El dia 25 de maig de 1996 sobri un nou any fester a la fil Alcodians amb l Assemblea anomenada de maig en la qual es va llegir

le crnica de lany anterior, es van donar els comptes (hi havia un supervit de quasi b dos milions de pessetes) i es van discutir temes de festes com la reestructuraci de la roda, la retreta,la forma delecci del glorier,.... La Junta va acordar destudiar tots eixos temes i proposar-ne solucions. A les 8,30 del mat del dia 22 de juny, els ms matiners ja sacostaven cap a la porta del col.legi amb la bossa desport per canviar-se de roba i comenar el gran esdeveniment esportiu de lany: el partit de futbol del dia de la Din. En un primer moment hi havia poca gent per poc a poc all es va convertir en un partit de rugbi, i no per la violncia, sin per la quantitat de jugadors que tenia cada equip. Aix, al costat de les redudes dimensions del camp de joc anomenat camet, va fer que el partit tinguera una manca de tcnica evident suplida amb un gran ambient i molta alegria. Desprs, lesmorzar ens va reviscolar, i aix vam pujar cap al Mas dels Capellans per a fer les tradicionals partides de cotos. Desprs de la missa, tots a dinar. Enguany va haver una novetat important: es van fer unes samarretes on figurava el nom de la fil i lescut de lesquadra. Lxit va ser gran i quasi tots ens en vam quedar una pel mdic preu de 300 pessetes. Encara no shavien acabat les novetats, perqu eixa mateixa vesprada es jugava el partit de lEurocopa Espanya-Anglaterra. Es van acondicionar dos televisors per poder seguir lencontre, i aix ho vam fer. A la fi, la majoria que estava a favor d Espanya, disgustats, i una minoria que volien que guanyara qui fora menys Espanya, contents. En qualsevol cas, es tractava de passar una jornada de fil agradable i aix s que es va aconseguir. Durant els dies 18, 19 i 20 de setembre es va jugar el campionat intern de cotos de la fil, don eixiria la parella representant dels Alcodians al campionat interfilaes, un dels events que formen part del Mig Any. Hi participaren setze parelles, les quals atresoraven una infinita sabiduria en el difcil art del coto-cau, entre les quals va destacar lirrepetible duo Jaume Prez i Francisco Garca Vilaplana, Gafarr, que van fer miquetes sense cap contemplaci a cadascuna de les parelles que sels posava al davant. El 27 de setembre es va convocar a tota la fil per al primer ensayo de lany fester. En aquest acte es va agrair la col.laboraci desinteressada en les festes passades de Paco Aguilar i Adolfo Laliga. Tamb hi havia un obsequi per a Paco Juan per no lil vam poder donar perqu no hi era. Lequip de bsquet, que tan bon paper va fer en el darrer trofeu de filaes, va oferir a la fil un quadre amb una fotografia dels protagonistes de tan inigualable gesta. Aix mateix, es va fer un sorteig entre els assistents, que hi van ser molts, duns discs compactes de la missa de Sant Jordi, la qual cosa obri una nova modalitat de diversi als ensayos. Cal ressenyar que ens van honrar, amb la seua presncia

