CRNICA 2007-2008 El curs fester 2007-2008 ser recordat per tots nosaltres com un any ple dillusions, democions,

dambiciosos projectes. Lany que tots els Alcodians, des del ms menut al ms major, vam haver dunir les nostres forces per convertir un somni, un conte, una faula en realitat. El repte que sens proposava no era gens fcil. Shavia de traure endavant una novedosa proposta per al mn de la festa, que sanomenava Segle XIII: Crulla de cors, la qual necessitava del suport del tots els Alcodians i els Mudjars per aconseguir el seu xit, i en principi, unir dues filaes de crrec per tirar endavant el projecte ja era un xit. I aquesta s la paraula clau daquest any: UNI. La que nhi ha hagut al llarg de lany de Capit entre tots els membres de la Fil, que com veurem a continuaci, es demostrava acte rere acte amb la nombrosa assistncia i participaci als mateixos, i com no, tamb en la participaci al boat. En definitiva, un any on hem demostrat que som una FIL que quan suneix pot tirar endavant qualsevol projecte per molt complicat que hi siga. Encara no recuperats del crrec dAlferes, el dia 3 de juny, ens reunim al sal dactes del Collegi Salesi per celebrar lAssemblea General Ordinria. En aquesta, primerament es procedeix a la lectura de la crnica de les Festes de 2006-2007, la qual, mitjanant un muntatge audiovisual, fa un reps del llarg, intens i emocionant Any dAlferes que la nostra Fil ha ostentat durant les passades Festes. Finalitzada la projecci de la mateixa, es fa obsequi duna cpia de la Crnica a Ricardo Pons, Alferes 2007, i a continuaci es continua amb lAssemblea que transcorre amb total normalitat. El 23 de juny s el dia marcat per a celebrar la nostra Din. Com s tradici de ben matinet t lloc el partit que es disputa entre membres de la Fil. Aquest any, amb motiu de lAny de Capit, lencontre es disputa al camp de gespa artificial del Polisportiu Francesc Laporta, on sapleguen entre una trentena i una quarentena

dalcodians esportistes i espectadors. No cal comentar que lencontre va estar marcat pel bon humor i la falta de qualitat dels esportistes all reunits, podent-se veure-hi cantades espectaculars dels porters, caigudes inversemblants provocades per ledat, o alguna que altra xilena infructuosa, que lnica cosa que va produir va ser la rialla dels mateixos participants. En definitiva, es va poder gaudir duna bona estona, la qual va ser culminada amb un bon esmorzar al bar del polisportiu. Acabat lesmorzar, ens dirigim cap al Mas dels Capellans, lloc on es celebra la Din. All, com s habitual aquest dia, en primer lloc, es fan les tpiques partides de coto-cau per fer temps fins lhora de linici del dinar. A ligual que lany passat, sens fan entrega duns quants presents que ens indiquen que ja som plenament a lAny de Capit. Aix, es fa entrega duna revista, on hi s arreplegada en imatges bona part de la histria de la nostra Fil. Tamb es dna una samarreta on hi ha impresa una fotografia. Cal comentar que cada samarreta porta impresa una fotografia diferent, amb la qual cosa no hi havia cap samarreta igual. Finalment, sens obsequia amb un porr per poder assaborir millor lestimat caf licor. A ms, a mitjan dinar, i com s tradici, se li fa entrega per part de la Fil dun present a Rafael Pastor com a agrament per haver-nos cedit sa casa per celebrar la Din. Una vegada acabat lanims dinar, a mitjan vesprada, cadasc fa el seu cam per acabar de la millor manera possible aquest llarg dia. Ben descansats i feta ja la terpia, durant els mesos de juliol i agost, per agarrar forces per a lAny de Capit, arriba el mes de setembre, i els dies 12, 13 i 14 es disputa el campionat intern de cotos, s a dir, el Memorial Menta. Com b sent costum els darrers anys, torna a haver-hi una gran participaci, concretament 26 parelles sn les inscrites per al campionat. A ligual que lany passat, no susen les baralles de tota la vida, sin que aquestes porten imprs al darrere lanagrama del capit i cavallers, Resulta guanyadora del Memorial, la parella formada per Pablo Mir i Emilio Prez, la

