PROJECTE EDUCATIU DE CASALS DE JOVES DE CATALUNYA

COORDINACIÓ: Helena Giner, Marta López, Beatriz Maín i Clara Murgui.

. .

1 PRESENTACIÓ.. . DE.LA.FEDERACIÓ 1.1 Què és l’Associació de Casals. i Grups de Joves de Catalunya?

6 7 7 8 8

. 1.2. Objectius de l’Associació . de Casals.de Joves de Catalunya. . 1.3. El sentit de la Federació.. 1.4. Com s’organitza la Federació; . Espais de participació.

2. MARC.SOCIOLÒGIC. 2.1. Marc social de la joventut.. 2.2. Conseqüències en les trajectòries. d’emancipació.

10 11 16

.

3. MARC.IDEOLÒGIC:.. . LA.NOSTRA.MANERA.DE.SER 3.1. Laïcitat i lliurepensament.. 3.2. Progrés i transformació social. 3.3. Democràcia i participació.

18 19 20 22

4. HISTÒRIA.DELS.CASALS.DE.JOVES. 4.1 Antecedents . 4.2 Postfranquisme: Transició cap. a la democràcia (1968-1980) 4.3 Els inicis (1980-1984). 4.4 Definició, descentralització. i final d’etapa (1984-1991) 4.5 Les Olimpíades i els Espais Joves . (1992-2003) 4.6 El nostre naixement (1994-1998).

24 25 25 26 28 29 31

5. MODEL.DE.CASAL.DE.JOVES. 5.1. Què és un Casal de Joves?. 5.2. Finalitats i objectius d’un Casal de Joves. 5.3. Principis bàsics d’identitat . i funcionament en un Casal de Joves 5.3.1. La cultura. 5.3.2. La democràcia. 5.3.3. L’autogestió. 5.4. Com s’organitza un Casal de Joves?.

34 35 39 40 40 43 47 51

. . .

6. . . .

MÈTODES.I.ESTRATÈGIES. PER.A.LA.INTERVENCIÓ. PARTICIPATIVA..COM.DUR-LA A.LA.PRÀCTICA

60

6.1. Coneguem la gent i descobrim. quins interessos té 6.2. Ensenyem a participar. 6.4. A cadascú el que necessita: segmentació de persones i diversificació d’espais 6.5. Diversifiquem les activitats. 6.6. Prenem consciència . dels aprenentatges adquirits

62 63 67

6.3. Pas a pas: la progressió de l’aprenentatge. 65

74 77

INTRODUCCIÓ
El llibre que teniu a les mans és el resultat de diversos anys de creixement i de consolidació dels Casals de Joves i sorgeix de la necessitat de posar ordre a tot allò que fem. Pretén explicar d’on venim, com som, què fem, quin marc teòric tenim i què pretenem. Així que, amb unes quantes paraules, intentarem explicar de manera senzilla i útil tots aquests elements que ens defineixen. Per tal que us sigui més fàcil seguir el fil del llibre, en aquesta introducció us explicarem com s’estructuren els diferents continguts que hi podeu trobar. Inicialment hem redactat un capítol amb una petita presentació sobre la Federació, especialment dirigida a aquelles persones que encara no ens coneixen i per a qui seria difícil entendre el sentit del llibre sense aquesta explicació. Es tracta d’un breu resum que defineix, sobretot, qui és el narrador del text. Aquest llibre, tot i que pretén donar protagonisme als Casals de Joves com a associacions locals de base, està escrit des de la Federació, i per això hem cregut oportú tenir un espai on definir-la, que fes el text més intel·ligible per a tothom. En el capítol 2, i ja entrant en matèria, fem referència al marc social de la joventut, on s’inclouen diversos temes, com l’educació, l’accés a l’habitatge o l’emancipació; és a dir, els diversos aspectes que marquen l’etapa dels homes i dones joves en el cas de Catalunya; la idea és que la seva definició ens ajudi a entendre, en capítols posteriors del llibre, la importància del paper dels Casals de Joves. A continuació presentem els trets més significatius del nostre marc ideològic, a partir del qual descrivim com entenem els valors principals del nostre ideari, com la laïcitat, el progrés i la democràcia.

Tanmateix, és en els capítols 4 i 5 on de debò expliquem què és un Casal de Joves. En el 4 expliquem una mica d’història del moviment associatiu per entendre, després, en quin moment ens trobem ara respecte a l’associacionisme juvenil. És rellevant, en aquest sentit, una de les observacions que fem: volem que quedi clar que els nostres Casals de Joves són associacions independents, a diferència d’altres projectes que, amb el mateix nom, fan referència a equipaments per a joves promoguts des de l’Administració. El capítol 5 és el central; podríem dir que la part fonamental del llibre, en la qual trobem definit el nostre model de Casal de Joves: la nostra definició, els nostres objectius i la finalitat, i els nostres principis bàsics d’actuació. Per últim, i força relacionat amb l’anterior, cloem el llibre explicant la metodologia que emprem per desenvolupar els diversos projectes educatius de cada Casal de Joves. Una metodologia participativa, pensada i estructurada per tal d’adequar les diferents accions a les diverses necessitats que pot tenir cada Casal de Joves, en funció del seu context. Així doncs, podem dir que aquest és un llibre dirigit a tothom. Un llibre que pretén ser útil i didàctic. Un llibre per explicar, cap a fora, qui som i què fem els Casals de Joves. Un llibre, cap a dins, per ajudar a millorar la intervenció dels Casals. Un llibre, en definitiva, per explicar-nos al món. Que tingueu una bona lectura!

1 PRESENTACIÓ DE LA FEDERACIÓ

1.1. QUÈ ÉS L’ASSOCIACIÓ DE CASALS I GRUPS DE JOVES DE CATALUNYA?
Si aquest llibre t’ha arribat a les mans, has de saber que l’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya (d’ara endavant, Casals de Joves de Catalunya o la Federació) és una federació que agrupa associacions juvenils fonamentades en la promoció de projectes educatius d’acció social adreçats a persones joves i gestionats a través de la participació i autogestió voluntària de la mateixa gent que hi participa. Sota els principis ideològics de laïcitat, lliurepensament, autogovern, progrés, transformació social, democràcia i participació, Casals de Joves de Catalunya neix l’any 1994 amb l’objectiu de consolidar una societat civil forta i articulada que contribueixi al desenvolupament d’una alternativa de transformació que pugui impulsar un sistema de vida diferent a l’existent.

..Promocionar, fomentar i coordinar iniciatives i projectes juvenils basats en la democràcia participativa i l’autogestió. ..Promoure la creació de nous Casals de Joves. ..Fomentar la participació del jovent i l’associacionisme juvenil dins de la societat. ..Ser un espai de trobada i coordinació interassociativa entre les diverses entitats membres de la federació, basat en: ..La promoció del coneixement mutu i el debat. ..El desenvolupament d’àmbits de treball conjunts. ..La promoció d’activitats conjuntes entre les entitats membres. ..Oferir suport infraestructural, econòmic, tècnic, polític i pedagògic als Casals de Joves de la Federació. ..Formar les persones que són membres dels Casals i de la Federació. ..Dur a terme campanyes de sensibilització social d’acord amb l’ideari i els àmbits

1.2. OBJECTIUS DE L’ASSOCIACIÓ DE CASALS DE JOVES DE CATALUNYA

..Promoure la publicació de materials especialitzats. ..Desenvolupar, amb joves i entitats d’arreu del món, projectes solidaris i cooperatius per al desenvolupament. ..Establir relacions i col·laborar amb altres organitzacions. ..Fomentar la igualtat real entre dones i homes, a través de la tasca de la Federació
i dels Casals.
7

que desenvolupa Casals de Joves (acció social, noves tecnologies, cultura, salut, gènere, internacionalisme, intervenció amb l’adolescència i tots aquells altres que, en cada moment, es considerin oportuns).

PRESENTACIÓ DE LA FEDERACIÓ

1.3. EL SENTIT DE LA FEDERACIÓ
Més enllà d’oferir suport i assessorament a la tasca diària dels Casals a través de la tasca dels territoris i les àrees temàtiques, el sentit de la Fede ració respon a la voluntat de treballar conjuntament. La idea és que la xarxa d’inèrcies faciliti a tots els Casals optimitzar recursos, intercanviar experiències, ser més capaços d’incidir en les temàtiques que els afecten com a col·lectiu, i poder donar suport a tots els projectes que, sota els principis que compartim, s’hi vulguin sumar.

La Federació, com a membre, també s’ocupa de representar els Casals dins el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), la European Confederation of Youth Clubs (ECYC) i el Moviment Laic i Progressista (MLP), on conjuntament amb altres entitats (com per exemple Acció Escolta de Catalunya, Esplais Catalans o Ateneus Laics i Progressistes) treballa en el marc de la laïcitat i el progrés. A banda, la Federació també representa els Casals en altres xarxes i plataformes puntuals.

1.4 COM S’ORGANITZA LA FEDERACIÓ ESPAIS DE PARTICIPACIÓ
De la mateixa manera que es fa en un Casal de Joves, la Federació també es regeix i aplica els principis de democràcia i participació a l’hora de definirne l’organització. S’estableixen així els espais de participació següents: L’Assemblea General Ostenta la màxima representació de la voluntat de la Federació, i n’és l’òrgan suprem de participació i decisió. L’Assemblea General se celebra, com a mínim, anualment, i cada entitat membre hi té un vot. És l’espai d’aprovació (o no) de la memòria i el balanç i també on es decideixen les línies de treball, l’entrada de noves entitats i la incorporació de noves perso nes que seran membres del Secretariat.
8

PRESENTACIÓ DE LA FEDERACIÓ

La Reunió de Responsables És l’òrgan que permet el seguiment i la coordinació de l’activitat de la Fede ració, de l’estat d’execució dels seus àmbits, projectes i activitats. La Reunió de Responsables es compon per les persones màximes responsables de les entitats o, en el seu defecte, les persones que hagin estat delegades a tal efecte. A més, també en formen part el Secretariat i les persones responsables dels diferents òrgans de participació de la Federació, com les comissions. Es reuneix, com a mínim, un cop l’any. El Secretariat És l’òrgan executiu de la Federació i actua per delegació de l’Assemblea Ge neral. S’encarrega d’assegurar l’execució dels acords de l’Assemblea General i assumeix la direcció i representació de la Federació quan l’Assemblea no està reunida. El Secretariat és l’equip que l’Assemblea General escull d’entre tots els homes i dones joves dels diferents Casals per assumir la responsabilitat de dirigir el projecte de la Federació. Les Comissions Són grups formats per persones membres de diferents Casals amb la finalitat de dirigir un projecte de l’Associació o de desenvolupar activitats específiques intercasaleres.

..L’Assemblea General del Territori ostenta la màxima representació de la voluntat ..El Secretariat del Territori està compost, com a mínim, per una persona coordina..La Reunió de Responsables Territorial es compon per les màximes responsables
Tanmateix, quan un territori està «en construcció» (no té encara una dinàmica d’Assemblea Territorial), la Federació procura garantir el desenvolupament de les Reunions de Responsables. En aquests casos, en els quals no existeix una Assemblea Territorial, és el secretariat de la Federació qui vetlla pel bon funcionament de cada territori.
9

A banda, també existeixen espais vinculats a cada un dels territoris de la Federació, és a dir:

dels Casals de Joves d’un territori. A l’Assemblea General del Territori hi poden assistir tots els socis i sòcies de la zona geogràfica que comprèn el territori. El dret a veu i vot es regeix pels mateixos criteris expressats per l’Assemblea General de l’Associació. dora, un secretari/a i un tresorer/a i totes aquelles persones membres que estableixi el Reglament Intern del Territori, escollides per la seva Assemblea.

de les entitats membres de ple dret de federació d’un determinat territori o, en el seu defecte, les persones que hagin estat delegades a tal efecte. A més, també en formen part el Secretariat del Territori. El dret a veu i vot es regirà pels mateixos criteris expressats per l’Assemblea General del Territori.

2 MARC SOCIOLÒGIC

2.1. MARC SOCIAL DE LA JOVENTUT
A Espanya i a Catalunya, comptem amb un estat del benestar que està molt poc desenvolupat, i el fet de tenir la despesa pública més baixa de la UE comporta repercussions negatives en el benestar social i la qualitat de vida de les persones, en especial de la gent jove. Aquesta situació és fruit d’un context estructurat segons el pensament únic, en el qual absolutament tot s’interpreta segons aquest i en el qual el mercat passa a ser l’únic element per mesurar l’activitat, no tan sols econòmica, sinó també social. Aquesta situació s’agreuja encara més amb la tendència desregularitzadora dels governs conservadors, per la qual cosa és necessari i urgent que els poders públics s’ocupin de la joventut, i solucionin les problemàtiques «no resoltes», com ara: EDUCACIÓ En primer lloc, cal explicar que sobre el fet que actualment es parli de l’allargament de la joventut com a fenomen, l’educació hi té un paper important. És amb la reforma escolar que aplica la LOGSE que el pas de l’escola primària al institut s’avança dels 14 als 12 anys. Aquesta edat, doncs, passa a marcar l’inici de la joventut i en conseqüència, de certs comportaments associats: el consum de substàncies, els primers contactes sexuals, la importància per la moda i l’estètica, etc. Així, entenem que el sistema educatiu públic ha de facilitar que totes les persones comparteixin un mínim comú denominador de sabers, coneixements, hàbits, actituds i valors, elements tots ells indispensables per garantir la cohesió social i cultural i la integració de persones membres noves. I en segon lloc, entenem que ha de ser un sistema d’adscripció social i laboral basat en la igualtat d’oportunitats. La realitat, però, és que el nostre és un sistema formatiu de qualitat i eficàcia insuficient. D’una banda, ocupem posicions molt baixes pel que fa al nivell de coneixe ments de la UE i Catalunya registra un nivell preocupant de fracàs escolar del 30%. Aquest fet no és estrany si tenim en compte que és el tercer país que destina una part més petita del seu PIB a l’educació. Del total de persones «fracassades escolars» un 35% són alumnes de centre públics i un 18% de centres privats-concertats, fet que evidencia el desinterès en el foment de l’oferta pública i la tendència d’ajudar a l’escola privada-concertada. Els dèficits en educació s’agreugen si tenim en compte que la mitjana d’alumnes per mestre a les nostres escoles (tant públiques com privades) es troba força per sobre de la mitjana europea.

11

MARC SOCIOLÒGIC

D’altra banda, els estudis evidencien que el nostre és un sistema educatiu que reprodueix i legitima una estructura social basada en la desigualtat. El nivell formatiu de les mares i els pares condiciona directament els itineraris formatius que les filles i fills es plantegen, alhora que la seva posició social, econòmica i cultural influeix en les possibilitats, així com en els resultats acadèmics d’aquestes filles i fills. També s’observa aquesta influència en el fenòmens creixents de l’absentisme i l’abandonament d’estudis, fet que s’agreuja si tenim en compte que, en aquests casos, la majoria té orígens familiars modestos. Cal concloure, doncs, que l’extensió del sistema educatiu, no es tradueix necessàriament en un procés d’igualació de classes socials. A més, la interiorització del fracàs escolar des de la individualitat, en lloc de fer-ho com al resultat d’una resistència de classe o d’atribuir-ho a alguna de les altres possibles causes (com ara fracàs de l’Administració, de la pròpia institució escolar, dels elements didàctics, del personal docent, etc.), està determinant, en tant que certificació oficial de no haver assumit els coneixements i habilitats mínimes per permetre el desenvolupament social en condicions normals, una existència estigmatitzada com a «fracassada» que s’arrossegarà al llarg de tota la vida, dificultant considerablement les possibilitats efectives d’inserció laboral en condicions de qualitat.

Pel que fa a les universitats, l’absència d’una veritable política de beques és símptoma d’una igualtat d’oportunitats limitada. El nombre d’alumnes d’origen modest no ha augmentat al ritme necessari, sobretot pel que fa als estudis de tercer cicle (postgraus, màsters i doctorats). A més, elements com l’exigència d’una dedicació exclusiva als estudis, la creixent desaparició de les possibilitats de realitzar estudis de tarda o nocturns, o els preus inaccessibles en l’oferta pública de màsters i postgraus, comporta dificultats perquè els homes i dones joves s’emancipin mentre cursen els estudis universitaris.

12

MARC SOCIOLÒGIC

OCUPACIÓ El problema principal de la població i també de la joventut és l’atur i no s’entén que la gent jove no pugui participar en el mercat laboral quan precisament aquest grup és el més preparat per situar-se en l’actual canvi tecnològic. Tot i que aquesta és una problemàtica expressada reiteradament, sembla que els poders polítics no n’han fet massa cas, ja que el cert és que no hi ha hagut autèntiques polítiques de plena ocupació i que fins i tot s’ha teoritzat contra elles des del pensament neoliberal. Associat amb els alts nivells d’atur, la joventut pateix precarietat laboral. Aquesta és una problemàtica generada en gran part per les mesures de flexibilització, basades en el fonamentalisme del mercat, que el govern implantà als anys 1980 amb la intenció de facilitar l’accés de la gent jove al mercat laboral i que van cada vegada pitjor. L’experiència ha demostrat que tant els contractes d’aprenentatge, com les diverses reformes laborals no són vàlides, ja que no han produït nivells d’ocupació millors –els països amb més protecció social han tingut i tenen taxes d’atur i precarietat més baixes. A més, les mesures de flexibilització no han entrat de forma homogènia al mercat, sinó directament contra la població jove, dificultant-ne l’entrada i la permanència al mercat laboral. A banda del problema de l’atur, la joventut pateix situacions de precarietat que es demostren amb la temporalitat dels contractes o l’abaratiment de l’acomiadament. No ens podem prendre aquesta situació a la lleugera, i més quan cada cop són més evidents les conseqüències que té. D’una banda, veiem com la precarietat mata, la sinistralitat laboral es concentra en el treball precari, i aquest és bàsicament juvenil; de l’altra, veiem com creix el fenomen de «juvenilització» de la pobresa, respecte al qual no hi ha polítiques socials directes d’ajut. Els nostres sous, els de la gent jove són gairebé un 40% més baixos que el sou mitjà de tota la població. Tot i que de manera inherent a la condició juvenil es cobri menys, no trobem necessari que s’arribi fins a aquests nivells de diferència i més si els sous en si mateixos estan molt per sota de cobrir les necessitats d’una vida autònoma. En aquest sentit, amb la implantació de la moneda única, hem passat a tenir «sous espanyols», inferiors a molts dels països membres, i «preus europeus». Sembla que la nostra societat no sigui conscient que no podem competir amb sous en el mercat globalitzat; aquesta és una prova més de com les polítiques neoliberals han aconseguit amb el temps, multiplicar els beneficis empresarials i reduir el poder adquisitiu de la ciutadania.
13

