que ens trobem davant duna transformaci irreversible.
18
Curar un cncer, per tant, implica un canvi cap a un estat diferent del primitiu, anterior a la malaltia. Per tant, la malaltia del cncer ni comena ni acaba amb el tumor, sin que el cncer, ents aix, transcendeix els lmits del tumor. Qui no coneix lalegria que dna comenar quelcom nou? Un any nou, una feina nova, una etapa nova i un comenament nou equivalen a una possibilitat nova de transformaci. Desprs duna situaci de malaltia es dna lactitud de tornar al mn. El qui retorna del desert, de laridesa de la malaltia, de fora, experimenta una transformaci i ha de recuperar el fet de tornar a mirar les coses duna manera ms intensa i duradora al llarg del temps. Haurem de sortir de la situaci de la malaltia amb lactitud de comenar de nou. La paraula cncer ens planteja la prdua de la illusi de leternitat. Aix com el qui no t cncer podria considerar-se etern, qui t aquesta malaltia considera que morir. Cap de les dues qestions no s certa; molts tractaments actuals permeten la vida en estat lliure de la malaltia, una remissi duradora i una millora de la qualitat de vida, per la qual cosa el cncer no implica indefectiblement la mort, encara que algun dia hem de morir. El cncer s una prdua, un dolor, una cicatriu que ens retorna a la mort, a la realitat que volem oblidar: la vida sacaba, t una fi. El diagnstic del cncer ens presenta el final de la vida, per tamb podem comenar en aquest final. Aix com en la vida hi ha moltes petites morts (acomiadaments, trencaments de vincles, finalitzaci destudis i/o feines, malalties, envelliments...), tamb hi ha petits naixements: els intents de donar a la vida comenaments nous.
Les dades
19
LES DADES
Resum
En els diferents apartats de lestudi, a partir de les dades aplegades, els quadres i els grfics, volem mostrar les respostes que ens van donar les dones que havien patit algun tipus de cncer sobre la seva visi emocional de levoluci del cncer (abans, durant i desprs de la malaltia) i sobre diferents qestions que els demanvem: la situaci anmica, les relacions amb els familiars propers i socials, lestil de vida, el procs sanitari, els coneixements sobre la malaltia, lactitud respecte a aquesta i els canvis de lestil de vida. Les dades ens mostren que, a pesar de formar part de grups de suport i entendre la importncia de tenir les persones estimades a prop, els costava de respondre amb relaci a aspectes emocionals. Noms lansietat i lestrs van obtenir la puntuaci ms alta respecte a les altres preguntes que feien referncia als sentiments. Per altra banda, van demanar una comunicaci ms propera i directa amb el seu professional pel que fa a la comunicaci del diagnstic i el seguiment del tractament. Tamb, i de nou a pesar de la manca de respostes a lltima part, desprs de la malaltia, s que a nivell qualitatiu en les preguntes obertes van mostrar una gran diversitat de respostes com a reflexi sobre el futur i un canvi destil de vida, es cuiden i escolten ms.
20
La identicaci social
La segent taula mostra lestat civil de les dones entrevistades. Estat civil Casada Soltera Viuda Separada Altres estats No consta Total Freqncia 38 6 2 1 2 3 52 % 73,2 11,5 3,8 1,9 3,8 5,8 100,0
La major part de les dones entrevistades eren casades. Els altres estats civils tenien percentatges molt ms baixos. A continuaci es mostra la distribuci de la variable dels estudis. Estudis Bsics/primaris Mitjans Superiors NS/NC Total Freqncia 11 18 20 3 52 % 21,1 34,6 38,5 5,8 100,0
Una part de les dones entrevistades, concretament el 38,5%, tenia estudis superiors. El 34,6% de les dones entrevistades tenia estudis mitjans. El 21,1% tenia estudis bsics/primaris i, finalment, el 5,8% no va respondre la pregunta. A la segent taula veiem les diferents professions que tenien les dones entrevistades.
Les dades
21
Professi Funcionria Administrativa Aux. administrativa Mestressa de casa Assistenta social Aux dinfermeria Infermera Treballadora per compte propi Comercial Amb contracte Comptable Informtica Jubilada Llicenciada en art Llicenciada en serveis socials Mestra de catal Naturpata Pedagoga Professora Psicloga Sastressa Teleoperadora No consta Total Freqncia 5 4 2 6 4 1 4 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 10 52 % 9,7 7,7 4 11,5 7,7 1,9 7,7 4 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 19,2 100,0
La situaci anmica
Lestudi es basa en la importncia del component emocional en la salut psicolgica de les persones i en la formaci integral de la salut, composta pels aspectes biopsicosocials. Tamb t en compte lestructura diferencial
22
de les dones quant a la fisiologia i la gran influncia dels valors i de la cultura heretats al llarg dels segles. Molts autors afirmen que lestrs pot influir en linici i el desenvolupament del cncer i generar canvis biolgics propis de les respostes de lestrs i canvis en les conductes de salut o en els estils de vida que poden predisposar a la malaltia. J. A. Flrez Lozano (2004) diu: Nuestro punto de vista no se orienta, por lo tanto, sobre el plano molecular o biofsico, sino en las circunstancias psicosociales especficas si es que las hay, capaces de desencadenar un cncer de mama o cualquier otro. Volem confirmar si els aspectes anmics com lansietat, la temena, la irritabilitat, la tristesa, lagressivitat, la desvaloraci, la culpabilitat, els problemes dalimentaci, de son, de memria, de cura personal, de sexualitat i daltres, respecte als quals fem preguntes al qestionari, tenien influncia abans del diagnstic i durant el desenvolupament de la malaltia. Gaireb no van respondre respecte a aquests sentiments. La resposta ms alta va ser amb relaci al sentiment dansietat (48,1%); el de tristor i els problemes de concentraci van tenir un percentatge una mica ms baix (34,6% i 26,9%, respectivament). Entre altres situacions anmiques destaca lestrs laboral. Hem de tenir en compte que la majoria eren dones que treballaven i tenien estudis mitjans (34,6%) i superiors (38,5%), la qual cosa ens fa considerar aquest factor com un element important per a la dona actual, formada i treballadora, que ha de conciliar la vida familiar amb la laboral. Lestudi de V. Cardenal i I. Oroo exposa diferents tipus de variables psicolgiques que es donen en la predisposici a tenir malalties canceroses i en levoluci daquestes, i tracta de la importncia i el paper essencial dels factors psicolgics en tot trastorn psicosomtic dacord amb el principi multicausal de la malaltia. Aquests factors (gentics, familiars, socioculturals, cognitius i emocionals) actuen els uns amb els altres i contribueixen a laparici dun trastorn fsic.
Les dades
23
En altres estudis de la personalitat, Booth, Kewley i Friedman1 (1987) parlen de la personalitat predisposada al trastorn fsic per un predomini de lestat emocional negatiu. Watson i Pennebaker (1989) tracten de la personalitat predisposada al distress i amb tendncia a exhibir smptomes de malestar emocional que en determinades situacions poden conduir a una malaltia fsica. Levenson i Bemys (1995) expliquen que certes variables psicosocials influeixen en el patiment i levoluci del cncer; algunes daquestes variables sn lestrs psicosocial, les emocions dansietat, la ira, la depressi, les dimensions de la personalitat, lalexitmia, lagressivitat, el neuroticisme, la personalitat resistent a lestrs, el suport social i afectiu o lestil dafrontament repressiu i evitatiu. En la primera hiptesi volem confirmar que els factors emocionals incideixen duna manera important en el desenvolupament, lafrontament i la superaci del cncer femen. Observem a les segents taules sobre els sentiments que el sentiment dansietat s aquell amb qu les dones entrevistades sidentificaven ms per dir el que sentien. No hi va haver cap resposta respecte a la resta de sentiments (NO en els grfics que es mostraran significa que no van respondre).
Situaci anmica
100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0
51,9 78,8 88,5 78,8 76,9 90,4
No S
48,1 21,2 Temena 11,5 Problemes alimentaris 21,2 Problemes del son 23,1 9,6 Agressivitat
1 Autors extrets de lestudi de Cardenal i Oroo.
Irratabilitat
Anisetat
24
Situaci anmica
100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0
65,4
78,8
84,6
73,1
80,8
92,3
82,7
No S
34,6
21,2
15,4
26,9
19,2
7,7
17,3
Tristor
Desvaloritzaci
Problemes de memria
Culpabilitat
Entre altres situacions anmiques destaca lestrs laboral, la qual cosa ens fa considerar aquest factor com un element important per a la dona actual, formada i treballadora, que ha de conciliar la vida familiar amb la laboral.
Situaci anmica: altres

Estrs laboral 15% Problemes y situacions familiars 6% Altres estats anmics 4% Altres respostes 4%
Ns/Nc 71%
Alteraci de la cura personal
Problemes con la sexualitat
Problemes de concentraci
Les dades
25
A la segent taula mostrem com veien a les entrevistades les persones que les envoltaven.
Com la veien els altres?

Positiva Passiva Trista Agressiva Nerviosa Contenta Integrada Allada 0 11,5 25 9,6 32,7 30,8 26,9 15,4 20 40 % 90,4 67,3 69,2 73,1 84,6 60 80 100 25 75 88,5 75 S No
Quan sels va preguntar com les veien els altres, el 32,7% de les entrevistades van afirmar que les veien nervioses i el 30,8% van dir que les veien contentes. Les altres maneres com les veien la resta de persones eren, en un ordre descendent del percentatge de les dones que van esmentar aquestes maneres, integrades, tristes, positives, allades i agressives. Seguidament, el qestionari els preguntava si durant aquell temps hi havia hagut cap esdeveniment important o imprevist en la seva vida.
Esdeveniment que afecta l'estat d'nim
Prdua de l'autoestima Maltracte familiar Separaci/divorci Malaltia propera 7,7 7,7 7,7 92,3 100 92,3 92,3 94,2 86,5 71,2 100 % S No
Independncia de fills 5,8 Canvi de domicili Prdua, mort 0 13,5 28,8
26
El 28,8% de les dones van afirmar que durant la malaltia van perdre alg proper. Per altra banda, el 13,5% van canviar de domicili.
Esdeveniment amb repercussions econmiques
Problemes econmiques Ludopatia Prdua de poder jerrquic 3,8 Deute 3,8 Situaci d'abs moral en el treball 5,8 Treball precari 3,8 Jubilaci Atur 7,7 7,7 0 10 20 30 40 9,6 90,4 100 96,2 96,2 94,2 96,2 92,3 92,3 50 % 60 70 80 90 100 S No
Gaireb una de cada deu entrevistades va afirmar que havia tingut problemes econmics. Arribar a ledat de jubilaci i anar a latur eren les situacions menys freqents.
Les relacions amb els familiars propers