qual, com marca el reglament, s lencarregada de representar la Fil al Trofeu Filaes de Cotos, que es celebra dins del programa dactes del Mig Any Fester, els quals, com ja ve sent costum els darrers anys, varen caure a les primeres de canvi. El divendres 21, realitzem una assemblea extraordinria amb la finalitat de presentar detalladament els pressupostos per a aquest Any de Capit, els quals sn aprovats sense cap inconvenient. A la seua fi, t lloc als locals de la Fil lensaio que serveix per a fer la presentaci oficial del cartell de lAny de Capit, lautor del qual s Enrique Galbis Aracil. Al mateix sapleguen un bon nombre de festers i algunes autoritats, com ara el President de lAssociaci de sant Jordi, lAlcalde dAlcoi i el regidor de Festes, entre daltres. Una vegada descobert el cartell, el qual es basa en el disseny del trage que portava el primer capit de la nostra era moderna, s a dir, Koki Segura (1966), acompanyat de l'emblema dels anys de crrec, i l'escut de la ciutat tal com apareix al pit de la nostra tnica. Seguidament se li fa entrega una cpia del quadre al fill del primer capit que va tenir la Fil, s a dir, Koki Segura. Tamb, es presenta el nou bander de la Fil que substitueix a lanterior que ens ha acompanyat durant catorze anys. A ms, veiem en les botelles de caf-licor Pastor, l'etiqueta de lany de capit dels Alcodians, realitzada per lempresa Licores de Mariola, la qual ha realitzat per a aquest any una tirada especial de botelles amb aquesta etiqueta. Al divendres segent, dia 29, al Mirador del Sinc, realitzem un ensaio de germanor amb les filaes Magenta i Cruzados, el qual compta amb un bon nombre dassistents i destaca pel bon ambient que impera en les tres filaes all reunides. Prviament al mateix shavia celebrat una missa en record dels difunts de les tres filaes. Arriba octubre, i com s costum, aquest s el mes que ens marca que ja tant sols ens queden sis mesos per a les Festes de sant Jordi.

El dia 6 doctubre celebrem una Jornada esportiva per als membres de la Fil, la qual compta amb una nombrosa participaci. Les activitats que vrem poder participar en aquesta jornada foren: senderisme, escacs, dmino, bsquet, jocs infantils, cicloturisme i, finalment, una exhibici de Pilota valenciana com a cloenda de la jornada, a crrec del Club de Pilota dAlcoi. A la fi de lexhibici es fa entrega per part de Nando, el Capit, dun premi al ms destacat en cada modalitat. Una vegada acabada lentrega de premis tots gaudim dun dinar de germanor celebrat als locals de la Fil. El dia 19 a les 2030 h., a la Llotja de sant Jordi, t lloc la Presentaci de crrecs, on Jaume Abad, en nom de la Fil Alcodians, presenta al poble dAlcoi a Fernando Santonja Sanz com a Capit cristi 2008 de la Fil Alcodians en un discurs ben construt i entenible per a tothom. Una vegada acabada la presentaci, ens dirigim posats de trage, ja que locasi aix h exigeix, al Sal Rotonda del Cercle Industrial per celebrar, juntament amb els membres de la resta de filaes, un sopar-ensaio, en el qual impera sobretot el bon ambient i la germanor entre tots els presents. El sopar fins a ben entrada la nit. Al dia segent, o el mateix dia per a ms dun, ens toca celebrar el Mig Any Fester. Enguany els encarregats de fer lolla sn el Capit i cavallers, i els membres de lEsquadra de negres, els quals per a locasi preparen una mena de vestbul amb la projecci dimatges al fons del mateix, per a convidar a un vermut a tots aquells que sacosten per fer la visita al xiringuito de la Fil. A ms, sentrega als visitants i components de la Fil, un exemplar de lEquinocci de la Festa, que s una mena de diari on sarrepleguen entrevistes a gent de diferents montepios, una introducci del conte i la proposta conjunta, entre daltres coses. Un altre any ms, i com ja s costum per desgrcia, tornem a no poder passar del tercer lloc en el concurs de lolla. Una vegada acabat lacte de la Glorieta, ens dirigim a la Fil per degustar lolla injustament

puntuada, i al finalitzar el sopar, tots a formar en lentraeta, que aquest any la tenim per lAvinguda Pas Valenci. A la seua fi, cadasc ja pren el cam que considera ms convenient. El dia 28 del mateix mes t lloc la tradicional visita al Sanatori de Fontilles. Per, enguany i desprs de molts anys, aquesta visita es va haver de suspendre a causa de la quantiosa pluja que va caure el mateix dia, la qual cosa suposava un greu risc per al desplaament al sanatori. Aix, que aquells que shavien aplegat a les 6 del mat per agafar lautobs amb destinaci Fontilles, canviaren el seu itinerari per anar, en primer lloc a esmorzar al bar Juli i desprs, als Realistes per fer all el dinar previst a Fontilles i aix no fer-li cap lleig a la Festa. Lltim dia de mes, al teatre salesians, es presenta a la gent Alcodiana i Mudjar laposta del projecte en com per part de les dues Filaes que tenim el capit, anomenat Crulla de cors. Lacte s presentat per Koki Santonja i Ricardo Pons, i ac ja comencem a familiaritzar-se amb dos noms importants daquesta histria: Sigfrid i Yazid. A lacabament daquest acte es celebra un vi dhonor als locals de la nostra Fil. Finalment, pel que fa al mes doctubre, destacar que durant el mateix es comena a fer el repartiment de la Loteria de Nadal, per a la qual enguany la Fil edita unes participacions que consisteixen en un trptic que inclou una moneda que representa un ral amonedat pel rei En Jaume I al segle XIII. Al mes de novembre, tenim com a nica cosa destacable, la celebraci de lensaio que t lloc el dia 23, on es fa entrega dun obsequi per part de la Fil a Sergio Sempere, Ambaixador Cristi, el qual ens havia acompanyat durant lany dAlferes. A banda, simplement destacar que, i com no podia ser duna altra manera, lensaio s viscut amb gran intensitat i alegria.

