Está en la página 1de 86

PROJECTE EDUCATIU DE CASALS DE JOVES DE CATALUNYA

COORDINACI: Helena Giner, Marta Lpez, Beatriz Man i Clara Murgui.

. .

1 PRESENTACI.. . DE.LA.FEDERACI 1.1 Qu s lAssociaci de Casals. i Grups de Joves de Catalunya?

6 7 7 8 8

. 1.2. Objectius de lAssociaci . de Casals.de Joves de Catalunya. . 1.3. El sentit de la Federaci.. 1.4. Com sorganitza la Federaci; . Espais de participaci.

2. MARC.SOCIOLGIC. 2.1. Marc social de la joventut.. 2.2. Conseqncies en les trajectries. demancipaci.

10 11 16

3. MARC.IDEOLGIC:.. . LA.NOSTRA.MANERA.DE.SER 3.1. Lacitat i lliurepensament.. 3.2. Progrs i transformaci social. 3.3. Democrcia i participaci.

18 19 20 22

4. HISTRIA.DELS.CASALS.DE.JOVES. 4.1 Antecedents . 4.2 Postfranquisme: Transici cap. a la democrcia (1968-1980) 4.3 Els inicis (1980-1984). 4.4 Definici, descentralitzaci. i final detapa (1984-1991) 4.5 Les Olimpades i els Espais Joves . (1992-2003) 4.6 El nostre naixement (1994-1998).

24 25 25 26 28 29 31

5. MODEL.DE.CASAL.DE.JOVES. 5.1. Qu s un Casal de Joves?. 5.2. Finalitats i objectius dun Casal de Joves. 5.3. Principis bsics didentitat . i funcionament en un Casal de Joves 5.3.1. La cultura. 5.3.2. La democrcia. 5.3.3. Lautogesti. 5.4. Com sorganitza un Casal de Joves?.

34 35 39 40 40 43 47 51

. . .

6. . . .

MTODES.I.ESTRATGIES. PER.A.LA.INTERVENCI. PARTICIPATIVA..COM.DUR-LA A.LA.PRCTICA

60

6.1. Coneguem la gent i descobrim. quins interessos t 6.2. Ensenyem a participar. 6.4. A cadasc el que necessita: segmentaci de persones i diversificaci despais 6.5. Diversifiquem les activitats. 6.6. Prenem conscincia . dels aprenentatges adquirits

62 63 67

6.3. Pas a pas: la progressi de laprenentatge. 65

74 77

INTRODUCCI
El llibre que teniu a les mans s el resultat de diversos anys de creixement i de consolidaci dels Casals de Joves i sorgeix de la necessitat de posar ordre a tot all que fem. Pretn explicar don venim, com som, qu fem, quin marc teric tenim i qu pretenem. Aix que, amb unes quantes paraules, intentarem explicar de manera senzilla i til tots aquests elements que ens defineixen. Per tal que us sigui ms fcil seguir el fil del llibre, en aquesta introducci us explicarem com sestructuren els diferents continguts que hi podeu trobar. Inicialment hem redactat un captol amb una petita presentaci sobre la Federaci, especialment dirigida a aquelles persones que encara no ens coneixen i per a qui seria difcil entendre el sentit del llibre sense aquesta explicaci. Es tracta dun breu resum que defineix, sobretot, qui s el narrador del text. Aquest llibre, tot i que pretn donar protagonisme als Casals de Joves com a associacions locals de base, est escrit des de la Federaci, i per aix hem cregut oport tenir un espai on definir-la, que fes el text ms intelligible per a tothom. En el captol 2, i ja entrant en matria, fem referncia al marc social de la joventut, on sinclouen diversos temes, com leducaci, laccs a lhabitatge o lemancipaci; s a dir, els diversos aspectes que marquen letapa dels homes i dones joves en el cas de Catalunya; la idea s que la seva definici ens ajudi a entendre, en captols posteriors del llibre, la importncia del paper dels Casals de Joves. A continuaci presentem els trets ms significatius del nostre marc ideolgic, a partir del qual descrivim com entenem els valors principals del nostre ideari, com la lacitat, el progrs i la democrcia.

Tanmateix, s en els captols 4 i 5 on de deb expliquem qu s un Casal de Joves. En el 4 expliquem una mica dhistria del moviment associatiu per entendre, desprs, en quin moment ens trobem ara respecte a lassociacionisme juvenil. s rellevant, en aquest sentit, una de les observacions que fem: volem que quedi clar que els nostres Casals de Joves sn associacions independents, a diferncia daltres projectes que, amb el mateix nom, fan referncia a equipaments per a joves promoguts des de lAdministraci. El captol 5 s el central; podrem dir que la part fonamental del llibre, en la qual trobem definit el nostre model de Casal de Joves: la nostra definici, els nostres objectius i la finalitat, i els nostres principis bsics dactuaci. Per ltim, i fora relacionat amb lanterior, cloem el llibre explicant la metodologia que emprem per desenvolupar els diversos projectes educatius de cada Casal de Joves. Una metodologia participativa, pensada i estructurada per tal dadequar les diferents accions a les diverses necessitats que pot tenir cada Casal de Joves, en funci del seu context. Aix doncs, podem dir que aquest s un llibre dirigit a tothom. Un llibre que pretn ser til i didctic. Un llibre per explicar, cap a fora, qui som i qu fem els Casals de Joves. Un llibre, cap a dins, per ajudar a millorar la intervenci dels Casals. Un llibre, en definitiva, per explicar-nos al mn. Que tingueu una bona lectura!

1 PRESENTACI DE LA FEDERACI

1.1. QU S LASSOCIACI DE CASALS I GRUPS DE JOVES DE CATALUNYA?


Si aquest llibre tha arribat a les mans, has de saber que lAssociaci de Casals i Grups de Joves de Catalunya (dara endavant, Casals de Joves de Catalunya o la Federaci) s una federaci que agrupa associacions juvenils fonamentades en la promoci de projectes educatius dacci social adreats a persones joves i gestionats a travs de la participaci i autogesti voluntria de la mateixa gent que hi participa. Sota els principis ideolgics de lacitat, lliurepensament, autogovern, progrs, transformaci social, democrcia i participaci, Casals de Joves de Catalunya neix lany 1994 amb lobjectiu de consolidar una societat civil forta i articulada que contribueixi al desenvolupament duna alternativa de transformaci que pugui impulsar un sistema de vida diferent a lexistent.

..Promocionar, fomentar i coordinar iniciatives i projectes juvenils basats en la democrcia participativa i lautogesti. ..Promoure la creaci de nous Casals de Joves. ..Fomentar la participaci del jovent i lassociacionisme juvenil dins de la societat. ..Ser un espai de trobada i coordinaci interassociativa entre les diverses entitats membres de la federaci, basat en: ..La promoci del coneixement mutu i el debat. ..El desenvolupament dmbits de treball conjunts. ..La promoci dactivitats conjuntes entre les entitats membres. ..Oferir suport infraestructural, econmic, tcnic, poltic i pedaggic als Casals de Joves de la Federaci. ..Formar les persones que sn membres dels Casals i de la Federaci. ..Dur a terme campanyes de sensibilitzaci social dacord amb lideari i els mbits

1.2. OBJECTIUS DE LASSOCIACI DE CASALS DE JOVES DE CATALUNYA

..Promoure la publicaci de materials especialitzats. ..Desenvolupar, amb joves i entitats darreu del mn, projectes solidaris i cooperatius per al desenvolupament. ..Establir relacions i collaborar amb altres organitzacions. ..Fomentar la igualtat real entre dones i homes, a travs de la tasca de la Federaci
i dels Casals.
7

que desenvolupa Casals de Joves (acci social, noves tecnologies, cultura, salut, gnere, internacionalisme, intervenci amb ladolescncia i tots aquells altres que, en cada moment, es considerin oportuns).

PRESENTACI DE LA FEDERACI

1.3. EL SENTIT DE LA FEDERACI


Ms enll doferir suport i assessorament a la tasca diria dels Casals a travs de la tasca dels territoris i les rees temtiques, el sentit de la Fede raci respon a la voluntat de treballar conjuntament. La idea s que la xarxa dinrcies faciliti a tots els Casals optimitzar recursos, intercanviar experincies, ser ms capaos dincidir en les temtiques que els afecten com a collectiu, i poder donar suport a tots els projectes que, sota els principis que compartim, shi vulguin sumar.

La Federaci, com a membre, tamb socupa de representar els Casals dins el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), la European Confederation of Youth Clubs (ECYC) i el Moviment Laic i Progressista (MLP), on conjuntament amb altres entitats (com per exemple Acci Escolta de Catalunya, Esplais Catalans o Ateneus Laics i Progressistes) treballa en el marc de la lacitat i el progrs. A banda, la Federaci tamb representa els Casals en altres xarxes i plataformes puntuals.

1.4 COM SORGANITZA LA FEDERACI ESPAIS DE PARTICIPACI


De la mateixa manera que es fa en un Casal de Joves, la Federaci tamb es regeix i aplica els principis de democrcia i participaci a lhora de definirne lorganitzaci. Sestableixen aix els espais de participaci segents: LAssemblea General Ostenta la mxima representaci de la voluntat de la Federaci, i ns lrgan suprem de participaci i decisi. LAssemblea General se celebra, com a mnim, anualment, i cada entitat membre hi t un vot. s lespai daprovaci (o no) de la memria i el balan i tamb on es decideixen les lnies de treball, lentrada de noves entitats i la incorporaci de noves perso nes que seran membres del Secretariat.
8

PRESENTACI DE LA FEDERACI

La Reuni de Responsables s lrgan que permet el seguiment i la coordinaci de lactivitat de la Fede raci, de lestat dexecuci dels seus mbits, projectes i activitats. La Reuni de Responsables es compon per les persones mximes responsables de les entitats o, en el seu defecte, les persones que hagin estat delegades a tal efecte. A ms, tamb en formen part el Secretariat i les persones responsables dels diferents rgans de participaci de la Federaci, com les comissions. Es reuneix, com a mnim, un cop lany. El Secretariat s lrgan executiu de la Federaci i actua per delegaci de lAssemblea Ge neral. Sencarrega dassegurar lexecuci dels acords de lAssemblea General i assumeix la direcci i representaci de la Federaci quan lAssemblea no est reunida. El Secretariat s lequip que lAssemblea General escull dentre tots els homes i dones joves dels diferents Casals per assumir la responsabilitat de dirigir el projecte de la Federaci. Les Comissions Sn grups formats per persones membres de diferents Casals amb la finalitat de dirigir un projecte de lAssociaci o de desenvolupar activitats especfiques intercasaleres.

..LAssemblea General del Territori ostenta la mxima representaci de la voluntat ..El Secretariat del Territori est compost, com a mnim, per una persona coordina..La Reuni de Responsables Territorial es compon per les mximes responsables
Tanmateix, quan un territori est en construcci (no t encara una dinmica dAssemblea Territorial), la Federaci procura garantir el desenvolupament de les Reunions de Responsables. En aquests casos, en els quals no existeix una Assemblea Territorial, s el secretariat de la Federaci qui vetlla pel bon funcionament de cada territori.
9

A banda, tamb existeixen espais vinculats a cada un dels territoris de la Federaci, s a dir:

dels Casals de Joves dun territori. A lAssemblea General del Territori hi poden assistir tots els socis i scies de la zona geogrfica que comprn el territori. El dret a veu i vot es regeix pels mateixos criteris expressats per lAssemblea General de lAssociaci. dora, un secretari/a i un tresorer/a i totes aquelles persones membres que estableixi el Reglament Intern del Territori, escollides per la seva Assemblea.

de les entitats membres de ple dret de federaci dun determinat territori o, en el seu defecte, les persones que hagin estat delegades a tal efecte. A ms, tamb en formen part el Secretariat del Territori. El dret a veu i vot es regir pels mateixos criteris expressats per lAssemblea General del Territori.

2 MARC SOCIOLGIC

2.1. MARC SOCIAL DE LA JOVENTUT


A Espanya i a Catalunya, comptem amb un estat del benestar que est molt poc desenvolupat, i el fet de tenir la despesa pblica ms baixa de la UE comporta repercussions negatives en el benestar social i la qualitat de vida de les persones, en especial de la gent jove. Aquesta situaci s fruit dun context estructurat segons el pensament nic, en el qual absolutament tot sinterpreta segons aquest i en el qual el mercat passa a ser lnic element per mesurar lactivitat, no tan sols econmica, sin tamb social. Aquesta situaci sagreuja encara ms amb la tendncia desregularitzadora dels governs conservadors, per la qual cosa s necessari i urgent que els poders pblics socupin de la joventut, i solucionin les problemtiques no resoltes, com ara: EDUCACI En primer lloc, cal explicar que sobre el fet que actualment es parli de lallargament de la joventut com a fenomen, leducaci hi t un paper important. s amb la reforma escolar que aplica la LOGSE que el pas de lescola primria al institut savana dels 14 als 12 anys. Aquesta edat, doncs, passa a marcar linici de la joventut i en conseqncia, de certs comportaments associats: el consum de substncies, els primers contactes sexuals, la importncia per la moda i lesttica, etc. Aix, entenem que el sistema educatiu pblic ha de facilitar que totes les persones comparteixin un mnim com denominador de sabers, coneixements, hbits, actituds i valors, elements tots ells indispensables per garantir la cohesi social i cultural i la integraci de persones membres noves. I en segon lloc, entenem que ha de ser un sistema dadscripci social i laboral basat en la igualtat doportunitats. La realitat, per, s que el nostre s un sistema formatiu de qualitat i eficcia insuficient. Duna banda, ocupem posicions molt baixes pel que fa al nivell de coneixe ments de la UE i Catalunya registra un nivell preocupant de fracs escolar del 30%. Aquest fet no s estrany si tenim en compte que s el tercer pas que destina una part ms petita del seu PIB a leducaci. Del total de persones fracassades escolars un 35% sn alumnes de centre pblics i un 18% de centres privats-concertats, fet que evidencia el desinters en el foment de loferta pblica i la tendncia dajudar a lescola privada-concertada. Els dficits en educaci sagreugen si tenim en compte que la mitjana dalumnes per mestre a les nostres escoles (tant pbliques com privades) es troba fora per sobre de la mitjana europea.

11

MARC SOCIOLGIC

Daltra banda, els estudis evidencien que el nostre s un sistema educatiu que reprodueix i legitima una estructura social basada en la desigualtat. El nivell formatiu de les mares i els pares condiciona directament els itineraris formatius que les filles i fills es plantegen, alhora que la seva posici social, econmica i cultural influeix en les possibilitats, aix com en els resultats acadmics daquestes filles i fills. Tamb sobserva aquesta influncia en el fenmens creixents de labsentisme i labandonament destudis, fet que sagreuja si tenim en compte que, en aquests casos, la majoria t orgens familiars modestos. Cal concloure, doncs, que lextensi del sistema educatiu, no es tradueix necessriament en un procs digualaci de classes socials. A ms, la interioritzaci del fracs escolar des de la individualitat, en lloc de fer-ho com al resultat duna resistncia de classe o datribuir-ho a alguna de les altres possibles causes (com ara fracs de lAdministraci, de la prpia instituci escolar, dels elements didctics, del personal docent, etc.), est determinant, en tant que certificaci oficial de no haver assumit els coneixements i habilitats mnimes per permetre el desenvolupament social en condicions normals, una existncia estigmatitzada com a fracassada que sarrossegar al llarg de tota la vida, dificultant considerablement les possibilitats efectives dinserci laboral en condicions de qualitat.

Pel que fa a les universitats, labsncia duna veritable poltica de beques s smptoma duna igualtat doportunitats limitada. El nombre dalumnes dorigen modest no ha augmentat al ritme necessari, sobretot pel que fa als estudis de tercer cicle (postgraus, msters i doctorats). A ms, elements com lexigncia duna dedicaci exclusiva als estudis, la creixent desaparici de les possibilitats de realitzar estudis de tarda o nocturns, o els preus inaccessibles en loferta pblica de msters i postgraus, comporta dificultats perqu els homes i dones joves semancipin mentre cursen els estudis universitaris.

12

MARC SOCIOLGIC

OCUPACI El problema principal de la poblaci i tamb de la joventut s latur i no sentn que la gent jove no pugui participar en el mercat laboral quan precisament aquest grup s el ms preparat per situar-se en lactual canvi tecnolgic. Tot i que aquesta s una problemtica expressada reiteradament, sembla que els poders poltics no nhan fet massa cas, ja que el cert s que no hi ha hagut autntiques poltiques de plena ocupaci i que fins i tot sha teoritzat contra elles des del pensament neoliberal. Associat amb els alts nivells datur, la joventut pateix precarietat laboral. Aquesta s una problemtica generada en gran part per les mesures de flexibilitzaci, basades en el fonamentalisme del mercat, que el govern implant als anys 1980 amb la intenci de facilitar laccs de la gent jove al mercat laboral i que van cada vegada pitjor. Lexperincia ha demostrat que tant els contractes daprenentatge, com les diverses reformes laborals no sn vlides, ja que no han produt nivells docupaci millors els pasos amb ms protecci social han tingut i tenen taxes datur i precarietat ms baixes. A ms, les mesures de flexibilitzaci no han entrat de forma homognia al mercat, sin directament contra la poblaci jove, dificultant-ne lentrada i la permanncia al mercat laboral. A banda del problema de latur, la joventut pateix situacions de precarietat que es demostren amb la temporalitat dels contractes o labaratiment de lacomiadament. No ens podem prendre aquesta situaci a la lleugera, i ms quan cada cop sn ms evidents les conseqncies que t. Duna banda, veiem com la precarietat mata, la sinistralitat laboral es concentra en el treball precari, i aquest s bsicament juvenil; de laltra, veiem com creix el fenomen de juvenilitzaci de la pobresa, respecte al qual no hi ha poltiques socials directes dajut. Els nostres sous, els de la gent jove sn gaireb un 40% ms baixos que el sou mitj de tota la poblaci. Tot i que de manera inherent a la condici juvenil es cobri menys, no trobem necessari que sarribi fins a aquests nivells de diferncia i ms si els sous en si mateixos estan molt per sota de cobrir les necessitats duna vida autnoma. En aquest sentit, amb la implantaci de la moneda nica, hem passat a tenir sous espanyols, inferiors a molts dels pasos membres, i preus europeus. Sembla que la nostra societat no sigui conscient que no podem competir amb sous en el mercat globalitzat; aquesta s una prova ms de com les poltiques neoliberals han aconseguit amb el temps, multiplicar els beneficis empresarials i reduir el poder adquisitiu de la ciutadania.
13