Les dades que observarem a continuaci sobre les relacions amb la famlia i lentorn immediat palesen un alt grau de satisfacci, cosa que ens fa pensar que aquestes relacions tenen un paper molt important en la superaci i lafrontament de la malaltia. La famlia s un element motivador i estimulant del jo social, al qual comporta un afrontament ms gran. Pensem que s important assenyalar que les dones daquesta mostra pertanyien a grups dajuda mtua, fet que tamb podia influir en la seva posici en els diferents moments de la malaltia. A continuaci mostrem un grfic on es veu la relaci que les entrevistades tenien amb la mare i el pare respectius.
Les dades
27
Relacions immediates
100 90 80 70 60 % 50 40 30 20 10 0
26,9 11,5
38,4
15,4 61,6
Altres respostes Relaci conflictiva Relaci positiva
46,2
Relaci amb la mare
Relaci amb el pare
El grfic anterior mostra que les relacions eren ms positives amb la mare que amb el pare i que les relacions conflictives eren ms freqents amb el pare que amb la mare. Al segent grfic veiem la relaci de les entrevistades amb la seva famlia de convivncia.
Grau de satisfacci de la relaci amb la famlia de convivncia
Ns/Nc 8% Poc satisfactria 14%
Molt satisfactria 27% Satisfactria 39%
Bastant satisfactria 12%
El 78% de les dones entrevistades van afirmar que tenien una relaci amb la seva famlia de convivncia molt satisfactria, bastant satisfactria o satisfactria. Noms una de cada set dones entrevistades van respondre que hi tenien una relaci poc satisfactria.
28
Grau de satisfacci de la relaci amb la prpia famlia d'origen

Molt satisfactria 17% Ns/Nc 2% Insatisfactria 4% Poc satisfactria 10%
Satisfactria 38%
El 84% de les dones entrevistades van dir que tenien una relaci satisfactria amb la seva famlia dorigen, mentre que el 10% van manifestar que hi tenien una relaci poc satisfactria. Finalment, el 4% van dir que la seva relaci era insatisfactria.
Grau de satisfacci de la relaci amb la famlia d'origen de la parella

Ns/Nc 15% Molt satisfactria 12% Insatisfactria 10% Poc satisfactria 14%
Satisfactria 28%
Les dades
29
Veiem que, quan vam preguntar el grau de satisfacci de la relaci amb la prpia famlia dorigen i amb la famlia dorigen de la parella, el percentatge de les relacions poc satisfactries i insatisfactries va augmentar. Segons les dades de lestudi, podem afirmar que les pacients no explicaven els problemes familiars importants. La relaci que mantenien amb la seva mare i el seu pare era, en general, positiva i normal. Les relacions ms satisfactries eren amb la mare i les ms conflictives eren amb el pare. Consideraven la relaci amb la seva famlia de convivncia actual com a molt satisfactria o satisfactria. La majoria creien que la relaci amb la seva famlia dorigen era satisfactria, si b sha de destacar que el 10% afirmaven que era poc satisfactria i el 4% deien que la vivien duna manera insatisfactria. Van explicar que tenien bastants amics, molts dels quals eren ntims i de confiana. Tot i aix, el 33% van dir que durant la malaltia les acompanyaven pocs amics. En general, el tracte amb els altres (vens, companys de feina...) era correcte. Aix no obstant, hi havia un percentatge considerable de dones que afirmaven que els companys de feina, si b no eren agressius, s que eren competitius i assetjadors, en algunes ocasions. El 21% van explicar que dedicaven bastant de temps a les relacions socials, mentre que un altre 21% daquestes dones van dir que nicament hi dedicava els caps de setmana i ms dun quart de la mostra va reconixer que hi dedicava poc temps. En resum, segons les dades obtingudes en lestudi, podem dir que les dones que tenen un cncer de mama no acostumen a tenir problemes amb les relacions amb els altres i que valoren b i com un gran suport les relacions familiars i socials.
30
Les relacions socials

A continuaci presentem un grfic sobre la quantitat damics que, segons que van afirmar, tenien les dones entrevistades.
Relacions socials immediates: amics (Quantitat)
Ns/Nc 19% Molts 48%
Poc 33%
El 48% van afirmar que els amics amb qui tenien relacions immediates eren molts i el 33% van dir que els amics que les havien acompanyat en la malaltia eren pocs.
Relacions socials immediates: amics (socials)
Ns/Nc 31%
Amics socials 33%
Imposats 2% Propis 34%
Les dades
31
Al grfic que mostrarem tot seguit sobserva la relaci mantinguda amb els vens durant la malaltia.
Relacions venals immediates
100 80 % 60 40 20 0 1,9
Vens invasors
21,2
98,1
90,4
78,8
78,8
Ns/Nc S
9,6
Vens tracte correcte Vens ignorants
21,2
Vens collaboradors
El 78,8% de les persones entrevistades van afirmar que el tracte dels vens havia estat correcte.
Relacions inmediates amb els companys de feina
100 80 60 40 20 0 30,8 0 0 7,7 69,2 92,3 No S
Al grfic anterior es veu que cap dona entrevistada no va explicar que els seus companys de feina fossin seguidistes o agressius. Tot i aix, el 30,8% van dir que els seus companys de feina eren competitius i el 7,7%, que eren assetjadors.
om C pe
Se tit s iu
rs do sa co A us si es gr s te is A
gu
id
32
Relacions socials immediates: temps que hi dedicaven
Altres respostes 2%
Ns/Nc 13%
Poc 26%
Bastant 21%
Caps de setmana 21%
El qu puc 17%
El 21% van explicar que dedicaven bastant de temps a les relacions socials, un altre 21% van dir que hi dedicaven els caps de setmana i ms duna quarta part van afirmar que hi dedicaven poc temps. Una qesti que plantejava el qestionari era com es veien fsicament les entrevistades.
Com es veien fsicament?

