ELS SETZE TEMES DE LITERATURA CONTEMPORNIA

TEMA 1 Explica en quina mesura el context sociopoltic dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producci narrativa de lpoca Per parlar de la producci literria de postguerra (1939) hem de parlar de la nostra cultura sota el franquisme. Malauradament, la nostra llengua deixava de ser oficial, els progressos aconseguits durant la Repblica quedaren abolits: la llengua desapareixia del panorama pblic, de ladministratiu i de lensenyament i tornava a la clandestinitat. No obstant aix, malgrat la falta duna infraestructura editorial, en la dcada dels 50 apareix la novella ms complexa i colpidora daquest perode Incerta glria de Joan Sales, que pat la censura, on es narra lexperincia de la guerra des del punt de vista dels venuts. Lobra va estar guardonada amb el premi Joanot Martorell. Durant els anys 60 i 70 la dictadura ja consolidada, deixa una certa permissivitat, tot i que lambient era contrari a la normalitzaci lingstica, apareixen els grans narradors amb obres de denncia social. Cal destacar duna banda, de tem{tica costumista i rural: Enric Valor, Lambici dAleix . Daltra, fant{stica i cincia ficci: Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen. Tamb des de lexili: Merc Rodoreda, La plaa del Diamant i Pere Calders Invasi subtil i altres contes. O b en recerca del temps perdut: Lloren Villalonga, Bearn Qestions 1. En quins {mbits ds estigu prohibida la llengua? 2. Anomena tres factors negatius per a la producci literria. 3. Classifica les diferents temtiques tot relacionant-les amb els autors i les seues obres.

TEMA 2 Explica les caracterstiques ms importants de lobra liter{ria dEnric Valor El filleg i escriptor alacant Enric Valor (Castalla, 1911 - Valncia, 2000) s un dels nostres narradors ms rellevants. A ms a ms, actu en diversos camps per recuperar la nostra llengua: fou gramtic, lexicgraf, rondallista i novellista.

De la seua producci novellstica, podem destacar L'ambici d'Aleix, que pat la censura i la trilogia de lanomenat Cicle de Cassana, un poble imaginari que simbolitzava el seu poble, Castalla, en el context de la Guerra Civil. En aquestes obres lautor retrata loposici entre el mn rural i el mn urb, tamb reflecteix les relacions problemtiques entre les diferents classes socials i descriu la natura i el paisatge alacant duna manera realista i amb precisi magistral, sense lirisme. El seu estil es caracteritza per una gran riquesa lxica i frases elegants, a la manera de les novelles realistes clssiques. No obstant aix, la seua obra ms coneguda sn les Rondalles valencianes on recopila i dna carcter literari a contes populars valencians de tradici oral i de temtica meravellosa (dracs, bruixes...) i costumista (el nuvi aprofits, el capell fart...) Qestions 1. Enric Valor ha estat un autor polifactic. Explica en quins mbits ha treballat. 2. En quines dues vessants narratives ha destacat Valor? Parla de les seues obres. 3. Quins sn els seus temes predominants i el seu estil? TEMA 3 La producci liter{ria de Merc Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Est{s dacord amb aquesta asseveraci? Explica per qu. S, s obvi, ja que Merc Rodoreda en les seues novelles realitza un profund anlisi dels pensaments i els sentiments de les dones, que sn les protagonistas, a travs del monleg interior. En les seues obres, lautora recrea lunivers de la infantesa, que simbolitza la felicitat, front al mn adult de la protagonista, que representa el patiment. Sn dones marcades per les circumstncies adverses, el desengany, el dolor i la soledat. Les seues novelles estan plenes de simbolisme: En Aloma, que representa la joventut, descriu el pas duna jove adolescent a ledat adulta a travs de la relaci ntima i desgraciada amb un home madur parent seu. La Plaa del Diamant, que representa la maduresa, s considerada una obra mestra de la nostra literatura on es narra la vida personal i levoluci psicolgica de la protagonista, Natlia, amb un intens to subjectiu, paralellament al fets histrics del moment: Repblica, Guerra Civil i postguerra. Finalment, Mirall trencat, simbolitzar la vellesa i la mort. En conclusi, es pot afirmar que Merc Rodoreda s la principal exponent de la novella psicolgica de la postguerra.