En desembre, el dia 21, als locals de la Fil realitzem un ensaio especial, que es podria anomenar de Nadal. Aquest suposa una novetat respecte als altres anys perqu acostumvem a no tenir ensaios durant el mes de desembre. Segons opinions recollides, podrem qualificar-lo de magnfic, espectacular o fantstic, ja que durant el mateix va ser impressionant el magnfic ambient que es va viure, tal vegada ajudat pels nombrosos regals que es rifaven entre els assistents, que no varen ser pocs, i per les nadaletes que sinterpretaven entre marxa i marxa. A mitjan ensaio, es procedeix al sorteig per a lelecci del Glorier Infantil que li toca en sort a Jordi Cant, fill de Jordi Cant, membre soci de la Fil. A la fi de lensaio, impregnats de lesperit nadalenc ens encaminrem a la Plaa de lAjuntament a fer una ofrena al Betlem all muntat i cantarli unes nadales al Jesuset. Acomiadem lany, i rebem el 2008 amb gran alegria, illusi i nerviosisme perqu cada vegada estan ms a prop les ben estimades Festes de sant Jordi, en les que a ligual que lany passat la Fil ostenta un crrec dimportncia, que no s altre que el de Capit. Daquesta manera, el dia 18 de gener tenim lensaio oficial de la Fil. Un ensaio, on destaca les ganes de passar-ho b per part de la gent assistent i que, a ms, ens serveix de retrobament desprs de les vacances de Nadal i suposa, alhora, linici de la recta final fins arribar Abril. El 25 del mateix mes, el Capit i cavallers, amb el Primer Tro i els Darrers Trons juntament el Capit dels Mudjars, fan una visita al Centre dEducaci Especial Gormaget per realitzar amb els alumnes del centre un assaig dinar i compartir amb els mateixos uns bons moments de Festa. Canviem de mes, i el dia 2 es reunim al sal Rotonda del Cercle Industrial per celebrar el sopar dExaltaci de lAny de Capit, el qual, a ligual que lany passat,

compta amb molt bona assistncia dindividus i dones, i que es caracteritza pel bon ambient i les ganes de passar-ho b dels assistents al sopar. A la setmana segent, s a dir, el dia 9, les dones alcodianes i mudjars, impregnades per lesperit de la Histria compartida per les dues Filaes i amb moltes ganes de passar-ho b, celebren a la Fil Llana un sopar de germanor. El dia 22, agafem nosaltres el relleu de les dones i celebrem al Mirador del Sinc, el nostre ensaio de germanor amb els Mudjars, durant el qual passem uns bons moments de Festa amb els amics palominos, sopar que sallarga fins a ben entrada la nit. Al dia segent, dissabte 23, a les 20 h i al teatre Calder, t lloc un concert de Msica Medieval de lpoca del rei En Jaume I, protagonitzat per la Capella dels Ministrers, i organitzat per la Fil Alcodians i el seu Capit, Nando Santonja. Deixem descansar un poc el cos i ja en mar, el dia 15 de vesprada, en primer lloc, t lloc lAssemblea Ordinria de Rams, on cadasc tria lacte de festa que li pertoca, destacant dins daquest punt el fet que Eduard Aracil Corella queda designat com a Glorier Major de 2009. Tamb durant la mateixa es fa la presentaci i explicaci del Boat de lAny de Capit que representar enguany a la Fil a lEntr. I a ms, Nando Santonja, fa una arenga a la participaci de la Fil en tots els actes de Festes apellant a lesperit de la diana del 1976. A la nit, tenim lensaio del Capit i Cavallers al Mirador del Sinc, el qual destaca per lenorme quantia de convidats que hi ha i el bon ambient imperant. En el mateix el Capit, Nando Santonja Sanz, desprs dhaver de demanar silenci en repetides vegades, fa un obsequi-homenatge als anteriors capitans que ha tingut la Fil, s a dir: Koki Segura Picher, sent el seu fill qui recull lobsequi; Francisco Agudo Valds; i Vicente Gisbert Torregrossa, obsequi que consisteix en un quadre amb la foto i la

portada del diari del dia lEntr que van ser Capitans. A continuaci, Nando tamb regala al sant Jordiet i al seu germ una samarreta del Bara, signada per Mec, i una altra del R. Madrid signada per tot el planter. Seguidament, li fa entrega al President de lAssociaci de sant Jordi dun equipatge ciclista amb lescut del Capit. Nando ens presenta als seus cavallers, que com podem observar sn tots els senyors dels castells de la contornada dAlcoi. Tamb durant el mateix es fa la presentaci dels nous equipatges, subvencionats pel Capit, que lluiran els esportistes que ens representaran en les diferents categories del Trofeu Filaes. Al dia segent a les 12 h, al Teatre Calder tenim el Concert dExaltaci Festera interpretat per la Banda Primitiva dAlcoi, i on sestrena la pea Crulla de cors que acompanyar al Capit en lEntr. Aquest any la Fil, en el seu any de Capit, s una de les organitzadores del concurs ALCOI FESTER, presentat per Paco Aznar i que es realitza ja fa vint-i-un anys a Radio Alcoi. Aquest es va emetre els diumenges 24 de febrer i 2, 9, 16 i 30 de mar. El representant de la Fil com a coordinador del concurs s el company Jordi Segura i Mic, i varen assistir com a convidats en els diferents programes el Primer Tro, Jaume Segura, i el Capit Cristi, Nando Santonja, entre daltres. Els dies 20 i 21 de mar es disputa el Trofeu Filaes. Malauradament, tot i estrenar equipatges nous, a no va ser suficient per poder quedar campions en totes les categories on la Fil participava. A ligual que lany passat, el fet ms destacable va ser larribada a semifinals dels veterans de futbol-sala, on van ser eliminats pels que finalment van ser els campions de la categoria. Ara b, a diversi i alegria durants aquests dies no ens va guanyar ning. El diumenge 23, s el dia de la Glria Major. De bon mat ens reunim al local de la Fil per esmorzar i acompanyar fins als laterals de lajuntament als nostres gloriers,