100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 Atractiva Seductora Sensual Desitjable 23,1 55,8 25 32,7 9,6 Provocativa 30,8 28,8 17,3 32,7 26,9 17,3 46,2 46,2 50 57,7 Ns/Nc No S
Les dades
33
Ms de la meitat de les dones entrevistades es veien atractives. La segona caracterstica ms compartida era que es consideraven desitjables. El tret menys compartit per les dones entrevistades era trobar-se provocativa i el segon tret menys compartit, veures seductora.
Com es consideraven en les relacions sexuals?
100 90 80 70 60 82,7 50 40 30 20 10 0 Passiva 17,3 11,5 Evitativa 0 Promscua 11,5 Apassionada 19,2 Imaginativa 88,5 100 88,5 80,8 No contesta S
El 19,2% de les dones entrevistades es consideraven imaginatives i el 17,3, passives. Per altra banda, cal dir que no nhi va haver cap que es considers promscua. Al segent grfic mostrem com definien les entrevistades les seves relacions sexuals.
Com definien les seves relacions sexuals?
Altres 8%
Ns/Nc 12%
Imposades 4%
Desitjades 21% Buscades 2% Rutinries 19%
Satisfactries 28% Negatives 2% Creatives 4%
34
Lestil de vida
Quan parlem destils de vida, ens referim a un conjunt de comportaments i/o actituds amb els quals les persones afrontem els reptes que ens comporta la vida. Els estils de vida poden ser saludables o no, depenent del comportament que es tingui i de les actituds que sadoptin. Entre ells cal destacar: -El consum de substncies txiques: tabac, alcohol i altres drogues. -La prctica de lexercici fsic -El son nocturn -Lestrs -La dieta -Locupaci laboral En aquest estudi, ja que tractem del cncer de les dones, hem fet una revisi cientfica de les investigacions sobre els estils de vida que sassocien amb laparici de cncers ginecolgics per relacionar-los amb els resultats obtinguts en lestudi fet, i tamb sha analitzat si aquestes dones van canviar els seus estils de vida un cop donat el diagnstic i desprs dhaver fet el tractament. El consum de substncies txiques i els cncers ginecolgics Lalcohol El 36,6% de les dones entrevistades van afirmar que eren bevedores. El consum dalcohol pot ser un factor afavoridor de tenir cncer, ja que diferents estudis2 han demostrat que en les dones que consumeixen ms de dues begudes diries augmenta el risc de tenir un cncer de pit invasor. Sha observat que el risc s ms alt en bevedores amb menopausa, en dones que tenen una histria de malaltia benigna de pit o que utilitzen HRT (terpia hormonal substitutria).
2 Horn-Ross, P.L.; Canchola, A.J.; West, D.W.; Stewart, S.L. [et alii] (2004) Patterns of alcohol consumption and breast cancer risk in the California Teachers Study cohort, Cancer Epidemial Biomarkers Prev, mar, 13 (3): 405-411.
Les dades
35
Carme Valls3 treu les segents conclusions duna anlisi de 53 estudis epidemiolgics: el risc relatiu de cncer de mama s d1,32 en dones amb una ingesti de 35 a 44 g diaris dalcohol; el risc augmenta del 9% per cada beguda addicional que contingui de 10 a 12 g dalcohol i del 45% quan es prenen 5 copes al dia, i es pot atribuir a lalcohol entre el 4 i el 10% dels cncers de mama dels pasos desenvolupats (Valls 2006). El tabac El 25% de les dones entrevistades van dir que eren fumadores. El tabac pot ser un altre factor afavoridor de tenir cncer. Carme Valls extreu les segents conclusions de lestudi prospectiu Iowa Womens Health Study: lexposici al tabac abans del primer embars incrementa el risc de cncer de mama; aquest risc augmenta com ms jove es comena a fumar; fumar ms d11 paquets lany, comenar a fumar abans dels 20 anys i fumar 5 o ms paquets la setmana abans del primer embars provoca un increment daquest risc del 13 al 29%, ms gran entre les que no han fumat mai (Valls 2006). La prctica de lexercici fsic i els cncers ginecolgics El 30,8% de les dones entrevistades van explicar que eren esportistes. La prctica de lesport pot prevenir laparici dun cncer, ja que alguns estudis4 en qu sha investigat lassociaci entre lactivitat fsica i el risc de cncer de pit desprs de la menopausa han demostrat que aquest risc s ms baix si regularment es fa una activitat fsica. El son i els cncers ginecolgics Un altre factor que tamb ajuda a prevenir laparici del cncer s la duraci del son. En alguns estudis5 sha observat que les dones amb un son llarg tenen menys risc de tenir cncer de pit.
3 Valls, C. (2006) Monogrc sobre el cncer de mama, Mys, nm. 18, pg. 16-20. 4 Patel, A.V.; Callel, E.E.; Bernstein, L.; Wu, A.H.; Thun, M.J. (2003) Recreational physical activity and risk of postmenopausal breast cancer in a large cohort of US women, Cancer Causes Control, agost 14 (6): 519-29. 5 Verkasalo, P.K.; Lillberg, K.; Stevens, R.G; Hublin, C. [et alii] (2005) Sleep duration and breast cancer: a prospective cohort study, Cancer Res., octubre, 15, 65 (20): 9595-600.
36
Lestrs i els cncers ginecolgics Una de les preguntes del qestionari eren: Com sexplica la malaltia que ha patit?. Les respostes de les dones van ser variades. No obstant aix, algunes van dir que hi havia una relaci entre lestrs i laparici del cncer. Algunes daquestes respostes sn les segents: - Com la suma de diversos factors (gentics, estrs). - A causa de lestrs laboral, crec que vaig desenvolupar la malaltia. - He dedut que amb lestrs em van baixar les defenses i el cos va dir sc aqu. - No s si lestrs hi t res a veure, per lany 2003 va morir el meu pare. En alguns estudis6 shan investigat les experincies estressants i adverses de la vida en pacients amb smptomes de cncer de pit. Els resultats confirmen la idea que hi ha una relaci directa entre els esdeveniments vitals i el risc de tenir cncer. La dieta i i els cncers ginecolgics Lalimentaci que van seguir les entrevistades va ser la segent:
Estil de vida (alimentaci)
Cuina elaborada Guists rpids de fer Poca quantitat Molta quantitat Desordenada Ordenada amb els horaris Vegetariana Salses, fregits,... 0 20 42,3 55,8 40 % 60 48,1 65,4 57,7 40,4 75 57,7 44,2 80 100 80,8 51,9 34,6 42,3 59,6 25 S No 19,2
6 Ollonen, P.; Lehtonen, J.; Eskelinen, M. (2005) Stressful and adverse life experiences in patients with breast symptoms; a prospective case-control study in Kuopio, Finland, Anticancer Res., generfebrer, 25 (1B): 531-536.
Les dades
37
Com a factors favorables, observem que el 80% van seguir una cuina elaborada, el 75% van optar per una alimentaci ordenada amb els horaris i el 42% es van estimar ms lalimentaci vegetariana. No obstant aix, com a factors de risc constatem que el 55,8% menjaven salses i fregits, el 57,7% menjaven molta quantitat daliments i el 40,4% seguien una dieta desordenada. Un dels estudis ms importants que tracta de la relaci entre la dieta, els estils de vida i el cncer s lestudi prospectiu europeu EPIC,7 en el qual intervenen 10 pasos europeus, entre els quals hi ha Espanya. En els ltims anys, els resultats daquest estudi han demostrat que les persones que han seguit la dieta mediterrnia envelliran ms tard; la dieta mediterrnia, basada en la fruita, la verdura i els greixos insaturats, est associada amb una esperana de vida molt ms gran. De totes maneres, la relaci entre la dieta i el cncer encara no s clara, ja que shan de tenir en compte molts altres factors que tamb influeixen. Locupaci laboral i els cncers ginecolgics Locupaci laboral de les entrevistades era la segent: Professi Funcionria Administrativa Aux. administrativa Mestressa de casa Assistenta social Aux dinfermeria Infermera Treballadora per compte propi Comercial Freqncia 5 4 2 6 4 1 4 2 1 % 9,7 7,7 4 11,5 7,7 1,9 7,7 4 1,9
7 Carlos A. Gonzlez, Carmen Navarro, Carmen Martnez [et alii] (2004). El estudio prospectivo europeo sobre cncer y nutricin (EPIC), (#) Revista Espaola de Salud Pblica, mar-abril, vol. 78, nm. 2, p. 167-176. ISSN 1135-5727.
38
Professi Amb contracte Comptable Informtica Jubilada Llicenciada en art Llicenciada en serveis socials Mestra de catal Naturpata Pedagoga Professora Psicloga Sastressa Teleoperadora No consta Total Freqncia 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 10 52 % 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 19,2 100,0
Encara que en el 19% dels casos no consts de qu treballava lentrevistada, les feines ms predominants en aquest estudi eren: mestressa de casa (11,5%), funcionria (9,7%), administrativa (7,7%), assistenta social (7,7%) i infermera (7,7%). Aquests resultats confirmen una part de la investigaci que va fer Marina Polln (1971-1989), si b la mostra del nostre estudi s massa petita (52 dones) per poder generalitzar resultats. Segons aquesta autora, les ocupacions ms relacionades amb laugment de la incidncia del cncer de mama femen constitueixen dos grups: el docupacions amb probable excs de risc (metgessa, farmacutica, professora de nivell mitj, mestra, analista de sistemes, operadora de telfon i telgraf, galvanitzadora i recobridora de metall, perruquera i esteticista) i el grup docupacions amb possible excs de risc (treballadora religiosa, treballadora social, caixera de banc, telefonista doficina, dentista, alt crrec del Govern i lAdministraci, i agent de compres).
Les dades
39
Els canvis en els estils de vida i els esdeveniments vitals Dacord amb els resultats de lestudi, moltes dones van canviar els estils de vida, de manera que la malaltia no els va deixar indiferents. Alguns daquests canvis es poden observar en les respostes que van donar a la segent pregunta: Quins han estat els canvis ms profunds?. Quins van ser els canvis ms profunds? (Si nhi va haver) Freqncia Valorar les coses duna manera diferent 9 Tranquillitat i seguretat 4 Aprendre a viure amb alegria i noves ocupacions 3 Pensar ms en mi 3 Solidaritat 2 Trencar amb el meu marit 2 Canvis en la vida sexual 1 Forma de veure la vida i de viure-la 1 Cansament crnic 1 Ms lletja 1 Ms extravertida i comprensiva 2 No puc realitzar els meus propsits 1 El concepte de la vida 1 Sensaci de provisionalitat 1 Canvi fsic 1 Pensar en la malaltia 1 Veus la mort molt a prop 1 Canvis laborals 1 Cap canvi 3 NS/NC 13 TOTAL 52
40
Un canvi molt generalitzat va ser una nova manera dafrontar la vida (ms comprensiva, noves ocupacions, valorar les coses diferentment...). Tot i aix, un dels canvis de dues entrevistades va ser trencar amb el seu marit. En molts estudis sha vist que aquest esdeveniment pot ser un factor de risc, tant daparici com de recaiguda. Entre aquests estudis cal destacar una metaanlisi8 del 1966 al desembre del 2002 sobre els estudis que examinen els esdeveniments vitals (mort del marit, mort dun parent o un amic, problemes de salut, canvi destat civil...) i el risc de tenir cncer de pit. Els resultats daquesta metaanlisi van demostrar una relaci entre la mort del marit i el risc que aparegui el cncer de pit. En un altre estudi9 es van examinar els esdeveniments i les adversitats que transcorrien durant el perode postoperatori del cncer de pit. Segons els resultats, hi ha una associaci pronstica entre els esdeveniments vitals adversos i la repetici del cncer de pit. De totes maneres, s necessari un estudi anticipat ms gran per confirmar-ho. Finalment, un estudi10 en qu sinvestigaven els esdeveniments vitals, les prdues emocionals importants, les situacions difcils de la vida i les caracterstiques psicolgiques va demostrar que els esdeveniments vitals en els 12 mesos anteriors a linici dun cncer de pit i en una classe social baixa estaven relacionats amb el fet de tenir menys possibilitats de supervivncia de la malaltia desprs dhaver controlat els factors clnics. En el nostre estudi veiem que la majoria de les entrevistades sn duna classe social mitjana-alta, pel que fa tant al nivell destudis com al nivell socioeconmic. aix pot ser un indicador favorable de mayor supervivencia. A continuaci presentem diferents grfics que mostren les respostes de les entrevistades amb referncia a les caracterstiques de lhabitatge on vivien, els hbits, loci, etc.
Duijts, S.F.; Zeegers, M.P.; Borne, B.V. (2003) The association between stressful life events and breast cancer risk: a meta-analysis, Int J Cancer, desembre, 20, 107 (6): 1023-1029. 9 Ramrez, A.J.; Craig, T.K.; Watson, J.P.; Fentiman, I.S. [et alii] (1989) Stress and relapse of breast cancer, BMJ, febrer, 4, 298 (6669): 291-293. 10 A. Forsen (1991) Psychosocial stress as a risk for breast cancer, Psychother Psychosom, 1991, 55 (2-4): 176-185.
Les dades
41
Caracterstiques de l'habitatge en qu vivien

