CRNICA 93-94

Aquesta crnica comena amb lacte que va servir duni entre lany de lAlferes i l any del Capit. El dia 24 de setembre, desprs duna missa pels individus difunts de la fil, es va iniciar lacte de presentaci del cartell del Capit Alcodians 1994 amb la presncia dels crrecs i autoritats festeres i un gran nombre de primers trons i festers. En primer lloc es van lliurar unes reproduccions del cartell de lAlferes als autors del mateix, els germans Jos Domingo i Jordi Sempere Vicedo i tamb a lAlferes, Jordi Segu. Es va obsequiar amb un video de les festes 1993 a la Comunitat Salesiana en la persona del seu director, Antonio Echeto, i un altre per a la videoteca del Casal en la persona del President de lAssociaci, Octavio Rico. A continuaci, i amb els sons de lHimne de Festes, el futur Capit, Vicent Gisbert, va descobrir el cartell de lany del Capit, realitzat pel company Enrique Galbis, obra faranica que representava la figura del Capit formada per centenars de fotografies amb el colorit adequat, amb el resultat apropiat que era el que calia. Un magnfic cartell que es suma al de lany anterior i que fins a abril estaria presidint les celebracions de la fil. Dins del Mig Any, i concretament el dia 23 doctubre, i en el Sal Rotonda del Crculo Industrial, es van presentar els quatre crrecs de les festes 1994. El nostre company Eduard Aracil, qu ens va sorprendre amb un nou pentinat, va fer una admirable i perfecta presentaci de Vicent Gisbert i el va proclamar, en nom de la fil, Capit Alcodi 1994. El President Octavio Rico li va imposar la corresponent insgnia i el grup dAlcodians presents a lacte va victorejar efusivament al ja Capit Alcodi. A partir del Mig Any es van desencadenar les presentacions dels trajes de l esquadra, cavallers, escuders, boatos de les xiques, etc. Tamb van haver ensayos tant de cavallers com de lesquadra, invitacions duns a altres, i rememoraci per part de lesquadra i dels cavallers de lAlferes amb un altre ensayo. A banda daix, va haver tamb un ensayo infantil el dia 9 de gener en el qual es van lliurar els premis dels concursos infantils. En lannex dedicat a lestadstica fem constcia de dates, actes i continguts de cadascun dells. La fil va organitzar 8 ensayos ms durant lany. Cal assenyalar que els dos celebrats en dissabte van reunir molta menys gent que els dels divendres. El dia 12 de febrer, vespra de Sant Valent, la fil va celebrar el Sopar amb la Dona Alcodiana amb una gran assistncia de festers amb dones i nvies. Es va fer el sorteig dels regals pels quals la fil va pujar en la subhasta benfica de desembre. Els nmeros del sorteig es van lliurar a lentrada al sopar en unes bosses dherbes de Mariola. Tot va finalitzar amb el ball amenitzat per una disc-mbil. El 8 dabril es va fer la presentaci de la revista de lAny de Capit, novament amb la presncia dels crrecs festers, autoritats municipals i festeres i una important representaci de lAssemblea de lAssociaci, dindividus de la fil i de convidats.
1

La presentaci va anar a crrec del coordinador de la revista Jordi Reig i finalitzades les paraules del President de lAssociaci, Octavio Rico, es va repartir un exemplar de la revista a cadascun dels assistents, amb un bonic estoig, semblant al de lany anterior. Lacte va finalitzar amb un ensayo. El dia 3 dabril va tenir lloc la Glria Major, representant a la fil lindividu Jos Toms Mir. Els heralds, que van obrir la desfilada, eren tots de la nostra fil, la qual cosa ocorria per primera vegada en la histria dels Alcodians. El dia 10 es va celebrar la Glria Infantil i el nostre glorieret va ser, en aquest cas, Adrin Vilaplana Company, fill de lamic Jos Luis Vilaplana. Els heralds, novament, van ser alcodians. La fil va realitzar, com s costum, dues entraetes. La primera va ser la del berenar, el diumenge de Pasqua, i la segon el dia 9 dabril, pel carrer Sant Nicolau. Tamb els cavallers, amb els seus escuders, lesquadra de negres i els cavallers de l any de lAlferes van realitzar les entraetes corresponents Enguany, ladequaci del pati cobert del col.legi per a convertir-lo en el local de la fil durant els dies de festa es va haver de fer en menys de 24 hores, al haver acabat les classes en el col.legi el dia 20 per la vesprada. Tanmateix, grcies a lentusiasta col.laboraci del Grup Scout Brownsea, dirigits pels membres de la fil Pau Prez i Jordi Segui Mir, tot va estar preparat i els diferents locals que ens deixen per a totes les necessitats que t el haver de fer el Capit, estaven perfectament equipats. Els dies anteriors tamb va quedar perfectament enllestida la faana de ledifici amb els cobertors estrenats lany anterior, als quals es van afegir uns escuts herldics en les finestres de lltim pis. El personal del Tringulo de Castalla tamb va comenar, el mateix dia 20 la instal.laci dels seus equips i la descrrega davituallaments perqu tot estiguera perfectament enllestit per a la correcta atenci de la fil. Va arribar el Dia dels Msics i des del demat els cuiners de lolla, Herminio lvarez i Vctor Pastor, ajudats per Felo Carbonell i Antun Vicedo van estar preparant tots els components de tant suculent menjar, que per la nit degustarien ms de 400 persones. En substituir enguany la Banda de La Font de la Figuera per la de Penguila, els membres daquesta es van preparar per eixir, per primera vegada, com a banda oficial de la fil en la Festa del Passodoble que va comenar a les 19,30 de la vesprada en el Pas Valenci, per acabar amb la interpretaci col.lectiva de lHimne de Festes en la Plaa dEspanya. Desprs de lHimne, es va omplir el local per a poder menjar lolla qu va ser disfrutada per moltssims alcodians i convidats. Es va malograr un petit homenatge als cuiners, Herminio i Vctor, prequ aquestos es van absentar de la fil una vegada acabada la preparaci del sopar. Lobsequi preparat per a ells eren dos Sants Jordis de cermica amb una petita placa agraint-los els nombrosos anys de servei en aquest
2