MARC SOCIOLGIC

Tamb cal destacar la qesti del gnere en el mercat laboral, perqu totes les dades indiquen que les noies estudien ms i aprofiten millor els estudis, per en canvi continuen essent discriminades en molts aspectes per un mercat laboral extraordinriament misogin. ACCS A LHABITATGE Al contrari del que pensa molta gent, les dones i homes joves manifestem la voluntat de tenir un habitatge i aquesta s una actitud racional envers el mercat eficient, per sovint, no nhi ha prou amb la voluntat. A Catalunya, els preus mitjans, tant de compra com de lloguer, suposen ms de la meitat del sou mitj duna persona jove. Si ens trobem en aquesta situaci s perqu en els anys que portem de suposada democrcia no hi ha hagut una autntica poltica pblica dhabitatge i sha optat per la no-intervenci. El temps ha evidenciat com amb una intervenci pblica inexistent en el mercat de lhabitatge, els preus shan disparat. La situaci actual ha comportat la proliferaci del discurs sobre la necessitat de fomentar lhabitatge de lloguer per a joves. Comptant que aquest augment no vindr per part del sector privat, si el que es vol s fer poltiques pbliques actives en lhabitatge de lloguer perqu el mercat privat tiri a la baixa, caldr que les quantitats de pisos ofertats des del sector pblic siguin molt ms significatives. Cal assenyalar, per, que hi ha un problema de fons que ens fa malfiar de les possibilitats de realitzar aquestes poltiques: la limitaci del dficit pblic per part de la UE. Dubtem de si es poden fer grans inversions pbliques en habitatge social amb les limitacions comunitries actuals al dficit pblic i la tendncia a no apostar per una fiscalitat molt ms justa que permeti una veritable redistribuci de la riquesa a partir duna major recaptaci de les rendes ms altes. PARTICIPACI Entenem democrcia com la forma dorganitzaci de la sobirania popular en qu totes les persones no tan sols deleguen la seva responsabilitat respecte a la gesti del que s com, sin que, a ms, simpliquen activament en la construcci collectiva del benestar. Es pressuposa, doncs, lexistncia dun inters collectiu per la gesti dels mbits i espais socials compartits per les persones que, en la mesura que exerceixen els seus drets i deures pblics, assumeixen la condici de ciutadanes: crtiques, solidries, compromeses, participatives. En aquest sentit, es fa necessari que la ciutadania disposi de nombrosos canals de participaci per tal de poder expressar el seu comproms per lespai pblic i per exercir el control ciutad de les institucions pbliques ja que la participaci social s una de les bases que garanteix la qualitat duna democrcia.
14

MARC SOCIOLGIC

La realitat, per, s que tot i que som davant les generacions de jovent ms preparades i formades desprs dels anys que portem de suposada democrcia, la gent jove encara participa poc, desconfia de la poltica i sabst en una proporci molt gran. Els ndexs de participaci en lmbit poltic sn alarmants: noms un 1% de les persones joves catalanes militen en les joventuts dels partits poltics i un 20% de la joventut catalana no t capacitat dautoposicionar-se en leix clssic dreta-esquerra. Respecte a lassociacionisme, les dades no conviden a ser massa optimistes: els nois i noies dentre 15 i 29 anys associades a Catalunya noms sn el 35,4%, mentre que la mitjana de la UE s del 50%; daltra banda, la majoria daquestes pertanyen a entitats esportives. La UE atribueix les causes de la dbil participaci juvenil dalguns dels seus estats membres al fet dhaver estat sotmesos a dictadures i a posseir estats del benestar febles (com passa a Grcia i Portugal), explicaci amb la qual estem dacord. No tenim costum de participar ja que la repressi i desmobilitzaci viscuda durant gaireb 40 anys de dictadura persisteix en la nostra conscincia collectiva. Del franquisme, en queda un llegat: rebuig de linters per all que s pblic, desinters institucional per la promoci de la participaci i, en conseqncia, una insuficient articulaci de canals deducaci en la participaci. La tesi, doncs, s que per tal de superar i canviar el panorama associatiu i poltic actual, i rectificar el dest de les poltiques juvenils, cal trencar amb la desmemria collectiva. Descobrir que la nostra s una transici tramposa que va assumir la versi feixista i nacional catlica de la histria i que port a loblit la memria de les persones perdedores, obreristes i democrtiques, que tenien nivells de participaci molt ms elevats que els actuals. Daquestes pors ancestrals, aix com de labandonament de la funci representativa dalguns responsables poltics i de la delegaci del poder de decisi als mercats, es deriva que el nostre s un sistema democrtic mediocre i de baixa qualitat, caracteritzat per la desconfiana que la classe poltica t envers la ciutadania. Predominen les decisions unilaterals i tendencioses dels governants, no es prenen les mesures suficients per facilitar duna manera real laccs de les persones joves a la vida adulta (educaci, ocupaci i habitatge) i, per descomptat, tampoc sestimula els jovent a participar. A ms, les persones joves pensem justament que la classe poltica no sha preocupat suficientment de resoldre els nostres problemes; resulta inacceptable que gaireb una quarta part del total del conjunt dhabitants no gaudeixi de condicions suficients per tal de poder convertir el seus projectes en realitzacions, les seves potencialitats en oportunitats i les seves oportuni15

MARC SOCIOLGIC

tats en satisfaccions. Si no participem s perqu tenim una profunda desconfiana en la poltica i lAdministraci. La gent jove no s prou lliure, i no en el sentit del reconeixement per part de les institucions de la capacitat de poder realitzar una acci sense coacci, sin en el sentit correcte del terme: el que atorga sentit a la possibilitat dautodeterminaci; de fer, de ser i de crixer en coherncia amb la nostra prpia persona.

2.2. CONSEQNCIES EN LES TRAJECTRIES DEMANCIPACI


Segons lanlisi presentat en aquest marc social de la joventut, proposem laplicaci de veritables poltiques de joventut per a lemancipaci que parteixin duna visi social marxista (de lanlisi de la societat atenent les evidents diferncies socials), i laica (de lanlisi de forma racional les causes dels problemes i que intenti canviar les coses en benefici dels homes i dones joves), i que busquin aconseguir un major grau de felicitat en la joventut. I aix, en lmbit de lesfera pblica (poltica), es tradueix en accions que permetin lemancipaci de les persones joves quan ho desitgin. La poltica ha dactuar amb eficcia sobre els problemes ms importants dels homes i dones joves: atur i precarietat, accs a lhabitatge, formaci de qualitat que garanteixi la igualtat doportunitats i eviti la reproducci mimtica del sistema, i participaci; si no s aix, la gent jove seguir donant lesquena als poders poltics. En un context global de canvi, lestructura actual del mercat del treball, caracteritzada pels contractes precaris al llarg de tota la vida, la flexibilitat constant per part dels treballadors i treballadores a les necessitats canviants del mercat, el preu desproporcionat dels habitatges amb relaci als sous per sota la mitjana europea, les dificultats per conciliar vida laboral, escolar i familiar (causes eminentment econmiques i culturals)... ha afectat directament en les trajectries sociolaborals de la gent jove, i no precisament creant ms oportunitats. En conseqncia, es trenca el model tradicional de trajectria demancipaci del jovent model lineal: formaci, feina, emancipaci, nova famlia, i les trajectries de les persones joves passen a durar ms, diversificar-se i tornar-se, cada cop, ms complexes. La mitjana actual demancipaci a Catalunya sobrepassa els 30 anys, per la qual cosa el perode ents com a joventut no tan sols passa a iniciar-se abans, sin tamb sallarga en el temps.
16

MARC SOCIOLGIC

Canvia, doncs, la concepci social del treball, les persones joves passen a considerar la feina exclusivament pel seu carcter remunerat i aquest fet comporta, duna banda, un retard generalitzat en lassumpci de responsabilitats per part seva i, de laltra, una conseqent crisi del tradicional concepte de futur. Aix molts experts afirmen que la joventut ara deixa de preocupar-se pel futur, es pren com a valors predominants el presentisme i lhedonisme to talment oposats als valors de lesfera del treball: dedicaci, responsabilitat i esfor i socupa de gaudir el present. A banda, el treball perd la capacitat clssica destructurar les relacions socials, fent que les persones joves cerquin la seva autonomia, lexercici de la llibertat, les relacions socials i lafirmaci de la prpia personalitat en lespai i el temps de lleure. La recerca despais dautonomia en lmbit del consum o del lleure s probablement lexpressi de la incapacitat de poder-la exercir en mbits centrals de la vida, com la feina o lemancipaci i apareix la nit com a falsa metfora de llibertat per al jovent. I aquest s un fenomen directament vinculat a loci de consum. La manca dalternatives reals doci per al jovent fa que resulti molt complicant canviar els hbits i, en aquest sentit, plantegem que les poltiques de suport als programes doci alternatiu sn, al nostre parer, un error i un veritable fracs perqu se segueix actuant sobre els efectes i no sobre les causes, perpetuant aix la nit i el consum. Optem com a alternativa real que es posin locals a disposici de la gent jove, on es puguin autogestionar les activitats, ja que all que realment importa no s el que fan les persones joves, sin com ho fan i per qu (cosa que precisament s diferent de loferta del mercat). A ms, s just a partir daquesta autogesti de les activitats de la mateixa joventut, que aquesta adquireix eines per a la participaci social i poltica, afavorint, aix, la pertinena al collectiu, al mateix temps que se nevita lexclusi social. s aqu, en la construcci duna alternativa que permeti que les persones joves sautoorganitzin, reflexionin sobre les seves vides, construeixin projectes dautorealitzaci i simpliquin en la vida collectiva, on prenen sentit els Casals de Joves. s justament en un context de crisi econmica, social i poltica quan la reivindicaci despais collectius per a la ciutadania s ms pertinent que mai.

17

3 MARC IDEOLGIC: LA NOSTRA MANERA DE SER

3.1. LACITAT I LLIUREPENSAMENT


El terme lacitat sempra habitualment com a qualificatiu per designar o b aquelles persones i actituds no eclesistiques, independents a tota confessi religiosa; o b, aquells estats en els quals existeix una separaci entre el poder poltic i el poder religis; fent referncia al fet que lobjecte de la poltica, el conjunt de normes que vertebren i regulen all que s collectiu, no s quelcom subjecte a conviccions o creences religioses, sin a idees i valors en pro de la igualtat i la convivncia entre les persones. Tanmateix per, i situant-nos ms enll de laccepci que lentn com a lopci que defensa la independncia de lindividu i de lEstat de tota influncia eclesistica o religiosa, considerem que cal entendre lacitat com el posicionament a favor de la llibertat de pensament, conscincia, decisi i elecci de les persones, a travs del qual s possible crear un marc de convivncia i respecte mutu acceptable per a la majoria dssers humans. En aquest sentit, les persones poden perfectament ser cristianes i laiques, atees i laiques, agnstiques i laiques, musulmanes i laiques... ja que la lacitat defineix lactitud dels individus i collectius en referncia a lespai que comparteixen amb la resta; lactitud envers all que s pblic. La lacitat adopta, com a mtode propi dindagaci, el lliurepensament; procediment fonamentat en lanlisi, la ra, el sentit crtic i el dileg, que reivindica, a partir duna profunda desconfiana envers tot all que pretn ser imposat, el dret dels individus a qestionar-ho absolutament tot. Com a conseqncia directa de la nostra identitat (laica i lliurepensadora) es deriva un estil de vida que, reconeixent la diversitat i pluralitat dopinions i idees entre les persones, considera com a inalienable el dret a la diferncia. Tot all que ens distingeix individualment i grupalment, contribueix a enriquir el saber collectiu i esdev una garantia per a lassoliment dun cert grau de cohesi social i comunitria, ja que sn els diferents interessos i opinions, sovint en conflicte, els que generen la necessitat de cooperar i establir acords. Aix, la lacitat en el si del Casal suposa el fet de tenir una actitud integradora envers les persones joves. En la mesura que el Casal reconegui la diferncia com una riquesa per treballar el sentit crtic i la cohesi collectiva, podrem dir que s eminentment laic i, per tant, eminentment integrador. Aix, el Casal esdev un espai on qualsevol jove hi t cabuda. Ara b, no es pot confondre la tolerncia que ens caracteritza, amb una benvolent actitud dacceptar-ho tot; no es pot confondre lacitat amb neutralitat ideolgica o acceptaci incondicional dall que ve imposat. Rebutgem les actituds dogmtiques i discriminatries i, per tant, som crtics amb totes
19

MARC IDEOLGIC

aquelles formes de pensar i fer que siguin mostres dopressi, com les masclistes, xenfobes, feixistes o homfobes. Tan sols des duna perspectiva laica s possible defugir visions dogmtiques que impedeixen apropar-se obertament a tots els matisos de la realitat social i cultural.

3.2. PROGRS I TRANSFORMACI SOCIAL


La fisonomia poltica i social de la lacitat aposta per un model humanista basat en la convicci digualtat entre les persones i fonamentat en el ple desenvolupament de la llibertat i dels drets dels ciutadans i ciutadanes. La persona no est al servei de lEstat, del dret o de leconomia, sin que sn les institucions, en tant que mitjans, les que han destar al servei de la persona amb lobjectiu de facilitar la seva realitzaci personal. s en aquest sentit que reclamem, com a condici prvia i necessria per un veritable exercici de la llibertat individual i collectiva, el reconeixement i laplicaci sense excepcions dels drets humans. Considerem, doncs, que drets bsics com la igualtat davant la llei, la llibertat de reuni, dexpressi, dassociaci..., ms enll de representar el conjunt de principis fonamentals del nostre sistema moral, sn un mnim que ha de ser garantit per a tots i cada un dels individus duna comunitat. Cal matisar, per, que des del marc humanista no ens conformem a entendre la llibertat com el reconeixement institucional de la capacitat de poder realitzar una acci amb absncia de coerci (llibertat de fer), sin que propugnem entendre-la com el posicionament a favor de lautogovern de la persona, s a dir, que un cop la persona s lliure, ha de poder exercir aquesta llibertat (llibertat de poder fer) sense haver destar sotmesa a unes determinades condicions econmiques i pressions socials que la privin. En aquest sentit, perqu lesmentat exercici de la llibertat sigui possible, s necessari un context digualtat doportunitats, concepte que designa les possibilitats delecci i les alternatives dacci realment existents en lestructura social. Cal entendre, doncs, que la igualtat doportunitats no s sinnim de donar a tothom el mateix, sin de garantir que tothom tingui accs al mateix. Per no ens enganyem, la realitat dista molt de les nostres pretensions. Les persones joves estem condicionades per una veritable manca de llibertat i per la impossibilitat de gaudir de contextos de no dominaci, ms enll dels que ofereix el teixit associatiu. Els nostres contractes de treball, quan nhi ha, sn precaris i temporals, constantment ens retallen les prestacions i els serveis pblics densenyament o sanitat, hi ha persones amb menys

20

MARC IDEOLGIC

recursos per accedir a la informaci i posar-la al servei de les prpies aspiracions, lespeculaci immobiliria ha fet (i fa encara) que els preus de lhabitatge siguin aclaparadorament prohibitius, sens ofereix un lleure consumista com a nica alternativa de realitzaci dexpectatives i el pitjor de tot s que sembla que els poders pblics sen desentenen.

Davant aquesta realitat i en pro duna veritable justcia social que permeti el desenvolupament de persones lliures, considerem que la ciutadania paraula amb la qual ens referim als drets civils i sobretot, als drets poltics de tota ciutadana que afecten al propi procs de presa de decisions ha de reivindicar un paper protagonista en la poltica, essent conscients alhora, que no poden existir condicions ni impediments que limitin aquesta legtima possibilitat delecci o participaci. Seria un error, per, pensar que els drets civils i poltics, garanteixen per si sols la ciutadania, la persona ciutadana ha de ser un subjecte actiu del procs social que determina i condiciona la seva vida quotidiana: ha de preocupar-se per lesdevenidor de la comunitat, ha de ser poltic. Aix i sense que aquesta sigui en cap cas una opci partidista o de partit, des de Casals de Joves ens considerem poltics (ens impliquem en els afers collectius, s a dir en poltica), i en tant que pensem en termes de justcia social, igualtat o progrs collectiu (ents com levoluci cap a unes condicions ms justes per a tota la humanitat), ens definim com una entitat desquerres.

21

MARC IDEOLGIC

Ens comprometem amb limpuls del canvi social i per aix, la nostra s, en primer lloc, una posici crtica amb el poder i les institucions, i en segon lloc, una posici transformadora de la societat vigent cap a la ms mplia participaci dels individus en els processos dorganitzaci social amb la finalitat de garantir un mn ms just i igualitari per a les persones que vindran desprs.

3.3. Democrcia i participaci


En la nostra societat, existeixen diferents elements i condicionants comuns a la collectivitat que afecten la nostra vida diria i determinen les nostres opcions de desenvolupament social, econmic, laboral, etc. Sovint, per, aquests condicionants estan determinats per les institucions i els grups de pressi a travs dun s complex de recursos (instruments de coerci, control i influncia) i davant aquesta realitat, els recursos dels individus per mante nir la prpia esfera dautodeterminaci sn insuficients. Cal tenir en compte, a ms, que es tracta de condicionants no esttics, fruit duna construcci social, i que lestabliment dun estat en rgim democrtic, lluny derigir-se com una finalitat acabada i perfeccionada, hauria de permetre la seva existncia i transformaci sense que aquest fet impliqus illegalitat. En aquest sentit, s necessari, en tant que nica manera de modificar aquests condicionants, augmentar la conscincia social i lautoorganitzaci popular per tal dampliar i crear mecanismes de control del poder que permetin disminuir els mecanismes de coerci i manipulaci, a travs dels mitjans de comunicaci o del control exercit per lEstat en nom de la seguretat. Propugnem, doncs, la necessitat de passar duna democrcia formal en qu, tot i el reconeixement de la ciutadania, existeix coerci democrcia libe ral, a una democrcia participativa, basada en totes aquelles tcniques que permetin a la ciutadania eixamplar i aprofundir el control sobre qualsevol decisi que afecti la seva autodeterminaci o la seva vida. Entenem, alhora, que tot sistema que es defineixi com a democrtic i participatiu ha de protegir i discriminar positivament les minories tant poltiques, com socials o de conscincia, per tal devitar la conversi de la democrcia en un sistema de poder tancat i de garantir la llibertat real i efectiva duna societat. Tanmateix, cal que matisem que estem lluny de defensar el concepte de democrcia participativa o democrcia activa, ja que el considerem obvi i redundant. Sense participaci no pot existir la democrcia, perqu la democrcia s precisament, al nostre entendre, la capacitat i lexercici de la participaci per part del poble.

22

MARC IDEOLGIC

Participar s, doncs, una acci en la qual lindividu (la persona) o el grup, conscient que s membre duna collectivitat, hi pren part activa i assumeix els seus deures cvics i es fa corresponsable dels afers que afecten el conjunt. I s que en una comunitat, tothom rep, per tothom aporta i aquesta aportaci s la participaci. Alhora, ms enll de ser una habilitat i un dret democrtic, la participaci s, en si mateixa, un valor i una manera de fer, un estil de vida. Per tant, no nhi ha prou de saber-ne la teoria, sin que noms adquirirem les habilitats i els coneixements per exercir la participaci en plenitud a partir de practicar aquesta participaci. Ara b, com a conseqncia del nostre sistema de desenvolupament econmic i els seus valors imperants, estem massa acostumats i acostumades a no assumir responsabilitats, a no mirar ms enll del propi melic, a delegar moltes de les qestions quotidianes, a no qestionar un marc social excessivament assistencial... elements que redueixen la predisposici a la implicaci i la participaci en els assumptes pblics. Aix, cal ser prudent i entendre que, tal com succeeix en qualsevol altre procs daprenentatge de valors (ciutadania activa) ens cal una inversi a mig i llarg termini, que compti amb una quantitat significativa de recursos i esforos. De fet, aprofundirem en la idea de qu s participaci com a procs daprenentatge, aix com en el perqu i com des dels Casals de Joves eduquem en la participaci en els captols 6 i 7. En aquest sentit, cal remarcar que els teixits associatius no tan sols conformen xarxes slides de protecci i sosteniment de la democrcia, sin que sn alhora una expressi democrtica en si mateixa. Quan no s lEstat qui organitza la vida dels ciutadans i les ciutadanes, sin que sn aquests qui sautoorganitzen per articular les seves inquietuds i accions, i per conformar la seva realitat social de la manera que ms els agradi, el resultat s sempre lenfortiment i laven de lEstat democrtic.