una representaci dels nostres amics els Palominos, els quals van passar, sens dubte, una bona estona. Msica, filaetes i bon humor no van faltar i al voltant de la una i quart de la matinada tampoc va faltar la policia, que venia a donar un toc datenci a causa de lhora qu era, ja que els msics, que estaven pletrics, no volien deixar de tocar. L1 doctubre va finalitzar el cam dels nostres campions de cotos, s a dir, a les primeres de canvi. No hi ha que desanimar-se perque cada any tenim una nova oportunitat. Va transcrrer el mes doctubre, mes del mig any, sense cap novetat ressenyable fins el dia 19, dia que va comenar molt mat per als cuiners, que havien fer l olleta del mig any. Desprs dun suculent esmorzar, tots cap a la Glorieta per provar sort enguany i vore si els Alcodians aconseguien el premi del concurs. No va ser aix, i Abencerrajes i Realistes es van endur el primer i segon premi, respectivament. Sense perdre lhumor vam anar tots cap a la fil per donar compte de tan impressionant menjar i desprs a demostrar que a fer filaetes ning no ens guanya. Aquesta vegada vam desfilar pel Pas Valenci. El dia 25 doctubre va tenir lloc el sopar de veterans de lAssociaci de Sant Jordi. En aquest sopar, lalcodi Alberto Domnguez, va ser anomenat amb aquest ttol, reconeiximent que fa lAssociaci als nostres majors que tant han fet i fan per la festa. Enguany, Fontilles va ser un xit per a la nostra fil a causa del gran nombre d individus que van participar-hi en aquesta singular festa, que va estar per damunt de la trentena. Diumenge, dia 27 doctubre a les sis del mat es van donar cita tots aquests individus amb dones i acompanyants per mampendre el cam cap al sanatori. Dins de lautobs corria lalegria i altres coses que tamb contribueixen a que la festa siga tan divertida. Desprs de laturada de rigor al bar dOliva per prendre un caf vam arribar a Fontilles. La temperatura matinal ja ens anunciava calor, i a ms a ms, molta calor. Vam compartir lloc amb Montanyesos, Xanos i Mudjars a la part alta del paratge, el mateix lloc que lany passat. A banda del lloc, tamb vam compartir la msica. Al voltant de les nou, tots a esmorzar i a continuaci va comenar la novetat denguany: en lloc de la diana es va celebrar una Glria amb els sergents oficials. La nostra fil va tindre un glorier dels que mai falta a Fontilles, Francesc Juli Prez Climent Menta, el qual passar a la histria com a primer glorier oficial en Fontilles de la fil Alcodians (si es que la ideia aquesta de la Glria segueix endavant). En acabar, alguns van anar a missa i la resta a dinar ben prompte, sobre les dotze i mitja, perqu lEntrada ens reclamava i enguany hi havia com a novetat que els cristians eixien abans que els moros. Ens va tocar el cinqu lloc amb dues esquadres ben nutrides, molts aplaudiments i molta alegria. El que mai havia
2

passat: a les quatre i mitja de la vesprada ja haviem acabat i vam tindre temps per a passejar, visitar altres filaes, per a ser convidats, posar pins i adhesius a estrangeres, i no estrangeres, i altres activitats diverses i ldiques que tant ens agraden. LEntrada de moros va acabar de nit, com sempre, s a dir, la nova estructura de la festa a Fontilles no va donar tots els fruits que hom esperava. L autobs va eixir del sanatori passades les set i mitja de la vesprada i no amb tota la gent que hauria danar-hi. Algun despistat es va quedar en terra i desprs es va haver de buscar-se la vida per tornar. El sopar, es va fer a la Venta Andreu, com s costum, i al voltant de les deu i quart vam arribar a Alcoi, cansats per satisfets. El dia 23 de novembre, en aquest cas dissabte, hi va haver un nou ensayo on tamb es van donar alguns regals. Val a dir que lassistncia va ser multitudinria i es va allargar fins ben entrades les dues de la matinada. Ja s tradicional que la fil celebre amb sardina salada (i ben salada en aquest cas), ou i bajoca el sopar del pobre a la Societat. En acabar tothom es va regar amb cava (per dins, s clar). Fernando, el reboster, ens va col.locar unas nadaletes per donar un bon ambient. Per el dia segent no vam rascar ni bola en la loteria. Enguany la sort no ha estat amb nosaltres. Al mes de gener vam tindre un nou ensayo , envoltat per la polmica que tots sabem, el Calendari fester, la dimissi de tota la Junta de lAssociaci de Sant Jordi i alguna coseta ms. Mentrestant, a la nostra fil no es va perdre lalegria i l ensayo va transcrrer amb pau i serenitat, com sempre. Es va aprofitar aquest acte per a fer el sorteig del Glorier Infantil, sort que va caure en el xiquet Jorge Serra Carbonell, fill de lamic i individu Paco Serra. Una vegada posats en matria, es va realitzar tamb el sorteig del xiquet que faria el lliurament de claus a la Plaa dEspanya al Capit Cristi 97. Lhonor el va tindre el xiquet Alberto Domnguez Vicns de la saga dels Albertos - dels Albertos Domnguez-. El dia 2 de febrer, novament hi havia que fer un reconeiximent a alguna persona de la nostra fil. Al sopar de la Uni es donava el quadre, per part dels Alcodians a Jordi Reig, etern Secretari de la nostra fil en les ltimes juntes. El dia que deixe el crrec que Dios coja confesado al prxim secretari. En fer una lleugera referncia a la polmica hivernal, val a dir que, pot ser, la fil Alcodians va eixir beneficiada dalguna manera degut a lanomenament, com a nou President de lAssociaci de Sant Jordi dAdolfo Segu, individu i fundador de la nostra fil. Tamb va ser anomenat com a nou vocal de lAssociaci ngel Juli, tamb membre dels Alcodians. Des daquestes lnies, noms ens resta donar-los lenhorabona, i per damunt de tot, desitjar-los molta sort per a que spien aplacar marees, temporals i altres fenmens que han enterbolit un poc, o un prou, la vida festera alcoiana.