CRNICA 93-94

acte de lolla. Posteriorment , i aprofitant el dinar del Dia de Sant Jordi, sels va fer el lliurament a tots dos daquestos records per part del Capit i del Primer Tro entre els aplaudiments de tots els presents. En finalitzar lolla, es va evidenciar la responsabilitat del dia segent i sols un petit grup dalcodians va iniciar lentraeta en lencreuament dels carrers Echegaray i El Cam. La necessitat destar presents en la Plaa dEspanya a les 5,30 del mat, tant de la Banda de Msica com dels dianers i acompanyants, recomanaven prendre un itinerari de circumstncies, baixant per Sant Mateu fins la Placeta de Sant Francesc. Lenorme contingent de filaes preparades per a eixir des de La Font Rodona hauria obligat a una espera de ben be ms dun hora i aix prolongava massa lacabament de lacte. El Dia de les Entrades, a les 5,30 del mat, anaven acudint els dianers i un bon nombre dalcodians al punt de reuni. Entre ells hom distingia el Capit, cavallers i esquadra de negres vestits de forma inusual en un 22 dabril, identificant aix que els vestits que portarien ms tard no serien els habituals dun any normal. Les mirades de tots estaven posades en el cel on no es distingia molt b si hi havia nvols o estels. Res feia presagiar que el temps es deteriorara, al menys a primera hora del mat. En larranc de la Diana van haver de que formar els dos imaginries daquesta part a causa de que un dels dianers oficials es va dormir i un altre ja va anunciar la seua no presncia. Els participants en tots els actes figuren al peu de les seues fotografies respectives en lannex daquesta crnica. Enguany no hi van haver problemes en lelecci de cabos. El Sergent Major, Gonzalo Pasqual, llana en m, estava perfectament preparat. Es va resar l Avemaria i es va cantar lHimne intrerpretat per la Banda de Penguila, que donava pas a larranc sota els sons de la marxa Alcodianos del mestre Rafael Giner, utilitzada fins lany anterior en lEntrada i a partir denguany en la Diana. Lemoci duna arranc a les sis del mat va embargar a tots els presents i els aplaudiments van comenar a sonar com a preludi del que seria un xit clamors en el nostre any de Capit El Capit, amb un informal xandall va repartir els primers puros als dianers acompnyanant-los els primers metres de la desfilada. Els successius relleus en el Pas Valenci i el Partidor van anar marcant matemticament els temps prefixats per lAssociaci. De fet, larribada a la Plaa es va fer simultniament a leixida dels Benimerins, ltima fil en arrancar. El Capit va estar present en el seu domicili part del temps, repartint puros a tots els dianers, fins que va arribar lhora de traslladar-se al seu local per iniciar el rite de la vestida. Estava llustrejant quan els responsables de cadascuna de les parts del boato feien acte de presncia a la part alta de Sant Nicolau. Carrosses, carros i tot tipus de material estava situat en perfecte ordre esperant la seua eixida. Prop de 700 participants va tenir el boato, els quals van acudir a diferents emplaaments per desdejunar, vestir-se i maquillar-se. Els grups de xiques, les ms matineres, a les 6,30 estaven ja comenant a preparar-se. Tot anava desenvolupantse a lhora prefixada, fins i tot la parella de bous que devien arrossegar la carrossa
3