23

4 HISTRIA DELS CASALS DE JOVES

4.1 Antecedents
Previ al 1900, destaquen algunes formes institucionalitzades de jovent normalment lligades a lEsglsia, o amb motivacions patritiques catalanistes. No s fins a letapa compresa entre principi de segle i abans de lesclat de la Guerra Civil, en especial en lpoca de la II Repblica, que es dna un augment significatiu en la fundaci dentitats juvenils. Noms a Barcelona es creen 21 associacions poltiques i 33 destudiants. Durant la Guerra Civil i els anys de dictadura franquista (del 1936 al 1964), el panorama associatiu passa a ser duna pobresa escandalosa, el rgim fa desaparixer totes les organitzacions democrtiques, decomissant els locals de les associacions juvenils, un patrimoni que mai sha recuperat.

4.2 Postfranquisme: transici cap a la democrcia (1968-1980)


Durant la transici democrtica s necessari omplir el buit associatiu que la dictadura franquista ha generat en el lleure juvenil i aquesta s precisament lopci que assumeixen les seccions juvenils de les associacions de vens i venes, anomenades: clubs, centres o vocalies de joves. Es tracta dun feno men molt actiu a Barcelona, que es consolida fins al punt darribar a configurar una xarxa metropolitana important, amb representaci en la reuni constituent de la Taula de Joves de Catalunya. Tot i que no hi ha cap estudi a fons sobre aquest fenomen associatiu, cal destacar-ne i subratllar-ne lactitud rupturista enfront de la dictadura. Arriben a assolir una gran capacitat dorganitzaci com la del Festival dels Pobles dEspanya del 1976, on hi participen unes 20.000 persones i de mobilitzaci, sobretot en les ocupacions pacfiques i la posterior reclamaci de locals de lestructura juvenil del Movimiento com passa a Sabadell i al Prat de Llobregat. s justament daquestes primeres experincies docupaci de locals que sorgeix el nom que actualment ens denomina, Casals de Joves. La fora daquest moviment juvenil es concreta, com a punt pragmtic, en el I Congrs de la Joventut de Catalunya (1976-1977), en el qual sintenten definir les lnies de futur institucional de les poltiques de joventut i on la Taula de Joves de Catalunya hi t un paper cabdal. La seva principal reclamaci s la creaci duna xarxa de Casals de Joventut, la dotaci dun patrimoni estable per a la gent jove i que li pertanyi. Objectiu amb el qual sengega i es promou una important campanya per exigir la devoluci del patrimoni ens mans de lOrganitzaci Juvenil Franquista (OJE) als propietaris legtims: la gent jove, les seves institucions i moviments. I es denuncia ls
25

HISTRIA DELS CASALS DE JOVES

de deu milions de pessetes (60.000) de lerari pblic, destinats a mantenir les poltiques de joventut de lEstat franquista. Poc a poc, els homes i dones joves van adquirint la conscincia que en el marc duna societat democrtica, un moviment associatiu juvenil no sha de fonamentar en el voluntarisme i la militncia poltica estricta, com havia succet fins aleshores, sin en un veritable reconeixement institucional del qual shauria de derivar el suport, els locals, els equipaments i sobretot els pressupostos; i s que tal com fa uns anys es va dir des del Consell de la Joventut de Barcelona: lamor es demostra amb partida pressupostria. A partir daquest moment, la Taula de Joves i la seva legtima reivindicaci ser present al si i al voltant de lAssemblea de Catalunya (Taula de la Joventut Catalana 1976-80, Consell de Forces Poltiques Juvenils, Taula de la Joventut de Barcelona 1977-79... i ja als anys 1980 en els Consells de la Joventut de Barcelona i de Catalunya). Parallelament, amb la institucionalitzaci de la vida poltica i cvica democrtica, algunes forces poltiques passen a incloure en els seus programes electorals la necessitat daquest model associatiu. Aix, en les primeres eleccions municipals democrtiques (Barcelona, 1979), quelcom propi del moviment juvenil antifranquista, la reivindicaci dequipaments per al jovent i sobretot de Casals de Joves, passa a formar part dels programes dactuaci de lrea de Joventut de lAjuntament de Barcelona; rgan que marcar la tendncia en matria de joventut en la resta del territori catal.

4.3 Els inicis (1980-1984)


Finalment, per, i probablement a causa de la cultura poltica democrtica quasi inexistent del nostre pas, sopta per crear, dins lrea de Joventut de lAjuntament, el Servei de Joventut amb la missi dimpulsar una xarxa dequipaments pblics juvenils que sanomenen Projecte Casals de Joves. Es viu, inicialment, un primer moment defervescncia en qu impera un component voluntari i dautogesti fort, i en qu fins i tot alguns grups de joves (Prosperitat, Ciutat Meridiana, Trinitat Nova...) sadrecen per si mateixos a lrea de Joventut per demanar la creaci dun Casal al seu barri, o b perqu es declari Casal de Joves el local de qu ja disposen. Las CJ son el resultado de unificar esfuerzos de grupos de jvenes distintos, ya sea a nivel de grupos constituidos como de individualidades inquietas que quieren, en su comunidad, un espacio donde puedan converger esfuerzos, creaciones de energa y, a su vez, convertirse en receptor de necesidades de los jvenes del barrio. Los que son jvenes, en una palabra, se constituyen como Grupo Casa para dar salida a su voz y accin en una ciudad
26

HISTRIA DELS CASALS DE JOVES

donde, hasta ahora, hemos tenido que gritar en la calle y contra el viento, o consumir productos. Ajuntament de Barcelona, Programa de lrea de Joventut. Casals de Joves, 1979. Ben aviat, per, el plantejament erroni de control municipal dels Casals, acaba provocant que el teixit associatiu es desencanti i opti per desentendres del projecte. Es viu aix una profunda desmobilitzaci i una crisi en la participaci que acaba per frustrar tant les expectatives ideolgiques, com la possibilitat de bastir una xarxa associativa ciutadana potent, deixant les associacions de vens i venes, i la potent xarxa de vocalies de joves en unes condicions estructurals molt precries. A ms, davant un context profundament marcat per les mancances urbanstiques i infraestructurals, els moviments associatius venals es troben poc capaos de convertir-se en leix vertebrador dun associacionisme juvenil revitalitzat i protagonista dels seus propis anhels de construcci social, i es genera aix un progressiu desgast i envelliment daquests moviments. Tal com havia passat en la versi francesa, la tendncia s la prdua progressiva de la voluntat dautogesti i promoci real dels interessos i les expectatives dactivitat que la mateixa joventut podia generar i la dissoluci del que era una acci empresa per la gent jove: per a ells mateixos, des de la seva nica capacitat dautoconscincia i dorganitzaci. Al 1982 i davant la situaci de crisi generalitzada, la voluntat municipal opta per organitzar la xarxa de Casals de Joves establint mecanismes similars de gesti a tots els Casals. Es constitueix aix, la COCAJOVE (Coordinado ra dels animadors o gestors de Casals de Joves) i es passa a introduir als Casals la figura de la persona dinamitzadora professionalitzada i remunerada. Aquesta ser formada en matria danimaci sociocultural a travs de lIMAE (Institut Municipal dAnimaci i Esplai); amb aix, al nostre parer, es cau en el parany direccionista, paternal i en el fons conservador, dentendre lassociacionisme en el lleure juvenil i la promoci de les seves accions des de la perspectiva de lanimaci sociocultural: una mena de servei pblic dequipaments municipals que, per mitj de contractes de serveis, s gestionat, organitzat i impulsat des de fora, depenent fonamentalment de la iniciativa de lanimador/a, un tcnic/a professional remunerat. La opcin tomada es muy sencilla. El Area de Juventud facilita, en un barrio, un local pblico para la CJ, le pasa dinero para el mantenimiento de las actividades, asegura un animador y firma un convenio anual con un grupo de jvenes que, voluntariamente nos parece que sera un error perder la tradicin de voluntariado que tanto ha dado de s en nuestro pas se compromete, a partir de un proyecto global elaborado por ellos mismos, a hacer
27

HISTRIA DELS CASALS DE JOVES

funcionar el equipamiento CJ. Ajuntament de Barcelona, Casals de Joves a Barcelona. Programa destructuraci. Curs 1982-83.

4.4 Definici, descentralitzaci i final detapa (1984-1991)


Lany 1984, amb motiu de lelaboraci del Projecte Jove de Barcelona 1985, lrea de Joventut reflexiona amb profunditat sobre els primers quatre anys dexperincia del Projecte Casals de Joves. Es conclou amb la formulaci de la definici segent de qu havia de ser un Casal de Joves, equipament estable, emmarcat en un territori concret, des del qual sofereix un servei permanent de carcter pblic que t per objectiu donar alternatives als joves a partir del seu temps lliure o desocupat i ser punt de referncia de la poltica juvenil duna zona; i defineix les caracterstiques i els criteris de funcionament que ha de tenir lequipament. Al 1985, lAjuntament inicia una fase en qu la gesti dels Casals de Joves passa a fer-se per mitj de contractes de prestaci de serveis amb entitats. La soluci adoptada buscava acostar els Casals de Joves al teixit associatiu, mantenint la voluntat que les persones joves fossin les gestores. Ara b, les associacions, moltes de creaci recent, no tenien cap experincia en gesti pblica, per la qual cosa els problemes no van trigar a aflorar. Aquesta decisi va comportar alhora que les entitats anessin perdent part del carcter associatiu per assemblar-se cada cop ms a una empresa de gesti. Que la Administracin cuente con el tejido social para que gestione un servicio pblico, adems de la buena intencin, requiere una almohada jurdica que permita establecer una relacin contractual (mediante convenio, concierto, acuerdo o similar). Lgicamente, los grupos gestores existentes no tenan ningn tipo de personalidad jurdica propia como colectivo gestor de un equipamiento pblico y su posible legalizacin como asociacin (segn la ley vigente de asociaciones) implicaba la contradiccin y el peligro de convertir las Casas de Juventud en una asociacin ms del barrio, contradiciendo as su voluntad de servicio dirigido a todos los jvenes sean asociados o no de un territorio determinado. Manuel Vila i Joan Torrella, Del proyecto a la realidad. Historia y vida de las Casas de Juventud en Barcelona, revista Entrejvenes, nm. 2, abril 1985. Aquell mateix any, de manera parallela, lrea de Joventut planteja estratgicament parar el creixement quantitatiu dels Casals de Joves, per tal de consolidar i millorar-ne la xarxa. La realitat, per, s que mentre en un inici hi havia un total de 30 Casals, lany 1988 el nombre es redueix a 21, i lany 1991 a 18 Casals. Ja al 1986, amb el decret de descentralitzaci
28

HISTRIA DELS CASALS DE JOVES

de lAjuntament, la responsabilitat dels Casals de Joves es transfereix als Consells Municipals de Districte. Lrea de Joventut mant un cert paper de supervisi i homogenetzaci del Projecte, per en la prctica sn els districtes els que reorganitzen i ajusten els Casals de Joves. A partir del 1988, a Barcelona, els programes dactuaci territorial dels districtes tendeixen a compactar tots els serveis personals, per la qual cosa els Casals de Joves passen a ser interpretats com un instrument ms dactuaci municipal amb relaci als joves. Aquest fet, unit a les conclusions dun estudi sobre les infraestructures dels Casals existents que posa en evidncia la situaci generalitzada de precarietat, provoca que com a soluci (i com a sortida a la falta dinversions en la millora de la xarxa de Casals) es transfereixi la ubicaci dalguns Casals a un nou model dequipament comunitari i intergeneracional: el Centre Cvic. Les propostes de lAdministraci, amb una voluntat clara de seguir dirigint el Projecte de Casals de Joves, tenen un efecte de diversificaci dels CJ i labandonament, en molts casos, del que era el projecte original, substituint-lo per altres tipus dintervenci. El teixit associatiu, que no se sent gens identificat amb els canvis incorporats, es va desentenent del projecte amb la complicitat i el suport del Consell de la Joventut de Barcelona.

4.5 Les Olimpades i els Espais Joves (1992-2003)


Arribat aquest punt, semblava que havia de ser lhora de les inversions en locals per a joves, per el projecte olmpic, nova cortina de fum davant les necessitats de la gent jove, sacaba enduent tot lesfor pressupostari de lAjuntament i anullant les opcions de cap altra inversi. Anys desprs, la situaci es repeteix quan la Generalitat de Catalunya aprova una potentssima poltica dinversions en la xarxa dalbergs en lloc dinvertir-ho en les associacions. El 1993 sobre un nou procs de reflexi amb la finalitat de renovar el model de Casal de Joves i redrear la situaci que conclou amb la formulaci del concepte dEspais Joves. Saposta aix per una pluralitat dequipaments i serveis ms adaptada a les noves necessitats de la gent jove (punts dinformaci juvenil, bucs dassaigs, sales multimdia...) en lloc de seguir la lnia generalista i relacional que sempre havia tingut el Projecte de Casals de Joves. El procs es concreta amb laprovaci del Pla director de joventut. Lany 2000, seguint amb la voluntat dapropar el servei a la realitat de la joventut, es realitza, juntament amb la Diputaci de Barcelona, un estudi per conixer la situaci real sobre els espais joves de titularitat municipal i conixer les noves necessitats i demandes del collectiu. El resultat s que
29

HISTRIA DELS CASALS DE JOVES

loferta per a gent jove queda lluny de la vella idea dels Casals de Joves municipals; noms hi ha una dotzena de Casals, cadascun en una situaci i model de gesti diferent. Es tracta dequipaments especfics, gestionats directament per lAjuntament de Barcelona o per empreses de serveis via concurs pblic que shan creat seguint teriques temtiques relacionades amb la gent jove (msica, fotografia, sales destudi nocturnes, bucs dassaig), i que encara ara segueix amb vigncia. En aquest marc, apareix el discurs que afirma la negativa de cedir espais a les associacions en centres cvics i equipaments municipals, amb largument que implica la privatitzaci dels equipaments pblics. Fet que no deixa de ser curis, ja que sn els mateixos que sostenen aquesta negativa, els que mantenen que aquests equipaments han de ser gestionats a travs de sistemes privats. En conseqncia, es genera un important debat entre el concepte de serveis pblics i serveis privats, en el qual, sovint, es malentn lactivitat de les associacions com a servei privat en tant que no pertany a lEstat. Cal entendre lactivitat que genera una associaci com un servei a la comunitat, es tracta dun canal de participaci democrtica que genera un servei especfic de carcter pblic i que per tant, no t res a veure amb lempresa. En els darrers anys sha generat el discurs dels equipaments especfics i creiem compatible la creaci de bucs dassaig o espais de creaci artstica, amb la xarxa despais per a joves de les associacions i serveis municipals. s en aquesta etapa, i enmig del debat sobre la necessitat dequipaments pblics per a les associacions juvenils, que neix el model de Badalona: Pro grama Vadejoves. El que pretn aquest model s reforar el teixit associatiu juvenil, donant a les associacions la gesti dun servei de joventut de lAjuntament i els equipaments perqu shi desenvolupi aquest servei. Des del nostre punt de vista, aix suposa lorigen de la mercantilitzaci de les associacions, que ms tard trobarem en molts altres municipis i sectors associatius: les associacions sn tractades com empreses que treballen per a lAdministraci. De fet, els anys posteriors han demostrat que la prestaci de serveis de lAdministraci com a principal activitat duna associaci sovint fa perdre de vista el motiu pel qual va ser creada. Aix, nosaltres apostem per la col laboraci amb lAdministraci, sempre que el diner pblic que aquesta atorga al teixit associatiu, serveixi per desenvolupar all que el teixit associatiu determini en els seus projectes, i no per gestionar projectes que neixen des dels despatxos de lAdministraci.
30

HISTRIA DELS CASALS DE JOVES

4.6 El nostre naixement: la Federaci de Casals de Joves de Catalunya (1994-1998)


A partir daqu, el model de Casal de Joves que presentem en aquest llibre, ens sembla lopci ms adient per tal de proporcionar oportunitats de desenvolupament, coherents amb un esperit comproms amb una dinmica democrtica i participativa, de les persones joves que sassocien en el seu temps lliure. No entenem els Casals com a equipaments pblics, sin ms aviat com a centres comunitaris gestionats i promoguts per la iniciativa social per la mateixa gent jove.