En febrer, concretament el dia 8, a la fil, com no pot ser dun altra manera, va tindre lloc el Sopar amb la dona alcodiana. Elles van eixir ben contentes i carregades de regals i detalls, i nosaltres contents de veure-les aix. La nit va ser amenitzada per lorquestra Mel. Un nou ensayo es va celebrar el dia 21 de febrer quan ja lambient comena a tindre una petita brisa de festa. El dia 18 de mar, vespra de Sant Josep, es vam poder trobar en el tradicional ensayo que celebra la fil la vespra daquesta festa, amb bunyols, amb pastissos i amb dones, i, com no?, amb bona msica festera amb la que vam gaudir grcies a la banda de Penguila. Un dels dies claus de lany fester s lassemblea de Rams. Enguany, la cosa era un poc ms complicada ja que va haver una assemblea extraordinria abans de l ordinria. El motiu daquella era la proposta per part de la Junta de fer alguns canvis en la roda per a demanar festa. Aquestos canvis trataven daconseguir que tots els individus de la fil pugueren fer tots els actes de festa, s a dir, els tres trams de la Diana i les dues parts de lesquadra. Tamb saconseguia aix el garantir el que un individu alternara les parts de lesquadra tocant-li cada vegada una part. El tema va produir alguna controvrsia perqu hi havia alg que eixia perjudicat amb el canvi, per lassemblea va considerar que era benefecis per a la fil i la major part dels membres, aprovant-se la proposta per ampla majoria per a posarla en marxa ja a les festes de lany 97. Lassemblea ordinria va transcrrer sense cap problema amb els temes tradicionals de les assemblees de Rams; va acabar amb la petici de festa per part de cada individu. Hem de dir que en aquesta assemblea es va concedir la insignia dor de la fil al nou President de lAssociaci Adolfo Segu per la seua designaci. El mateix dia per la nit, vam tindre el segon ensayo de la setmana a la nostra fil. Va ser un encontre multitudinari, amb olor a festa, i aix es va fer notar en la quantitat de gent que va formar, que va ser moltssima. Els que van demanar fer el cabo en la diana i en lesquadra, van haver de passar una espcie de revlida per tal de poder desenvolupar eixa funci. Calia evitar desagradables sorpreses posteriors. Sembla ser que tots van aprovar amb bona nota per poder lluir les seues arts el dia 22 dabril. Eixe dia ens vam adonar de la quantitat de gent nova que hi ha a la fil, prcticament tots joves, la qual cosa ens dona compte que som una fil viva i amb futur. Al llarg de la Setmana Santa es barreja la festa i lesport, la qual cosa produeix un cctel que li dna a aquestes curtes, per intenses, vacances un sabor especial. Els Alcodians, fidels a la cita que convoca lesport fester hi vam estar amb una
4