MARC SOCIOLÒGIC

També cal destacar la qüestió del gènere en el mercat laboral, perquè totes les dades indiquen que les noies estudien més i aprofiten millor els estudis, però en canvi continuen essent discriminades en molts aspectes per un mercat laboral extraordinàriament misogin. ACCÉS A L’HABITATGE Al contrari del que pensa molta gent, les dones i homes joves manifestem la voluntat de tenir un habitatge i aquesta és una actitud racional envers el mercat eficient, però sovint, no n’hi ha prou amb la voluntat. A Catalunya, els preus mitjans, tant de compra com de lloguer, suposen més de la meitat del sou mitjà d’una persona jove. Si ens trobem en aquesta situació és perquè en els anys que portem de suposada democràcia no hi ha hagut una autèntica política pública d’habitatge i s’ha optat per la no-intervenció. El temps ha evidenciat com amb una intervenció pública inexistent en el mercat de l’habitatge, els preus s’han disparat. La situació actual ha comportat la proliferació del discurs sobre la necessitat de fomentar l’habitatge de lloguer per a joves. Comptant que aquest augment no vindrà per part del sector privat, si el que es vol és fer polítiques públiques actives en l’habitatge de lloguer perquè el mercat privat tiri a la baixa, caldrà que les quantitats de pisos ofertats des del sector públic siguin molt més significatives. Cal assenyalar, però, que hi ha un problema de fons que ens fa malfiar de les possibilitats de realitzar aquestes polítiques: la limitació del dèficit públic per part de la UE. Dubtem de si es poden fer grans inversions públiques en habitatge social amb les limitacions comunitàries actuals al dèficit públic i la tendència a no apostar per una fiscalitat molt més justa que permeti una veritable redistribució de la riquesa a partir d’una major recaptació de les rendes més altes. PARTICIPACIÓ Entenem democràcia com la forma d’organització de la sobirania popular en què totes les persones no tan sols deleguen la seva responsabilitat respecte a la gestió del que és comú, sinó que, a més, s’impliquen activament en la construcció col·lectiva del benestar. Es pressuposa, doncs, l’existència d’un interès col·lectiu per la gestió dels àmbits i espais socials compartits per les persones que, en la mesura que exerceixen els seus drets i deures públics, assumeixen la condició de ciutadanes: crítiques, solidàries, compromeses, participatives. En aquest sentit, es fa necessari que la ciutadania disposi de nombrosos canals de participació per tal de poder expressar el seu compromís per l’espai públic i per exercir el control ciutadà de les institucions públiques ja que la participació social és una de les bases que garanteix la qualitat d’una democràcia.
14

MARC SOCIOLÒGIC

La realitat, però, és que tot i que som davant les generacions de jovent més preparades i formades després dels anys que portem de suposada democràcia, la gent jove encara participa poc, desconfia de la política i s’absté en una proporció molt gran. Els índexs de participació en l’àmbit polític són alarmants: només un 1% de les persones joves catalanes militen en les joventuts dels partits polítics i un 20% de la joventut catalana no té capacitat d’autoposicionar-se en l’eix clàssic «dreta-esquerra». Respecte a l’associacionisme, les dades no conviden a ser massa optimistes: els nois i noies d’entre 15 i 29 anys associades a Catalunya només són el 35,4%, mentre que la mitjana de la UE és del 50%; d’altra banda, la majoria d’aquestes pertanyen a entitats esportives. La UE atribueix les causes de la dèbil participació juvenil d’alguns dels seus estats membres al fet d’haver estat sotmesos a dictadures i a posseir estats del benestar febles (com passa a Grècia i Portugal), explicació amb la qual estem d’acord. No tenim costum de participar ja que la repressió i desmobilització viscuda durant gairebé 40 anys de dictadura persisteix en la nostra consciència col·lectiva. Del franquisme, en queda un llegat: rebuig de l’interès per allò que és públic, desinterès institucional per la promoció de la participació i, en conseqüència, una insuficient articulació de canals d’educació en la participació. La tesi, doncs, és que per tal de superar i canviar el panorama associatiu i polític actual, i rectificar el destí de les polítiques juvenils, cal trencar amb la desmemòria col·lectiva. Descobrir que la nostra és una transició tramposa que va assumir la versió feixista i nacional catòlica de la història i que portà a l’oblit la memòria de les persones perdedores, obreristes i democràtiques, que tenien nivells de participació molt més elevats que els actuals. D’aquestes pors ancestrals, així com de l’abandonament de la funció representativa d’alguns responsables polítics i de la delegació del poder de decisió als mercats, es deriva que el nostre és un sistema democràtic mediocre i de baixa qualitat, caracteritzat per la desconfiança que la classe política té envers la ciutadania. Predominen les decisions unilaterals i tendencioses dels governants, no es prenen les mesures suficients per facilitar d’una manera real l’accés de les persones joves a la vida adulta (educació, ocupació i habitatge) i, per descomptat, tampoc s’estimula els jovent a participar. A més, les persones joves pensem justament que la classe política no s’ha preocupat suficientment de resoldre els nostres problemes; resulta inacceptable que gairebé una quarta part del total del conjunt d’habitants no gaudeixi de condicions suficients per tal de poder convertir el seus projectes en realitzacions, les seves potencialitats en oportunitats i les seves oportuni15

MARC SOCIOLÒGIC

tats en satisfaccions. Si no participem és perquè tenim una profunda desconfiança en la política i l’Administració. La gent jove no és prou lliure, i no en el sentit del reconeixement per part de les institucions de la capacitat de poder realitzar una acció sense coacció, sinó en el sentit correcte del terme: el que atorga sentit a la possibilitat d’autodeterminació; de fer, de ser i de créixer en coherència amb la nostra pròpia persona.

2.2. CONSEQÜÈNCIES EN LES TRAJECTÒRIES D’EMANCIPACIÓ
Segons l’anàlisi presentat en aquest marc social de la joventut, proposem l’aplicació de veritables polítiques de joventut per a l’emancipació que parteixin d’una visió social marxista (de l’anàlisi de la societat atenent les evidents diferències socials), i laica (de l’anàlisi de forma racional les causes dels problemes i que intenti canviar les coses en benefici dels homes i dones joves), i que busquin aconseguir un major grau de felicitat en la joventut. I això, en l’àmbit de l’esfera pública (política), es tradueix en accions que permetin l’emancipació de les persones joves quan ho desitgin. La política ha d’actuar amb eficàcia sobre els problemes més importants dels homes i dones joves: atur i precarietat, accés a l’habitatge, formació de qualitat que garanteixi la igualtat d’oportunitats i eviti la reproducció mimètica del sistema, i participació; si no és així, la gent jove seguirà donant l’esquena als poders polítics. En un context global de canvi, l’estructura actual del mercat del treball, caracteritzada pels contractes precaris al llarg de tota la vida, la flexibilitat constant per part dels treballadors i treballadores a les necessitats canviants del mercat, el preu desproporcionat dels habitatges amb relació als sous per sota la mitjana europea, les dificultats per conciliar vida laboral, escolar i familiar (causes eminentment econòmiques i culturals)... ha afectat directament en les trajectòries sociolaborals de la gent jove, i no precisament creant més oportunitats. En conseqüència, es trenca el model tradicional de trajectòria d’emancipació del jovent –model lineal: formació, feina, emancipació, nova família–, i les trajectòries de les persones joves passen a durar més, diversificar-se i tornar-se, cada cop, més complexes. La mitjana actual d’emancipació a Catalunya sobrepassa els 30 anys, per la qual cosa el període entès com a joventut no tan sols passa a iniciar-se abans, sinó també s’allarga en el temps.
16

MARC SOCIOLÒGIC

Canvia, doncs, la concepció social del treball, les persones joves passen a considerar la feina exclusivament pel seu caràcter remunerat i aquest fet comporta, d’una banda, un retard generalitzat en l’assumpció de responsabilitats per part seva i, de l’altra, una conseqüent crisi del tradicional concepte de futur. Així molts experts afirmen que la joventut ara deixa de preocupar-se pel futur, es pren com a valors predominants el presentisme i l’hedonisme –to talment oposats als valors de l’esfera del treball: dedicació, responsabilitat i esforç– i s’ocupa de gaudir el present. A banda, el treball perd la capacitat clàssica d’estructurar les relacions socials, fent que les persones joves cerquin la seva autonomia, l’exercici de la llibertat, les relacions socials i l’afirmació de la pròpia personalitat en l’espai i el temps de lleure. La recerca d’espais d’autonomia en l’àmbit del consum o del lleure és probablement l’expressió de la incapacitat de poder-la exercir en àmbits centrals de la vida, com la feina o l’emancipació i apareix «la nit» com a falsa metàfora de llibertat per al jovent. I aquest és un fenomen directament vinculat a l’oci de consum. La manca d’alternatives reals d’oci per al jovent fa que resulti molt complicant canviar els hàbits i, en aquest sentit, plantegem que les polítiques de suport als programes d’oci alternatiu són, al nostre parer, un error i un veritable fracàs perquè se segueix actuant sobre els efectes i no sobre les causes, perpetuant així la nit i el consum. Optem com a alternativa real que es posin locals a disposició de la gent jove, on es puguin autogestionar les activitats, ja que allò que realment importa no és el que fan les persones joves, sinó com ho fan i per què (cosa que precisament és diferent de l’oferta del mercat). A més, és just a partir d’aquesta autogestió de les activitats de la mateixa joventut, que aquesta adquireix eines per a la participació social i política, afavorint, així, la pertinença al col·lectiu, al mateix temps que se n’evita l’exclusió social. És aquí, en la construcció d’una alternativa que permeti que les persones joves s’autoorganitzin, reflexionin sobre les seves vides, construeixin projectes d’autorealització i s’impliquin en la vida col·lectiva, on prenen sentit els Casals de Joves. És justament en un context de crisi econòmica, social i política quan la reivindicació d’espais col·lectius per a la ciutadania és més pertinent que mai.

17

3 MARC IDEOLÒGIC: LA NOSTRA MANERA DE SER

3.1. LAÏCITAT I LLIUREPENSAMENT
El terme laïcitat s’empra habitualment com a qualificatiu per designar o bé aquelles persones i actituds no eclesiàstiques, independents a tota confessió religiosa; o bé, aquells estats en els quals existeix una separació entre el poder polític i el poder religiós; fent referència al fet que l’objecte de la política, el conjunt de normes que vertebren i regulen allò que és col·lectiu, no és quelcom subjecte a conviccions o creences religioses, sinó a idees i valors en pro de la igualtat i la convivència entre les persones. Tanmateix però, i situant-nos més enllà de l’accepció que l’entén com a l’opció que defensa la independència de l’individu i de l’Estat de tota influència eclesiàstica o religiosa, considerem que cal entendre laïcitat com el posicionament a favor de la llibertat de pensament, consciència, decisió i elecció de les persones, a través del qual és possible crear un marc de convivència i respecte mutu acceptable per a la majoria d’éssers humans. En aquest sentit, les persones poden perfectament ser cristianes i laiques, atees i laiques, agnòstiques i laiques, musulmanes i laiques... ja que la laïcitat defineix l’actitud dels individus i col·lectius en referència a l’espai que comparteixen amb la resta; l’actitud envers allò que és públic. La laïcitat adopta, com a mètode propi d’indagació, el lliurepensament; procediment fonamentat en l’anàlisi, la raó, el sentit crític i el diàleg, que reivindica, a partir d’una profunda desconfiança envers tot allò que pretén ser imposat, el dret dels individus a qüestionar-ho absolutament tot. Com a conseqüència directa de la nostra identitat (laica i lliurepensadora) es deriva un estil de vida que, reconeixent la diversitat i pluralitat d’opinions i idees entre les persones, considera com a inalienable el dret a la diferència. Tot allò que ens distingeix individualment i grupalment, contribueix a enriquir el saber col·lectiu i esdevé una garantia per a l’assoliment d’un cert grau de cohesió social i comunitària, ja que són els diferents interessos i opinions, sovint en conflicte, els que generen la necessitat de cooperar i establir acords. Així, la laïcitat en el si del Casal suposa el fet de tenir una actitud integradora envers les persones joves. En la mesura que el Casal reconegui la diferència com una riquesa per treballar el sentit crític i la cohesió col·lectiva, podrem dir que és eminentment laic i, per tant, eminentment integrador. Així, el Casal esdevé un espai on qualsevol jove hi té cabuda. Ara bé, no es pot confondre la tolerància que ens caracteritza, amb una benvolent actitud d’acceptar-ho tot; no es pot confondre laïcitat amb neutralitat ideològica o acceptació incondicional d’allò que ve imposat. Rebutgem les actituds dogmàtiques i discriminatòries i, per tant, som crítics amb totes
19

MARC IDEOLÒGIC

aquelles formes de pensar i fer que siguin mostres d’opressió, com les masclistes, xenòfobes, feixistes o homòfobes. «Tan sols des d’una perspectiva laica és possible defugir visions dogmàtiques que impedeixen apropar-se obertament a tots els matisos de la realitat social i cultural.»

3.2. PROGRÉS I TRANSFORMACIÓ SOCIAL
La fisonomia política i social de la laïcitat aposta per un model humanista basat en la convicció d’igualtat entre les persones i fonamentat en el ple desenvolupament de la llibertat i dels drets dels ciutadans i ciutadanes. La persona no està al servei de l’Estat, del dret o de l’economia, sinó que són les institucions, en tant que mitjans, les que han d’estar al servei de la persona amb l’objectiu de facilitar la seva realització personal. És en aquest sentit que reclamem, com a condició prèvia i necessària per un veritable exercici de la llibertat individual i col·lectiva, el reconeixement i l’aplicació sense excepcions dels drets humans. Considerem, doncs, que drets bàsics com la igualtat davant la llei, la llibertat de reunió, d’expressió, d’associació..., més enllà de representar el conjunt de principis fonamentals del nostre sistema moral, són un «mínim» que ha de ser garantit per a tots i cada un dels individus d’una comunitat. Cal matisar, però, que des del marc humanista no ens conformem a entendre la llibertat com el reconeixement institucional de la capacitat de poder realitzar una acció amb absència de coerció (llibertat de fer), sinó que propugnem entendre-la com el posicionament a favor de l’autogovern de la persona, és a dir, que un cop la persona és lliure, ha de poder exercir aquesta llibertat (llibertat de poder fer) sense haver d’estar sotmesa a unes determinades condicions econòmiques i pressions socials que la privin. En aquest sentit, perquè l’esmentat exercici de la llibertat sigui possible, és necessari un context d’igualtat d’oportunitats, concepte que designa les possibilitats d’elecció i les alternatives d’acció realment existents en l’estructura social. Cal entendre, doncs, que la igualtat d’oportunitats no és sinònim de «donar a tothom el mateix», sinó de «garantir que tothom tingui accés al mateix». Però no ens enganyem, la realitat dista molt de les nostres pretensions. Les persones joves estem condicionades per una veritable manca de llibertat i per la impossibilitat de gaudir de contextos de «no dominació», més enllà dels que ofereix el teixit associatiu. Els nostres contractes de treball, quan n’hi ha, són precaris i temporals, constantment ens retallen les prestacions i els serveis públics d’ensenyament o sanitat, hi ha persones amb menys

20

MARC IDEOLÒGIC

recursos per accedir a la informació i posar-la al servei de les pròpies aspiracions, l’especulació immobiliària ha fet (i fa encara) que els preus de l’habitatge siguin aclaparadorament prohibitius, se’ns ofereix un lleure consumista com a única alternativa de realització d’expectatives i el pitjor de tot és que sembla que els poders públics se’n desentenen.

Davant aquesta realitat i en pro d’una veritable justícia social que permeti el desenvolupament de persones lliures, considerem que la ciutadania – paraula amb la qual ens referim als drets civils i sobretot, als drets polítics de tota ciutadana que afecten al propi procés de presa de decisions– ha de reivindicar un paper protagonista en la política, essent conscients alhora, que no poden existir condicions ni impediments que limitin aquesta legítima possibilitat d’elecció o participació. Seria un error, però, pensar que els drets civils i polítics, garanteixen per si sols la ciutadania, la persona ciutadana ha de ser un subjecte actiu del procés social que determina i condiciona la seva vida quotidiana: ha de preocupar-se per l’esdevenidor de la comunitat, ha de ser polític. Així i sense que aquesta sigui en cap cas una opció partidista o de partit, des de Casals de Joves ens considerem polítics (ens impliquem en els afers col·lectius, és a dir en política), i en tant que pensem en termes de justícia social, igualtat o progrés col·lectiu (entès com l’evolució cap a unes condicions més justes per a tota la humanitat), ens definim com una entitat d’esquerres.

21

MARC IDEOLÒGIC

Ens comprometem amb l’impuls del canvi social i per això, la nostra és, en primer lloc, una posició crítica amb el poder i les institucions, i en segon lloc, una posició transformadora de la societat vigent cap a la més àmplia participació dels individus en els processos d’organització social amb la finalitat de garantir un món més just i igualitari per a les persones que vindran després.

3.3. Democràcia i participació
En la nostra societat, existeixen diferents elements i condicionants comuns a la col·lectivitat que afecten la nostra vida diària i determinen les nostres opcions de desenvolupament social, econòmic, laboral, etc. Sovint, però, aquests condicionants estan determinats per les institucions i els grups de pressió a través d’un ús complex de recursos (instruments de coerció, control i influència) i davant aquesta realitat, els recursos dels individus per mante nir la pròpia esfera d’autodeterminació són insuficients. Cal tenir en compte, a més, que es tracta de condicionants no estàtics, fruit d’una construcció social, i que l’establiment d’un estat en règim democràtic, lluny d’erigir-se com una finalitat acabada i perfeccionada, hauria de permetre la seva existència i transformació sense que aquest fet impliqués il·legalitat. En aquest sentit, és necessari, en tant que única manera de modificar aquests condicionants, augmentar la consciència social i l’autoorganització popular per tal d’ampliar i crear mecanismes de control del poder que permetin disminuir els mecanismes de coerció i manipulació, a través dels mitjans de comunicació o del control exercit per l’Estat en nom de la seguretat. Propugnem, doncs, la necessitat de passar d’una democràcia formal en què, tot i el reconeixement de la ciutadania, existeix coerció –democràcia libe ral–, a una democràcia participativa, basada en totes aquelles tècniques que permetin a la ciutadania eixamplar i aprofundir el control sobre qualsevol decisió que afecti la seva autodeterminació o la seva vida. Entenem, alhora, que tot sistema que es defineixi com a democràtic i participatiu ha de protegir i discriminar positivament les minories tant polítiques, com socials o de consciència, per tal d’evitar la conversió de la democràcia en un sistema de poder tancat i de garantir la llibertat real i efectiva d’una societat. Tanmateix, cal que matisem que estem lluny de defensar el concepte de democràcia participativa o democràcia activa, ja que el considerem obvi i redundant. Sense participació no pot existir la democràcia, perquè la democràcia és precisament, al nostre entendre, la capacitat i l’exercici de la participació per part del poble.

22

MARC IDEOLÒGIC

Participar és, doncs, una acció en la qual l’individu (la persona) o el grup, conscient que és membre d’una col·lectivitat, hi pren part activa i assumeix els seus deures cívics i es fa corresponsable dels afers que afecten el conjunt. I és que en una comunitat, tothom rep, però tothom aporta i aquesta aportació és la participació. Alhora, més enllà de ser una habilitat i un dret democràtic, la participació és, en si mateixa, un valor i una manera de fer, un estil de vida. Per tant, no n’hi ha prou de saber-ne la teoria, sinó que només adquirirem les habilitats i els coneixements per exercir la participació en plenitud a partir de practicar aquesta participació. Ara bé, com a conseqüència del nostre sistema de desenvolupament econòmic i els seus valors imperants, estem massa acostumats i acostumades a no assumir responsabilitats, a no mirar més enllà del propi melic, a delegar moltes de les qüestions quotidianes, a no qüestionar un marc social excessivament assistencial... elements que redueixen la predisposició a la implicació i la participació en els assumptes públics. Així, cal ser prudent i entendre que, tal com succeeix en qualsevol altre procés d’aprenentatge de valors (ciutadania activa) ens cal una inversió a mig i llarg termini, que compti amb una quantitat significativa de recursos i esforços. De fet, aprofundirem en la idea de què és participació com a procés d’aprenentatge, així com en el perquè i com des dels Casals de Joves eduquem en la participació en els capítols 6 i 7. En aquest sentit, cal remarcar que els teixits associatius no tan sols conformen xarxes sòlides de protecció i sosteniment de la democràcia, sinó que són alhora una expressió democràtica en si mateixa. Quan no és l’Estat qui organitza la vida dels ciutadans i les ciutadanes, sinó que són aquests qui s’autoorganitzen per articular les seves inquietuds i accions, i per conformar la seva realitat social de la manera que més els agradi, el resultat és sempre l’enfortiment i l’avenç de l’Estat democràtic.