De fet, el naixement de la Federaci est vinculat justament a un model concret: els Casals de Joves sn el projecte, sn lAssociaci en si mateixa, per sobre de lequipament on desenvolupin la seva activitat. El denominador com dels Casals de la Federaci s que sn associacions independents i autogestionades i que, per tant, cadascuna delles t la seva seu en unes condicions diferents: hi ha Casals de Joves en equipaments de lloguer a un ens privat, hi ha Casals de Joves en equipaments cedits per un ens privat, hi ha Casals de Joves en equipaments cedits per lAdministraci local i hi podria haver Casals de Joves en equipaments ocupats, perqu la clau, insistim, no s el contingent, sin el projecte que shi desenvolupa. Tot i que, tal com sha explicat en aquest captol, Barcelona marca una tendncia en el model de Casals de Joves municipals que, en els ltims temps especialment, ha desembocat en una proposta de treball amb les persones joves paternalista i de consum, tamb, des del 1994 existeix una alternativa.
31

HISTRIA DELS CASALS DE JOVES

Ja lany 1994, uns quants grups de joves, provinents del moviment desplais laics i progressistes (Esplac) veuen la necessitat didear un projecte com, ms enll de lesplai. Sn grups de joves que tenen una trajectria associativa perqu han participat de lesplai i que, per tant, estan dotats i dotades dhabilitats com la responsabilitat collectiva, lorganitzaci o la conscincia crtica, per que no volen desenvolupar la seva implicaci social en lmbit de leducaci infantil. Aix significa que volen mantenir la idea de projecte collectiu, de treball pel barri o poble, de transformaci en lmbit local, dimplicaci en la vida pblica, etc., per que ho volen fer des de lmbit de lautogesti del seu lleure; s dir, volen desenvolupar un projecte de dinamitzaci i intervenci comunitria, al mateix temps que un projecte dautorealitzaci dels nois i noies que hi participen. De fet, all que actualment en direm un Projecte de Casal de Joves associatiu. Lany 1998, quatre anys ms tard de les primeres passes daquella Fede raci de grups de joves, encara sense un projecte massa definit, i que inicialment era reconeguda com una pota ms de la federaci desplais (Esplac Jove), decideix fer un pas ms enll i independitzar-se. s aleshores, amb la primera Assemblea lany 1998, que neix la Federaci de Casals i Grups de Joves de Catalunya, tal com avui lentenem. Tanmateix, per un problema de formalismes, la Federaci es constitueix com una Associaci, ja que hi ha grups que no estan formalment constituts com a associacions i, per tant, per qestions de registre jurdic, no pot tenir personalitat jurdica de federaci. Per tant, trobem que des de lany 1998 a Catalunya existeixen dos models de Casals de Joves que conviuen: el promogut per lAjuntament (municipalista) i el promogut per la Federaci de Casals de Joves de Catalunya (lautnom, independent i autogestionat, i que a continuaci explicarem amb ms detall).
33

5 MODEL DE CASAL DE JOVES

5.1 Qu s un Casal de Joves?


Abans dentrar a concretar quin s el model de Casal de Joves que proposem des de la Federaci, val la pena explicar que no s lnic i que aquest fet no s casual. La idea s que a travs daquest punt puguem donar les eines i orientacions necessries per poder distingir els diferents models i, sobretot, per poder identificar els trets comuns del nostre. Desprs de parlar de la histria dels Casals (captol 4), a partir de la qual hem pogut entendre com hem arribat a la situaci actual i per qu existeixen altres models de Casals de Joves que conviuen amb el nostre, en aquest captol proposem una definici concreta de Casal, aix com una proposta organitzativa. Tal com sha exposat en la presentaci daquest llibre, i lluny de tractar-se duna secci de joves desplai, dun grup damics, o dun servei municipal, el Casal de Joves associatiu es defineix com: Una Associaci juvenil, voluntria, apartidista i democrtica, que treballa per la transformaci social segons els principis del progressisme, la lacitat i lautogesti, i a travs de leducaci en la participaci. El Casal de Joves capacita les persones joves perqu esdevinguin crtiques i amb una actitud antidogmtica davant el poder. Per fer-ho, es dota dun mtode: promou i facilita lorganitzaci dactivitats culturals des de la gent jove i per a aquesta, convertint-se, aix, en una escola de ciutadania, en la qual s ms important com sorganitzen les activitats, i no pas quines sn. El Casal aglutina persones joves dentre 16 i 30 anys dun mateix territori que, tot i les seves diferncies individuals, es comprometen, simpliquen i es mobilitzen en pro dun projecte associatiu i educatiu com, amb la pretensi darribar a desenvolupar una alternativa de transformaci capa dimpulsar un sistema de vida diferent a lexistent. A partir daquesta definici, destaquem alguns dels conceptes que hi apareixen. De manera ms concreta, diem, doncs, que un Casal de Joves s: Una Associaci Quan parlem de Casal com a associaci el ms important s que estem dient que les persones que formen part del projecte sn els socis i scies, i que s lAssemblea qui t el mxim poder de decisi. Jove Un Casal s una Associaci juvenil, la qual cosa significa que est dirigida a persones dentre 16 i 30 anys, aproximadament.

35

MODEL DE CASAL DE JOVES

Respecte a lestabliment de ledat dels participants dun Casal de Joves cal explicar que no s quelcom atzars, sin que respon tal com sexposa en el captol 3 daquest llibre, en qu hem parlat del marc sociolgic de la joventut al fet que en el context actual, el perode vital de la joventut sallarga en el temps. Tot i aix, i entenent que la barrera que separa ladolescncia de la joventut s ms psicolgica que no pas fsica, contemplem que els Casals treballin, de manera parallela a la seva activitat ordinria, amb collectius de menors edat. Voluntria Els socis i scies dels Casals de Joves sn persones voluntries que decideixen dedicar el seu temps lliure a aquesta activitat, sense esperar-ne contraprestaci econmica. Aix no vol dir que hi hagi projectes dalguns Casals amb persones contractades, per queda clar que la lnia poltica i les decisions que es prenen sn aquelles que lAssemblea de socis i scies voluntries determina. Educativa Ms enll de treballar perqu els nois i noies joves sorganitzin per promoure canvis socials, els Casals de Joves sn projectes educatius. Aix vol dir que educar conscientment s tamb un dels objectius dels Casals. Educar perqu les persones joves aprenguin a participar o, dit duna altra manera, aprenguin a ser protagonistes dall que passa al seu voltant. Laica Entenem que la llibertat delecci de cultes s una opci personal de cadasc i, per tant, respectem les creences que pugui tenir cada individu. El respecte a la creena s un element bsic de la lacitat, la qual es fonamenta en el no-dogmatisme i, sobretot, en el rebuig a la veritat absoluta. Diem que els Casals sn laics perqu entenem la lacitat com un element de respecte mutu i de no dimposici dogmtica. Als Casals hi tenen cabuda totes les persones que, independentment del seu culte (o no-culte) tinguin respecte per la llibertat individual i la considerin un element essencial i irrenunciable. Apartidista Diem que un Casal s apartidista perqu els seus posicionaments i opinions no estan sotmeses a cap lgica de partit. Val la pena afegir en aquest punt que, si b els Casals sn apartidistes, no sn, en cap cas, apoltics, ja que emeten judicis i posicionaments, segons el seu ideari, sobre temes diversos.

36

MODEL DE CASAL DE JOVES

Democrtica Parlem dAssociaci democrtica perqu els Casals no sn espais dirigits per una elit. s ms, en tractar-se, leducaci en participaci, duna de les finalitats del Casal, seria absurd que lestructura interna no respongus a aquesta lgica. Totes les persones scies del Casal tenen les mateixes oportunitats per fer sentir la seva veu. Progressista El progrs lentenem com un comproms amb el canvi de la societat i lentorn immediat en favor de la justcia social, la igualtat entre les persones, la diversitat i el lliurepensament. Els Casals treballen per caminar cap a aquest canvi que es defineix, principalment, per la voluntat dassolir unes cotes ms altres de justcia, que permetin la lliure elecci de les persones en lesdevenidor de les seves vides. Independent Com a conseqncia de la poltica de lAdministraci de molts ajuntaments, existeixen serveis de treball amb joves que sn anomenats casals de joves. s important diferenciar aquests serveis, dels Casals de Joves que aqu estem explicant, ja que en el nostre cas parlem dassociacions absolutament independents de lAdministraci. Aix no vol dir que hi hagi Casals que decideixin demanar subvencions; ara b, el que s important s que, tal com ja hem dit, qui determina lactivitat, la lnia poltica o el funcionament, s lAssemblea de socis i scies del Casal. Autogestionada Els Casals de Joves que formen part de la Federaci sn entitats independents i que gestionen els seus recursos de manera autnoma; s dir, sense ingerncies externes. En aquest sentit, ens agrada parlar dautogesti, entenent que aquesta fa referncia a les decisions (autogesti poltica o decisria) i no a leconomia (autoabastiment econmic o autofinanament). Els Casals de Joves sn associacions que es financen amb diners dels socis i scies, per tamb amb subvencions pbliques. Aix s, des del nostre punt de vista, sn entitats autogestionades perqu s lAssemblea qui decideix com ha de ser la gesti de lentitat. Doci alternatiu El mitj per treballar lapoderament de les persones joves, a fi que no estiguin alienades per loci de consum, s justament la generaci dactivitat doci alternatiu. Tanmateix, per nosaltres s important recordar que la generaci dactivitats doci alternatiu s el mitj per aprendre a participar.
37

MODEL DE CASAL DE JOVES

En aquest sentit, all que s ms important no s aconseguir que moltes persones consumeixin les activitats del Casal, sin que moltes persones adquireixin habilitats dorganitzaci (debat, treball en equip, presa de decisions...) en el desenvolupament de lactivitat. El paper de les persones joves en la determinaci de com ha de ser el seu temps lliure s all que fa que parlem dun oci alternatiu, perqu sallunya del paper al qual estem acostumades, que s el de simples persones espectadores, a lespera dalgun producte de consum. Un Casal de Joves no s, per tant, un collectiu amb uns interessos concrets i que es dediqui a dur-los a terme, ja que, en part, el projecte contempla, com a tret identitari, prestar atenci al procs. s dir, un Casal de Joves ha de contemplar el procs educatiu de les persones joves que en formen part i, considerant que les activitats sn el mtode, no pot ser tancat a lhora delegir-les, perqu les activitats dependran de les persones joves que hi hagi en cada moment. No s tampoc un grup damics que es troben. Lestabliment de relacions personals dins lAssociaci s inevitable i, fins i tot, necessari pel bon funcio nament, per, en cap cas, pot ser lnic motor per al seu desenvolupament. Podem dir, per tant, que el projecte s primordial i que la vida de lAssociaci sestructura al voltant daquest. Les relacions personals neixen de compartir projectes i viceversa, per no hem de confondre el factor grup amb el factor projecte. Finalment, i per acabar de clarificar, direm que un Casal de Joves no s tampoc un local o un espai. El Casal s el projecte i, per tant, va molt ms enll de les quatre parets. Tal com ja hem explicat anteriorment, sovint sha confs el terme Casal de Joves amb els espais per a joves que es dinamitzen des dels ajuntaments. Des del nostre punt de vista, el concepte Casal va molt ms enll de la definici dun espai i per aix ens agrada parlar de Casal de Joves com a idea. Amb relaci a la nostra identitat i voluntat associativa, per, som plenament conscients que el nostre s un projecte ambicis i duna gran complexitat a lhora de dur-lo a la prctica. Encara que la promoci de la participaci juvenil s la frmula que tots i totes compartim per tal daconseguir el canvi social, la realitat de la Federaci s que cadascuna de les entitats que la conformen es troba emmarcada i supeditada a un context concret de possibilitats i limitacions particulars, ja sigui de la prpia entitat les condicions en qu sha creat el grup, lestat del projecte, la idiosincrsia de lentitat, etc., com de lentorn poble o ciutat, barri amb ms o menys recursos, etc.

38

MODEL DE CASAL DE JOVES

En aquest sentit, el model de Casal de Joves que tot seguit es presenta ha de ser un marc referencial, a partir del qual els Casals puguin desenvolupar la seva praxi particular.

5.2. Finalitats i objectius dun Casal de Joves


En el punt anterior, referent a la definici dun Casal de Joves, ja hem pogut intuir quins eren els objectius principals dels Casals. Tanmateix, ens agradaria fer incidncia especial per diferenciar les finalitats dels objectius. Perqu ens entenguem, quan parlem de la finalitat dun Casal de Joves, estem parlant de lobjectiu ltim, daquell concepte que encara situarem en el mn de les idees. En aquest sentit, diem que la finalitat dun Casal de Joves s transformar la societat perqu aquesta sigui ms justa, ms igualitria, ms crtica i ms democrtica. La finalitat s el canvi social. En el cas dels objectius, en canvi, estem parlat de qestions ms tangibles, que es deriven de la finalitat. Cada Casal de Joves t mltiples objectius, per per a nosaltres s important determinar que nhi ha un dimprescindible: educar en la participaci. Els Casals tenen com a objectiu (ms o menys explcit) aquesta idea i per aix es doten duna metodologia basada en lorganitzaci dactivitats culturals, per assolir lobjectiu.

Daquest plantejament es deriva lexigncia que els Casals no sadrecin nicament a les persones joves associades, sin que el nostre ha de ser un projecte amb voluntat dincidir ms enll. Els CJ han de ser capaos darribar a la resta de joves, a la poblaci en general, a les entitats i institucions... perqu duna altra manera seria impossible una veritable educaci en participaci per a la transformaci social. Tamb cal matisar que no es tracta de dues lnies de treball paralleles (transformar la societat i educar en participaci), sin que, en tant que es possibiliten mtuament, ambdues voluntats (la finalitat i lobjectiu) estan directament relacionades.
39

MODEL DE CASAL DE JOVES

Si no fos aix, si els Casals de Joves treballessin exclusivament per la transformaci social, la nostra seria un feina purament dideari, fora similar a la dun grup poltic; i passaria el mateix si sobvis lideari i lnica tasca fos la promoci de la participaci, ja que sestaria anullant lopci de transformar la nostra societat. En aquest sentit, ens trobem que als Casals sinterrelacionen activitats que tenen com a objectiu educar les persones (amb la idea que transformem el mn a travs de la transformaci de les persones) i accions que sn explcitament de transformaci de lentorn. Aix, els Casals promouen campanyes i expressen idees i missatges concrets, que impliquen posicionaments poltics i que pretenen incidir, no tant en les persones, sin en el conjunt del seu entorn local (organitzen concentracions, promouen boicots, reparteixen volants per fer reivindicacions, etc.). Aix doncs, quan ms endavant parlem tant de la identitat dels Casals com de la seva organitzaci, no podem perdre mai de vista que aquestes dues idees estan sempre presents. Trobarem, doncs, activitats i propostes que van ms encaminades a lacci explcitament transformadora i daltres que tindran connotacions explcitament educatives.

5.3. Principis bsics didentitat i funcionament en un Casal de Joves


Quan parlem dels principis bsics didentitat i funcionament estem parlant dels elements a partir dels quals treballen els Casals per poder dur a terme tant la seva finalitat com els seus objectius: transformar la realitat i educar en la participaci. Cada un daquests elements t la seva lectura educativa i la seva lectura transformadora. Per dir-ho dalguna manera, quan parlem de cada un dells, ho fem des de dos punts de vista:

..Quina concepci tenim de la cultura, la democrcia i lautogesti (mn de les idees) ..Com emprem la cultura, la democrcia i lautogesti per educar en participaci
(mn de lacci)

5.3.1. La cultura Qu entenem per cultura? En la societat actual, cultura i oci sn dos conceptes estrictament lligats, tot i que, a priori, aquest no s un fet negatiu. Tanmateix, la influncia imperant dels valors del mercat ha acabat per imposar lexpansi cultural com
40

MODEL DE CASAL DE JOVES

a model majoritari ds de la cultura en la nostra societat, entenent que el consum daquesta s sinnim doci. En conseqncia, estem donant per vlid un model basat en la fiscalitzaci de la cultura incloent-hi la popular per part de lEstat, i en el qual la cultura esdev un b de consum. Aquest model comporta que la cultura sigui quelcom que ens arriba fet i que el paper dels ciutadans i ciutadanes amb relaci a aquesta quedi limitat al rol passiu de poder triar, entre loferta existent, quina activitat prefereix consumir. Alhora, i en tant que laccs a la cultura es fa generalment a travs del pagament duna quantitat de diners determinada, lexpansi cultural implica la promoci duna cultura de caire restrictiu i elitista, ja que no tots els ciutadans i ciutadanes disposen de les mateixes oportunitats ni del mateix poder adquisitiu, a lhora de consumir-la. En conclusi, podem dir que amb ls expansiu de la cultura, aquesta deixa de ser quelcom popular. Davant lactual hegemonia de lexpansi cultural, ens cal parlar de democrcia cultural com aquella alternativa a la restricci que en si mateix suposa el consum cultural. El concepte fa referncia a: Duna banda, una expansi real i qualitativa de la cultura, s a dir, al propsit que aquesta arribi a tothom amb independncia del seu poder adquisitiu. I de laltra, la idea que a ms de ser-ne persones consumidores, tots i totes puguem ser generadores de cultura, duna cultura per la qual, a ms, no calgui pagar un preu. Es tracta en definitiva de modificar el nostre rol de ciutadans i ciutadanes, i passar de ser persones passives a persones gene radores actives, recuperant aix el concepte original del terme, pel qual la cultura s quelcom que caracteritza i identifica collectivament i no tan sols a unes quantes persones. En el marc de la democratitzaci sentn, a ms, que el paper de lAdministraci no ha de ser el de fiscalitzar la cultura, sin que la funci prpia dels poders democrtics ha de consistir a garantir i possibilitar la cultura popular, facilitant a la ciutadania aquelles eines (locals, diners, etc.) necessries per la prpia producci cultural. Entenem, per, que aquest s en si un primer pas i que, a la llarga, la voluntat de lAdministraci ha dencaminar-se envers lobjectiu que la ciutadania pugui arribar a organitzar-se per ella mateixa, sense que sigui necessari intervenir-hi o controlar-ne el procs. Partint de lalternativa que en si suposa la democratitzaci de la cultura, la proposta dintervenci dels Casals de Joves, lacci cultural, pretn que els homes i dones joves prenguin conscincia dels propis costums (siguin
41

MODEL DE CASAL DE JOVES

escollits o imposats), i que a partir de la seva anlisi crtica, puguin transformar-los de manera creativa i activa. Daquest procs es deriva que els Casals facin una oferta prpia dactivitats culturals amb voluntat dincidir en la progressiva transformaci social. La cultura com a mitj educatiu Ja hem dit que la primera cosa que identifica els Casal de Joves pel que fa a la forma s lactivitat cultural que shi desenvolupa. Els Casals de Joves generen activitat cultural principalment (tot i que aquesta pot tenir un rerefons formatiu, intellectual, etc.), la qual cosa significa que, vistos des de fora, realitzen una programaci similar a la dels espais joves municipals o els centres cvics (vegeu la pg. 43). Tanmateix, quan parlem de gesti cultural als Casals, ho fem pensant en una forma de gesti molt determinada. s a dir, per a nosaltres la gesti cultural est sotmesa a un altre objectiu, que s aprendre a participar. s per aquest motiu que a nosaltres ens agrada parlar dintervenci cultural (en comptes dextensi cultural), ja que utilitzem la cultura (realitzar activitats culturals) com a excusa per intervenir amb els i les joves. Els Casals no pretenen, doncs, fer arribar la cultura a molta gent, sin que moltes perso nes aprenguin a participar a travs de lorganitzaci dactivitats culturals. Aquest simple mats s cabdal a lhora de no confondre un Casal de Joves associatiu amb qualsevol altre projecte de dinamitzaci o extensi cultural.

42

MODEL DE CASAL DE JOVES

Extensi cultural Tipus de centre Centre cvic Producci Producci i gesti cultural fiscai gesti cultural litzada per lEstat, el centre cvic s un equipament municipal. Quines activitats shi fan Shi fan activitats assistencials. A partir de la demanda, sofereixen una srie dactivitats amb lobjectiu de donar resposta a escala municipal al que el consumidor vol. Tracte clientelar.

Intervenci cultural Casal de Joves associatiu Producci i gesti de la cultura per part de la ciutadania, el Casal de Joves s una Associaci. Shi fan activitats de dotaci de capacitats. A partir de la intuci del que la gent vol, sofereixen activitats que puguin agradar, amb lobjectiu que actun com a ganxo per intervenir en el canvi de conscincia. Actua com a generador actiu dactivitats. Com a generador, per accedir a una activitat es requereix la collectivitat. El coneixement s popular, es construeix entre tots i totes, a partir de la prpia implicaci i comproms. El coneixement s compartit per totes les persones que participen a lactivitat. Aprenentatge participatiu. Educaci en lassociacionisme. Conscincia transformadora.

El rol Actua com a consumidor passiu del ciutad/ana dactivitats. Com saccedeix a lactivitat Com a consumidor, laccs es fa de manera individual, a travs duna inscripci i sense necessitar ning ms.

Lactivitat El coneixement est mercani el coneixement tilitzat, noms shi accedeix a que sen deriva travs del pagament. El coneixement El coneixement est centralits a mans de... zat, noms de la persona professional que ns la propietria. Objectiu de lactivitat Entreteniment. Aprenentatge dunes habilitats especfiques.