sort ben diferent. En bsquet no vam poder aconseguir lxit obtingut lany anterior i prompte ens van eliminar. El futbol sala snior, malgrat que tenem un gran conjunt, tamb vam ser eliminat pels que desprs guanyarien el trofeu, la fil Gats. I enguany debutavem en una modalitat en la qual encara no hi havem participat, el futbol sala veter. Vam passar la primera ronda deixant pel cam als totpoderosos Aragonesos en un partit molt disputat. Aix ens donava el passe a la final, en la qual lnic equip sobre el terreny de joc van ser els Alcodians que vam guanyar el partit amb un cinc a zero ben red, amb un gol que passar als anals de la histria del futbol sala fester per la seua jugada, bellesa, realitzaci i concreci. Va ser el cinqu. Autor: Mrius Gomar; i el ttol per a les vitrines alcodianes. El 30 de mar, a punt de comenar el mes fester, la Glria ens convoca de nou per acompanyar el nostre glorier major, Koki Segura Giner, i el que seria de l Hospital, ara del Preventori, Jos Luis Miralles. El dia, un poquet ennubolat al principi, va canviar a un magnfic oratge, eixe que mereixen els gloriers. No cal dir que va haver esmorzar a la fil, visita al Santuari de Maria Auxiliadora i traca. Els carrers dAlcoi plens de gom a gom i el dia, que va ser un xit, es va completar de migdia amb el vermut pagat als locals de la fil. Per la vesprada, el berenar amb mona de un, dos o ms ous i desprs lentraeta dedicada als xiquets, que van demostrar la seua destresa. Quan les festes les tenim a tir de pedra, abril no seria el que s sin ens acompanya la desitjada aigua caiguda del cel. Desitjada sempre llevat quan ve a remullar-nos les entraetes, la Process del Trasllat, etc. Enguany alguna entraeta dalgun montepio va ser suspesa per raons dhumitat i una de les entraetes oficials de la fil, tamb. Laltra s que la vam poder tirar avant el diumenge dia 6 pel carrer Sant Nicolau. El que s que va poder gaudir dun gran dia, pense que inoblidable, va ser Jorge Serra Carbonell, glorieret infantil de la nostra fil. Prompte es va omplir la Societat de xiquets per acompanyar a Jordi, nom fora alcoi, eixint tots recompensats amb un xiclet de quasib un metre de llarg i alguna altra joguina. Desprs de passejar per Alcoi el verd alcodi, Jordi i tota la infantesa de la nostra fil van tenir un vermut i un ensayo on van aprendre ms, si cal, del que sabien. Loratge va respectar enguany la festa i les previsions van ser bones. El dia dels msics, com tots els anys, simptic, alegre i molt emocionant, sobretot quan el director va alar la batuta i totes les bandes que van participar en la desfilada van entonar el nostre entranyable Himne de festes. Cal dir que les bandes van eixir enguany del camet. Desprs, olla i amistat a la fil que, com els darrers anys, estava perfectament enllestida a lhora que tocava als patis del col.legi. I, amb eixe cuquet que tenim tots els que som festers quan estem a punt de colocar-nos

el trage, vam anar a fer lltima desfilada abans del comenament de la nostra benvolguda trilogia festera. En aquest cas, lentraeta pel Pas Valenci. Podia haver estat 26 dabril per es va quedar en el dia de sempre, el 22. La festa comena, i desprs dhimnes i oracions, va arrancar la fil que ostentava la capitana cristiana, la Creueta amb les meravelloses destrals del Alcodians, ja que les seues no van arribar a larranc. El nostre nou sergent Paco, va haver d anar de nou a la fil a per ms armes o si no, els que hagueren eixit sense, hagurem estat nosaltres. Una fil i un altra ms, fins que la Plaa dEspanya comena a tenir un color verd i senlairen les notes de la marxa Alcodianos perqu Csar Puig, llana en m, trencant la tradici de lespasa, puga lluir-se i donar-li esplendor a una gran arranc. Uns altres Alcodians que van fer de cabos en aquest primer tram, van ser Natxo Domnguez, Jordi Segu i Manolo Mart. El segon tram el va arrancar un veter en aquestes coses com s Jos Luis Boronat, ajudat ms avant per Silvano Verd i Jose Pay. I finalment, i amb sapincia, Jos Roberto Peidro va arrancar el tercer tram fent de cabo tamb Francisco Garca Vilaplana Gafarr, Paco Serra i Alberto Domnguez. Lapotesic moment de lentrada del Capit cristi a la Plaa es va donar, com s costum, sent rebut pels Alcodians, amb lalcaide Antun i amb un petit boato, nou per enguany amb percusi inclosa. Lxit va ser tal que, desprs que el xiquet Alberto Domnguez li donara les claus de la ciutat al Capit asturi Federico Agull, el seguici alcodi va acompanyar el cap del bndol cristi fins el final de l Entrada per primera vegada en la histria. Doncs be, lEntrada cristiana amb els Asturians al capdavant, boato, Capit i esquadra de negres va comenar sota un temps envejable i una emoci, com sempre, extrema. Contrabandistes i Aragonesos van precedir lentrada alcodiana amb el bander, portat voluntriament per Josele Lloret, obrint-nos cam. Parelles amb disseny complet anaven davant de lesquadra. Petos marrons amb el castell dAlcoi per davant, capes blanques amb escut metl.lic, brillant al sol per darrere i envoltat per la marxa Bonus Christianus, Paco Ferrero va arrancar, amb casta, l esquadra 97 en el seu primer tram. Ms avant i amb porra en la m, van lluir tamb els cabos Jordi Juli i Jordi Sirvent. Nerviosos, els esquadrers del segon tram van iniciar el seu cam gloris per la Plaa dEspanya, Sant Lloren i Pas Valenci sota el comandament de Ismael Gisbert, recolzat amb el bon fer dEnrique Corts i Miquel Pastor. Aquest tram d esquadra va patir alguna varietat en el nombre de gent degut a que el director del col.legi, Pasqual Lluch, va formar com un esquadrer ms, fent aix realitat una il.lusi que tenia. La msica de Penguila va acompanyar lesquadra amb gongs, amb timbals i amb campanes que mantenien un acompassat soroll que feia les delcies dels esquadrers.
6