23

4 HISTÒRIA DELS CASALS DE JOVES

4.1 Antecedents
Previ al 1900, destaquen algunes formes institucionalitzades de jovent normalment lligades a l’Església, o amb motivacions patriòtiques catalanistes. No és fins a l’etapa compresa entre principi de segle i abans de l’esclat de la Guerra Civil, en especial en l’època de la II República, que es dóna un augment significatiu en la fundació d’entitats juvenils. Només a Barcelona es creen 21 associacions polítiques i 33 d’estudiants. Durant la Guerra Civil i els anys de dictadura franquista (del 1936 al 1964), el panorama associatiu passa a ser d’una pobresa escandalosa, el règim fa desaparèixer totes les organitzacions democràtiques, decomissant els locals de les associacions juvenils, un patrimoni que mai s’ha recuperat.

4.2 Postfranquisme: transició cap a la democràcia (1968-1980)
Durant la transició democràtica és necessari omplir el buit associatiu que la dictadura franquista ha generat en el lleure juvenil i aquesta és precisament l’opció que assumeixen les seccions juvenils de les associacions de veïns i veïnes, anomenades: clubs, centres o vocalies de joves. Es tracta d’un feno men molt actiu a Barcelona, que es consolida fins al punt d’arribar a configurar una xarxa metropolitana important, amb representació en la reunió constituent de la Taula de Joves de Catalunya. Tot i que no hi ha cap estudi a fons sobre aquest fenomen associatiu, cal destacar-ne i subratllar-ne l’actitud rupturista enfront de la dictadura. Arriben a assolir una gran capacitat d’organització –com la del Festival dels Pobles d’Espanya del 1976, on hi participen unes 20.000 persones– i de mobilització, sobretot en les ocupacions pacífiques i la posterior reclamació de locals de l’estructura juvenil del «Movimiento» –com passa a Sabadell i al Prat de Llobregat. És justament d’aquestes primeres experiències d’ocupació de locals que sorgeix el nom que actualment ens denomina, Casals de Joves. La força d’aquest moviment juvenil es concreta, com a punt pragmàtic, en el I Congrés de la Joventut de Catalunya (1976-1977), en el qual s’intenten definir les línies de futur institucional de les polítiques de joventut i on la Taula de Joves de Catalunya hi té un paper cabdal. La seva principal reclamació és la creació d’una xarxa de Casals de Joventut, la dotació d’un patrimoni estable per a la gent jove i que li pertanyi. Objectiu amb el qual s’engega i es promou una important campanya per exigir la devolució del patrimoni ens mans de l’Organització Juvenil Franquista (OJE) als propietaris legítims: la gent jove, les seves institucions i moviments. I es denuncia l’ús
25

HISTÒRIA DELS CASALS DE JOVES

de deu milions de pessetes (60.000€) de l’erari públic, destinats a mantenir les polítiques de joventut de l’Estat franquista. Poc a poc, els homes i dones joves van adquirint la consciència que en el marc d’una societat democràtica, un moviment associatiu juvenil no s’ha de fonamentar en el voluntarisme i la militància política estricta, com havia succeït fins aleshores, sinó en un veritable reconeixement institucional del qual s’hauria de derivar el suport, els locals, els equipaments i sobretot els pressupostos; i és que tal com fa uns anys es va dir des del Consell de la Joventut de Barcelona: «l’amor es demostra amb partida pressupostària». A partir d’aquest moment, la Taula de Joves i la «seva» legítima reivindicació serà present al si i al voltant de l’Assemblea de Catalunya (Taula de la Joventut Catalana 1976-80, Consell de Forces Polítiques Juvenils, Taula de la Joventut de Barcelona 1977-79... i ja als anys 1980 en els Consells de la Joventut de Barcelona i de Catalunya). Paral·lelament, amb la institucionalització de la vida política i cívica democràtica, algunes forces polítiques passen a incloure en els seus programes electorals la necessitat d’aquest model associatiu. Així, en les primeres eleccions municipals democràtiques (Barcelona, 1979), quelcom propi del moviment juvenil antifranquista, la reivindicació d’equipaments per al jovent i sobretot de Casals de Joves, passa a formar part dels programes d’actuació de l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona; òrgan que marcarà la tendència en matèria de joventut en la resta del territori català.

4.3 Els inicis (1980-1984)
Finalment, però, i probablement a causa de la cultura política democràtica quasi inexistent del nostre país, s’opta per crear, dins l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament, el Servei de Joventut amb la missió d’impulsar una xarxa d’equipaments públics juvenils que s’anomenen Projecte Casals de Joves. Es viu, inicialment, un primer moment d’efervescència en què impera un component voluntari i d’autogestió fort, i en què fins i tot alguns grups de joves (Prosperitat, Ciutat Meridiana, Trinitat Nova...) s’adrecen per si mateixos a l’Àrea de Joventut per demanar la creació d’un Casal al seu barri, o bé perquè es declari Casal de Joves el local de què ja disposen. «Las CJ son el resultado de unificar esfuerzos de grupos de jóvenes distintos, ya sea a nivel de grupos constituidos como de individualidades inquietas que quieren, en su comunidad, un espacio donde puedan converger esfuerzos, creaciones de energía y, a su vez, convertirse en receptor de necesidades de los jóvenes del barrio. Los que son jóvenes, en una palabra, se constituyen como Grupo Casa para dar salida a su voz y acción en una ciudad
26

HISTÒRIA DELS CASALS DE JOVES

donde, hasta ahora, hemos tenido que gritar en la calle y contra el viento, o consumir productos.» Ajuntament de Barcelona, «Programa de l’Àrea de Joventut. Casals de Joves», 1979. Ben aviat, però, el plantejament erroni de control municipal dels Casals, acaba provocant que el teixit associatiu es desencanti i opti per desentendre’s del projecte. Es viu així una profunda desmobilització i una crisi en la participació que acaba per frustrar tant les expectatives ideològiques, com la possibilitat de bastir una xarxa associativa ciutadana potent, deixant les associacions de veïns i veïnes, i la potent xarxa de vocalies de joves en unes condicions estructurals molt precàries. A més, davant un context profundament marcat per les mancances urbanístiques i infraestructurals, els moviments associatius veïnals es troben poc capaços de convertir-se en l’eix vertebrador d’un associacionisme juvenil revitalitzat i protagonista dels seus propis anhels de construcció social, i es genera així un progressiu desgast i envelliment d’aquests moviments. Tal com havia passat en la versió francesa, la tendència és la pèrdua progressiva de la voluntat d’autogestió i promoció real dels interessos i les expectatives d’activitat que la mateixa joventut podia generar i la dissolució del que era una acció empresa per la gent jove: per a ells mateixos, des de la seva única capacitat d’autoconsciència i d’organització. Al 1982 i davant la situació de crisi generalitzada, la voluntat municipal opta per organitzar la xarxa de Casals de Joves establint mecanismes similars de gestió a tots els Casals. Es constitueix així, la COCAJOVE (Coordinado ra –dels animadors o gestors– de Casals de Joves) i es passa a introduir als Casals la figura de la persona dinamitzadora professionalitzada i remunerada. Aquesta serà formada en matèria d’animació sociocultural a través de l’IMAE (Institut Municipal d’Animació i Esplai); amb això, al nostre parer, es cau en el parany direccionista, paternal i en el fons conservador, d’entendre l’associacionisme en el lleure juvenil i la promoció de les seves accions des de la perspectiva de l’animació sociocultural: una mena de servei públic d’equipaments municipals que, per mitjà de contractes de serveis, és gestionat, organitzat i impulsat des de fora, depenent fonamentalment de la iniciativa de l’animador/a, un tècnic/a professional remunerat. «La opción tomada es muy sencilla. El Area de Juventud facilita, en un barrio, un local público para la CJ, le pasa dinero para el mantenimiento de las actividades, asegura un animador y firma un convenio anual con un grupo de jóvenes que, voluntariamente –nos parece que sería un error perder la tradición de voluntariado que tanto ha dado de sí en nuestro país– se compromete, a partir de un proyecto global elaborado por ellos mismos, a hacer
27

HISTÒRIA DELS CASALS DE JOVES

funcionar el equipamiento CJ.» Ajuntament de Barcelona, «Casals de Joves a Barcelona». Programa d’estructuració. Curs 1982-83.

4.4 Definició, descentralització i final d’etapa (1984-1991)
L’any 1984, amb motiu de l’elaboració del Projecte Jove de Barcelona 1985, l’Àrea de Joventut reflexiona amb profunditat sobre els primers quatre anys d’experiència del Projecte Casals de Joves. Es conclou amb la formulació de la definició següent de què havia de ser un Casal de Joves, «equipament estable, emmarcat en un territori concret, des del qual s’ofereix un servei permanent de caràcter públic que té per objectiu donar alternatives als joves a partir del seu temps lliure o desocupat i ser punt de referència de la política juvenil d’una zona»; i defineix les característiques i els criteris de funcionament que ha de tenir l’equipament. Al 1985, l’Ajuntament inicia una fase en què la gestió dels Casals de Joves passa a fer-se per mitjà de contractes de prestació de serveis amb entitats. La solució adoptada buscava acostar els Casals de Joves al teixit associatiu, mantenint la voluntat que les persones joves fossin les gestores. Ara bé, les associacions, moltes de creació recent, no tenien cap experiència en gestió pública, per la qual cosa els problemes no van trigar a aflorar. Aquesta decisió va comportar alhora que les entitats anessin perdent part del caràcter associatiu per assemblar-se cada cop més a una empresa de gestió. «Que la Administración cuente con el tejido social para que gestione un servicio público, además de la buena intención, requiere una almohada jurídica que permita establecer una relación contractual (mediante convenio, concierto, acuerdo o similar). Lógicamente, los grupos gestores existentes no tenían ningún tipo de personalidad jurídica propia como colectivo gestor de un equipamiento público y su posible legalización como asociación (según la ley vigente de asociaciones) implicaba la contradicción y el peligro de convertir las Casas de Juventud en una asociación más del barrio, contradiciendo así su voluntad de servicio dirigido a todos los jóvenes –sean asociados o no– de un territorio determinado.» Manuel Vila i Joan Torrella, «Del proyecto a la realidad. Historia y vida de las Casas de Juventud en Barcelona», revista Entrejóvenes, núm. 2, abril 1985. Aquell mateix any, de manera paral·lela, l’Àrea de Joventut planteja estratègicament parar el creixement quantitatiu dels Casals de Joves, per tal de consolidar i millorar-ne la xarxa. La realitat, però, és que mentre en un inici hi havia un total de 30 Casals, l’any 1988 el nombre es redueix a 21, i l’any 1991 a 18 Casals. Ja al 1986, amb el decret de descentralització
28

HISTÒRIA DELS CASALS DE JOVES

de l’Ajuntament, la responsabilitat dels Casals de Joves es transfereix als Consells Municipals de Districte. L’Àrea de Joventut manté un cert paper de supervisió i homogeneïtzació del Projecte, però en la pràctica són els districtes els que reorganitzen i ajusten els Casals de Joves. A partir del 1988, a Barcelona, els programes d’actuació territorial dels districtes tendeixen a compactar tots els serveis personals, per la qual cosa els Casals de Joves passen a ser interpretats com un instrument més d’actuació municipal amb relació als joves. Aquest fet, unit a les conclusions d’un estudi sobre les infraestructures dels Casals existents que posa en evidència la situació generalitzada de precarietat, provoca que com a «solució» (i com a sortida a la falta d’inversions en la millora de la xarxa de Casals) es transfereixi la ubicació d’alguns Casals a un nou model d’equipament comunitari i intergeneracional: el Centre Cívic. Les propostes de l’Administració, amb una voluntat clara de seguir dirigint el Projecte de Casals de Joves, tenen un efecte de diversificació dels CJ i l’abandonament, en molts casos, del que era el projecte original, substituint-lo per altres tipus d’intervenció. El teixit associatiu, que no se sent gens identificat amb els canvis incorporats, es va desentenent del projecte amb la complicitat i el suport del Consell de la Joventut de Barcelona.

4.5 Les Olimpíades i els Espais Joves (1992-2003)
Arribat aquest punt, semblava que havia de ser l’hora de les inversions en locals per a joves, però el projecte olímpic, nova cortina de fum davant les necessitats de la gent jove, s’acaba enduent tot l’esforç pressupostari de l’Ajuntament i anul·lant les opcions de cap altra inversió. Anys després, la situació es repeteix quan la Generalitat de Catalunya aprova una potentíssima política d’inversions en la xarxa d’albergs en lloc d’invertir-ho en les associacions. El 1993 s’obre un nou procés de reflexió amb la finalitat de renovar el model de Casal de Joves i redreçar la situació que conclou amb la formulació del concepte d’Espais Joves. S’aposta així per una pluralitat d’equipaments i serveis més adaptada a les noves necessitats de la gent jove (punts d’informació juvenil, bucs d’assaigs, sales multimèdia...) en lloc de seguir la línia generalista i relacional que sempre havia tingut el Projecte de Casals de Joves. El procés es concreta amb l’aprovació del Pla director de joventut. L’any 2000, seguint amb la voluntat d’apropar el servei a la realitat de la joventut, es realitza, juntament amb la Diputació de Barcelona, un estudi per conèixer la situació real sobre els espais joves de titularitat municipal i conèixer les noves necessitats i demandes del col·lectiu. El resultat és que
29

HISTÒRIA DELS CASALS DE JOVES

l’oferta per a gent jove queda lluny de la vella idea dels Casals de Joves municipals; només hi ha una dotzena de Casals, cadascun en una situació i model de gestió diferent. Es tracta d’equipaments específics, gestionats directament per l’Ajuntament de Barcelona o per empreses de serveis via concurs públic que s’han creat seguint teòriques temàtiques relacionades amb la gent jove (música, fotografia, sales d’estudi nocturnes, bucs d’assaig), i que encara ara segueix amb vigència. En aquest marc, apareix el discurs que afirma la negativa de cedir espais a les associacions en centres cívics i equipaments municipals, amb l’argument que implica la privatització dels equipaments públics. Fet que no deixa de ser curiós, ja que són els mateixos que sostenen aquesta negativa, els que mantenen que aquests equipaments han de ser gestionats a través de sistemes privats. En conseqüència, es genera un important debat entre el concepte de serveis públics i serveis privats, en el qual, sovint, es malentén l’activitat de les associacions com a servei privat en tant que no pertany a l’Estat. Cal entendre l’activitat que genera una associació com un servei a la comunitat, es tracta d’un canal de participació democràtica que genera un servei específic de caràcter públic i que per tant, no té res a veure amb l’empresa. En els darrers anys s’ha generat el discurs dels equipaments específics i creiem compatible la creació de bucs d’assaig o espais de creació artística, amb la xarxa d’espais per a joves de les associacions i serveis municipals. És en aquesta etapa, i enmig del debat sobre la necessitat d’equipaments públics per a les associacions juvenils, que neix el model de Badalona: Pro grama Vadejoves. El que pretén aquest model és reforçar el teixit associatiu juvenil, donant a les associacions la gestió d’un servei de joventut de l’Ajuntament i els equipaments perquè s’hi desenvolupi aquest servei. Des del nostre punt de vista, això suposa l’origen de la mercantilització de les associacions, que més tard trobarem en molts altres municipis i sectors associatius: les associacions són tractades com empreses que treballen per a l’Administració. De fet, els anys posteriors han demostrat que la prestació de serveis de l’Administració com a principal activitat d’una associació sovint fa perdre de vista el motiu pel qual va ser creada. Així, nosaltres apostem per la col· laboració amb l’Administració, sempre que el diner públic que aquesta atorga al teixit associatiu, serveixi per desenvolupar allò que el teixit associatiu determini en els seus projectes, i no per gestionar projectes que neixen des dels despatxos de l’Administració.
30

HISTÒRIA DELS CASALS DE JOVES

4.6 El nostre naixement: la Federació de Casals de Joves de Catalunya (1994-1998)
A partir d’aquí, el model de Casal de Joves que presentem en aquest llibre, ens sembla l’opció més adient per tal de proporcionar oportunitats de desenvolupament, coherents amb un esperit compromès amb una dinàmica democràtica i participativa, de les persones joves que s’associen en el seu temps lliure. No entenem els Casals com a equipaments públics, sinó més aviat com a centres comunitaris gestionats i promoguts per la iniciativa social –per la mateixa gent jove.