100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0
21,2 51,9 90,4 78,8 48,1 9,6 36,5 63,5
32,7 59,6 92,3 67,3 40,4 7,7 40,4 59,6
25
No contesta S 75
Ms duna tercera part de les entrevistades van dir que lhabitatge en qu vivien havia estat escollit, mentre que noms el 9,6% de les entrevistades van afirmar que lhabitatge els havia estat imposat.
Quan sels va preguntar si tenen cap hobby, es van obtenir les segents respostes.
co lli da Im po sa da Pe rv os Pe t rl a pa re lla Ll um in os a So ro ll s A le gr e Es pa i C s on fo rta bl e
Es
42
Tenia cap "hobby"?
No 2%
Ns/Nc 29%
S 69%
Gaireb una de cada set dones entrevistades tenia algun hobby. Noms el 2% de les dones entrevistades van dir que no en tenia cap.
Profesi satisfactria?
Ns/Nc 25%
No 10%
S 65%
Ms de la meitat de les dones entrevistades van explicar que tenien una professi satisfactria. Noms una de cada deu dones va afirmar que no estava satisfeta de la feina que feia. Tal com hem observat al grfic anterior, la professi era satisfactria per al 65% de les dones entrevistades. Aix doncs, quan sels va preguntar qu en pensaven, de la compensaci econmica que rebien per la seva professi, el 53,8%, s a dir, ms de la meitat, consideraven que era satisfactria. El percentatge de satisfacci va augmentar quan sels va preguntar si tenien bones relacions amb els companys de la feina, a la qual cosa el 71,2% van respondre que la relaci que hi tenien era satisfactria.
Les dades
43
Al segent grfic veiem la satisfacci de les relacions laborals en diversos grups de persones.
Relacions laborals
100% 80% 60% 40% 20% 0% Companys Responsables Empresa 71,2 23,1 5,8 26,9 15,4 28,8 11,5 59,6
57,7
Ns/Nc Insatisfactria Satisfactria
La majoria van explicar que mantenien la relaci ms satisfactria amb els companys. En segon lloc hi havia lempresa, mentre que la bona relaci amb els responsables era la que obtenia el percentatge ms baix. Per altra banda, la relaci laboral ms insatisfactria era la mantinguda amb els responsables.
El procs sanitari
La relaci metge-pacient en la comunicaci del diagnstic El cncer segueix sent una malaltia tab en la societat actual. Parlar del cncer encara representa, per a molta gent, parlar de la mort. Afortunadament, aquest comportament va canviant i cada dia hi ha ms missatges a favor de la cura i cronicitat dalguns tumors malignes. En aquest context sha de situar la manera com el metge ha de comunicar el diagnstic i fins a on. Les diferncies culturals sn a la base de tot procs de comunicaci. Aix, en el model americ es basa en la idea que el diagnstic, el pronstic i el tractament ja shan de comunicar al pacient en la primera visita i sense tenir gaire en compte les diferncies entre els pacients. Fins i tot en el 40% dels casos el pacient s informat per telfon o desprs de la intervenci quirrgica.
44
En altres pasos, com Frana i lantiga Uni Sovitica, es va seguir una lnia ms pragmtica, de manera que si el pacient sadheria millor al tractament ocultant-li o camuflant-li el procs patolgic amb un altre nom, no se li revelava el diagnstic autntic. En un estudi de lHospital Clnic de Barcelona es va comprovar que 367 professionals de la salut (sobretot metges i infermeres de ms edat) seguien un enfocament conservador a lhora de comunicar la notcia. Noms 25 de 167 malalts a qui havien diagnosticat un cncer van veure el terme cncer en el diagnstic; en els 142 casos restants sutilitzaven termes substitutoris com lcera, inflamaci... Entre els professionals sorgeix el dubte de quina informaci sha de donar i com. Es tracta dun procs dinformaci en qu el comunicador ha de tenir en compte no solament el missatge que pretn transmetre, sin tamb el receptor a qui va dirigit el missatge. Es tracta de trobar la correspondncia entre el que es diu amb qui ho diu i ladequaci de tot plegat al destinatari. Segons el Codi dtica i deontologia mdica: Els pacients tenen dret a rebre informaci sobre el diagnstic, el pronstic i les possibilitats teraputiques de la seva malaltia (article 11.1). El metge ha de comunicar al pacient el diagnstic de la seva malaltia i lha dinformar amb delicadesa, circumspecci i sentit de responsabilitat del pronstic ms provable (article 11.4). Aix, La comunicaci del diagnstic ha de donar-se sense trigar tant com sigui possible i ha de ser gradual, sense tecnicismes, amb un llenguatge clar i una informaci ben organitzada. Sha de respectar el dret del pacient a voler o no conixer el diagnstic o fins on vol fer-ho. Les esperances han destar posades a curt termini. Sha de proposar un pla teraputic.
Les dades
45
La informaci ha de donar-se en un ambient com ms clid millor. A lHospital. Sha de transmetre lexperincia professional juntament amb un sentiment de comproms mdic. Qui comunica la notcia ha de ser el metge o la famlia. En quina mesura s important la relaci metge-pacient? En general, en el procs dinformaci del pacient hi influeixen diferents factors, com sn la informaci que proporciona el metge, el coneixement anterior que t el pacient respecte a la malaltia, el desig dinformaci del pacient i la satisfacci daquest amb la informaci rebuda. La relaci metge-pacient va prenent forma mitjanant components formals (anamnesis, proves...) i components subjectius del pacient (distress psquic, personalitat del pacient, estratgies i estil dafrontament, locus de control...) i del metge (manca dinformaci, barreres en la comunicaci, donar informaci ben organitzada, empatia...). El pacient, amb relaci al diagnstic del cncer, desenvolupa unes estratgies per afrontar la malaltia que varien segons la persona. Aquestes estratgies i lacceptaci o no de la malaltia depenen de variables com: a) b) c) d) lactitud del metge en el diagnstic; les exploracions fetes; el fet de dir o no la veritat; el risc de sucidi.
Lacceptaci o no dun diagnstic de cncer depn de les barreres comunicatives que es presenten en el procs, que poden obeir a la falta dhabilitats comunicatives del professional, al distanciament del professional, metge daquest a perjudicar el malalt o provocar-li emocions fortes i no saber controlar-les. Segons la tercera hiptesi de treball, la bona relaci entre professionals i pacients comporta un desenvolupament millor en totes les etapes del procs de la malaltia.
46
Pel que fa a laspecte institucional, podem assenyalar que el temps despera que passa entre el motiu de la consulta, la realitzaci de les proves i la comunicaci del diagnstic s molt redut, cosa que els pacients valoren molt positivament. Respecte als sentiments que apareixen en aquest temps despera, la por s el ms important. En aquest perode, les taules de ms avall reflecteixen un silenci molt significatiu en la connexi amb la part emocional pel que fa als sentiments que la comunicaci de la malaltia pot provocar. Quan vam preguntar a les dones entrevistades quins eren els seus sentiments, no van respondre, hi va haver el silenci com a resposta, igual que en els dubtes, evasi i negaci, cosa que no vol dir que la resposta fos negativa. En general, la relaci amb el metge va ser bona. Aquestes dones van valorar la comprensi, la sinceritat i el dileg. Observem que a la taula sobre lescolta sorgeix un indicador significatiu sobre la manca daquesta; potser el metge no en podia donar i necessitava un altre lloc descolta si ens referim a la part emocional, fet que actualment explica lobertura a la psicologia oncolgica. No obstant aix, una actitud propera i una formaci sensibilitzadora cap als professionals de la medicina facilitarien aquesta tasca. A continuaci mostrem una taula amb la distribuci de les respostes a la pregunta Quin va ser el motiu de la consulta?. Quin va ser el motiu de la consulta? Freqncia Em vaig notar un bony 5 Detecci en la mamograa 4 Revisi ginecolgica 3 Altres respostes 2 NS/NC 38 Total 52
% 9,6 7,7 5,8 3,8 73,1 100,0
Les dades
47
La majoria dentrevistades no van respondre aquesta pregunta. El motiu de consulta amb un percentatge ms alt havia estat el descobriment dun bony. Tot seguit presentem una taula sobre el temps despera des de la primera consulta fins al diagnstic. Temps despera D1 a 15 dies 1 mes 2 mesos 3 mesos Ms de 3 mesos NS/NC Total Freqncia 27 4 4 2 1 14 52 % 52,0 7,7 7,7 3,8 1,9 26,9 100,0
En general, tal com veiem a la taula anterior, el temps despera va ser d1 a 15 dies. Tamb observem que hi va haver altres perodes despera amb un percentatge molt ms baix i que el 26,9% no van contestar la pregunta. El segent grfic mostra els sentiments sorgits arran de saber que tenien la malaltia.
Qu van sentir?
Negociaci Evasi Dubtes Sentiments Pors Intuicions 0 9,6 9,6 17,3 21,2 42,3 38,5 20 40 % 60 90,4 90,4 82,7 78,8 57,7 61,5 80 100 S Ns/Nc
48
Segons les entrevistades, el que van sentir ms a la consulta va ser por. El 38,5% van tenir un seguit de intucions. La taula segent reflecteix que moltes dones van rebre la notcia soles. Algunes van dir que ho havien sabut per telfon o per carta. Pensem que es podia preveure, perqu les proves prvies ja feien pensar que el diagnstic podia ser negatiu. Qui dna la notcia hauria de ser el metge o un membre de lequip interdisciplinari. Com van rebre la notcia? Soles Acompanyades No consta Total Freqncia 24 10 18 52 % 46,2 19,2 34,6 100,0
Tal com sobserva a la taula anterior, la majoria van rebre la notcia totes soles (46,2% dels casos). El 19,2% van afirmar lhavien rebuda acompanyades i el 34,6% no van contestar la pregunta. Seguidament es preguntava a les persones que havien rebut la notcia acompanyades qui les acompanyava. Qui les acompanyava? Marit Mare Fill/lla Amic/amiga NS/NC Total Freqncia 15 2 1 2 32 52 % 28,9 3,8 1,9 3,8 61,6 100,0
En aquesta taula veiem que, en realitat, hi havia ms dones entrevistades que anaven acompanyades en el moment de rebre la notcia, ja que en
Les dades
49
respondre la pregunta Com van rebre la notcia? nhi havia hagut 10 que deien que alg les havia acompanyat i en demanar-los que especifiquessin amb qui havien anat a la consulta vam veure que 20 dones deien que anaven acompanyades. El 28,9% van explicar que les havia acompanyat el seu marit, mentre que la resta dopcions eren molt minoritries. La segent pregunta del qestionari feia referncia a la persona que els havia donat la notcia. Qui els va donar la notcia? Metge Ho vaig llegir jo mateixa NS/NC Total Freqncia 41 1 10 52 % 78,9 1,9 19,2 100,0
El fet de saber que es t la malaltia i lactitud respecte a aquesta Tot seguit presentem un grfic on es veu lestat dnim de les dones entrevistades en el moment de saber la notcia.
Com es van sentir en el moment de saber la notcia?
Enfadada Culpable 9,6 38,5 90,4 96,2 90,4 28,8 17,3 15,4 55,8 40,4 0 20 40 % 60 59,6 80 100 71,2 82,7 84,6 44,2 61,5 S Ns/Nc
Melangiosa 3,8 Passiva Desestabilitzadora Pessimista Optimista Angoixada Se la imaginava 9,6
50
El sentiment que es va esdevenir ms en el moment de saber la notcia va ser el dangoixa. El 40,4% de les dones entrevistades van afirmar que ja sesperaven la notcia i el 38,5% van explicar que en saber-la shavien enfadat. Desprs els vam preguntar si desprs de la malaltia tenien els sentiments experimentats en saber que lhavien contreta. La taula segent presenta les respostes donades. Tenen els mateixos sentiments desprs de la malaltia? Freqncia % S 22 42,3 No 24 46,2 NS/NC 6 11,5 Total 52 100,0 El 46,2% de les entrevistades van respondre que no tenien els mateixos sentiments, tot i que el 42,3% afirmaven el contrari. Aix doncs, en aquesta pregunta no podem establir una pauta, perqu lopini recollida s diversa. A continuaci oferim un grfic sobre els sentiments respecte de la notcia de la malaltia.
Sentimients respecte de la notcia de la malatia
Desconcert Indignaci Culpa Prdua Solitud Rbia Incertesa Por Tristor 0 11,5
30,8 28,8 88,5 15,4 17,3 42,3 61,5 59,6 42,3 20 40 %
69,2 71,2 84,6 82,7 57,7 38,5 40,4 57,7 60 80 100 S Ns/Nc
Les dades
51
El sentiment ms freqent va ser el dincertesa. Els altres van ser, de ms a menys freqent, els de por, rbia, tristor, desconcert, indignaci, solitud, prdua i culpa. Desprs els vam preguntar quina actitud havien mantingut amb relaci a la malaltia, les proves postdiagnstiques i el tractament. Aquesta actitud es reflecteix al grfic segent:
Actitud amb relaci a la malaltia

Desbordada Serena Activa Positiva Victimista 5,8 Negadora 0 9,6 20 40 % 13,5 48,1 42,3 51,9 94,2 90,4 60 80 100 86,5 51,9 57,7 48,1 S Ns/Nc
El 51,9% de les dones entrevistades es sentien positives. Les altres se sentien serenes (48,1), actives (42,3), desbordades (13,5), negadores (9,6) i victimistes (5,8). A continuaci es presenta un grfic sobre la relaci que les dones entrevistades van mantenir amb el seu metge o la seva metgessa.
Relaci metge/metgessa-pacient
D'escolta de Complicitat Sincera Comprensiva Dialogant 0 20 21,2 46,2 40,4 69,2 40 % 60 48,1 78,8 53,8 59,6 30,8 80 100 51
S No
52
La relaci ms freqent que es va donar entre cadascuna de les dones entrevistades i el seu metge o la seva metgessa va ser una relaci dialogant. La segona relaci ms freqent (48,1%) va ser descolta. Les altres relacions van ser, segons lordre decreixent dels percentatges, sinceres, comprensives i, en ltim lloc i amb el percentatge ms baix (21,2), de complicitat. Uns altres aspectes de les relacions amb el seu metge o la seva metgessa sn els que es presenten a la segent taula.
Relaci metge/metgessa-pacient Freqncia Falta dinformaci del metge o de la metgessa Amb problemes de concentraci Doncologia no nestic contenta Em vaig sentir molt estimada per tot lequip de metges Metges acollidors Segons quin metge, un tracte massa impersonal NS/NC Total 2 1 1 1 1 1 45 52 % 3,8 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 86,7 100,0
Desprs es preguntava quina reacci hi havia hagut en lentorn familiar una vegada sabuda la notcia. Aquesta qesti es plantejava amb referncia a dos aspectes: lactitud de les dones entrevistades amb la famlia respectiva i lactitud daquesta envers la dona malalta. Veiem en primer lloc el grfic que mostra els sentiments de les dones amb la seva famlia.
Les dades
53
Dona envers la seva famlia

Actitud d'ira 3,8 Actitud d'allament 9,6 Actitud depressiva 11,5 Actitud victimista 5,8 96,2 90,4 S 88,5 94,2 90,4 20 40 % 60 80 100 No
Rebuig del suport familiar 9,6 0
Lactitud ms freqent entre les dones entrevistades amb la seva famlia era depressiva. Les altres eren dallament, de rebuig del suport familiar, una actitud victimista i una altra dira. Lactitud de la famlia envers la dona malalta es reflecteix en aquest grfic:
Famlia envers la dona

Temor Negadora De no responsabilitzaci 9,6 9,6 40,4 90,4 90,4 98,1 40,4 0 20 40 % 60 59,6 80 100 59,6
S No
Culpabilitzadora 1,9 Sobreprotectora
Les dues actituds que, segons les dones entrevistades, es donaven ms eren de sobreprotecci i de temor. La resta dactituds que es mostren al grfic eren menys habituals.
54
Finalment, al grfic segent sexposa lactitud de lentorn social i laboral (amistats, companys, vens...) de les dones entrevistades.
Entorn social i laboral