Uns alcodians amb banderes formaven darrere de la msica, i tot seguit, un grup dinfantils que portaven armes i escuts. Ja ms majorets, els cadets tamb portaven banderes i escuts. Enguany, la fil es va distingir per loriginalitat d alguns individus els quals, aprofitant que es deixaven la capa i el casco a casa, van dissenyar i construir unes carrosses que portaven xiquets i xiquetes. En aquest lloc de lEntrada hi apareixia la primera, amb tres infants i el castell d Alcoi al fons, seguida dun grup dindividus amb disseny complet . A continuaci, la segona carrossa: un original tambor gegant ple de xiquets que feien un gran soroll amb petits tamborets. Dos palanquins i tres alcodians amb banderes precedien la tercera carrossa que portava dos xiquets amb els merlets d un castell al fons. La recta final de la desfilada alcodiana lencapsalaven uns alcodians amb disseny complet que portaven xiquets de curta edat. De nou, alcodians amb disseny complet donaven pas al Cop que anava escortat per xiquetes amb el trage dAlcodiana. Per finalitzar, la carrossa oficial de la fil ajuntava a la canalla de la nostra fil amb els veterans, aquells que ens donen prestigi. LEntrada cristiana continuava desfilant amb les diferents filaes fins que els Navarros van agafar el torn. Eren la fil del mig i van traure una esquadra de negres en la qual destacaven les cadenes. Quan el sol estava ben alt, els Cids i el seu Alferis, Jos Pic, al damunt duna bonica carrossa mbil, feien gala dun gran gust, i van tancar lEntrada cristiana del 97 amb balls, amb volantins i amb lesquadra de negres. Tots plegats ens vam dirigir a reposar forces a la fil on els amics del Restaurant Tringulo de Castalla havien preparat una suculenta menja. LEntrada de moros no es va fer esperar i prompte els carrers dAlcoi es van omplir dun blau elctric, el que llua la fil Realistes encapalada per Rafael Palmer, Capit moro, elegant i molt musulm. El pa i lesquadra de negres van estar molt encertats i loratge, de moment, respectan-los grcies a Al. A meitat de lEntrada mora va arribar la fil Magenta, que enguany tenia el crrec del mig, amb una bonica i lluidora esquadra de negres. I, a la fi, per a tancar la desfilada moresca i quan el sol comenava a amagar-se, lalferis moro, Toms Mir i la seua fil, els Bequeters van fer acte de presncia als carrers de la ciutat demostrant el puixana bequetera amb una gran mscara mbil a la carrossa de lAlferis. Un boato molt bonic. Va tancar lEntrada una controvertida esquadra de negres; digem-ne que era una esquadra diferent, que va despertar crtiques i passions. El que est clar s que sobre gustos res no hi ha escrit. El dia va acabar amb el sopar a la fil amenitzat per lorquestra Mel. Qui s pare, sap que el dia 23 dabril, dia de Sant Jordi, t una obligada cita amb el seu fill per acompanyar-lo a la Diana infantil. Els xiquets, com tots els anys,