De fet, el naixement de la Federació està vinculat justament a un model concret: els Casals de Joves són el projecte, són l’Associació en si mateixa, per sobre de l’equipament on desenvolupin la seva activitat. El denominador comú dels Casals de la Federació és que són associacions independents i autogestionades i que, per tant, cadascuna d’elles té la seva seu en unes condicions diferents: hi ha Casals de Joves en equipaments de lloguer a un ens privat, hi ha Casals de Joves en equipaments cedits per un ens privat, hi ha Casals de Joves en equipaments cedits per l’Administració local i hi podria haver Casals de Joves en equipaments ocupats, perquè la clau, insistim, no és el contingent, sinó el projecte que s’hi desenvolupa. Tot i que, tal com s’ha explicat en aquest capítol, Barcelona marca una tendència en el model de Casals de Joves municipals que, en els últims temps especialment, ha desembocat en una proposta de treball amb les persones joves paternalista i de consum, també, des del 1994 existeix una alternativa.
31

HISTÒRIA DELS CASALS DE JOVES

Ja l’any 1994, uns quants grups de joves, provinents del moviment d’esplais laics i progressistes (Esplac) veuen la necessitat d’idear un projecte comú, més enllà de l’esplai. Són grups de joves que tenen una trajectòria associativa perquè han participat de l’esplai i que, per tant, estan dotats i dotades d’habilitats com la responsabilitat col·lectiva, l’organització o la consciència crítica, però que no volen desenvolupar la seva implicació social en l’àmbit de l’educació infantil. Això significa que volen mantenir la idea de projecte col·lectiu, de treball pel barri o poble, de transformació en l’àmbit local, d’implicació en la vida pública, etc., però que ho volen fer des de l’àmbit de l’autogestió del seu lleure; és dir, volen desenvolupar un projecte de dinamització i intervenció comunitària, al mateix temps que un projecte d’autorealització dels nois i noies que hi participen. De fet, allò que actualment en diríem un Projecte de Casal de Joves associatiu. L’any 1998, quatre anys més tard de les primeres passes d’aquella Fede ració de grups de joves, encara sense un projecte massa definit, i que inicialment era reconeguda com una pota més de la federació d’esplais (Esplac Jove), decideix fer un pas més enllà i «independitzar-se». És aleshores, amb la primera Assemblea l’any 1998, que neix la Federació de Casals i Grups de Joves de Catalunya, tal com avui l’entenem. Tanmateix, per un problema de formalismes, la Federació es constitueix com una «Associació», ja que hi ha grups que no estan formalment constituïts com a associacions i, per tant, per qüestions de registre jurídic, no pot tenir «personalitat jurídica» de federació. Per tant, trobem que des de l’any 1998 a Catalunya existeixen dos models de Casals de Joves que conviuen: el promogut per l’Ajuntament (municipalista) i el promogut per la Federació de Casals de Joves de Catalunya (l’autònom, independent i autogestionat, i que a continuació explicarem amb més detall).
33

5 MODEL DE CASAL DE JOVES

5.1 Què és un Casal de Joves?
Abans d’entrar a concretar quin és el model de Casal de Joves que proposem des de la Federació, val la pena explicar que no és l’únic i que aquest fet no és casual. La idea és que a través d’aquest punt puguem donar les eines i orientacions necessàries per poder distingir els diferents models i, sobretot, per poder identificar els trets comuns del nostre. Després de parlar de la història dels Casals (capítol 4), a partir de la qual hem pogut entendre com hem arribat a la situació actual i per què existeixen altres models de Casals de Joves que conviuen amb el nostre, en aquest capítol proposem una definició concreta de Casal, així com una proposta organitzativa. Tal com s’ha exposat en la presentació d’aquest llibre, i lluny de tractar-se d’una secció de joves d’esplai, d’un grup d’amics, o d’un servei municipal, el Casal de Joves associatiu es defineix com: Una Associació juvenil, voluntària, apartidista i democràtica, que treballa per la transformació social segons els principis del progressisme, la laïcitat i l’autogestió, i a través de l’educació en la participació. El Casal de Joves capacita les persones joves perquè esdevinguin crítiques i amb una actitud antidogmàtica davant el poder. Per fer-ho, es dota d’un mètode: promou i facilita l’organització d’activitats culturals des de la gent jove i per a aquesta, convertint-se, així, en una escola de ciutadania, en la qual és més important com s’organitzen les activitats, i no pas quines són. El Casal aglutina persones joves d’entre 16 i 30 anys d’un mateix territori que, tot i les seves diferències individuals, es comprometen, s’impliquen i es mobilitzen en pro d’un projecte associatiu i educatiu comú, amb la pretensió d’arribar a desenvolupar una alternativa de transformació capaç d’impulsar un sistema de vida diferent a l’existent. A partir d’aquesta definició, destaquem alguns dels conceptes que hi apareixen. De manera més concreta, diem, doncs, que un Casal de Joves és: Una Associació Quan parlem de Casal com a associació el més important és que estem dient que les persones que formen part del projecte són els socis i sòcies, i que és l’Assemblea qui té el màxim poder de decisió. Jove Un Casal és una Associació juvenil, la qual cosa significa que està dirigida a persones d’entre 16 i 30 anys, aproximadament.

35

MODEL DE CASAL DE JOVES

Respecte a l’establiment de l’edat dels participants d’un Casal de Joves cal explicar que no és quelcom atzarós, sinó que respon –tal com s’exposa en el capítol 3 d’aquest llibre, en què hem parlat del marc sociològic de la joventut– al fet que en el context actual, el període vital de la joventut s’allarga en el temps. Tot i així, i entenent que la barrera que separa l’adolescència de la joventut és més psicològica que no pas física, contemplem que els Casals treballin, de manera paral·lela a la seva activitat ordinària, amb col·lectius de menors edat. Voluntària Els socis i sòcies dels Casals de Joves són persones voluntàries que decideixen dedicar el seu temps lliure a aquesta activitat, sense esperar-ne contraprestació econòmica. Això no vol dir que hi hagi projectes d’alguns Casals amb persones contractades, però queda clar que la línia política i les decisions que es prenen són aquelles que l’Assemblea de socis i sòcies voluntàries determina. Educativa Més enllà de treballar perquè els nois i noies joves s’organitzin per promoure canvis socials, els Casals de Joves són projectes educatius. Això vol dir que educar conscientment és també un dels objectius dels Casals. Educar perquè les persones joves aprenguin a participar o, dit d’una altra manera, aprenguin a ser protagonistes d’allò que passa al seu voltant. Laica Entenem que la llibertat d’elecció de cultes és una opció personal de cadascú i, per tant, respectem les creences que pugui tenir cada individu. El respecte a la creença és un element bàsic de la laïcitat, la qual es fonamenta en el no-dogmatisme i, sobretot, en el rebuig a la veritat absoluta. Diem que els Casals són laics perquè entenem la laïcitat com un element de respecte mutu i de no d’imposició dogmàtica. Als Casals hi tenen cabuda totes les persones que, independentment del seu culte (o no-culte) tinguin respecte per la llibertat individual i la considerin un element essencial i irrenunciable. Apartidista Diem que un Casal és apartidista perquè els seus posicionaments i opinions no estan sotmeses a cap lògica de partit. Val la pena afegir en aquest punt que, si bé els Casals són apartidistes, no són, en cap cas, apolítics, ja que emeten judicis i posicionaments, segons el seu ideari, sobre temes diversos.

36

MODEL DE CASAL DE JOVES

Democràtica Parlem d’Associació democràtica perquè els Casals no són espais dirigits per una elit. És més, en tractar-se, l’educació en participació, d’una de les finalitats del Casal, seria absurd que l’estructura interna no respongués a aquesta lògica. Totes les persones sòcies del Casal tenen les mateixes oportunitats per fer sentir la seva veu. Progressista El progrés l’entenem com un compromís amb el canvi de la societat i l’entorn immediat en favor de la justícia social, la igualtat entre les persones, la diversitat i el lliurepensament. Els Casals treballen per caminar cap a aquest canvi que es defineix, principalment, per la voluntat d’assolir unes cotes més altres de justícia, que permetin la lliure elecció de les persones en l’esdevenidor de les seves vides. Independent Com a conseqüència de la política de l’Administració de molts ajuntaments, existeixen serveis de treball amb joves que són anomenats «casals de joves». És important diferenciar aquests serveis, dels Casals de Joves que aquí estem explicant, ja que en el nostre cas parlem d’associacions absolutament independents de l’Administració. Això no vol dir que hi hagi Casals que decideixin demanar subvencions; ara bé, el que és important és que, tal com ja hem dit, qui determina l’activitat, la línia política o el funcionament, és l’Assemblea de socis i sòcies del Casal. Autogestionada Els Casals de Joves que formen part de la Federació són entitats independents i que gestionen els seus recursos de manera autònoma; és dir, sense ingerències externes. En aquest sentit, ens agrada parlar d’autogestió, entenent que aquesta fa referència a les decisions (autogestió política o decisòria) i no a l’economia (autoabastiment econòmic o autofinançament). Els Casals de Joves són associacions que es financen amb diners dels socis i sòcies, però també amb subvencions públiques. Això sí, des del nostre punt de vista, són entitats autogestionades perquè és l’Assemblea qui decideix com ha de ser la gestió de l’entitat. D’oci alternatiu El mitjà per treballar l’apoderament de les persones joves, a fi que no estiguin alienades per l’oci de consum, és justament la generació d’activitat d’oci alternatiu. Tanmateix, per nosaltres és important recordar que la generació d’activitats d’oci alternatiu és el mitjà per aprendre a participar.
37

MODEL DE CASAL DE JOVES

En aquest sentit, allò que és més important no és aconseguir que moltes persones consumeixin les activitats del Casal, sinó que moltes persones adquireixin habilitats d’organització (debat, treball en equip, presa de decisions...) en el desenvolupament de l’activitat. El paper de les persones joves en la determinació de com ha de ser el seu temps lliure és allò que fa que parlem d’un oci alternatiu, perquè s’allunya del paper al qual estem acostumades, que és el de simples persones espectadores, a l’espera d’algun producte de consum. Un Casal de Joves no és, per tant, un col·lectiu amb uns interessos concrets i que es dediqui a dur-los a terme, ja que, en part, el projecte contempla, com a tret identitari, prestar atenció al procés. És dir, un Casal de Joves ha de contemplar el procés educatiu de les persones joves que en formen part i, considerant que les activitats són el mètode, no pot ser tancat a l’hora d’elegir-les, perquè les activitats dependran de les persones joves que hi hagi en cada moment. No és tampoc un grup d’amics que es troben. L’establiment de relacions personals dins l’Associació és inevitable i, fins i tot, necessari pel bon funcio nament, però, en cap cas, pot ser l’únic motor per al seu desenvolupament. Podem dir, per tant, que el projecte és primordial i que la vida de l’Associació s’estructura al voltant d’aquest. Les relacions personals neixen de compartir projectes i viceversa, però no hem de confondre el factor grup amb el factor projecte. Finalment, i per acabar de clarificar, direm que un Casal de Joves no és tampoc un local o un espai. El Casal és el projecte i, per tant, va molt més enllà de les quatre parets. Tal com ja hem explicat anteriorment, sovint s’ha confós el terme Casal de Joves amb els espais per a joves que es dinamitzen des dels ajuntaments. Des del nostre punt de vista, el concepte «Casal» va molt més enllà de la definició d’un espai i per això ens agrada parlar de Casal de Joves com a idea. Amb relació a la nostra identitat i voluntat associativa, però, som plenament conscients que el nostre és un projecte ambiciós i d’una gran complexitat a l’hora de dur-lo a la pràctica. Encara que la promoció de la participació juvenil és la fórmula que tots i totes compartim per tal d’aconseguir el canvi social, la realitat de la Federació és que cadascuna de les entitats que la conformen es troba emmarcada i supeditada a un context concret de possibilitats i limitacions particulars, ja sigui de la pròpia entitat –les condicions en què s’ha creat el grup, l’estat del projecte, la idiosincràsia de l’entitat, etc.–, com de l’entorn –poble o ciutat, barri amb més o menys recursos, etc.

38

MODEL DE CASAL DE JOVES

En aquest sentit, el model de Casal de Joves que tot seguit es presenta ha de ser un marc referencial, a partir del qual els Casals puguin desenvolupar la seva praxi particular.

5.2. Finalitats i objectius d’un Casal de Joves
En el punt anterior, referent a la definició d’un Casal de Joves, ja hem pogut intuir quins eren els objectius principals dels Casals. Tanmateix, ens agradaria fer incidència especial per diferenciar les finalitats dels objectius. Perquè ens entenguem, quan parlem de la finalitat d’un Casal de Joves, estem parlant de l’objectiu últim, d’aquell concepte que encara situaríem en el món de les idees. En aquest sentit, diem que la finalitat d’un Casal de Joves és transformar la societat perquè aquesta sigui més justa, més igualitària, més crítica i més democràtica. La finalitat és el canvi social. En el cas dels objectius, en canvi, estem parlat de qüestions més tangibles, que es deriven de la finalitat. Cada Casal de Joves té múltiples objectius, però per a nosaltres és important determinar que n’hi ha un d’imprescindible: educar en la participació. Els Casals tenen com a objectiu (més o menys explícit) aquesta idea i per això es doten d’una metodologia basada en l’organització d’activitats culturals, per assolir l’objectiu.

D’aquest plantejament es deriva l’exigència que els Casals no s’adrecin únicament a les persones joves associades, sinó que el nostre ha de ser un projecte amb voluntat d’incidir més enllà. Els CJ han de ser capaços d’arribar a la resta de joves, a la població en general, a les entitats i institucions... perquè d’una altra manera seria impossible una veritable educació en participació per a la transformació social. També cal matisar que no es tracta de dues línies de treball paral·leles (transformar la societat i educar en participació), sinó que, en tant que es possibiliten mútuament, ambdues voluntats (la finalitat i l’objectiu) estan directament relacionades.
39

MODEL DE CASAL DE JOVES

Si no fos així, si els Casals de Joves treballessin exclusivament per la transformació social, la nostra seria un feina purament d’ideari, força similar a la d’un grup polític; i passaria el mateix si s’obviés l’ideari i l’única tasca fos la promoció de la participació, ja que s’estaria anul·lant l’opció de transformar la nostra societat. En aquest sentit, ens trobem que als Casals s’interrelacionen activitats que tenen com a objectiu educar les persones (amb la idea que transformem el món a través de la transformació de les persones) i accions que són explícitament de transformació de l’entorn. Així, els Casals promouen campanyes i expressen idees i missatges concrets, que impliquen posicionaments polítics i que pretenen incidir, no tant en les persones, sinó en el conjunt del seu entorn local (organitzen concentracions, promouen boicots, reparteixen volants per fer reivindicacions, etc.). Així doncs, quan més endavant parlem tant de la identitat dels Casals com de la seva organització, no podem perdre mai de vista que aquestes dues idees estan sempre presents. Trobarem, doncs, activitats i propostes que van més encaminades a l’acció explícitament transformadora i d’altres que tindran connotacions explícitament educatives.

5.3. Principis bàsics d’identitat i funcionament en un Casal de Joves
Quan parlem dels «principis bàsics d’identitat i funcionament» estem parlant dels elements a partir dels quals treballen els Casals per poder dur a terme tant la seva finalitat com els seus objectius: transformar la realitat i educar en la participació. Cada un d’aquests elements té la seva lectura educativa i la seva lectura transformadora. Per dir-ho d’alguna manera, quan parlem de cada un d’ells, ho fem des de dos punts de vista:

..Quina concepció tenim de la cultura, la democràcia i l’autogestió (món de les idees) ..Com emprem la cultura, la democràcia i l’autogestió per educar en participació
(món de l’acció)

5.3.1. La cultura Què entenem per cultura? En la societat actual, cultura i oci són dos conceptes estrictament lligats, tot i que, a priori, aquest no és un fet negatiu. Tanmateix, la influència imperant dels valors del mercat ha acabat per imposar l’expansió cultural com
40

MODEL DE CASAL DE JOVES

a model majoritari d’ús de la cultura en la nostra societat, entenent que el consum d’aquesta és sinònim d’oci. En conseqüència, estem donant per vàlid un model basat en la fiscalització de la cultura –incloent-hi la popular– per part de l’Estat, i en el qual la cultura esdevé un bé de consum. Aquest model comporta que la cultura sigui quelcom que ens arriba fet i que el paper dels ciutadans i ciutadanes amb relació a aquesta quedi limitat al rol passiu de poder triar, entre l’oferta existent, quina activitat prefereix consumir. Alhora, i en tant que l’accés a la cultura es fa generalment a través del pagament d’una quantitat de diners determinada, l’expansió cultural implica la promoció d’una cultura de caire restrictiu i elitista, ja que no tots els ciutadans i ciutadanes disposen de les mateixes oportunitats ni del mateix poder adquisitiu, a l’hora de consumir-la. En conclusió, podem dir que amb l’ús expansiu de la cultura, aquesta deixa de ser quelcom popular. Davant l’actual hegemonia de l’expansió cultural, ens cal parlar de democràcia cultural com aquella alternativa a la restricció que en si mateix suposa el consum cultural. El concepte fa referència a: D’una banda, una expansió real i qualitativa de la cultura, és a dir, al propòsit que aquesta arribi a tothom amb independència del seu poder adquisitiu. I de l’altra, la idea que a més de ser-ne persones consumidores, tots i totes puguem ser generadores de cultura, d’una cultura per la qual, a més, no calgui pagar un preu. Es tracta en definitiva de modificar el nostre rol de ciutadans i ciutadanes, i passar de ser persones passives a persones gene radores actives, recuperant així el concepte original del terme, pel qual la cultura és quelcom que caracteritza i identifica col·lectivament i no tan sols a unes quantes persones. En el marc de la democratització s’entén, a més, que el paper de l’Administració no ha de ser el de fiscalitzar la cultura, sinó que la funció pròpia dels poders democràtics ha de consistir a garantir i possibilitar la cultura popular, facilitant a la ciutadania aquelles eines (locals, diners, etc.) necessàries per la pròpia producció cultural. Entenem, però, que aquest és en si un «primer pas» i que, a la llarga, la voluntat de l’Administració ha d’encaminar-se envers l’objectiu que la ciutadania pugui arribar a organitzar-se per ella mateixa, sense que sigui necessari intervenir-hi o controlar-ne el procés. Partint de l’alternativa que en si suposa la democratització de la cultura, la proposta d’intervenció dels Casals de Joves, l’acció cultural, pretén que els homes i dones joves prenguin consciència dels propis costums (siguin
41

MODEL DE CASAL DE JOVES

escollits o imposats), i que a partir de la seva anàlisi crítica, puguin transformar-los de manera creativa i activa. D’aquest procés es deriva que els Casals facin una «oferta» pròpia d’activitats culturals amb voluntat d’incidir en la progressiva transformació social. La cultura com a mitjà educatiu Ja hem dit que la primera cosa que identifica els Casal de Joves pel que fa a la forma és l’activitat cultural que s’hi desenvolupa. Els Casals de Joves generen activitat cultural principalment (tot i que aquesta pot tenir un rerefons formatiu, intel·lectual, etc.), la qual cosa significa que, vistos des de fora, realitzen una programació similar a la dels espais joves municipals o els centres cívics (vegeu la pàg. 43). Tanmateix, quan parlem de gestió cultural als Casals, ho fem pensant en una forma de gestió molt determinada. És a dir, per a nosaltres la gestió cultural està sotmesa a un altre objectiu, que és aprendre a participar. És per aquest motiu que a nosaltres ens agrada parlar d’intervenció cultural (en comptes d’extensió cultural), ja que utilitzem la cultura (realitzar activitats culturals) com a excusa per intervenir amb els i les joves. Els Casals no pretenen, doncs, fer arribar la cultura a molta gent, sinó que moltes perso nes aprenguin a participar a través de l’organització d’activitats culturals. Aquest simple matís és cabdal a l’hora de no confondre un Casal de Joves associatiu amb qualsevol altre projecte de dinamització o extensió cultural.

42

MODEL DE CASAL DE JOVES

Extensió cultural Tipus de centre Centre cívic Producció Producció i gestió cultural fiscai gestió cultural litzada per l’Estat, el centre cívic és un equipament municipal. Quines activitats s’hi fan S’hi fan activitats assistencials. A partir de la demanda, s’ofereixen una sèrie d’activitats amb l’objectiu de donar resposta a escala municipal al que el consumidor vol. Tracte «clientelar».

Intervenció cultural Casal de Joves associatiu Producció i gestió de la cultura per part de la ciutadania, el Casal de Joves és una Associació. S’hi fan activitats de dotació de capacitats. A partir de la intuïció del que la gent vol, s’ofereixen activitats que puguin agradar, amb l’objectiu que actuïn «com a ganxo» per intervenir en el canvi de consciència. Actua com a generador actiu d’activitats. Com a generador, per accedir a una activitat es requereix la col·lectivitat. El coneixement és popular, es construeix entre tots i totes, a partir de la pròpia implicació i compromís. El coneixement és compartit per totes les persones que participen a l’activitat. Aprenentatge participatiu. Educació en l’associacionisme. Consciència transformadora.

El rol Actua com a consumidor passiu del ciutadà/ana d’activitats. Com s’accedeix a l’activitat Com a consumidor, l’accés es fa de manera individual, a través d’una inscripció i sense necessitar ningú més.