De suport Culpabilitzador 0 Facilitador 15,4 Legalista 0 Collaborador 32,7 Minimitzador 11,5 Distant 11,5 Negador 5,8 Protector 26,9 Comprensiu 0 20 59,6 84,6 88,5 88,5 94,2 73,1 60 % 67,3 S No 40,4
76,9 40
23,1 80 100
Lactitud de lentorn social i laboral de les dones entrevistades va ser, en general, de comprensi, suport, collaboraci i protecci. Les actituds facilitadora, minimitzadora, distant i negadora van ser menys freqents. Finalment, dins daquest apartat es preguntava si hi havia hagut canvis dhbits en saber la notcia. La taula que es mostra a continuaci presenta els comentaris que van fer algunes dones entrevistades. Canvis en lestil de vida Cap canvi Baixa laboral Deixar de fumar Deixar de veure els amics Dependncia absoluta de lHospital Clnic Dormir ms hores i no assumir tantes crregues Els provocats per loperaci, la quimioterpia i la radioterpia Freqncia 8 4 2 1 1 1 1 % 15,6 7,7 3,8 1,9 1,9 1,9 1,9
Les dades
55
Canvis en lestil de vida Freqncia Em sento afortunada desprs dhaver-men sortit Sem va desestructurar lescala de valors Horaris de la feina, lalimentaci, lautoestima Una actitud ms comprensiva i tolerant respecte als altres La forma de veure la vida Llibertat per viatjar Necessitat de cura Procuro cuidar-me, faig el que em ve de gust Segueixo igual Sense canvis importants Descanso quan estic cansada i em cuido Abans treballava ms del compte Tot canvia; s un any molt diferent Valoro ms el dia a dia NS/NC Total 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 20 52 % 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 38,7 100,0
Els canvis en lestil de vida desprs de la malaltia