Enrique Company, com a glorier del carrer; i Eduard Aracil, com a glorier del Preventori; i al nostre Sergent Cristi, Juan Abad, qui enguany acaba el seu crrec i t la sort de fer-ho amb la seua Fil. Un poc passades les 1030 al so de Mi Barcelona, Juan dna linici a la desfilada dels cristians. Finalitzada la Glria, ens reunim com sempre al carrer Sant Lloren, a laltura del Bar Blau, per recollir als nostres gloriers i al sergent, i acompanyar-los a la Fil per compartir junt amb ells un aperitiu, un acompanyament que quasi arribant ja a la Fil va estar acompanyat per un dbil nevada que va causar ladmiraci i sorpresa dels presents. Per la vesprada, tenim el berenar-assaig als patis del Collegi on els protagonistes sn els ms xicotets, acabant el llarg dia amb lentraeta pel Pas Valenci, protagonitzada pels ms menuts de la Fil. Per acabar aquest mes, el dia 28 per sant Nicolau, sn el Capit i cavallers els qui omplin el carrer de gom a gom amb tota la seua illusi i satisfacci del moment que estan gaudint amb la seua entraeta, sent Jordi Mir, Babu, el cap batedor. Durant la qual sinterpreten les peces Aralk i Biscans. I ara s, ara s que ja s Abril, el mes que ens marca el punt i final de lAny de Capit, aix doncs ja queda molt poc per a les Festes de 2008, i a, a causa de lany especial que tenim implica tenir durant aquest mes molts actes de Festa. Aix doncs, comencem com marca la tradici, el dia 1, a les 21 de la nit, que com tots sabem es procedeix a la presentaci del cartell anunciador de les Festes de Moros i Cristians, obra enguany de Lus Sanus. Durant la primera setmana, sinicia una campanya pels collegis per donar a conixer als escolars alcoians la Histria de Sigrid i Yazid, i entregar-los un exemplar del conte. Els encarregats de fer aquestes visites sn el Capit i Moiss Casas, entre daltres.

El dia 3 t lloc,a les 1930 h., al Teatre Principal, la Presentaci del conte Crulla de Cors, el qual vehicula el gui dels boats de les dues Filaes de Capit. Al dia segent, divendres, tenim la primera entraeta oficial a les 2330 h. pel Pas Valenci. Entraeta amb una bona participaci de gent, i en la qual el cap batedor de lesquadra de blancs, Daniel Cano, ens va demostra el seu art en la doma i munta del seu cavall. Aix amb el pas obert pel cap batedor i al so de les marxes Bonus Cristianus, Aralk i Zaphirus entre daltres, avancem imparables fins el Teatre Calderon. Durant els dies 4 i 5 es representa al Teatre Salesians lobra, La Mitja Lluna per la Creu, escrita per Jordi Peidro i dirigida pel company de Fil Jordi Ponsoda, la qual t concomitncies amb el conte Crulla de Cors. Aix, el divendres es fa un passe a les 18 per als escolars i a les 21 per al pblic en general. El dissabte sols hi ha un nic passe a les 19 de la vesprada destinat als membres de les filaes Alcodians i Mudjars. Aquesta obra t la caracterstica principal que est protagonitzada per membres del grup de teatre Tesaln i components de les dues filaes. El dissabte 5, desprs dhaver assistit a la representaci de La Mitja Lluna per la Creu, a les 21 h., als locals de la Fil Navarros, tenim lensaio de lesquadra de negres. Un ensaio on tamb hi ha una massiva assistncia de gent i on es veu durant tot el sopar un molt bon ambient. Cap a la fi del sopar, als compassos de la marxa Xamarcai i atapeda duna original indumentria, forma lesquadra per a tots els seus convidats, els quals durant tota la marxa els responen amb forts aplaudiments. A la fi de lensaio sens convoca per anar a la Placeta de Salesians i arreplegar les dones que tamb estaven celebrant un ensaio als Bar de la Societat, per aix juntament amb elles, i desprs dhaer resat un Pare Nostre, iniciar una entraeta pel carrer sant Francesc fins a la Plaa. Al dia segent, s a dir, dia 6, tenim la Glria Infantil. Enguany, a diferncia de lany anterior, ens fa bon temps i podem gaudir dun magnfic dia de Glria. A les 12,