L’activitat El coneixement està mercani el coneixement tilitzat, només s’hi accedeix a que se’n deriva través del pagament. El coneixement El coneixement està centralités a mans de... zat, només de la persona professional que n’és la propietària. Objectiu de l’activitat Entreteniment. Aprenentatge d’unes habilitats específiques.

5.3.2. La democràcia Tal com s’expressa en el Marc ideològic del projecte (capítol 3, pàg. 22), els Casals de Joves propugnen la necessitat de passar d’una democràcia formal a una democràcia real, basada en totes aquelles tècniques que permetin a la ciutadania eixamplar i aprofundir el seu control sobre qualsevol decisió que afecti a la seva autodeterminació o a la seva vida.

43

MODEL DE CASAL DE JOVES

Concebre que la democràcia només se sustenta a través de la participació de les persones en els afers col·lectius és la manera de dir, de fet, que no n’hi ha prou d’anar a votar cada quatre anys, sinó que cal que l’interès per allò que és comú i la política estiguin presents en el quotidià de les persones i que, per tant, l’associacionisme (organització de la comunitat) sigui considerat com una forma de vida. En els Casals, aquesta concepció de la democràcia (que podríem resumir amb «el poder del poble»), no tan sols s’expressa amb els posicionaments sobre el sistema polític actual, sinó que es fa palesa, també, en el funcionament del Casal, tal com veurem en paràgrafs posteriors. Però aquesta idea no és tan òbvia a la nostra societat. Massa sovint es considera que democràcia és sinònim de no-dictadura i, per tant, massa sovint s’oblida que l’origen de la paraula té a veure també amb l’exercici que se’n fa. Dit d’una altra manera, cal participació perquè hi hagi democràcia. Ara bé, tot i que la idea sembla senzilla, les pràctiques, especialment de l’Administració, ens demostren que no ho és. Es diu participació a milers de coses que, sota el nostre punt de vista, no tenen res a veure amb la construcció democràtica. En aquest sentit, doncs, ens agrada parlar de nivells de participació per diferenciar aquelles pràctiques que ens apropen a una millor qualitat democràtica, d’aquelles altres que no serveixen de res. Així doncs, ens trobem amb exemples com els del «voluntariat olímpic» o el «voluntariat que fa els entrepans el dia de la cursa d’El Corte Inglés» que, per a nosaltres, no són més que accions manipuladores. Si la participació «és un procés a partir del qual les persones s’apleguen en el marc d’unes inquietuds comunes i s’autoorganitzen col·lectivament en diverses instàncies per tal d’articular accions dirigides a modelar l’espai social segons el seu propi criteri i sense ingerències», no podem considerar que reclutar a persones des de l’Administració per fer un servei que la mateixa Administració determina, sigui una acció participativa. Considerem que moltes accions que són considerades «participatives», no són res més que fórmules per legitimar decisions o per quedar bé i que serveixen a uns interessos que no tenen res a veure amb els de les persones que les executen. Per parlar de participació real cal parlar de poder de decisió, d’accés a la informació i de procés de deliberació i reflexió. Així, considerem que és crucial entendre que les persones han de saber quina és la seva capacitat d’incidència en qualsevol procés, a fi que puguin decidir lliurement com volen implicar-se.
44

MODEL DE CASAL DE JOVES

Les associacions, doncs, (juvenils o no) són expressions genuïnes de participació; les persones que en formen part pensen i actuen per si mateixes i tenen l’oportunitat d’identificar les pròpies necessitats o inquietuds, fer propostes d’accions, programar-les, executar-les i valorar-les. Poden, doncs, estar presents en tot el procés. La democràcia com a mitjà educatiu Tot i que el dret a participar és quelcom que ha de ser reconegut i garantit en un Estat de règim democràtic, succeeix que com a conseqüència del sistema econòmic, social i de valors ens trobem immersos en un marc social de caràcter assistencial, en el qual ens acostumem a delegar moltes de les qüestions quotidianes i en el qual els individus esdevenen ciutadans i ciutadanes «individuals i sense obligacions» amb ben poca predisposició a la implicació emotiva, social o política. Davant d’aquesta realitat, parlem d’educar en la democràcia i la participació, com a l’opció deliberada dels Casals de Joves de fonamentar el propi funcionament de l’entitat segons aquest principi; és a dir: som democràtics i participatius tant en la teoria (ideològicament) com en la pràctica. Aquest plantejament es deriva alhora de les nostres finalitats com a Associació, ja que si pretenem la promoció de la ciutadania i la participació per la transformació social, és del tot necessari com a mitjà per possibilitar-ho, que els Casals esdevinguin veritables escoles de ciutadania activa i compromesa en què es garanteixin les condicions per l’aprenentatge, la interiorització, el desenvolupament i l’exercici efectiu de la participació i la democràcia. Per tal de funcionar de manera democràtica i participativa, per regular el procés autoformatiu de la participació, així com possibilitar un veritable accés de la totalitat dels joves a les decisions que els afecten, els Casals de Joves fonamenten les estructures sobre les quals s’organitzen, d’acord amb la pràctica democràtica i participativa. D’aquesta manera, la democràcia (a mode de microsocietat) dels Casals de Joves es regeix per comptar amb una assemblea oberta a tots els socis i sòcies, a més de diferents espais que donin resposta als diferents graus d’implicació. Així, en funció de quina sigui la implicació de les persones (sigui pel moment que es troben en el procés d’aprenentatge o sigui perquè lliurement decideixen limitar la seva implicació), existiran diferents espais on participar. Vegem-ho: com a norma general, les associacions –i també els de Casals de Joves– presenten un ventall heterogeni de formes de relació i els papers que
45

MODEL DE CASAL DE JOVES

els seus membres tenen en el sosteniment de l’entitat i el desenvolupament del projecte són també diferents. Existeixen, doncs, i directament relacio nats amb la implicació, responsabilització i poder de decisió dels nois i noies joves, diferents «graus de participació». Aquest és precisament el punt de partida de cara a l’estructuració de la participació: el lloc (el grau, de menys a més implicació, responsabilitat, poder de decisió) que cadascú ocupa dins el Casal. S’identifica, com a possibilitat (en algun Casal de Joves hi seran tots, en d’altres només una part), el ventall de perfils participatius següent:

Som plenament conscients que, d’entrada, parlar de diferents graus participatius que van de menys a més i d’òrgans de decisió que s’hi adeqüen, pot donar la impressió que el nostre sigui un model jeràrquic. En aquest sentit, ens cal apuntar que lluny de perseguir l’encasellament i estigmatització de les persones joves, el fet de partir de la realitat que suposa l’existència de diferències, és, en realitat, «atendre» la diversitat. La pretensió dels Casals de Joves és que la totalitat dels seus membres, millorin, aprenguin i puguin arribar, sempre que així ho vulguin, al seu «màxim potencial participatiu». És en aquest sentit que, com a punt de partida, s’estructura tant la participació com els òrgans de decisió; per tal que tothom pugui prendre part de la democràcia del Casal i accedir al que això implica. Això sí, insistim en la idea que, a banda dels perfils escrits és imprescindible l’existència d’un espai com l’Assemblea General (amb tots els socis i sòcies)
46

MODEL DE CASAL DE JOVES

en el qual es puguin manifestar les opinions, també d’aquelles persones menys implicades. Més endavant veurem quin és el lloc i paper de l’Assemblea, però no hem de perdre de vista que, independentment dels perfils, és una eina imprescindible per evitar, sobretot, la concentració de poder. A banda, la proposta que fem de classificació de «perfils participatius» cal que s’entengui com a classificació dinàmica. És dir, els diferents «perfils» no són estancs ni delimitats, sinó tot al contrari. Són orientacions classificatòries que justament han d’ajudar a adequar les accions, més que no pas a estigmatitzar les persones. No tan sols això, sinó que existeix mobilitat entre perfils, en funció del moment o l’activitat. Podem trobar-nos amb persones que assumeixin la tasca de responsables d’un Grup Estable, al mateix temps que, d’un altre grup, en són membres passives, i simplement consumeixen l’activitat que hi proposen. 5.3.3. L’autogestió Què entenem per autogestió? Tal com s’exposa a l’ideari de Casals de Joves (capítol 3), considerem que el reconeixement institucional actual del dret a la llibertat és insuficient en tant que no contempla l’autodeterminació de les persones i menys de les persones joves. Plantegem, en conseqüència, un dret a la llibertat que garanteixi precisament aquesta capacitat en tota persona i/o col·lectiu, la de governar-se a si mateixa, sense haver d’estar sotmesa a unes determinades condicions econòmiques i pressions socials que la privin. És correcte deduir, a partir d’aquest posicionament, que la nostra és una actitud de ferma confiança envers la capacitat de les persones (i en especial de les persones joves) a l’hora de decidir què volen fer i com ho volen fer; fet que ens porta, en evolució lògica i coherent, a optar deliberadament perquè els Casals de Joves siguin per definició espais autogestionats pels membres, homes i dones, que els conformen. El nostre model de funcionament, doncs, s’adequa a la concepció de llibertat que propugnem. Amb voluntat d’incidir en la transformació social i en oposició als models de lleure associatiu tutelat, considerem que els poders públics haurien de ser els més interessats a afavorir un model autogestionat, en tant que es tracta d’una experiència viscuda des de la llibertat, que queda al marge de l’oferta de lleure de consum hegemònica i que permet a més, a diferència del que s’ofereix des de models de lleure tancat, l’aprenentatge de valors demo cràtics en pro de la consciència ciutadana, el compromís amb el progrés de la societat i la capacitat de crítica i judici de la realitat.
47

MODEL DE CASAL DE JOVES

En aquest sentit, veiem com actualment des de les administracions s’actua amb certa contradicció: d’una banda l’autogestió es considerada a nivell teòric com la manera de funcionar més adient per les entitats, «N’aprendran més si se’ls deixa fer-ho sense dirigismes ni paternalismes, per molt «animadores» que pretenguin ser aquestes tuteles. N’aprendrem més si som capaços de fixar-nos un objectiu, intentar assolir-lo i reconèixer-ne els errors o les mancances». Però de l’altra, en un sentit pràctic, és evident que les administracions no estan concedint la llibertat, les condicions i el suport ne cessaris per a un veritable exercici de l’autogestió. És necessari que valorem doncs que, ara per ara, els Casals de Joves esdevenen una de les escasses vies d’accés a la vivència de com la concessió de llibertat fa possible un veritable exercici de la capacitat personal d’autodeterminació. L’autogestió com a mitjà educatiu Tal com s’exposa en el capítol anterior, els Casals de Joves fem de l’autodeterminació un dels tres principis bàsics del nostre model de funcionament. Aquesta elecció implica que el sosteniment de l’entitat i el desenvolupament del projecte depèn exclusivament (o almenys és la pretensió) dels propis recursos de l’entitat: humans (les persones membres del Casal), polítics, infraestructurals, econòmics i decisoris. No ignorem que a priori, el nostre model pot ser fàcilment titllat de ser excessivament optimista amb relació a les capacitats del jovent, però al contrari del que d’entrada pugui semblar, ens cal argumentar que som plenament conscients de l’elevada possibilitat d’equívocs o fins i tot de de fracassos, inherents a tota activitat humana, que comporta l’elecció d’un model autogestionat. Tanmateix, el que aquí es proposa va més enllà del varem dicotòmic reduccionista «èxit fracàs» amb el qual massa sovint es «jutja» –segurament per l’imperant valor que els resultats tenen en la societat actual–, ja que aquest no és al nostre entendre, l’element clau a tenir en compte. Si optem per l’autogestió, per l’experiència associativa en el lleure juvenil, inspirada, promoguda i dirigida pels mateixos i les mateixes joves a les quals pretén adreçar-se, és perquè aquesta és l’única manera d’afavorir el desple gament de les potencialitats dels homes i dones joves, així com de fer de l’experiència associativa, un veritable procés d’aprenentatge. Tal com s’ha dit anteriorment, el model autogestionat rau en què el conjunt d’operacions necessàries per dirigir i administrar el Casal, sigui portada a terme per les persones que formen part del Casal a partir de la gestió dels seus propis recursos: polítics, infraestructurals, econòmics i decisius.

48

MODEL DE CASAL DE JOVES

..Autogestió política

Així podem concretar quatre tipus d’autogestió diferents:

..Autogestió decisòria

Entenem que garantida la llibertat de pensament, tant els Casals com la resta d’associacions han de poder prendre totes aquelles decisions pròpies de l’entitat (decisions amb implicació ideològica), sense que aquesta pràctica generi en cap moment la possibilitat de coacció o represàlies per part dels poders públics.

..Autogestió econòmica

Per tal que els Casals de Joves puguin esdevenir veritables escoles de ciutadania és requisit indispensable que comptin amb un poder de decisió autònom i lliure tant de pressions externes com internes. Cal doncs vetllar per garantir que siguin els socis i sòcies de l’entitat les úniques que tinguin el ple dret a decidir què es vol fer, ja que només d’aquesta manera, amb el lliure plantejament d’uns reptes i unes estratègies encarades a aconseguirlos, estarem formant persones ciutadanes que apliquen el seu ple dret i que participen activament a la societat. Això no significa que els Casals canviïn cada vegada que hi ha relleus ge neracionals o entrada de noves persones associades. Cal posar de manifest que el projecte del Casal té una identitat més enllà de les persones i que «ser fidel» a aquesta identitat (sobretot política) també és important.

Els Casals de Joves autogestionats han de dependre, en la mesura del possible, dels seus propis recursos econòmics per sufragar les seves despeses, així com els seus projectes i activitats. Diem «en la mesura del possible» perquè és habitual que els Casals facin ús del seu dret a ser subsidiaris de subvencions públiques. Entenem que aquest fet és perfectament lògic i que en cap moment implica el fet de ser menys «autogestionat», però volem alhora remarcar aquí que el fet de sol·licitar una subvenció no és garantia que sigui concedida. Els Casals de Joves, doncs, no han de caure en l’error de fer pressupostos a priori comptant amb la partida econòmica demanada. A banda, és també important no caure en el parany de convertir l’exercici del dret a rebre una subvenció en la principal forma de finançament. És més, en relació directa amb l’autogestió política cal apuntar que, com més gran sigui la nostra dependència econòmica envers l’Administració, més gran serà l’hipotètic grau de coacció i condicionament que aquesta podrà exercir sobre el rumb de l’entitat. Així, amb l’objectiu de trencar amb la dependència econòmica envers els poders públics, els Casals de Joves s’han
49

MODEL DE CASAL DE JOVES

..Autogestió d’infraestructura

de poder encaminar a trobar i consolidar vies alternatives de finançament, la primera de les quals ha de ser, sense cap mena de dubte, la de les quotes dels socis i sòcies. Entenem, a més, que aquest és alhora un element que serveix per formalitzar el compromís i la responsabilitat de la persona sòcia envers el Projecte del Casal.

És evident que de manera prèvia a la gestió d’una infraestructura, s’ha de poder disposar d’aquesta. És necessari, doncs, que els Casals de Joves s’emplacin en un espai físic concret per tal que el Projecte dels Casals no quedi limitat a una fase embrionària en la qual no es puguin desenvolupar totes les seves potencialitats. Cal tenir en compte alhora, que el local –tal com evidencia el fet que l’anomenem de la mateixa manera que al projecte– és en si mateix un element bàsic en la configuració de la pròpia identitat associativa; actua com a «seu», com a espai de relació i treball de les persones membres o com a referència a escala de barri i societat. Ara bé, no podem caure en l’error de pensar que el local ho és tot, ja que a l’hora de la veritat, el local no pot existir sense el projecte que el vitalitza, mentre que el projecte pot existir sense el requisit d’una ubicació espacial.

La principal funció del local és doncs la de possibilitar el desenvolupament qualitatiu del Projecte del Casal de Joves. En aquest sentit, quan ens referim a l’autogestió de la infraestructura, s’entén que com a requisit indispensable, els locals han de comptar amb les condicions i recursos mínims –tenir unes mides adequades, una sortida d’emergència, banys, aigua corrent, etc.– per poder realitzar l’activitat diària. D’altra banda, i amb relació a la llibertat
50

MODEL DE CASAL DE JOVES

amb la qual les persones joves gestionen el seu espai físic, entenem que aquesta no ha d’estar subjecte a normatives restrictives que la limitin (com ara que els dissabtes no es pugui utilitzar el local). Respectant sempre el marc de la legalitat i el «sentit comú», els Casals de Joves han de poder executar totes les seves activitats de la manera que considerin més adient i en l’horari que determinin, ja que, a banda de frustrar les seves il·lusions i la feina feta, no serveix de res que el jovent pugui decidir lliurement, si després no disposa de la llibertat suficient poder desenvolupar el projecte de la manera que desitja. Al contrari del que pugui semblar, no estem propugnant aquí els Casals hagin de «passar de tot» i «buscar-se la vida» en locals de propietat –tot i que seria idoni a escala de llibertat de gestió–, sinó que reclamem i exigim als poders públics, en tant que haurien de ser els més interessats en el foment de l’associacionisme autogestionat, la concessió d’equipaments públics a les entitats dignes i amb possibilitat d’autogestió real o bé la concessió de subvencions per sufragar una part de la compra o el lloguer, o bé la concessió d’avals i crèdits a interès zero.

5.4. Com s’organitza un Casal de Joves?
Les estructures orgàniques d’un Casal de Joves són diverses, ja que responen a cada projecte; i el projecte, tot i que en termes generals es manté, cada any pot anar variant els seus focus d’atenció o les seves prioritats. A banda, entenem que l’estructura també ha de respondre a les possibilitats de cada entitat i que, per tant, està condicionada, inevitablement pel perfil, la quantitat, la voluntat, la implicació, etc. dels socis i sòcies de cada Casal. Això sí, en aquest document ens hem atrevit a determinar algunes de les característiques de l’estructura d’un Casal «tipus». L’Assemblea En qualsevol Casal, l’Assemblea és l’òrgan de màxima decisió de l’entitat. A diferència d’altres models democràtics més representatius, per nosaltres és important que l’Assemblea sigui l’espai on es prenen les decisions més importants. Tanmateix, es podria fer un contínuum en el qual cada Casal trobaria la seva ubicació, ja que la consideració de si les decisions tenen més o menys a veure amb aspectes crucials del Projecte del Casal és subjectiva. Normalment el que es diu és que una entitat té un funcionament més assembleari en la mesura que decisions referents a aspectes més concrets són preses pel col·lectiu.
51

MODEL DE CASAL DE JOVES

Així, hi ha Casals que convoquen sovint assemblees (normalment aquells que tenen un volum de socis i sòcies més petit) i d’altres que en fan una o dues l’any (normalment quan hi ha més persones associades que es vinculen al Casal a través de projectes específics). La intervenció pedagògica Tal com ja hem dit, una de les nostres característiques és que ens definim com a entitats educatives que, principalment, eduquem en participació. Això significa que dins les nostres estructures orgàniques existeix aquesta qüestió, bé determinada per una comissió que se n’ocupa, o bé perquè existeix el càrrec de la persona responsable pedagògica o bé perquè des de l’equip coordinador s’assumeix la línia de treball sobre la intervenció educativa, com a pròpia. L’acció local Els Casals són un exemple de la frase «pensa globalment, actua localment»; és a dir, la seva acció està dirigida principalment a l’àmbit local: treballen amb les persones joves d’un municipi/barri en concret. Aquesta idea de treballar «des de baix» per canviar les estructures, també es veu reflectida en l’organigrama. Determinar comissions, responsabilitats o càrrecs que s’ocupin de la xarxa més propera (relacions externes) és també una de les característiques de les estructures dels Casals. La diferenciació de nivells de participació A partir de la idea que el Casal és un espai d’aprenentatge progressiu (tal com s’explicarà millor al punt 6, pàg. 61), cal plantejar que l’estructura orgànica ha de respondre a aquest fet.
52

MODEL DE CASAL DE JOVES

Tot i que la garantia democràtica es troba en la possibilitat i el foment que totes les persones sòcies participin a l’Assemblea, en el dia a dia del Casal, cal trobar espais per a tothom. Amb això la pretensió és poder donar resposta a les necessitats d’implicació i motivació de cada col·lectiu, a fi que, de mica en mica, totes les persones assumeixin un cert compromís . Ara bé, a partir de la idea que la participació ha de ser «lliure», hem de garantir que això sigui veritat, sortint de la idea moralitzadora que les perso nes que no participen és només perquè no en saben. Els Casals són escoles de participació i ensenyen a participar, però no obliguen.