5.3.2. La democrcia Tal com sexpressa en el Marc ideolgic del projecte (captol 3, pg. 22), els Casals de Joves propugnen la necessitat de passar duna democrcia formal a una democrcia real, basada en totes aquelles tcniques que permetin a la ciutadania eixamplar i aprofundir el seu control sobre qualsevol decisi que afecti a la seva autodeterminaci o a la seva vida.

43

MODEL DE CASAL DE JOVES

Concebre que la democrcia noms se sustenta a travs de la participaci de les persones en els afers collectius s la manera de dir, de fet, que no nhi ha prou danar a votar cada quatre anys, sin que cal que linters per all que s com i la poltica estiguin presents en el quotidi de les persones i que, per tant, lassociacionisme (organitzaci de la comunitat) sigui considerat com una forma de vida. En els Casals, aquesta concepci de la democrcia (que podrem resumir amb el poder del poble), no tan sols sexpressa amb els posicionaments sobre el sistema poltic actual, sin que es fa palesa, tamb, en el funcionament del Casal, tal com veurem en pargrafs posteriors. Per aquesta idea no s tan bvia a la nostra societat. Massa sovint es considera que democrcia s sinnim de no-dictadura i, per tant, massa sovint soblida que lorigen de la paraula t a veure tamb amb lexercici que sen fa. Dit duna altra manera, cal participaci perqu hi hagi democrcia. Ara b, tot i que la idea sembla senzilla, les prctiques, especialment de lAdministraci, ens demostren que no ho s. Es diu participaci a milers de coses que, sota el nostre punt de vista, no tenen res a veure amb la construcci democrtica. En aquest sentit, doncs, ens agrada parlar de nivells de participaci per diferenciar aquelles prctiques que ens apropen a una millor qualitat democrtica, daquelles altres que no serveixen de res. Aix doncs, ens trobem amb exemples com els del voluntariat olmpic o el voluntariat que fa els entrepans el dia de la cursa dEl Corte Ingls que, per a nosaltres, no sn ms que accions manipuladores. Si la participaci s un procs a partir del qual les persones sapleguen en el marc dunes inquietuds comunes i sautoorganitzen collectivament en diverses instncies per tal darticular accions dirigides a modelar lespai social segons el seu propi criteri i sense ingerncies, no podem considerar que reclutar a persones des de lAdministraci per fer un servei que la mateixa Administraci determina, sigui una acci participativa. Considerem que moltes accions que sn considerades participatives, no sn res ms que frmules per legitimar decisions o per quedar b i que serveixen a uns interessos que no tenen res a veure amb els de les persones que les executen. Per parlar de participaci real cal parlar de poder de decisi, daccs a la informaci i de procs de deliberaci i reflexi. Aix, considerem que s crucial entendre que les persones han de saber quina s la seva capacitat dincidncia en qualsevol procs, a fi que puguin decidir lliurement com volen implicar-se.
44

MODEL DE CASAL DE JOVES

Les associacions, doncs, (juvenils o no) sn expressions genunes de participaci; les persones que en formen part pensen i actuen per si mateixes i tenen loportunitat didentificar les prpies necessitats o inquietuds, fer propostes daccions, programar-les, executar-les i valorar-les. Poden, doncs, estar presents en tot el procs. La democrcia com a mitj educatiu Tot i que el dret a participar s quelcom que ha de ser reconegut i garantit en un Estat de rgim democrtic, succeeix que com a conseqncia del sistema econmic, social i de valors ens trobem immersos en un marc social de carcter assistencial, en el qual ens acostumem a delegar moltes de les qestions quotidianes i en el qual els individus esdevenen ciutadans i ciutadanes individuals i sense obligacions amb ben poca predisposici a la implicaci emotiva, social o poltica. Davant daquesta realitat, parlem deducar en la democrcia i la participaci, com a lopci deliberada dels Casals de Joves de fonamentar el propi funcionament de lentitat segons aquest principi; s a dir: som democrtics i participatius tant en la teoria (ideolgicament) com en la prctica. Aquest plantejament es deriva alhora de les nostres finalitats com a Associaci, ja que si pretenem la promoci de la ciutadania i la participaci per la transformaci social, s del tot necessari com a mitj per possibilitar-ho, que els Casals esdevinguin veritables escoles de ciutadania activa i compromesa en qu es garanteixin les condicions per laprenentatge, la interioritzaci, el desenvolupament i lexercici efectiu de la participaci i la democrcia. Per tal de funcionar de manera democrtica i participativa, per regular el procs autoformatiu de la participaci, aix com possibilitar un veritable accs de la totalitat dels joves a les decisions que els afecten, els Casals de Joves fonamenten les estructures sobre les quals sorganitzen, dacord amb la prctica democrtica i participativa. Daquesta manera, la democrcia (a mode de microsocietat) dels Casals de Joves es regeix per comptar amb una assemblea oberta a tots els socis i scies, a ms de diferents espais que donin resposta als diferents graus dimplicaci. Aix, en funci de quina sigui la implicaci de les persones (sigui pel moment que es troben en el procs daprenentatge o sigui perqu lliurement decideixen limitar la seva implicaci), existiran diferents espais on participar. Vegem-ho: com a norma general, les associacions i tamb els de Casals de Joves presenten un ventall heterogeni de formes de relaci i els papers que
45

MODEL DE CASAL DE JOVES

els seus membres tenen en el sosteniment de lentitat i el desenvolupament del projecte sn tamb diferents. Existeixen, doncs, i directament relacio nats amb la implicaci, responsabilitzaci i poder de decisi dels nois i noies joves, diferents graus de participaci. Aquest s precisament el punt de partida de cara a lestructuraci de la participaci: el lloc (el grau, de menys a ms implicaci, responsabilitat, poder de decisi) que cadasc ocupa dins el Casal. Sidentifica, com a possibilitat (en algun Casal de Joves hi seran tots, en daltres noms una part), el ventall de perfils participatius segent:

Som plenament conscients que, dentrada, parlar de diferents graus participatius que van de menys a ms i drgans de decisi que shi adeqen, pot donar la impressi que el nostre sigui un model jerrquic. En aquest sentit, ens cal apuntar que lluny de perseguir lencasellament i estigmatitzaci de les persones joves, el fet de partir de la realitat que suposa lexistncia de diferncies, s, en realitat, atendre la diversitat. La pretensi dels Casals de Joves s que la totalitat dels seus membres, millorin, aprenguin i puguin arribar, sempre que aix ho vulguin, al seu mxim potencial participatiu. s en aquest sentit que, com a punt de partida, sestructura tant la participaci com els rgans de decisi; per tal que tothom pugui prendre part de la democrcia del Casal i accedir al que aix implica. Aix s, insistim en la idea que, a banda dels perfils escrits s imprescindible lexistncia dun espai com lAssemblea General (amb tots els socis i scies)
46

MODEL DE CASAL DE JOVES

en el qual es puguin manifestar les opinions, tamb daquelles persones menys implicades. Ms endavant veurem quin s el lloc i paper de lAssemblea, per no hem de perdre de vista que, independentment dels perfils, s una eina imprescindible per evitar, sobretot, la concentraci de poder. A banda, la proposta que fem de classificaci de perfils participatius cal que sentengui com a classificaci dinmica. s dir, els diferents perfils no sn estancs ni delimitats, sin tot al contrari. Sn orientacions classificatries que justament han dajudar a adequar les accions, ms que no pas a estigmatitzar les persones. No tan sols aix, sin que existeix mobilitat entre perfils, en funci del moment o lactivitat. Podem trobar-nos amb persones que assumeixin la tasca de responsables dun Grup Estable, al mateix temps que, dun altre grup, en sn membres passives, i simplement consumeixen lactivitat que hi proposen. 5.3.3. Lautogesti Qu entenem per autogesti? Tal com sexposa a lideari de Casals de Joves (captol 3), considerem que el reconeixement institucional actual del dret a la llibertat s insuficient en tant que no contempla lautodeterminaci de les persones i menys de les persones joves. Plantegem, en conseqncia, un dret a la llibertat que garanteixi precisament aquesta capacitat en tota persona i/o collectiu, la de governar-se a si mateixa, sense haver destar sotmesa a unes determinades condicions econmiques i pressions socials que la privin. s correcte deduir, a partir daquest posicionament, que la nostra s una actitud de ferma confiana envers la capacitat de les persones (i en especial de les persones joves) a lhora de decidir qu volen fer i com ho volen fer; fet que ens porta, en evoluci lgica i coherent, a optar deliberadament perqu els Casals de Joves siguin per definici espais autogestionats pels membres, homes i dones, que els conformen. El nostre model de funcionament, doncs, sadequa a la concepci de llibertat que propugnem. Amb voluntat dincidir en la transformaci social i en oposici als models de lleure associatiu tutelat, considerem que els poders pblics haurien de ser els ms interessats a afavorir un model autogestionat, en tant que es tracta duna experincia viscuda des de la llibertat, que queda al marge de loferta de lleure de consum hegemnica i que permet a ms, a diferncia del que sofereix des de models de lleure tancat, laprenentatge de valors demo crtics en pro de la conscincia ciutadana, el comproms amb el progrs de la societat i la capacitat de crtica i judici de la realitat.
47

MODEL DE CASAL DE JOVES

En aquest sentit, veiem com actualment des de les administracions sactua amb certa contradicci: duna banda lautogesti es considerada a nivell teric com la manera de funcionar ms adient per les entitats, Naprendran ms si sels deixa fer-ho sense dirigismes ni paternalismes, per molt animadores que pretenguin ser aquestes tuteles. Naprendrem ms si som capaos de fixar-nos un objectiu, intentar assolir-lo i reconixer-ne els errors o les mancances. Per de laltra, en un sentit prctic, s evident que les administracions no estan concedint la llibertat, les condicions i el suport ne cessaris per a un veritable exercici de lautogesti. s necessari que valorem doncs que, ara per ara, els Casals de Joves esdevenen una de les escasses vies daccs a la vivncia de com la concessi de llibertat fa possible un veritable exercici de la capacitat personal dautodeterminaci. Lautogesti com a mitj educatiu Tal com sexposa en el captol anterior, els Casals de Joves fem de lautodeterminaci un dels tres principis bsics del nostre model de funcionament. Aquesta elecci implica que el sosteniment de lentitat i el desenvolupament del projecte depn exclusivament (o almenys s la pretensi) dels propis recursos de lentitat: humans (les persones membres del Casal), poltics, infraestructurals, econmics i decisoris. No ignorem que a priori, el nostre model pot ser fcilment titllat de ser excessivament optimista amb relaci a les capacitats del jovent, per al contrari del que dentrada pugui semblar, ens cal argumentar que som plenament conscients de lelevada possibilitat dequvocs o fins i tot de de fracassos, inherents a tota activitat humana, que comporta lelecci dun model autogestionat. Tanmateix, el que aqu es proposa va ms enll del varem dicotmic reduccionista xit fracs amb el qual massa sovint es jutja segurament per limperant valor que els resultats tenen en la societat actual, ja que aquest no s al nostre entendre, lelement clau a tenir en compte. Si optem per lautogesti, per lexperincia associativa en el lleure juvenil, inspirada, promoguda i dirigida pels mateixos i les mateixes joves a les quals pretn adrear-se, s perqu aquesta s lnica manera dafavorir el desple gament de les potencialitats dels homes i dones joves, aix com de fer de lexperincia associativa, un veritable procs daprenentatge. Tal com sha dit anteriorment, el model autogestionat rau en qu el conjunt doperacions necessries per dirigir i administrar el Casal, sigui portada a terme per les persones que formen part del Casal a partir de la gesti dels seus propis recursos: poltics, infraestructurals, econmics i decisius.

48

MODEL DE CASAL DE JOVES

..Autogesti poltica

Aix podem concretar quatre tipus dautogesti diferents:

..Autogesti decisria

Entenem que garantida la llibertat de pensament, tant els Casals com la resta dassociacions han de poder prendre totes aquelles decisions prpies de lentitat (decisions amb implicaci ideolgica), sense que aquesta prctica generi en cap moment la possibilitat de coacci o represlies per part dels poders pblics.

..Autogesti econmica

Per tal que els Casals de Joves puguin esdevenir veritables escoles de ciutadania s requisit indispensable que comptin amb un poder de decisi autnom i lliure tant de pressions externes com internes. Cal doncs vetllar per garantir que siguin els socis i scies de lentitat les niques que tinguin el ple dret a decidir qu es vol fer, ja que noms daquesta manera, amb el lliure plantejament duns reptes i unes estratgies encarades a aconseguirlos, estarem formant persones ciutadanes que apliquen el seu ple dret i que participen activament a la societat. Aix no significa que els Casals canvin cada vegada que hi ha relleus ge neracionals o entrada de noves persones associades. Cal posar de manifest que el projecte del Casal t una identitat ms enll de les persones i que ser fidel a aquesta identitat (sobretot poltica) tamb s important.

Els Casals de Joves autogestionats han de dependre, en la mesura del possible, dels seus propis recursos econmics per sufragar les seves despeses, aix com els seus projectes i activitats. Diem en la mesura del possible perqu s habitual que els Casals facin s del seu dret a ser subsidiaris de subvencions pbliques. Entenem que aquest fet s perfectament lgic i que en cap moment implica el fet de ser menys autogestionat, per volem alhora remarcar aqu que el fet de sollicitar una subvenci no s garantia que sigui concedida. Els Casals de Joves, doncs, no han de caure en lerror de fer pressupostos a priori comptant amb la partida econmica demanada. A banda, s tamb important no caure en el parany de convertir lexercici del dret a rebre una subvenci en la principal forma de finanament. s ms, en relaci directa amb lautogesti poltica cal apuntar que, com ms gran sigui la nostra dependncia econmica envers lAdministraci, ms gran ser lhipottic grau de coacci i condicionament que aquesta podr exercir sobre el rumb de lentitat. Aix, amb lobjectiu de trencar amb la dependncia econmica envers els poders pblics, els Casals de Joves shan
49

MODEL DE CASAL DE JOVES

..Autogesti dinfraestructura

de poder encaminar a trobar i consolidar vies alternatives de finanament, la primera de les quals ha de ser, sense cap mena de dubte, la de les quotes dels socis i scies. Entenem, a ms, que aquest s alhora un element que serveix per formalitzar el comproms i la responsabilitat de la persona scia envers el Projecte del Casal.

s evident que de manera prvia a la gesti duna infraestructura, sha de poder disposar daquesta. s necessari, doncs, que els Casals de Joves semplacin en un espai fsic concret per tal que el Projecte dels Casals no quedi limitat a una fase embrionria en la qual no es puguin desenvolupar totes les seves potencialitats. Cal tenir en compte alhora, que el local tal com evidencia el fet que lanomenem de la mateixa manera que al projecte s en si mateix un element bsic en la configuraci de la prpia identitat associativa; actua com a seu, com a espai de relaci i treball de les persones membres o com a referncia a escala de barri i societat. Ara b, no podem caure en lerror de pensar que el local ho s tot, ja que a lhora de la veritat, el local no pot existir sense el projecte que el vitalitza, mentre que el projecte pot existir sense el requisit duna ubicaci espacial.

La principal funci del local s doncs la de possibilitar el desenvolupament qualitatiu del Projecte del Casal de Joves. En aquest sentit, quan ens referim a lautogesti de la infraestructura, sentn que com a requisit indispensable, els locals han de comptar amb les condicions i recursos mnims tenir unes mides adequades, una sortida demergncia, banys, aigua corrent, etc. per poder realitzar lactivitat diria. Daltra banda, i amb relaci a la llibertat
50

MODEL DE CASAL DE JOVES

amb la qual les persones joves gestionen el seu espai fsic, entenem que aquesta no ha destar subjecte a normatives restrictives que la limitin (com ara que els dissabtes no es pugui utilitzar el local). Respectant sempre el marc de la legalitat i el sentit com, els Casals de Joves han de poder executar totes les seves activitats de la manera que considerin ms adient i en lhorari que determinin, ja que, a banda de frustrar les seves illusions i la feina feta, no serveix de res que el jovent pugui decidir lliurement, si desprs no disposa de la llibertat suficient poder desenvolupar el projecte de la manera que desitja. Al contrari del que pugui semblar, no estem propugnant aqu els Casals hagin de passar de tot i buscar-se la vida en locals de propietat tot i que seria idoni a escala de llibertat de gesti, sin que reclamem i exigim als poders pblics, en tant que haurien de ser els ms interessats en el foment de lassociacionisme autogestionat, la concessi dequipaments pblics a les entitats dignes i amb possibilitat dautogesti real o b la concessi de subvencions per sufragar una part de la compra o el lloguer, o b la concessi davals i crdits a inters zero.

5.4. Com sorganitza un Casal de Joves?


Les estructures orgniques dun Casal de Joves sn diverses, ja que responen a cada projecte; i el projecte, tot i que en termes generals es mant, cada any pot anar variant els seus focus datenci o les seves prioritats. A banda, entenem que lestructura tamb ha de respondre a les possibilitats de cada entitat i que, per tant, est condicionada, inevitablement pel perfil, la quantitat, la voluntat, la implicaci, etc. dels socis i scies de cada Casal. Aix s, en aquest document ens hem atrevit a determinar algunes de les caracterstiques de lestructura dun Casal tipus. LAssemblea En qualsevol Casal, lAssemblea s lrgan de mxima decisi de lentitat. A diferncia daltres models democrtics ms representatius, per nosaltres s important que lAssemblea sigui lespai on es prenen les decisions ms importants. Tanmateix, es podria fer un contnuum en el qual cada Casal trobaria la seva ubicaci, ja que la consideraci de si les decisions tenen ms o menys a veure amb aspectes crucials del Projecte del Casal s subjectiva. Normalment el que es diu s que una entitat t un funcionament ms assembleari en la mesura que decisions referents a aspectes ms concrets sn preses pel collectiu.
51

MODEL DE CASAL DE JOVES

Aix, hi ha Casals que convoquen sovint assemblees (normalment aquells que tenen un volum de socis i scies ms petit) i daltres que en fan una o dues lany (normalment quan hi ha ms persones associades que es vinculen al Casal a travs de projectes especfics). La intervenci pedaggica Tal com ja hem dit, una de les nostres caracterstiques s que ens definim com a entitats educatives que, principalment, eduquem en participaci. Aix significa que dins les nostres estructures orgniques existeix aquesta qesti, b determinada per una comissi que se nocupa, o b perqu existeix el crrec de la persona responsable pedaggica o b perqu des de lequip coordinador sassumeix la lnia de treball sobre la intervenci educativa, com a prpia. Lacci local Els Casals sn un exemple de la frase pensa globalment, actua localment; s a dir, la seva acci est dirigida principalment a lmbit local: treballen amb les persones joves dun municipi/barri en concret. Aquesta idea de treballar des de baix per canviar les estructures, tamb es veu reflectida en lorganigrama. Determinar comissions, responsabilitats o crrecs que socupin de la xarxa ms propera (relacions externes) s tamb una de les caracterstiques de les estructures dels Casals. La diferenciaci de nivells de participaci A partir de la idea que el Casal s un espai daprenentatge progressiu (tal com sexplicar millor al punt 6, pg. 61), cal plantejar que lestructura orgnica ha de respondre a aquest fet.
52

MODEL DE CASAL DE JOVES

Tot i que la garantia democrtica es troba en la possibilitat i el foment que totes les persones scies participin a lAssemblea, en el dia a dia del Casal, cal trobar espais per a tothom. Amb aix la pretensi s poder donar resposta a les necessitats dimplicaci i motivaci de cada collectiu, a fi que, de mica en mica, totes les persones assumeixin un cert comproms . Ara b, a partir de la idea que la participaci ha de ser lliure, hem de garantir que aix sigui veritat, sortint de la idea moralitzadora que les perso nes que no participen s noms perqu no en saben. Els Casals sn escoles de participaci i ensenyen a participar, per no obliguen.