10

des del Partidor, inicia la Glria, encapalada per uns esplndids heralds ben coneguts per tots, ja que sn membres de la Fil. Aquestos sn Juan Abad, Miquel Jord, Ricardo Pons i Jaume Segura. Un poc ms tard comena la seua desfilada el nostre Glorieret, Jordi Cant. A la seua finalitzaci sacompanya en passacarrers al Glorieret a la Fil. El dijous dia 10, per sant Nicolau, lesquadra de negres gaudeix de la seua primera entraeta, en la que al pas de la marxa Xamarcai, gaudeixen dall ms b, i reben lovaci del pblic congregat per veure la desfilada. A ms, tamb podem comprovar que el cap batedor, Toni Als, sap ben b el que es fa. El dissabte 12, a lextra del Diari Ciutat ix publicat el Conte de Sigfrid i Yazid, amb la qual cosa es dna a conixer a tot el poble dAlcoi la histria que vehicula els boats de les dues Filaes de Capit. Diumenge 13, a les 19 h, i al Teatre Calder, t lloc La Gran Gala Capit 2008, organitzat pels Amics de la Msica dAlcoi i el nostre Capit, en el qual actuaren lorquestra Filharmnica de la Universitat de Valncia i lOrfe Navarro Reverter, en el que sinterpret, entre daltres, la pea Crmina Burana de Karl Orff. A la setmana segent, en primer lloc, el dia 17 es reunim, ciri en m, com s tradici i norma, a les portes de lEsglsia de sant Jordi per participar en la Process del Trasllat. Al dia segent, divendres, penltim dia dentraetes, a les 2350 h. tenim la segona entraeta per sant Nicolau, a la qual, com no pot ser daltra manera, assisteix un bon nombre dindividus per poder gaudir daquesta grata experincia, cosa que es va demostrar amb el fet que ens esplairem b en la nostra desfilada, ja que va ser entrar a la Plaa i apagar-se els llums de lenram. Durant la mateixa sinterpreten les marxes Bonus Cristianus, Aralk i Zaphirus entre daltres.

11

El dissabte 19, s el dia escollit per Alcodians i Mudjars per celebrar la seua Festa al carrer, i fer partcip della al poble dAlcoi. Una festa dividida en tres parts: una primera dedicada als xiquets, una segona anomenada part cristiana i la tercera corresponent a la part musulmana. Daquesta manera, a les 17 de la vesprada ens reunim a les faldes del Portal de Riquer, per passar una bona estona amb els menuts veient-los jugar amb les diverses modalitats existents de jocs populars, i ja de pas, aprofitar i donar-los la berena. En acabar, passades les 19 de la vesprada, la Festa es trasllada a la Placeta del Carb, on la gent ms gran i tamb menuts- poden assaborir per a berenar, coca de tomaca i farina, frivolitats, cocotets i embutit divers, tot evidentment ben regaet i tamb ben acompanyat de bona msica. Cap a les 2030 h., tornem a traslladar la Festa a poc metres, concretament a la Placeta de la Mare de Du, on sesdev la part musulmana. Ac, podem escoltar msica rab, que acompanya els balls duna extica ballarina que deixa bocabadat al pblic amb la seua dansa del ventre. A ms, tamb els ms pacients poden assaborir les sabors que cont un kebap. Passades les 2130 ens tornem a traslladar a la Placeta del Carb, on assistim finalment a la presentaci de Sigfrid i Yazid, acte que conclou la Festa al carrer. A ms aquest dia, ja ben de nit, lEsquadra Especial t la seua segona entraeta, que al so de la seua marxa, i el carrer de gom a gom, torna a rememorar els bons moments viscuts en lentraeta anterior i ampliar-los amb els daquest dia. Descansem el diumenge cosa que no est gens mal-, i al dia segent ja som a 21 dabril, el Dia dels Msics, dia que ens marca linici de les Festes, unes Festes que pensvem que no arribarien mai, per que a ligual que tots els anys ja sn ac. Aix, al migdia ens apleguem a la Fil per dinar i passar una bona estona acompanyats de bona msica i, alhora, anar fent boca i temps fins lhora de lHimne. Daquesta manera, a les 21 h. de la nit, com mana la tradici, ens reunim a la Plaa de

12

lAjuntament per cantar lHimne de Festes, interpretat per un munt de bandes i dirigit per Consuelo Colomer. Al finalitzar lhimne, i a diferncia dels altres anys, ens concentrem als peus de la Glorieta per iniciar un passacarrer des daquest lloc, passant pels carrers sant Mateu, sant Domnec, fins arribar a la Fil, lloc on gaudim de la tpica olleta de msic. Al finalitzar el sopar cadasc escull el seu dest, encara que el ms escollit va ser el danar-sen a casa a dormir, ja que molts de nosaltres a les 5 del mat ja havem de ser al Collegi sant Vicent o b a la Plaa per iniciar lArranc a les sis. I per fi s el gran dia, el 22 dabril. Poc abans de les 6 del mat, i desprs dhaver ot missa en Santa Maria, el sergent cristi, Juan Abad, ja est preparat per iniciar la Diana amb la Fil del Capit, els Alcodians, la seua Fil. En aquest moment, se li fa entrega, de mans del Capit, i en nom de la Fil, duna llana per poder dirigir de la millor manera possible als dianers, que al so del pasdoble Alcodianos a les sis inicien la Diana. A les 1030 h., Jordi Reig, en un bonic discurs, dna comen a lEntr Cristiana. Iniciem la nostra desfilada encapalats pel Sergent Cristi, Juan Abad, seguit del Gui de la Fil, portat per Juan Ramn Snchez Gracia, a cavall i quatre abanderats tamb a cavall. Darrere dells, parelles dalcodians amb disseny complet precedint a lesquadra, la qual arranca al so de la marxa Bonus Christianus, interpretada per la Societat Musical de Penguila i els xirimiters de la Degoll, sent Ignacio Domnguez, lencarregat de ser el cap de larranc, alternant el cap amb Roberto Peidro i Javier Ferre. El segon tram desquadra larranca Bruno Mata, i alternen en la funci de cap amb ell, Marcos Muoz, Ivn Crespo, Jordi Tendero i Josep Xavier Ripoll. Al llarg de lEntr salternen les marxes Bonus Christianus i Zaphirus. Als esquadrers, els segueixen un xiquets de la m i dones alcodianes, precedint unes carrossetes amb xiquets.

