La campanya electoral

Hi havia moltes magistratures per cobrir cada any, per tant hi havia moltes ocasions a lany en qu es reunien les assemblees per votar els Voteu a favor de Gneu Helvi Sab per edil. s digne de ladministraci candidats a aquests crrecs. pblica Us ho demana lEgle. Vint-i-quatre dies abans de les votacions, el cnsol convocava Els vens us demanen que voteu a lassemblea i enunciava el nom dels candidats que reunien tots els favor dAulus Veti Caprasi per edil a requisits. Comenava, aix, la campanya electoral que acabava al mateix crrec del manteniment dels carrers i moment de les votacions, sense deixar cap dia de reflexi. Els candidats es dels edificis sagrats i pblics. s prsper. posaven la toga candida i es donaven a conixer als ciutadans. I com ho Els venedors de fruita us demanen feien? Doncs, com els actuals candidats, per sense els mitjans de que voteu a favor de Veti Firm comunicaci, ni cartells. Aix, sortien al carrer, parlaven amb la gent, es peredil. s un home digne. Feu-ho! feien acompanyar per amics i partidaris, feien encaixades de mans, feien promeses, etc. Vegem un vertader manual de campanya, Manual per a unes eleccions, que Quint Tulli Cicer va escriure en forma de carta al seu germ, candidat a cnsol. s realment sorprenent llegir els consells que aquest rom dna a un candidat de lany 63 aC, per lactual vigncia del text. Aix, Quint li exposa una estratgia per arribar al crrec que es basa en remarcar el coneixement que la gent t dell com a bon advocat, reclamar subtilment els favors que ha fet al llarg de la seva vida laboral, buscar els aspectes negatius dels altres candidats, buscar els vots en tots els sectors sense oblidar-ne cap, buscar el suport i lacompanyament dels amics, no fer promeses si no es poden complir, afalagar els ciutadans, etc. Llegim-ne alguns fragments: Commentariolum petitionis La campanya electoral comporta esforos de dos dells, que ets conscient del que reps, que no tipus, un s aconseguir el suport actiu dels amics i oblidars el que hagis rebut. Nhi ha daltres, laltre guanyar-se el favor del poble. Cal que el tanmateix, que o b no tenen cap influncia, o b suport dels amics neixi dels favors i de les resulten odiosos entre els mateixos ciutadans de la obligacions, de la vella amistat, de la bonesa i seva tribu, i els manca el nervi o la capacitat de lafabilitat de carcter. En aquest cas, per, mobilitzar-se a temps. Procura destriar cadascun tractant-se duna campanya electoral, la paraula dels personatges, a fi de no posar una excessiva amic ha de tenir un sentit ms ample que en la vida confiana don resulti un ajut ben magre. quotidiana. Hauries de comptar com amics tots Com que ja nhem parlat prou de com guanyaraquells que et manifesten alguna simpatia, alguna se amics, tractem ara aquell altre aspecte de la afecci, i que sovint compareixen per casa teva. I campanya que s el favor popular. Aqu sexigeix no et dic res dels qui sn amics per parentiu o per de conixer lelector pel seu nom, de mostrar-se afinitat o per algun vincle de companyonatge o per afalagador, persistent, geners, dsser sempre altre lligam, com et conv la seva mxima estima i notcia i de provocar expectativa poltica. benevolena! Finalment, procura que tota la campanya sigui A tots els barris i municipis es troben aparatosa, vistosa, magnfica, popular, que es personatges influents, actius i ben establerts, que, desenvolupi amb aires de grandesa i dignitat, i malgrat que fins avui no shan decantat tamb si algun fet ho permet que surti a la llum polticament, encara sn a temps de treballar per la mala reputaci dels teus adversaris, resultat del la causa de qui vulguin complaure o fer cabal un seu comportament, es tracti dun crim, de luxria o deute. s a aquests personatges que thas de corrupci dadrear i fer entendre que tu ja saps qu esperes La votaci Arribat el dia de la votaci, el magistrat que presidia les eleccions consultava els auspicis i si aquests eren favorables, lassemblea es reunia al Camp de Mart, una esplanada als afores de la ciutat de Roma. Comenava la votaci. Dun en un tots els votants travessaven una passarella per dipositar el seu vot en una mena de cistella. Sembla que dalguna manera acreditaven la seva identitat i escrivien el nom del seu candidat en una tauleta de cera. Es coneixen intents de frau electoral com el repartiment, entre els votants, de tauletes ja escrites amb el nom dun determinat candidat, o diferent nombre de votants i de tauletes en una mateixa votaci, etc.
Uns grafits electorals de Pompeia

ACTIVITATS 1.- Quin daquests requisits no calia complir per a un candidat a Roma? a) No fer dactor. b) Ser dona. c) Residir a la ciutat on tenien lloc les eleccions. d) Tenir diners suficients. e) Tenir una edat determinada.
2. Quantes vegades es pot presentar una persona al crrec de president del govern d'Espanya? i a la Comunitat

Autnoma de Catalunya? i als EUA?

3. Contesta aquestes preguntes segons si tenia lloc a lantiga Roma o a lactualitat:
Roma Quan comena oficialment la companya electoral? Es fan actes multitudinaris per mostrar el suport a un candidat? De quina manera es dna a conixer el candidat? Com sapropen a la gent? Com hi connecten? On es dipositava el vot? ara

4. Quan el ciutad va a votar es troba amb unes paperetes ja impreses amb els noms dels candidats. Es pot

escriure comentaris, o b preferncies en una papereta?

5. Digues si sn certes o falses aquestes afirmacions sobre letapa de lantiga Roma:

a) Abans diniciar la votaci el magistrat consultava els auspicis per endevinar si el dia era favorable o no. b) Els romans tamb votaven en diumenge i el dia abans era considerat dia de reflexi. c) Els candidats romans formaven part dun partit poltic i es presentaven en representaci daquest. d)Els candidats romans no podien fer actes electorals multitudinaris i oferir banquets per guanyar votants. e) Alguns grafits demostren linters de la gent del poble a favor dalgun candidat. f ) El dia de la votaci, els ciutadans romans anaven a votar a diferents llocs.