van omplir els carrers del centre de la nostra ciutat erigint-se en protagonistes de la Festa. Ms tard, va eixir al carrer la process de la Relquia on es poden veure daprop les vestimentes dels crrecs i boatos. Mentrestant, la nostra fil anava fent la festa pel seu conte. En primer lloc, va ser batejat el fill del company Jos Elas Pascual Figuerola, amb el nom Arnau Elies. Tamb va estar batetjada la filla del individu alcodi Natxo Domnguez, com a Aurora. Ms tard, es van portar els Sants Jordis als festers que hi van ser agraciats en lassemblea de Rams. Aquestos van ser Estanis Casabuena (jove a la fil per que ja t un Sant Jordi a casa) en el captol d individus i Pablo Sirvent, fill de lamic Jordi Sirvent en el captol dinfantils. El soci que tamb va ser afortunat va ser Carlos Carbonell Pascual. Enhorabona. Desprs, tots plegats amb les dones i els fills, es vam encaminar cap a la fil per degustar les noves delcies preparades pel Tringulo. Lambient, com sempre, alegre, dists i sobretot fester, amb marxes de tota mena tocades per la msica de Penguila, la nostra msica. Regalets i confeti, petons i abraades i moltes altres manifestacions destima van estar presents per demostrar el bon ambient i la camaraderia que hi ha a la fil. No tot va ser bonic el dia de Sant Jordi, perqu la participaci alcodiana a la process va ser ms b escassa, al contrari del que va ocrrer lany passat. Cadasc tindr els seus motius per anar-hi o no. Es deu destacar que lAssemblea de lAssociaci de Sant Jordi tenia per primera vegada en la histria vuit persones amb al trage dalcodi. Eren: Adolfo Segu com a President, ngel Juli com a vocal, Javier Pardo com a vocal Primer Tr, Csar Puig com a Primer Tr en funcions, Jordi Ponsoda i Leopoldo Gadea com a majorals i Jordi Segu i Felo Carbonell com a festers dhonor. Deu de ser un honor per a la fil tenir tal representaci en la festa. Va acabar el dia, o millor dit, la nit, amb un sopar a la fil. Aquest sopar va estar amenitzat per una discombil, la qual va triomfar prou ms que el conjunt de l any passat. La gent va ballar fins ben entrada la matinada. Ja comenaven a pesar-nos els peus per hi havia que lluitar lltima batalla i aix, la fil es va posar de nou en marxa el dia de lalardo. Els ms valents, o els ms matiners, fins i tot van anar a esmorzar a la fil per agarrar forces, les necessries per enfrontar-se a les tropes moresques que assetjaven la nostra ciutat. La batalla alcodiana va transcrrer enguany per Sant Lloren i el Pas Valenci. Finalment, vam haver de sucumbir a la Plaa. Sense acovardar-se, els alcodians, tots plegats, vam anar a fer el tradicional vermut del dia dels Trons. Enguany lescenari va ser diferent, per a evitar aix que
8

els listillos de turno feren hores de barra a crrec de la fil en llocs per tots molt coneguts. El nou indret va ser el Central Parc, al Parterre. Almenys es va guanyar en espai obert i, alhora vam poder fer companyonia amb els amics Aragonesos, que feien el mateix al costat nostre. El dinar va estar precedit per una visita als Asturians, amb un regal incls al seu Capit. Aquest regal mant la tradici, encetada fa uns anys segons la qual, les filaes venes demostren lamistat a la que ostenta un crrec en un any determinat. El dinar, com sempre, envoltat de bon humor i cava pels aires. Tot van ser guerres incruentes per a preparar-se per a la darrera guerra, tamb incruenta, per molt ms sorollosa, la que devem lliurar contra els moros. Enguany vam comenar en casa, a la Plaa Mossn Josep i desprs dun bonic Encaro entre les dues alferecies. Finalment, la bandera cristiana va onejar, com de costum, als merlets del castell, assenyalant novament una nova victria cristiana. La nit del dia 24 dabril sempre t el seu grau demotivitat, perqu la festa est ja veien la seua fi, per sobretot aix saguditza quan el Sant Jordiet ix per damunt del castell, recordant-nos a tots el cartell de festes denguany, polmic tamb i que deixa la segent pregunta en laire: Drac o moros? A banda de tot aix, a tot bon alcoi fester se li posen els cabells de punta durant lAparici, mentre canta l himne de la Nostra Festa amb tot el cor, i fins i tot, pot ser hi haja alg que li caiga alguna llagrimeta. De nou, alegria, bon humor, msica i festa van inundar el carrer Sant Nicolau i la Plaa dEspanya. La bandeja es va omplir de soparets, alguns dells amb protagonisme alcodi. Algun daquestos soparets, no de la nostra fil, demanava que al dia segent comenaren les festes tal com deia el nou calendari fester, que a la fi no es va imposar. Per sens dubte, el ms destacat de tot va ser lentraeta protagonitzada per individus de la nostra fil que emulaven els xits obtinguts pel bndol moro amb una esquadra de negres de llenols, de perruques i desguits de somriures amb una mica de broma, jo crec que de bon gust, encara que per a altres...no ho s. s ja tradicional tancar lany fester amb un ensayo que va tenir lloc el dia 30 d abril. Aquest ensayo va estar pagat i, a petici dun individu en lassemblea de Rams, shi va nomenar Alcodi dHonor a Adolfo Segu, nou President de l Associaci de Sant Jordi. Adolfo ho va agrair i va demostrar amb unes paraules l estima que professa per la nostra fil que tamb s la seua.