13

A continuaci, sinicia ja el boat, amb la primera escena que correspon al Viatge a Osca, on Sigfrid i son pare representats per Paco Andrs i el seu fill, Ignacio-, es desplacen perqu Sigfrid siga tractat de la seua malaltia. Els segueix lescena de les Restes de lAlqueria, arrassada pels musulmans, part on destaca el ballet que representa els ssers espituals i lesperit de Zuleima morta per aquestos. Seguidament va lescena de la fugida de Sigfrid i Ramir a la Guarnici fronterera que limita les terres cristianes i musulmanes. Al darrere, tenim el ballet de Carmina Nadal que representa lescena del Dimoni Moro, por introduda a Sigfrid pel cap de la Guarnici. A pocs metres, els segueix lescena del Judici de Du, que representa les costums poc piadoses que tenia l'Esglsia daconseguir la conversi dels infidels. A continuaci, trobem a lAbanderat, Jos Gandia, qui porta el Pen de la Conquesta del nostre Capit. Al seu darrere, sinicia lescena de la Cort, caracteritzada per la vida de despreocupaci que es viu a la mateixa. Aix, en primer lloc, tenim un grup de dones cortesanes, que precedeixen al ballet Infidelitats dAna Calvo, que representa els requeriments amorosos dels joves cortesans a les dames a travs duna gelosia. Tot seguit, trobem als escuders que precedeixen als seus cavallers, els quals baixen en un carrossa que representa un gran pat cortes. Destaca daquestos, entre daltres coses, la varietat de les seus vestimentes, ja que cadascun t els seus colors i emblemes. Van acompanyats per lAteneu Musical de Cocentaina que interpreta la marxa Alleluia. A aquestos els segueix una carrossa amb els seus fills integrats dins duna altra escena cortesana, que precedeix a la carrossa de les dames dels cavallers, que representa lassistncia de les mateixes a un torneig. Al darrere delles la Corporaci Musical Primitiva dAlcoi interpretant la marxa Crulla de cors, marxa creada per a locasi. A continuaci, la Gurdia del Rei, encarregada de protegir-lo de qualsevol perill, que precedeixen a la carrossa que representa una gran roca amb una cascada, la qual es converteix en les portes de la Catedral de Valncia, i

14

que transporta a Nando Santonja Sanz, Capit dAlcoi 2008, qui dna vida al rei En Jaume I, i a la seua Favorita, Paloma Santonja. Vora les 1130 el Capit entra a la Plaa, i s rebut per un seguici encapalat per lAlcaid del castell, Francisco Ferrero, i lalcodianet, Fernando Ribas, qui li entrega les claus del castell dAlcoi. Finalitzat lacte, aquest seguici sincorpora al boat davant dels escuders. Al darrere del Capit, van dos cavallers a cavall recentment armats, que precedeixen la segent escena que correspon a la Captura de Sigfrid pels moros. Seguidament, es representa lescena de lestada amb els musulmans de Sigfrid, en la qual es dna compte que no sn tan rons com li ho havien pintat. Pagat el rescat per Sigfrid, aquest torna a la cort i se li encarrega controlar les fires i mercats dels diferents poblets del territori, cosa que representa la segent escena, on veiem la vida dels mercats i la venda desclaus. A continuaci, els segueix lescena dels gremis que representa, la construcci duna ermita ordenada per Sigfrid una vegada nomenat cavaller pel rei En Jaume. Tot seguit, trobem el darrer ballet, tamb de Carmina Nadal, que representa la Pesta que assol les terres del Nord, la qual produ una gran mortaldat. Al darrere, lesquadra de negres, A sang i foc, que venen per prestar la seua ajuda al poble dAlcoi i sufocar la rebelli recentment esclatada. Al so de la marxa Xamarcai, interpretada per la Societat Nova dAlcoi, avancen amb pas marcial i imparables cap al seu objectiu, rebent-hi al seu pas una gran ovaci del pblic present. Lencarregat de fer lArranc, s Roberto Prez, qui alterna amb les funcions de cap amb Salvador Lillo, Federico Cebri i Jorge Llcer. A continuaci dells, va un seguit de xiquets amb llances que precedeixen Sigfrid i els quaranta cavallers que lacompanyen en el seu cam per a la defensa dAlcoi. Finalment, i per acabar la nostra desfilada, va la carrossa del Cop, acompanyat dalguns xiquets.