Per això l’estructura del Casal ha de garantir que les persones puguin ser membres que contemplen diferents nivells de compromís. Per tal d’intentar visibilitzar millor les característiques de l’organització d’un Casal de Joves, presentem un possible organigrama. Es tracta d’un organigrama de màxims, és dir, un organigrama en el qual hi ha espais definits que responen a totes les característiques organitzatives que hem explicat. Això vol dir que poden existir Casals en els quals l’organigrama sigui diferent, responent a la dimensió de cadascun d’ells. És dir, ens podem trobar amb Casals que no tinguin una comissió pedagògica que s’encarregui dels processos d’aprenentatge de l’entitat i que aquesta tasca sigui assumida per la Junta Directiva; o bé Casals que no tinguin Grups Estables, perquè la seva manera d’implicar inicialment els usuaris i usuàries sigui a través de comissions d’activitat. Ara bé, seguint amb l’exemple, el que és clar és que tots els Casals han d’ocupar-se de l’aprenentatge dels seus membres i han de buscar fórmules perquè existeixin nivells de participació diferents.
53

MODEL DE CASAL DE JOVES

54

MODEL DE CASAL DE JOVES

Abans d’entrar a explicar els detalls de cada una de les paraules que apareixen a l’organigrama, és important fer referència al fet que l’organigrama que presentem té dues lectures: La primera lectura, la qual ja hem explicat anteriorment quan hem parlat de la democràcia com a mitjà educatiu (punt 5.3.2), coincideix justament amb la qüestió menys orgànica: l’estructura de participació. Per fer aquesta lectura , només hem de tenir en compte aquells conceptes que apareixen en que descriuen els perfils participatius. Així, en aquesta lectura sobre la multiplicitat de perfils participatius al casal, distingim:

..1. Persones dirigents ..2. Responsables ..3. Activistes

Són persones que es creuen el projecte general de l’Associació i hi treballen de manera compromesa. Tenen clars quins són els seus posicionaments ideològics en els temes que els afecten i no els fa por liderar el projecte global de l’Associació.

Són aquelles persones que tenen un perfil molt similar a les dirigents, però a diferència d’aquestes el seu lideratge es dóna al voltant d’una temàtica.

..4. Membres de Grups Estables ..5. Membres o socis i sòcies

Són aquelles persones capaces de donar un cop de mà en l’organització d’una activitat. S’identifiquen molt amb el que fa l’Associació, però per diverses raons no volen o no poden dedicar-s’hi de manera continuada.

Són persones joves que participen de manera estable en l’activitat d’un grup; l’estabilitat d’aquesta participació marca el seu caràcter. Sovint, també el caràcter temàtic o de centre d’interès. Els grups de teatre o de música, les revistes, els jocs de rol... són exemples d’aquest grau de participació.

Són persones que, més enllà d’emprar el projecte periòdicament, podrien comprometre’s amb el projecte de manera mínima, a través del comprimís de pagar una quota i assistir a les assemblees de l’Associació. Aquest perfil de persones és la base de l’Associació, ja que han fet el primer pas que manifesta voluntat de compromís i responsabilitat. Fer-se soci o sòcia és una manera d’expressar públicament que estàs disposat a respondre uns deures i exercir uns drets.
55

MODEL DE CASAL DE JOVES

..6. Usuaris i usuàries ..7. Consumidors i consumidores
Són persones joves que participen amb algun nivell d’assiduïtat a les activitats i els serveis de l’entitat. De tant en tant passen pel local de l’Associació, per exemple per connectar-se a Internet o quan s’hi fan activitats que els interessen.

Són persones joves que assisteixen, «consumeixen», molt esporàdicament una activitat associativa de tipus macro (concerts, festes). La segona lectura de l’organigrama, en canvi, sí que fa referència a allò que habitualment descrivim en un relat sobre l’organització d’una entitat; allò que en diem pròpiament organigrama. Per aquesta lectura només hem de , que descriuen tenir en compte aquells conceptes que apareixen en els òrgans de govern d’un Casal:

..Assemblea

És l’òrgan democràtic màxim en tant que reuneix la totalitat de socis i sòcies del Casal de Joves, és dir, totes aquelles persones que, d’una manera o altra, s’han compromès amb el projecte. És, doncs, l’espai suprem de participació i decisió. L’Assemblea es regeix per les normes que hagin acordat les persones sòcies i pot fer-ho en sessió ordinària i en sessió extraordinària. Tal com ja hem explicat anteriorment, en funció de la mida i dinàmica de cada Casal es fan més o menys assemblees a l’any.

56

MODEL DE CASAL DE JOVES

..Junta Directiva (JD)
La Junta Directiva és l’òrgan en el qual es troben les persones que coordinen el projecte general. Per tal de garantir que aquestes persones no dirigeixin tendenciosament el projecte, és l’Assemblea qui les designa i els dóna la confiança perquè s’ocupin de la coordinació. Les persones que formen part de la Junta es distribueixen responsabilitats referents al projecte general, que habitualment són anomenades càrrecs. Tanmateix, aquestes responsabilitats també poden ser assumides per més d’una persona (comissions o càrrecs comissionats) o bé per tot l’equip, sense que ningú sigui més responsable sobre aquell tema que la resta. Algunes de les responsabilitats de la Junta Directiva o l’equip coordinador, són les següents:

..Responsable o comissió de relacions externes: Són aquella o aquelles persones que s’ocupen de les relacions amb altres

..Responsable o comissió de secretaria: Són aquelles persones que s’ocupen de l’organització dels documents, com la ..Responsable o comissió de comunicació/difusió: Són aquelles persones que s’ocupen de donar a conèixer el Casal i les seves
realització de les actes de les reunions, saben on són els papers importants: projectes i memòries.

entitats o institucions i que representen el Casal en aquestes ocasions. Cada Casal escull quines són les relacions que vol tenir i és per això que aquí trobem relacions com: plataformes o xarxes per a temes concrets i puntuals (plataforma per als drets socials, comissió de festa major, etc.), entitats locals (associació de veïns i veïnes, esplais, agrupaments, etc.), plataformes o xarxes permanents (consells locals de joventut, consells d’associacions, etc.), administracions (municipals o supramunicipals), plataformes sectorials (la Federació de Casals de Joves) o altres agents del territori (instituts, comerços, etc.).

..Responsable o comissió econòmica: Són aquelles persones que s’ocupen de portar al dia els números de l’entitat. ..Responsable o comissió pedagògica: Són les persones que dediquen temps a pensar sobretot en la formació i el

activitats. Des de la realització de cartells per a les accions extraordinàries, fins a la realització de flyers o agendes mensuals. També formen part de les seves tasques pensar en quins mitjans de comunicació i revistes es vol que aparegui el Casal, realitzar articles d’opinió o posicionament o, fins i tot, organitzar una campanya de difusió amb algun lema que s’hagi decidit.

Controlar les entrades i sortides de diners. Revisar les campanyes econòmiques. Estar al dia dels comptes corrents, llibretes i targetes.

projecte educatiu que significa el Casal. Pensar en les estratègies pràctiques que es deriven de la lectura d’aquest llibre, per exemple. Pensar en projectes d’obertura, de relleu o en accions que facin millorar la intervenció del Casal.

57

MODEL DE CASAL DE JOVES

..Coordinadores: ..Espai de coordinació de grups (o gestora): Sempre que en el Casal de Joves hi hagi diversos Grups Estables serà positiu comptar amb un espai propi de coordinació ..Espai de coordinació de projectes: Igual que l’espai de coordinació de grups, pot existir un espai de coordinació de projectes i/o activitats macro del Casal. Aquest ..Comissió de projecte

per aquests per tal de millorar la comunicació i fomentar la interrelació entre els diverses persones membres. Aquest espai en el qual es parla de l’estat de cada Grup Estable, també pot estar integrat com una de les funcions de la Junta Directiva, en cas que el Casal consideri que no és necessari.

espai en el qual es parla de l’estat de cada projecte i/o activitat, també pot estar integrat com una de les funcions de la Junta Directiva, en cas que el Casal consideri que no és necessari.

..Grups Estables

És l’espai que s’organitza per tal que el grup d’activistes puguin pensar i executar una activitat (idear-la, organitzar-la a nivell logístic, distribuir les tasques, etc.). Aquestes comissions s’activen expressament per a la realització concreta del projecte i es desactiva un cop finalitzat. La tipologia de projectes pot variar en temàtica i durada. Són projectes de temàtica general i que busquen la incidència externa, més que l’interès personal per un tema específic. Per exemple, podem tenir una comissió per celebrar l’aniversari de l’entitat, que s’activarà, anualment, dos mesos abans de la realització (o el temps que requereixi l’activitat) i que es finalitzarà amb la valoració de l’activitat d’aniversari. Es poden activar comissions de projectes per a la setmana de la dona, per a jornades de consum, etc. També es poden activar aquest tipus de comissions per a projectes de llarga durada que requereixen una dedicació específica, com projectes d’obertura (intervenció als IES), de relleu, d’ecologia (horts urbans), etc.

Espai que reuneix els socis i sòcies amb un interès temàtic comú. Les persones que componen aquest grup es mouen principalment per la temàtica que els uneix, i busquen un espai per dur-la a terme. Tenen poca visió del projecte general del Casal. Els uneix per exemple l’afició pel rol o la música, el ball o les manualitats. Els grups de foc com diables també es consideren Grups Estables ja que els uneix la cultura tradicional. L’autonomia dels Grups Estables respecte al casal pot ser molt variada, segons cada entitat i cada grup. De fet, fins i tot poden gestionar la seva pròpia economia de manera autònoma. Així, podem dir que el Casal de Joves s’organitza a partir de la realitat participativa que té; és dir, el Casal busca tants espais de participació com siguin necessaris perquè els socis i sòcies trobin el seu lloc.

58

moDEL DE CASAL DE JoVES

Veiem aquest quadre de manera més visual:

Tal com s’observa, els usuaris i usuàries i els consumidors i consumidores, com que no participen de manera estable al Casal, no compten amb òrgans que els representin. Aquest fet, però, no els exclou de poder participar, per la qual cosa en la mesura del possible se’ls ha de motivar a fer-ho (convidant-los a les assemblees, fent servei de barra...). Tot i que ja s’ha dit anteriorment, insistim en la idea que totes aquestes classificacions no són compartiments estàtics i, encara menys, estigmatitzadors. Són eines d’anàlisi i funcionament que ens serveixen per millorar l’organització i acció d’allò que fa el Casal.

59

6 MÈTODES I ESTRATÈGIES PER A LA INTERVENCIÓ PARTICIPATIVA. COM DUR-LA A LA PRàCTICA

Per tancar el document volem finalitzar amb un capítol pràctic, que serveixi al mateix temps com a guia per a les persones dirigents i com a recull d’estratègies i mètodes que fem servir per a dur a terme el nostre projecte de Casal de Joves. Al llarg del document hem fet una descripció sociològica en el capítol 2, hem emmarcat la nostra ideologia en el capítol 3 i hem explicat la història i orígens del nostre projecte en el capítol 4. El capítol 5, on hi ha les bases d’identitat i l’organització del Casal, és al que farem més referència al llarg dels pròxims paràgrafs. Recordem que la finalitat dels Casals de Joves és la transformació social, per canviar tota aquesta realitat que hem descrit al capítol 2. Per aconseguir el canvi social ens hem fixat l’objectiu d’educar en participació, és dir, d’educar perquè tots els homes i dones joves sàpiguen participar i influir en el seu entorn. I per assolir aquest objectiu ho fem amb activitats culturals; tal com ja hem dit, a través del nostre mètode: la intervenció cultural. Una idea que cal clarificar és que el nostre mètode i els nostres trets d’identitat van lligats. El mètode deriva dels trets d’identitat i, al mateix temps, allò que ens dóna identitat i ens diferencia és el mètode. El paper de les persones dirigents és el de conduir i «estirar el carro» del projecte. Quan es forma part de la Junta és per dur a terme el projecte i assumir les responsabilitats que se’n deriven, i no tant per manar i portar a terme idees personals. Les persones dirigents treballen per a la consecució de les idees col·lectives que s’han decidit en assemblea. Al mateix temps les persones dirigents són aquelles que tenen clar que el Projecte de Casal de Joves és també un projecte educatiu i que, per tant, una de les seves tasques és l’educativa i la de fer de referents per a les persones noves que s’hi incorporen. Explicarem a continuació sis estratègies que ens ajuden en aquesta tasca educativa de transmissió del projecte i d’apoderament de noves persones joves. Ho farem d’una manera àgil, entrellaçant teoria i exemples pràctics. I ho farem seguint el fil d’una hipotètica intervenció. Imaginem, doncs, que estàs al teu Casal i que hi ha un grup nou de persones que s’han d’incorporar a l’entitat.

61

MÈTODE I ESTRATÈGIES PER A LA INTERVENCIÓ PARTICIPATIVA.

6.1. Coneguem la gent i descobrim quins interessos té
Per a una bona intervenció el primer pas és conèixer la persona. Saber quines coses li interessen i quina motivació l’ha portat a venir al Casal o a posar-se en contacte amb nosaltres o venir a l’activitat que hem muntat. Aquest procés és fa a través de la relació informal, xerrant directament amb la persona. Trobarem que la persona mostra uns interessos i ens explica algunes coses sobre ella: què li agrada fer, què l’ha atret del Casal. Podem explicar-li quin és el Projecte del Casal, què pot venir a fer, com funcionem i la podem convidar a continuar venint. Amb tot allò que ens expliqui ens podem fer una idea dels seus interessos (objectius patents), però també quins són els seus interessos més personals, les seves necessitats socials i de relació que no són expressades (els objectius latents) i que habitualment la persona també vol satisfer venint al Casal. Si no fos així, es quedaria a casa o desenvoluparia els seus interessos en solitari. Per exemple una persona pot tenir interès pel cinema i pot veure pel·lícules ella sola, a casa, passant tot el dissabte contenta i feliç al sofà menjant crispetes. Però la persona jove que s’acosta al Casal i ens explica que li agrada el cinema, també busca trobar noves relacions i espera compartir el cinema amb altra gent. Com a persones dirigents del Casal és important saber equilibrar aquestes dues vessants, ja que si no es compensen, la persona deixarà de venir. La reflexió teòrica diu: Cal tenir en compte que la motivació que porta la persona jove a ser activa socialment (formar part d’una associació o bé ésser-ne usuària) pot ser molt diferent. Nosaltres parlem en aquest cas dels objectius patents i latents; és dir, d’aquells que s’expressen públicament, com l’afinitat a l’activitat que fa el Casal en diríem objectius patents, mentre que d’aquells que queden camuflats i responen a una necessitat relacional en diríem objectius latents. Els objectius latents es mouen i no tenen a veure amb la tipologia de l’entitat a la qual es pertany. Pertanyen al món de les relacions humanes, del desenvolupament personal; pertanyen a un àmbit més privat, fins i tot inconscient. Un s’afilia per relacionar-se, desenvolupar unes necessitat de lideratge, d’autoafirmació, de satisfacció de les seves necessitats afectives i de socialització... La no-satisfacció dels objectius patents i latents o la presència d’un desequilibri en la demanda d’aquests per part dels membres del col·lectiu, pot fer bolcar o enfonsar la nostra missió com a entitat.
62

MÈTODE I ESTRATÈGIES PER A LA INTERVENCIÓ PARTICIPATIVA.

En els col·lectius juvenils aquesta dualitat d’objectius també apareix. I adquireix una major importància en la mesura que –com que en l’etapa juvenil s’està construint l’àmbit d’afectes– els col·lectius juvenils tenen un fort component de col·lectius relacionals, independentment de la seva estructuració estatutària.

6.2. Ensenyem a participar
Ara ja coneixem els nois i noies joves del grup nou, sabem quines inquietuds tenen i vénen sovint pel Casal. Hem xerrat amb cadascuna de les persones i hem identificat les necessitats i habilitats que tenen. Per iniciar-se en la participació l’única manera és participant. Així doncs, s’endinsaran en la realització d’activitats. Com que tot aprenentatge ha de ser progressiu, les anirem introduint en les diferents fases d’un procés participatiu, perquè arribin a adquirir totes les habilitats i puguin participar a totes les fases. Tal com hem explicat al capítol 5.3.1 la cultura és un tret d’identitat i l’apliquem a través de la intervenció cultural organitzant activitats. Com més vegades passem per les fases de la participació més habilitats adquirirem. I és que «a participar s’aprèn participant». Aquesta és la nostra màxima on el procés pren protagonisme davant dels resultats i l’activitat esdevé un mitjà en si mateixa. Parlem en aquest cas de valorar activitats en funció del grau d’incidència que tenen sobre les persones que les organitzen i no pas en funció de la seva capacitat d’arribar a moltes persones numèricament parlant (consumidors/ores). Per això, la proposta del Casal de Joves entén l’activitat com un mitjà per a l’aprenentatge. L’activitat és el mitjà; l’objectiu, canviar consciències a través de la implicació de joves en l’organització d’aquestes activitats. En el treball amb joves, del que es tracta és d’emprar la cultura com a excusa per a la intervenció. És a dir que buscarem que les persones joves siguin protagonistes de l’acció cultural (executores de la realització de les seves pròpies inquietuds) i al mateix temps promourem que això es correspongui amb un procés d’aprenentatge participatiu: aplicarem les fases de la participació de manera progressiva per tal que el desenvolupament d’una activitat cultural prengui més força per a la seva organització que no pas per a la seva execució. Recordem quines són les fases de la participació i la seva teoria: Totes les persones reaccionem davant d’una situació concreta o un problema (la crisi econòmica, la situació laboral, la convivència a l’escala de veïns i veïnes, la situació de les dones, la manca d’espais per a expressions artís63

MÈTODE I ESTRATÈGIES PER A LA INTERVENCIÓ PARTICIPATIVA.

tiques juvenils al nostre municipi, etc.) i ho fem segons els nostres valors o posicionaments ideològics, per simple o poc conscient i estructurat que sigui aquest procés. De l’anàlisi d’aquesta realitat en sortirà una opinió o posicionament. I, en alguns casos, aquest posicionament donarà peu a altres fases més elaborades, les quals permetran la construcció d’un projecte. Són just aquestes fases que ens permeten passar de la reflexió a l’acció, les que es poden desenvolupar en el marc del Casal. Vegem-ho:

..Una idea o proposta per tal de modificar la

..Una planificació per tal de poder imaginar una ..L’organització del projecte, per disposar de les
estratègia d’acció que contempli els diferents factors necessaris, i així afrontar amb èxit allò que es proposa. eines i els preparatius del que hem definit a la planificació i per reunir els recursos, siguin monetaris o infraestructurals, vinguin de la pròpia entitat (autofinançament) o siguin aliens (si hi participa un finançador extern en forma de donació, subvenció, conveni...), etc. els recursos disponibles per tal de fer realitat allò que s’ha proposat. resultat i del procés.

situació preexistent i arribar a una altra que s’adeqüi més a la situació desitjada.

