Está en la página 1de 44

MANUAL DANTROPOLOGIA SOCIAL

Estructura i Evoluci de les Societats Humanes

Josep Ramon Llobera


Resum de la obra realitzat per: David Chacobo Editorial: Edicions de la Universitat Oberta de Catalua Any: 1999

EL CAMP I EL MTODE DE L'ANTROPOLOGIA


Mitjanant mtodes cientfics, lantropleg pretn descobrir regularitats e el comportament hum , aix com descriure i explicar la diversitat humana. s habitual la distinci entre dos grans camps antropolgics: l'antropologia fsica, que tracta d'aspectes biolgics de la humanitat; l'antropologia social y cultural, que se centra en l'estudi de similituds i les diferncies socioculturals. La cultura s un dels conceptes clau de l'antropologia; s all que una persona ha d'aprendre per esdevenir membre d'una societat determinada. L'antropologia es distingeix per la import ncia del treball al camp (una tcnica d'investigaci que consisteix a observar i enregistrar la vida d'una comunitat, i participar-hi. Cada cop ms, els antroplegs miren al passat pel seu valor intrnsec i no tan sols com una explicaci del present. El mtode comparatiu, s ms fructfer si examinem conjuntament les societats antigues i les contempor nies.

DEFINICIONS
Antropologia es la cincia humana i social integradora per excellncia. Comprn una dimensi social/cultural, una de biolgica/psicolgica, una d'evolutiva/histrica, i s'ocupa del vessant comparatiu. Lantropologia estudia conjuntament el passat i el present, tant les societats primitives i tradicionals com les modernes. Cal assenyalar que en la histria de l'antropologia han coexistit les dues tradicions principals segents: l'antropologia cientfica, que s'ocupa de la descripci i l'explicaci dels fenmens; y l'antropologia humanstica, que s'ocupa de la interpretaci de les cultures i d'aclarir els significats culturals. El fonaments de l'antropologia es van establir al final del segle XIX, com a resultat de treball dels evolucionistes, inspirats directament o indirectament per la revoluci darwiniana. Tylor va instituir l'antropologia com la cincia de la cultura. Morgan fou el fundador dels estudis sobre el parentiu. L'antropologia va nixer com una disciplina acadmica a les primeres dcades d'aquest segle. Tres pa van participar sos especialment en aquest perode fundacional: els EUA, Frana i la Gran Bretanya. L'antropologia als EUA: El patriarca de l'antropologia nord-americana, l'alemany Boas, va obrir el cam al treball de camp, desafi l'evolucionisme i va afirmar la import ncia de l'estudi de les cultures individuals. L'enfocament adoptat per Boas i els seus deixebles es coneix habitualment com a particularisme histric, perqu aquests antroplegs pensaven que la millor manera d'explicar un fet cultural era trobar-ne els antecedents histrics. Per lmfasi posat en la cultura s'anomena als EUA es coneguda com antropologia cultural. L'antropologia a Frana: L'escola durkheimiana (mile Durkheim) va instituir la sociologia com una disciplina cientfica. La sociologia de Durkheim era integral, perqu incorporava totes les altres cincies socials. En l'aspecte metodolgic Durkheim va definir els fets socials, mostr com calia construir i comparar tipus socials, i va ensenyar com s'havia de formular hiptesis cientfiques. Durkheim va definir que l'estructura social d'una collectivitat determina les idees d'aquesta societat. L'antropologia a Gran Bretanya: Malinowski va proporcionar a l'antropologia el seu tret ms distintiu: el treball de camp, ents com l'observaci intensiva i participant d'una cultura estrangera. El l'aspecte teric va ser el creador del funcionalisme, on la tasca es descobrir la funci de cada instituci. D'altra banda Radcliffe-Brown va concebre l'antropologia com la branca comparativa de la sociologia. L'enfocament de Brown s'anomena funcionalisme estructural es basa en com les institucions ajuden a mantenir el sistema social i se centra en el concepte d'estructura social que fa referncia a les relacions dels grups en una societat. La disciplina es va considerar com antropologia social.

LES SUBDISCIPLINES DE L'ANTROPOLOGIA


L'antropologia s l'estudi del gnere hum en totes les seves dimensions. Tradicionalment, l'antropologia s'ha dividit en diverses branques: antropologia fsica o biolgica, antropologia lingstica, i antropologia social i cultural. Aquesta divisi reflecteix la perspectiva nord-americana de la disciplina. A la Gran Bretanya l'antropologia normalment s'especialitza en antropologia social i no fsica o arqueolgica. Antropologia fsica o biolgica. s l'estudi dels ssers humans com organismes biolgics en el marc de l'evoluci. Posa l'mfasi en la interacci entre la biologia i la cultura. Mitjanant l'examen dels fssils i l'observaci dels primats actuals, l'antropologia fsica intenta entendre all que els humans sn avui. Es distingeixen quatre subdivisions: la paleoantrapologia, la gentica, la primatologia i l'ecologia humana. Paleoantrapologia: constitueix probablement la subdivisi ms important i es basa en l'estudi de l'evoluci humana a partir de les restes fssils.

Gentica: es l'estudi dels mecanismes de l'herncia i de la variaci biolgica. Compren l'estudi del procs evolutiu i les adaptacions que en deriven. Les tcniques gentiques s'empren per a mesurar la dist ncia evolutiva entre els primats i els humans, i entre les diferents espcies antecessores directes dels ssers humans. Primatologia: constitueix l'estudi de l'anatomia i el comportament dels primats no humans (prosimis, simis i mones). L'estudi dels grans simis (ximpanzs, bonobos, gorilles i orangutans), que sn els nostres parents ms prxims, ha perms aclarir moltes rees b siques per a entendre el comportament hum , com ara la cura dels infants, el comportament social, la comunicaci, el comportament reproductiu, etc. Ecologia humana: estudia la interacci del l'home amb el medi. El medi inclou els altres grups humans, els organismes no humans i les caracterstiques fsiques del lloc. La nutrici, la fertilitat, el creixement, les adaptacions fisiolgiques al clima i a l'altitud, etc. sn cabdals en aquesta subdisciplina. Un altre concepte important s el d'adaptaci, que es defineix com el procs per mitj del qual un sser hum utilitza un medi determinat per a finalitats productives. Arqueologia. s la recuperaci, l'an lisi i la interpretaci de la cultura material o de les restes materials del passat amb l'objectiu final d'explicar el comportament hum . La cultura material consisteix en les manifestacions fsiques de l'activitat humana en forma d'eines, cer mica, edificis, urnes funer ries, etc. Aquests objectes i la manera amb qu estaven organitzats en el territori sn una clau per a ajudar els arquelegs a formular hiptesis sobre el comportament hum . Antropologia Lingstica. El llenguatge parlat s la principal caracterstica que diferncia els ssers humans dels gran simis. Aquests, indiscutiblement, es comuniquen, per sense parla, que s all que permet als humans preservar i transmetre la seva cultura. Analitza el lloc que ocupa el llenguatge en el context social i cultural, des de la perspectiva de l'estructura social i cultural. Se superposa a la sociolingstica. Antropologia Social i Cultural. L'antropologia social comprn normalment l'estudi del parentiu, de l'organitzaci econmica, poltica i social, i de la ideologia (sobretot els valors religiosos) i se centra en les relacions socials. L'antropologia Cultural tamb s'ocupa de l'estudi de la cultura material, les concepcions del mn, l'art, la personalitat, etc. i posa lmfasi en l'estudi del smbols. Hem vist que l'antropologia sociocultural estudia tant la societat com la cultura, descrivint-ne i explicant-ne les semblances i les diferncies. En el sentit nord-americ del terme, se solen distingir dos aspectes diferents de la disciplina: L'etnogra fia s la informaci de primera m extreta del treball de camp en una comunitat determinada, mitjanant el mtode de l'observaci participant. I l'etnologia que examina i compara els resultats etnogrfics amb l'objectiu de teoritzar i generalitzar. En el s entit britnic el terme etnologia es refereix a la reconstrucci de la historia d'una societat o grup de societats en una rea determinada.

EL CONCEPTE DE CULTURA
L'any 1952 els antroplegs americans Kroeber i Kluckhohn publicaren el llibre Culture, un recull de concepcions i definicions sobre la cultura que havien estat emprades des de l'any 1900 fins al 1950. Aquests autors van arribar a la conclusi que la cultura era un concepte exhaustiu que incloa tots els aspectes del comportament hum habitual i la seva producci d'instruments materials i artefactes: La cultura consisteix en patrons explcits i implcits dels i per als comportaments, adquirits i transmesos mitjanant smbols. Aquests smbols patrons constitueixen una realitzaci distintiva dels grups humans incloent-hi les seves produccions d'artefactes. La part essencial de la cultura consisteix en idees tradicionals i especialment en els valors lligats a aquestes idees. Els sistemes culturals poden ser considerats, d'una banda, com a productes de l'acci, i de l'altra, com a elements condicionants de les accions futures. Tot i crrer el risc de simplificar, podrem dir que en l'antropologia contempornia hi ha dues grans concepcions de la cultura: una de totalista o "adaptacionalista" i una altra de mentalista o "ideacionalista". La concepci totalista, que correspon a la concepci clssica, utilitza el terme cultura per a referir-se a la totalitat de les formes de vida dels ssers humans: eines, actes, pensaments, institucions, etc. Es refereix a les comunitats humanes i al seu medi ambient. Abraa tots els components de la vida social i, per tant, es refereix al conjunt d'activitats i d'idees socialment condicionades, associades a una poblaci. La concepci mentalista es restringeix a un sistema d'idees o conceptes. La cultura es essencialment, l'intercanvi d'objectes plens de significat. La cultura esdev, aix un text que ha de ser interpretat. Els manuals nord-americans destaquen un seguit de caracterstiques al referirse a cultura, per exemple William Haviland (1993): La cultura s compartida. La cultura no s quelcom genticament heretat, tot i que en les persones hi ha una predisposici envers la cultura. La cultura s'aprn. La cultura s la nostra herncia social i s'adquireix a mesura que l'individu creix en una societat determinada. La cultura s simblica. L'antropleg americ White postul, per primera vegada, que el comportament hum era el resultat de la utilitzaci dels smbols.

ETNOGRAFIA
El treball de camp etnogr fic inclou acurats estudis de la vida de petites comunitats, sia una banda, un segment tribal o una secci de la societat moderna, per un llarg perode de temps (un o dos anys). L'objectiu principal en investigar una comunitat s desenvolupar un retrat de com encaixen conjuntament els diversos aspectes de la cultura. Hi ha altres tcniques de recerca, com ara les enquestes, els censos, les entrevistes i les histries de vida, aix com l'ampli ventall de procediments que posen a l'abast les noves tecnologies. Els antroplegs utilitzen la forma verbal del present per a descriure les societats tal com eren en el passat. Aquest temps peculiar s'anomena present etnogrfic. Per Malinowski, les tres tasques principals d'un etngraf sn les segents: participar, observar i interrogar. El mtode etnogrfic segons Malinowski es el segent: Estar ben informats sobre els desenvolupaments terics de la disciplina abans d'iniciar el treball de camp; viure la vida dels nadius; aplicar un conjunt de tcniques especials per a la recopilaci i el tractament de les dades; escriure un diari etnogrfic en el sentit estricte del terme.

UTILITZACI DE LA HISTRIA EN L'ANTROPOLOGIA


La importncia de la histria per als antroplegs, i en general per a tots els cientfics socials , varia bastant segons el tipus de recerca que es faci: Evidentment, la dimensi temporal que es requereix per a l'estudi d'individus i de grups socials primaris, com les famlies nuclears o els grups de treball, s ms aviat escassa, perqu se sol reduir al temps de vida del subjecte o del grup. En canvi, si l'objecte d'estudi sn associacions ms complexes, com les burocrcies governamentals, caldr adoptar una perspectiva temporal mitjana, i les institucions estatals necessitaran una consideraci temporal ms llarga. La historia permet que els cientfics socials puguin ampliar considerablement el ventall de comparacions. La major part de les proves aportades pels historiadors provenen dels textos, encara que tamb es pot tenir en compte la cultura material. Els historiadors tendeixen a sacralitzar les anomenades fonts primries, s a dir, la informaci que resulta de l'observaci directa d'un perode estudiat. Es tracta, doncs, de materials en estat pur que no han sofert cap mena d'elaboraci.

SOCIOLOGIA I ANTROPOLOGIA SOCIAL


Histricament, la sociologia i l'antropologia han compartit a bastament un corpus teric com. Les diferncies principals entre aquestes dues disciplines es troben en la metodologia. L'antropologia parteix de la revoluci que va suposar el "treball de camp" de Boas i Malinowski, centrat en societats no occidentals, poc complexes, petites i tradicionals. La sociologia, mitjanant l's de tcniques diverses, se centra en l'estudi de societats occidentals complexes, grans i modernes. Recentment, aquesta tendncia vers la separaci s'ha aturat. El renaixement del mtode comparatiu s un dels resultats concrets d'aquesta nova aproximaci. El treball de camp ha deixat de ser prerrogativa exclusiva dels antroplegs, perqu els socilegs tamb fan servir aquest mtode, encara que acompanyat d'altres tcniques de recerca.

EL MTODE HISTRIC I COMPARATIU


Encara que en antropologia no hi ha cap mtode especfic anomenat "histric i comparatiu", qualsevol antropologia que vulgui ser un disciplina generalitzadora, s a dir, una disciplina l'objectiu de la qual sigui formular pautes generals sobre la societat, s, per definici, histrica i comparativa, perqu lnica manera d'aconseguir una antropologia cientfica s mitjanant les comparacions temporals i espacials. Per tal dillustrar l's del mtode histric i comparatiu, voldrem introduir primer les idees de Durkheim sobre el mtode comparatiu tal com es presenten a Les rgles de la mthode sociologique (1895). Aquest text exemplifica tres de les aplicacions ms importants del mtode comparatiu: L'anlisi de les variacions dins d'una societat en un moment determinat. Per exemple les pautes de matrimoni segons la classe social a l'Anglaterra del 1979. La comparaci de societats que sn bsicament diferents, per que no obstant aix comparteixen certes semblances, o la comparaci de diferents perodes en la vida d'una societat desprs d'haver experimentat un canvi radical determinat. Per exemple la comparaci entre feudalisme europeu i japons, o la societat francesa abans i desprs de la Revoluci. Sovint s'ha suggerit que els cientfics socials que tenen inters per l'estudi intensiu, hermenutic i particularista tendeixen a comparar com a mxim dos o tres casos, mentre que els qu e s'interessen per l'estudi extensiu, cientfic i generalitzador tendeixen a adoptar una perspectiva quantitativa, transnacional o transcultural que implica molts casos.

La majoria d'autors contemporanis utilitzen dos dels mtodes de John Stuart Mill sobre la investigaci experimental que ofereix a System of Logic (1843), i sn: el mtode de la concordana i el mtode de la diferncia: El mtode de concordana s molt popular en cincies socials, especialment en les que se centren en l'estudi d'un sol cas. L'objectiu de la recerca s eliminar les possibles causes d'un fenomen mostrant exemples en qu, encara que el resultat hi s present, tots els antecedents que es troben sota hiptesi, excepte un, no hi sn. Aquesta causa ser considerada com la fonamen tal. Sempre hi ha, s clar, el perill que hi hagi una causa amagada que s'ha escapat de la comparaci. En el mtode de la diferncia s'estableix un contrast entre dos grups de casos: en el primer hi sn presents la causa i l'efecte; en el segon la causa i l'efecte hi sn absents, per b que hi pot haver altres circumstncies similars. Tant Mill com els investigadors contempornies estan d'acord a l'hora d'admetre que aquest ltim mtode s ms poders i fiable que no pas el primer. Tilly ha intentat sistematitzar les diferents propostes comparatives i histriques utilitzades pels cientfics socials. En el seu llibre Big Structures, Large Processes and Huge Comparisons (1984) distingeix els quatre tipus de comparaci segents: la individualitzadora, la generalitzadora o de trobada de variacions, la inclusiva o mplia, la universalitzadora. Aquesta tipologia s el resultat de la combinaci de dues dimensions diferents: el camp d'aplicaci, que fa referncia al fet de decidir si s'ha de prioritzar el particular o el general; i el nombre, que fa referncia a la qesti de saber si la comparaci comporta una o ms formes d'un fenomen. Segons Tilly, un comparaci totalment individualitzadora tracta cada cas com a nic i s'ocupa d'un exemple cada vegada tot minimitzant les seves propietats comunes amb altres exemples. Una comparaci totalment universalitzadora identifica les propietats comunes a tots els exemples d'un fenomen. La generalitzadora estableix un principi de variaci en el carcter o en la intensitat d 'un fenomen mitjanant l'anlisi de diferncies sistemtiques entre els exemples. Finalment, la comparaci inclusiva situa els diferents exemples en diversos llocs dins d'un mateix sistema, per tal de poder explicar-ne les caracterstiques com una funci de les seves relacions variables pel que fa al sistema com a conjunt. El mtode histric i comparatiu serveix sobretot per a comprovar si les generalitzacions sn correctes, s a dir, per saber si sn compatibles amb l'evidncia a partir dels estudis de casos que es troben sota anlisi.

MANIES I FEBLESES DE L'ANTROPOLOGIA


Antropologia Postmodernista. El postmodernisme s un conjunt incongruent de creences amb un denominador com: el relativisme. La trajectria postmodernisme es un desplaament que va del positivisme a l'hermenutica. Pels postmodernistes, el fet de suggerir que hi ha fets objectius que poden ser estudiats i teoritzats independentment de l'estatus de l'investigador s un anatema. Gellner ataca directament l'antropologia postmodernista i suggereix que el relativisme postmodernista t els seus orgens en el tipus de marxisme que es va desenvolupar en el segle XX i que es va descriure grficament com el desplaament del "materialisme histric al subjectivisme histric". La veritat hermenutica respecta la subjectivitat tant de l'objecte de la investigaci com de l'investigador, i fins i tot del lector o del receptor. Aquest s el fonament del postmodernisme. Antropologia Tercermundista. Amb aquest terme designem la creena que diu que no hi ha una veritat objectiva per a explicar l'altre, i que lnica manera de fer-ho s a travs de veritats locals expressades directament per les diferents cultures del Tercer Mn. Malauradament, l'antropleg tercermundista ha de navegar sovint sense rumb, i fer-ho d'una manera poc crtica perqu est totalment imbut d'un sentiment de culpa paralitzant. Antropologia Feminista Radical. Actualment hi ha un bon nombre de feministes radicals que militen en l'antropologia. El punt de partida del feminisme radical s el poder, o ms ben dit, la seva distribuci desigual en la societat. El poder, afirmen, no s que no tingui gnere, sin que est monopolitzat pels homes, i ms concretament, pels homes occidentals, blancs, de classe mitjana i heterosexual. L'afirmaci feminista radical s que les divisions socials fonamentades en el sexe, la raa, la classe, etc. no sn naturals i estan basades en la desigualtat del poder, que consideren illegtimament i injustificada. Antropologia Cientfica: El Cam del Futur. A mesura que han passat els anys el tancament cientfic d'aquesta cincia ha esta sorprenent. Dos factors ho corroboren: la letargia terica de la disciplina, per no dir laband total de la teoria tan com en l'antropologia contempornia, immersa en inte ressos etnogrfics estrets; i els antroplegs ja no freqenten la literatura cientfica de disciplines afins (sigui la biologia o la psicologia en general, o ms concretament subdisciplines dins cadascuna d'aquestes rees). La teoria antropolgica hauria de ser bsicament integradora, i caldria rebutjar de manera enrgica qualsevol tipus de separatisme. La cincia no pot avanar quan els seus practicants polititzen al camp. Per molts recelosos que siguin els antroplegs a l'hora de treballar dins un marc de referncia cientfic ms ampli, la idea que tenim alguna cosa per aprendre de la biologia encara crea indignaci i una oposici fora de lloc.

EL LLEGAT HUM
LA REPERCUSI DE LA OBRA DE DARWIN
En la descripci de la prctica cientfica els filsofs de la cincia consignen dues aproximacions metodolgiques: la inductiva i la deductiva. La inductiva consisteix en l'acumulaci experimental de fets i la creaci de teories a partir d'aquests fets. El mtode hipoteticodeductiu, com se l'anomena sovint, fa referncia al fet que els cientfics procedeixen formulant primer hiptesis generals que desprs sn comprovades empricament. Darwin defineix el seu mtode com a inductiu. L'xit de l'esquema de Darwin es va concretar en una srie d'aspectes metodolgics que van influir en la cincia posterior: 1. Darwin va demostrar que l'explicaci pot ser histrica sense perdre el seu carcter cientfic. 2. Mitjanant la supressi d'elements idealistes en el seu tractament de la selecci natural Darwin inaugur una c incia de l'evoluci amb una base cientfica. 3. Els orgens de les espcies explica com es produ l'evoluci com a resultat d'esdeveniments alhora ordenats i accidentals. La selecci natural s un procs creador d'ordre. 4. L'explicaci darwinista va demostrar que les adaptacions no sn el resultat d'una decisi, per s que tenen un objectiu. Les adaptacions es produeixen amb unes finalitats concretes i s aix que cal estudiar-les.

L'EVOLUCI DELS HOMINIDS


Els ssers humans moderns han acumulat diferents herncies. Per exemple, podrem tenir en compte les segents: 1. El primers antropoides (els avantpassats comuns d'humans, simis i mones) van viure fa un 40 milions d'anys, i fou llavors quan van comenar a aparixer fenmens com el descens de la natalitat, un vincle fort entre mare i fill, la sociabilitat, un sistema rudimentari de comunicaci i la flexibilitat alimentria. 2. Els simis africans que van viure fa 10 milions d'anys en els boscos tropicals hi ha un herncia geogrfica relacionada amb l'entorn especficament afric. 3. El darrer avantpassat com d'humans i de ximpanzs, un simi que va viure fa un 7 milions d'anys. Els avantpassats directes dels humans moderns, comunament anomenats homnids, van viure fa uns 5 milions d'anys. La qesti s: qu va determinar que aquests animals es convertissin en bpedes? La resposta potser cal trobar-la en el canvi d'entorn, perqu se sap que es van traslladar dels boscos a una zona forestal ms oberta i desprs a la sabana. En aquest nou entorn els recursos eren menys abundants i es van veure obligats a recrrer llargues distncies per a procurar -se'ls. El fet de caminar recolzant els artells a terra, forma de locomoci prpia dels simis, era poc efica en el nou entorn, per no ho era la marxa erecta. Aquesta s la ra de l'xit de la seva adaptaci. En un perode comprs entre el 2,5 milions i els 1,8 milions d'anys, va sorgir una nova espcie d'homnid: l'Homo habilis. Amb ell s'inicia el gnere Homo. En om emprat per a designar l'espcie indica l'habilitat en la fabricaci d'eines, com ara estris molt simples en forma de lamelles, pedres escantellades i ossos trencats. L'espcie segent en la lnia Homo va aparixer fa uns 1,8 milions d'anys i rep el nom d'Homo erectus. Per molts, es tracta de l'autntica baula perduda entre els humans i els simis. En un perode d'una antiguitat d'entre 0,5 milions i 0,3 milions d'anys l'Homo erectus va evolucionar a Homo sapiens en una bona part del planeta, encara que l'Homo erectus va persistir a Java fins fa 50.000 anys. Els primers espcimens, que tenien el cervell ms gran i havien experimentat altres canvis, es coneixen amb el nom d'Homo sapiens "arcaic", per a diferenciar-los dels humans moderns, comunament anomenats Homo sapiens sapiens, i eren fora diversificats. Un exemple important en sn els fssils trobats a Atapuerca (Burgos). Anatmicament, l'Homo sapiens arcaic es travava a mig cam entre l'Homo erectus i els humans moderns. La forma europea de l'Homo sapiens arcaic era l'Homo neanderthalensis. El neandertal t una antiguitat d'entre 150.000 anys i 30.000 anys, i va habitar Europa i tamb l'sia occidental. En general es pot dir que els neandertal eren una espcie d'homnids que van assolir un seguit d'importants avenos adaptatius amb relaci als seus avantpassats. Aix els va possibilitar el poblament de zones prviament inhabitables per als homnids. Els neandertal van ser tamb la culminaci d'un llarg passat i els precursors dels humans moderns. Els humans sn molt semblants als simis, per en termes comparatius presenten les caracterstiques especfiques segents: bipedisme, capacitat cerebral i mida de les dents. grfic pg. 58 grfic pg.60 grfic pg. 61

L'ESTUDI DE LA HUMANITAT: TEORIES I TIPOLOGIES EVOLUCIONISTES


VERS UNA NOVA CINCIA SOCIAL EVOLUCIONISTA?
El model causal integrat, el qual integra verticalment, la biologia, la psicologia i l'antropologia est basat en tres supsits essencials i vuit principis clau. Les tres hiptesis bsiques son les segents: 1. Hi ha una naturalesa humana universal que existeix en primer lloc en l'mbit de mecanismes psicolgics evolucionats no expressats en el comportament cultural. 2. Aquests mecanismes psicolgics evolucionats sn adaptacions construdes per selecci natural al llarg del temps evolutiu. 3. L'estructura evolucionada de la ment humana est adaptada a la forma de vida dels caadors recollectors del pleistoc (fa aproximadament 2 milions d'anys a fa deu mil anys) i no necessriament a les nostres circumstncies modernes. Els vuit supsits clau sn els segents: 1. La ment humana consisteix en un seguit de mecanismes evolucionats de processament d'informaci instantanezats en el sistema nervis hum. 2. Aquests mecanismes, i el programa de desenvolupament que els produeix, sn adaptacions produdes per selecci natural al llarg del temps evolutiu en el medi ambient ancestral dels nostres avantpassats. 3. Molts d'aquests mecanismes sn funcionalment especialitzats per a produir el comportament que soluciona determinats problemes adaptatius, com ara la selecci de parella, l'adquisici del llenguatge, les relacions familiars i la cooperaci. 4. Per a poder ser funcionalment especialitzats, molts dels mecanismes han de ser exquisidament estructurats pel que fa al contingut especfic. 5. Els mecanismes de processament d'informaci de contingut especfic generen part del contingut particular de la cultura humana, incloent-hi certs comportaments, artefactes i representacions transmeses lingsticament. 6. El contingut cultural generat per aquests i altres mecanismes s present aleshores per a ser adaptat o modificat per mecanismes psicolgics propis d'altres membres de la poblaci. 7. Aix estableix processos epidemiolgics i de poblament histric. 8. Aquests processos es troben en determinats ambients o contextos socials, ecolgics, econmics, demogrfics i d'interacci grupal.

TEORIES EVOLUCIONISTES
Les teories evolucionistes, tant en cincies socials com en biologia, proven d'explicar els canvis fent referncia a requisits especfics que sn el resultat de les condicions que es donen en un moment determinat. L'evolucionisme sociocultural opera per mitj de l's de taxonomies i tipologies. Les taxonomies tendeixen a ser de base emprica, es a dir, classifiquen entitats que ja hi ha, mentre que les tipologies tendeixen a ser construccions lgiques, categories a priori. Farem servir el terme tipologia per a referir-nos a ambdues categories. Les bones tipologies haurien de ser inequvoques, s a dir, haurien de fer servir criteris que permetessin als investigadors conixer amb claredat i precisi quina srie d'objectes pertany a un tipus determinat. Parlant en termes generals, les tipologies no haurien de ser simplistes, sin ms aviat extremament matisades. Finalment, una tipologia hauria de ser enunciada per la variable independent ms poderosa. Les tipologies evolucionistes mplies, s a dir, les que consideren la totalitat de les societats humanes des de la prehistria fins ara, sn fora ms propenses a percebre la importncia de les diguem -ne tecnologies de subsistncia que les tipologies que tenen una dimensi temporal fora mes limitada. En la seva formulaci actual mes perfeccionada una teoria de l'evoluci sociocultural consisteix en un seguit de supsits o proposicions: 1. Hi ha unes tendncies direccionals i generals en la histria universal, s a dir, hi ha uns patrons de canvi histric que sn comuns a un nombre de societats. Es considera tant l'evoluci parallela com l'evoluci convergent. Es clar que tamb hi ha un histria que s nica i una historia divergent. 2. El fet de societats esttiques, o que tornin a un estadi evolutiu anterior o s'extingeixin s'ha d'explicar dins el mateix marc evolutiu. 3. L'evolucionisme sociocultural modern no accepta la idea que hi ha un pla predeterminat que es desenvolupa o que l'evoluci acompleix alguna finalitat. 4. L'evoluci sociocultural s'esdev tan a micronivell (famlia) com a macronivell (sistemes mundials).

5. L'evoluci comporta complexitat sociocultural. 6. L'evolucionisme sociocultural i el biolgic tenen diferncies: el biolgic es basa en l'atzar i opera en una dimensi temporal diferent (molt ms llarga). 7. L'evoluci sociocultural te com a causa material els factors ecolgics, demogrfics, tecnolg ics i econmics i aquests amb directa relaci amb la producci y la reproducci de la vida humana. 8. Els factors sociopoltics i ideolgics tenen una vida i una causalitat prpies no son simples reflexos de la base material. 9. L'evoluci es adaptaci, processos d'inici de patrons socials per satisfer necessitats. No totes les adaptacions beneficien els individus y per aix no s'han d'entendre com un progrs social. 10. Les unitats d'adaptaci sn individus que actuen per inters propi. Les unitats d'evoluci sn sistemes social, conjunt dun gran nombre d'accions individuals. 11. En l'evoluci sociocultural s'han de tenir en compte tant les forces endgenes com les exgenes. 12. L'evoluci sociocultural s'esdev gradual o puntuacionalisme. El marc s provisional, obert a la controvrsia i destinat a guiar els lectors per a posar una mica d'ordre en la varietat desconcertant de dades arqueolgiques, histriques i etnogrfiques.

TIPOLOGIES EVOLUCIONISTES
La majoria dels antroplegs estarien d'acord, amb algunes variacions, que la caa i recollecci, l'agricultura i la indstria, constitueixen els tres estadis principals en l'evoluci de la humanitat o, si ms no, que aquesta s la manera ms til de mirar la nostra historia. En la historia de la humanitat hi ha dues grans transicions que sn el resultat de dues grans revolucions: la del neoltic i la industrial. Hi ha autors que, seguint Gordon Childe, fan referncia a una tercera revoluci: la urbana, que don lloc a l'aparici de la civilitzaci i l'estat aproximadament 3000 anys aC. Una de les primeres gran sntesis modernes basades en el mode de subsistncia, i que posteriorment fou molt imitada, s la de Lenski (1966). Lenski defineix cadascun dels estadis de la manera segent: 1. Caa i Recollecci. Les societats caadores recollectores mostres uns quants trets comuns: una exclusiva dependncia de l'energia muscular, societat s igual a comunitat, poca poblaci, nomadisme o seminomadisme, poques possessions, sense rols especfics. Els trets variables son: lambient fsic, les creences i el parentiu. 2. Horticultura. Es poden distingir els dos tipus d'horticultura segents: L'horticultura simple, s del bast de cavar, ms d'una comunitat, poblacions entre 100 i 3000 habitants, producci especialitzada, societats secretes, actes de guerra, nomadisme limitat, l'estatus deriva tant de qualitats personals com de crrec. L'horticultura avanada, s de l'aixada de metall, el cacicat, l'aparici de l'estat i la urbanitzaci. 3. Societats Agrries . Avenos substantius en tecnologia productiva i militar, urbanisme, increment del comer, guerra, economia monetria i lits lletrades, especialitzaci ocupacional, religi associada a l'estat, creixement del poder i del territori de l'estat, control ampli de poblacions (imperis) i de classes (serfs, mercaders, clergat, pagesia, artesanat, etc.). 4. Societats Industrials. Noves fonts d'energia, diversificaci de primeres matries, increment en mida i complexitat. Aparici d'estats moderns nacionals i independents marca la tendncia evolutiva vers una desigualtat ms gran. Pel que fa als mecanismes que expliquen la transici d'un estadi al segent, Lenski alludeix a les causes segents: augment en l'ndex de creixement de la poblaci, explotaci de nous entorns, avenos tecnolgics, i creixement en la producci de bns i serveis. Service s l'autor de la ms influent de les tipologies evolucionistes basades en els nivells d'integraci sociocultural. A Primitive Social Organisation (1962), Service distingeix els nivells successius de banda, tribu, cacicat i estat. A The Evolution of Political Society (1967) Fried posa lmfasi en el control social i dibuixava un esquema en qu distingia societats igualitries, societats jerrquiques, societats estratificad es i societats de base estatal. Hi havia un equivalncia aproximada entre aquestes dues tipologies: les societats de bandes sn igualitries; les societats tribals, jerrquiques, i els cacicats, estratificats. Johnson i Earle a The Evolution of Human Societies (1987), identifiquen tres nivells d'integraci sociocultural: el grup de nivell familiar (famlia-campament i famlia-vilatge), el grup local (tribus) i el govern regional (cacicats i estats). Atesa la importncia d'aquest tipus de tipologia, examinarem cadascun dels nivells d'una manera ms detallada. 1. El Grup de Nivell Familiar (la banda). Forma d'organitzaci social ms elemental. Unitats caadores petites, patrilineals i exogmiques. Bandes caracteritzades no per la caa, sin per la recollec ci. La famlia (5-8 persones) s el grup de subsistncia primari, son mbils i poden trobar-se juntes varies unitats en un campament. Quan la densitat es baixa (una persona per 26 km), els campament solen estar formats per un mxim de 50 persones. No hi caps i la divisi del treball es basa en el gnere. No entren en guerra ni hi ha homicidis. No tenen "l'imperatiu territorial". Quan la densitat es una persona per 5 km, la tendncia es desenvolupar poblaments permanents, vilatges, subsistint les caracterstiques anteriors. La diferncia es l'emmagatzematge de menjar, horticultura incipient i domesticaci d'animals.

2. El Grup Local (nivell tribal). Diverses famlies extenses viuen aplegades en vilatges de fins a 300 persones, organitzades generalment en grups de parentiu (clans o llinatges). Service posa l'mfasi en la importncia dels graus d'edat, l'associaci secreta, l'associaci pantribal, etc. com una forma d'integraci tribal. Els vilatges guerregen entre ells. Els modes de subsistncia son: caa i recollecci en un medi abundant, horticultura, pasturatge, etc. Aquest patr correspon als grups locals acfals s a dir, mancats de l'autoritat d'un cap. 3. El sistema Poltic regional (cacicats i estats). La diferncia principal entre cacicats i estats resideix en l'escala d'integraci. Els cacicats integren un nombre de comunicats en una regi. Es caracteritzen per la especialitzaci econmica, l'existncia d'un excedent econmic, una economia redistributiva, la presncia de llinatges jerarquitzats i la funci centralitzadora del cap poltic. Els estats o imperis es diferencien internament per factors, com ara classe, especialitzaci, diverses poblacions, etc. Son ms grans que els cacicats. Tenen burocrcia, exrcit, magistratura i religi estatal. En el cas del mode de producci asitic o tributari, inicien grans millores tecnolgiques, com la irrigaci de terres, que requereix el control centralitzat de la economia. grfic pg. 75. El darrer esquema evolucionista es de Wallerstein. Aquest suposa que la majoria de les societats, exceptuant potser les molt simples, no son autnomes, sin que formen part d'una xarxa ms o menys extensa. Wallerstein se centra en el desenvolupament del capitalisme com a sistema mundial, que per l'autor consisteix en una divisi multicultural del treball, en el qual la producci i l'intercanvi de bns bsics i primeres matries sn necessaris per a la vida quotidiana dels seus habitants. Alguns antroplegs han provat d'aplicar aquesta definici a les societats precapitalistes i l'han trobada deficient. Alguns han insistit en que l'intercanvi de bns de luxe s fora important per a la reproducci de grups locals. En aquest sentit els sistemes mundials s'haurien de concebre com a xarxes intersocietries en les quals les int eraccions sn importants per a la reproducci i el canvi de les estructures locals. Segons Wallerstein, hi ha els dos tipus de sistemes bsics segents: 1. Minisistemes. Sn entitats en l'interior de les quals hi ha una total divisi del treball i un nic marc cultural. Es troben nicament en societats caadores recollectores o horticultores molt simples. Sn bsicament economies de subsistncia, petites, autnomes, recproques. 2. Sistemes Mundials. Es caracteritzen per una nica divisi del treball i una diversitat de sistemes culturals. Hi pot haver dos tipus de sistemes mundials: Imperis mundials i economies mundials. Imperis Mundials on predomina un nic sistema poltic a la major part de l'rea, encara que feble. Sn bsicament redistributius econ micament i tendeixen a generar persones dedicades al comer de llarga distancia, encara que la seva importncia econmica global s limitada. Els imperis sn usuals des de fa sis mil anys. Les Economies Mundials no tenen un nic sistema poltic. Abans del capitalisme eren estructures poc estables destinades a desintegrar-se o ser conquerides per un imperi. La Xina, Egipte i Roma sn exemples d'economies mundials transformades en imperis mundials. Els imperis moderns, de fet, no eren imperis mundials, sin estats amb apndix colonials en el marc de l'economia capitalista mundial. Un dels conceptes crucials que Wallerstein fa servir per a caracteritzar l'estructura del sistema mundial modern s el de centre/perifria. El concepte fa referncia a la divisi del treball i al diferencial en l'acumulaci de riquesa entre el centre i la resta del sistema. Segons Chase-Dunn caldria distingir dos tipus de relacions de centre/perifria: diferenciaci centre/perifria i jerarquia centre/perifria: La diferenciaci centre/perifria significa l'existncia de societats, de diversos nivells de complexitat, que interaccionen entre si d'una manera no explotadora dins el mateix sistema mundial. La jerarquia centre/perifria fa referncia a l'existncia d'explotaci econmica, dominaci poltica i control ideolgic entre societats diferents dins el mateix sistema mundial. En l'mbit econmic la relaci por prendre diverses formes: incursions, tributs i impostos. Chase-Dunn ha elaborat la tipologia de sistemes mundials segents: Sistemes mundials sense estat on les bandes, les tribus i els cacicats realitzen diversos tipus d'intercanvis econmics. Son societats basades en el parentiu. Economies mundials primries amb sistemes regionals d'especialitzaci centre/perifria per sense estructura poltica imperial: Baixa Mesopotamia, Egipte, la vall de l'Indus, la vall del Ganges, la Xina, Mxic i Per. Imperis mundials primerencs on l'especialitzaci centre/perifria te estructura imperial: Akkad, lEgipte faranic, la Xina i Teotihuacn. Sistemes mundials secundaris complexos units amb els imperis mundials primerencs formant imperis mundials ms grans: Prxim Orient, l'ndia, Xina, Mesoamrica, i el Per. Sistemes mundials de comercialitzaci o sistemes mundials precapitalistes amb un nivell de comercialitzaci molt alt: Prxim Orient, l'oce ndic i la Xina. L'economia mundial capitalista, centrada a Europa en el segle XVI i que ms tard sestn per esdevenir un sistema mundial modern veritablement global.

VISI DE CONJUNT CONCEPTUAL I INSTITUCIONAL


Sense comprometrens a acceptar-lo en la seva totalitat, ens pot ser til considerar amb un cert detall el sistema que Marvin Harris va oferir en el llibre Cultural Materialism (1979). Harris distingeix quatre grans components universals: 1. Infrastructura. Te dues grans subdivisions. Mode de producci: la tecnologia y prctiques per produir menjar i altres formes d'energia, tecnologia de subsistncia, relacions tecnoambientals, ecosistemes, pautes de treball, etc. Mode de Reproducci: la tecnologia i prctiques per regular la poblaci, pautes d'aparellament, fertilitat, control mdic de pautes demogrfiques, contracepci, avortament, etc. 2. Estructura. Tamb es distingeixen dues grans subdivisions. Economia domstica: organitzaci de la reproducci y la producci bsica, intercanvi i consum en l'estructura familiar, divisi domstica del treball, rol sexual i d'edat, jerarquies y disciplines aix com sancions. Economia poltica: organitzaci de la reproducci, la producci, l'intercanvi i el consum dins la banda, vilatge, cacicat, estats i imperis. Inclou l'organitzaci poltica, la divisi del treball, impostos, enculturaci, classes, castes, jerarquies urbanes, control policac i militar, la guerra, etc. 3. Superestructura de Conducta. Inclou l'art, la msica, la dansa, la literatura, els ritus, els esports, els jocs, les aficions, la cincia. 4. Superestructura Mental i mica (punt de vista del nadiu). Objectius cognitius conscients i creences sobre la conducta obtinguts dels participants o inferits per que observa. Etnobotnica, etnozoologia, tradici de subsistncia, la mgia, la religi, els tabs, el parentiu, la ideologia poltica, las ideologies nacional i tnica, els smbols, els mites, els criteris esttics i filosfics.

ELS PRINCIPIS D'ORGANITZACI SOCIOECONMICA


EL PARENTIU, EL MATRIMONI I LA FAMILIA
El Parentiu: Termes Bsics, Smbols i Diagrames. Les societats tradicionals senzilles estudiades per l'antropologia es basen en el parentesc. s a dir, el principi articulador de l'organitzaci social s el parentiu. El parentiu fou certament un dels invents ms importants de la humanitat. La varietat de rols socials que acompleix una persona ve de la seva posici en el sistema de parentiu. Aquest no s el cas, s clar, de les societats modernes, en les quals el parentiu t un funci limitada, mentre que l'estat i el lloc de treball dominen la vida de l'individu. Sembla que la majoria d'antroplegs estan d'acord en el fet que, malgrat que el parentiu es basa en certs fets biolgics especfics, el reconeixement social i l'elaboraci cultural del parentiu sn els factors que el converteixen en una cosa especficament humana. Es pot definir el parentiu com un conjunt de regles que determinen el lloc que lindividu i el grup ocupen en l'estructura social. Entre les regles ms importants hi ha les de filiaci, matrimoni, residncia, successi i herncia. grfic pg. 83 grfic pg. 84 grfic pg. 85 Les Terminologies de Parentiu. Es fan servir determinats criteris per a emfatitzar o ignorar les possibles distincions entre persones. Els principis ms importants sn generaci, sexe, afinitat i col.lateritat, seguits del de bifurcaci, polaritat, edat relativa, sexe de la persona que parla i mort. Potser caldria aclarir alguns d'aquests termes: Afinitat: en les societats de filiaci unilineal (seguint qualsevol de les lnies masculina o femenina) es distingeix el germ del pare FB del germ de la mare MB. Col.lateralitat: proximitat de les relacions de parentiu basades en la linealitat. Bifurcaci: distingeix els parents per via masculina dels de via femenina. Polaritat: si familiars fan servir el mateix terme de manera recproca. De l'aplicaci dels principis esmentats obtenim sis sistemes de terminologia de parentiu, els quals ens permeten explicar la variaci emprica mundial de sistemes individuals: 1. Sistema Esquimal (sistema lineal). Posa lmfasi en la famlia nuclear, identifica especficament mare, pare, germ i germana, i uneix tots els cosins, cosines, oncles i ties en un sol terme per a cadascuna de les categories. 2. Sistema Hawai. Fa referncia a tots els parents del mateix sexe i generaci fent servir el mateix nom. El terme per a germans i cosins s el mateix, i el terme per a germanes i cosines tamb es el mateix. 3. Sistema Iroqus. Fa referncia al pare i al germ del pare amb un nic terme, com ho fa tamb amb la mare i la germana de la mare. No obstant, la germana del pare o el germ de la mare reben, respectivament, nom s diferents dels que reben el pare i la mare. 4. Sistema Crow. Mode de termes de parentiu associat a la descendncia matrilineal. S'anomena la germana del pare i la filla de la germana del pare amb el mateix nom. La mare i la germana de la mare es fonen en un altre nom, mentre que el pare i el germ del pare ho fan en un tercer nom. 5. Sistema Omaha. Es la variant patrilineal del sistema crow. 6. Sistema Sudans. Tamb s'anomena descriptiu i dona termes distintius a tots els cosins i cosines. En la primera generaci ascendent es distingeixen tots els parents. n dels punts ms interessants de la distribuci d'aquests sistemes s que les terminologies esquimals es presenten en els dos extrems de l'espectre evolutiu: les societats caadores recol.lectores i les societats industrials. La ra d'aix s probablament la centralitat de la familia nuclear en els dos tipus de societat. D'altra banda, les societats pastorals i les agrcoles ofereixen una gran varietat de terminologies de parentiu, enfatitzant o b la patrilinealitat o b la matrilinealitat, encara que les societats pastorals tendeixen a ser patrilineals.

Els Tipus de Filiaci i els Grups de Filiaci. Moltes societats fan servir el principi de filiaci com a abse d'elegibilitat o reclutament per a ser membre d'un grupo. El principi de filiaci comporta el reconeixement cultural de consaguinitat o relacions genealgiques basades en la connexi progenitor-prole. Hi ha dos grans tipus generals de filiaci: filiaci unilineal, en qu la filiaci es traa a travs d'una lnia (masculina o femenina); y filiaci no unilineal, en qu la filiaci es traa a travs de dues lnies (masculina i femenina). Els grups de filiaci son essencialment conjunts de parents consanguinis units per una suposada filiaci lineal que remunta a un avantpassat com. Bsicament hi ha quatre grups de filiaci unilineal: 1. Grups de Filiaci Patrilineal o Agntica. Ideologia de filiaci ms estesa, i vol dir que la progenitura pertany al grup de filiaci del pare. La patrilinealitat i el pasturatge estan estretament associats, encara que la patrilinealitat tambs es dna en les societats agrcoles. s adaptativa pel que fa a l'xit reproductiu per els homes. 2. Grups de Filiaci Matrilineal o Uterina. Es defineixen els fills i les filles com a membres del grup de la mare. Tendeix a donar-se en certes societats agrcoles, es a dir, on les dones tenen un paper important en la producci. s adaptativa per a les dones i regeix l'administraci dels recursos. 3. Grups de Filiaci Doble o de Filiaci Unilineal Doble. La filiaci s matrilineal per a alguns propsits i patrilineal per a d'altres. 4. Grups de Filiaci Optativa o Ambilineal. Filiaci unilineal en qu l'individu pot decidir de traar la filiaci per via patrilineal o b per via matrilineal. Els grups de filiaci no existeixen solament per a proporcionar un sentiment de pertinena, sin perqu la gent que hi pertany comparteix diferents tipus d'interessos, com ara econmics, legals, religiosos, etc. En aquest sentit, en els grups de filiaci cal assenyalar com a importants els aspectes segents: Sovint es consideren les funcions econmiques com l'aspecte ms important, perqu els grups de filiaci evolucionen noms quan un recurs permanent, com ara la terra, esdev important. Per aix es contradiu la unilinealitat (GFU) amb les societats caadores recol.lectores. La guerra t un incidncia important en l'aparici de grups de filiaci unilineal. Competici pels recursos. Una funci obvia dels grups de filiaci s la regulaci dels matrimonis (normalment la gen no es pot casar dins el propi GFU). El suport mutu s tamb una funci important que els GFU proporcionen. Els GFU fan sovint un paper poltic, especialment on no hi ha un poder centralitzat. Els grups de filiaci actuen sovint com a dipositaris de tradicions religioses: el culte dels avantpassats s un bon exemple d'un ritual que refora la solidaritat de grup. Els antroplegs categoritzen els GGU per la inclusivitat, s a dir, amb referncia al nombre de generacions incloses. Aix apareixen les quatre grans categories segents: El Llinatge. Grup format per parents consanguinis que poden traar la seva genealogia mitjanant enllaos especfics fins a un avantpassat com. En el passat comportava un estatus legal i poltic. Son grups corporatius amb existncia perptua, amb propietats, organitzen la producci, regulen relacions intergrupals, etc. Tendeixen a ser exogmics. El Clan. Quan el nombre de membres d'un llinatge creix fins a un punt crtic ms enll del qual la mida del grup el fa ingovernable. Aleshores tendeix a dividir-se (fissi) i es formen nous llinatges. Un clan s un grup de filiaci no corporatiu en qu els membres afirmen la filiaci respecte d'un avantpassat mtic o real. Els membres del llinatge resideixen normalment a la mateixa localitat, i els del clan, no. La funci cerimonial del clan s la principal. Els smbols totmics identifiquen els membres del clan i generen solidaritat. La Fratria. Es dna a un nivell ms alt d'integraci i es basa en un reconeixement de la relaci entre dos o ms clans. La Meitat. Es dna quan tota una societat es divideix en dos grans grups de filiaci unilineal. Atesa la mida d'aquests grupos, no s sorprenent que les meitats tinguin funcions ms aviat limitades, de les quals l'exogmia n's una. El Grups no Unilineals o Grups de Parentiu Cognatici. En teoria, la filiaci bilateral es pot estendre alhora generacionalment i lateralment ad infinitum, i pot generar una enorme agregaci de parents. Normalment, el grup es redueix a un petit nombre de parents prxims de totes dues bandes. Aquest grup s'anomena parentela o conjunt de parents. La filiaci bilateral s un principi d'organitzaci social ms aviat confs. A diferncia dels grups de filiaci, el conjunt de parents no es defineix respecte d'un avatpassat com, sin per la gent amb un parent com, que s l'ego. Per aix la parentela normalment se centra en l'ego o en parteix. La Familia Nuclear. El que anomenen famlia nuclear o conjugal, que consta de marit, esposa, filles i fills, s gairab universal per no pas necessriament un forma de famlia de rang "superior". Claude Lvi -Strauss, ha suggerit que la veritable unitat social mnima no s la familia nuclear, sin el que aquest antropleg anomena l'tom de parentiu, s a dir, la relaci pare -prole.