15

Una vegada acabada la nostra participaci en lentrada ens concentremal voltant de les 1230-, poc a poc,al comenament del carrer Juan Cant per iniciar un passacarrer fins la Plaa de Carbonell i Ferrandis, i fer-se all una picaeta per recuperar forces i fer temps fins lhora de dinar. Al voltant de les dues de la vesprada ens encaminem cap a la Fil per compartir i gaudir amb tots els Alcodians, Alcodianes i membres de boat dun multitudinari dinar, en el que passem una molt bona estona. A lacabament del mateix, gran part dels assistents al dinar, encapalats pel Capit, els seus cavallers i lesquadra, i acompanyats duna xaranga de la nostra banda, ens encaminem direcci el pub Zooloco, per continuar amb lalegria, el bon humor i bon ambient predominant durant tot el dia, i fer festa amb tota la gent que all hi s, tot ajudat per les consumicions a les quals ens conviden el capit i els seus cavallers. Al cap duna bona estona, es decideix canviar de lloc, i com de costum, ens encaminem cap a la Plaa de Dins, on animats per les partitures festives interpretades per la xaranga continuem amb la nostra Festa. Finalment, ben passades les 22 de la nit, acompanyem al Capit i cavallers en passacarrers a la Fil per sopar i descansar-hi un poc del llarg dia. El 23 dabril, el dia de la festa del nostre patr Sant Jordi, amaneix amb sol radiant i esplendors, que a mesura que avance el dia deixar notar la seua calor. Ben promptet, s a dir, a les 9 del mat, al Parterre, iniciem en segon lloc la Diana Infantil, on els menuts acompanyats dels seus pares mostren les seues habilitats en lart de desfilar i de fer el cab. En acabar, ens dirigim a lHotel Reconquista per desdejunar mentre esperem que baixen el Capit i els cavallers, i una vegada baix, donar-los el bon dia i ja de pas, acompanyar-los fins lEsglsia de sant Jordi per que inicien la Process de la Relquia. A les 11 comena la dita Process, i en tercer lloc, inicien la seua participaci el Capit Nando juntament amb Paloma Santonja, la Favorita, acompanyats rere ells pels seus cavallers, i la banda de msica de Penguila, seguida de vuit

16

alcodians amb disseny complet amb bandera. El magnfic dia que ha eixit fa que els fantstics trages demostren la seua brillantor, mostrant aix ms clarament la preciositat dels mateixos. Una vegada acabada la process es dna pas a la Missa General en Honor a sant Jordi. A partir de les 12, ens anem concentrant al carrer sant Blai, per assaborir un aperitiu mentre fem temps fins que el Capit acaba amb les seues obligacions eclesistiques. Cap a les 14, concentrats a la Placeta del Fossar, ja tenim entre nosaltres al Capit i els seus cavallers, i s des dac que iniciem un multitudinari passacarrers cosa que provoca una certa desorganitzaci- direcci cap a la Fil per dinar. A lentrada de la Fil es rep al Capit i cavallers amb un fort aplaudiment entre mig dun corredoret. Durant el dinar, sens obsequia tant a homes i dones amb un detall per part del Capit i cavallers. A partir dac sinicia el moment de reconeixements i regals, el qual per un moment sarriba a pensar que no sacaba mai, ja que finalment sarriben a computar un total de 32 regals amb el seu corresponent acte dentrega. Aix doncs, lentrega de regals fou de la segent manera: -la Fil Alcodians: 1. Li fa un regal al Sergent Cristi, qui a la vegada en rep dos ms, un de la seua futura muller i laltre de la seua germana i cunyat; 2. Li agraeix a Carmina Nadal la seua ajuda i recolzament amb la seua Fil, amb un ram de flors; 3. Li fa un obsequi a la Favorita; 4. (el robocop) Obsequia al Capit amb trabuc que porta gravat a la seua empunyadura el seu escut herldic i lescut de la Fil. El Primer Tro i Darrers Trons li regalen al Capit un quadre. Cavallers i Capit: 1. Li fan un quadre a lAlferes; 2. Un altre a la Fil; i 3. Un altre als Salesians. Els cavallers: 1. Un quadre a Alfredo Ribas; 2. Un altre al Capit. A continuaci, entra en joc lesquadra, els quals obsequien al Capit, Mxim Fajardo i a la Fil. I ja per acabar, el Capit li fa un obsequi a sa mare, i les dones dels cavallers en fan un altre a cadascun dels seus senyor feudals. Tamb destacar, que el Capit demana un