..L’execució del pla traçat, en què es disposen ..I finalment, l’avaluació dels objectius, del

Tot això dóna una altra realitat, cosa que ens torna una altra vegada a l’inici del procés, fent una nova lectura de la situació, etc. Per tal de dur a terme cada una de les fases cal saber que s’han de donar unes capacitats i, per tant, és bo tenir en compte que aquestes no s’adquireixen d’un dia per l’altre. Tal com veurem en el següent punt l’adquisició de capacitats és progressiva. Hem d’anar a poc a poc, adaptantnos a les habilitats de la persona i als seus interessos. Recordem que la participació ha de respectar al màxim la llibertat de la persona, és aquesta la que decideix fins on implicar-se. Si li oferim quelcom massa complex, que no s’adapta a les seves possibilitats, no continuarà el procés. Així doncs femho progressivament.
64

MÈTODE I ESTRATÈGIES PER A LA INTERVENCIÓ PARTICIPATIVA.

6.3. Pas a pas: la progressió de l’aprenentatge
El nostre grup de persones joves l’iniciarem introduint-lo en l’etapa d’execució de l’activitat, és dir, a partir que ens ajudin a realitzar quelcom que ja està fet i decidit. Com per exemple muntar la sala per a una projecció, realitzar un torn de barra en un concert o anar a comprar el material per al carnaval. Quan ens hagin ajudat a fer aquella acció moltes vagades ja la podran fer amb autonomia i sense el nostre acompanyament. Així podran passar a participar en la següent fase: organitzant, i assistint a la reunió de la repartició de tasques aportant la seva experiència i visió de com fer les coses. Amb el temps s’incorporaran a les fases de planificació: implicant-se amb molta anterioritat abans de la realització. I així anirem pujant fins que la persona prengui posicionaments personals sobre situacions concretes (primer sobre les activitats del Casal, després sobre les accions al barri i, fins i tot, amb el temps, sobre l’organització global del món). La teoria ens explica més detalladament tota la progressió: Tot aprenentatge suposa un procés en què l’individu assoleix noves habilitats. Per assolir aquestes habilitats necessitem temps i pràctica. I una activitat adequada a les possibilitats de cada persona. Per tant en l’elaboració de les nostres estratègies tindrem en compte la progressivitat de l’acció i la seva complexitat. Farem servir la realització d’activitats per a dur a terme aquest aprenentatge participatiu. Així en un estat inicial, caldrà proposar la participació en activitats de curta durada i poca complexitat, que permetin l’assoliment dels objectius. A mesura que les persones disposin de més «competències» se’ls podran proposar projectes més complexos i de més llarga durada.

65

MÈTODE I ESTRATÈGIES PER A LA INTERVENCIÓ PARTICIPATIVA.

..1r. Les persones dirigents planifiquen i organitzen les activitats, els nous nois i noies joves les «consumeixen». ..2n. Les persones dirigents planifiquen i organitzen les activitats conjuntament amb els nous nois i noies joves. ..3r. Les noves persones joves planifiquen i organitzen les activitats amb el suport de les persones dirigents. ..4t. Autonomia plena.
En aquestes fases les tasques i responsabilitats que han de realitzar els més joves aniran in crescendo en complexitat i durada; fins arribar a l’autonomia de la persona i a una assumpció de responsabilitat màxima. Etapes d’un procés d’aprenentatge participatiu:
Etapes Fase 1 Les persones dirigents planifiquen i organitzen les activitats, els nous nois i noies joves les «consumeixen». Tasques que duen a terme els nous nois i noies joves

Si esquematitzem el procés d’aprenentatge el podem dividir en etapes progressives:

Fase 2 Les persones dirigents planifiquen i organitzen les activitats conjuntament amb els nous nois i noies joves.

..«Consumeixen» activitats. ..Expressen els seus interessos, inquietuds, necessitats. ..Donen opinió sobre l’activitat que es realitza. ..Opinen, fan propostes d’activitats. ..Ajuden a realitzar activitats: fent «de matxaca». ..S’incorporen de manera gradual en espais de decisió de l’organització de l’activitat
(opinen d’acord amb l’experiència adquirida fent «de matxaca»).

..Assumeixen la responsabilitat en l’organització d’una part de l’activitat. ..Ajuden altres persones. ..Tenen algú que els assessora. ..Plenament: formen part plena d’una comissió de treball. ..Opinen, fan propostes: de programació d’activitats i d’aspectes quotidians del projecte. ..Assumeixen la responsabilitat en l’organització d’una activitat/projecte: són responsables ..Opinen, fan propostes: d’aspectes i definicions del projecte.
d’una comissió o equip de treball.w

Fase 3 Les noves persones joves planifiquen i organitzen les activitats amb el suport de les persones dirigents.
66

MÈTODE I ESTRATÈGIES PER A LA INTERVENCIÓ PARTICIPATIVA.

6.4. A cadascú el que necessita: segmentació de persones i diversificació d’espais
El nostre grup està compost per diverses persones i no totes tenen les mateixes habilitats ni els mateixos interessos. Com ho fem perquè tothom vagi assolint els objectius? Com ho fem per ensenyar a tothom a participar? Doncs adequant les nostres activitats i els nostres espais de participació a les seves característiques. Per això utilitzem estratègies de segmentació de les persones i de diversificació dels espais de participació. És quelcom complex perquè es tracta de combinar molts elements. Ho expliquem amb més detall.

..Primer fem una classificació de les característiques de les persones que hi ha al Casal i així les podem agrupar. ..A cada grup li oferim activitats concretes perquè avanci en el procés

Quan ens referim a la segmentació i la diversificació com a estratègia per a l’aprenentatge fem una triangulació amb diferents classificacions i estructures.

..Per últim creem un espai en l’estructura orgànica del Casal per estabilitzar aques-

d’aprenentatge (les reunions també són una activitat!) tenint en compte l’equilibri entre els objectius latents i patents.

ta participació i aconseguir que les persones vagin passant per aquests espais. El nostre ideal és que els nois i noies joves arribin a estar a les juntes directives, esdevinguin dirigents d’entitats i com a tals agents actius socialment que podran intervenir en el seu entorn, ara des d’un Casal de Joves, i al llarg de la seva vida en altres espais o entitats, que decideixin.

Segmentar, vol dir identificar les característiques dels col·lectius amb els quals treballem, per tal de poder donar una resposta adequada a cada un

67

MÈTODE I ESTRATÈGIES PER A LA INTERVENCIÓ PARTICIPATIVA.

d’aquests, adaptant les estratègies, els objectius i els recursos. Però segmentar també vol dir entendre que no tothom té les mateixes capacitats ni objectius a l’hora d’intervenir. Les persones dirigents d’un Casal també tenen característiques concretes i, per tant, no tothom pot intervenir de la mateixa manera. Hem de tenir en compte diversos aspectes a l’hora de definir les característiques dels col·lectius: Motivació: objectius patents i latents Com hem explicat a l’inici del capítol, a la primera estratègia, cal tenir en compte que la motivació que porta a la persona jove a ser activa socialment (formar part d’una associació o bé ser-ne usuària) pot ser molt diferent. Nosaltres parlem en aquest cas dels objectius patents i latents; és dir d’aquells que s’expressen públicament, com a afinitat a l’activitat que fa el Casal en diríem objectius patents, mentre que d’aquells que queden camuflats i responen a una necessitat relacional en diríem objectius latents. Experiència associativa Una altra característica que ens serveix per segmentar el grup és el grau d’experiència de cadascú. Cal tenir en compte que no és el mateix un membre nou d’un casal que ja ha format part d’un sindicat d’estudiants o d’un esplai que un membre que per primera vegada té contacte amb una associació. Consciència social Les persones a les quals el Casal accedeix poden ser de moltes tipologies i la seva capacitat d’anàlisi i posicionament davant la realitat pot ser molt diferent. Aquesta capacitat de relacionar causes i conseqüències socials i adquirir una postura davant d’aquestes implica que existeixi més o menys potencialitat d’assumir més o menys responsabilitats. Per això, també cal tenir-la en compte a l’hora de determinar quin és l’objectiu, l’estratègia i els recursos que hi hem de dedicar. Habilitats socials, sociabilitat El Casal és un projecte col·lectiu i, com a tal, requereix cert gaudi de les relacions personals que s’hi desenvolupen. No vol dir en absolut que les persones membres d’un Casal hagin de ser amigues, però en tot cas sí que cal tenir en compte les seves capacitats relacionals a l’hora de pensar com ha de ser la intervenció. Nivell maduratiu La maduresa de les persones generalment no es manifesta amb objectivitat però sí que en podem determinar les conseqüències que se’n desprenen. De
68

MÈTODE I ESTRATÈGIES PER A LA INTERVENCIÓ PARTICIPATIVA.

fet, sovint s’observa a partir de l’equilibri entre la consciència de les capacitats i l’assumpció de responsabilitats. Edat L’edat també condiciona l’acció en el sentit que existeixen unes necessitats pròpies per a cada edat. Tot i que no existeixi una línia clara entre les diverses edats, sí que podem orientar-nos per una sèrie de necessitats explícites força comunes en cada una de les franges d’edat que apareixen al quadre.

..Adolescents (14-16 anys) ..Joves (17-24 anys)
És una etapa en què la relació social pren especial importància. La família deixa de ser l’espai de referència i integrar-se en un grup és un objectiu. Alhora els estudis, i l’obligatorietat social d’aquests, són l’activitat principal de la persona, i allò que ocupa i organitza el seu temps diari.

..Joves adults (25-30 anys)

En aquesta etapa els objectius personals i les ocupacions diàries es reparteixen entre cursar uns estudis i buscar una feina. Depèn de les decisions de cada persona, però és el moment que habitualment s’inicia l’emancipació; per tant, tenir una feina i un habitatge són fites importants.

La condició de jove avui s’estableix fins a edats molt avançades per les dificultats d’emancipació. Fins als 30 anys és possible estar sense una emancipació plena i, per tant, no gaudir de feina i habitatge. En aquestes edats la preocupació per la feina i l’habitatge són objectius principals.
69

MÈTODE I ESTRATÈGIES PER A LA INTERVENCIÓ PARTICIPATIVA.

Presència i voluntat No tan sols es tracta de definir les característiques intrínseques a l’individu, sinó que cal tenir en compte el factor temps. Hi ha moltes persones amb experiència, consciència, habilitats socials i alt nivell maduratiu que accedeixen al Casal però de manera molt intermitent perquè han decidit prioritzar altres projectes. Per tant, també caldrà tenir en compte l’ús i la presència en el projecte, a l’hora de plantejar la nostra acció. Aquesta classificació i segmentació en funció de diferents criteris ens permetrà optimitzar els objectius, recursos; millorar els resultats i escollir amb qui i com volem intervenir (no podem arribar a tothom i no tothom necessita la mateixa intervenció). I ens permetrà organitzar els espais del Casal per donar resposta a aquesta realitat diversa. D’això en diem diversificació d’espais. La diversificació d’espais, com a estratègia de sistematització, és una forma de sistematitzar els recursos que ens permetran respondre a les característiques del grup. És a dir, tot i que sabem que en el món de la intervenció juvenil les fórmules han de ser flexibles i no existeixen les receptes màgiques, val la pena pensar que, un cop definits els diferents col·lectius amb qui treballem, així com les potencialitats de cada un, hem d’adequar-los una resposta. Així, adaptem tota l’estructura del Casal de Joves a l’estructura de participació (la piràmide de la participació anteriorment definida al punt 5.3.2). És a dir, facilitem que el Casal, com a associació, s’adapti als diversos graus, de manera que es pugui dotar de les activitats necessàries perquè cada membre adquireixi habilitats participatives per convertir-se en una persona que cada vegada més participa socialment. Com que no naixem apresos ni apreses, anirà bé que, per a cada col·lectiu pensem una activitat concreta, un espai orgànic definit i uns recursos perquè cadascú es pugui desenvolupar. De la mateixa manera que en l’educació formal no s’ensenya a una persona a multiplicar abans de sumar (perquè en la multiplicació està implícita la suma), no es pot aprendre a dirigir reunions si prèviament no hem après a fer un ordre del dia (ja que dirigir reunions implica saber fer un ordre del dia). Això no significa que les persones que dirigeixen reunions ho hagin de fer sempre, sinó que cal anar pas per pas en l’assumpció de responsabilitats. De fet, la idea seria capacitar tanta gent com sigui possible perquè tingui la possibilitat d’assumir un compromís màxim (dirigir l’Associació), de manera que cadascú lliurement pugui decidir en funció de la seva voluntat i de cada moment, en quin grau s’implica.
70

MÈTODE I ESTRATÈGIES PER A LA INTERVENCIÓ PARTICIPATIVA.

La proposta sistemàtica és allò que anomenem la triple estructura. Fem-li una ullada amb detall.
L’estructura de participació Persones dirigents juvenils L’estructura d’activitats Activitats de direcció general Activitats de direcció temàtica L’estructura orgànica Junta directiva

Responsables de Grups Estables i Comissions

Coordinadora de Grups Estables i Projectes

Activistes

Activitats tasca

Comissions de Projectes

Membres de grups

Activitats de grup Activitats d’assistència regular i de temàtica general (i l’assemblea) Activitats d’ús

Grups Estables

Socis i sòcies

Assemblea

Usuaris i usuàries

----

Consumidors/es

Activitats de consum

Totalitat de joves

Activitats de rebuda

Estructura de participació És l’estructura que identifica i classifica els diferents nivells de la participació. L’estructura de participació queda representada a l’organigrama del punt 5.5 de color blau.

..Totalitat de persones joves que no fan res. ..Consumidors i consumidores: joves que assisteixen a activitats macro (concerts, festes majors, etc.). ..Usuaris i usuàries: consumeixen activitats interactuant (tallers, xerrades...). ..Socis i sòcies: els agrada el projecte i s’associen. Treballen pel projecte. ..Membres de Grups Estables: si s’agrupen per un centre d’interès comú i volen treballar-lo, formaran un Grup Estable. ..Activistes: ajuden a l’organització i la realització de les activitats del Casal però no
n’assumeixen la responsabilitat.
71

MÈTODE I ESTRATÈGIES PER A LA INTERVENCIÓ PARTICIPATIVA.

..Responsables: es fan responsables d’un Grup Estable, d’una activitat concreta o d’una comissió. ..Persones dirigents: es creuen el projecte en general i volen treballar-hi.
Estructura d’activitats La tipologia d’activitats també ha de ser adequada al col·lectiu. Per tant, hem de ser conscients que no podrem fer activitats de «direcció» amb les persones usuàries per dos motius: d’una banda, perquè no és el paper que han decidit desenvolupar dins del Casal i, de l’altra, perquè han d’adquirir capacitats de mica en mica per a poder-les realitzar. Per tant, es tracta de veure que:

..La totalitat de joves: en aquest cas només els dedicarem activitats de difusió. ..Usuaris i usuàries: aquestes persones «usen l’espai» i per tant sovint es vinculen a
són les pròpies d’aquest col·lectiu. Consumeixen activitats del Casal sense vincular-s’hi amb continuïtat. Les activitats de consum, com concerts o qualsevol activitat macro, arriben a moltes persones, però és complicat que a partir d’aquestes puguem capacitar en ciutadania les persones que hi assisteixen.

..Consumidors i consumidores: tal com defineix la paraula, les activitats de consum ..Socis i sòcies: l’activitat principal dirigida als socis i sòcies és l’Assemblea. No és ..Membres de Grups Estables: les activitats pròpies d’un grup estan enfocades a

activitats de «servei» (servei de bar, aula de noves tecnologies, viatgeteca, consultes, etc.). Són les activitats pròpies de l’espai de trobada.

massa habitual, però, que aquestes persones siguin sòcies i no facin cap altra activitat que assistir en aquest espai, ara bé, hem de donar marge als qui només es vulguin implicar en aquest punt.

..Activistes: aquestes persones són capaces de dur a terme tasques concretes. Sense ..Responsables: aquestes persones són capaces de dirigir projectes concrets. ..Les persones dirigents: tenen la capacitat i voluntat de dirigir el projecte. Per tant,
Adonar-se d’aquesta adequació no significa estigmatitzar els col·lectius. Del que es tracta és que a partir de l’activitat que dirigim a cadascun d’ells puguem accedir als interessos dels qui tinguin voluntat d’anar més enllà. La funció del Casal és estirar la corda perquè cada persona pugui adquirir allò que és necessari perquè, en cas que vulgui, pugui dirigir l’Associació o bé una activitat concreta.
72

temàtiques concretes i es desenvolupen al voltant d’un interès conjunt entre el mateix grup. Les persones membres dels Grups Estables participen del Casal perquè tenen capacitat i interès per fer una activitat constant.

que necessàriament tinguin una visió global, les persones activistes tenen interessos més enllà dels individuals.

són persones amb qui es poden fer activitats de direcció que demanin implicació, esforç i concentració. També és una activitat d’aquest col·lectiu, pensar quina tipo logia d’activitats s’han d’oferir a la resta de membres del Casal.

MÈTODE I ESTRATÈGIES PER A LA INTERVENCIÓ PARTICIPATIVA.

Estructura orgànica A la identificació de l’estructura de participació hi ha de correspondre una estructura orgànica, on es pugui representar la gent. L’estructura orgànica queda representada a l’organigrama del punt 5.4 de color gris.
midores, com que no participen al Casal de manera estable no tenen òrgans de representativitat. Però hem de procurar motivar que hi participin, per tant, hem d’estar oberts a les propostes que facin i els hem de motivar a col·laborar amb el CJ: convidar-los a les assemblees, a col·laborar en la realització d’una activitat, etc.

..La totalitat de gent jove, els grups d’usuaris i usuàries, i de consumidors i consu-

..Per als socis i sòcies de l’entitat tenim l’Assemblea, el màxim òrgan democràtic. ..Per al centre d’interès comú, tenim els Grups Estables (GE). ..Abans de la realització d’una activitat, cal l’espai on s’organitza. Aquest espai (comissió) on es distribueixen tasques molt concretes és el propi dels activistes. ..Si tenim un nombre determinat de Grups Estables, és molt important crear una ..Per als homes i dones joves amb més compromís, existeix la Junta Directiva. És el
parlament de l’entitat.

coordinadora, ja que interrelacionarà les persones membres, fent-les partícips del treball que es realitza. El mateix passa si tenim comissions de treball o grups de treball que preparen activitats.

No cal fer una gran estructura, si no complim uns requisits. Les estructures serveixen per delimitar espais concrets de participació. Si la nostra entitat és petita no cal dividir molt la gent, potser no calen GE ni tants espais. En aquest cas, podríem parlar d’una estructura de Grup de Joves, on les coses es col·lectivitzen més i tothom participa a la majoria d’afers de l’entitat. Això sí, tenir clares les diferències entre l’Assemblea i la Junta Directiva és important.
73

MÈTODE I ESTRATÈGIES PER A LA INTERVENCIÓ PARTICIPATIVA.