Altres Tipus de Familia. A ms de la famlia nuclear tenim els dos tipus segents de matrimonis polgams: la polignia, forma de matrimoni segons la qual un home pot tenir mltiples esposes; y la polindria, forma de matrimoni segons la qual una dona mltiples marits. A l'Ethnographic Atlas, Murdock revela que els matrimonis mongams constituen noms el 16% de la mostra que havia estudiat. Els matrimonis poligins sn permesos en gairab el 50% de la mostra etnogrfica de Murdock. La polignia tendeix a ser un signe de riquesa i d'estatus alt d'un home. Tericament, un marit t els mateixos drets i obligacions vers les seves diverses esposes, i s el pare legtim de totes les criatures nascudes de cadascuna d'elles. La gelosia s corrent en els matrimonis poligins, per ho s menys en el cas de la polignia sosoral, en la qual un home es casa amb dues o ms germanes. Els matrimonis polindrics sn fora rars: nicament tenen polindri a comprovada tres o quatre societats. Les Regles del Matrimoni. El tab de l'incest, un dels veritables universals de la cultura humana, prohibeix les relacions sexuals i el matrimoni entre parents primaris (mare-fill, pare-filla i germ -germana). Hi ha moltes explicacions per a l'existncia del tab de l'incest, per sovint confonen la prohibici amb el comportament mateix. Vegem-ne algunes explicacions: 1. Se suggereix que el tab resulta d'una manca d'inters sexual entre parents que han crescut plegats. Ara b, si aquest s el cas, qu fa que les societats necessitin una prohibici i que hi hagi casos d'incest?. 2. Hi ha explicacions biolgiques que posen l'emfasi en els efectes perjudicials del matrimoni entre consanguinis, per aquest coneixement sobre els efectes a llarg termini de l'endogmia tan sols ha arribat amb la gentica moderna. Una explicaci evolutiva suggeriria que en el passat aquells grups que evitaven l'incest tenien un avantatge reproductiu sobre aquells que el practicaven. La universalitat del tab s'explica, per tant, amb l'argument que els grups on hi ha matrimonis incestuosos s'haurien extinguit. 3. Lvi-Strauss insisteix que el valor del tab de l'incest s el fet d'engendrar cooperaci entre famlies. Segons las paraules cls iques de Tylor: l'exterminaci era l'nica alternativa a casar-se amb alg de fora del grup. Quan considerem la selecci de cnjuges potencials, ens adonem que totes les societats, a ms de prohibir l'incest, restringeixen els casaments per altres vies. Hi ha les dues formes de restricci segents: l'endogmia, que significa contraure matrimoni amb membres d'un grup especfic; l'exogmia, que vol dir contraure atrimoni amb persones alienes a un grup especfic. Els estudis antropolgics apunten que, en general, l'exogmia tendeix a promoure les relacions comercials entre grups. Lvi -Strauss, en el seu clssic Les formes lmentaires de la parent (1948), distingeix dos tipus de sistemes matrimonials: positives. Els sistemes elementals, que sn aquells en qu les regles especifiquen amb qui caldria casar-se. Aquestes regles sn

Els sistemes complexos, que sn aquells en qu les regles consignen amb qui no s'ha de contraure matrimoni, per es deixa que uns altres mecanismes decideixin amb qui s que es contreu. Aquestes regles sn negatives. Per a preservar les aliances entre dos grups, algunes societats han introdut les regles de matrimoni segents: El sororat, mecanisme pel qual, una vegada morta l'esposa, una germana, o una parenta prxima de la difunta, esdev esposa del vidu. El levirat, instituci similar per en el cas de la mort del marit. El levirat acompanya sovint polignia, la filiaci patrilineal i la residncia patrilocal. Les Regles de Residncia. Moltes societats tenen regles especfiques pel que fa a la residncia postnupcial. Les regles sn poques en nombre i totes les societats n'han adoptat alguna, o una combinaci. Les possibilitats sn les segents: 1. Residncia Patrilocal. La parella de noucasats s'estableix a la localitat dels pares del marit. Afecta al 69% de la totalitat de les societats. 2. Residncia Matrilocal. La parella resideix amb els pares de l'esposa. 13%. 3. Residncia Bilocal. La parella ha de triar entre viure prop dels pares del marit o de l'esposa, o b viure una temporada amb els parents del marit i una altra amb els de l'esposa. 8%. 4. Residncia Neolocal. nicament el 5% de les societats segueix la regla. 5. Residncia Avunculocal. La parella viu amb el germ de la mare de l'esps. 4%. 6. Residncia Separada. La nova parella no viu en la mateixa localitat: el marit viu en un lloc i l'esposa en un altre. Aix es dna molt poc: 1%.

Les Estratgies Matrimonials. Hi ha unes quantes maneres formalitzades per a adquirir cnjuge. Les ms importants son les segents: 1. Preu de la Nvia. Sn els bns que el nuvi o el seu grup de parentiu dna al grup de parentiu de la nvia. S'estenia prcticament per totes les societats africanes, i la forma de pagament s'efectuaam bestiar bov. El preu de la nvia n o afecta el prestigi de les dones. 2. Servei de la Nvia. s una instituci que obliga a l'home a treballar per a la famlia de la nvia, abans o desprs de contraure-hi matrimoni, per perodes de mesos o anys. Es dna en el 14%. 3. Dot. La famlia de la nvia transfereix a la nvia una quantitat important de bns o diners. Encara que noms segueix aquesta prctica el 4% de les societats. 4. Intercanvi de Presents. Les famlies bescanvien presents aproximadament del mateix valor. Noms al voltant del 4% de les societats intercanvien presents.

L'ORGANITZACI ECONMICA
Totes les societats han de satisfer determinades necessitats bsiques per a sobreviure. La satisfacci d'aquestes necessitats s'aconsegueix per obra d'un sistema organitzat de comportament que permet a les persones accedir a aquests bns i serveis. Des de el punt de vista descriptiu, hi ha tres grans mbits econmics: la producci, la distribuci y el consum. En els estudis antropolgics dels diversos sistemes econmics, s'han enfocat aquestes realitats des de les dues perspectives diferents segents: L'enfocamen formalista. Mant la definici clssica d'economia, que defensa que l'economia fa referncia a les assignacions de recursos escassos amb finalitats alternatives, es pot aplicar a totes les societats. Totes les societats han d'economitzar, han de maximitzar els mitjans escassos. Sn totes les decissions que es prenen de cara a economitzar. L'enfocament Substantivista. Defineix l'economia com un conjunt d'activitats institucionalitzades que cambinesn els recursos naturals, el treball hum i la tecnologia per adquirir, produir i distribuir els bns materials de manera estructurada. Aquest enfocament nega que les societats primitives hi hagus una esfera econmica ja que que l'economia est inserida dins d'altres institucions. La Producci. s la activitat que permet aconseguir els mitjans de subsistncia materials i posar-los a l'abast de l's hum. La producci depn del tres factors: 1. Els Recursos. Els ssers humans fan servir primeres matries, que sovint sn escasses, per a manufacturar eines i procurar-se aixopluc i transport. 2. La Tecnologia. Es sistema que permet a la gent fer canvis objectius en el seu medi fsic o biolgic. 3. L'organitzaci del Treball. D'una forma o una altra, totes les societats organitzen el treball. Partint del principi que l'individu no s totalment autosuficient. Per tal d'afrontar les necessitats de la producci humana, la gent organitza la feina mitjanant els dos procediments segents. La divisi del treball: que fa referncia als procediments que assignen a diverses persones, cadascuna de les quals depn de les altres, la consecuci d'una finalitat determinada. Cada societat t una divisi del treball especfica. La unitat de producci: la producci es responsabilitat de la unitat de producci, es a dir, d'un grup de gent organitzat per a produir alguna cosa. Les famlies sn normalment la unitat ms important de producci a les bandes i a les societats tribals. La Distribuci. T relaci amb l'assignaci de bns i servei. Ara b, no tots els productes d'una societat es destinen a la distribuci. Hi han tres models: 1. La Reciprocitat. Mode de distribuci econmica en qu un individu o un grup ofereix els recursos a un altre individu o grup amb l'esperana per les dues parts que, tard o d'hora, la segona part tornar a la primera aproximadamente el mateix valor amb una altra cosa. s crucial en les societats primitives. Compleix una funci fonamental en les societats caadores recollectores, horticultores i pastorals. Marshall Sahlins en distingeix tres subtipus: La reciprocitat generalitzada. Consisteix a fer un present sense un retorn immediat o planificat. No es porten comptes. Tpic del sistema familiar. La reciprocitat equilibrada. En aquest sistema d'obsequis hi ha una expectativa explcita que es tornar el present amb un objecte de valor similar en un perode de temps curt. La reciprocitat negativa. En aquest sistema l'objectiu s obtenir alguna cosa per no res o per ben poca cosa. 2. La Redistribuci. s un mode de distribuci econmica en qu es lliuren els recursos a una autoritat central que desprs els distribueix entre els membres del grup. Aix significa la reassignaci de la riquesa de la societat per mitj de pagaments o se rveis obligatoris. 3. L'intercanvi de Mercat. s un mode de distribuci econmica en el qual els recursos s'intercanvien d'acord amb uns presu establerts segons l'oferta i la demanda, i expressats en unitats de valor generalitzades. grfic pg 107

LA RELIGI
QU S LA RELIGI I QUINA FINALITAT T
Cada cultura o poble t la seva prpia Weltanschauung o visi del mn, s a dir, una visi cognitiva de la vida i la totalitat del medi ambient. La religi s la part d'aquesta experincia que tracta dels ssers sobrenaturals, des de dus especfics fins a forces obscures, incloent-hi esperits, dimonis, etc. La religi est clarament relacionada amb el cicle vital, i els sentiments i els problemes emocionals de l'individu. Podem fer referncia als problemes existencials segents per als quals la religi s una resposta parcial: 1. El Problema de la Significaci. T relaci amb preguntes existencials com ara qui som, d'on venin, on anem, etc. 2. El Problema de la Mort. Cada cultura t resposta pel que fa al coneixement de la mortalitat de l'sser hum. Les societats tendeixen majoritriament a regular els rituals mortuoris amb gran detall. 3. El Problema del Mal. L'aspecte del mal s present en la major part de les societats i tendeix a prendre la forma de creences en forces que hi ha ms enll del control dels individus. 4. El Problema dels Valors Transcendentals. La societat ofereix valors que poden ser legitimats per ssers sobrenaturals.

TIPOLOGIES EVOLUTIVES DE LA RELIGI


Guy Swanson, a The Birth of the Gods (1960), suggeria que era posible relacionar cada tipus de societat amb un patr diferent de creences religioses: 1. L'animisme. s la creena en esperits, est associat a societats simples en les quals la famlia nuclear s el grup de parentiu central i tendeix a correspondre a nivells d'integraci sociocultural baixos: la banda caadora recollectora. L'animatisme, com a variant de l'animisme, s la creena que el mn est animat per forces sobrenaturals impersonals. 2. El Culte als Avantpassats. s la creena en esperits ancestrals, derivada de la idea que els ssers humans tenen un cos i una nima, est relacionat amb un sistema d'organitzaci social caracteritzat per l'existncia de grups de filiaci unilineal. Africa i Xina. 3. El Politeisme. s la religi basada en la creena en molts dus i deesses (pante), cadascun dels quals, a vegades, est especialitzat en una esfera d'activitat. Societats ms complexes, amb divisins socials ms marcades. 4. El monoteisme. s la religi basada en la creena en un nic du. Aquesta forma apareix en societats socialment complexes i polticament dividides. L'article "Religious Evolution" de Robert Bellah (1964) s un intent coratjs, per part d'un socileg, de proporcionar una mplia interpretaci evolucionista de la religi. En el seu sistema no hi ha cap sentit d'inevitabilitat, ies permet una gran varietat de tipus en cada estadi. s ms, s conscient que alguns casos no admeten una classificaci fcil. Dna els estadis segents. 1. Religi Primitiva. En aquest estadi la religi s essencialment la creeena en un mn mtic. Aquest mn mtic est estretament relacionat amb els trets ms destacats del mn real i es caracteritza per l'extrema fludesa de la seva organitzaci. En l'aspecte de l'acci religiosa s important la identificaci i la participaci, s a dir, el ritual, i no pas l'adoraci o el sacrifici. La religi s part de l'estructura social. La importncia social dels rituals s que reforcen la solidaritat de la societat i introdueix en el jovent en les normes socials. 2. Religi Arcaica. All que distingeix aquest estadi s l'aparici de cultes veritables, acompanyats de dus, sacerdots, adoraci i sacrificis. En alguns casos tamb tenim una monarquia divina o sacerdotal. Els smbols religiosos sn molt ms elaborats. Moltes societats agrcoles, el grup d'estatus superior tendeix a monopolitzar l'esfera religiosa. 3. Religi Histrica. Aquest estadi correspon a un perode molt ms recent, del qual hi ha documents histrics. El transcendentalisme s la caracterstica principal que distingeix les religions histriques de les primitives i les arcaiques. El reialme sobrenatural est clarament "per sobre" d'aquest mn. Tant el mn mund com el sobrenatural estan organitzats jerrquicament. La religi tendeix a centrar-se molt ms en la vida en l'altre mn, el qual pot ser molt millor (el cel) o molt pitjor (l'infern). La salvaci s fonamental en les religions histriques. Apareix una nova elit religiosa que pretbn tenir una relaci directa amb l'altre mn. Acostuma a acompanyar a una societat de quatre classes. 4. Religi Moderna Primerenca. El millor exemple d'aquest tipus s la Reforma protestant, la qual va abolir l'estructura jerrquica tant d'aques mn com de l'altre. La salvaci no s'obt retirant-se d'aquest mn, sin ms aviat implicant-s'hi. s ms, el clericat ja no s el mitjancer en la salvaci, perqu la salvaci esdev una empresa personal. Els rituals se simplifiquen. L'emfasi es pos en la fe, la qual pertany a la dimensi ntima de la persona. Max Weber, li atribueix una gran importncia en una srie d'avenos, des del capitalisme al dret, sense oblidar l'educaci i la cincia.

5. Religi Moderna. Seguint Kant, la qesti ja no s la de dos mons, sin la de tants mons com maneres de percebre'ls. La religi es fonamenta en l'estructura de la situaci humana. Hi ha una visi personal de la religi mpliament acceptada. Les esglsies han perdut el monopoli de la religi. L'aforisme de Thomas Jefferson "jo mateix sc una secta" o el de Thomas Paine "el meu judici s la meva Esglsia" representan la nova religi. Anthony Wallace (1966) a Religion. An Anthropological View, proposa la tipologia evolutiva de cultes segent: 1. Cultes Individuals. Sn personals i cada individu es consiera un especialista religis. Creences de tipus animatista. Societats caadores recollectores. 2. Cultes Xamanics. Especialistes religiosos amb dedicaci parcial. Poders adquirits per iniciativa personal, pel contacte amb el sobrenatural. Variaci de prcticas fora de la cultura siberiana: mgia, curanderisme, endevinaci, espiritisme. Cultes de les societats primitives. Serveis a canvi de diners, prestigi o poder. 3. Cultes eclesistics. Especialistes amb dedicaci completa. Instituci que monopolitza els rituals. A diferncia dels xamans que son portaveus de lo sobrenatural, els sacerdots sn simples mitjancers de la gent vers els esperits. En moltes societats classe sacerdotal i classe dirigent van de la m.

TRADICIONS TERIQUES EN L'ESTUDI DE LA RELIGI


Seguint John Skorupski (1979) podem distingir una srie d'estadis que caracteritzan l'enfocament antropolgic clssic en l'estudi de la religi. La millor manera d'expressar-los s mitjanant les quatre preguntes segents. 1. Per qu les cultures primitives tenen prctiques mgiques i religioses? Els pobles tradicionals creuen que aquestes prctiques propiciaran la consecuci dels objectius desitjats. Les persones es veuen membres d'una comunitat molt gran que inclous ssers supertructurals derivant en una xarxa de compromisos reciprocs. 2. Per qu s'accepten les creences que conformen el comportament mgic o religis? La gen se socialitza participant en certes creences com a membres d'una societat determinada. Aquestes creences sn part de la seva cultura, i el fet d'acceptar doctrines cosmolgiques i religioses sembre "natural". 3. Per qu la gent continua creient en les doctrines mgiques i religoses? Cal destacar la idea que la religi primitiva es basa en l'engany. Molts dels ritus es practiquen juntament amb tcniques empricament efectives, com ara plantar llavors, o s'executen amb la finalitat de produir certs efectes, com ara la collita, que s'esdevindrien sense els ritus. 4. Com s'originen, o com s'adopten, les creences religioses? Per la necessitat de comprendre i controlar la naturalesa. El llibre influent en l'estudi de les religions primitives s, sens dubte, Les formes lmentaires de la vie religieuse (1912) de Durkheim, en el qual es proposa els objectius segents: demostrar que la religi s un aspecte essencial i permanent de la humanitat. Per a aix, Durkheim va estudiar el que ell creia que eren religions ms primitives: el totemisme d'Australia. Demostrar que les categories de la ment (temps, espai, classe, nombre, causa, etc) sn producte del pensament religis. Demostrar que les idees religioses reflecteixen l'estructura social de la societat.

LA CREENA EN SSERS SOBRENATURALS


Els ssers sobrenaturals sn forces que afecten la vida humana i el dest. Alguns sn beneficiosos; d'altres, perjudicials. En termes generals, s possible classificar els ssers sobrenaturals en dos grans grups: els que sn semblants als ssers humans (espectres i esperits ancestrals); y els que no sn semblants als ssers humans (dus i dimonis). En general, els espectres i els esperits ancestrals sn prxims. Els dus i els dimonis, remots. Tamb hi ha forces sobrenaturals que s'allotgen en objectes (persones o no) i que sn favorables. Els dus tenen tota mena de formes i aspectes: poden ser antropomrfics (forma humana), zoomfics (forma animal), adoptar la imatge de forces naturals (Vents, nuvols, etc) o la imatge de cossos celestials. Els dus s'autogeneren i tamb sn els creadors de l'univers. Els esperits tendeixen a ser menys distants que els dus, i influeixen sobre la vida humana d'una manera ms directa, a vegades positivament, i a vegades negativament. Els esperits ancestrals sn tpics de les societats amb grups de filiaci unilineal.

LA MANERA D'INFLUIR EN EL SOBRENATURAL


La majoria de les societats han establert alguns procediments per a posar-se en contacte amb els ssers i les forces sobrenaturals i influir en les seves decisions. El procediments ms coneguts i estesos sn esl segents: 1. La Pregria. Petici adreada als ssers sobrenaturals en forma de declaraci de fe o b de sol.licitud d'ajuda. 2. El Sacrifici. Consisteix a oferir alguna cosa animada o inanimada amb el propsit d'influir sobre els ssers sobrenaturals. 3. La Bruixeria. Procediment lligat a la creena que hi ha persones que estan dotades d'una fora sobrenatural, que fan servir, conscientment o inconscientment, per al mal. 4. La Mgia. Procediment per a aconseguir el control extern dels poders sobrenaturals. 5. La Fetilleria. Tipus de mgia que s'usa amb propsits antisocials o malvols.

ELS RITUALS
Un ritual religis s el cam pel qual una persona es relaciona amb el sagrat. Els rituals sovint fan servir sistemes complexos de smbols i reforcen la solidaritat de grup. Els antoplegs idetifiquen dues grans categories de rituals: 1. Ritus de Passatge. Ritus que ajuden l'individu a passar les grans crisis vitals: naixament, pubertat, matrimoni, paternitat/maternitat, vellesa, mort.Van Gennep distingeix tres fases diferents: separaci, trns it i agregaci. 2. Ritus d'Intensificaci. Corresponen a situacions de crisi en la vida de la societat en general. El propsit d'aquests ritus s reforar o impulsar un cert procs natural que s essencial per a la supervivncia de la societat. Entre les situacions que poden general ritus d'intensificaci hi ha sequeres, amenaa de guerra, etc.

LA FUNCI DE LA RELIGI
1. La Religi com a Explicaci. La religi dna resposta a qestions existencials importants sobre els orgens de l'univers, de la humanitat, i tamb a assumptes relacionats amb el significat de la vida i la mort. Els mites expliquen mitjanant histries els valors d'una cultura, explicacions il.lusries per que tenen una dimensi prctica i quotidiana. 2. La Religio com a Consol. En poques de crisi, i quan advenen el dolor i la desil.lusi, la religi pot ser una font de consol. Pot ajudar psicolgicament l'individu a adaptar-se a la societat. 3. La Religi com Adaptaci. Moltes religions contenen informaci important sobre el medi ambient i incorporen certes obligacions morals que poden ser beneficioses per a la supervivncia d'un poble determinat. 4. La Religio com Estatut. Sovint es dna el cas que es justifiquen les institucions humanes fent referncia a mites religiosos. Un cas significatiu s el passatge bblic del Gnesi que consagra la inferioritat de les dones: " I Du va dir a la dona: <<Afuar terriblement els teus dolors de part, tindrs infants amb sofriment. I el teu desig ser pel teu home, i ell et dominar>>" Genesi 3,16. L's dels mites religiosos per a legitimar les estructures socials est ests arreu del mn. 5. La Religi com una Font de Solidaritat Social. Mitjanant la participaci en els rituals religiosos, s'encoratja els individus a acceptar els valors i els imperatius morals del grup. En aquest sentit, la religi ajuda a promoure unitat i estabilitat.

DURKHEIM I L'ESTUDI DE LA RELIGI


La religi diu Durkheim, s una cosa eminentment social. Les representacions religioses sn representacins col.lectives que expressen realitats collectives. Els ritus sn maneres de comportar-se que sols sorgeixen quan els grups socials estan reunits, i que estan destinats a suscitar, mantenir o recrear alguns estats mentals d'aquests grups. Llavors, si les categories sn d'origen religis, ha de participar de la natura de tots els fets religiosos, s a dir, han d'sser coses socials, productes del pensament col.lectiu. Durkheim arriba finalment aquesta definici de religi: "Una religi s un sistema unificat de creences i prctiques relatives a les coses sagrades, s a dir, coses separades i prohibides, creences i prctiques que uneixen en una comunitat moral nica (Esglsia) a tots els que s'hi adhereixen". Per Durkheim el principi tommic no prov de les coses que servien com a ttems. De fet, el ttem s el smbol de dues coses: el smbol visible d'un poder sobrenatural; s el smbol del clan, mitjanant el qual es distingeix dels altres clans. Si el ttem simbolitza tant el principi totmic (o du) com la societat, aix vol dir que un i altre sn la mateixa cosa. La societat exhibeix totes les caracterstiques per a suggerir el concepte de divinitat a l'home. Com un du, la societat s superior als homes i exerceix pressi sobre ells i els fora a sacrificar els seus interessos pel b de la collectivitat. Tamb t autoritat moral. Per Durkheim, la religi es l'nima de la societat, i s prvia a les institucions poltiques, econmiques, de parentiu, etc. L'afirmaci de Durkheim que les categories ms bsiques del pensa ment hum tenen el seu origen en l'experincia social, vol dir que hi ha sis tipus diferents d'afirmacions:

Heurstica: els conceptes (categories incloses) sn representacions collectives. Causal: la societat produeix aquest concepte. Estructuralista: els conceptes sn modelats a partir de les estructures de la societat ( i els sn similars). Funcionalitat: L'estabilitat social requereix conformitat lgica. Cosmolgica: els mites religiosos varen proporcionar el sistema ms primitiu de classificaci. Evolucionista: les nocions ms bsiques i fonamentals de la cincia moderna troben el seu origen en la religi primitiva.