La reflexi apareix com un efecte del procs de la malaltia. Ho interpretem a travs del silenci i la dificultat de connectar amb els sentiments. Laugment de les respostes en aquest apartat ens fa considerar levidncia dels canvis en lestil de vida al cos i en lmbit laboral. Tot seguit presentem una taula en qu hi ha uns comentaris que ens van fer les entrevistades quan els vam preguntar quins canvis havia experimentat la seva vida desprs de la malaltia.
56
1) En relaci amb el cos En qu mha canviat el cos? Freqncia Em falta un pit Mhe aprimat Mhe engreixat Em cuido ms Mhe envellit No he canviat Tinc cicatrius Altres canvis NS/NC TOTAL Tinc ms cura del meu cos o me nhe distanciat? Freqncia S, en tinc ms cura En tinc la mateixa cura No, no en tinc ms cura Me nhe distanciat NS/NC TOTAL Ara la relaci amb el meu cos s...? Bona acceptaci Com sempre, normal, igual No me laccepto Intento admetrem; resignaci De respecte Em sento estranya Altres respostes NS/NC TOTAL Freqncia 7 11 3 10 2 2 6 11 52 17 2 4 3 3 2 3 9 9 52
21 11 2 4 14 52
Les dades
57
2) En relaci amb les emocions Quines reexions han estat les ms importants durant tot el procs? Freqncia Sha daprotar cada moment i gaudir-ne; futur 14 incert He donat un valor diferent a cada cosa 4 Reexions sobre la vida i la mort 5 Positiva, em curar, lluitar per aconseguir-ho 7 He de canviar la manera denfrontar-me a la vida 2 Mhe adonat que mestimen 2 Altres respostes 7 NS/NC 10 TOTAL 52 Quins sentiments li han fet veure que la seva vida ha de canviar? Freqncia Estem de pas Por de morir No he canviat Viure cada moment Lestimaci dels altres Pensar ms en mi Redenir lescala de valors Salut La mort de la meva lla Negaci Impotncia Un abans i un desprs Altres respostes NS/NC TOTAL
5 5 5 6 3 3 2 1 1 1 1 1 2 16 52
58
Quines persones han estat en tot moment al seu costat? Freqncia Famlia i amics 21 Famlia dorigen 14 Famlia prpia 13 Amics 2 NS/NC 2 TOTAL 52 s capa descoltar les seves emocions? Com les canalitza i exposa? (famlia, amigues, terpia) Freqncia S, en parlo 14 Amb la famlia 4 Amb els amics 5 Amb el/la terapeuta 5 Amb la famlia i les amigues 4 Amb la famlia i el/la terapeuta 1 Amb les amigues i el/la terapeuta 3 Amb la famlia, les amigues i el/la terapeuta 4 Altres respostes 2 NS/NC 10 TOTAL 52
En superar la malaltia, ha canviat el concepte que tenia de vost mateixa? (exp.: ms forta, ms valenta, ms frgil, ms buida)
Ms forta Ms frgil Ms valenta Ms forta i ms valenta Ms frgil i ms valenta Altres respostes NS/NC TOTAL
Freqncia 15 6 5 9 2 9 6 52
Les dades
59
Quins han estat els canvis ms profunds? (si nhi ha hagut) Freqncia Valorar les coses duna manera diferent 9 Tranquillitat i seguretat 4 Aprendre a viure amb alegria i noves ocupacions 3 Pensar ms en mi 3 Solidaritat 2 Trencar amb el meu marit 2 Sexuals 1 Forma de veure la vida i de viure-la 1 Cansament crnic 1 Ms lletja 1 Ms extravertida i comprensiva 2 No puc realitzar els meus propsits 1 El concepte de la vida 1 Sensaci de provisionalitat 1 Canvi fsic 1 Pensar en la malaltia 1 Veus la mort molt a prop 1 Laborals 1 Cap 3 NS/NC 13 TOTAL 52 Qu hi havia abans que no funcions? Freqncia Res La manera dafrontar les coses Coses que ara tampoc no funcionen La vida familiar i no pensar en mi La feina i voler-ho fer tot Massa responsabilitat i horari laboral 7 5 3 4 2 2
60
Qu hi havia abans que no funcions? Freqncia Neguits Coses del dia a dia No mescoltava gaire ni escoltava els altres Callar les coses Tot Altres respostes NS/NC TOTAL 1 1 1 1 1 2 22 52
Aquest apartat, important per la seva rellevncia i la diversitat de respostes que ofereix, ens fa observar la presncia de la subjectivitat en expressar cadascuna lexplicaci ms personal, ara, justament, en estar en un altra etapa ms avanada en el temps i ms allunyada del diagnstic i tractament. Com sexplica la malaltia que ha tingut? Freqncia Com alg que no pensava que em pogus passar a mi, per ho he encarat amb molta Com la suma de diversos factors (gentics, estrs) Com un avs per fer el canvi de la meva vida Com un cop destaca, i a guarir el bony Com un procs de crixer i evolucionar Com una altra malaltia que es pot agafar; no s culpa meva, ni de ning Com una mala passada Como un proceso de reexin y de cmo tengo que tomarme las cosas.Y sobre todo Como una cosa ms de la vida Como una enfermedad 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
% 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9
Les dades
61
Com sexplica la malaltia que ha tingut? Freqncia De cap manera; lexplicaci tampoc no em preocupa A causa de lestrs laboral, crec que vaig desenvolupar la malaltia El dest de cada persona Forma parte de la vida. Es un riesgo Francamente, creo que es consecuencia de dispuesta profundos que desencadenan las Ha dedut que amb lestrs li van baixar les defenses i el cos va dir: Sc aqu Mha tocat, i no podia fer gaireb res per evitar-ho Me toc a m NC NC (no va contestar aquesta pregunta perqu seguia un tractament) No cal explicar, sin que sha dacceptar i superar No entec gaire b la pregunta No ho intento No ho s No mho explico; ha passat i ja est. Hi hem posat els mitjans i hem tirat endavant No me la explico. La lgica no existe. Siempre me he cuidado. Me gusta hacer dep No me lo explico; simplemente me ha tocado como a otras muchas mujeres.Y lo que No s qu pensar. Que ha habido y hay muchos en la familia, pero ahora soy optimi 1 1 1 1 1 1 1 1 6 1 1 1 1 1 1 1 1 1
% 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 11,5 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9
62
Com sexplica la malaltia que ha tingut? Freqncia No s si lestrs hi t res a veure, per lany 2003 va morir el meu pare i la No t explicaci NS/NC NS/NC Que estoy en la rueda y me ha tocado Que ha sido una mala pasada, no solo para m, sino tambin para mis hijas. Marid Suposo que s una situaci en la meva vida que mha fet que matures a pensar i Tenia molta por Un cstig Un cop superat, ests b. Per sempre ho tens present, i no sacaba mai Un malson Un salt en una carrera dobstacles. (La vida) Un cop mhe respost a mi mateixa a la pregunta Per qu?, ho veig com una oport Una etapa ms Una gran putada Una loteria Una part gentica i segons et quedis la negativa els disgustos i valia que no ex Una prova que mha ajudat a ser ms forta i donar-me un avs per intentar ser mi Total 1 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 52
% 1,9 3,8 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 100,0
Valoracions
63
VALORACIONS
El component emocional
La paraula emoci t lorigen en la paraula llatina emovere, que significa remoure, agitar o excitar respecte al cos. Aquest mostra, amb els seus canvis, els fets excitants que els nostres sentiments li transmeten. En lestudi, en una primera lectura de la confirmaci de la importncia de les emocions tant en el procs dinici, anterior a la malaltia, durant, en el diagnstic com en la part posterior de recuperaci i canvi, obtenim unes respostes la majoria de les quals han estat no-respostes. Noms lansietat i el possible estrs augmenten abans de la malaltia, durant el procs de diagnstic i tractament, la desestabilitzaci, lenuig, la tristor, la por i la incertesa, la rbia, la indignaci i el desconcert, lactitud positiva, activa i serena sn les respostes una mica ms altes respecte a la negaci i el victimisme, que sn rebutjades per la majoria i no les responen. Ens preguntem si la manca de respostes no hauria estat inferior i, per tant, si les respostes no haurien augmentat en cas que la passaci del qestionari hagus estat individual. Deixem aquesta qesti oberta per a nous estudis. Com a professionals de la psicologia, revisant articles i estudis que justifiquen i expliquen la importncia de les emocions en el procs i en lorigen de les malalties i la importncia de la psicosomtica com a corrent integrat per la medicina i la psicologia que estudia la gran influncia de les emocions i els factors socioculturals, ens endinsem en lestudi del vincle tan important entre la malaltia i les relacions de conflictes emocionals en el temps ajudades per autors reconeguts del centre internacional de psicosomtica de Sussa, que parlen de la temporalitat i el cncer. Luis Chiozza (1998), metge psicoanalista i especialista en psicosomtica, tamb reflexiona a partir de la prctica i de casos importants que shan estudiat i exposa la importncia dels diferents factors emocionals i la seva influncia en lorigen o evoluci de la malaltia: La historia de las distintas crisis, o situaciones dramticas que forman parte de la
64
biografia, y su coincidncia temporal con determinadas enfermedades o accidentes, nos ayuda a comprender, a travs del lenguaje de los rganos, su significado inconsciente. A partir de la nostra experincia com a professionals de la psicologia en lmbit pblic i en el privat, pensem que en els primers moments, abans del desenvolupament de la malaltia, es dna un temps de risc i contaminaci: Cuando el dolor no encuenta salida en las lagrimas, son otros rganos que lloran. Quan la dona actual ha de fer front a molts aspectes emocionals que ha de tapar i negar amb lexcs destmuls sociolaborals i per lherncia femenina de superar tots els afrontaments familiars, socials i laborals potser oblidant-se de si mateixa ni atrevint-se a reflexionar sobre el patiment que la porta a emmalaltir, nega la seva part de responsabilitat sobre si mateixa i el seu cos, que, malauradament, la societat actual ens exigeix que sigui ferm, prim i seductor fins i tot a la bellesa.
Conclusions
Lexpressi sincera dels sentiments t una gran importncia per a la salut, tant fsica com psquica, de la persona que t una malaltia, igual que per als membres de la seva famlia i les seves amistats. Reconixer els sentiments i comunicar-los ajuda a augmentar la fora psicolgica necessria per treballar en la recuperaci de la salut. La cultura actual nega amb freqncia o reprimeix les emocions negatives. Aquesta negaci implica no parlar dels sentiments. La societat en qu vivim s una societat de la imatge en la qual hi ha poc espai per a la malaltia i per a les seves manifestacions, que no solen donar bona imatge (prdua de cabell, cara demacrada, etc). La malaltia i la recuperaci sn situacions que requereixen un temps, ja que tant luna com laltra impliquen un procs. La malaltia sol ser viscuda com un obstacle que es vol solucionar rpidament, perqu vivim en una societat de laqu, lara i ho vull tot i ho vull ara. Aquestes frases
Valoracions
65
resumeixen el frenes amb qu es viu en un mn que demana xits constants. Hi ha una dinmica de lacci, per no una filosofia de vida. Quan hi ha tan poc temps per reflexionar, ens agafem als excessos (alcoholisme, tabaquisme, obesitat i automedicaci) i silenciem all que sentim. Sn smptomes que parlen de la fatiga de viure. La velocitat atempta contra la reflexi, el pensament i la meditaci. En aquest context apareixen la manca de respostes, aquesta dificultat dendinsar-se en la subjectivitat, perqu el que samaga amb tanta rapidesa s una gran prdua, s la falta de conixer lnima, lesperit. La societat o la famlia potser demana a les pacients en el nostre cas, les dones que tenen un cncer que no mostrin els seus sentiments ms ntims, la seva ira, la seva depressi, i en canvi s que els demana destar contentes i animades. Els resultats ens mostren que se senten ms animades elles que la seva famlia. Aix, una vegada ms comprovem que la dona, tot i la malaltia, queda ubicada en el lloc de ser per a laltra i s el suport del grup familiar. En el moment de la malaltia ella necessita els altres membres de la famlia (marits i fills). Dacord amb uns models educatius, no sha ensenyat a lhome a ocupar un lloc de cuidador; per aquesta ra i pel fet que la malaltia de la seva dona li produeix dolor i angoixa o perqu la nega, en general als homes els costa de fer de suport emocional de la seva dona malalta. En aquesta acci damagar o ocultar els seus sentiments pot donar-se vulnerabilitat respecte a la malaltia. Aix explica la necessitat que t de lescolta dels professionals. Hem de crear espais per a la paraula. Tamb hauria de receptar-se anar a un lloc perqu el malalt pogus parlar del que li passa. En el diagnstic dun cncer es donen un gran ventall de sentiments i la conscincia, lavs, que la mort pot ser possible i prxima. Les paraules cncer i mort sn, en aquesta societat, un tab del qual s millor no parlar. La manca de respostes referides als sentiments pot interpretar-se com una actitud que tenen algunes dones i molta gent en la societat actual
66
de no expressar-los, encara que potser expressen els ms coneguts i externs (ansietat), com ens indiquen les taules de freqncies donant-li un valor significatiu amb relaci a lestrs. Lestrs, considerat des dun sentit rigors, palesa les modificacions fisiolgiques que es produeixen en lorganisme com a resposta a situacions en qu se suporta una pressi continuada que no es pot modificar ni evitar. Les circumstncies de lestrs generen un conflicte complex que condueix a la contradicci. El gran esfor de la dona actual per introduir-se en el mn laboral i en unes condicions digualtat doportunitats respecte als homes potser la fa expressar el mateix. Tant lansietat com lestrs, que sn les dues manifestacions que les dones shan perms dexpressar, creiem que ho han pogut fer perqu la societat permet parlar delles tant el llenguatge colloquial com en les publicacions revistes femenines i programes de televisi, es refereix a lansietat, depressi i estrs, per nosaltres ens haurem de preguntar si no sn unes paraules buides que ja no diuen all que les convoca. En canvi, quan sha de parlar de sentiments ms profunds, apareix la manca de respostes, que s una resposta de silenci. Cap dona no parla del terror de morir, de la por de ser abandonada pel marit en veure-la mutilada, de la tristesa immensa de pensar que segurament no ser a la boda de la seva filla; daix no en parlen. Aprendre a expressar els sentiments s bo per a la cura de les necessitats i per protegir i conservar la salut. Dacord amb els resultats obtinguts en els qestionaris, podem confirmar la hiptesi inicial, segons la qual els factors emocionals influeixen positivament durant el tractament i la superaci de la malaltia. Les dones de la mostra tenien un nivell elevat destudis i tenien resoltes les necessitats ms bsiques (habitatge, sou, feina...). A ms, mantenien una bona relaci amb la gent del seu entorn familiar i social, que els donava un gran suport. Aquest suport emocional les va ajudar en el procs de desenvolupament, afrontament i superaci de la malaltia. El moment del diagnstic tamb s lhora denfrontar-se a quelcom desconegut. La manca de resposta de les dones entrevistades amaga el
Valoracions
67
silenci dunes emocions i duns sentiments viscuts amb una gran fora en el moment de saber el diagnstic, en el qual, precisament, la malaltia fa patir ms. La dona no est preparada per rebre una notcia tan dolenta, la qual est envoltada dall amb qu la societat la recobreix: la mort. Tot plegat la porta a una situaci de parlisi o de negaci: No passa res, tot est b. s fonamental que el metge simpliqui en el procs de cura i adopti una actitud activa, de comunicaci, tant en el moment de donar la notcia com en tot el procs. La sordesa del metge pot installar la dona en una actitud de resignaci que no lajuda en la recuperaci. Si la pacient demana escolta, tamb sha dincidir en lacompanyament teraputic i psicolgic en la comunicaci del diagnstic i durant tot el procs per ajudar a omplir aquest buit dexpressi de sentiments que inevitablement comporten el desenvolupament daquesta malaltia tan greu. Daltra banda, s important remarcar que les dones van mostrar un grau elevat de satisfacci respecte a la rapidesa de les proves, el dileg amb el metge i la comprensi daquest. En canvi, no van expressar tanta satisfacci quant a la manera de donar la notcia i, com hem assenyalat abans, amb referncia a lescolta, per la qual cosa refermem la importncia de la bona qualitat de la relaci entre els professionals i les dones que tenen la malaltia i la seva incidncia en levoluci positiva de les diferents etapes. El fet que hi hagus moltes respostes afirmatives a la pregunta sobre si hi havia hagut canvis dhbits en els estils de vida ens confirma la segona hiptesi. La gran quantitat de baixes laborals, les poques dones que deien que no havia canviat res (7) i les dues que van afirmar que tot havia seguit igual ens fan pensar que els canvis les ajuden a acostar-se a la cura del cos i que incideixen molt positivament en les diferents etapes de la malaltia. Es va donar una sexualitat satisfactria, una motivaci i un estmul envers la famlia. Respecte a les respostes en qu les dones entrevistades afirmaven tenir una sexualitat satisfactria, ens preguntem si no sn unes respostes clix, el que sespera que es respongui sense comproms, s un dir de