Per aix lestructura del Casal ha de garantir que les persones puguin ser membres que contemplen diferents nivells de comproms. Per tal dintentar visibilitzar millor les caracterstiques de lorganitzaci dun Casal de Joves, presentem un possible organigrama. Es tracta dun organigrama de mxims, s dir, un organigrama en el qual hi ha espais definits que responen a totes les caracterstiques organitzatives que hem explicat. Aix vol dir que poden existir Casals en els quals lorganigrama sigui diferent, responent a la dimensi de cadascun dells. s dir, ens podem trobar amb Casals que no tinguin una comissi pedaggica que sencarregui dels processos daprenentatge de lentitat i que aquesta tasca sigui assumida per la Junta Directiva; o b Casals que no tinguin Grups Estables, perqu la seva manera dimplicar inicialment els usuaris i usuries sigui a travs de comissions dactivitat. Ara b, seguint amb lexemple, el que s clar s que tots els Casals han docupar-se de laprenentatge dels seus membres i han de buscar frmules perqu existeixin nivells de participaci diferents.
53

MODEL DE CASAL DE JOVES

54

MODEL DE CASAL DE JOVES

Abans dentrar a explicar els detalls de cada una de les paraules que apareixen a lorganigrama, s important fer referncia al fet que lorganigrama que presentem t dues lectures: La primera lectura, la qual ja hem explicat anteriorment quan hem parlat de la democrcia com a mitj educatiu (punt 5.3.2), coincideix justament amb la qesti menys orgnica: lestructura de participaci. Per fer aquesta lectura , noms hem de tenir en compte aquells conceptes que apareixen en que descriuen els perfils participatius. Aix, en aquesta lectura sobre la multiplicitat de perfils participatius al casal, distingim:

..1. Persones dirigents ..2. Responsables ..3. Activistes

Sn persones que es creuen el projecte general de lAssociaci i hi treballen de manera compromesa. Tenen clars quins sn els seus posicionaments ideolgics en els temes que els afecten i no els fa por liderar el projecte global de lAssociaci.

Sn aquelles persones que tenen un perfil molt similar a les dirigents, per a diferncia daquestes el seu lideratge es dna al voltant duna temtica.

..4. Membres de Grups Estables ..5. Membres o socis i scies

Sn aquelles persones capaces de donar un cop de m en lorganitzaci duna activitat. Sidentifiquen molt amb el que fa lAssociaci, per per diverses raons no volen o no poden dedicar-shi de manera continuada.

Sn persones joves que participen de manera estable en lactivitat dun grup; lestabilitat daquesta participaci marca el seu carcter. Sovint, tamb el carcter temtic o de centre dinters. Els grups de teatre o de msica, les revistes, els jocs de rol... sn exemples daquest grau de participaci.

Sn persones que, ms enll demprar el projecte peridicament, podrien comprometres amb el projecte de manera mnima, a travs del comprims de pagar una quota i assistir a les assemblees de lAssociaci. Aquest perfil de persones s la base de lAssociaci, ja que han fet el primer pas que manifesta voluntat de comproms i responsabilitat. Fer-se soci o scia s una manera dexpressar pblicament que ests disposat a respondre uns deures i exercir uns drets.
55

MODEL DE CASAL DE JOVES

..6. Usuaris i usuries ..7. Consumidors i consumidores


Sn persones joves que participen amb algun nivell dassidutat a les activitats i els serveis de lentitat. De tant en tant passen pel local de lAssociaci, per exemple per connectar-se a Internet o quan shi fan activitats que els interessen.

Sn persones joves que assisteixen, consumeixen, molt espordicament una activitat associativa de tipus macro (concerts, festes). La segona lectura de lorganigrama, en canvi, s que fa referncia a all que habitualment descrivim en un relat sobre lorganitzaci duna entitat; all que en diem prpiament organigrama. Per aquesta lectura noms hem de , que descriuen tenir en compte aquells conceptes que apareixen en els rgans de govern dun Casal:

..Assemblea

s lrgan democrtic mxim en tant que reuneix la totalitat de socis i scies del Casal de Joves, s dir, totes aquelles persones que, duna manera o altra, shan comproms amb el projecte. s, doncs, lespai suprem de participaci i decisi. LAssemblea es regeix per les normes que hagin acordat les persones scies i pot fer-ho en sessi ordinria i en sessi extraordinria. Tal com ja hem explicat anteriorment, en funci de la mida i dinmica de cada Casal es fan ms o menys assemblees a lany.

56

MODEL DE CASAL DE JOVES

..Junta Directiva (JD)


La Junta Directiva s lrgan en el qual es troben les persones que coordinen el projecte general. Per tal de garantir que aquestes persones no dirigeixin tendenciosament el projecte, s lAssemblea qui les designa i els dna la confiana perqu socupin de la coordinaci. Les persones que formen part de la Junta es distribueixen responsabilitats referents al projecte general, que habitualment sn anomenades crrecs. Tanmateix, aquestes responsabilitats tamb poden ser assumides per ms duna persona (comissions o crrecs comissionats) o b per tot lequip, sense que ning sigui ms responsable sobre aquell tema que la resta. Algunes de les responsabilitats de la Junta Directiva o lequip coordinador, sn les segents:

..Responsable o comissi de relacions externes: Sn aquella o aquelles persones que socupen de les relacions amb altres

..Responsable o comissi de secretaria: Sn aquelles persones que socupen de lorganitzaci dels documents, com la ..Responsable o comissi de comunicaci/difusi: Sn aquelles persones que socupen de donar a conixer el Casal i les seves
realitzaci de les actes de les reunions, saben on sn els papers importants: projectes i memries.

entitats o institucions i que representen el Casal en aquestes ocasions. Cada Casal escull quines sn les relacions que vol tenir i s per aix que aqu trobem relacions com: plataformes o xarxes per a temes concrets i puntuals (plataforma per als drets socials, comissi de festa major, etc.), entitats locals (associaci de vens i venes, esplais, agrupaments, etc.), plataformes o xarxes permanents (consells locals de joventut, consells dassociacions, etc.), administracions (municipals o supramunicipals), plataformes sectorials (la Federaci de Casals de Joves) o altres agents del territori (instituts, comeros, etc.).

..Responsable o comissi econmica: Sn aquelles persones que socupen de portar al dia els nmeros de lentitat. ..Responsable o comissi pedaggica: Sn les persones que dediquen temps a pensar sobretot en la formaci i el

activitats. Des de la realitzaci de cartells per a les accions extraordinries, fins a la realitzaci de flyers o agendes mensuals. Tamb formen part de les seves tasques pensar en quins mitjans de comunicaci i revistes es vol que aparegui el Casal, realitzar articles dopini o posicionament o, fins i tot, organitzar una campanya de difusi amb algun lema que shagi decidit.

Controlar les entrades i sortides de diners. Revisar les campanyes econmiques. Estar al dia dels comptes corrents, llibretes i targetes.

projecte educatiu que significa el Casal. Pensar en les estratgies prctiques que es deriven de la lectura daquest llibre, per exemple. Pensar en projectes dobertura, de relleu o en accions que facin millorar la intervenci del Casal.

57

MODEL DE CASAL DE JOVES

..Coordinadores: ..Espai de coordinaci de grups (o gestora): Sempre que en el Casal de Joves hi hagi diversos Grups Estables ser positiu comptar amb un espai propi de coordinaci ..Espai de coordinaci de projectes: Igual que lespai de coordinaci de grups, pot existir un espai de coordinaci de projectes i/o activitats macro del Casal. Aquest ..Comissi de projecte

per aquests per tal de millorar la comunicaci i fomentar la interrelaci entre els diverses persones membres. Aquest espai en el qual es parla de lestat de cada Grup Estable, tamb pot estar integrat com una de les funcions de la Junta Directiva, en cas que el Casal consideri que no s necessari.

espai en el qual es parla de lestat de cada projecte i/o activitat, tamb pot estar integrat com una de les funcions de la Junta Directiva, en cas que el Casal consideri que no s necessari.

..Grups Estables

s lespai que sorganitza per tal que el grup dactivistes puguin pensar i executar una activitat (idear-la, organitzar-la a nivell logstic, distribuir les tasques, etc.). Aquestes comissions sactiven expressament per a la realitzaci concreta del projecte i es desactiva un cop finalitzat. La tipologia de projectes pot variar en temtica i durada. Sn projectes de temtica general i que busquen la incidncia externa, ms que linters personal per un tema especfic. Per exemple, podem tenir una comissi per celebrar laniversari de lentitat, que sactivar, anualment, dos mesos abans de la realitzaci (o el temps que requereixi lactivitat) i que es finalitzar amb la valoraci de lactivitat daniversari. Es poden activar comissions de projectes per a la setmana de la dona, per a jornades de consum, etc. Tamb es poden activar aquest tipus de comissions per a projectes de llarga durada que requereixen una dedicaci especfica, com projectes dobertura (intervenci als IES), de relleu, decologia (horts urbans), etc.

Espai que reuneix els socis i scies amb un inters temtic com. Les persones que componen aquest grup es mouen principalment per la temtica que els uneix, i busquen un espai per dur-la a terme. Tenen poca visi del projecte general del Casal. Els uneix per exemple lafici pel rol o la msica, el ball o les manualitats. Els grups de foc com diables tamb es consideren Grups Estables ja que els uneix la cultura tradicional. Lautonomia dels Grups Estables respecte al casal pot ser molt variada, segons cada entitat i cada grup. De fet, fins i tot poden gestionar la seva prpia economia de manera autnoma. Aix, podem dir que el Casal de Joves sorganitza a partir de la realitat participativa que t; s dir, el Casal busca tants espais de participaci com siguin necessaris perqu els socis i scies trobin el seu lloc.

58

moDEL DE CASAL DE JoVES

Veiem aquest quadre de manera ms visual:

Tal com sobserva, els usuaris i usuries i els consumidors i consumidores, com que no participen de manera estable al Casal, no compten amb rgans que els representin. Aquest fet, per, no els exclou de poder participar, per la qual cosa en la mesura del possible sels ha de motivar a fer-ho (convidant-los a les assemblees, fent servei de barra...). Tot i que ja sha dit anteriorment, insistim en la idea que totes aquestes classificacions no sn compartiments esttics i, encara menys, estigmatitzadors. Sn eines danlisi i funcionament que ens serveixen per millorar lorganitzaci i acci dall que fa el Casal.

59

6 MTODES I ESTRATGIES PER A LA INTERVENCI PARTICIPATIVA. COM DUR-LA A LA PRCTICA

Per tancar el document volem finalitzar amb un captol prctic, que serveixi al mateix temps com a guia per a les persones dirigents i com a recull destratgies i mtodes que fem servir per a dur a terme el nostre projecte de Casal de Joves. Al llarg del document hem fet una descripci sociolgica en el captol 2, hem emmarcat la nostra ideologia en el captol 3 i hem explicat la histria i orgens del nostre projecte en el captol 4. El captol 5, on hi ha les bases didentitat i lorganitzaci del Casal, s al que farem ms referncia al llarg dels prxims pargrafs. Recordem que la finalitat dels Casals de Joves s la transformaci social, per canviar tota aquesta realitat que hem descrit al captol 2. Per aconseguir el canvi social ens hem fixat lobjectiu deducar en participaci, s dir, deducar perqu tots els homes i dones joves spiguen participar i influir en el seu entorn. I per assolir aquest objectiu ho fem amb activitats culturals; tal com ja hem dit, a travs del nostre mtode: la intervenci cultural. Una idea que cal clarificar s que el nostre mtode i els nostres trets didentitat van lligats. El mtode deriva dels trets didentitat i, al mateix temps, all que ens dna identitat i ens diferencia s el mtode. El paper de les persones dirigents s el de conduir i estirar el carro del projecte. Quan es forma part de la Junta s per dur a terme el projecte i assumir les responsabilitats que sen deriven, i no tant per manar i portar a terme idees personals. Les persones dirigents treballen per a la consecuci de les idees collectives que shan decidit en assemblea. Al mateix temps les persones dirigents sn aquelles que tenen clar que el Projecte de Casal de Joves s tamb un projecte educatiu i que, per tant, una de les seves tasques s leducativa i la de fer de referents per a les persones noves que shi incorporen. Explicarem a continuaci sis estratgies que ens ajuden en aquesta tasca educativa de transmissi del projecte i dapoderament de noves persones joves. Ho farem duna manera gil, entrellaant teoria i exemples prctics. I ho farem seguint el fil duna hipottica intervenci. Imaginem, doncs, que ests al teu Casal i que hi ha un grup nou de persones que shan dincorporar a lentitat.

61

MTODE I ESTRATGIES PER A LA INTERVENCI PARTICIPATIVA.

6.1. Coneguem la gent i descobrim quins interessos t


Per a una bona intervenci el primer pas s conixer la persona. Saber quines coses li interessen i quina motivaci lha portat a venir al Casal o a posar-se en contacte amb nosaltres o venir a lactivitat que hem muntat. Aquest procs s fa a travs de la relaci informal, xerrant directament amb la persona. Trobarem que la persona mostra uns interessos i ens explica algunes coses sobre ella: qu li agrada fer, qu lha atret del Casal. Podem explicar-li quin s el Projecte del Casal, qu pot venir a fer, com funcionem i la podem convidar a continuar venint. Amb tot all que ens expliqui ens podem fer una idea dels seus interessos (objectius patents), per tamb quins sn els seus interessos ms personals, les seves necessitats socials i de relaci que no sn expressades (els objectius latents) i que habitualment la persona tamb vol satisfer venint al Casal. Si no fos aix, es quedaria a casa o desenvoluparia els seus interessos en solitari. Per exemple una persona pot tenir inters pel cinema i pot veure pellcules ella sola, a casa, passant tot el dissabte contenta i feli al sof menjant crispetes. Per la persona jove que sacosta al Casal i ens explica que li agrada el cinema, tamb busca trobar noves relacions i espera compartir el cinema amb altra gent. Com a persones dirigents del Casal s important saber equilibrar aquestes dues vessants, ja que si no es compensen, la persona deixar de venir. La reflexi terica diu: Cal tenir en compte que la motivaci que porta la persona jove a ser activa socialment (formar part duna associaci o b sser-ne usuria) pot ser molt diferent. Nosaltres parlem en aquest cas dels objectius patents i latents; s dir, daquells que sexpressen pblicament, com lafinitat a lactivitat que fa el Casal en direm objectius patents, mentre que daquells que queden camuflats i responen a una necessitat relacional en direm objectius latents. Els objectius latents es mouen i no tenen a veure amb la tipologia de lentitat a la qual es pertany. Pertanyen al mn de les relacions humanes, del desenvolupament personal; pertanyen a un mbit ms privat, fins i tot inconscient. Un safilia per relacionar-se, desenvolupar unes necessitat de lideratge, dautoafirmaci, de satisfacci de les seves necessitats afectives i de socialitzaci... La no-satisfacci dels objectius patents i latents o la presncia dun desequilibri en la demanda daquests per part dels membres del collectiu, pot fer bolcar o enfonsar la nostra missi com a entitat.
62

MTODE I ESTRATGIES PER A LA INTERVENCI PARTICIPATIVA.

En els collectius juvenils aquesta dualitat dobjectius tamb apareix. I adquireix una major importncia en la mesura que com que en letapa juvenil sest construint lmbit dafectes els collectius juvenils tenen un fort component de collectius relacionals, independentment de la seva estructuraci estatutria.

6.2. Ensenyem a participar


Ara ja coneixem els nois i noies joves del grup nou, sabem quines inquietuds tenen i vnen sovint pel Casal. Hem xerrat amb cadascuna de les persones i hem identificat les necessitats i habilitats que tenen. Per iniciar-se en la participaci lnica manera s participant. Aix doncs, sendinsaran en la realitzaci dactivitats. Com que tot aprenentatge ha de ser progressiu, les anirem introduint en les diferents fases dun procs participatiu, perqu arribin a adquirir totes les habilitats i puguin participar a totes les fases. Tal com hem explicat al captol 5.3.1 la cultura s un tret didentitat i lapliquem a travs de la intervenci cultural organitzant activitats. Com ms vegades passem per les fases de la participaci ms habilitats adquirirem. I s que a participar saprn participant. Aquesta s la nostra mxima on el procs pren protagonisme davant dels resultats i lactivitat esdev un mitj en si mateixa. Parlem en aquest cas de valorar activitats en funci del grau dincidncia que tenen sobre les persones que les organitzen i no pas en funci de la seva capacitat darribar a moltes persones numricament parlant (consumidors/ores). Per aix, la proposta del Casal de Joves entn lactivitat com un mitj per a laprenentatge. Lactivitat s el mitj; lobjectiu, canviar conscincies a travs de la implicaci de joves en lorganitzaci daquestes activitats. En el treball amb joves, del que es tracta s demprar la cultura com a excusa per a la intervenci. s a dir que buscarem que les persones joves siguin protagonistes de lacci cultural (executores de la realitzaci de les seves prpies inquietuds) i al mateix temps promourem que aix es correspongui amb un procs daprenentatge participatiu: aplicarem les fases de la participaci de manera progressiva per tal que el desenvolupament duna activitat cultural prengui ms fora per a la seva organitzaci que no pas per a la seva execuci. Recordem quines sn les fases de la participaci i la seva teoria: Totes les persones reaccionem davant duna situaci concreta o un problema (la crisi econmica, la situaci laboral, la convivncia a lescala de vens i venes, la situaci de les dones, la manca despais per a expressions arts63

MTODE I ESTRATGIES PER A LA INTERVENCI PARTICIPATIVA.

tiques juvenils al nostre municipi, etc.) i ho fem segons els nostres valors o posicionaments ideolgics, per simple o poc conscient i estructurat que sigui aquest procs. De lanlisi daquesta realitat en sortir una opini o posicionament. I, en alguns casos, aquest posicionament donar peu a altres fases ms elaborades, les quals permetran la construcci dun projecte. Sn just aquestes fases que ens permeten passar de la reflexi a lacci, les que es poden desenvolupar en el marc del Casal. Vegem-ho:

..Una idea o proposta per tal de modificar la

..Una planificaci per tal de poder imaginar una ..Lorganitzaci del projecte, per disposar de les
estratgia dacci que contempli els diferents factors necessaris, i aix afrontar amb xit all que es proposa. eines i els preparatius del que hem definit a la planificaci i per reunir els recursos, siguin monetaris o infraestructurals, vinguin de la prpia entitat (autofinanament) o siguin aliens (si hi participa un finanador extern en forma de donaci, subvenci, conveni...), etc. els recursos disponibles per tal de fer realitat all que sha proposat. resultat i del procs.

situaci preexistent i arribar a una altra que sadeqi ms a la situaci desitjada.