SOCIETATS FARRATGERES, HORTICULTORES I PASTORALS


SOCIETATS FARRATGERES
Fa aproximadament dotze mil anys, al mn noms hi havia societats caadores recol.lectores repartides pertot arreu. Potser hi havia deu milions de persones. Cap al 1500 aC la poblaci mundial era d'uns tres-cents cinquanta milions de persones, de les quals noms uns tres milions i mig eren poblacions caadores recollectores. Avui en queden uns quants milers, la majoria en zones marginals. En la terminologia moderna, els caadors recollectors tamb s'anomenen farratjadors. Els farratjadors produeixen els aliments propis. Aix implica no sols la necessitat de construir i manipular eines, i dur a terme una cooperaci social, sin tamb la presncia d'una planificaci feta a conscincia. Lee i De Vore van proposar un model en qu els canvis d'organitzaci social, d'estil de vida i de cultura s'explicaven en termes de condicionaments ecolgics. En aquest model, les societats caadores recollectores eren bsicament nmades i vivien en petits grups que variaven en funci dels canvis propis de cada estaci de l'any. Aquest model era vist com un sistema amb una gran capacitat d'adaptaci i sensibilitat ecolgica. Els caadors recolectors tendeixen a ser igualitaris, i no hi ha un sistema clar de dominaci dels homes sobre les dones. Moltes societats caadores recollectores tenen una ideologia caadora, en el sentit que valoren molt la carn, potser perqu s difcil d'obtenir. La caa s tamb una tasca collectiva que requereix cooperaci i, per tant, una organitzaci social i un llenguatge evolucionat per coordinar activitats. Els estudis moderns sobre les societats caadores recollectores indiquen que noms el 20-30% de la dieta consisteix en carn, i, probablament, en els primers temps aquest percentatge encara era ms baix. Estudis de la dcada dels anys vuitanta han mostrat com molts farratjadors havien estat en contacte amb societats agrcoles durant centenars d'anys si no milers. Va ser en el context de l'estudi del mn colonial, i amb la posici favorable que dna la perspectiva del sistema mundial, que moltes d'aquestes idees van sortir a la llum. Un dels progressos ms interessants dels anys vuitanta s l'afany de conixer l'orgien d'algunes societats contempornies de caadors recollectors. La collecci d'articles Past and Present of Hunter Gatherer Studies (1984) compilada per Schrire destaca les conclusions ms importants: Hi ha una evidncia prou clara per a sospitar que algunes societats que van passar de ser caadores recollectores a agrcoles o pastorals, ms tard van tornar al seu estatus original, sigui a causa de les condicions ecolgiques canviants o de la pressi d'altres societats. De quina manera, analitzant les creacions artsticas dels caadors recollectors, podem aclarir la complexitat de les relacions de parentiu, ideologia i rituals. Una de les qestions que ha cridat l'atenci de la comunitat antropolgica en els darrers temps s la de del comunisme primitiu. Petites societats basades en el parentiu i la propietat comuna dels recursos incloent-hi la terra, la distribuci equitativa dels aliments i la inexistncia de dominaci poltica. Tant si diem comunisme primitiu com si l'anomenem d'una altra manera, el fet s que hi ha moltes referncies etogrfiques que proven l'existncia d'aquests tipus de societats. En les societats caadores recollectores hi ha un procs constant d'anivellament. Hi ha un sostre d'acumulaci de bns que ning no pot ultrapasar, per tamb hi ha un lmit a la part baixa ms enll del qual ning no hi pot caure. Acaparar aliments s clarament prohibit. Per descomptat, el pastoralisme i l'agricultura permeten crear un excedent del qual es poden beneficiar uns quants. L'estatus de les donezs en les societats caadores recollectores ha estat objecte de discussions recents. Leacock ha insistit en el fet que les dones eren aut`nomes en el sentit que prenien les seves prpies decisions pel que fa a les seves vides i activitats. Leacok insisteix que la igualtat es va mantenir malgrat els diferents rols dels homes i de les dones. L'absncia d'autoritat i el fet que les decisions es prenguessin en com contribuixen a explicar la inexistncia de jerarquies. Les dones tamb es dediquen a la caa, especialment la caa menor, i que els homes tamb es dediquen a la recollecci. La majoria de les societats caadores recollectores no tenen una ideologia caadora per tant es fals que la caa dona prestigi i poder als homes, ja que tamb la maternitat s un rol prestigis. Sigui com sigui, la majoria de societats caadores recollectores tendeixen a ser ms igualitaries que estratificades, ms mbils que sedent ries i ms democrtiques que jerrquiques. La banda s el nivell d'integraci sociocultural de la major part de societats caadores recollectores. La caracterstica ms important d'aquest tipus d'organitzaci social s que totes les funcions socioculturals les duen a terme un nombre limitat de bandes associades. Cada banda o campament est format per famlies nuclears emparentades de 5 -8 persones. Tota l'organitzaci econmica, poltica i religiosa est continguda dins de la banda. s bastant probable que aquesta fos l'nica forma d'organitzaci social coneguda durant milers d'anys, ben b fins al perode anterior al neolitic. La majoria de bandes sn patrilineals (exogmiques) i virilocals. Les banes estrictament patrilocals es troben en societats que ocupen zones amb condicions ambientals extremament diverses, fet que exclou, en general, el determinisme mediambiental com a explicaci de l'existncia d'aquest nivell d'organitzaci sociocultural. Moltes bandes patrilocals practiquen l'intercanvi restringit, que tamb es coneix com a matrimoni bilateral entre cosins encreuats (es aquell matrimoni en qu un home es casa amb una dona que s, alhora, filla del germ de la seva mare i de la germana del seu pare). Com a conseqncia de les regles de parentiu esmentades, un home pertany a la banda en la qual ha

nascut, i desenvolupar vincles estrets de cooperaci i solidaritat amb els seus germans i els seus oncles paral lels i cosins mascles. Tot i que tenen cinquanta persones de mitjana, les bandes oscillen entre cinquanta i cent cinquanta membres. Sembla que el nombre ms habitual d'homes necessaris per a la caa en grup s d'uns vuit. Pel que fa als caadores recollectores, de cap manera no podem dir que tinguin un sentit imperatiu territorial, s a dir, una actitud de defensa instintiva de grup en relaci amb el territori que ocupa una banda. De fe, la territorialitat depn molt ms de la cultura que no pas de cap forma d'agresivitat innata. Una banda est associada permanenment a un territori determinat. Una persona important de la banda s qui vetlla pels drets territorials, i a qui podrem anomenar lder o cap de la banda. No obstant aix, aquest lideratge s mnim i informal. No hi ha cap forma d'honor, ni insgnia o atribut lligat a aquesta posici social. s per aix que hi ha poca rivalitat entre els components de la banda per ser-ne el lder, ja que l'autoritat es limita a gestionar els recursos, o sigui, a calcular quina s la millor poca per a desplaar-se d'un lloc a un altre, escollir quins recursos s'han de consumir primer, etc. grfic pag. 137

ELS ORIGENS DE L'AGRICULTURA


L'agricultura es va desenvolupar lentament entre les poblacions que havien acumulat un ampli coneixement de les plantes i els animals al llarg de potser molts milers d'anys. El pas de l'activitat caadora recollectora a l'agrcola no tenia cap avantatge immediat. Va obligar a la poblaci a esdevenir sedentria, a desenvolupar mtodes d'emmagetzamatge i sovint sistemes d'irrigaci. Tradicionalment, es creia que la transici vers l'agricultura va ser el resultat d'una crisi demogrfica d'abast mundial. S'argia que, quan les societas caadores recollectores van ocupar el mn sencer, la poblaci comen a crixer i el menjar esdevingu escs. L'agricultura podria haver est at una soluci per a aquest problema. Sabem que les societats caadores recollectores contempornies controlen la poblaci de diverses maneres, incloent -hi l'infanticidi. La idea d'una crisi demogrfica d'abast mundial s, per tant, improbable, encara qu e en alguns llocs hi podria haver hagut una certa pressi demogrfica. S'ha proposat l'explicaci que els canvis climtics que s van produir al final del perode glacial, fa tretze mil anys, justifiquen l'aparici de l'agricultura. La temperatura va augmentar sobtadament en un perode de temps curt (d'anys), cosa que va permetre el creixement rpid de la poblaci caadora recol lectora a causa de l'abundncia de recursos. Segons sembla, la inestabilitat de les condicions climtiques fu que les poblacions s'establissin i desenvolupessin un estil de vida sedentari, que al seu torn va portar un creixement de la poblaci i la necessitat d'incrementar la quantitat de menjar disponible. L'agricultura va nixer d'aquest conjunt de condicions. Steve Mithen, en el seu llibre The Prehistory of the Mind (1996), exposa d'una manera brillant la tesi que, fa aproximadament quarant mil anys, la ment humana va desenvolupar la fludesa cognitiva, s a dir, la integraci dels mecanismes especialitzats de la ment: La inteligncia social o successi de processos cognitius dirigits a desenvolupar amistats i aliances, a fer s de l'enganys i l'argcia en les estratgies socials, i a deduir el pensament dels altres membres del grup i llur comportament ms probable. La inteligncia tcnica o habilitat per a manipular i transformar objectes fsics. La inteligncia de la historia natural o successi de processos cognitius rics engranats amb vista a comprendre el comportament i la distribuci del recursos naturals: animals, plantes i caracterstiques del paisatge. La fludesa cognitiva explica l'aparici de l'art, la religi i la parla sofisticada. En el moment en qu els ssers humans van posseir aquest tipus de ment, forne capaos de trobar solucions imaginatives per a una situaci de crisi econmica severa con la descrita anteriorment. Mithen proposa que hi ha quatre elements mentals que expliquen l'aparici de l'agricultura: L'habilitat de desenvolupar eines que es poguessin fer servir intensivament per collir i processar recursos vegetals. La propensi a fer servir plantes i animals com a mitj per adquirir prestigi social i poder. La propensi a desenvolupar amb plantes i animals "relacions socials" estructuralment similars a les desenvolupades amb persones. La propensi a manipular plantes i animals. A Guns, Germs and Steel (1997), Jared Diamon ha posat l'mfasi en la importcia de les condicions segents per al desenvolupament de l'agricultura: Un medi amb abundncia de plantes i animals fcils de dom esticar. Una geografia adequada per la difusi d'innovacions i el moviment de gent. Una poblaci creixent, que al seu torn exigeix la competncia i la introducci d'innovacions.

La Transici del Farratge a l'Agricultura. En uns quans milers d'anys l'agricultura va esdevenir el principal mode de subsistncia per la major part de la gent del mn. Fa uns vuit mil anys, l'agricultura comen a expandir -se des d'Anatlia cap a l'Europa septentrional a un ritme aproximat d'un quilmetre per any. En dos mil anys l'argricultura havia arribat a l'extrem meridional de la Pennsula Ibrica, i a la part meridional d'Anglaterra i Noruega. Colin Renfrew, en l'obra ja clssica Archaeology and Language (1987), alhora que rebutja la tesi de migracions massives o conquestes violentes, mant que l'expansi cap a Europa va anar acompanyada de la difusi de les llenges indoeuropees. En altres paraules, que els pobles que van migrar a Europa eren portadors d'ambdues coses, les noves tcniques agrcoles i les noves llenges. La recerca gentica recent ha proporcionat informaci nova pel que fa a la qesti de les migracions de poblaci agricultora des de l'Orient Mijt cap a Europa. La totalitat dels investigadors sembla que estan d'acord que el nombre de poblaci migrant fou relativament petit, per el fet que nicament el Pas Basc, Hongria, Finlndia i Estnia hagin conservat llenges preindoeuropees suggereix que la poblaci migrant va arribar gairab a tot arreu.

SOCIETATS HORTICULTORES
L'horticultura s la primera forma d'agricultura i es basa en el treball en parcelles petites amb la tecnologia senzille del pal de cavar i l'aixada. El tipus ms habitual de conreu s'anomena agricultura de tala i crema o agricultura d'artiga i mbil, es a dir, una tcnica que consisteix a netejar els camps, a cremar-ne els arbres i la brossa i a cultivar-ne el sl, que es fertilitza amb les cendres. L'horticultura acostuma a anar acompanyada, en mes o menys grau, de la caa , la pesca, la recollecci d'aliments i la cria d'animals. La transici de les societats caadores recollectores a l'horticultura no s'acabava d'entendre b perqu no hi ha un avantatge evident en el canvi, sin que ms aviat significava treballar ms per a obtenir menys aliments. Amb el temps, l'augment de la productivitat i una producci ms estable van afavorir l'horticultura. Aix comport un creixement de la poblaci que, a la vegada, va fomentar la migraci i l'expansi de l'horticultura a altres zones del mn. Els sistemes de cultiu que utilitzen els horticultors sn bastant simples, i l'arada, els animals de crrega i el regadiu en queden exclosos. El mtode de cultiu extensiu dels horticultors contrasta amb el cultiu intensiu dels agricultors. Els horticultors contrasta amb el cultiu intensiu dels agricultors. Els horticultors de cultiu extensiu tendeixen a autoabastar-se i tenen pocs excedents per intercanviar amb altres societats. La majoria de societats horticultores ocupen regions tropicals o rides. La complexitat social s tamb una caracterst ica de les societats horticultores. Tot i que el grup domstic encara s la unitat bsica de producci i de consum, apareixen grups ms amplis de membres dels quals estan emparentats a travs de llinatges i clans. Apareixen els caps o grans homes amb posicions d'autoritat definides. Participen en la soluci de disputes i presideixen ritus religiosos, celebracions, etc. El cap s el ldel poltic que coordina les activitats del grup. Acostuma a ser-ne el portaveu, per no t un poder coercitiu i noms governa per consens. Ja hem assenyalat que l'expressi societats horticultores inclou diversos tipus de grups. Seguint Yehudi Cohen (1968) i Frank Vivelo (1994), podem distingir: 1. Horticultura Mnima. Societats en qu la producci d'aliments per mitj de l 'horticultura no passa del 10% de la dieta. Pobles que encara es desplacen d'un lloc a l'altre i es dediquen a recol.lectar plantes i fruits durant part de l'any. A causa de les tcniques de tala i crema que utilitzen, la gent s'ah de desplaar regularment. Es carateritzen per un lideratge limitat i per la flexibilitat del grup. 2. Horticultura Dependent. Societats que encara depenen ms de la caa i la recol.lecci. Estn ms assentades i els seus grups sn ms estables. Aqu es veu el comenament dels llinatges i els clans, per l'autoritat encara es difusa. La divisi del treball es per gneres: els homes netegen el bosc baix, cacen, lluiten i tenen cura dels animals domstics, mentre que les dones es cuiden de la unitat domstica i treballen els horts. 3. Horticultura de Subsistncia Primria. Primer estadi on l'horticultura predomina i les activitats de caa i recol.lecci esdevenen menys importants. La poblaci augmenta i els assentaments sn ms permanents. Apareix el lideratge ms estable i definit, amb ms autoritat. Importncia central dels grups de filiaci unilineal. 4. Horticultura Avanada. Societats que depenen gairab exclusivament de l'horticultura. Densitat molt elevada i les comunitats tendeixen a viure unes a prop de les altres en poblacions permanents. Aquest tipus de societats poden tenir cacicats. Les societats horticultores apareixen en diferents nivells d'integraci, encara que el ms com s la tribu. L'horticultura avanada es troba associada amb els cacicats. El nivel tribal d'integraci no surgeix fins desprs de la domesticaci d'animals i amb l'aparici de l'horticultura. Aquestes ltimes descobertas van permetre el creixement de la productivitat en relaci am la de les societats caadores recollectores i, per tant, van incrementar la poblaci. La caracterstica principal del nivell tribal es l'augment del nombre de grups de parentiu i un grau ms elevat d'especialitzaci en les funcions, a ms de la presncia de nous mecanismes per a la seva integraci. Les associacions pantriblas sn el mecanisme a travs del qual diversos segments d'una tribu s'integren. Aquestes associacions inclouen clans, graus d'edat, societats secretes i tipus diferenets de germandats. s bastant possible que el

desenvolupament d'aquestes associacions no locals respongus ms a la competncia entre societats al comenament del neoltic que no pas a factors mediambientals. Una tribu consta de segments residencials o locals econmicament autnoms. El lideratge s carimtic i personal, i no hi ha crrecs poltics amb un poder real. Les tribus sn en general igualitaries. Segons Robert Carneiro, els cacicats sn entitats poltiques autnomes que comprenen una srie de poblacions sota el control permanent d'un cacic suprem. El cacicat va ms enll de la tribu en dos aspectes: d'una banda, la productivitat s ms elevada i, per tant, tamb ho s la densitat de poblaci. D'altra banda, la societat s ms complexa, amb centres de coordinaci enconmics, poltics i religiosos. El desenvolupament dels cacicats est relacionat amb l'especialitzaci en la producci i amb la redistribuci dels aliments. Hi ha dues menes d'especialitzaci que porten a la redistribuci: l'especialitzaci regional i el treball en col.laboraci a gran escala. Com especialitzaci hi hagi, ms sedentria es la poblaci, i ms necessitat d'intercanvis, per tant ms possibilitats de surgir un cacicat. L'intercanvi requereix organitzaci en la producci perqu hi pugui haver un excedent i per la distribuci del producte. Les dues activitats exigeixen un lideratge fort. En el nivell tribal l'artesania no la van veritables especialistes, mentre que en el cacicat els artesans sn remunerats amb aliments. Els cacics s'apropien d'una part de l'excedent econmic i acumulen esposa i criats. El cacicat es caracteritza per una marcada desigualtat social pel que fa al poder i al prestigi i una desigualtat econmica quan a l'accs als bns de consum. En comparaci amb les bandes i les tribus, els cacicats es distingeixen per la marcada desigualtat entre persones i entre grups. Els cacicats es basen en dos grups de regles fonamentals: Regles que separan el cacid de la resta de poblaci i que sancionen o legitimen i codifiquen els drets, privilegis i obligacions.: la manera de vestir, l'ornamentaci i la posici en els rituals, l'accs a les dones i als bns, etc. Regles de succesi al crrec. Normalment, el crrec de cacic passa del pare al primognit mascle. En societats matrilineals, per, es transmet al primognit mascle de la germana del cap. Es cacicat esdev un mecanisme til per l'expansi, ms que no pas el llinatge, tant si s per mitjans pacfics o a trvs de conquesta. Quan entren en contacte amb una altre societat ms forta, amb una estructura d'estat, els cacicats es desintegren o b es transformen en estats. Pel que fa als factors que expliquen la creaci i el manteniment dels cacicats, Timothy Earle (1991) n'ha indicat els segents: Pel que fa al control dels mitjans de producci i distribuci: les ofrenes i les celebracions, la millora de la infraestructura que requeria la producci de subsistncia. Pel que fa a ls de la fora: el foment de la circumscripci, l's de la fora en l'mbit intern, la creaci de vincles externs, l'increment de la poblaci dependent. Pel que fa al poder i la ideologia: el control dels principis vigents de legimitat (passat, sobrenatural, la natura), la creaci o l'apropiaci de nous principis de legimitat, el control de la producci i la distribuci de la riquesa interna, el control de les possessions externes. Els factors 1 i 2 fan referncia al control dels mitjans de producci i distribuci; els factors 3-6 sacostumaven a portar a la prctica per mitj de ls de la fora, en la mesura que la guerra era bastant habitual en els cacicats; i els factors 7 -10 depenien bsicament del poder de la ideologia.

SOCIETATS PASTORALS
Els pastors sn gent que cria i t cura del bestiar, i que viu dels productes que donen els seus ramats. Aquesta forma de subsistncia es caracteritza per dos elements bsics: la pr esncia d'animals domesticats, i la utilitzaci de l'herba natural. El pastoralisme tendeix a coexistir amb l'agricultura, intensiva com extensiva. Dins de la mateixa tribu es pot trovar segments cultivadors i d'altres pastors. Els pobles pastors no solament depenen de les societats sedentries econmicament, sin tamb culturalment i ideolgicament. Grcies a l'activitat pastoral, els hombes poden viure en zones inhspites a causa del clima: desert i tundra, muntanyes i estepes. Per pastoralisme com a mode de subsistncia entenem l'existncia de grups relativament autnoms de gent especialitzada en ramaderia nmada. La ramaderia se sol desenvolupar en zones no gaire apropiades per a l'agricultura. El bestiar, grcies al consum d'herba i d'arbustos, propor ciona productes que desprs els humans poden consumir: llet, carn, i sang, aix com l'aprofitament del pl i les pells. Atesa la gran diversistat de societats pastorals, pot ser til repassar-se les principals varietats (Lefebure, 1979): 1. La Naturalesa de la Relaci entre Pastoralisme i Producci Agrcola. Es una veritat manifesta el fet que no existeixen tipus pastorals purs. 2. La Naturalesa dels Terrenys on els Ramats Pasturen. En les zones muntanyoses, es produeix un desplaament des de les terres altes a les baixes entre l'estiu i l'hivern (transhumncia). 3. La Naturalesa dels Animals que Pasturen. Animals grans: bvids, camells i rens. Animals petits: ovelles, cabres, llames i alpaques. El cavall es un animal de pretigi i tipic de les guerres de les estepes i deserts. La combinaci de bvids i camells es troba al deser i semidesert. Les ovelles i cabres, sobretot a l'estepa. Els bvids predominen a la sabana. El ren noms habita la tundra. 4. La Forma de Desplaar-se. Distinci entre els que utilitzen algun animal per desplaar-se i els que ho fan a peu.

La unitat socioeconmica bsica de les societats pastorals s el campament, assentament compartit per un grup de petites unitats domstiques que sovint habiten tendes. A causa dels moviments constants, el carcter central de la unitat domstica s encara ms acusat. A les societats pastorals hi ha poca divisi del treball ms enll de la que s'estableix per ra de gnere. el homes tenen cura dels bvids, mentre que les dones fan les feines domstiques. Els assentaments pastorals s'autoabasten en bona part, ien el cas que necessitin productes addicionals els obtenen de les societats agrcoles o de venedors ambulants. Per sobre del nivell de la unitat domstica, els grups pastorals solen ser patrilineals i segmentaris, i no tenen un lideratge centralitzat. La vida se centra en el llinatge. La majoria de societats pastorals sn ms o menys igualitries. El seu nivell d'integraci sociocultural s la tribu. En alguns casos han evolucionat cap a cacicats i fins i tot han esdevingut estats. Sovin conegudes com el flagell de Du, les comunitats pastorals dirigien repetides incursions contra comunitats agrcoles. En l'mbit ideolgic, moltes societats pastorals practicaven el culte als avantpassats, t ot i que en moltes zones del mn es convertien a l'islam.

LES SOCIETATS AGRRIES


CARACTERSTIQUES BSIQUES DE LES SOCIETATS AGRRIES
Sn societats basades en una agricultura intensiva, es a dir, societats que depenen de l'arada i els animals de tir. Aix implica la llaurada, la selecci de llavors, la birbada, la collita i l'emmagatzematge. s un treball intensiu. Tamb hi pot haver irrigaci a gran escala, de tipus centralitzat o no. Tambs es tendeix a associar amb les societats agrries altres dese nvolupaments tecnolgics: la metal.lurgia, l's de la roda i les tcniques avanades de la construcci. Agricultura intensiva significar domesticar plantes i animals, i demana una estreta relaci i coevoluci entre els ssers humans i els animals i plantes. Aproximadament tres mil anys aC, nicament l'Orient Mitj, algunes parts de l'Europa meridional i el nord -est de la Xina coneixen l'agricultura en el sentit estricte de la paraula. Al comenament de la nostra era l'agricultura s'havia ests arreu del mn amb la notable excepci d'Amrica, on fins i tot Mxic i el Per es basaven en l'horticultura intensiva. Un efecte important de la vida sedentria que acompany l'agricultura fou un remercable increment de la poblaci i, per tant, una difusi superior d'aquest mode de subsistncia. Amb l'agricultura van apareixer les ciutats, l'estat i la civilitzaci. Cal advertir que no pas tots els estats es basen en l'agricultura, i viceversa. La diferncia ms gran entre les societats horticultores i les societats agrries s l'increment en la productivitat a causa d'un seguit de factors, que es poden donar simultniament o no: ms treball intensiu, l's de tracci animal, l's d'una tecnologia ms avanada (l'arada), l's de fertilitzants, l's d'irrigaci, etc. L'agricultura canvia el medi ambient, per la gent que treballa la terra ha d'administrar el medi artificial que ha creat. Aix pot exigir un esfor laboral considerable. Les societats caadores recollectores, horticultores i pastorals tendeixen a viure en societats de parentiu, mentre que les societats agrries tendeixen a dependre menys del parentiu pel que fa a les activitats econmiques i les relacions socials. L'estat s'immiscueix en la vida dels individus assignant recursos, exigint tributs, controlant tcniques, intervenint en els mercats, etc. La noci de propietat esdev ms estesa. La divisi del treball s ms pronunciada. Apareix una varietat d'especialistes en diferents mbits: econmic (artesans, comerciants, etc), poltic (administradors, gue rrers, etc.), i ideolgic (sacerdots, literats, etc). Tant la guerra com les venjanes sn comunes en les societats agrries, la qual cosa es pot explicar no solament des del punt de vista de la territorialitat sin tamb de la pressi demogrfica i l'est ratificaci.