68
la seva situaci ntima, sn respostes que impedeixen que apareguin els comentaris subjectius. Laturada laboral i la dedicaci total a la cura del cos van fer sorgir a les dones entrevistades un coratge, una fora i un optimisme que les va portar a la reflexi pel canvi. Es va donar un grau molt alt de reflexi, malgrat els silencis en les respostes inicials respecte als sentiments en moments de dificultats greus. Labordatge que fem, centrat en lunivers emocional i els seus efectes, ens confirma que la reflexi apareix desprs duns grans silencis, i com a efecte la cura del cos i els canvis dhbits i estils de vida, ms satisfacci pel seu temps i pels nous esdeveniments, encara que moltes dones entrevistades ens van expressar, durant les passacions, les dificultats per canviar i la demanda familiar perqu seguissin igual que abans de la malaltia. Seguir igual que abans suposa que res no ha passat, que tot s com abans demmalaltir, i aix fa pensar en lestat de salut en qu sestava abans. Una de les relacions que no es van expressar va ser que les qestions emocionals van ajudar en laparici de la malaltia. Les explicacions eren que preferien que les causes fossin gentiques, alimentries o ambientals, per no psicolgiques, perqu aix les feia sentir culpables, com si elles haguessin provocat la malaltia. Aquests comentaris ens parlen de la dificultat de donar resposta a les emocions i dimplicar-se subjectivament en el procs. Ens parlen dun punt dimpossibilitat que no permet connectar-se amb els sentiments. No poder parlar daix, no trobar les paraules, travada en aquesta situaci de no poder dir, de no poder donar veu als conflictes. Ms enll del nostre desig de no emmalaltir, hi ha alguna cosa nostra que no apareix en els smptomes, en la malaltia, sobre el domini, noms quan posem paraules. Sha de mostrar-los a aquestes dones, que sn portadores duna histria, de vincular-les amb les seves coordenades simbliques, que sobliden una mica de la imatge del seu cos per poder escoltar i llegir el que hi hagi escrit al seu cos i aix responsabilitzar-se de la seva malaltia i del seu dolor.
Valoracions
69
El treball en el camp de la salut de les dones ha de continuar i avanar a fi que millori, de manera que cal seguir estudiant els sentiments i les emocions, i tamb el fet que la forma dexpressar-los influeix en levoluci de la salut i la malaltia.
Suggeriments
El treball en el camp de la salut de les dones ha de continuar i avanar a fi que millori, de manera que cal seguir estudiant els sentiments i les emocions, i el fet que la forma dexpressar-los influeix en levoluci de la salut i la malaltia. A les dones afectades els sobren les emocions i els falta un lloc per a les paraules. Les paraules signifiquen vivncies a vegades difcils de comprendre i comunicar. En el nostre estudi, quant a la metodologia, caldria endinsar-nos en el treball de camp amb entrevistes individualitzades per descobrir els sentiments encoberts de patiment i prdua de la dona actual que senfronta a un cncer. Un alt percentatge parla de prdues afectives (28,8%), ansietat (48,1%) i estrs (15%) abans de la malaltia, per la qual cosa la dona ha de tenir ms cura dels seus hbits, del seu estil de vida, quan hi ha esdeveniments afectius forts que la poden afectar. El tabac, lalcohol, la feina fora i dins de casa, i la professi que exerceix sn possibles factors de risc en qu hem dincidir ms i que hem dajudar a conixer i reconixer com a mals hbits adquirits. A ms, es van installant en la nova creena de les dones en el mn modern i sn malignes envers la igualtat amb lhome. Tamb sha de donar un toc descolta ms activa a la professi mdica i cal acostar-se a la psicolgica com a suport per comprendre els sentiments patits i per afrontar la malaltia i els canvis en lestil de vida amb qu es millora la qualitat de vida. El vocabulari que utilitzen els metges i les metgesses sha dallunyar del tecnicisme, que angoixa. La relaci sha de basar en la perspectiva personal i no en el paternalisme. Els metges i les metgesses veuen
70
el pacient des del perfil orgnic, per ella que ho sent, perqu la comunicaci no sigui impossible, silenciada per lafectedat que en no ser compresa queda debilitada, privada de la seva competncia i el professional o la professional es queda el monopoli del saber. Lajuda psicolgica permet crear un espai per a les paraules i facilita a lafectada situar-se en el seu saber. Sha de reforar lacompanyament familiar, que s un gran suport i un ajut necessari per al bon pronstic i la millora de lautoestima. Tamb cal ajudar els familiars a entendre i acceptar els canvis que la dona afectada vulgui fer en el futur i en la seva vida. El cncer femen ens acosta al patiment de la dona actual i a la seva feminitat, immersa en les presses i la tensi que la societat actual li exerceixen. Hem de millorar-nos, hem digualar-nos en drets i oportunitats, per cuidant-nos i escoltant en tot moment els sentiments i el patiment intern que el cos ens expressa. Aquests aspectes sn tan importants que els hem de difondre per poder-los prevenir i seguir avanant cap a la igualtat sense pagar un cost tan elevat. Cal recordar que la dona afectada ha desenvolupat aquesta malaltia perqu no podia fer-ho duna altra manera per la seva histria personal, la seva gentica, el seu entorn, la seva alimentaci, etc., perqu aquesta s la seva manera dexpressar el seu malestar envers ella mateixa, envers la seva famlia, envers el mn exterior. s el que pot fer en aquest moment de la seva vida.
Bibliograa
71
BIBLIOGRAFIA
ARRANZ, P. (1991) Papel del psiclogo en los cuidados paliativos del enfermo no curable, III Reunin de Trabajo sobre Cuidados Paliativos y de Soporte en el Enfermo Oncolgico. Santander, octubre. ARTAZCOZ LAZCANO, L. (2005) La salut des de la sensibilitat de gnere. Generalitat de Catalunya. Institut Catal de la Dona, Quaderns de LInstitut/2. BAYS, R. (1990) Psicologa oncolgica. Barcelona: Martnez Roca (segona edici). BAYS, R. (1996) Aspectos psicolgicos del enfermo con cncer (el impacto psicolgico del cncer), a M. Gonzlez-Barn (ed.). Tratado de medicina paliativa. Madrid: Panamericana. BAYS, R. (1998) Psicologa del sufrimiento y la muerte, Anuario de Psicologa, 29, 5-17. BAYS, R.; BARRETO, P. (1992) Las unidades de cuidados paliativos como ejemplo de interdisciplinaridad, Clnica y Salud, 3, 11-19. CORIA, C.; FREIXAS, A.; COVAS, S. (2005) Los cambios en la vida de las mujeres. Barcelona: Paids. DELUCHI, G.A.; MARMISOLLE, F. (2001) La psicooncologa tambin existe, ALCHEON, nm. XII, vol. 10. DIE-TRILL, M.; LPEZ, E. (ed.) (2000) Aspectos psicolgicos en cuidados paliativos. Madrid: Ades Ediciones. DOMINGO, C. Oncologa y medicina tradicional china, Revista Meditica, pg. 34-37. Duijts, S.F.; Zeegers, M.P.; Borne, B.V. (2003) The association between stressful life events and breast cancer risk: a meta-analysis, Int J Cancer, desembre, 20, 107 (6): 1023-1029. FLREZ LOZANO, J.A. Estrs emocional y cncer. Perfil psicoafectivo en la mujer con cncer de mama.
72
FORSEN A. (1991) Psychosocial stress as a risk for breast cancer, Psychother Psychosom, 55 (2-4): 176-185. GALDN, M.J. (1998) Predictores psicosociales del screening en el cncer de mama. Una revisin, Boletn de Psicologa, 60, 91-107. GILI, M.; ROCA, M. (1996) Transtornos afectivos en oncologa, a M.M. i M. Bernardo (ed.). Transtornos depresivos en patologas mdicas. Barcelona: Masson. GONZLEZ, A. (1999) Estado actual del cncer. Estudios epidemiolgicos, a E. Garca-Camba (ed.). Manual de psicooncologa. Madrid. Aula Mdica. GONZLEZ, C.A.; Navarro, C.; Martnez, C. [et alii] (2004) El estudio prospectivo europeo sobre cncer y nutricin (EPIC), Revista Espaola de Salud Pblica, 78 (2): 167-176. GONZLEZ-BARN, M. (1997) El proceso de informacin al paciente oncolgico, a J.A. Flores (ed.). La comunicacin y la comprensin del enfermo oncolgico. Madrid: Ergn. HORN-ROSS P.L.; CANCHOLOA, A.J.; WEST, D.W.; STEWART, S.L. [et alii] (2004) Patterns of alcohol consumption and breast cancer risk in the California Teachers Study cohort, Cancer Epidemiol Biomarkers Prev., mar, 13 (3): 405-11. HOUSE, E.R.; HOWER, K. (2001) Valores en la evaluacin e investigacin social. Madrid: Mocata. IBAEZ, E. (1998) La informacin como estrategia de dominio del estrs en pacientes aquejados de cncer, Boletn de Psicologa, 21, 2750. LABRADOR, F.J.; CRESPO, M.; CRUZADO, J.A.; VALLEJO, M.A. (1996) Evaluacin y tratamiento de los problemas de estrs, a J.M. Buceta; A.M. Bueno (ed.). Psicologa y salud: control del estrs y transtornos asociados. Madrid: Dykinson. MAETTHEWS-SIMONTON, S. (1989) Familia contra enfermedad. Races. MASIP, J.; PREZ, M.; SALAMANCA, G.; TRABA, G. (2001) Factors emocionals de la dona davant la malaltia, Butllet del Collegi Oficial de Pisclegs, Barcelona.
Bibliograa
73
OLIVARES, M.E.; CRUZADO, J.A.(1998). Tristeza y depresin en el cncer, a F. Palmero; E.G. Fernndez-Abascal (ed.). Emociones y adaptacin. Barcelona: Ariel. Ollonen, P.; Lehtonen, J.; Eskelinen, M. (2005) Stressful and adverse life experiences in patients with breast symptoms; a prospective casecontrol study in Kuopio, Finland, Anticancer Res., gener-febrer, 25 (1B): 531-536. Patel, A.V.; Callel, E.E.; Bernstein, L.; Wu, A.H.; Thun, M.J. (2003) Recreational physical activity and risk of postmenopausal breast cancer in a large cohort of US women, Cancer Causes Control, agost 14 (6): 519-29. PELLICER, X.; CREUS, M.J.; SOLER, L.A. (1991) La sexualidad en el enfermo oncolgico, Revisiones en Cncer, 5, 154-161. PREZ, G.; ARRANZ, J.A.; LARA, M.A.; CALVO, F. (1994) Prevencin del cncer, Noticias de Salud. Monogrficos: Cncer. Madrid: Consejera de Salud. RAMREZ, A.J.; CRAIG, T.K.; WATSON, J.P.; FENTIMAN, I.S. [et alii] (1989) Stress and relapse of breast cancer, BMJ, febrer, 4; 298 (6669): 291-293. SALA, V. (2001) Cncer de mama y globalizacin. Psicooncologa Org. SAMI-ALI (2000) El impasse relacional. Temporalidad y cncer. Madrid: Sntesis. TAYLOR, S.E.; KEIN, L.C.; LEWIS, P. (2000) Responses to stress. Ten and Befriend, Psychological Review, 107, 41-49. VALLS, C. (2006) Monogrfic sobre el cncer de mama, Mys , 18: 1620. Verkasalo, P.K.; Lillberg, K.; Stevens, R.G; Hublin, C. [et alii] (2005) Sleep duration and breast cancer: a prospective cohort study, Cancer Res., octubre, 15, 65 (20): 9595-600. WORDEN, J.W. (1997) El tratamiento del duelo: asesoramiento psicolgico y terapia. Buenos Aires. Paids
74
Bibliograa del marc teric * Los gritos del cuerpo. Juan David Nasio. E.Paids. 2006 * Declinaciones de la angustia. Colette Soler.C. Clinique de Paris. 20002001 * Una concepcin psicoanaltica del cncer. L. Chioza. Alianza Editorial.2001 * Estudios de psicosomtica.V Gorali. Atuel-Cap. Vol. 1 y 4. 1978 y 1999. * La transformacin del afecto en enfermedad. L. Chioza.Alianza Editorial.1998 * Pensar desde el cuerpo. C. Pera. Tiracastella.2006 * El amor del cuerpo. Francis Hofstein. Nueva Visin.2005 * El Cuerpo.El psicoanlisis frente al orden biolgico.E. Kline.1993 * Heidegger y el comenzar. Rdiger Safranski.C.C.Bellas Artes.2006 * El libro del dolor y del amor. J.D.Nasio. Gedisa editorial. 1999 * El Impasse relacional.Temporalidad y cncer. Sami-Ali. E.Sintesis. 2000 * El cuerpo como espejo del mundo. J.Chasseguet-Smirgel. Nueva 2007-05-21 * El cuerpo In-cierto. E Matoso.L.Viva.UBA.2006 * Duelos del cuerpo. A.M.Alizalde.A.P.R.U. 1999
Annex
75
ANNEX
ESTUDI SOBRE LA INFLUNCIA DE LESTIL DE VIDA DE LA DONA EN EL CNCER
QESTIONARI ELABORAT PER: Jlia Masip,Mnica Prez, Gemma Salamanca i Graciela Traba, membres del Grup de Treball Dona i Cncer de la Secci de Psicologia de les Dones del COPC
76
QESTIONARI - Centre derivador i professional o persona ..............................................................................
ABANS DE LA NOTICIA
1. Dona
A. Dades personals Nom i cognom ............................................................................................................................................... Data i lloc de naixement ..................................................................................................................... Anys a Barcelona ........................................................................................................................................ Adrea .................................................................................................................................................................... Telfon ..................................................................................................................................................................... Estat civil ............................................................................................................................................................. Estudis bsics/primaris mitjans superiors
Professi ................................................ per compte prpia amb contracte Constituci nucli familiar famlia prpia, creada (nombre de membres)....................... famlia dorigen (nombre de membres)...................................... Historial familiar de cncer: prpia, tipus i anys del cncer i antecedents familiars (altres membres que nhagin tingut .................................................................
.........................................................................................................................................................................................
B. Situaci emocional B.1. Patia alguna situaci anmica daquestes? ansietat temors problemes alimentaris problemes de son irritabilitat agressivitat
Annex
77
tristor desvaloritzaci culpabilitat problemes de concentraci problemes de memria alteraci de la cura personal problemes amb la sexualitat altres especifiqui-ho: .......................................................................................................... B.2. Com la veien els altres? allada integrada contenta nerviosa agressiva trista passiva positiva altres especifiqui-ho: .............................................................................................................. B.3. Hi va haver cap esdeveniment important o imprevist? B.3.1. prdua, mort canvi domicili independncia de fills malaltia propera separaci/divorci situaci maltracta familiar prdua de lautoestima altres especifiqui-ho: ............................................................................................................ B.3.2. Pel que fa a laspecte econmic i laboral atur jubilaci feina precria situaci dabs moral/sexual a la feina deutes prdua de poder jerrquic o categoria laboral ludopatia prpia o familiar problemes econmics familiars altres especifiqui-ho: ............................................................................................................
2. Relacions immediates
A. Parella casada divorciada vdua soltera parella parella homosexual Separada s no per decisi prpia s no parella reconstituda relacions espordiques altres especifiqui-ho: .........................................................................................................................
78
B. Fills amb fills s no nombre i sexe ....................................................................................... desitjats s no adoptats s no biolgics s no amb disminuci: psquica fsica mental sensorial conflictes generacionals: s / no especifiqui-ho: (*) ..................................
........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................
(*)expliqui, segons lordre de naixement i el sexe, com s la relaci amb els seus fills/les seves filles. Exemple: amb el primer fill la relaci ha estat sempre estreta i/o complicada C. Pares sobreprotectors culpabilitzadors intransigents dependents afectius rgids malaltisos permissius
* Com definiria la seva relaci amb la seva mare?..........................................................