del comenament de la desfilada es va retrassar un poquet, per va arribar a hora per a ser enganxats convenienment. A lhora de leixida va comenar el rumor: la Banda de Carcaixent que havia d acompanyar al Capit encara no havia arribat. En principi es confiava que estaria a temps per el rellotge corria implacable i el Capit corria el perill de comenar sense msica. Des del balconet del Partidor es va donar lordre del comenament de lEntrada Cristiana 1994. El Sergent, els timbals i els clarins van iniciar la marxa i quan li corresponia el torn a la Banda de Carcaixent, aquesta brillava per la seua absncia. Moments abans es van fer algunes intentones per contratar a una banda de lAlferes, per la confiana va fer que es desestimara aquesta opci. La carrossa del Capit estava precedida per un altra amb el Gui oficial de la fil i el Grup de Danses Sant Jordi amb els seus Nanos i Gegants representant al Rei Jaume I i a Al-Azrak. El Rei Jaume I encapsalava als seus quaranta cavallers. Damunt de la carrossa, Vicent, amb una gran emoci, semblava ms alt que mai i estava precedit per les seues dues favorites i dos rodelles que li guardaven l esquena. Limpresionant traje, del que destacava un precis casco amb un plomall, i tamb la perfecta carrossa, van causar sensaci entre el pblic que victorejava i aplaudia. Labsncia de la Banda de Msica quasi no es va notar. Quan el Capit estava a l altura de la Glorieta es va rebre la notcia que la Msica estava al Partidor, es va donar lordre dincorporaci al seu lloc en el menor temps possible. Van comenar a agrupar-se en la Plaa Ramn i Cajal, encara que no es van colocar en dos grups com estava previst, sin en un sol, davant de la carrossa. En lanexe es detalla exhaustivament tot el boato de lEntrada i els noms del protagonistes de cada part. Hem danomenar els trajes dels cavallers i dels seus escuders, membres de la fil Ligeros, els quatre cavallistes que simulaven un torneig medieval, el grup de dansa de Carmina Nadal, qu simulava unes titelles, lexcepcional presncia de l esquadra de negres amb trajes en els quals dominaven les pells i els metalls daurats sota un casco de grans proporcions, i el grup Aix i martell qu representava una escena medieval autctona. Tots acompanyats per grups musicals i bandes de msica. Cal destacar, obligatriament la gran col.laboraci, tant pel que fa a la preparaci com en la prpia desfilada de lAtltic Salesi de futbol, qu van assumir els treballs ms durs de portejadors. Tamb va haver un gran esfor realitzat per una trentena d individus encarregats de lorganitzaci dels diferents grups i que van posar tot el que estava al seu abast per aconseguir la conjunci de tot el boato, cosa que, de vegades, resultava difcil per les caracterstiques dels ballets o de les proves del torneig. Les esquadres van baixar a bon pas, sense presses per sense pauses, grcies a la llavor dels coordinadors. Finalitzada lEntrada, hom va descansar convenientment en la fil Tomasines fins el moment de traslladar-se a la fil, on es van concentrar tots els participants per a celebrar lxit amb el dinar, qu es va prolongar fins ben entrada la vesprada.
4

CRNICA 93-94

Com a colof del dia, es va celebrar el sopar i el ball amb una gran assistcia de festers i simpatitzants. La festa va estar amenitzada per una disc-mbil contractada per a les dues nits. El Dia de Sant Jordi va comenar amb la Segon Diana a les 8,30 del mat, enguany des del Pas Valenci. Es va deixar notar lesgotament del dia anterior, ja que van arrancar noms quatre alcodians infantils. Poc a poc van anar afegint-se alguns ms fins arribar a formar dues esquadres. Per ser els primers en arrancar, vam finalitzar a les 9,30 y vam poder podent anar a la fil a esmorzar. Acabat aquest, es vam dirigir al carrer Sor Elena Picurelli per arreplegar al Capit i aix anar a participar en la Process de la Relquia. La manca dalcodians experimentada en la Diana es va poder confirmar en la Process amb molt poca participaci de festers amb capa i casco. Tot a va estar aliviat per la presncia dels cavallers que formaven darrere del Capit i les favorites. A larribada a lArxiprestal de Santa Maria es va iniciar la Missa Solemne dirigida per lAntic Alumne Salesi i Bisbe Auxiliar de Valncia, Don Rafael Sanus Abad. En acabar la missa, i deprs de les fotografies de rigor en lAltar Major, tots es vam preparar per acompanyar al Capit a la fil per a fer el dinar oficial del Dia de Sant Jordi. Es van rebre instruccions des de lAssociaci per tal de retrassar al mxim aquest acompanyament, per haver sorgit problemes en el dispositiu dengegament automtic de la masclet, instal.lada en la Plaa dEspanya. Efectivament, aquest retard provocat, va donar temps per a solucionar els problemes de la masclet i, quan el nostre Capit es trobava en el carrer Sant Lloren, hom va poder sentir els primers trons. El dinar oficial del Dia de Sant Jordi, amb el local de gom a gom i la posterior sobretaula amb caf, confeti i repartiment de regalets es va prolongar fins ben entrada la vesprada amb el propsit deixir a les 18,30 a la Process General. Per una fortssima pluja va retindre a tots a cobert esperant la finalitzaci de la tempesta. A lhora del comenament de la Process, va deixar de ploure i tots es vam posar en marxa per acompanyar al Capit fins al Casal. A aquesta Process sempre hi acudeix un nombre dalcodians molt xicotet, alleugerit per la presncia de cadets e infantils que dissimulen la poca assistncia dels adults. En acabar la Process, els cavallers van acompanyar el Capit al seu domicili i posteriorment van fer lentrada a la fil per a fer el sopar-ball que va transcrrer, com el dia anterior, fins ben entrada la matinada. En lAssemblea General del Diumenge de Rams, la Junta de la fil va expressar la seua preocupaci per lescassa petici de plvora que hi havia, signe evident de la poca participaci que anava a tenir el disparo. La poca gent que es va reunir per esmorzar el Dia de lAlardo, es va dirigir posteriorment al domicili del Capit per acompanyar-lo a la presa de possessi del castell. En aquesta presa de possessi van faltar, fins i tot, els cadets anomenats per a aquest acte i es va haver de tirar m dels assistents al disparo per tal de cobrir
5