17

fort aplaudiment per part de tota la Fil per al Primer Tro, en reconeixement a la laboriosa tasca realitzada durant aquest any. Al finalitzar el dinar, ens dirigim en passacarrer acompanyant al Capit cap a la zona del Casal, per concentrar-nos all i esperar aix el nostre torn per participar en la Process General en honor a sant Jordi. Passades les 2030 h., encapalats pel Capit i la Favorita, iniciem la process un nombre no molt nombrs dalcodians tenint en compte la quantitat que en som, concretament trenta-tres amb capa i casc. Una vegada acabada la process, fem temps per esperar que el Capit acabe amb les seues obligacions i aix anar tots junts, en passacarrer, cap a la Fil per iniciar el sopar. Durant el sopar el Montepio Pisuke li fa entrega dun quadre al Capit. A la finalitzaci del sopar hi ha discombil, que ms dun aprofita de valent, sent qui ms el nostre Capit, arribant-se al punt de suspendres el seu acompanyament a lhotel, ja que tenia ganes de festa, cosa que tamb s de lgica, coneixent-lo b com ja el coneguem. A lendem, 24 dabril, dia dels Trons, a les 830 ens concentrem a les portes de lHotel Reconquista per esmorzar i recollir de nou al Capit per acompanyar-lo al Castell per realitzar lAmbaixada Moro. Aix, a dalt del castell, veiem com el Capit respon lAmbaixador Moro, amb convicci i m forta, que per res del mn rendir el seu Castell als sarrans, cosa que provoca lira dels mateixos i ens declaren la guerra, amb la qual cosa no ens queda altra que defensar-nos del seu atac. Daquesta manera, iniciem lacte del dispar, on enguany en participen una quarantena dalcodians, a ms del Capit i els cavallers. En arribar al Partidor, es realitza lEncaro entre el Capit Moro i el Cristi, en el qual, a ms de brindar en cava, es regalen uns detalls. Una vegada acabat lacte, els moros plens de rbia i amb vigorosa valentia ens fan recular fins a les portes del nostre castell, on ja exhaustos ens vencen tot i els nostres darrers esforos.

18

Al finalitzar els alcodians el dispar, mentre es produeix la lluita final, ens anem concentrant poc a poc en la Placeta del Fossar, i all prendres un aperitiu i fer-se la foto de grup a lescalinata de lEsglsia de santa Maria. Desprs, iniciem un passacarrer que ens porta a la Fil per poder dinar i agafar forces per al dur combat de la vesprada. A les 1630 h. t lloc lacte de lestafeta, on Jordi Mir (Babu) s lencarregat de portar el missatge al Capit del castell, missatge que, com era desperar, no s ben rebut i s estripat en senyal de rebuig. Daquesta manera, a Jordi no li queda altra possibilitat que fugir dall al galop del seu cavall per notificar el ms aviat possible quina ha estat la resposta. Cal dir, que la seua pujada per sant Nicolau va ser molt ovacionada. Rebuda la resposta, sinicia lambaixada cristiana, amb un seguici a cavall format per lAmbaixador, el Sergent i dos Alcodians amb banderes, entre daltres. I com no podia ser daltra manera, tot i els foros fets pel nostre Ambaixador per convncer als amos del castell perqu labandonen, aquestos no ho accepten i no ens queda altra que declarar-los la guerra. Vora les 18 h., altra vegada al Partidor, rebem al Capit Moro per realitzar lacte de lEncaro. A lacabar lacte, plens de rbia, fora i moral iniciem el nostre contraatac, fent recular sense fre als fills de Mahoma fins a les portes del castell. Passades les 19 h., t lloc la lluita final, on el bndol cristi, encapalat per Nando el Capit, els Cavallers, el Sergent, lAmbaixador, Mossn Torregrossa, lAlferes i el Capit aconsegueixen, no sense pocs problemes, vncer finalment als musulmans i recuperar el poder del castell del poble dAlcoi. Acabada la lluita, a les portes del castell es produeix el retrobament del dos germans, Sigfrid i Yazid, separats des dels cinc anys, el qual culmina amb labraada general per part dAlcodians i Mudjars, acte que resulta la cloenda de la Histria compartida per les dues filaes de Capit, Segle XIII: Crulla de cors.

19

Finalitzada la cloenda acompanyem al Capit a santa Maria, per des dall iniciar una process que donant la volta a la Plaa acaba a lEsglsia de sant Jordi, on es fa lacte de donar-li les grcies per la seua ajuda en la reconquesta del castell. Acabat el mateix, ens dirigim en passacarrer a lHotel Reconquista per realitzar un brindis dhonor com a fi de festa daquest any de capit. A les 2130 h., com cada any, t lloc laparici del sant Jordiet, sobre els merlets del castell, la qual cosa, malauradament, ens marca la fi de les Festes 2008. Tot i aix, a les 0030, amb moltes ganes de festa, es t loportunitat de gaudir de la darrera entraeta de lany, organitzada pel capit i els seus cavallers, la qual va tenir un notable nombre de participaci. Daquesta manera es va donar per finalitzat lany Fester 2007-2008, lAny de Capit, lany marcat per una aposta arriscada dun projecte noveds en el mn de la Festa, i que principalment a casa nostra, s a dir, la Fil Alcodians, ha tingut una resposta afirmativa i aix s el ms important. Aix doncs, amb aquest any es donen per finalitzats dos anys durs de feines i emocions, amb la conclusi final que tenim una Fil amb esperit jove i un carcter emprenedor, de la que ens podem sentir ben orgullosos. Grcies a tots per la vostra collaboraci! VISCA LA FIL ALCODIANS! VISCA SANT JORDI!

20