Tamb es va nomenar Alcodi dHonor a Silvestre Vilaplana, acord al que es va arribar tamb en la mateixa assemblea. Silvestre, o Silver, ex-president de l Associaci de Sant Jordi, va agrair la deferncia de la nostra fil amb unes boniques paraules. Des daquestes lnies hem de trencar una llana en defensa de la Nostra Festa, de manera que mai ms siga motiu denfrontaments, sin signe duni dun poble i de demostraci dalegria i damistat per aquells que ens visiten. Vnen temps com a mnim controvertits, per el ms important s sempre consensuar postures i no provocar mal estars. Anem amb compte i sapiem resoldre el tema amb coherncia, que ja tenim la dona tocant-nos a la porta. VISCA SANT JORDI!

10

CRNICA 93-94

FOTOS

ENSAYOS

MIG ANY FONTILLES

ADOLFO SEGU: ALCODI I NOU PRESIDENT DE LASSOCIACI DE SANT JORDI TROFEU DE FILAES GLRIA INFANTIL
12

GLRIA MAJOR

DIA DE LES ENTRADES DIA DE LALARDO

DIA DE SANT JORDI

ENSAYO DEL DIA 30 DABRIL

GRATITUTS A ADOLFO LALIGA Y PACO AGUILAR VISITA DELS AMICS PALOMINOS AGRACIATS EN LES RIFES

LLIURAMENT DEL QUADRE AMB FOTOGRAFIA DE LEQUIP DE BSQUET, TERCER CLASSIFICAT DEL TROFEU DE FILAES DE LANY 96, A LA FIL ALTRES AGRACIATS MOMENTS DELS ENSAYOS EQUIP DE BSQUET

PROTAGONISTES DE LOLLA EQUIP DE FUTBOL SALA

EQUIP DE FUTBOL SALA VETER I CAMPI DEL TROFEU KOKI SEGURA GINER: GLORIER MAJOR JOS LUIS MIRALLES: GLORIER DEL PREVENTORI PRIMER TRAM DE LA DIANA SEGON TRAM DE LA DIANA

TERCER TRAM DE LA DIANA JOSELE LLORET, BANDER OFICIAL DE LA FIL PRIMER TRAM DE LESQUADRA SEGON TRAM DE LESQUADRA SINGULARS CARROSSES PLENES DE XIQUETS INFANTESA ALCODIANA CARROSSA FINAL BANDER OFICIAL DE LA FIL A LA PROCESS MOMENTS DEL DISPARO A LA

BATEIG DARNAU ELES PASCUAL PLAA DISPARO DEL COP

eL PRIMER TR, JAVIER PARDO, DIRIGEIX UNES PARAULES ALS HOMENATGEATS LLIURAMENT DEL QUADRE DALCODI DHONOR A ADOLFO SEGU PER PART DE FELO CARBONELL

AGRAMENT DE ADOLFO SEGU LLIURAMENT DEL QUADRE DALCODI DHONOR A SILVESTRE VILAPLANA PER PART DE FELO CARBONELL LLIURAMENT DE LA INSIGNIA DOR A SILVESTRE VILAPLANA PER PART DEL DARRER TR CSAR PUIG AGRAMENT DE SILVESTRE VILAPLANA EL PRESIDENT i NOU ALCODI DHONOR FENT EL CABO MOMENTS DE LENSAYO GRATITUTS A ADOLFO LALIGA i PACO AGUILAR

agrament dadolfo segu

din de la fil alberto domnguez, nou fester veter de l associaci de sant jordi
jordi serra carbonell, glorier infantil de la fil any 97

lliurament de claus
petit boato, nou aquest any, per al lliurament de claus moment del lliurament de claus del xiquet alberto domnguez al capit cristi federico agull el boato del lliurament, encapsalat per lalcaide antuan vicedo, acompanya al capit fins el final de lentrada
14

palanquins