totes les places absents. Tots aquests individus anaven, com s lgic, sense els disseny complet. Lxit va venir de la boca del nostre Capit, Vicent, qu, una vegada superat l estropici que va organitzar en trepijar el micrfon, va recitar, amb veu forta i esmerada dicci el seu parlament. Feia anys que no se sentia dramatitzar a un Capit tan b el paper com ho va fer Vicent. En iniciar-se el disparo, els cavallers van envoltar al Capit facilitant-li els trabucs per a disparar, amb un acompanyament ms b escs, com estava previst, per part dels individus de la fil, tenint en compte el nombre que som. Quan el Capit va arribar a la confluncia de la Carretera del Molinar amb Sant Vicent, lloc de lEncaro, es va trobar amb la sorpresa que el Capit moro no hi era i, per tant, no estava esperant-lo. Desprs de les bromes de rigor i lespera necessria, va arribar el Capit Mudjar, iniciant-se rpidament el disparo, mentre corria el cava, per incorporar-se a la incruenta guerra per tal de no fer un tall darrere de la ltima fil cristiana que eren els Montanyesos. En finalitzar el disparo matinal, i per a cobrir lespera fins la lluita de guerrilles amb arma blanca, ens vam traslladar a lAntigua Sevilla sota una intensa pluja. L aigua feia acte de presncia intermitentment i quan ms va ploure va ser en el moment en qu els quatre crrecs brindaven en la Plaa Major per les seues filaes, per Sant Jordi i pel feli desenlla de les festes. Al llarg del dinar vam rebre la visita de representants de les tres filaes venes, Magenta, Asturians i Benimerins qu van lliurar un obsequi al nostre Capit. Desprs del dinar ens esperava lactuaci del nostre cavalliste Paco Juan en l Estafeta. A les 16,30, Paco va iniciar la seua baixada pal carrer Sant Nicolau i, al rebre la contestaci negativa per part del castell a la seua demanda, va comenar una velo carrera. El carrer mullat i el fort vent que en eixos moments va fer acte de presncia, va fer molt perills el galop, per, a la fi, tot va acabar b grcies a la seguretat i bon fer del genet. En el disparo de la vesprada i concretament en lEncaro,els capitans alcodi i mudjar es van intercanviar els regals preparats per al moment, la qual cosa va provocar una situaci completament contrria a la del mat. Va transcrrer el disparo vespert sense cap novetat i desprs van culminar els actes oficials amb lacompanyament del Capit i del Sant Jordi Xicotet, lAcci de grcies i lAparici del Sant Jordiet. Van ser unes festes que van lluir a gran altura, una gran part del mrit la va tenir el nostre Capit. Les entraetes posteriors i els soparets queden com una manera de voler allargar una cosa que sacaba irremissiblement. Deixem per a la histria en els annexos que segueixen tots els pormenors, detalls, noms, bandes, peces interpretades, dates de cada acte i climatologia que en alguns moments va ser molt adversa arribant , fins i tot, a nevar. Tot a ms el vdeo configura el que ha estat la nostra participaci en aquesta festa de 1994 en honor al nostre patr Sant Jordi.
6

CRNICA 93-94

Per Alcoi i per Sant Jordi! Visca Sant Jordi! Adolfo Segu Olcina Cronista