EL NAIXEMENT DE LA CIVILITZACI
Des de cinc mil anys aC, la histria humana ha estat marcada per l'ascens de les ciutats i els estats. Gordon Childe a Man makes History (1950), ens don la definici de civilitzaci ms coneguda, que encara s'esmenta ara. Aquesta definici es basa en la presncia de les caracterstiques segents. 1. Un increment de les dimensions dels poblaments cap a proporcions urbanes. 2. L'acumulaci centralitzada de l'excedent de riquesa que resulta del impostos i de l's intensiu de la terra acompanyat de l'increment de la productivitat. 3. Treballs pblics destinats a edificis i monuments. 4. La invenci de l'escriptura. 5. L'elaboraci del coneixement exacte i predictiu, com ara l'aritmtica, la geometria i l'astronomia. 6. El desenvolupament d'ocupacions no agrcoles: l'artesania, el mercadeig, el sacerdoci, la burocrcia, l'exrcit, etc. Aix com el comer de llarga distncia i d'articles de luxe. 7. Aparici de la societat de classes y la desigual distribuci de l'excedent. 8. Creaci de centre urb on viuen les noves ocupacions. 9. Poltica d'estat basada en la residncia en comptes del parentiu, territori demarcat i monopli de l's de la fora. 10. Prosperitat de l'art figuratiu (naturalista), que denota el domini de la tcnica i la sofisticada conceptualitzaci de la realitat. Aquestes caracterstiques no sn una llista que es pugui fer servir d'una manera dogmtica. A algunes civilitzacions com ara l'inca, els mancava l'escriptura. En la maia, per exemple, no hi havia ciutats prpiament dites. Les ciutats sovint eren centres comercials, religiosos i d'artesanat. Les primeres van apareixer a Mesopotmia quatre mil anys aC. Les ciutats eren construides sobre pobles que avans havien estat vilatges. L'estat s l'organitzaci de poder en una societat en que les relacions interpersonals transcendeixen la relaci de parentiu. El manteniment de l'ordre general, per mitja d'una srie d'institucions i de grups especials, est lligat al manten iment d'un sistema especfic d'estratificaci social. Normalment, l'estat gira al voltant d'un nombre de principis organitzatius: jerarquia, accs desigual als recursos bsics, obedincia als funcionaris i defensa del territori.

L'estat, o ms exactament el primer tipus d'estat, per a diferenciar-lo de l'estat modern, s, segons Peter Skalnik i Henri Claessen (1978), una organitzaci sociopoltica independent amb un territori delimitat i un govern centralitzat. L'economia es bas en l'agricultura (alguns casos en el pastoralisme, o en una economia mixta) complementada pel comer i un sistema de mercat, i per la presncia d'especialistes. El producte exceden de l'agricultura, juntament amb les taxes recaptades del comer i el mercat, formen els ingresos bsi cs del govern, representat per funcionaris eximits de la producci material. La poblaci es divideix en classes ms o menys flexibles. Diversos grups competeixen per aconseguir poder, prestigi i influncia. L'estatus del sober es sovint sagrat, i se sust enta en la presncia d'una legimitat de carcter mtic i una genealogia que el connecta amb avantpassats, esperits i dus. La distinci entre cacicats i estats no s sempre tan clara, especialment la distinci entre cacicats complexos i estats incipients. Els estats comenaren a aparixer aproximadament uns tres mil anys aC. Els primers estats van apareixer a Mesopotmia, Egipte, Xina, ndia, Mesoamrica, Per, frica i Europa. El primer estat va apareixer tres mil anys aC, a la regi entre l'Eufrates i el Tigris. L'estat egipci es va desenvolupar a la vall del Nil, mes o menys al mateix temps que el mesopotami. Mesopotmia tenia un sistema descentralitzat, mentre que l'estat egipci estava altament centralitzat i tenia una burocrcia ben organitzada. Egipt e s'ajusta b a la majoria de les caracterstiques de la llista de Childe: arquitectura monumental, desenvolupament de l'art, de l'escriptura, etc. El primer estat xins s d'uns dos mil anys aC i va apareixer al voltant del riu Huang Ho (nord-est de la Xina). La dinastia shang va unificar el territori, i es va desenvolupar una agricultura intensiva eficient basada en la irrigaci i l'arada tirada per bous. El Primer estat de l'ndia va prosperar a la vall de l'ndus (actual Pakistn), aproximadament dos mil cinc-cents anys aC. Era una civilitzaci urbana avanada amb centres com ara Mohenjo-daro, amb 40.000 habitants, el qual representava una cinquena part de la poblaci total. Es practicava la irrigaci i es feia servir tarquim com a fertilitzan artificial de la naturalesa. Les civilitzacions del Nou Mn es van desenvolupar ms tard, en comparaci amb els casos anteriors. A Mesoamrica, on la tecnologia era neoltica, van prospera tres grans civilitzacions: l'olmeca, la maia, l'asteca.

ELS ORIGENS DE L'ESTAT


La teoria marxista s clssica i es basa en la idea que l'estat s l'agncia de la classe dominant. Aix comporta assumir que hi havia una societat estratificada amb una classe dominant i una classe dominada. Una teoria dels orgens de l'estat extremament popular s la del creixement demogrfic. Segons alguns autors, la pressi demogrfica incrementa l'escassetat, que al seu torn incrementa la demanda de terra. A llarg termini, aix crea l'estratificaci social, que produeix un poder centralitzat. La hiptesi de la irrigaci fou expresada per Wittfogel a l'obra Oriental Despotism (1957) i segons ell, la irrigaci a gran escala va ser el mecanisme causal principal en el desenvolupament de l'estat desptic. La construcci, el manteniment i la defensa dels treballs hidrulics (canals) exigien una organitzaci complexa de governants i funcionariat. Robert Carneiro (1970) ha expressat la que potser s la ms convincent i integral de les teories dels orgens de l'estat. Se centra principalment en la idea que l'estat apareix en rees on hi havia barreres geogrfiques (muntanyes, deserts, etc.) que impedien que la poblaci s'expands. L'hbitat circumscrit tamb pot ser social, quan les barreres no son fsiques sin que estan constitudes per altres pobla cions. L'enfocament de Carneiro suposa un primer estadi en qu hi ha creixement demogrfic. A parer seu, hi ha tamb evidncia de guerra al llarg dels primers estadis de la formaci dels estats. Les poblacions lluitaven les unes contra les altres per la possessi de la terra. Una qesti important s per qu la gent acceptava l'estat malgrat els pocs avantatges que comportava. La resposta s que la coerci era un element clau de la formaci de l'estat.

LES CIVILITZACIONS AGRRIES AVANADES


Una de les caracterstiques de les religions universalites s que ofereixen la salvaci al com de la gent, i, el que s ms important, que cada religi va formar la civilitzaci a la seva prpia imatge. La classe sacerdotal sovint exercia un monopoli del coneixement que es manifestava en l'aparici de sistemes escripturals de creences i legitimaci. Els productors agraris sovint ignoraven que pertanyien a un govern imperial ms ampli, malgrat que, bviament, els afectava. Per contra, les elits governants no podien exercir el seu poder, excepte en el cas dels impostos, ms enll de l'mbit local. nicament la Xina tenia una estructura estatal d'abast general. Quant a la capacitat de les elits per a penetrar en la societat, els bramans van anar ms lluny que els mandarins xinesos, els ulemes islmics i esl sacerdots cristians. L'Europa cristiana fou l'nica civilitzaci en la qual els terratinents tenien una poderosa influncia social sobre els seus subordinats, i els estats individuals van crixer cada cop ms poderosos i estables, per tamb menys arbitraris i ms arrelats a la societat. La Xina Imperial. Passa per llargs perodes de decadncia poltica i desuni. La llista de descubriments tecnolgics s sorprenent: la fosa del ferro, la carreta, la plvora, el paper, etc. Per aix no va ser suficient per dinamitzar el sistema i preparar la Xina per a la industrialitzaci. L'obstacle principal fou l'efecte sufocant de la burocrcia imperial. El confucionisme, que va inspirar la burocrcia del mandarinat, posava l' mfasi en la idea del deure familiar acomplert

d'una manera educada i establia la necessitat de mantenir el ritual de l'emperador en avall. Els confucionistes van aportar al govern una tica meritocrtica. Ni la salvaci ni la poltica radical tenien inter s per al confucionisme que tan sols s una religi en el sentit que Durkheim va donar al terme, emfatitzant que la societat s el sagrat. El budisme va penetrat en la societat d'una manera ms mplia i agrad als governants. La Xina tamb tenia el taoisme, una combinaci de mgia, cincia i principis tics. La histria de la Xina reflecteix un patr cclic en el qual l'Imperi es desintegrava tan sols per a ser reconstruir ms tard. El mandarinat era la fora motriu darrere la idea imperial. Les elits dirigents no podien governar sense l'aquiescncia de la burocrcia. L'ndia Bramnica. Es basa en la religi, l'hinduisme, i en un sistema d'estratificacio social, les castes. Per Marx, la realitat fonamental de l'India al llarg de dos mil cinc-cents anys fou l'estabilitat del vilatge autosuficient. La centralitat del sistema de castes, s difcil de separar dels principis religiosos de l'hinduisme. El sistema de castes t relaci amb la ideologia, per no "sura" damunt la societat. Ms aviat l'organitza d'una manera que transcendeix l'espai social. Al nivell ms simple indica una forma d'estratificaci social endogmica, hereditria i ocupacionalment especialitzada. El sistema de castes combina dues categories: varna (rangs) i jati (llinatge). El ordre descenden de puresa, els rangs sn els segents: els bramins o bramans (sacerdots), els kshatriya (nobles i guerrers), els vaishya (comerciants i agricultors), els shudra (servidors). A ms es va afegir un cinqu rang al capdavall de l'escala: els intocables. La classificaci es remunta tan enll com els textos vdics. Les tres castes del capdamunt segurament eren d'origen ari. La quarta la formaven els indgenes conquerits. Es consideraba que els intocables eren impurs i se'ls mantenia al marge de la vida social. El jati s un grup de llinatge local, que tendeix a reproduir totalmente el sistema de castes, per cont una gran varietat de sucastes. Els orgens de l'ndia bramnica deriven de la conquesta ria del subcontinent indi, entre 1800 anys i 1200 anys aC . A partir dels textos Rig-veda sabem que, vers l'any 1000 aC, els conqueridors estaven organitzats en una confederaci tribal dirigida per una classe guerrera que governava petits territoris d'una manera feudal. El budisme va aparixer aproximadament cap a l'any 500 aC. Era una doctrina salvadora que no tenia lloc per als sacerdots o els sacrificis. Va sorgir una mena d'esglsia budista, per sense jerarquies ni culte pblic. En un estadi posterior, el budisme canvi i establ centres de culte pblic en l locs sagrats. D'una banda, el budisme era democrtic i no afavoria els governants. Encara mes, els bramans veien amb malfiana la gran quantitat de donacions fetes als monestirs budistes i el creixent poder d'aquests. L'hinduisme va aparixer com una sntesi de diferents moviments religiosos, encara que estava fermament ancorat en la tradici bramnica. Cap al comenament de la nostra era, l'hinduisme dominava absolutament. Sens dubte, aquest xit es pot atribuir al col.lapse de l'Imperi, que havia afavorit el budisme, i a l'atractiu general i massiu de l'hinduisme. Mentrestant, les religions alternatives eren d'orientaci molt ms urbana i elitista. Es pot dir, amb fora confiana, que el sistema de castes, amb una concepci jerarquitzada de la vida social, una divisi rgida del treball i unes regles de puresa ritual, va afeblir la vida econmica i cre una economia estancada. No hi havia lleialtat a l'estat, sin nicament el poder d'un rei concret. Aix afavoria poltiques d'acumulaci reial, per no estimulava en absolut el comer ni les activitats productives. Els invasors musulmans unifcaren l'ndia, per no van desarrelar el sistema de castes. L'estancament econmic continu. L'islam Pastoral. L'islam no va apareixer dins d'un imperi, sin entre les tribus nmades i comerciants de l'Arbia. El context d'aquest naixament fou la rebel.li per part dels membres joves dels clans comuns contra els ancians dels clans principescos i comercials que dominaven la societat i acumulaven riquesa. La ra de la lluita era el retorn a l'igualitarisme. Muhammad fou l'home que un un grup heterogeni de membres descontents de les tribus i els proporcion una religi monoteista, salvadora, tica i universalista. L'xit de les seves poreses militars va significar un ritme de creixements molt rpid de l'islam. L'islam estava obert a tots els ssers humans, i aquest factor va permetre unifcar primer les tribus d'Arbia i desprs anar molt ms lluny. Des del primer moment, l'islam fou una religi expansionista i militarista. Aix pot explica, diguem-ho de passada, el seu carcter patriarcal fort i la subordinaci de les dones. La supervivncia de l'islam es pot explicar noms, a ms de fer-ho per l's de la fora, per mitj del control de l'esfera del coneixement. El sacerdot-erudit o ulema controlava la llei sagrada (xara), aix com l'rab literari i l'educaci. L'universalisme de la civilitzaci islmica va facilitar el comer, per el fet que l'Estat fos predador i molt inestable tenie efectes econmics perjudicials, interferia amb la justicia i retallava l'autonomia de les ciutats. En altres paraules., en les societats islmiques es tendia a importar forces militars alienes a la societat civil. No es recorria tan sols al reclutament regular d'homes de les tribus nmades per a conquerir i dirigir el govern, sin tamb a la importaci d'esclaus militars (mamelucos) de les fronteres de l'islam. A llarg termini, tots aquests factors van impedir el desenvolupament del capitalisme a les terres islmiques.

L'EUROPA CRISTIANA I EL FEUDALISME


La primera cosa que cal destacar de l'Europa medieval, particularment desprs del segle IX, s el seu dinamisme, especialment aplicable a l'Europa nord-occidental, una rea de terres productives i pluja abundant. El fet que l'agricultur a que hi sorg no es bass en la irrigaci don origen a una civilitzaci ms aviat descentralitzada, sense cap imperi general i, tal com Alan Macfarlane ha observat, amb un gran fasi en l'individualisme. Amb la consecuci de l'estatus de religi estatal, l'Esglsia cristiana no va tenir problemes financers (concessions de terra) ni ideolgics. El cristianisme aconsegu ben aviat ser l'nica fe acceptada. L'Esglsia s'adon que necessitava l'Estat. Des de la perspectiva politicojurdica, una societat feudal apareix com una immensa pirmide jerrquica establerta sobre la base del vasallatge. Des de la perspectiva econmica, una societat feudal apareix com una mirada de mduls econmics (feus) ms o mens autnoms, amb el progressiu desenvolupament de les viles, els diners i els mercats. La complexitat del mon feudal es capta millor quan s'observa la relaci social del domini. La primera cosa que es nota s que l'originalitat del sistema feudal rau precissament en el fet que dna al senyor feudal prcticame nt un poder total sobre la terra i els ssers humans. La base de l'organitzaci feudal era essencialment militar. La base del vassallatge era el servei o prestaci militar. Seguint les idees de Guiy Bois, s possible dibuixar l'inventari de conjunt, per b que no pas exhaustiu, dels controls exercits per l'Esglsia en el perode medieval. 1. L'esglsia controlava una quantitat de terra considerable (d'una cinquena a una tercera part de les terres). A ms d'aix, tenia altres ingressos, com ara el delme, que era l'equivalent a una dcima part de tot els productes. 2. L'esglsia controlava el temps. Aquest tipus de control, que rarament s'esmenta, arriba al cor mateix de les relacions socials. 3. L'esglsia controlava l'espai. Aix s'ha d'entendre en el sentit que els lmits de la comunitat eren els lmits de la cristiandat. 4. L'esglsia controlava el parentiu i el matrimoni. L'esglsia va imposar els matrimonis mongams, prohib el divorci i defin mpliament l'exogmia, excloent -ne molts parents consanguinis i afins. 5. L'esglsia controlava l'educaci. Les escoles de l'Esglsia controlaven el coneixement. 6. L'esglsia controlava la salut i els serveix socials. Els nics hospitals que hi havia eren els que havien establert els ordres monstics. 7. L'esglsia controlava el procs per mitj del qual l'autoritat poltica (el rei) legitimava el poder sobre els sbdits. El poder sagrat dels reis nicament podia ser autentificat, ratificat, per la intervenci de l'Esglsia. El paper de l'Esglsia comen a minvar nicament amb el desenvolupament dels estats medievals. Aquest va ser, per, un procs molt lent i dolors. El desenvolupament d'all que John Hall ha anomenat un estat orgnic durant el perode medieval est connectat als processos segents: L'existncia d'una unitat poltica amb un territori definit i una dimensi de poder temporal. L'existncia d'institucions de llarga durada servides per una burocrcia permanent, impersonal i especialitzada. L'existncia de sentiments d'extrema lleialtat envers el rei, que dominaven qualsevol altra lleialtat (famlia, religi, provncia). L'aparici i l'hegemonia de la idea de sobirania, relacionada amb la idea que el monarca era l'autoritat legal final i el garant de justcia. En qualsevol cas, entre els anys 1050 i 1250 hi hagu una veritable renaixena. Ara b, cap monarca europeu no tenia aleshores el poder que tenien alguns cabdills orientals. Per, passat l'any 1000, l'agricultura europea comen a ser capdavantera, comparada amb la d'altres civilitzacions. El creixement demogrfic s un signe de dinamisme econmic, mes notable a l'Europa nord -occidental que a l'Europa mediterrnia. Aquest ascens de la poblaci fou sostingut de la manera segent: ampliant les terres de conrreu, i incrementan t la productivitat de la terra cultivada que hi havia. Els principals desenvolupaments tecnolgics que permeteren l'increment de la productivitat a l'edat mitjana eren: la difusi del mol d'aigua, de l'arada pesada, del sistema de rotaci trianual de conreus, i les ferradures. El resultat d'aquestes innovacions s el seguent: Desenvolupament d'un mercat per a bns de subsistncia en el pla local. Obtenci de diversitat de productes grcies a la variabilitat ecolgica. Navegaci per costes i rius que va promoure el comer. Implantaci d'impostos en comptes del saqueig per part del estat.

LA SOCIETAT CAMPEROLA
Els camperols, alhora que formaven part d'una societat ms extena, eren persones essencialment dependents, en el sentit que no tenien la propietat de la terra o el capital suficient per a dedicar-se a activitats agrcoles prpies. No controlaven ni la venda del producte ni tampoc totalment el treball propi. Ats que vivien en un estat, les seves vides estaven a la merc de governants, funcionaris, recaptadors d'impostos, mercaders i, en darrer terme per no pas menys important, de l'exrcit. Eric Wolf, en el seu estudi cl'assic Peasants (1966), va examinar la manera de repartir la producci agrcola per part dels camperols. A ms d'alimentar-se a si mateixos, els camperols destinen la resta de la producci per als tres fons segents: 1. El fons cerimonial. L'excedent destinat a les activitats socials i religioses. 2. El fons de reemplaament. L'excedent destinat a substituir la diversa tecnologia necessria per al manteniment del sistema agrcola. 3. El fons d'arrenadment. L'excedent que cal pagar per l's de la terra a un terratinent generalment absent. Cal que quedi absolutament clar que els camperols i els agricultors capitalistes sn dues categories molt diferents. Els agricultors capitalistes sn lliures de desenvolupar el capital i el treball, malgrat que encara han de pagar impostos i potser fins i tot l'arrendament. Qui controla la terra que cultiven els camperols?. La resposta varia segons les condicions poltques de l'estat on viuen aquests camperols. Seguint Eric Wolf, podem distingir els quatre tipus de domini segents: 1. El domini patrimonial. Sistema en qu la terra era controlada pels senyors feudals que operaven en un estat feble i descentralitzat, i mantenien el domini per dret hereditari. Tpic de l'Europa central i occidental en el perode medieval. 2. El domini de prebenda. Sistema similar a l'anterior, per sense l'element hereditari. Es donava en estats altament burocratitzats com ara els de la Xina, l'ndia mongol i l'Imperi otom. 3. El domini mercantil. Sistema d'arrendament de la terra de propietat privada, els propietaris de la qual recaptaven el lloguer. A Europa es desenvolup desprs del segle XIII, i en rees com ara l'Impri otom, a la darreria del segle XIX. 4. El domini administratiu. Sistema tpic de les societats comunistes. Els camperols normalment estan mancats d'habilitats organitzatives i de lideratge, i sovint aquests elements els proporcionen persones forasteres. La majoria de les revoltes camperoles han estat un fracs i han anat seguides d'una repressi estatal sanguinria que ha obligat la gent a tornar a la conformitat. Moltes de les revolucions del segle XX han comenat com a rebel.lions camperoles i, a causa de la feblesa de l'estat, han aconseguit enderrocar l'ordre establert (Mxic, Rssia, Xina, Cuba i Nicaragua). Aix no obstant, desprs de la revoluci, els camperols perden progressivament el control i les elits urbanes educades i amb mentalitat poltica, en prenen el relleu.

CAPITALISME, INDUSTRIALITZACI I IMPERIALISMEError! Marcador no definido.