..Lexecuci del pla traat, en qu es disposen ..I finalment, lavaluaci dels objectius, del

Tot aix dna una altra realitat, cosa que ens torna una altra vegada a linici del procs, fent una nova lectura de la situaci, etc. Per tal de dur a terme cada una de les fases cal saber que shan de donar unes capacitats i, per tant, s bo tenir en compte que aquestes no sadquireixen dun dia per laltre. Tal com veurem en el segent punt ladquisici de capacitats s progressiva. Hem danar a poc a poc, adaptantnos a les habilitats de la persona i als seus interessos. Recordem que la participaci ha de respectar al mxim la llibertat de la persona, s aquesta la que decideix fins on implicar-se. Si li oferim quelcom massa complex, que no sadapta a les seves possibilitats, no continuar el procs. Aix doncs femho progressivament.
64

MTODE I ESTRATGIES PER A LA INTERVENCI PARTICIPATIVA.

6.3. Pas a pas: la progressi de laprenentatge


El nostre grup de persones joves liniciarem introduint-lo en letapa dexecuci de lactivitat, s dir, a partir que ens ajudin a realitzar quelcom que ja est fet i decidit. Com per exemple muntar la sala per a una projecci, realitzar un torn de barra en un concert o anar a comprar el material per al carnaval. Quan ens hagin ajudat a fer aquella acci moltes vagades ja la podran fer amb autonomia i sense el nostre acompanyament. Aix podran passar a participar en la segent fase: organitzant, i assistint a la reuni de la repartici de tasques aportant la seva experincia i visi de com fer les coses. Amb el temps sincorporaran a les fases de planificaci: implicant-se amb molta anterioritat abans de la realitzaci. I aix anirem pujant fins que la persona prengui posicionaments personals sobre situacions concretes (primer sobre les activitats del Casal, desprs sobre les accions al barri i, fins i tot, amb el temps, sobre lorganitzaci global del mn). La teoria ens explica ms detalladament tota la progressi: Tot aprenentatge suposa un procs en qu lindividu assoleix noves habilitats. Per assolir aquestes habilitats necessitem temps i prctica. I una activitat adequada a les possibilitats de cada persona. Per tant en lelaboraci de les nostres estratgies tindrem en compte la progressivitat de lacci i la seva complexitat. Farem servir la realitzaci dactivitats per a dur a terme aquest aprenentatge participatiu. Aix en un estat inicial, caldr proposar la participaci en activitats de curta durada i poca complexitat, que permetin lassoliment dels objectius. A mesura que les persones disposin de ms competncies sels podran proposar projectes ms complexos i de ms llarga durada.

65

MTODE I ESTRATGIES PER A LA INTERVENCI PARTICIPATIVA.

..1r. Les persones dirigents planifiquen i organitzen les activitats, els nous nois i noies joves les consumeixen. ..2n. Les persones dirigents planifiquen i organitzen les activitats conjuntament amb els nous nois i noies joves. ..3r. Les noves persones joves planifiquen i organitzen les activitats amb el suport de les persones dirigents. ..4t. Autonomia plena.
En aquestes fases les tasques i responsabilitats que han de realitzar els ms joves aniran in crescendo en complexitat i durada; fins arribar a lautonomia de la persona i a una assumpci de responsabilitat mxima. Etapes dun procs daprenentatge participatiu:
Etapes Fase 1 Les persones dirigents planifiquen i organitzen les activitats, els nous nois i noies joves les consumeixen. Tasques que duen a terme els nous nois i noies joves

Si esquematitzem el procs daprenentatge el podem dividir en etapes progressives:

Fase 2 Les persones dirigents planifiquen i organitzen les activitats conjuntament amb els nous nois i noies joves.

..Consumeixen activitats. ..Expressen els seus interessos, inquietuds, necessitats. ..Donen opini sobre lactivitat que es realitza. ..Opinen, fan propostes dactivitats. ..Ajuden a realitzar activitats: fent de matxaca. ..Sincorporen de manera gradual en espais de decisi de lorganitzaci de lactivitat
(opinen dacord amb lexperincia adquirida fent de matxaca).

..Assumeixen la responsabilitat en lorganitzaci duna part de lactivitat. ..Ajuden altres persones. ..Tenen alg que els assessora. ..Plenament: formen part plena duna comissi de treball. ..Opinen, fan propostes: de programaci dactivitats i daspectes quotidians del projecte. ..Assumeixen la responsabilitat en lorganitzaci duna activitat/projecte: sn responsables ..Opinen, fan propostes: daspectes i definicions del projecte.
duna comissi o equip de treball.w

Fase 3 Les noves persones joves planifiquen i organitzen les activitats amb el suport de les persones dirigents.
66

MTODE I ESTRATGIES PER A LA INTERVENCI PARTICIPATIVA.

6.4. A cadasc el que necessita: segmentaci de persones i diversificaci despais


El nostre grup est compost per diverses persones i no totes tenen les mateixes habilitats ni els mateixos interessos. Com ho fem perqu tothom vagi assolint els objectius? Com ho fem per ensenyar a tothom a participar? Doncs adequant les nostres activitats i els nostres espais de participaci a les seves caracterstiques. Per aix utilitzem estratgies de segmentaci de les persones i de diversificaci dels espais de participaci. s quelcom complex perqu es tracta de combinar molts elements. Ho expliquem amb ms detall.

..Primer fem una classificaci de les caracterstiques de les persones que hi ha al Casal i aix les podem agrupar. ..A cada grup li oferim activitats concretes perqu avanci en el procs

Quan ens referim a la segmentaci i la diversificaci com a estratgia per a laprenentatge fem una triangulaci amb diferents classificacions i estructures.

..Per ltim creem un espai en lestructura orgnica del Casal per estabilitzar aques-

daprenentatge (les reunions tamb sn una activitat!) tenint en compte lequilibri entre els objectius latents i patents.

ta participaci i aconseguir que les persones vagin passant per aquests espais. El nostre ideal s que els nois i noies joves arribin a estar a les juntes directives, esdevinguin dirigents dentitats i com a tals agents actius socialment que podran intervenir en el seu entorn, ara des dun Casal de Joves, i al llarg de la seva vida en altres espais o entitats, que decideixin.

Segmentar, vol dir identificar les caracterstiques dels collectius amb els quals treballem, per tal de poder donar una resposta adequada a cada un

67

MTODE I ESTRATGIES PER A LA INTERVENCI PARTICIPATIVA.

daquests, adaptant les estratgies, els objectius i els recursos. Per segmentar tamb vol dir entendre que no tothom t les mateixes capacitats ni objectius a lhora dintervenir. Les persones dirigents dun Casal tamb tenen caracterstiques concretes i, per tant, no tothom pot intervenir de la mateixa manera. Hem de tenir en compte diversos aspectes a lhora de definir les caracterstiques dels collectius: Motivaci: objectius patents i latents Com hem explicat a linici del captol, a la primera estratgia, cal tenir en compte que la motivaci que porta a la persona jove a ser activa socialment (formar part duna associaci o b ser-ne usuria) pot ser molt diferent. Nosaltres parlem en aquest cas dels objectius patents i latents; s dir daquells que sexpressen pblicament, com a afinitat a lactivitat que fa el Casal en direm objectius patents, mentre que daquells que queden camuflats i responen a una necessitat relacional en direm objectius latents. Experincia associativa Una altra caracterstica que ens serveix per segmentar el grup s el grau dexperincia de cadasc. Cal tenir en compte que no s el mateix un membre nou dun casal que ja ha format part dun sindicat destudiants o dun esplai que un membre que per primera vegada t contacte amb una associaci. Conscincia social Les persones a les quals el Casal accedeix poden ser de moltes tipologies i la seva capacitat danlisi i posicionament davant la realitat pot ser molt diferent. Aquesta capacitat de relacionar causes i conseqncies socials i adquirir una postura davant daquestes implica que existeixi ms o menys potencialitat dassumir ms o menys responsabilitats. Per aix, tamb cal tenir-la en compte a lhora de determinar quin s lobjectiu, lestratgia i els recursos que hi hem de dedicar. Habilitats socials, sociabilitat El Casal s un projecte collectiu i, com a tal, requereix cert gaudi de les relacions personals que shi desenvolupen. No vol dir en absolut que les persones membres dun Casal hagin de ser amigues, per en tot cas s que cal tenir en compte les seves capacitats relacionals a lhora de pensar com ha de ser la intervenci. Nivell maduratiu La maduresa de les persones generalment no es manifesta amb objectivitat per s que en podem determinar les conseqncies que sen desprenen. De
68

MTODE I ESTRATGIES PER A LA INTERVENCI PARTICIPATIVA.

fet, sovint sobserva a partir de lequilibri entre la conscincia de les capacitats i lassumpci de responsabilitats. Edat Ledat tamb condiciona lacci en el sentit que existeixen unes necessitats prpies per a cada edat. Tot i que no existeixi una lnia clara entre les diverses edats, s que podem orientar-nos per una srie de necessitats explcites fora comunes en cada una de les franges dedat que apareixen al quadre.

..Adolescents (14-16 anys) ..Joves (17-24 anys)


s una etapa en qu la relaci social pren especial importncia. La famlia deixa de ser lespai de referncia i integrar-se en un grup s un objectiu. Alhora els estudis, i lobligatorietat social daquests, sn lactivitat principal de la persona, i all que ocupa i organitza el seu temps diari.

..Joves adults (25-30 anys)

En aquesta etapa els objectius personals i les ocupacions diries es reparteixen entre cursar uns estudis i buscar una feina. Depn de les decisions de cada persona, per s el moment que habitualment sinicia lemancipaci; per tant, tenir una feina i un habitatge sn fites importants.

La condici de jove avui sestableix fins a edats molt avanades per les dificultats demancipaci. Fins als 30 anys s possible estar sense una emancipaci plena i, per tant, no gaudir de feina i habitatge. En aquestes edats la preocupaci per la feina i lhabitatge sn objectius principals.
69

MTODE I ESTRATGIES PER A LA INTERVENCI PARTICIPATIVA.

Presncia i voluntat No tan sols es tracta de definir les caracterstiques intrnseques a lindividu, sin que cal tenir en compte el factor temps. Hi ha moltes persones amb experincia, conscincia, habilitats socials i alt nivell maduratiu que accedeixen al Casal per de manera molt intermitent perqu han decidit prioritzar altres projectes. Per tant, tamb caldr tenir en compte ls i la presncia en el projecte, a lhora de plantejar la nostra acci. Aquesta classificaci i segmentaci en funci de diferents criteris ens permetr optimitzar els objectius, recursos; millorar els resultats i escollir amb qui i com volem intervenir (no podem arribar a tothom i no tothom necessita la mateixa intervenci). I ens permetr organitzar els espais del Casal per donar resposta a aquesta realitat diversa. Daix en diem diversificaci despais. La diversificaci despais, com a estratgia de sistematitzaci, s una forma de sistematitzar els recursos que ens permetran respondre a les caracterstiques del grup. s a dir, tot i que sabem que en el mn de la intervenci juvenil les frmules han de ser flexibles i no existeixen les receptes mgiques, val la pena pensar que, un cop definits els diferents collectius amb qui treballem, aix com les potencialitats de cada un, hem dadequar-los una resposta. Aix, adaptem tota lestructura del Casal de Joves a lestructura de participaci (la pirmide de la participaci anteriorment definida al punt 5.3.2). s a dir, facilitem que el Casal, com a associaci, sadapti als diversos graus, de manera que es pugui dotar de les activitats necessries perqu cada membre adquireixi habilitats participatives per convertir-se en una persona que cada vegada ms participa socialment. Com que no naixem apresos ni apreses, anir b que, per a cada collectiu pensem una activitat concreta, un espai orgnic definit i uns recursos perqu cadasc es pugui desenvolupar. De la mateixa manera que en leducaci formal no sensenya a una persona a multiplicar abans de sumar (perqu en la multiplicaci est implcita la suma), no es pot aprendre a dirigir reunions si prviament no hem aprs a fer un ordre del dia (ja que dirigir reunions implica saber fer un ordre del dia). Aix no significa que les persones que dirigeixen reunions ho hagin de fer sempre, sin que cal anar pas per pas en lassumpci de responsabilitats. De fet, la idea seria capacitar tanta gent com sigui possible perqu tingui la possibilitat dassumir un comproms mxim (dirigir lAssociaci), de manera que cadasc lliurement pugui decidir en funci de la seva voluntat i de cada moment, en quin grau simplica.
70

MTODE I ESTRATGIES PER A LA INTERVENCI PARTICIPATIVA.

La proposta sistemtica s all que anomenem la triple estructura. Fem-li una ullada amb detall.
Lestructura de participaci Persones dirigents juvenils Lestructura dactivitats Activitats de direcci general Activitats de direcci temtica Lestructura orgnica Junta directiva

Responsables de Grups Estables i Comissions

Coordinadora de Grups Estables i Projectes

Activistes

Activitats tasca

Comissions de Projectes

Membres de grups

Activitats de grup Activitats dassistncia regular i de temtica general (i lassemblea) Activitats ds

Grups Estables

Socis i scies

Assemblea

Usuaris i usuries

----

Consumidors/es

Activitats de consum

Totalitat de joves

Activitats de rebuda

Estructura de participaci s lestructura que identifica i classifica els diferents nivells de la participaci. Lestructura de participaci queda representada a lorganigrama del punt 5.5 de color blau.

..Totalitat de persones joves que no fan res. ..Consumidors i consumidores: joves que assisteixen a activitats macro (concerts, festes majors, etc.). ..Usuaris i usuries: consumeixen activitats interactuant (tallers, xerrades...). ..Socis i scies: els agrada el projecte i sassocien. Treballen pel projecte. ..Membres de Grups Estables: si sagrupen per un centre dinters com i volen treballar-lo, formaran un Grup Estable. ..Activistes: ajuden a lorganitzaci i la realitzaci de les activitats del Casal per no
nassumeixen la responsabilitat.
71

MTODE I ESTRATGIES PER A LA INTERVENCI PARTICIPATIVA.

..Responsables: es fan responsables dun Grup Estable, duna activitat concreta o duna comissi. ..Persones dirigents: es creuen el projecte en general i volen treballar-hi.
Estructura dactivitats La tipologia dactivitats tamb ha de ser adequada al collectiu. Per tant, hem de ser conscients que no podrem fer activitats de direcci amb les persones usuries per dos motius: duna banda, perqu no s el paper que han decidit desenvolupar dins del Casal i, de laltra, perqu han dadquirir capacitats de mica en mica per a poder-les realitzar. Per tant, es tracta de veure que:

..La totalitat de joves: en aquest cas noms els dedicarem activitats de difusi. ..Usuaris i usuries: aquestes persones usen lespai i per tant sovint es vinculen a
sn les prpies daquest collectiu. Consumeixen activitats del Casal sense vincular-shi amb continutat. Les activitats de consum, com concerts o qualsevol activitat macro, arriben a moltes persones, per s complicat que a partir daquestes puguem capacitar en ciutadania les persones que hi assisteixen.

..Consumidors i consumidores: tal com defineix la paraula, les activitats de consum ..Socis i scies: lactivitat principal dirigida als socis i scies s lAssemblea. No s ..Membres de Grups Estables: les activitats prpies dun grup estan enfocades a

activitats de servei (servei de bar, aula de noves tecnologies, viatgeteca, consultes, etc.). Sn les activitats prpies de lespai de trobada.

massa habitual, per, que aquestes persones siguin scies i no facin cap altra activitat que assistir en aquest espai, ara b, hem de donar marge als qui noms es vulguin implicar en aquest punt.

..Activistes: aquestes persones sn capaces de dur a terme tasques concretes. Sense ..Responsables: aquestes persones sn capaces de dirigir projectes concrets. ..Les persones dirigents: tenen la capacitat i voluntat de dirigir el projecte. Per tant,
Adonar-se daquesta adequaci no significa estigmatitzar els collectius. Del que es tracta s que a partir de lactivitat que dirigim a cadascun dells puguem accedir als interessos dels qui tinguin voluntat danar ms enll. La funci del Casal s estirar la corda perqu cada persona pugui adquirir all que s necessari perqu, en cas que vulgui, pugui dirigir lAssociaci o b una activitat concreta.
72

temtiques concretes i es desenvolupen al voltant dun inters conjunt entre el mateix grup. Les persones membres dels Grups Estables participen del Casal perqu tenen capacitat i inters per fer una activitat constant.

que necessriament tinguin una visi global, les persones activistes tenen interessos ms enll dels individuals.

sn persones amb qui es poden fer activitats de direcci que demanin implicaci, esfor i concentraci. Tamb s una activitat daquest collectiu, pensar quina tipo logia dactivitats shan doferir a la resta de membres del Casal.

MTODE I ESTRATGIES PER A LA INTERVENCI PARTICIPATIVA.

Estructura orgnica A la identificaci de lestructura de participaci hi ha de correspondre una estructura orgnica, on es pugui representar la gent. Lestructura orgnica queda representada a lorganigrama del punt 5.4 de color gris.
midores, com que no participen al Casal de manera estable no tenen rgans de representativitat. Per hem de procurar motivar que hi participin, per tant, hem destar oberts a les propostes que facin i els hem de motivar a collaborar amb el CJ: convidar-los a les assemblees, a collaborar en la realitzaci duna activitat, etc.

..La totalitat de gent jove, els grups dusuaris i usuries, i de consumidors i consu-

..Per als socis i scies de lentitat tenim lAssemblea, el mxim rgan democrtic. ..Per al centre dinters com, tenim els Grups Estables (GE). ..Abans de la realitzaci duna activitat, cal lespai on sorganitza. Aquest espai (comissi) on es distribueixen tasques molt concretes s el propi dels activistes. ..Si tenim un nombre determinat de Grups Estables, s molt important crear una ..Per als homes i dones joves amb ms comproms, existeix la Junta Directiva. s el
parlament de lentitat.

coordinadora, ja que interrelacionar les persones membres, fent-les partcips del treball que es realitza. El mateix passa si tenim comissions de treball o grups de treball que preparen activitats.

No cal fer una gran estructura, si no complim uns requisits. Les estructures serveixen per delimitar espais concrets de participaci. Si la nostra entitat s petita no cal dividir molt la gent, potser no calen GE ni tants espais. En aquest cas, podrem parlar duna estructura de Grup de Joves, on les coses es collectivitzen ms i tothom participa a la majoria dafers de lentitat. Aix s, tenir clares les diferncies entre lAssemblea i la Junta Directiva s important.
73

MTODE I ESTRATGIES PER A LA INTERVENCI PARTICIPATIVA.