6.5. Diversifiquem les activitats
Al llarg del document ens hem referit a la intervenció cultural com a mètode (veure 5.3.1), en què l’activitat és un mitjà per a l’aprenentatge. D’activitats en podem fer de molts tipus i cada Casal les adaptarà a les característiques dels seus grups i de la seva realitat. Com que en aquest document es tracta de classificar i sistematitzar per tal que ho pugueu dur a la pràctica, també hem fet una classificació de la tipologia d’activitats. Es tracta que varieu les activitats segons les característiques del grup i els objectius que amb aquest us plantegeu. En l’àmbit pedagògic, és a dir, segons en el moment d’aprenentatge que es troba el grup i tenint en compte les habilitats participatives haurem de realitzar activitats de més o menys complexitat. Tanmateix, pel que fa als objectius explícits que estem treballant amb les activitats, podem diferenciar-ne de tres tipologies: de sensibilització, d’intervenció i de dinamització.

..Les activitats de sensibilització
Tenen la intenció d’informar sobre una temàtica concreta. Es tracta de sensibilitzar les persones sobre un tema concret, de fer-los remoure alguna cosa. Pel que fa a la intervenció amb nous grups, són aquelles que podríem realitzar en un «passaclasses» a l’institut més proper del Casal, parlant d’una problemàtica concreta (exposicions sobre sexualitat, campanyes sobre consum, etc.) Per a aquestes accions no necessitem un grup amb predisposició, ni un espai concret.

74

MÈTODE I ESTRATÈGIES PER A LA INTERVENCIÓ PARTICIPATIVA.

..Les activitats d’intervenció
Tenen la intenció de fomentar el debat i l’anàlisi crítica. Aquí es poden fer cinefòrums, xerrades, accions de reivindicació o activitats explícitament formatives. Aquestes necessiten un grup amb predisposició i un espai. Les activitats d’intervenció tenen un rerefons més reflexionat que implica un cert debat i consciència sobre allò que fem i, per tant, són activitats que requereixen temps i repetició, per tal d’anar interioritzant les idees que se’n desprenen.

..Les activitats de dinamització

Tenen la intenció de divertir-nos o donar-nos a conèixer. Aquestes poden variar en complexitat segons vulguem fer-les amb un grup nou o si les fem amb gent experimentada. Poden ser molt variades i més o menys complexes: organització de concerts, calçotades o festes... Pel que fa al contingut la nostra finalitat de transformació social ens ha fet desenvolupar múltiples estratègies per treballar l’acció social dins el Casal. Per tant, amb l’aplicació d’aquestes estratègies ajudarem a interioritzar valors d’acció crítica en tots els membres de la nostra entitat.

..Vocalia d’acció social

Pensar i crear activitats d’acció social requereix una dedicació de temps important i de persones que hi pensin de manera continuada. Si tenim en compte que la transformació social és un tret identitari dels Casals, consolidar una vocalia per treballar el tema és una de les eines més adients que hi ha. L’existència d’una vocalia ha d’assegurar que es treballi l’acció social de manera transversal a totes les activitats o bé a partir de crear-ne d’específiques. La tipologia d’activitats pot ser tan variada com vulguem: des de repartir tríptics per fer difusió d’un tema candent (l’us del espai públic per part de les entitats juvenils, les condicions de treball dels països desenvolupats o el repartiment de la riquesa mundial), fins a accions extraordinàries com jornades o festivals de més d’un dia (jornades sobre consum sostenible, festivals interculturals, etc.) Com més propera sigui la temàtica per tractar, més motivadora. És convenient començar per temes locals que afecten directament la gent jove dels Casals i poc a poc treballar aspectes cada cop més globals: coses que afecten el barri, la ciutat, la península, el continent, el món. És interessant fer visible com ens afecten en l’àmbit local l’organització global del món i aplicar aquell lema de «pensa globalment, actua localment».

75

MÈTODE I ESTRATÈGIES PER A LA INTERVENCIÓ PARTICIPATIVA.

..Fer visible l’activitat política local
Parlar de com ens afecta la política local és una bona manera de crear consciència crítica. Qui decideix com s’organitza la ciutat? Com es decideix? Quines repercussions té en la població que hi viu? Quines coses decideix la població d’aquell municipi? Quins canals de participació existeixen? Què puc fer com a ciutadana o ciutadà? I la nostra entitat què pot fer? I amb altres entitats del municipi? L’organització social del nostre entorn no és casual i conèixer tot el mecanisme de funcionament ens dóna eines per poderlo canviar. Sovint la informació és difícil de trobar, o no s’oferix públicament, o els mitjans de comunicació es fan ressò només d’una part. El Casal com a agent social té voluntat d’incidir en la vida pública i en l’organització del municipi; és per això, que es fa imprescindible fer visible l’activitat política del municipi i debatre sobre aquest tema dins el Casal.

..Treballar amb altres agents del territori
De la mateixa manera que a nosaltres ens afecta la política local també aquesta afecta altres entitats del territori. Hi haurà entitats amb les quals compartim fites i amb les quals podem fer un treball conjunt. Allà on no po dem arribar només amb la nostra Associació ho aconseguirem amb d’altres. Ja sabem que la xarxa associativa és més que la suma de les parts, tot i que implica un esforç en l’organització. Treballar en xarxa requereix molt de diàleg, conèixer l’altre i compartir objectius. La manera d’organitzar-se amb els altres tindrà certes dificultats en tant que cada entitat té una manera de treballar i per això es fa necessària una bona planificació: una coordinació periòdica, una comunicació fluida (que totes les entitats tinguin tota la in76

MÈTODE I ESTRATÈGIES PER A LA INTERVENCIÓ PARTICIPATIVA.

formació), una planificació de la feina amb les tasques i els grups de treball clars i, és clar, una valoració per poder millorar la propera vegada. El treball amb altres agents també requereix un temps i repetició fins a consolidar-se, igual que els nostres aprenentatges. Us hem descrit algunes de les estratègies que podeu utilitzar per fomentar l’acció crítica, però es poden realitzar infinitat d’activitats. El que és importat no és l’acció en si, sinó que les persones adquireixin una visió crítica de la seva realitat. Hi ha moltes maneres de fer-ho i totes són vàlides mentre aconseguim l’objectiu que ens proposem.

6.6. Prenem consciència dels aprenentatges adquirits
Ja hem dit que el nostre és un projecte educatiu. Volem educar en participació i ho fem amb totes les estratègies que hem explicat en els apartats anteriors: adaptant-nos a les característiques de les persones; utilitzant l’activitat com a mitjà i d’una manera progressiva. A més ens organitzem per oferir diferents espais de participació amb diferents graus d’implicacions i responsabilitats com expliquem a l’apartat 6.4 d’aquest document. En aquest apartat volem remarcar els diferents aprenentatges que es realitzen en un Casal de Joves. Al llarg de tot el procés es fan aprenentatges paral·lels: individuals, col·lectius i socials. Com a persones dirigents del Casal és important assegurar que es realitzen activitats que abracen tots els aprenentatges. Per exemple, es pot realitzar una activitat cultural per celebrar el carnaval. Així, estarem treballant que la gent individualment pugui adquirir habilitats manuals fent la disfressa. A banda, però, si proposem, a més, fer una comparsa i participar a la rua del barri, treballarem les habilitats de treball en equip i coordinació amb altres entitats i si, a més a més, fem que la temàtica reivindiqui un equipament esportiu pel barri, estem creant consciència de canvi i d’incidència en l’entorn. La teoria ens ho explica d’una manera més completa: Els Casals de Joves són un tipus d’associació que, més enllà de tenir uns interessos propis, tenen l’interès de millorar la qualitat democràtica del seu entorn, a través d’ensenyar els nois i noies joves a participar. Per tant, aconseguir que el jovent d’un territori s’impliqui més en els afers col·lectius, que no ho feia anteriorment significa que el Casal està realitzat part de la seva funcions amb èxit. Però el cert és que en l’aprofundiment d’aquesta participació de la ciutadania jove organitzada, el procés d’aprenentatge és múltiple i divers: les persones membres d’un Casal no
77

MÈTODE I ESTRATÈGIES PER A LA INTERVENCIÓ PARTICIPATIVA.

tan sols adquireixen habilitats individuals (que també) sinó que adquireixen consciència com a part d’un tot, és dir, com a agents de transformació de l’entorn. És per això que definim els aprenentatges adquirits en el procés en tres grans blocs: individual, col·lectiu i social. Alguns exemples dels aprenentatges adquirits en la pràctica associativa:

..Responsabilitzar-se ..Reflexió, esperit crític ..Creativitat, respecte, compromís ..Habilitats comunicatives ..Desenvolupament ..Organització personal ..Formació ..Autorealització ..Lliurepensament
de potencialitats personals

Individual

..Integrar-se ..Activisme actiu ..Treball en equip ..Crear projectes, ..Socialització, cooperació ..Sentit de pertinença ..Conèixer altres persones ..Discussió i debat ..Hàbits de convivència ..Creació de discurs ..Repartir tasques ..Millora de ..Coordinar-se ..Autogestionar-se ..Presa de decisions ..Fer reunions ..Democràcia transpa..Creació d’oci
alternatiu rent: informació compartida, espais oberts de decisió la democràcia interna/externa confrontació amb els altres procés creatiu compartit

Col·lectiu

..Sentiment de barri ..Repercussió social ..Fer xarxa ..Relació amb l’Administració ..Ésser referent juvenil al barri i municipi ..Participació ..Establir relació amb

Social

..Incidència en l’entorn ..Anàlisi crítica de l’entorn ..Crear més espais de participació ..Implicació

entitats juvenils del barri (esplai, casals...)

78

MÈTODE I ESTRATÈGIES PER A LA INTERVENCIÓ PARTICIPATIVA.

..Individual
Imaginem que una persona s’apropa a un Casal de Joves sense haver tingut cap experiència participativa anteriorment. La primera cosa amb què es troba és que entre les parets del Casal existeix un microfuncionament que es diferencia del que veiem al carrer. Estem parlant de les habilitats socials més bàsiques, és a dir, d’aquelles que li serveixin per desenvolupar-se individualment. Estem parlant de les habilitats mínimes per «anar per la vida»: respectar-se, escoltar, responsabilitzar-se, ser net, estar informat. Per adquirir totes aquestes habilitats, no és necessària l’existència d’una associació, tot i que aquesta hi ajudi. Parlaríem d’un primer nivell d’aprenentatge.

..Col·lectiu

..Social

En un segon nivell, fem referència als aprenentatges que tenen a veure amb la construcció i l’organització col·lectiva del coneixement. Per tal de desenvolupar aquests aprenentatges és necessari que existeixi una associació, ja que no són viables i no es donen en un grup d’amics. Mentre que el primer nivell d’aprenentatges es podrien aplicar en una «conversa de bar», en aquests cas és necessària una estructura associativa per desenvolupar-los.

A banda d’aquestes dues tipologies d’aprenentatges, que són comunes a qualsevol associació, en el cas dels Casals de Joves, entenem que hi ha un tercer nivell d’aprenentatges: el social. Els Casals de Joves han de ser entitats implicades en el territori i promotores de xarxes, ja que només així entenem que podem aprofundir en la qualitat participativa d’allà on som.

79

AGRAÏMENTS
Tal com ja s’ha explicat a la introducció del llibre, això que ara teniu a les mans és, en la seva major part, la compilació d’una sèrie de textos i documents que havien estat escrits anteriorment. Això significa que, tot i que algunes persones n’hàgim assumit la coordinació, el mèrit és col·lectiu. Volem agrair, per tant, a totes aquelles persones que heu fet possible que avui Casals de Joves de Catalunya tingui l’Aixequem la persiana, és dir, tingui la seva pròpia proposta de projecte. En primer lloc, a tots els Casals membres de la Federació, per la seva tasca diària, per la seva feina incansable, per mantenir els projectes vius i per dotar de contingut real allò que aquí expliquem amb paraules. En segon, al Fidel Gonzàlez, per haver insistit tant, per ser el primer a teoritzar que l’important que és la tasca dels Casals de Joves, per haver-nos acompanyat en aquest procés i per haver escrit tant i tant. En tercer, al Txus Sanz, històric amic de la «Fede» i col·laborador especial en el capítol 2, dedicat al marc sociològic. En quart, a tots els Secretariats que ha tingut la Federació, per haver fet possible molts debats que avui podem materialitzar en posicionaments i idees. Al Gus Saeta, al Jes Ramírez, al Ramon Ramírez, al Pedro de Haro, a l’Anna Montoriol, al Xavi Viader, al Joanen Ferrer, a l’Amparo Redondo, al Marc Rabascall, al Fer Bonet, al Sergio Ortega, a l’Anton Cabayol, al Guillem Gabernet, a la Pili Luna, a la Irene Tarrés, al Lluís Ferrer, al Raül Saez, al Xavi Cabrera, al Ramon Oña, a l’Ali Peñaroya, a l’Aleix Prats, al Marc Surià, al Carlos Lopera, a la Coral Escobar, a l’Azahara Ribes, al Joan Montes i al Gonzalo Candanedo. En en cinquè i darrer lloc, a l’estructura tècnica (la d’ara i les anteriors), per haver estat sempre «una mica casalera». Gràcies!

Bibliografia
ACCIÓ ESCOLTA DE CATALUNYA (2003) Projecte educatiu d’Acció Escolta de Catalunya. Barcelona: AEC AJUNTAMENT DE BARCELONA. (2008). Pla d’equipaments juvenils de Barcelona 2008–2015. Barcelona: Ajuntament de Barcelona

CABAYOL, A.; HORTS, D.; LLOPIS, M.; MARTÍN, C.; PÉREZ, O.; SURIÀ, L.; VILA, P. (coord.) (2002) Projecte educatiu d’Esplac.
Mètode pedagògic i model de centre. Barcelona: Esplais Catalans.

ESOMBA, M. A. (2008). Codi obert, programari lliure per a caps.
Valldoreix: Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya.

FUNDACIÓ FRANCESC FERRER I GUÀRDIA (2006). Organitzem-nos! Una guia de polítiques pràctiques per a joves i grups locals. Barcelona: Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia. (Col. «Quaderns d’educació popular», núm. 3). GONZÀLEZ, P.; MARTIN, G.; SERRANO, J. (1993). Las casas de
juventud, espacios de libertad. Informe sobre las casas de juventud de Barcelona. Barcelona: Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia.

LUQUE, S.; SERRANO, J.; SANZ, J.; MARTÍN, G. (2004).
L’Emancipació dels joves catalans, el camí a recórrer. Barcelona: Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia. (Col. «Polítiques de joventut», núm. 1).

LUQUE, S.; SERRANO, J.; SANZ, J.; MARTÍN, G. (2006). Els locals de les entitats juvenils i els equipaments municipals per a joves a la ciutat de Barcelona. Informe de resultats. Barcelona: Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia. (Col. «Polítiques de joventut», núm. 2). LUQUE, S.; SERRANO, J. (2007). L’estat de la joventut a Catalunya
2007. Barcelona: Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia. (Col. «Polítiques de joventut», núm. 3).

82

MIRET, P.; SALVADÓ, A.; SERRACANT, P.; SOLER, R. (2008).
Enquesta a la joventut de Catalunya 2007. Barcelona: Observatori Català de la Joventut (Col. «Aportacions», núm. 37).

MOVIMENT LAIC I PROGRESSISTA (2005). Ideari. Moviment Laic
i Progressista. Barcelona: Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia.

VALLS, N.; VIDAL, P. (2006). La realitat juvenil a Catalunya. Barcelona: Centre d’Estudis Sociològics de la Vida Quotidiana i el Treball, Universitat Autònoma de Barcelona. Observatori Català de la Joventut VILLA, S. (coord.) (2009). Volem, podem, sabem: participem!
Barcelona: Esplais Catalans, Esplac.

Altres documents de consulta:
Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya (19982005). Dossier sobre El Model de Casal de Joves associatiu. Barce lona: Casals de Joves de Catalunya

Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya (2009).
Dossier del professorat del curs de directors/ores de lleure, itinerari juvenil. Barcelona: Casals de Joves de Catalunya

Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya (2009)
Tríptic de presentació de l’Associació de Casals de Joves de Catalunya. Barcelona: Casals de Joves de Catalunya

Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya (2012).
Estatuts de l’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya. Barcelona: Casals de Joves de Catalunya

FRESQUET, P. (2010). Casals de Joves a Barcelona. Del municipal a l’associatiu [Treball de recerca batxillerat]. Barberà del Vallès

83

Autoria: Casals de Joves de Catalunya Coordinació: Helena Giner, Marta López, Beatriz Maín i Clara Murgui Primera edició: Febrer 2013 Llicència Creative Commons CC BY-NC-SA | Casals de Joves de Catalunya Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Reconeixement: Sempre que utilitzeu aquest llibre heu de citar Casals de Joves de Catalunya com al seu editor i autor. No Comercial: No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Compartir Igual: Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l’obra generada amb una llicència idèntica a aquesta. Edita: Casals de Joves de Catalunya c/Avinyó, 44, 3r pis 08002 Barcelona Telèfon: 93 601 16 16 E-mail: casaldejoves@casaldejoves.org Web: casaldejoves.org Twitter: @CasalsDeJoves Facebook: facebook.com/CasalsDeJovesDeCatalunya Revisió lingüística: Ariadna Goberna Fotografies: Fons documental de Casals de Joves de Catalunya Disseny i maquetació: Pau Morata Il·lustracions: Julia de la Cal Impressió: El Tinter, S.A.L. I.S.B.N. 978-84-616-2950-3 Dipòsit legal. B-5513-2013

El paper utilitzat per aquesta publicació és Cyclus Offset, un paper 100% reciclat fabricat amb pasta post-consum amb un procediment lliure de clor elemental. La impressió s’ha dut a terme a El Tinter, SAL, empresa certificada amb els sistemes ISO 9001, ISO 14001, EMAS i Cadena de Custodia FSC. La impressió s’ha fet a dues tintes, (cyan i negre del procès de quadricromia) que es poden obtindre amb olis vegetals i redueixen consums i residus respecte a tintes directes o la impressió a tot color.

CASALS DE JOVES DE CATALUNYA ÉS UNA FEDERACIÓ QUE AGRUPA ASSOCIACIONS JUVENILS QUE FOMENTEN LA PARTICIPACIÓ DELS NOIS I NOIES JOVES, DES DE LA PRÒPIA ORGANITZACIÓ D’AQUESTES I SOTA ELS PRINCIPIS D’AUTOGESTIÓ, DEMOCRÀCIA, LAÏCITAT I TRANSFORMACIÓ SOCIAL. EL SENTIT DE LA FEDERACIÓ RESPON A LA VOLUNTAT DE TREBALLAR CONJUNTAMENT AMB LA IDEA QUE LA XARXA D’INÈRCIES PERMETI A TOTS ELS CASALS OPTIMITZAR RECURSOS, SER MÉS CAPAÇOS D’INCIDIR EN LES TEMÀTIQUES QUE ENS AFECTEN COM A COL·LECTIU, INTERCANVIAR EXPERIÈNCIES I PODER DONAR SUPORT A TOTS ELS PROJECTES QUE, SOTA ELS PRINCIPIS QUE COMPARTIM, VULGUIN SUMAR-S’HI.
-

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful