Está en la página 1de 3

ara.

cat DISSABTE, 2 DE FEBRER DEL 2013

http://mestres.ara.cat

http://criatures.ara.cat

Rumors a la xarxa

El fenomen informer posa en alerta pares i educadors


EVERY SUNDAY 8 PAGES IN CATALAN AND ENGLISH

Com cal respondre a aquesta nova realitat? P. 4-5


GETTY IMAGES

CADA DIUMENGE 8 PGINES EN CATAL I ANGLS

Els secrets del perfum La farmaciola del jard, al malet


Tamb Un nou captol de Siniamon Also A brand new chapter of Siniamon

aracriatures
a la portada

DISSABTE, 2 DE FEBRER DEL 2013 ara

A internet cal aplicar la mateixa lgica que a la vida. Si els joves no donen les seves dades personals a desconeguts, tampoc no ho han de fer a la xarxa. La clau de volta a lhora de posar-se a la xarxa s el sentit com i els valors tics de la humanitat

Ms educaci, menys rumors


El fenomen informer preocupa pares i educadors
TRINITAT GILBERT
FOTO: GETTY IMAGES

n dia va ser un incident amb un alumne que nassetjava dos ms. Un altre uns pares que comunicaven al tutor que el fill passava massa hores al Facebook. I encara un altre va arribar la notcia de lAmanda Topp, la jove canadenca que va posar fi a la seva vida desprs de patir durant anys assetjament ciberntic per una persona annima. Tot plegat va fer pensar a lElvira Duran, la psicloga de linstitut Celest Bellera de Granollers, i als tutors del centre, que era el moment dabordar el tema a les aules. Com? Van convidar el psicleg Jordi Bernabeu, coneixedor de la xarxa i dels adolescents pel seu treball a www.sobrepantalles.net i a www.sobredrogues.net, i alhora treballador del Servei de Salut Pblica de lAjuntament de Granollers, perqu fes unes xerrades en horari lectiu a pares i alumnes junts. Van ser tres dies durant els quals pares i alumnes de 2n dESO van compartir les aules un parell dhores per sentir un tema que a casa moltes vegades havien tocat. I va ser tot just uns dies abans que es conegus que quatre estudiants de la UAB havien creat a Facebook

la pgina informer de la UAB, en qu es publiquen qualsevol tipus de comentaris annims sobre els alumnes, com per exemple: Busco el noi que a finals de la setmana passada (no recordo si dijous, divendres o dissabte) va passar la tarda a la sala de mquines amb una samarreta de bsquet blanca!!! Manifeeeestat. El Jordi explica en qu va consistir la xerrada: Vaig explicar clarament els perills que es deriven de les xarxes i sobretot dels annims. A mi em va servir molt, explica la Montse Vias, mare del Gerard, perqu va sentir idees que pensa posar en prctica. Per exemple, arran de les explicacions del Jordi i de lElvira, uns pares van explicar que havien comprat un smartphone al seu fill, per li havien fet signar unes condicions, com si fos un contracte, ds adequat. Si el contracte sincomplia, li retiraven el mbil. El meu fill encara no en t, per mel demana perqu tots els seus amics en tenen, i jo tampoc no vull que es quedi enrere, diu la Montse. Per s conscient dels inconvenients de tenir internet al mbil.
Fotografies, no

PIONER. Linformer de la UAB va ser el primer i el

fenomen sha ests rpidament als instituts.

Els nostres fills comencen a salpar a alta mar massa aviat, opina Gregorio Luri

Un altre pare, lAntonio Castillo, que va assistir a les xerrades al costat de la seva filla Alba, comenta

que tot el que van explicar Jordi Bernabeu i Elvira Duran li ha servit per insistir amb ms fora a la seva filla que no pengi fotografies seves al Facebook. s un dels temes que ms li comentem, sobretot arran dels casos prctics que ens van explicar els psiclegs, comenta el pare, que especifica que la seva filla no t internet al mbil, per a casa s que la deixen connectar-shi amb la confiana que els pares li donen i amb totes les indicacions prvies de qu hi pot fer i qu no. Gregorio Luri, doctor en filosofia i autor del llibre El valor de lesfor (Ed. Proteus), considera impossible controlar el que fa un jove de 12 anys amb un mbil amb internet a les mans. Els nostres fills comencen a salpar a alta mar massa aviat, opina. Una altra histria sn els mals usos

derivats dinternet, com els que poden sorgir de les diferents pgines informer que hi ha a Facebook o de laplicaci per a iPhones i iPads, Gossip. s el mn que tenim i, si no, visiteu els vters dels instituts, que s una de les prctiques que jo faig quan els visito, a ms dobservar lentrada i la sortida dels alumnes, continua explicant Guri. Als serveis, sovint shi poden llegir tot tipus de bestieses cruels. I contra aquestes manifestacions i contra qualsevol forma amb qu es puguin vestir diguen informer, diguen Gossip noms hi ha una frmula a lhora deducar els fills: els pares han de donar exemple. Si els pares es passen el dia criticant la vena de baix i de dalt, aquest s lexemple que estan donant a lhora de relacionar-se amb la societat. Si a aquest exemple que han de donar els pares, shi afegeix que davant dinternet estem desarmats, doncs tot plegat es converteix en una bomba de rellotgeria.
Rumors o informaci?

Per la seva banda, els fundadors de Gossip, Oriol Blanc i Ignacio Espada, de lempresa catalana Crows&Dogs, remarquen les diferncies entre els informers, del Facebook, i la seva aplicaci per a

iPhones i iPads. Volem que fos un Twitter local, un microblguing amb notcies locals, dabast proper a les persones que el fan servir, comenta Espada. I de fet aix ha estat, per exemple, amb notcies com el tancament de la Sala Apolo, que es va difondre per Gossip. De totes maneres, com a empresa amb servei jurdic, i conscients dels mals usos que shan derivat arran del seu xit (Tenim 37.000 usuaris), aquest mes de febrer actualitzen el sistema, de manera que es demanar als usuaris que tinguin 18 anys. A ms, abans de publicar res, apareixer una pantalla amb una advertncia que alertar de la responsabilitat de qui escriu i que no ho faci servir per atacar ning. Sn pantalles que volen educar lusuari de Gossip, assenyala Espada. A Gossip, lequip que lhem fundat revisem els continguts i tamb oferim a lusuari la possibilitat de denunciar el que hi ha escrit. Per aix soferei-

ara DISSABTE, 2 DE FEBRER DEL 2013

aracriatures

Lexplorador reprimit

Jaume Funes Rumors en lnia (1)


onestavaconvenut,peralfinal mhe posat a escriure sobre els nous espais virtuals que tenenalteradaunapartdelacomunitat educativa. Per als lectors que no van seguir lonada meditica, recordar queestractadunaaplicaciperadispositiusmbils(Gossip)iunacreaci singular de grups a Facebook (informer)queenpocsdiesvantriomfarentre adolescents de secundria i joves universitaris. Les alarmes (ms aviat elspnicsmorals)jaestanenceses,els Mossos han decidit actuar, el departamentdEducacihacreatunprotocol, alguns pares i directors exigeixen control.Denouhauremdecomenar per pensar i analitzar sensatament el fenomen, que ni s totalment nou ni serlltimaaparixer.Desprs,pensaraquprestaratenciicomactuar. Avui ens quedarem a la primera part.

Constatacions
CONSEQNCIES. Per

evitar mals majors, cal conscienciar els joves que el que no vulguin que els facin o els diguin a ells, no ho han de fer o dir a ning.

xen per fer xerrades a les escoles, perqu cal ensenyar com fer un s correcte de les aplicacions.
El valor del respecte

Ruth Martnez, consultora estratgica en innovaci educativa (www.elearning3d.es), assegura que els pares han dinculcar els valors tics del respecte per un mateix i pels altres, perqu aquest valor s transversal i saplicar a qualsevol prctica, sigui internet o sigui la que sigui. Tant se val que siguin pares que no spiguen fer servir el Facebook o cap altra tecnologia, el que han de fer s educar els seus fills en el respecte, la comprensi, la confiana i en la idea que tot el que no vulguis que et facin a tu, no ho facis als altres. I recorda que hi ha una lnia molt
Recursos a la xarxa

fina, que es pot traspassar fcilment entre la tafaneria i lassetjament. Com a idees prctiques, els pares han de dir als fills que gestionin la seva identitat virtual, que no publicitin les seves dades privades i que siguin conscients que a la xarxa shi amaguen annims per fer ciberassetjament. Per la seva banda, Anna Bergua, autora del llibre Magdalenes amb problemes (Ed.Proteus), en qu tracta lassetjament, opina que sempre nhi ha hagut, de casos, per que ara qui vol fer mal t moltes ms eines al seu abast. Ara els deixem davant dinternet sense cap eina informativa que els alerti que al darrere hi pot haver persones que poden i volen fer-los mal. I cal protegir-los.e

Alguns consells Les criatures i ls dinternet


e
s important ubicar lordinador i altres productes tecnolgics en espais comuns. Molts usos de

lordinador i daltres productes tecnolgics shan de fer en espais comuns. e


Cal controlar que lestona que es passa davant duna pantalla entra dins els lmits raonables. Molts

problemes atesos denoten que prviament no hi ha hagut lgiques clares de control sobre el temps. e
Shan dafavorir conductes alternatives a les tecnologies. Construir alternatives a lescola o a les

ocupacions formals. Evitar que deixin lesport o altres activitats per voler estar connectats. e
Es poden utilitzar interruptors externs.

Existeixen filtres de control parental, alarmes, horaris, etc. que sn tils per gestionar-ne ls. e
s molt important saber observar amb discreci.

No espiar converses al Facebook, WhatsApp, etc. Cal respectar la seva intimitat per sent coneixedors dels seus contextos virtuals i de relaci. e
Cal transmetre un discurs de responsabilitat, moderaci i prudncia. Transmetrels que la tecnologia s

www.gencat.cat/ensenyament/familiaiescola/ Des dEnsenyament, desprs de mesos de treball a la web Famlia i Escola sobre ls i abs de les tecnologies, sha fet arribar a les escoles un protocol sobre el ciberassetjament. Com apunta Maria ngels Barbar, directora de lAutoritat Catalana de Protecci de Dades, cal explicar a les criatures que lanonimat dels informer permet crear un mn en qu sembla que tot estigui perms. No s aix i ho han de saber.

una eina i que se nha de fer un s responsable. e


Ser conseqent i intransigent amb prctiques dassetjament, descontrol econmic, etc. Si es

Tornem a constatar dues vivncies de por: duna banda, veiem la virtualitat i la connexi permanent de la societat a internet com una cosa aliena i perillosa per a leducaci, i de laltra, comprovem que qualsevol eina que es crea amb lgiques ms adultes pot ser usada de manera adolescent, reconvertida per a les seves necessitats o estils de vida. Amb aquesta lgica, qu ha passat ara amb els adolescents (la qesti dels joves universitaris t altres components)? Les noves propostes digitals han posat al seu abast una manera fcil de crear grups de pertinena en contnua interacci. Grups que, a ms, associen algun dels entorns on passen la seva vida. En aquest cas, causant la desesperaci institucional, la seva escola. A ms, fan fcil crear i difondre informaci, aix com aconseguir, per mor de la curiositat de grup, que sigui llegida. Per aposten per la informaci lleugera, fora de control, sobre ells, els seus adults i les institucions. Entre les seves informacions tamb hi circulen rumors, comentaris discutibles i expressions ofensives. El cercle es tanca fent que tot sigui annim. Qu sabem? Com que una de les aplicacions noms funciona per a iPhone, hem pogut llegir les xafarderies de les escoles delit del pas. Com quelaltrataveureamblaxarxaaqu es connecten tots, sabem ms sobre com es crea una moda i la inutilitat daproximar-shi des del control. De totesdues,podemsabermscosessobre com consideren els companys, els valorsquedominenlasevavidailacapacitat dassumir la responsabilitat dels seus actes, comenant per la informaci que difonen.
Jaume Funes s psicleg, educador i periodista

detecta que existeixen burles o assetjaments, cal intervenir. * Recomanacions de Jordi Bernabeu, psicleg