6.5. Diversifiquem les activitats


Al llarg del document ens hem referit a la intervenci cultural com a mtode (veure 5.3.1), en qu lactivitat s un mitj per a laprenentatge. Dactivitats en podem fer de molts tipus i cada Casal les adaptar a les caracterstiques dels seus grups i de la seva realitat. Com que en aquest document es tracta de classificar i sistematitzar per tal que ho pugueu dur a la prctica, tamb hem fet una classificaci de la tipologia dactivitats. Es tracta que varieu les activitats segons les caracterstiques del grup i els objectius que amb aquest us plantegeu. En lmbit pedaggic, s a dir, segons en el moment daprenentatge que es troba el grup i tenint en compte les habilitats participatives haurem de realitzar activitats de ms o menys complexitat. Tanmateix, pel que fa als objectius explcits que estem treballant amb les activitats, podem diferenciar-ne de tres tipologies: de sensibilitzaci, dintervenci i de dinamitzaci.

..Les activitats de sensibilitzaci


Tenen la intenci dinformar sobre una temtica concreta. Es tracta de sensibilitzar les persones sobre un tema concret, de fer-los remoure alguna cosa. Pel que fa a la intervenci amb nous grups, sn aquelles que podrem realitzar en un passaclasses a linstitut ms proper del Casal, parlant duna problemtica concreta (exposicions sobre sexualitat, campanyes sobre consum, etc.) Per a aquestes accions no necessitem un grup amb predisposici, ni un espai concret.

74

MTODE I ESTRATGIES PER A LA INTERVENCI PARTICIPATIVA.

..Les activitats dintervenci


Tenen la intenci de fomentar el debat i lanlisi crtica. Aqu es poden fer cinefrums, xerrades, accions de reivindicaci o activitats explcitament formatives. Aquestes necessiten un grup amb predisposici i un espai. Les activitats dintervenci tenen un rerefons ms reflexionat que implica un cert debat i conscincia sobre all que fem i, per tant, sn activitats que requereixen temps i repetici, per tal danar interioritzant les idees que sen desprenen.

..Les activitats de dinamitzaci

Tenen la intenci de divertir-nos o donar-nos a conixer. Aquestes poden variar en complexitat segons vulguem fer-les amb un grup nou o si les fem amb gent experimentada. Poden ser molt variades i ms o menys complexes: organitzaci de concerts, calotades o festes... Pel que fa al contingut la nostra finalitat de transformaci social ens ha fet desenvolupar mltiples estratgies per treballar lacci social dins el Casal. Per tant, amb laplicaci daquestes estratgies ajudarem a interioritzar valors dacci crtica en tots els membres de la nostra entitat.

..Vocalia dacci social

Pensar i crear activitats dacci social requereix una dedicaci de temps important i de persones que hi pensin de manera continuada. Si tenim en compte que la transformaci social s un tret identitari dels Casals, consolidar una vocalia per treballar el tema s una de les eines ms adients que hi ha. Lexistncia duna vocalia ha dassegurar que es treballi lacci social de manera transversal a totes les activitats o b a partir de crear-ne despecfiques. La tipologia dactivitats pot ser tan variada com vulguem: des de repartir trptics per fer difusi dun tema candent (lus del espai pblic per part de les entitats juvenils, les condicions de treball dels pasos desenvolupats o el repartiment de la riquesa mundial), fins a accions extraordinries com jornades o festivals de ms dun dia (jornades sobre consum sostenible, festivals interculturals, etc.) Com ms propera sigui la temtica per tractar, ms motivadora. s convenient comenar per temes locals que afecten directament la gent jove dels Casals i poc a poc treballar aspectes cada cop ms globals: coses que afecten el barri, la ciutat, la pennsula, el continent, el mn. s interessant fer visible com ens afecten en lmbit local lorganitzaci global del mn i aplicar aquell lema de pensa globalment, actua localment.

75

MTODE I ESTRATGIES PER A LA INTERVENCI PARTICIPATIVA.

..Fer visible lactivitat poltica local


Parlar de com ens afecta la poltica local s una bona manera de crear conscincia crtica. Qui decideix com sorganitza la ciutat? Com es decideix? Quines repercussions t en la poblaci que hi viu? Quines coses decideix la poblaci daquell municipi? Quins canals de participaci existeixen? Qu puc fer com a ciutadana o ciutad? I la nostra entitat qu pot fer? I amb altres entitats del municipi? Lorganitzaci social del nostre entorn no s casual i conixer tot el mecanisme de funcionament ens dna eines per poderlo canviar. Sovint la informaci s difcil de trobar, o no soferix pblicament, o els mitjans de comunicaci es fan ress noms duna part. El Casal com a agent social t voluntat dincidir en la vida pblica i en lorganitzaci del municipi; s per aix, que es fa imprescindible fer visible lactivitat poltica del municipi i debatre sobre aquest tema dins el Casal.

..Treballar amb altres agents del territori


De la mateixa manera que a nosaltres ens afecta la poltica local tamb aquesta afecta altres entitats del territori. Hi haur entitats amb les quals compartim fites i amb les quals podem fer un treball conjunt. All on no po dem arribar noms amb la nostra Associaci ho aconseguirem amb daltres. Ja sabem que la xarxa associativa s ms que la suma de les parts, tot i que implica un esfor en lorganitzaci. Treballar en xarxa requereix molt de dileg, conixer laltre i compartir objectius. La manera dorganitzar-se amb els altres tindr certes dificultats en tant que cada entitat t una manera de treballar i per aix es fa necessria una bona planificaci: una coordinaci peridica, una comunicaci fluida (que totes les entitats tinguin tota la in76

MTODE I ESTRATGIES PER A LA INTERVENCI PARTICIPATIVA.

formaci), una planificaci de la feina amb les tasques i els grups de treball clars i, s clar, una valoraci per poder millorar la propera vegada. El treball amb altres agents tamb requereix un temps i repetici fins a consolidar-se, igual que els nostres aprenentatges. Us hem descrit algunes de les estratgies que podeu utilitzar per fomentar lacci crtica, per es poden realitzar infinitat dactivitats. El que s importat no s lacci en si, sin que les persones adquireixin una visi crtica de la seva realitat. Hi ha moltes maneres de fer-ho i totes sn vlides mentre aconseguim lobjectiu que ens proposem.

6.6. Prenem conscincia dels aprenentatges adquirits


Ja hem dit que el nostre s un projecte educatiu. Volem educar en participaci i ho fem amb totes les estratgies que hem explicat en els apartats anteriors: adaptant-nos a les caracterstiques de les persones; utilitzant lactivitat com a mitj i duna manera progressiva. A ms ens organitzem per oferir diferents espais de participaci amb diferents graus dimplicacions i responsabilitats com expliquem a lapartat 6.4 daquest document. En aquest apartat volem remarcar els diferents aprenentatges que es realitzen en un Casal de Joves. Al llarg de tot el procs es fan aprenentatges parallels: individuals, collectius i socials. Com a persones dirigents del Casal s important assegurar que es realitzen activitats que abracen tots els aprenentatges. Per exemple, es pot realitzar una activitat cultural per celebrar el carnaval. Aix, estarem treballant que la gent individualment pugui adquirir habilitats manuals fent la disfressa. A banda, per, si proposem, a ms, fer una comparsa i participar a la rua del barri, treballarem les habilitats de treball en equip i coordinaci amb altres entitats i si, a ms a ms, fem que la temtica reivindiqui un equipament esportiu pel barri, estem creant conscincia de canvi i dincidncia en lentorn. La teoria ens ho explica duna manera ms completa: Els Casals de Joves sn un tipus dassociaci que, ms enll de tenir uns interessos propis, tenen linters de millorar la qualitat democrtica del seu entorn, a travs densenyar els nois i noies joves a participar. Per tant, aconseguir que el jovent dun territori simpliqui ms en els afers collectius, que no ho feia anteriorment significa que el Casal est realitzat part de la seva funcions amb xit. Per el cert s que en laprofundiment daquesta participaci de la ciutadania jove organitzada, el procs daprenentatge s mltiple i divers: les persones membres dun Casal no
77

MTODE I ESTRATGIES PER A LA INTERVENCI PARTICIPATIVA.

tan sols adquireixen habilitats individuals (que tamb) sin que adquireixen conscincia com a part dun tot, s dir, com a agents de transformaci de lentorn. s per aix que definim els aprenentatges adquirits en el procs en tres grans blocs: individual, collectiu i social. Alguns exemples dels aprenentatges adquirits en la prctica associativa:

..Responsabilitzar-se ..Reflexi, esperit crtic ..Creativitat, respecte, comproms ..Habilitats comunicatives ..Desenvolupament ..Organitzaci personal ..Formaci ..Autorealitzaci ..Lliurepensament
de potencialitats personals

Individual

..Integrar-se ..Activisme actiu ..Treball en equip ..Crear projectes, ..Socialitzaci, cooperaci ..Sentit de pertinena ..Conixer altres persones ..Discussi i debat ..Hbits de convivncia ..Creaci de discurs ..Repartir tasques ..Millora de ..Coordinar-se ..Autogestionar-se ..Presa de decisions ..Fer reunions ..Democrcia transpa..Creaci doci
alternatiu rent: informaci compartida, espais oberts de decisi la democrcia interna/externa confrontaci amb els altres procs creatiu compartit

Collectiu

..Sentiment de barri ..Repercussi social ..Fer xarxa ..Relaci amb lAdministraci ..sser referent juvenil al barri i municipi ..Participaci ..Establir relaci amb

Social

..Incidncia en lentorn ..Anlisi crtica de lentorn ..Crear ms espais de participaci ..Implicaci

entitats juvenils del barri (esplai, casals...)

78

MTODE I ESTRATGIES PER A LA INTERVENCI PARTICIPATIVA.

..Individual
Imaginem que una persona sapropa a un Casal de Joves sense haver tingut cap experincia participativa anteriorment. La primera cosa amb qu es troba s que entre les parets del Casal existeix un microfuncionament que es diferencia del que veiem al carrer. Estem parlant de les habilitats socials ms bsiques, s a dir, daquelles que li serveixin per desenvolupar-se individualment. Estem parlant de les habilitats mnimes per anar per la vida: respectar-se, escoltar, responsabilitzar-se, ser net, estar informat. Per adquirir totes aquestes habilitats, no s necessria lexistncia duna associaci, tot i que aquesta hi ajudi. Parlarem dun primer nivell daprenentatge.

..Collectiu

..Social

En un segon nivell, fem referncia als aprenentatges que tenen a veure amb la construcci i lorganitzaci collectiva del coneixement. Per tal de desenvolupar aquests aprenentatges s necessari que existeixi una associaci, ja que no sn viables i no es donen en un grup damics. Mentre que el primer nivell daprenentatges es podrien aplicar en una conversa de bar, en aquests cas s necessria una estructura associativa per desenvolupar-los.

A banda daquestes dues tipologies daprenentatges, que sn comunes a qualsevol associaci, en el cas dels Casals de Joves, entenem que hi ha un tercer nivell daprenentatges: el social. Els Casals de Joves han de ser entitats implicades en el territori i promotores de xarxes, ja que noms aix entenem que podem aprofundir en la qualitat participativa dall on som.

79

AGRAMENTS
Tal com ja sha explicat a la introducci del llibre, aix que ara teniu a les mans s, en la seva major part, la compilaci duna srie de textos i documents que havien estat escrits anteriorment. Aix significa que, tot i que algunes persones nhgim assumit la coordinaci, el mrit s collectiu. Volem agrair, per tant, a totes aquelles persones que heu fet possible que avui Casals de Joves de Catalunya tingui lAixequem la persiana, s dir, tingui la seva prpia proposta de projecte. En primer lloc, a tots els Casals membres de la Federaci, per la seva tasca diria, per la seva feina incansable, per mantenir els projectes vius i per dotar de contingut real all que aqu expliquem amb paraules. En segon, al Fidel Gonzlez, per haver insistit tant, per ser el primer a teoritzar que limportant que s la tasca dels Casals de Joves, per haver-nos acompanyat en aquest procs i per haver escrit tant i tant. En tercer, al Txus Sanz, histric amic de la Fede i collaborador especial en el captol 2, dedicat al marc sociolgic. En quart, a tots els Secretariats que ha tingut la Federaci, per haver fet possible molts debats que avui podem materialitzar en posicionaments i idees. Al Gus Saeta, al Jes Ramrez, al Ramon Ramrez, al Pedro de Haro, a lAnna Montoriol, al Xavi Viader, al Joanen Ferrer, a lAmparo Redondo, al Marc Rabascall, al Fer Bonet, al Sergio Ortega, a lAnton Cabayol, al Guillem Gabernet, a la Pili Luna, a la Irene Tarrs, al Llus Ferrer, al Ral Saez, al Xavi Cabrera, al Ramon Oa, a lAli Pearoya, a lAleix Prats, al Marc Suri, al Carlos Lopera, a la Coral Escobar, a lAzahara Ribes, al Joan Montes i al Gonzalo Candanedo. En en cinqu i darrer lloc, a lestructura tcnica (la dara i les anteriors), per haver estat sempre una mica casalera. Grcies!

Bibliografia
ACCI ESCOLTA DE CATALUNYA (2003) Projecte educatiu dAcci Escolta de Catalunya. Barcelona: AEC AJUNTAMENT DE BARCELONA. (2008). Pla dequipaments juvenils de Barcelona 20082015. Barcelona: Ajuntament de Barcelona

CABAYOL, A.; HORTS, D.; LLOPIS, M.; MARTN, C.; PREZ, O.; SURI, L.; VILA, P. (coord.) (2002) Projecte educatiu dEsplac.
Mtode pedaggic i model de centre. Barcelona: Esplais Catalans.

ESOMBA, M. A. (2008). Codi obert, programari lliure per a caps.


Valldoreix: Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya.

FUNDACI FRANCESC FERRER I GURDIA (2006). Organitzem-nos! Una guia de poltiques prctiques per a joves i grups locals. Barcelona: Fundaci Francesc Ferrer i Gurdia. (Col. Quaderns deducaci popular, nm. 3). GONZLEZ, P.; MARTIN, G.; SERRANO, J. (1993). Las casas de
juventud, espacios de libertad. Informe sobre las casas de juventud de Barcelona. Barcelona: Fundaci Francesc Ferrer i Gurdia.

LUQUE, S.; SERRANO, J.; SANZ, J.; MARTN, G. (2004).


LEmancipaci dels joves catalans, el cam a recrrer. Barcelona: Fundaci Francesc Ferrer i Gurdia. (Col. Poltiques de joventut, nm. 1).

LUQUE, S.; SERRANO, J.; SANZ, J.; MARTN, G. (2006). Els locals de les entitats juvenils i els equipaments municipals per a joves a la ciutat de Barcelona. Informe de resultats. Barcelona: Fundaci Francesc Ferrer i Gurdia. (Col. Poltiques de joventut, nm. 2). LUQUE, S.; SERRANO, J. (2007). Lestat de la joventut a Catalunya
2007. Barcelona: Fundaci Francesc Ferrer i Gurdia. (Col. Poltiques de joventut, nm. 3).

82

MIRET, P.; SALVAD, A.; SERRACANT, P.; SOLER, R. (2008).


Enquesta a la joventut de Catalunya 2007. Barcelona: Observatori Catal de la Joventut (Col. Aportacions, nm. 37).

MOVIMENT LAIC I PROGRESSISTA (2005). Ideari. Moviment Laic


i Progressista. Barcelona: Fundaci Francesc Ferrer i Gurdia.

VALLS, N.; VIDAL, P. (2006). La realitat juvenil a Catalunya. Barcelona: Centre dEstudis Sociolgics de la Vida Quotidiana i el Treball, Universitat Autnoma de Barcelona. Observatori Catal de la Joventut VILLA, S. (coord.) (2009). Volem, podem, sabem: participem!
Barcelona: Esplais Catalans, Esplac.

Altres documents de consulta:


Associaci de Casals i Grups de Joves de Catalunya (19982005). Dossier sobre El Model de Casal de Joves associatiu. Barce lona: Casals de Joves de Catalunya

Associaci de Casals i Grups de Joves de Catalunya (2009).


Dossier del professorat del curs de directors/ores de lleure, itinerari juvenil. Barcelona: Casals de Joves de Catalunya

Associaci de Casals i Grups de Joves de Catalunya (2009)


Trptic de presentaci de lAssociaci de Casals de Joves de Catalunya. Barcelona: Casals de Joves de Catalunya

Associaci de Casals i Grups de Joves de Catalunya (2012).


Estatuts de lAssociaci de Casals i Grups de Joves de Catalunya. Barcelona: Casals de Joves de Catalunya

FRESQUET, P. (2010). Casals de Joves a Barcelona. Del municipal a lassociatiu [Treball de recerca batxillerat]. Barber del Valls

83

Autoria: Casals de Joves de Catalunya Coordinaci: Helena Giner, Marta Lpez, Beatriz Man i Clara Murgui Primera edici: Febrer 2013 Llicncia Creative Commons CC BY-NC-SA | Casals de Joves de Catalunya Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents: Reconeixement: Sempre que utilitzeu aquest llibre heu de citar Casals de Joves de Catalunya com al seu editor i autor. No Comercial: No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Compartir Igual: Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, noms podeu distribuir lobra generada amb una llicncia idntica a aquesta. Edita: Casals de Joves de Catalunya c/Aviny, 44, 3r pis 08002 Barcelona Telfon: 93 601 16 16 E-mail: casaldejoves@casaldejoves.org Web: casaldejoves.org Twitter: @CasalsDeJoves Facebook: facebook.com/CasalsDeJovesDeCatalunya Revisi lingstica: Ariadna Goberna Fotografies: Fons documental de Casals de Joves de Catalunya Disseny i maquetaci: Pau Morata Illustracions: Julia de la Cal Impressi: El Tinter, S.A.L. I.S.B.N. 978-84-616-2950-3 Dipsit legal. B-5513-2013

El paper utilitzat per aquesta publicaci s Cyclus Offset, un paper 100% reciclat fabricat amb pasta post-consum amb un procediment lliure de clor elemental. La impressi sha dut a terme a El Tinter, SAL, empresa certificada amb els sistemes ISO 9001, ISO 14001, EMAS i Cadena de Custodia FSC. La impressi sha fet a dues tintes, (cyan i negre del procs de quadricromia) que es poden obtindre amb olis vegetals i redueixen consums i residus respecte a tintes directes o la impressi a tot color.

CASALS DE JOVES DE CATALUNYA S UNA FEDERACI QUE AGRUPA ASSOCIACIONS JUVENILS QUE FOMENTEN LA PARTICIPACI DELS NOIS I NOIES JOVES, DES DE LA PRPIA ORGANITZACI DAQUESTES I SOTA ELS PRINCIPIS DAUTOGESTI, DEMOCRCIA, LACITAT I TRANSFORMACI SOCIAL. EL SENTIT DE LA FEDERACI RESPON A LA VOLUNTAT DE TREBALLAR CONJUNTAMENT AMB LA IDEA QUE LA XARXA DINRCIES PERMETI A TOTS ELS CASALS OPTIMITZAR RECURSOS, SER MS CAPAOS DINCIDIR EN LES TEMTIQUES QUE ENS AFECTEN COM A COLLECTIU, INTERCANVIAR EXPERINCIES I PODER DONAR SUPORT A TOTS ELS PROJECTES QUE, SOTA ELS PRINCIPIS QUE COMPARTIM, VULGUIN SUMAR-SHI.
-