EL CAPITALISME: UNA QESTI DE NOM?
La qesti de la naturalesa i els orgens del capitalisme, aix com la del seu desenvolupament i col.lapse futur, va sorgir originalment en cercles socialistes, en particular en les obres de Karl Marx i Engels. Ms tard la van continuar tant els seguidors com els detractors de Marx, i des del final del segle XIX fins ara ha estat una gran preocupaci per als cientfics socials. A diferncia de Weber, Marx no va utilitzar l'espressi capitalisme, per el concepte s implicit en la seva obra. Va caracteritzar el capitalisme com un sistema econmic en funcionament constant en el qual l'empresari burgs compra el mitjans de producci, la fora de treball i les matries primeres a fi de produir mercaderies amb vista a vendre-les en un mercat per treure'n un benefici. L'acumulaci de capital s, per descomptat, una caracterstica central del sistema, que requereix la presncia d'una clase burgesa adinerada i d'un proletariat desposset que es veu forat a vendre la seva fora de treball. L'obra de Max Weber Die protestantische Ethik und der Geist des Kapitalismus ha tingut la mala sort de ser llegida i utilitzada de manera errnia, bsicament per a refutar el suposat determinisme econmic de Marx. De fet, la intenci principal de Weber era establir que hi ha una afinitat efectiva entre l'tica derivada d'algunes sectes protestants, sobretot el calvinisme, i el punt de vista de l'empresari capitalista. Conv remarcar que la connexi que Weber postulava no era que ltica protestant havia estat la causa de l'esperit capitalista, i encara menys del desonvolupament del capitalisme com a sistema econmic, sin simplement que aquest esperit era realat i legitimat per l'aparici d'una tica religiosa que permetia, ms que no pas encoratjava, l'existncia d'un Weltanschaung propici per a una activitat econmica racional. Segons Weber, el capitalisme se centrava en l'aplicaci del principi de racionalitat econmica amb vista a obtenir un benefici per mitj de l'intercanvi pacfic. Weber era conscient de dues coses: que l'esperit del capitalisme i algunes de les seves institucions s'havien originat a l'edat mitjana. Rebutjava la idea que l'esperit del capitalisme fos noms el resultat de la influncia de la Reforma; y admetia l'existncia de diversos tipus de capitalisme (capitalisme de bot, etc), per considerava que el ms caracterstic del capitalisme modern del segle XVII era l'organitzaci racional del treball lliure. Fernand Braudel ha dedicat tres grans volums al desenvolupament del capitalisme des del 1400 fins al 1800. La definici que en fa s, d'alguna manera, inusual. Distingeix tres sectors de l'economia gairab autnoms: la vida material s el sector de l'autosuficincia i del bescanvi de bns de consum i serveis en distncies curtes. Fa referncia a la vida quotidiana de la major part de la poblaci. L'esfera segent s la de la competncia que t a veure amb els mecanismes de producci i l'intercanvi relacionat amb les activitats del camp, amb les botigues i els tallers, els bancs, els intercanvis, les fires i els mercats. Per acabar, segons Braudel, el capitalisme s'hauria de restringir a les jerarquies socials capaces de manipular l'intercanvi i de crear anomalies en el sistema. Aquest s l'mbit de tota mena d'especulacions i el que prefigura les activitats del capitalisme modern. Mentre que l'economia prpiament dita la podem definir com un mbit de competncia, el capitalisme s l'ambit del monopoli. Aix, doncs, Braudel definiexi el capitalisme per la seva capacitat de generar valors d'intercanvi, cosa que comporta, a la vegada, l'acumulaci de diner. El capitalisme s essencialment comercial, diu Braudel, tot i que desprs del segle XVIII fa un gir cap a la indstria i la banca. En la perspectiva del dileg entre Marx i Weber, i en vista de les aportacions de Wallerstein i de la sociologia de la histria moderna en general, autors com Anthony Giddens i Michael Mann han intentant veure el capitalisme no com un mode de producci stricto sensu, sin en termes d'una concepci no determinista i dinmica del sistema mundial. El primer punt de qu tracta A.Giddens (1985) s un intent de separar el capitalisme de l'industrialisme. El desonvolupament del capitalisme, addueix, s previ al de l'industrialisme. El primer tamb era la condici necessria perqu sorgs el segon. Giddens distingeix capitalisme com a sistema econmic de societat capitalista, aquesta ltima concebuda com un tipus de societat condicionada per les influncies econmiques del primer. Giddens est d'acord que, tot i que el desenvolupament del capitalisme i la Revoluci Industrial han influt en l'ague de les nacions estat, el mn modern en el qual vivim s el resultat de la intersecci del capitalisme, l'industrialisme i el sistema de les nacions estat. En la seva obra The Sources of Social Power I, que va esdevenir precursora, Michael Mann tamb ha intentat establir una distinci entre capitalisme i industrialisme. En cert sentit, la Revoluci Industrial va ser un esdeveniment d'una tal magnitud i d'un impacte tan important en la histria que s difcil no veure'n les arrels en l'edat mitjana i en els inicis de l'Europa moderna. La definici de capitalisme de Mann posa l'mfasi en la producci de mercaderies, en la propietat privada en rgim de monopoli dels mitjans de producci, i en un fora de treball lliure i al mage d'aquells mitjans. En aquest sentit el capitalisme va precedir la Revoluci Industrial. Aquest mode de producci no va sorgir fins desprs de 1500, no es pot explicar si no tenim en compet una dinmica econmica europea anterior que es manifesta entre els anys 800 y 1155 en un escenari de poders d'organitzaci econmica forts i, en una segona fase (1155-1477), en el fet que les xarxes mercantils arribessin a ms sectors. Al seu torn, aquesta dinmica no pot ser vista estrictament en termes de poder econmic, sin una combinaci de les diverses formes de poder que Mann distingeix: econmic, poltic, militar i ideolgic. No s exagerat afirmar que les interpretacions de Marx i Weber sobre el capitalisme han dominat en bona part el

pensament teric i la recerca emprica del segle XX en l'mbit de l'antro pologia i altres cincies socials. Sens dubte, s un simptoma de l'extraordinria importncia de tots dos pensadors i de la riquesa de les seves aportacions teretiques. De tota manera, el fet que Marx i Weber fossin convenientment oposats en el sentit que representaven, respectivament, la visi materialista i idealista de la histria, explica aquesta polaritzaci estril entorn alsdos autors. Wright Mills va mantenir que Weber havia complementat Marx amb una interpretaci materialista de les estructures poltiques del capitalisme. No s estrany, doncs, que en interpretacions recents del capitalisme l'estat hi tingui un paper destacat. El que ens interessa s que ni Marx ni Weber no creien que un sol factor pogus explicar per si mateix el desenvolupament del capitalisme.

REQUISITS PER A LA TRANSICI AL CAPITALISME. EUROPA I JAP.


Com que el context d'aquest canvi en el sistema de producci t l'origen en l'expansi histrica del comera a llarg termini, s just afirma que el capitalisme hauria sorgit, ms tard o ms d'hora, en algun lloc. La llistade similituds entre Europa i el Jap s la segent: la dimensi: el avantatge de tenir dimensions petites s que el cost de l'estat no esdev un obstacle per al desenvolupament econmic. La geografia: totes dues arees estn situades a la vora del mar i aix indica que el transport martim era ms important que el que es feia per via terrestre. El clima: totes dues rees tenen un clima temperat. Demografia: tant el Jap com Europa van experimentar un gran creixement de poblaci en els darrers temps del feudalisme i el perode inicial del capitalisme. Estructura poltica: el feudalisme prpiament dit noms va existir a Europa i Jap, que sn pasos que van tenir sistemes semblants durant ms o menys el mateix perode de la histria. En cap de les dues rees no hi havia grans estats burocrtics.

LA REVOLUCI INDUSTRIAL
Va comenar a Anglaterra al segle XVIII, i es va estendre d'una manera desigual al continent europeo i a algunes altres zones. Tan sols en el perode de dues generacions va transformar la societat occidental, i en dos segles havia transformat tot el mn. La Revoluci Industrial va comportar una srie d'innovacions tecnolgicques: Les habilitats humanes van ser substiudes per mquines. La fora humana i l'animal va ser substituide pel vapor. Millores en l'obtenci i treball de les primeres matries. Unitat de producci gran amb l'aparici de fbriques i tallers. Relacions laborals a travs del nexe salarial, la supervisi i la disciplina. Innovaci continua en els sectors txtil, de l'cer, qumic i transport. Augment de la productivitat i aparici de nous objectes. Una de les conseqncies de la Revoluci Industrial, potser la ms important, va ser la transferncia de la fora de treball i dels recursos de l'argricultura a la industria. Dues raons principals expliquen aquest estat de coses: la demanda de productes manufacturats va crixer ms rpidament que la demanda d'aliments, i la productivitat en la indstria va crixer mol t ms rpid que en l'agricultura comportant la caiguda de preus dels productes agrcoles. Les conseqncies de la revoluci industrial van ser diverses. No solament va afectar el mode de producci, sin tamb els mbits social, institucional i governament al, aix com el de la cincia i els valors. El concepte de modernitzaci fa referncia als segents elements interdependents per parcialment autnoms: Urbanitzaci: concentraci en ciutats que esdevenen centres de producci, d'administraci i de cultura. Burocratitzaci: govern efectiu, centralitzat i burocrtic. Ensenyament: educar i socialitzar de cara a la nova societat. Habilitat tecnolgica: adquisici d'habilitat per poder utilitzar la tecnologia moderna. La Revoluci Industrial a la Gran Bretanya. Hem de distingir tres tipus d'elements causants de la Revoluci Industrial a la Gran Bretanya: 1. Requisits Necessaris. Millores en l'agricultura i aix volia dir augmentar la producci de gra i la poblaci d'ovelles. El sistema Norfolk va permetre les millores en l'agricultura perqu evitava el guaret i aix hi havia ms rendiments agraris; Millores en el Transport; Evoluci d'un sistema monetari sofisticat amb crdits accessibles i barats, facilitat de transferncies per a fer pagaments, etc; Ms disponibilitat de capital que ha de precedir l'expansi industrial junt amb un tipus d'inters favorable. Provisi d'un sistema educatiu que substitus un nic pla d'estudis destinat a una petita aristocrcia i una elit de classe mitjana per una provisi dual: d'una banda, un pla d'estudis ms rellevant per al comer i la indstria, i, de l'altra, un educaci elemental que satisfs les necessitats industrials de la classe treballadora. Un estat no intervencionista on la regulaci governamental no interfereixi excessivament la vida privada. 2. Expansi Industrial i regional. Creixement aprecialbe en els sectors indutrials del ferro, txtil i qumic. La indstria es desenvolup en un nombre limitat de llocs. 3. Creixement Econmic Rpid. Creixement de la poblaci, expansi de mercats, tant a Anglaterra com a l'estranger, nova tecnologia, per raons socials i intel.lectuals, per tamb econmiques.

Conv destacar que els punts 1 i 2 no se sumen a la Revoluci Industrial. s fora evident que el factor clau del rp id creixement econmic que va tenir lloc a la Gran Bretanya durant l'ltim quart del segle XVIII va ser l'aparici d'una nova tecnologia.

EL SISTEMA MUNDIAL MODERN


Les idees de Wallerstein, manifestades per primera vegada el 1974, han tingut un gran impacte, directament o indirectamentm, en el desenvolupament de l'antropologia. L'enfocament de Wallerstein fou un toc d'atenci per a aquells investigadors que actuaven con si les societats que estudiaven estiguessin allades i fossin autnomes. La teoria d sistemes els mundials va posar l'mfasi no solament en la interconnexi entre societats, sin tambn el fet que constitueixen un tot. Ara les societats ja no podien ser considerades objectes d'estudi separat, com si fossin independents les unes de les altres. Un sistema mundial s un sistema social amb les seves fronteres, estructures, grups membres, regles de legitimaci i coherncia. Dins del sistema hi ha forces en conflicte com a conseqncia del fet que cada grup intenta aconseguir determinats avantatges. Hi ha una mena d'equilibri basat en la tensi. El sistema canvia: s modelat i remodelat pels diversos grups que el formen. Wallerstein utilitza un analogia biolgica per a caracteritzar-lo en aquest sentit, el sistemamundial s com un organisme amb un expectativa de vida en relaci amb la qual les seves caracterstiques canvien en uns aspectes i es mantenen estables en uns altres. Les estructures del sistema a vegades sn fortes i a vegades sn dbils, en funci del treball dels elements interns del sistema. Abans d'analitzar els estadis del sistema mundial modern potser caldria considerar dues grans rees conceptuals: l'estructura i el desenvolupament del sistema. En relaci amb l'estructura, hem de tenir en compte els tres elements segents: 1. Economia Expansiva. El que tenim s una economia a escala mundial d'un nucli ms avanat, histricament expansiu i geogrficament canviant, i d'una perifria menys avanada, desproporcionadament expansiva i geogrficament canviant 2. Estats Expansius. Hi ha una rivalitat contnua entre estats, aix com un intent constant de dominar-ne d'altres i d'expansionar-se cap a l'exterior i crear un imperi. 3. Relaci capital-treball. El procs d'acumulaci opera per mitj d'aquesta relaci i la reprodueix contnuam ent. Hi ha quatre grans poques en el sistema mundial (Wallerstein, 1974; Sanderson, 1995): 1. 1450-1640. Orgens i condicions inicials del sistema mundial. s el perode dominat per l'expansi d'Espanya i Portugal a Amrica. L'esclavatge es un dels efectes de l'expansi del sistema capitalista mundial d'aproximadament 12 milions d'africans que van anar a les plantacions de cot, tabac i sucre d'Amrica, segons Wolf (1982). Fins al segle XIX la penetraci europea a l'frica va ser generalment limitada, in ova anar ms enll de les zones costaneres. Inicialment, els europeus cercaven or i pebre, desprs es van interessar pels esclaus. El cost de mantenir un imperi feixuc a Europa i una burocrcia excessiva en el prop pas van fer que Espanya perds ben aviat la seva posici hegemnica en el sistema mundial. Els Pasos Baixos van pasar a ocupar el lideratge econmic. 2. 1640-1760. Consolidaci del sistema mundial. La confrontaci, tant en el camp econmic com en el militar, va caracteritzar el perode. Els Pasos Baixos no van poder mantenir l'hegemonia i Anglaterra els va substituir. La rivalitat entre Frana i Anglaterra va continuar en diversos fronts, a Europa i a la resta del mn. Al final del perode Anglaterra dominava la situaci. 3. 1760-1917. Conversi de l'economia mundial en una empresa global grcies a la transformaci tecnolgica de la indstria moderna. Es podria dir que Gran Bretanya va dirigir el procs d'industrialitzaci, aquesta esdevingu hegemnica al comenament del segle XIX. Els dos grans esdeveniments d'aquest perode van ser els segents: la indepndencia de la majoria de les colonies americanes, i la incorporaci de l'frica, l'sia i Oceania a l'economia mundial capitalista com a perifries. Rssia s'hi va afegir com a semiperifria. La Gran Bretanya a derrotar a Frana entre 1792 i 1815. En aquesta ltima data Anglaterra ja dominava en diversos sectors: agricultura, indstria, comer i finances. La Gran Bretanya va perdre l'hegemonia al final del segle XIX. Els seus grans rivals van ser Alemanya i els EUA. 4. De 1917 fins als nostres dies: consolidaci de l'economia mundial capitalista. Aquest va ser un perode de fortes rivalitats entre pasos situats al nucli del sistema que va causar dues guerres mundials. Desprs de la Segon Guerra Mundial, a semblava que el sistema sovitic hagus de canviar el mn, per durant aquest segle l'hegemonia se la van disputar Alemanya i els EUA. L'hegemonia americana no va durar gaire: es va prolongar des del 1945 fins al 1970. Avui dia el nucli el formen l'Europa occidental, el Jap, els EUA i Austlia, mentre que pasos com Taiwan, Singapur, Corea del Sud i Hong Kong s'hi van acostant. La mecanitzaci i l'automatitzaci massiva i el creixement de les corporacions transnacionals sn caracterstiques d'aquest perode. Alguns pasos del nucli s'ahn desindustrialitzat, mentre que d'altres de perifrics i semiperifrics s'han industrialitzat. s cert que el sector serveis potser predomina sobre l'industrial. La manufactura continua essent important en les societats anomenades postindustrials.

L'ERA DE L'IMPERIALISME
Cal dir des de bon comenament que imperialisme s un terme extremament emocional i no s fcil utilitzar -lo cientficament peruqu forma part del repertori armamentstic de la guerra ideolgica. En el context modern podrem dir que l'imperialisme s la dominaci directa o indirecta de territoris colonials o dependents per part d'un estat industrial, normalment d'Occident. L'era de l'imperialisme fa referncia a la cursa per l'explansi tpica del final del segle XIX. Per exemple, estadistes com Jules Ferry a Frana i Joseph Chamberlain al Regne Unit es troben entre els que van impulsar imperis colonials a l'frica, l'sia i el Pacfic basant-se en el fet que els pobles d'aquestes zones eren incapaos d'autogovernar-se i necessitaven, per tant, una tutela poltica. L'imperialisme es va acabar als anys seixanta amb el procs de descolonitzaci. Tipologia Colonial de l'Expansi Europea. Podem distingir dos grans tipus de colnies d'ocupaci. A ms, hi ha un tercera categoria en qu es combinen caracterstiques de tots dos tipus: 1. Colnies d'assentament, que es divideix en dos subtipus: Pasos com ara els EUA, Austrlia i el Canad. Pasos llatinoamericans. Sn societats plurals compostes d'europeus, amerindis i africans. Tamb van obtenir aviat la independncia. 2. Colnies d'ocupaci en les quals en podem distingir dos subtipus: Pasos asitics, que es caracteritzen per la poca presncia europea en societats amb civilitzacions molt complexes; i Pasos africans, que tenen poca presncia en societats majoritriament tribals, amb dues grans excepcions: Algria i Sudfrica. 3. Colnies amb elements dels dos tipus anteriors, el millor exemple de les quals s l'Imperi rus (tsarista), que va sobreviure perqu era una massa continental d'un sol bloc i no hi havia una percepci clara de distincions racials, alhora que la ciutadania de l'Imperi estava oberta als pobles colonials. Teories de l'Imperialisme. Per Hobson, l'imperialisme era, essencialment, un control poltic que es va originar en els medis financers de les metrpolis. Altres grups com ara missioners, estadistes i soldats hi van tenir un paper subordinat. Hobson, que no era socialista sin ms aviat liberal, va atribuir el patrioterisme proimperialista de la premsa a les pressions del capital financer. Hobson va intentar vincular l'expansi de l'imperi a una inversi finanera massiva als pasos d'ultramar. Segons ell, aix era degut al fet que els capitalistes necessitaven trobar mercats a l'estranger un cop saturats els mercats nacionals. A ms, els beneficis eren ms elevats a l'estranger. La teoria marxista de l'imperialisme va ser formulada en primer lloc en l'obra de Rudolf Hilferding Finance Capital i en la de Nikolai Bukharin Imperialism and World Capital. Molt influida per Hobson, la teoria marxista insistia en el fet que en els pasos capitalistes els percentatges de beneficis anaven a la baixa i que eren ms alts a les colnies. Lenin, en la seva obra Imperialism, teh Highest Stage of Capitalism, va fer una aportaci marcadament poltica que tericament seguia elsa autors anteriors, sobretot Hobson. Per Lenin, el capitalisme estava en una fase agnica i per a sobreviure havia d'utilitzar tots el mitjans a l'abast, incloent-hi la transferncia de capital a l'estranger i tamb guerres imperialistes per a adquirir noves possessions colonials. Segons Lenin, l'estadi imperialista del capitalisme presenta cinc trets principals: la creaci de monopolis en tots els mbits del capitalisme; L'aparici d'un capital financer a partir de l'aliana o la uni del capital industrial i el dels bancs; La importncia crucial de les exportacions de capital ms que no pas dels bns de consum; la creaci de crtels internacionals que es reparti en el mn; una divisi territorial del mn entre els grans poders capitalistes. Com a teoria general de l'era de l'imperialisme, la tesi de Hob-son-Lenin s insatisfactria. La recerca emprica ha demostrat que no hi va haver relaci de causalitat entre la necessitat de trobar sortides per al capital financer i la disputa per les possessions imperialistes. Una altra crtica que es pot fer a la tesi de Hobson-Lenin s que l'poca dels anys setant no representen una interrupci en l'expansi imperial De fet, l'imperialisme tenia molt a veure amb idees de prestigi nacional i de grandeur, respecte a les quals s'havia demostrat que tenien acceptaci popular. En aquest sentit, l'imperialisme es basava en un mite irracional i era part d'una srie de fenmens com ara el nacionalisme integral i agressiu, i tamb el feixisme.

ESTAT I REVOLUCI
LA FORMACI DELS ESTATS A L'EUROPA OCCIDENTAL
La idea d'estat modern fa referncia a la poltica centralitzada i territorial que va comenar a prendre forma cap al segle XIII, i que es va completar, si ms no en els seus aspectes essencials, vers el segle XVII. En general es considera que a l'Europa occidental la construcci dels estats medievals segueix dos models bsics, que, en consideraci a la teoria, reben el nom de model francs i model angls. L'estat que es construeix seguint el model francs dins un context monrquic i s resultat de la uni de diversos principats territorials amb unes caracterstiques lingstiques, culturals i institucionals idiosincrtiques. A nivell administratiu sn diverses institucions clau, reforades per la presncia dels representants del rei a cada principat i provncia, les que mantenen l'estat unit. En canvi, a nivell ideolgic s la invenci de la naci el que cementa el regne. Els estats que es construeixen segons el model angls segueixen un cam ms planer, ja que quan emergeix l'estat modern el regne ja est unificat i homogenetzat. Aix explicaria, almenys en part, per qu la necessitat ideolgica de contemplar el regne com una naci s una tasca menys urgent i ms fcil. Tanmateix, l'assumpci que aquests dos models poden explicar la construcci dels estats medievals a tot Europa s, segons la meva opini, injustificada, ja que tots dos porten a l'estat nacional, si no a la naci-estat. El patriotisme, per exemple, originriament anava associat a la ciutat estat (especialment a Itlia), mentre que va ser als petits estats o principats on van sorgir les institucions poltiques modernes com els parlaments i els Stnde. A ms a ms, si s'observen de ms a la vora, es veur que diverses nacions estat s'han convertit en estats multinacionals. Opino que l'anomenament estat nacional de mida mitjana no s l'nica forma que pot prendre l'estat modern, i aix per dues raons. Primera, perqu hi ha altres formes que bviament han persistit prcticament fins als nostres dies, i, segona, perqu el que anomenem estat nacional s, sovint, i fins i tot avui dia, un estat multinacional que, en qualsevol cas, noms es converteix en estat unitari fora tard i de manera imperfecta (l'estat espanyol no ho aconsegueix fins el segle XVIII). Es possible identificar els passos necessaris per al desenvolupament medieval de l'estat modern? Strayer suggereix l'existncia dels signes segents: Hi ha d'haver una unitat poltica amb un territori definit i una dimensi temporal. La fi de les invasions va fer posible una societat ms estable i va permetre una continutat espaciotemporal. Hi ha d'haver unes institucions perdurables servides per una burocrcia eficient, especialitzada, permanent i impersonal. L'Esglsia era, indubtablament, un mirall o l'estat podia donar una ullada en cerca de models institucionals. La poltica havia de ser capa de generar sentiments d'absoluta, o si ms no, suprema lleialtat en tots els seus sbdits i assegurar-se que qualsevol altra lleialtatt (famlia, religi, provincia) quedava subordinada. L'aparici de la idea de sobirania. Aix estava relacionat amb la idea que el sobir era l'autoritat encarregada de garantir la justcia. A un nivell ms abstracte, Norbert Elias (1982) ha descobert alguns mecanismes clau del perode sota consideraci (els darrers temps medievals i l'inici de l'edat moderna). El primer al qual fa referncia s el mecanisme de monopoli: la tendncia a la formaci de monopolis territorials i poltics a partir d'un punt inicial on una pltora de principats territorials competeixen dins d'una mateixa rea. El segon mecanisme s la institucionalitzaci del poder. Amb un penetraci cada vegada ms gran del poder reial a les diferents capes de la societat i amb un desenvolupament econmic ininterruput, l'estat va especialitzant les seves funcions i va desenvolupant unes burocrcies impersonals. Finalment, hi ha el mecanisme reial, que fa referncia a l' habilitat de l'estat per centralitzar les funcions i maximitzar el seu poder enfrontant els diversos Stnde i provncies d'un mateix territori. Per analitzar aquest procs de formaci de l'estat a llarg termini, Elias s'ha concentrat en determinats patrons conductuals (l'etiqueta, els rituals, els protocols) desenvolupats per l'aristocrcia durant els darrers temps de l'edat mitjana i fins a culminar al principi de l'edat moderna. L'anomenat "procs de civilitzaci" va transformar els guerrers en cortesans en imposar-los a tots uns nivells unes normes de comportament estrictes. Es obvi, per, que Elias va anticipar diverses teories sobre la formaci de l'estat que actualment es consieren plenament establertes. aquest autor ofereix tan sols una teoria probabilstica de formaci de l'estat, sense apuntar mai on se situarien el centre i les fronteres de l'estat. I encara cal afegir que el model s massa vague pel que fa a l'escala temporal. Com concep Elias la relaci entre formaci de l'estat i construcci de la naci? D'acord amb l'autor, l'emergncia de la naci s el resultat a llarg termini de dos tipus de processos: la integraci territorial o regional i la integraci del estrats socials. Per tant, segons aquest autor, un estat nacional de ple dret solament ocorre quan les classes treballadores aconsegueixen un determinat nivell de poder poltic dins la societat moderna. La construcci de la naci, tal com la defineix Elias, est molt lluny d'haver -se completat, fins i tot en els pasos ms industrialitzat , en la mesura que la integraci de la poblaci dins l'estat en termes de s distribuci del poder econmic i poltic s encara imperfecta. Otto Hintze (1975) va analitzar l'estructura interna de l'estat i la seva existncia externa. I, encara ms important, va estableir la manera com el desenvolupament de l'estat, en connexi amb els seus vens, va afectar la seva organitzaci interna. Els esdeveniments poltics interns solament es poden estudiar en el context canviant de l'existncia externa de l'estat, ja que s aquesta

darrera la que, en cada perode histric, ens proporciona el marc adquat. Hi ha, naturalment, una relaci recproca entre els aspectes interns i externs de l'estat. Aqu la concepci de Hintze s ms organsmica que mecnica, i veu els mns interns i externs de l'estat com a forces vives que interactuen. L'actractiva idea d'un imperi europeu (cristi universal) va ser sempre present, per cap al final de l'edat mitjana havien aparegut diversos estas sobirans, independents del papa i emperador. Dins els lmits dels costums i la fora, els estats europeus es van reconixer mtuament el dret d'existir i d'aque va sorgir un marc de lleis interestatals en base a les quals es podia operar. Aqu s on la norma absolutiste va tenir un paper clau. Tanmateix, no est clar perqu es va posar en moviment el procs absolutista, toto i que Hintze assignava un pes important al desenvolupament militar de Frana, potser conseqencia de la confrontaci amb l'imperi dels Habsburg a principi de l'edat moderna. Amb l'emergncia d'un estat fracs poders, a la resta de potncies europees no els quedava altra opci que seguir l'exemple de Frana si volien preservar la seva sobirania, i l'nica manera d'aconseguir-ho era desenvolupar una srie de trets (centralitzaci, monopoli de la fora, homogenetzaci, etc.) tpics de l'estat modern. s veritat que l'xit dels diferents estats europeus a l'hora de crear una estructura poltica unificada varia de l'un a l'altre, per cap no va acomplir la tasca que s'havien imposat. La ra d'aquest fracs s bvia: la resistncia regional i d'altra mena que van trobar dins les seves prpies fronteres. s en aquest context que apareixen els conceptes de ciutad i de drets dels ciutadans. Precisament el procs d'uniformitzaci poltica (cada home un contribuent) ho va fer possible. El text que ms influncia ha tingut els darrers anys sobre els orgens, l'estructura i les dinmiques de l'estat nacional ha estat un llibre editat per Charles Tilly titulat The Formation of National States in Western Europe. Un cop ms caldria aclarir que l'etiqueta d'"estat nacional" no s'aplica necessriament a una naci estat estrictament defininida, sin a un estat modern que no era ni una ciutat estat ni un imperi, i que exhibia les caracterstiques segents: Controlava un territori permanent ben defint; estava relativament centralitzat; es diferenciava d'altres organitzacions; reforava les seves pretensions mitjanant la tendncia a adquirir un monopoli sobre els mitjans de coerci fsica concentrats dins el seu territori. Cap dels tres grans idelegs de l'emergncia de l'estat modern (Maquiavel, Hobbes i Bodin) deixaven lloc a l'element etnonacional en les seves respectives caracteritzacions de l'estat, tot i que en Maquiavel hi ha un aspecte nacionalista d'una altra mena. Es ben sabut que Maquiavel va ser el primer pensador poltic modern que va entendre realment els orgens, l'estructura, el significat i les consqncies de l'estat modern. s cert que les consideracions nacionalistes no formaven part de la legitimaci maquiavl.lica de l'estat, cosa que, en paraules de Gramsci, era tant per fora com per consentiment. No hi ha cap manera de quantificar el pes relatiu de cada factor, per sens fubte l'absncia d'uns s'equilibrava amb la presncia dels altres. Hi ha tres rees principals on es pot establir un paral.lelisme entre l'enfocament de Tilly i la perspectiva dels sistema mundial de Wallerstein. Primera, els estas nacionals es transformen en organitzacions dominants a mesura que el sistema capitalista s'expandeix i determinades parts del mn hi queden integrades. Segona, les formes principals que prenen els estats nacionals depenen de la identitat de les classes dominants. Tercera, la fora econmica d'aquestes classes dominants (modificada per el carcter i l'extenci de la seva dependncia respecte les classes dominants d'altres estats) determina la fora, la durabilitat, l'efectivitat i la sensibilitat. Stein Rokkan va investigar les propietats sistmiques d'Europa en el seu conjunt. Va desenvolupar un model territorial de poltica basat en les idees de centre i perifria. La perifria es caracteritza per distncia, diferncia i dependncia, aquesta darrera no tan sols econmica sin tamb poltica i cultural. La teoria de Rokkan considerava que al llarg del seu desenvolupament poltic Europa havia passat per una srie de fases diferents. La fase inicial de construcci de l'estat abraava el perode comprs entre lalta edat mitjana i la Revoluci Francesa. Desprs d'aquest estadi observem un progressiva presncia de les masses dins el sistema (escoles, exrcit, etc.), que participen activament en el sistema poltic (eleccions, etc). Finalment, l'administraci de l'estat es fa ms present en la vida dels individus (estat del benestar). Rokkan es referia a aquestes quatre fases com a penetraci, estandaritzaci, participaci i redistribuci, respectivament. Les generalitzacions de Rokkan no comporten problemes importants, grcies a la introducci constant d'explicacions ad hoc i potser tamb grcies al fet que el seu model s ms descriptiu que causal, per la seva contribuci aporta indicis valuosos sobre la natura de la construcci de l'etat, com tamb sobre la construcci de la naci.

LA REVOLUCI FRANCESA I EL CAM BURGS CAP A LA DEMOCRCIA


La paraula "revoluci" fa referncia a diferents realitats, d'aqu que s'utilitzi de moltes maneres. Segons Motil (1992), el terme "revoluci" es fa servir principalment de tres maneres: 1. Equivalent d'aixecament sobtat i massiu. En aquest context rebel.li, revolta, agitaci i insurrecci sn sinnims. El concepte central es una "erupci d'activitat". 2. Equivalent de canvi rpid i sobtat. En aquest cas significa reforma, transici, evoluci, col.lapse. El concepte central s el de resultat. 3. Equivalent d'avalot general continu. En aquest cas revoluci equival a crisi, anarqui, caos i disturbis. El concepte central s el de destrucci, ensorrament. La Revoluci Francesa sovint es presenta a la literatura com l'exemple perfecte de revoluci burgesa, un laboratori on

posar a provar i confirmar totes les hiptesis sobre les revolucions burgeses. En un sentit ms ampli, Hobsbawm (1962) fa servir el ttol The Age of Revolutions per referir-se al perode comprs entre e l1789 i el 1848, durant el qual va tenir lloc una revoluci dual (principalment poltica a Frana i sobretot industrial a Anglaterra). Tanmateix, recentment diferents autors han posat en dubte que la revoluci francesa fos realment una revoluci burgesa. D'acord amb Wallerstein les interpretacions socials de la Revoluci Francesa reivindiquen tres punts essencials: la revoluci va ser una revoluci contra l'ordre feudal i els que el controlaven, l'aristocrcia; va ser un estadi essencial en la transici cap al nou ordre social del capitalisme en benefici d'aquells que el van poder controlar, la burgesia; la burgesia solament podia reeixir en la revoluci si apel.lava al suport de les classes populars, que, tanmateix en el millor dels casos n'eren els segons beneficiaris i, en el pitjor, les vctimes. En el procs de destrucci de les cadenes que lligaven el capitalisme, la revoluci va canviar radicalment l'estructura poltica del pas i va consolidar un estat modern ms centralitzat, burocrtic i unificat. No hi ha res ms diametralm ent oposat al marxisme o interpretaci social de la Revoluci Francesa que l'estudi de Cobbam (1964). Cobban no solament nega que la Revoluci Francesa fos una revoluci burgesa, sin que va ms llunys i afirma que, en realitat, es tractava d'anticapitalisme. I aix, a la llarga, va beneficiar "els terratinents, els rendistes i els oficials", algun de gran, fora de mida mitjana i una multitud de petits. La teoria que exposa Wallertein a The Modern World System III (1989) defensa que la Revoluci Francesa, presa en el seu conjunt potser va tenir efectes negatius per Frana, per va revolucionar el mn. Des del punt de vista econmic, per Frana la revoluci va ser un desastre. A altres nivells els assoliments van ser, en el millor dels casos, modestos. Potser, l'xit ms obvi va ser l'establiment d'una administraci estatal ms eficient (codi civil, centralitzaci, afrancesament, etc). Segons Wallerstein, els efectes principals de la Revoluci Francesa a nivell mundial sn de dues menes: a curt termini i a llarg termini. A curt termini la Revoluci va tenir un impacte poltic immediat sobre l'Europa occidental (especialment sobre Irlanda), per tamb a les Amriques (hait) i la Mediterrnia (Egipte). A llarg termini, "va catalitzar la transformaci ideolgi ca de l'economia mundial capitalista com a sistema mundial" en crear tres conjunts d'institucions culturals (ideolgiques, cincies socials i moviments), "que des d'aleshores han format part del sistema mundial". Les tres ideologies sn el conservadurisme, el liberalisme i el socialisme (marxisme). Els dos moviments sn la classe treballadora i els moviments nacionalistes. I les cincies socials sn sis: antropologia, economia, geografia, histria, cincies poltiques i sociologia.

TEORIES SOBRE LA REVOLUCI


Social Origins of Dictatorship and Democracy, de Moore (1966) s potser el text ms important sobre sociologia histrica, i un dels llibres ms influents sobre la formaci del mn modern. Moore distingeix tres rutes cap al mn modernes: 1. Revolucions Burgeses. s la primera via cap al mn modern. Combina capitalisme amb democrcia parlamentria. Sn els aixecaments socials violents que van tenir lloca a Anglaterra, Frana i els EUA als segles XVII, XVIII i XIX, respectivament, i que van causar l'abolici del poder dels terratinents i la democrica capitalista. 2. Revolucions des de Dalt. La segona via tamb va ser capitalista i va florir a Alemanya i al Jap. En absncia d'una font revolucionria forta, va passar a travs de formes reaccionries fi ns a culminar en el feixisme. La indstria va florir a travs d'una revoluci des de dalt. El perode a considerar va des del final del segle XIX fins al 1945. En aquests pasos la burgesia no teni fora i l'aristocrcia terratinent va aconseguir avortar t ots els intents revolucionaris des de sota. 3. Revolucions Pageses. La tercera via va ser la comunista. Les revolucions Russa i Xinesa en sn els exemples clssics. Aquestes revolucions tenien l'origen principal, b que no exclusiu, entre els pagesos, malgrat que amb prou feines se'n va aprofitar. En aquests pasos les burocrcies agrries tradicionals van ser destrudes, no es va entreveure mai cap burgesia revolucionria. Moore defensa que els canvis econmics poden produir canvis socials, per la causalitat tan sols pot ser en sentit contrari. El que cal tenir present s que per a Moore no hi ha proposicions universals. Considerem ara en detall la via democrtica cap a la societat moderna. Moore veu el desenvolupament de la democrcia com una llarga i incompleta lluita per assolir els resultats segents: examinar els governants arbitraris, reemplaar els governants arbitraris per uns de justos i racionals, aconseguir que la poblaci comparteixi la tasca de nomenar els governants. Moore creu que determinats trets del feudalisme europeu es poden considerar condicions prvies per al desenvolupament de la democrcia. Concretatment en cita els segents: el desenvolupament del dret a la immunitat de grups i persones al poder del rei, el dret a oposar-se a una autoritat injusta, el concepte de contratce com a un acord mutu entre persones. Aquest complex i equilibrat conjunt de trets entre la corona i els sbdits solament el trobem a l'Europa occidental. En el mateix procs de modernitzaci Moore distingeix cinc condicions estructurals que fan possible la via democrtica cap a la societat moderna: 1. Un equilibri entre la corona i l'aristocrcia. la primera condici era evitar un governant massa fort o un noblesa terratinent massa independent. D'altra banda, l'existncia d'una classe burgesa autnoma era un factor essencial per al desenvolupament d'una democrcia parlamentria.

2. Un canvi cap a una forma apropiada d'agricultura comercial. El col.lapse del sistema feudal va ser conseqcia de diversos factors, el ms important dels quals fou el fet que els senyors feudals necessitessin ms i ms diners per satisfer les demandes dels governants absolutistes i adquirir les comoditats que a les ciutats els oferien els mercaders (luxes). En aquest estat de coses, Europa va donar tres respostes diferents. A Anglaterra l'aristocrcia terratinent va desenvolupar una agricultura comercial i va deixar que els pagesos se les apanyessin tots sols tan b com poguessin. A Frana l'aristocrcia va permetre als pagesos que possessin terres. Finalment, a l'Europa oriental va tenir lloc un procs de refeudalitzaci. Es van reintroduir els serfs amb l'objectiu d'obtenir un subministrament constant de gra per a exportar. 3. Un afebliment del poder poltic de l'aristocrcia terra tinent. Aquest procs va tenir lloc a Frana de resultes dels esdeveniments revolucionaris del 1789 i als Estats Units, desprs de la guerra civil, per a Anglaterra encara va trigar molt temps a donar fruit. 4. Evitar una coalici dels aristcrates i els burgesos contra els pagesos i els treballadors. Si hagus tingut lloc, tindrem el feixisme. 5. Un trencament revolucionari amb el passat. Les tres revolucions burgeses van ser, en paraules de Moore, uns aixecaments fora violents d'un llarg procs de canvi poltic que va portar al que reconeixem com a democrcia occidental moderna. Aquest porcs tenia unes causes econmiques, tot i que, certament, no eren les niques. Les llibertats aconseguides durant aquest procs mostren un relaci mtua molt clara. Els elements clau de l'ordre liberal i burgs de la societat eren: el dret a vot, la representaci en una legislatura que dicta lleis i s alguna cosa ms que un segell oficial per a les autoritats, un sistema de lleis objectiu que, almenys en teoria, no concedeix priviliegis per ra de naixement o d'herncia, la seguretat per als drets de la propietat i l'eliminaci del es barreres heredades del passat per s, la tolerncia religiosa, la llibertat d'expressi i el dret d'assemblea pacfica. States and Social Revolutions (1979) ,de Theda Skocpol, contribueix de manera important a la comprensi dels factors clau del canvi social. Segons Skocpol, "les revolucions socials consisteixen en transformacions bsiques i rpides de la societat d'un estat i les estructures de classes, s'acompanyen i, en part, s'executen mitjanant revoltes de sota". D'aquesta defiici en destaquen dos aspectes: que la transformaci ha de ser tant social com poltica. Les revolucions socials sn diferents de les rebel.lions, les revoltes i les revolucions poltiques en qu les revolucins socials requereixen una transformaci tantde la poltica com de les bases socials del poder poltic; i que aquesta transformaci ha d'incloure aixecaments populars, la revoluci social implica alguna cosa ms que un canvi tramat des de dalt per una elit. Skocpol identifica tres estadis revolucionaris, que associa a factors estructurals especfics que en determinen directament els resultats: 1. El col.lapse de l'estat de l'antic rgim, que ocorre a conseqncia del col.lapse econmic o militar. 2. Els aixecaments en massa de la pagesia, sembla que els pagesos es revolten quan es presenten dos trets estructurals: els pagesos sn forts i gaudeixen d'un cert grau d'autonomia econmica i poltica i els propietaris no tenen un control poltic i econmic directe a nivell local. 3. Reconsolidaci del poder de l'estat. Un cop superats els estadis 1 i 2, l'activitat principal de la revoluci s la reconsolidaci del poder de l'estat per part d'una elit poltica anteriorment marginal. Aleshores apareix un estat ms fort i ms centralitzat burocrticament. El nou enfocament de les revolucions que proposa Theda Skocpol es basa en una crtica del que aquesta autora considera les quatre tradicions teriques principals en el camp d'estudi de les revolucions: 1. La teoria marxista. Marx contempla les revolucions com a processos pels quals emergeixen uns sistemes de producci dividits per classes i un sistema de producci es tranforma en un altre mitjanant un confilcte de classes. 2. Les teories d'agregaci psicolgica. Intenten explicar les revolucions en base a les motivacions psicolgiques del poble per simpatitzar amb la violncia poltica o afiliar-se a moviments opositors. 3. Les teories de sistemes i valors. Expliquen les revolucions com a respostes violentes dels moviments ideolgics davant d'un desequilibri profund del sistema social. 4. Les teories de conflicte poltic. Aquestes teories defensen que els conflictes entre el govern i diversos grups organitzats que lluiten pel poder sn el nucli central de la violncia col.lectiva i les revolucions. Skocpol formula tres principis d'anlisis, que oposa als quatre models revolucionaris prevalents. El seu enfocament s no voluntarista i estructural i se centra en els causes i els processos de la revoluci. Refusa qualsevol mena de voluntarisme, s a dir, la idea que les causes, els processos i els resultats de les revolucions es poden explicar totalment o principalment en termes de valors, prosits o esforos deliberats d'unes classes i organitzacions revolucionries semiconscients. Se central en les estructures internacionals i els esdeveniments histrics mundials, ja que les revolucions no sorgeixen simplement de les contradiccions i els conflictes interns d'una societat. El que compta sn els requeriments del moment histric i les relacions entre estats. Concep l'estat com a una organitzaci coercitiva i administrativa parcialment autnoma, b que condicionada, pels interessos i les estructures socioeconmiques. Les estructures i les lluites poltiques no es poden reduir a forces i conflictes socioeconmics. Per skocpol l'estat s una estructura autnoma amb un lgica i uns interessos propis.

EL CONCEPTE DE RAA
PUNTS DE VISTA SOBRE LA RAA: ELS PRIMERS TEMPS.
Les distincions racials no sn exclusives dels temps moderns ni d'Occident. Moltes cultures coneixen que les poblacions tenen colors de pell diferents i van tendir a associar unes caracterstiques psicolgiques a cadascuna d'aquestes poblacions. Possiblement durant gairab un mil.leni, Occident va estar allat del contacte amb pobles d'altres races. A l'edat mitjana, el color noms es va prendre en consideraci de manera secundria. No obstant, aix, es conservava una antiga creenca pagana que associava el color negre amb la mort, la mala sort, el pecat i els excrements. El sentiment antijueu, que era com a l'edat mitjana, va esdevenir ms acusat cap al final d'aquest perode, en qu es van barrejar creences fins i tot biolgiques. Els jueus no solament eren descendents del diable, sin que a ms tenien trets fsics determinats. La noci de puresa de sang era, en l'Espanya del final del segle XV, el primer smptoma que un prejudici religis es podia transformar en un altre de racial. Els estatus de la puresa de sang eren socialment importants perqu el fet de ser designat "cristi nou" implicava, en el millor dels casos, l'exclusi automtica d'un bon nombre de professins, la segregaci residencial, etc, i en el pitjor dels casos, si la persona en qesti era acusada d'haver-se retractat, morir a la foguera.

LA RAA A L'ERA DELS DESCOBRIMENTS


Quasi ning no dubta que l'explotaci dels negres com a esclaus es va justificar amb arguments religiosos, cientfics i esttics, entre altres. I, no obstant aix, no serie histricament correcte suggerir que els criteris ideolgics que es van utilitzar per a perpetuar l'esclavatge dels negres fossin tots post facto. El fet que a les societats esclavistes americanes els negres fossint tractats com a animals de crrega i com a bestiar va ser la causa qeu se'ls tingus per no -humnas, per quasianimals. Conseqentement, els estereotips inicials es van confirmar i van cristalitzar en prejudicis inamovibles. A White over Black, una destacada monografia histrica sobre les actituds dels nord-americans envers els negres en temps passats de Winthrop Jordan, distingeix cinc trets distintius atributs als africans: la negror, el paganisme, el salvatgisme, la bestialitat i la lascvia. La ra per la qual els indis i els esclaus blancs van ser poc utilitzats pot ser, com ha posat en relleu Philip Curtin, no pas el color de la pell, sin el fetaque els ndex de mortalitat entre els negres ere molt ms baixos que en les altres races. Hi ha un mite que presenta el mn islmi c com una societat sense prejudicis racials envers els negres. Aix dista molt de ser veritat. De fet, en el context de l'expansi rab es va estendre una percepci dels pobles negres com a inferiors. Amb el que hem dit fins ara, hauria de quedar ben clar que el procs de deshumanitzaci dels negres, que va ser caracterstic des del principi de l'era moderna, no s suficient, en si mateix, per a explicar la generalitzaci de l'esclavatge dels negres en el Nou Mn.

CLASSIFICACI RACIALS: ILLUSTRACI I PREJUDICI


Leon Poliakov (1974) ha posat en dubte la idea que la Illustraci sigui un segle d'universalisme, de cosmopolitisme i d'humanisme. Tant si es tracta de Montesquieu com de Voltaire, Hume o Kant, sempre s possible, i a vegades fins i tot fcil, t robar en els seus escrits pargrafs amb un deix de racisme. A l'Esprit des lois (1784), Montesquieu sostenia que l'esclavatge anava contra la llei natural, per considerava els negres poca cosa menys que salvatges. Hume va anar ms llan en el seu sentime nt de superioritat racial i va escriure a l'assaig Of National Character: "Estic en condicions d'afirmar que els negres i en general la resta d'espcies d'homes sn inferiors als blancs per naturalesa". Voltaire es va sentir temptat de justificar aquest retard cultural donant per sabut, entre altres coses, que la raa negra era un espcia diferent de la raa blanca, i que la intel.ligncia dels negres era immensament inferior a la dels blancs. Pel que fa a Kant, sembla que era antisemita i partidari de preservar la puresa de les races, per, no obstant aix, la capacitat de les diverses races d'aparellar-se amb xit el va convncer del carcter unvoc de la humanitat. Buffon en la seva obra clau Histoire naturelle (1749), sostenia que la prova de la unitat de l'espcie era el fet que s'havia produt amb xit la reproducci interracial. Linn, fundador de la taxonomia moderna, va encunyar, en la seva obra clau Systema naturae (1735), el terme homo sapiens. Distingia dos tipus d'humans: l'Homo sapiens (home salvatge, americ, europeu, asitic, afric i monstrus) i el troglodita. Va ser acusat de beneit. No queda clar si la seva tipologia de l'homo sapiens s jerrquica. Cuvier (1769-1832) va distingir tres tipus de races: la caucsica, la negroide i la mong lica. Va veure en l'allament geogrfic la causa de l'existncia de races diferents, i va establir una clara gradaci intel.lectual i esttica de les diverses races. Blumenbach va establir els fonaments de l'antropologia fsica comparativa sobre la base de la recerca emprica. En la seva obra clau De generi humani vaietate native liber (1775), va distingir cinc races: la caucsica, la monglica, l'etipica, l'americana i la malaia. La caucsica era la raa

original, mentre que la resta havien degenerat en diferents graus a partir de la raa primitiva.

LES TEORIES RACIALS DE LA HISTRIA


A la segona meitat del segle XIX, el concepte de raa va captar la imaginaci de la comunitat cientfica: de Comte a Renan, de Spencer a Darwin. La hiptesis de treball era que, amb la raa, els cientfics havien descobert una base slida de la classificaci humana. El fet de poder agrupar ssers humans per la mida del crani, el color de la pell, la forma del nas, etc, tenia, per si mateix, un inters limitat, sobretot per als cientfics socials. Malgrat tot, si s'hagus arribat a establir una correlaci entre la raa, d'una banda, i la intel.ligncia i el carcter, de l'altra, s'hauria descobert un principi extremament important que, sens dubte, hauria aportat llum als problemes que havien desconcertat els historiadors durant generacions. Imperialisme i Cultura. Com era conceptualitzat l'altre? La tradici clssica de Grcia i Roma tenia moltes categories per a classificar els pobles estranger. El terme ms utilitzat era el de brbar. El cristianisme va establir un altre terme: pag. Fins al segle XVI, els pobles estrangers eren vistos principalment en termes religiosos, s a dir, com a infidels o pagans. Al comenament de l'era moderna una altra paraula va esdevenir popular: salvatge. A Anglaterra el terme es va aplicar als irlandesos durant els segles XVI i XVII, i als escocesos durant el segle XVIII. La raa va arribar a dominar l'era de l'imperialisme. Combinada amb el darwinisme social, va sorigir una doctrina extrema que considerava la lluita de la races com a part de l'ordre evolutiu de les cosess, en el qual les espcies inferiors anirien desapareixen lentament fins a extingir-se. Un altre grup de pensadors menys extremistes parlaven, tot i admetre la inferioritat racial, d'una forma de debilitat. D'aqu ve la idea que les races inferiors de l'escala, com ara les dones, els infants i les classes treballadores d'Europa, fossin mereixedores de protecci i tutela. En l'mbit del dret, el punt de vista hegemnic era que e ls pobles culturalment inferiors, s a dir, esl salvatges, no tenien dret a les terres que treballaven, perqu no tenien estatus en la famlia internacional de les nacions. Aquesta lnia de pensament tamb era la que hi havia darrere la ra de ser bsica d els protectorats, els mandats i les administracions fiduciries de la Liga de Nacions.

LES TEORIES RACIALS A L'ALEMANYA NAZI


El pensador ms influent d'aquest perode va ser el publicista Chamberlain. Sembla que en l'obra Die GRundlagen des Neunzehnten Jahrhunderts (1899) es fusionin els grans elements del pensament racista: la supremacia de la raa ria, l'antisemitisme, les idees messiniques i mstiques de la raa, el darwinisme social, l'eugensia i l'antroposociologia. Es podria dir que Chamberlain va posar el mateix sal resultat que raa, naci i poble (volk) eren vistos com una nica mateixa cosa. L'impacte de Chamberlain en les doctrines nazis s evident i directe. La idea de raa era central en el rgim nazi. El Mein Kampf de Hitler (1924) va fer de la doctrina racial el nucli del Tercer Reich. Al final de la guerra, uns 6 milions de jueus havien estat assassintats en el que s'ha anomenat genocidi jueu o Holocaust. Mig milio de gitanos tamb van ser eliminats com a part de la conscient poltica nazi de destruir tamb aquest peride.

SOCIETATS RACISTES MODERNES: ELS EUA I LA REPBLICA DE SUD-FRICA


Aquesta mena de societats es caracteritza per una forma institucionalitzada d'explotaci i discriminaci racial, sustentada per una ideologia que nega la humanitat a les races oprimides. Els estudis mostren que en aquestes societats els prejudici s'interioritza fcilment com a resultat de crixer en un ambient racista, prejudici que ms tard es racionalitza o es justifica en termes de compensacions econmiques i d'altra mena que implica el racisme. Els EUA. La Declaraci d'Independncia no va abolir l'esclavitge, malgrat que els pares de la Constituci creien que a poc a poc aniria desapareixent. Per va passar justament el contrari, perqu al sud, el sistema de plantacions requeria cada vegada ms esclaus. L'esclavatge va ser abolit el 1863, i el 1865 els negres van adquirir els mateixos drets que els blanc. No obstant aix, les mesures legals van ser insuficients per a abolir el racisme, i, de fet, els estats del sud a poc a poc van anar desposseint la poblaci de raa negra, entre altres, dels drets poltics. Es va recrrer als tres mecanismes segents per a mantenir la divisi entre races: la privaci del dret a vot, la segregaci, i el terrorisme. En 1948 la integraci va arribar a les forces armades, i el 1954 al sistema d'ensenyament pblic. El Moviment pels Drets Civils del final dels anys cinquanta i comenament dels seixanta va representar un cop fort per al sistema racista. Els canvis subsegents van ser importants per als negres, per b que limitats. Un dels lders ms famosos i efectius del Moviment pels Drets Civils als EUA va ser Martin Luther King. Fundador de la Conferncia Sud del Liderat Cristi el 1957, va lluitar per la resist ncia no violenta amb finalitats integracionistes.

La Repblica Sud-fricana. D'entre les societats basades en la divisi racial, Sud-frica va ser, fins el 1994, la ms rgida, estratificada i conflictiva. Al 1910 els britnics van fundar la Repblica de Sud-frica. El sistema poltic que en va sorgir va dividir la poblaci en quatre grups. Tot i queel racisme dels blancs i l'explotaci dels negres han estat una constant de la vida sudafricana des de l'arribada dels europeus, no va ser fins al 1948, amb la vict`ria del partit nacional afrikaner, que es va introduir l'apartheid al pas. L'apartheid va comenar a mostrar senyals de debilitat als anys setanta. A la dcada dels vuitanta, la resitncia negra , liderada pel Congrs Nacional Afric, juntamen t amb la pressi internacional, van desestabilitzar l'edifici de la dominaci blanca, procs que va culminar amb la transformaci total de la societat sud-africana als anys noranta. s til distingir raa biolgica de raa social. La raa biolgica s un grup d'ssers humans que comparteixen caracterstiques fsiques heretades genticament. La raa social es defineix com un grup d'ssers humans que un altre grup percep com a somticament diferents. En el primer cas es tracta d'una construcci biolgica. E n el segon, d'una construcci social. Combinant aquestes dues definicions, Pierre van den Berghe ha proposat la definici de raa segent: Un grup hum que es defineix a si mateix i/o s definit per altres grups com a diferent dels altres grups en virtut d'unes caracterstiques fsiques innates i immutables. Es considera que, al seu torn, aquestes caracterstiques fsiques estan relacionades intrnsecament amb l moral, la intelligncia o altres habilitats o atributs no fsics. Pel que fa al racisme, es pot definir com un conjunt de creences, actituds i prctiques institucionalitzades dirigides a perpetuar tota mena de discriminacions contra els membres de grups racials definits socialment.

NACIONS I NACIONALITATS
DEFINICIONS
Qualsevol intent d'acceptar el concepte de nacionalisme exigeix l'aclariment d'uns quants termes bsics, i particularment dels segents: estat, naci, comunitat tnica (tnia), esat naci i raa. Cal anar amb compte perqu no hi ha cap acord per que fa a l's d'aquests termes. La paraula naci s especialment controvertida. El terme estat s potser el ms fcil de defininir i el que crea menys divergncia. Definim l'estat com una comunitat poltica, centralitzada, territorialment definidi, sobirana. En dir centralitzada, volem dir que hi un nic centre de poder. En dir territorialment definida, fem referncia a l'existncia de fronteres fsiques clarament definides, i en dir sobirana, volem dir senzillament una entitat autnoma, no dependent. Aquesta ens sembla una definici econmica per acurada d'estat. Els problemes comencen quan es tracta de definir la naci. En part la confusi s deguda al fet que hem heretat, de la darreria del segle XVIII, dues grans definicions de naci: una de poltica i una altra de cultural. Rousseau fou el creador de la concepci poltica de la naci perqu va equiparar la categoria de naci amb l'expressi de la voluntat col.lectiva d'un poble. En la definici de Rousseau l'mfasi es posa en l'element conscient, subjectiu. El filsof alemany Herder fou el fundador de la concepci cultural de la naci. Herder va equiparar la categoria de naci amb les caracterstiques tniques d'un poble. En aquest cas, l'mfasi recau en els criteris objectius, s a dir, en una filiaci, una cultura i una llengua comunes. Les tnies tamb sn conegudes com a comunitats tniques o grups tnics. Les tnies han estat omnipresents histricament i espacialment, mentre que les nacions sn essencialment un fenomen modern. El terme etnonaci ha estat encunyat per Walker Connor per a fer referncia a les nacions sense estat, malgrat que en la literatura cientfica se'n parla amb varietat de noms: nacionalitats, minories nacionals, subnacions, etc. Vegem ms detingudament, per, com un dels especialistes mundials capdavanters en aquesta rea, Anthony D. Smith, compara tnia i naci: imatge pag. 268 De l'esquema es desprn clarament que el que diferncia una tnica d'una naci sn els punts 3, 6 i 7. Ara be, la forma ms corrent d'existncia cultural en el mn premodern era la categoria tnica fluida, que es refereix a una unitat cultural de poblaci que t un mateix sentiment de parentiu i ascendncia, dus i memries compartits, i dialectes estretament relacionats.

NACIO I NACIONALISME
Preliminars. En paraules de Durkheim, el nacionalisme com a ideologia s un conjunt de representacions col.lectives tpiques de les societats modernes. Dues raons principals expliquen l'auge del nacionalisme en el mn en qu vivim: En primer lloc, el carcter sagrat de la naci, manlleva t de la religi. En segon lloc, la voluntat del poble de defensar el seu sentit de comunitat cultural. En l's quotidi, per sovint tamb en la literatura erudita, nacionalisme es fa servir preferencialment com un terme injuri. Fa referncia a un amor per la naci irracional i extrem, pel qual se sacrifica qualsevol altra cosa. Hi ha altres maneres, s clar, de definir el nacionalisme. Si equiparem el nacionalisme a l'amor per la naci (per al qual sovint es fa servir el terme patriotisme), la dimensi pejorativa pot ser fins a cert punt neutralitzada, i aix apareix una imatge diferent de nacionalisme. Qu s una Naci? Una de les definicions ms populars de naci que han aparegut en els darrers anys s la de Benedict Anderson, el qual caracteritza la naci com "una comunitat poltica imaginada, i imaginada com inherentment limitada i sobirana alhora". La sobirania de la naci implica que la naci es legitima a si mateixa sense cap referncia a un ordre div. Ara estem en condicions de definir l'expressi tan recurrent d'estat naci. En teoria un estat naci s un estat que s una naci, aix s, un estat que comprn una naci. Per, com que tenim dues definicions de naci, tenim tamb dues definicions d'estat naci. Prenem com a exemple el Regne Unit. Segons el principi de naci poltica, es pot veure el Regne Unit des de la perspectiva dels seus ciutadans, o subjectes de la corona que tenen un sentit de lleialtat vers la monarquia i l'Estat britnic. En aquest sentit podem dir que el Regne Unit s una estat naci. Ara b, si adoptem el principi de naci cultural, trobem al Regne Unit quatre comunitats histricament constitudes: Anglaterra, Esccia, Pas de Gal.les i Irlanda del Nord. Desprs de la Revoluci Francesa, s'ha donat una interpretaci d'aquestes dues concepcions de naci amb les conseqncies generals segents: D'una banda, els anomenats estats multinacionals han provat d'esdevenir estats naci reals mitjanant un procs de construcci de la naci, que essencialment consisteix a intentar homogenetzar i uniformitzar culturalment i lingsticament les diverses nacions culturals normalment subordinades. D'altra banda, les nacions, s a dir, les nacions culturals, han procurat assolir cada vegada ms parcel.les d'autonomia.

El principi d'autodeterminaci, tan tpic de la modernitat, s una de les conseqncies d'aquest estat de coses.

EL DESENVOLUPAMENT DEL NACIONALISME EN LA MODERNITAT


Del 1789 al 1870. La Revoluci Francesa i les invasions napoleniques van anunciar i en gran part provocaren l'adveniment del nacionalisme modern a l'Europa occidental, tant en el sentit de posar fi, si ms no temporalment, a la concepci aristocrtica de la naci, predominant en l'Antic Rgim, i modernitzar l'estat, com tamb en el de generar sentiments d'independncia poltica i d'autonomia cultural entre els pasos afectats. De les tres ideologies ms poderoses del segle XIX (liberalisme, socialisme i nacionalisme) identificades amb l'adveniment de la modernitat i la subversi de l'Antic Rgim, el nacionalisme fou la menys apreciada com a idea de fora en el moment de la seva aparici. A l'hora de considerar el desenvolupament del nacionalisme, podem distingir els tres grans models segents: 1. El Model Germanoitali. Combina la construcci de l'estat amb el nacionalisme. El model assumeix una unitat que hauria existit d'en de l'poca medieval i que s'expressava en una llengua, una cultura i una filiaci comunes. 2. El Model Frans. Tant si sn un accident histric com si no ho sn, el model francs va incorporar el dos elements separats segents: la sobirania popular, que actuava com a catalitzador de la corrosi de les monarquies autocrtiques, i l'estat histric, que havia d'afrontar els atacs violents dels nacionalismes culturals, amb efectes i respostes que variaven d'acord amb una constel.laci de factors. El model francs va implicar tamb reconixer la consecuci de l'homogenetat cultural i lingstica. Hi havia un intent conscient d'assolir aquests objectius mitjanant el nacionalisme generat per l'estat. 3. El Model Irlands. El tercer model fa normalment referncia a unitats nacionals petites que proven de separar-se d'un estat o imperi multicultural existent, ms que no pas estats petits que s'uneixen per a formar un estat de base nacional ms gran. s del tot obvi que hi ha una contradicci entre les tendncies expansionistes de l'estat i el principi de nacionalitat. Les doctrines del nacionalisme poltic i cultural promouen la creaci de veritables estats naci, s a dir, estats que contenen una sola naci. Del 1870 al 1918. Durant aquest perode, prcticament tots els estats europeus occidentals van coincidir a incrementar el seu prestigi, la seva grandeur, mitjanant la possessi de colnies a ultramar. El fet que es dons la ms frentica de les expansions colonials a ultramar, en el moment en qu la idea d'autodeterminaci guanyava terreny ideolgic, no deixa de ser una mica irnic. En aquest context, nacionalisme significa una forma extrema de patriotisme, s a dir, de caracterstiques clarament patriotes i xovinistes, dins el marc general d'una poltica imperialista. Per la nova generaci de nacionalistes estatals la possessi d'un imperi era un condici prvia essencial per al lliure desenvolupament de la prpia cultura nacional en el futur. Del 1918 al 1945. El feixisme fou la culminaci del nacionalisme estatal. Tots els pasos europeos occidentals van desenvolupar moviments nacionalistes radicals que es podrien etiquetar de nacionalismes integrals, i que van presentar reaccions contrries al nou ordre burgs democrtic i liberal que sorgia, en el qual les classes treballadores i els partits socialistes tenien una importncia cada vegada ms gran. Aquests moviments apareixien generalment com a resultat d'una gran crisi de con fiana en l'estat naci i com a moviments de renovaci, de revitalitzaci de l'organisme nacional, percebut com a malalts. Tant l'Alemanya nazi com la Itlia feixiste hi encaixen b. El feixisme va posar l'mfasi en els mites i els smbols de la comunitat nacional, i s'assegur que la distinci entre les esferes pblica i privada fos gairab esborrada. Del 1945 al 1989. L'imperialisme colonial va comenar a esfondrar-se. Els nacionalismes del Tercer Mn tendeixen a pertnyer al tipus en el qual l'estat construeix la naci o, per ser ms exactes, proven de fer-ho aix. No s sorprenent observar que el nombre d'xits ha estat ms aviat limitat. En el Tercer Mn el paper de les elits occidentalitzades ha estat provar de proporcionar a les masses una conscincia de la seva unitat, cohesi i identitat en comptes de les manifestes divisions tniques, lingstiques i religioses. En els nacionalismes del Tercer Mn existia una contradicci important: es presentaven com a antieuropeus, per havien de dependre de conceptes estrangers, com ara naci, estat, constituci, desenvolupament, etc, per dur a terme els seus objectius. Basil Davidson, en el seu recent treball subtitulat ben apropiadament Africa and the Curse of the Nation-State, destacava que "Acceptar l'estat naci postcolonial significava acceptar el llegat de la divisi colonial, i les prctiques morals i poltiques del domini colonial en les dimensions institucionals d'aquest". En molts casos l'nica cosa que va unir la poblaci d'una colnia fou el desig d'enderrocar el domini estranger. Desprs de la independncia, la primera de totes les tasques de l'estat fou l'intent febril d'ocupar-se en poltiques ms o menys agressives de construcci de la naci, les quals normalment afavorien el grup tnic dominant.

Del 1989 fins Ara. Amb el col.lapse del bloc sovitic el 1989 i la desintegraci de la Uni Sovitica en 1991-1992, aquestes qestions han passat a primer pla. De sobte, un estat que havia afirmat repetidament haver resolt la qesti nacional va explotar, aparentment com a resultat de les pressions nacionalistes. Per a explicar aquest cataclisme, s'han expressat dues explicacions principals: La primera, veu la Uni Sovitica com un embassament de nacionalitats congelades, que han estat descongelades per l'escalfor de la perestroika (reestructuraci econmica) i la glasnost (transparncia) de Gorbatxov. La segona se centra en les poltiques de nacionalitat de la Uni Sovitica i considera fins a quin punt van conformar les futures nacions de la revoluci del 1989. En qualsevol cas, la causa principal del ressorgiment etnonacional s'ha d'anar a trobar en el procs sempre creixent d'imposar el model d'un estat naci estranger a la vida quotidiana de les nacionalitats sotmeses. Els dos grans objectius poltics dels moviments etnonacionals sn els segents: el dret d'una comunitat a ser diferent, i el dret d'una comunitat a controlar els seus propis afers dins un territori determinat. Amb les repercussions del desgla ideolgic a l'Europa oriental, esl pobles d'aquesta regi van posar a provar el monopoli europeu occidental de facto que hi havia sobre la idea d'Europa, i altres nacions, sens dubte, encara el desafiaran. Aix porta a considerar de bon principi qu s Europa? El procs d'autodeterminaci de les nacions encara s llunys de ser assolit, perqu hi ha un gran nombre de demandes tniques i nacionals.

TEORIES MODERNES DEL NACIONALISME


Teories Primordialistes i Sociobiolgiques. El primordialisme considera que la identitat de grup s un fet, perqu en totes les societats hi ha determinats vincles primordials i irracionals, basats en la sang, la raa, la llengua, la religi, la regi, etc. L'enfocament sociobiolgic comena amb el pressupsit que el nacionalisme s el resultat d'estendre la selecci del parentiu a una esfera ms mplia d'individus que es defineix en termes de filiaci comuna o putativa. El nacionalisme t les arrels en el passat, per es un vehicle contemporani per a canalitzar les inclinacions humanes envers la guerra. Els sociobilegs de vegades no expliquen la formaci, l'evoluci i l'eventual desaparici de les nacions. En aquest aspecte, les cincies socials i histriques tenen una funci essencial que cal acomplir. Les propensions humanes a la guerra han servit tamb a l'Homo sapiens sapiens com a elements per a maximitzar l'xit reproductor. Teories de la Modernitzaci. L'estudi ms conegut i impressionant del nacionalisme fet per un cientfic social s potser Nations and Nationalism, d'Ernst Gellner (1983). Per aquest autor, el nacionalisme s un principi poltic que requereix que la unitat poltica i la unitat cultural siguin congruents. El model de Gellner assegura que el desenvolupament desigual del capitalisme industrial va impulsar el desenvolupament del nacionalisme. Teories Evolucionistes. s veritat que, com a fenomen de masses, el nacionalisme s un producte dels temps moderns, per a Europa les arrels de la naci com a comunitat imaginada, de la identitat nacional i fins i tot del nacionalisme patritic incipient estan fermament ancorades en el perode medieval. Ara b, hi ha un buit conceptual entre les idees medieval i moderna de la naci. I per aix les identitats nacionals van haver de ser "recreades" o "reinventades" en la modernitat.

IDENTITAT CULTURAL I CONFLICTE TNIC


ETNOCENTRISME I NATURALESA HUMANA
L'etnocentrisme s universal, malgrat que canvia en la forma i en la intensitat d'una cultura a una altra. Aix ha incitat alguns sociobilegs a formular la hiptesi que l'etnocentrisme est det erminat genticament. Que en els ssers humans hi ha una predisposici per a l'etnocentrisme es veu en el fet que les criatures l'adopten molt de pressa, i que no s fcil de desmpallagar -se'n ms tard a la vida. Parlant en termes generals, l'etnocentrisme s un mecanisme protector que t el propsit de donar seguretat i sentit al grup. Amb aquesta finalitat tendeix a exaltar la moral del grup lloant les qualitats de la seva cultura. Ja hem esmentat anteriorment que molts grups tnics aprecien tamb l'hospitalitat i les relacions pacfiques amb altres grups. Quan l'etnocentrisme esdev extrem i inflexible, pot perjudicar les possibilitats de supervivncia del grup.

LES TEORIES DE L'ETNICITAT


Primordialisme. Els enfocaments primordials afirmen que els lligams tnics sn "naturals", fixats per les experincies bsiques a les quals sn sotmesos els ssers humans en les seve famlies i en altres grups primaris. El primordialisme ha estat sotms a un extensa crtica. A ms, cal assenyalar que el primordialisme s incapa d'explicar els orgens, el canvi i la dissoluci dels grups tnics, per no parlar dels processos ms moderns de fusi de grups tnics mitjanant els matimonis mixtos. Instrumentalisme. Sota l'etiqueta d'instrumentalisme es poden classificar diferents enfocaments basats en la idea que l'etnicitat s el resultat de processos econmics, socials o poltics, i, per tant , que s per definici una eina flexible i altament adaptable. Els grups tnics no tenen unes fronteres definides. Sn ms aviat entitats col.lectives que canvien de mida d'acord am les condicions canviants. Pel que fa als individus, no solament no estan assignats permanentment a un grup tnic, sin que poden ser membres de ms d'un al mateix temps. L'etnicitat es veu com a dinmi ca. Alguns intrumentalistes insisteixen que l'afiliaci tnica s simplement una tctica per a promoure els interessos econmics, i que els individus estan disposats a canviar de grup si aix satisf el seu sentit de seguretat o els seus interessos econmics. El ms conegut i influent dels enfocaments instrumentalistes s el de Barth, en el qual es poden observar dues fonts d'inspiraci: en primer lloc hi ha la supercessi de la idea de la teoria del grup corporatiu de l'antropologia social britnica, i en segon lloc, hi ha la teoria interaccionista del socileg americ Goffman, el qual interpreta el comportament com un joc teatral manipulador en el qual manipulem la impressi o imatge que creem en els altres, i viceversa. Continuant amb l'enfocament de Barth, s possible distingir-hi quatre grans nivells d'etnicitat: 1. Nivell Micro: que observa com els individus formen i experimentan grans nivells d'etnicitat. 2. Nivell Mitj: que examina la formaci i la mobilitzaci dels grups. En aquest nivell l'enfocament clau hauria de ser en el lideratge i en l'empresariat. 3. Nivell Macro: que considera com els estats afecten els grups tnics a travs del marc legal i la poltica especfica, com tamb a travs de l'amenaa i l's de la fora. 4. Nivell Global: que investiga els desenvolupaments recents basats en l'aparici d'un discurs global sobre els drets humans, en el creixent paper de les Nacions Unides i de les ONG. Finalment, un plantejament que ha guanyat notorietat en els darrers anys s el dels terics de la tria nacional. Autors com ara Banton i Hechter insisteixen en la importncia que han tingut les preferncies individuals en l'afiliaci tnica. Aquesta escola es basa en dos pressupsits: que els individus es comporten amb la idea de maximitzar els seus beneficis (guanys econmics, seguretat o prestigi), i que les accions del present restringeixen les tries del futur.

TAXONOMIA DE LES TNIES NACIONS


figura pgina 300

CONFLICTE TNIC
En un treball que resumeix els descobriments d'unes quantes recerques, Rodolfo Stavenhagen (1996) ha exposat un determinat nombre de causes que poden ajudar a explicar l'aparici dels conflictes tnics violents: L'existncia d'ideologies excloents que defineixen determinats grups com a sacrificables. El fet que una societat hagi sorgit recentment d'una situaci revolucionria o hagi experimentat recentment una derrota militar. L'exitncia de clivelles importants i persistents entre grups tnics. La presncia d'elits recalcitrants que han confiat tradicionalment en la repressi per a mantenir la base del seu poder. El fet que les elits fan servir el seu poder per a augmentar les recompenses diferencials cap als grups tnics que han mostrat lleialtat al llarg d'un perode de temps.

LES REGULACIONS DEL CONFLICTE TNIC


cuadro pgina 305 Mtoes per Eliminar les Diferncies. 1. Genocidi. Fa referncia a la matana o a la destrucci indirecta d'un grup definit racialment o tnicament. 2. Desplaament forat de la majoria de la poblaci. Aquesta situaci fa referncia al grup tnic que s traslladat per fora a un territori que no s la seva terra nadiua. 3. Partici i/o Secessi (autodeterminaci). Mentre la comunitat internacional considera correctament que les dues poltiques anteriors sn moralment inacceptables, el dret a l'autodeterminaci est recollit en els Estatuts de les Nacions Unides, encara que la seva aplicaci prctica s ms aviat controvertida. 4. Integraci i/o assimilaci. El mtode d'integraci i/o assimilaci s probablament un desl procediments ms comuns que els estats fan servir per a eliminar les diferncies i els conflictes tnics. Mtodes per Conduir les Diferncies. 1. Control Hegemnic. El concepte encunyat per Ian Lustick seguint Gramsci, fa referncia a una situaci en qu l'estat reprimeix o cont el conflicte tnic per dominaci coercitiva dels grups tnics subordinats i per cooptaci de les seves elits. 2. Arbitratge (intervenci de terceres parts). El mtode de l'arbitratge s un procediment ben establert, per potser no gaire conegut, per a controlar l'enfrontament tnic en estats multitnics. 3. Consociaci o Compartici del Poder. El concepte de consociaci fou formulat primer per Arend Lijphart, reflectint l'experincia poltica dels Pasos Baixos, Blgica, elCanad i altres pasos.

MULTICULTURALISME
El multicullturalisme pot ser ents de dues maneres. La primera s descriptiva i fa referncia als fets lingstics, religiosos, racials , tnics, nacionals i altres trets diferncials que hi ha en la majoria d'estats contempornis. La segona s nomativa i fa referncia a les poltiques especfiques encaminades al manteniment de la diversistat cultural en la societat moderna. Hem dit que la majoria d'estats sn multiculturals, per ho sn de manera diferent i en graus diviersos. Quan s'estudia una societat determinada, les primeres distincions que s'han de fer sn entre els grups d'immigrants i els grups autoctons. Pel que fa a la immigraci, cal assenyalar que pot ser de diverses menes: immigraci voluntria, immigraci obligatoria, immigraci interna, immigracio externa. Hi ha tres trets bsics que caracteritzen les etnonacions totalment desenvolupades: una cultura diferencial (llengua, memria histrica, religi), el lligam a una terra o territori i la conscincia etnica. El terme apropiat per aquestes construccions s esta multinacional o plurinacional. Actualment, la majoria de pasos de la Uni Europea tenen immigrants permanents, treballadors convidats, il.legals, refugiats i dispores provinents d'arre u del mn, amb la corresponent varietat d'orgens etnonacionals, religiosos, lingstics, racials, etc. Robin Cohen (1994) ha suggerit que dins de la Uni Europea apareixen tres grans grups amb un accs diferent als drets i les obligacions: els ciutadans, els estrangers i els ilotes.