..................................................................................................................................................................................................
* Com definiria la seva relaci amb el seu pare? .............................................................

..................................................................................................................................................................................................
D. Relacions familiars D.1. Grau de satisfacci de la relaci amb la famlia de convivncia molt satisfactria satisfactria bastant satisfactria poc satisfactria insatisfactria D.2. Grau de satisfacci de la relaci amb la famlia dorigen prpia (pares, germans, nebots...) molt satisfactria satisfactria bastant satisfactria poc satisfactria insatisfactria
Annex
79
D.3. Grau de satisfacci de la relaci amb la famlia dorigen de la parella (sogres, cunyats/des...) molt satisfactria satisfactria bastant satisfactria poc satisfactria insatisfactria D.4. Quantes hores dedicava a la famlia? Hores diries.......................... hores cap de setmana ...................... Dies de vacances amb la famlia: Nadal .......................... Setmana Santa .......................... Estiu ............................. E. Relacions socials E.1. Amics molts cap amic amics socials propis
pocs imposats
amics ntims
E.2. Vens invasors amb tracte correcte collaboradors tafaners E.3.Companys de feina competitius agressius
ignorats
assetjadors seguidistes
E.4. Quan temps dedicava a les relacions socials? (sortides, dinars...)............................................................................................................................................................... F. Educaci i valors (contradiccions) ...................................................................................
..................................................................................................................................................................................................
G. Sexualitat G.1. Com es veia fsicament? atractiva seductora desitjable provocativa
sensual
80
G.2. Com es considerava en les seves relacions sexuals activa passiva evitativa promscua apassionada imaginativa altres G.3. Com definiria les seves relacions sexuals? imposades desitjades buscades rutinries creatives negatives satisfactries altres especifiqui-ho:
3. Estil de vida
A. Habitatge escollida imposada per vost? per la parella? lluminosa sorollosa alegre espaiosa confortable B. Alimentaci Tipus de dieta: Plats a la planxa, verdura Salses, fregits Vegetariana Altres Ordenada amb horaris Desordenada Molta quantitat Poca quantitat Guisats rpids de fer, congelats Cuina elaborada
C. Hbits i oci fumadora bevedora esportista
s / no habitual espordica hobbies s / no quins? ........................................................................
Annex
81
D. Relacions laborals Professi satisfactria s no Hores que dedicava a la feina ....................................... Compensaci econmica: satisfactria Relacions laborals: a) amb els/les companys/es satisfactries b) amb els/les responsables satisfactries c) amb lempresa satisfactries
insatisfactria insatisfactries insatisfactries insatisfactries
DAVANT LA NOTCIA
Antecedents de salut Propis ............................................................................................................................................................................... Avis, pares, tiets, germans .......................................................................................................................... Malalties ms importants i edats .......................................................................................................... Accidents ....................................................................................................................................................................... Es fa revisions mdiques? s no De quin tipus? ........................................
1. Motiu de la consulta mdica

Proves i prediagnstic ..................................................................................................................................... Temps despera des de la primera consulta fins al diagnstic ............................... Intucions ............................................... pors ........................................... sentiments ............................ dubtes ........................................................ evasi...................................... negaci .................................... Altres ................................................................................................................................................................................
2. Com rep la noticia

A. sola acompanyada per ................................................................................................................................. Qui li va donar? (metge, infermera, familiar...)...................................................
82
B. El moment de saber-la Esperada s no angoixada optimista pessimista desestabilitzadora passiva melangiosa culpable enfadada Posteriorment, continu tenint els mateixos sentiments? s no C. Sentiments amb relaci a la notcia i el procs de la malaltia tristor por incertesa rbia solitud prdua culpa indignaci desconcert altres especifiqui-ho: .......................................................................................................... D. Actitud davant la malaltia i proves postdiagnstic i tractament negadora victimista positiva activa serena desbordada altres especifiqui-ho: .......................................................................................................... E. Relaci metge/metgessa -pacient dialogant comprensiva sincera De complicitat s no Descolta s no altres especifiqui-ho: ............................................................................................................ F. Entorn familiar Actitud de la dona amb la famlia comparteix la notcia actitud allant rebutja el suport familiar actitud victimista actitud irada actitud depressiva Actitud de la famlia envers la dona actitud sobreprotectora actitud negadora actitud culpabilitzadora actitud de no-responsabilitzaci actitud de temor
Annex
83
G. Entorn social i laboral (amistats, companyes i companys, venat, parents, ...) comprensiu protector negador distanciat minimitzador collaborador legalista facilitador culpabilitzador de suport
3. Estil de vida
Hi ha canvi o modificaci dhbits en saber la notcia? .............................................
.................................................................................................................................................................................................. ..................................................................................................................................................................................................
Quins?............................................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................................................................. ..................................................................................................................................................................................................
1. En relaci amb el cos En qu mha canviat el cos? ..........................................................................................................

.........................................................................................................................................................................................
Tinc ms cura del meu cos o me nhe distanciat?.....................................................

.........................................................................................................................................................................................
dieta cremes esttica vestuari perruqueria gimns homeopatia ioga altres especifiqui-ho: ....................................................................... Si me nhe distanciat, com? ..........................................................................................................
........................................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................................
Ara la relaci amb el meu cos s ................................................................................................
84
2. En relaci amb les meves emocions Quines reflexions han estat les ms importants durant tot el procs?
........................................................................................................................................................................................
Quins sentiments li han fet veure que la seva vida ha de canviar?
.......
........................................................................................................................................................................................
Quines persones han estat en tot moment al seu costat?
.................................
........................................................................................................................................................................................
s capa descoltar-se les emocions? Com les canalitza i exposa? (famlia, amigues, terpia...) ...........................................................................................................
........................................................................................................................................................................................
En superar la malaltia, ha canviat el concepte que tenia de vost mateixa? (exp.: ms forta, ms valenta, ms frgil, ms buida...) ............
........................................................................................................................................................................................
Quins han estat els canvis ms profunds? (si nhi ha hagut)
......................
........................................................................................................................................................................................
Qu hi havia abans que no funcions?
..............................................................................
........................................................................................................................................................................................
Com sexplica la malaltia que ha tingut? .........................................................................

........................................................................................................................................................................................
Noms per a les dones que han tingut la regla en els darrers 6 mesos. 1. Quant de temps transcorre habitualment entre dues regles consecutives? menys de 25 dies ms de 32 dies entre 25 i 32 dies cicles totalment irregulars
Annex
85
2. Quants dies, aproximadament, li dura la regla?* 3 o menys dies de 3 a 5 dies ms de 5 dies
3. En els ltims 6 mesos, li sembla que la regla s ms abundant?* s no
4. En els ltims 6 mesos, es presenta amb coguls?* s no
5. Uns quants dies abans de tenir la regla i de manera habitual, presenta cap smptoma premenstrual?* ....................................................................
.........................................................................................................................................................................................
(Per exemple, A) tensi o dolor al pit, b) inflamaci de les mans, els peus, labdomen, c) dolor al baix ventre, d) irritabilitat, e) tristor, depressi, cansament o mal de cap) s no passeu a la pregunta 6. En relaci amb aquests smptomes premenstruals, amb quina de les afirmacions segents est ms dacord? noms me nadono jo se nadona la meva famlia o la gent del meu entorn. Mimpedeixen fer la meva feina o les meves activitats habituals

El Component Emocional en El Desenvolupament Del Cancer

Cargado por

Información del documento

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

El Component Emocional en El Desenvolupament Del Cancer

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

EL COMPONENT EMOCIONAL EMOCIONAL EN EL DESENVOLUPAMENT DESENVOLUPAMENT DEL CNCER

Collegi Oficial de Psiclegs de Catalunya

EL COMPONENT EMOCIONAL EN EL DESENVOLUPAMENT DEL CNCER

El component emocional en el desenvolupament del cncer

El component emocional en el desenvolupament del cncer

Projecte subvencionat per lInstitut Catal de les Dones i el COPC.

Presentaci del Grup

Objectius generals de lestudi

El component emocional en el desenvolupament del cncer

El component emocional en el desenvolupament del cncer

El component emocional en el desenvolupament del cncer

El component emocional en el desenvolupament del cncer

El component emocional en el desenvolupament del cncer

El component emocional en el desenvolupament del cncer

51,9 78,8 88,5 78,8 76,9 90,4

1 Autors extrets de lestudi de Cardenal i Oroo.

El component emocional en el desenvolupament del cncer

Situaci anmica: altres

Alteraci de la cura personal

Problemes con la sexualitat

Com la veien els altres?

Independncia de fills 5,8 Canvi de domicili Prdua, mort 0 13,5 28,8

El component emocional en el desenvolupament del cncer

Les relacions amb els familiars propers

Altres respostes Relaci conflictiva Relaci positiva

Relaci amb la mare

Relaci amb el pare

Molt satisfactria 27% Satisfactria 39%

Bastant satisfactria 12%

El component emocional en el desenvolupament del cncer

Grau de satisfacci de la relaci amb la prpia famlia d'origen

Bastant satisfactria 29%

Grau de satisfacci de la relaci amb la famlia d'origen de la parella

Bastant satisfactria 21%

El component emocional en el desenvolupament del cncer

Les relacions socials

Relacions socials immediates: amics (Quantitat)

Ns/Nc 19% Molts 48%

Relacions socials immediates: amics (socials)

Amics socials 33%

Imposats 2% Propis 34%

El component emocional en el desenvolupament del cncer

Relacions socials immediates: temps que hi dedicaven

Caps de setmana 21%

Com es veien fsicament?

Com definien les seves relacions sexuals?

Desitjades 21% Buscades 2% Rutinries 19%

Satisfactries 28% Negatives 2% Creatives 4%

El component emocional en el desenvolupament del cncer

El component emocional en el desenvolupament del cncer

El component emocional en el desenvolupament del cncer

El component emocional en el desenvolupament del cncer

Caracterstiques de l'habitatge en qu vivien

21,2 51,9 90,4 78,8 48,1 9,6 36,5 63,5

32,7 59,6 92,3 67,3 40,4 7,7 40,4 59,6

co lli da Im po sa da Pe rv os Pe t rl a pa re lla Ll um in os a So ro ll s A le gr e Es pa i C s on fo rta bl e

El component emocional en el desenvolupament del cncer

Tenia cap "hobby"?

Ns/Nc Insatisfactria Satisfactria

El component emocional en el desenvolupament del cncer

El component emocional en el desenvolupament del cncer

% 9,6 7,7 5,8 3,8 73,1 100,0

El component emocional en el desenvolupament del cncer

Melangiosa 3,8 Passiva Desestabilitzadora Pessimista Optimista Angoixada Se la imaginava 9,6