Qestions: 1. Explica la introspecci psicolgica en les novelles de Rodoreda. 2. Quines etapes de la vida es reflecteixen a les seues novelles? Explica-ho. 3. Quins temes predominen als seus relats? TEMA 4 Qu destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a lactualitat? Reflexiona, sobretot entorn de les novetats en la tcnica literria i del context sociocultural. Durant els anys setanta es produeix a un debilitament de la Dictadura franquista, en l{mbit literari, selimina la censura prvia. Amb la mort de Franco (1975) lestat espanyol viu un procs de transici poltica que conduir{ a la democr{cia i als estatuts dautonomia. Aquesta nova realitat ocasiona que la nostra llengua recupera, en certa mesura, la consideraci social i legal que havia perdut anys enrere. La cooficialitat i lentrada en el sistema docent van contribuir a millorar quantitativament i qualitativament el circuit literari que, a partir dels anys 70, veur augmentar considerablement el nombre deditorials i de premis, entre ells, la creaci dels Premis Octubre que reconeixen les millors obres en valenci publicades cada any. Durant aquest perode, els autors de narrativa han conreat temtiques i tcniques ben diferents; des de la narrativa realista i de tall tradicionalista, passant per novelles transformadores i transgressores. Alguns dells han apostat per una literatura urbana, deixant de costat lambient costumista i rural danys anteriors, altres, en canvi, per la narrativa de gnere policaca, de terror, ertica o de cincia-ficci. Tot i que resulta complicat fer una selecci dautors de la narrativa actual, podrem destacar Montserrat Roig amb obres com El temps de les cireres (1977), Quim Monz amb reculls de contes com Uf, va dir ell (1978) o El perqu de tot plegat (1993) i Terenci Moix amb novelles com El dia que va morir Marilyn (1970) o El sexe dels ngels (1992). Pel que fa a autors valencians destaquem entre daltres; Isabel Clara-Sim amb obres com Jlia (1983), Josep Lozano amb Crim de Germania (1980) i Ferran Torrent amb No emprenyeu el comissari, Societat Limitada o La vida en labisme. Qestions 1. Comenta els aspectes socioculturals ms importants daquest perode.

2. Fes una relaci amb els autors i les obres ms destacades. 3. Quines sn les temtiques i les tcniques que es conreen?

TEMA 5 Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monz reflecteix la societat contempornia i amb quins recursos literaris ho fa. En primer lloc cal fer una breu introducci sobre la figura literria de Quim Monz. Nascut a Barcelona, ha publicat nombroses novelles, contes i llibres amb reculls d'articles periodstics seus, tamb ha tradut obres dimportants autors estrangers. A ms, les seues obres han estat tradudes a ms de vint llenges i ha guanyat diversos premis literaris. Tamb cal dir que les seues freqents collaboracions als mitjans de comunicaci (televisi i rdio) han contribut a fer-lo un dels autors catalans ms populars. Les seues narracions curtes reflecteixen la nostra societat actual perqu destaquen els aspectes ms ridculs de la vida quotidiana des dun punt de vista gens innocent com en Uf, va dir ell. Daltra banda, en el llibre de contes Lilla de Maians (No tinc res per posar-me, Halitosi) indueix el lector a reflexionar sobre la societat consumista actual, la falta de valors, les manies i paranoies urbanes, la tirania de les m{quines, etc, usant lhumor agre. Pel que fa als seus recursos literaris, Monz s un escriptor que barreja dos registres: un que podrem anomenar realista i lric; l'altre, fantstic i grotesc. T una voluntat de renovaci formal i temtica. Sap jugar de manera virtuosa amb les paraules i usa la ironia i fins i tot el sarcasme. Qestions 1. Enumera els temes que Quim Monz tracta en els seus relats breus. 2. Explica el seu estil. 3. Explica per qu s un autor tan popular. TEMA 6 Descriu les tendncies ms rellevants de la poesia en el perode que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70. Durant el perode de postguerra la poesia seguir diverses tendncies: la poesia pura, la poesia avantguardista, la poesia realista i social dels anys 60 i la poesia ms intimista dels 70 esdevindr el gnere representatiu de les essncies nacionals. s precisament a l'exili americ on es publiquen els dos llibres de poemes ms importants de la immediata postguerra: Nab, de Josep Carner (1941) i Elegies de Bierville, de Carles Riba (1943) en ambds casos amb influncies simbolistes. Parallelament, Josep Vicen Foix reivindica la ruptura formal i lingstica i lexperimentalisme de les avantguardes.

Als anys 60, la menor pressi de la censura fa possible l'aparici d'una poesia de carcter ms realista i de comproms poltic. s lanomenat realisme histric o social i els seus mxims representants seran Pere Quart amb el llibre Vacances pagades (1960) i Salvador Espriu amb la Pell de Brau (1960), sense oblidar autors de renom com ara Miquel Mart i Pol amb obres com La fbrica (1972). Cal destacar tamb Gabriel Ferrater, Les dones i els dies i el tractament noveds dels seus temes: lerotisme franc i el pas del temps. Sense oblidar els poetes valencians Llus Alpera o Vicent Andrs Estells, Llibre de meravelles (1971). En iniciar-se la dcada dels 70, per, es van produir un seguit de fets que van marcar un tomb de la poesia. Els autors de l'anomenada generaci dels setanta -Francesc Parcerisas, Narcs Comadira, Maria Merc Maral, Miquel Desclot, Josep Piera, Salvador Jfer, Joan Navarro o Marc Granell -canviaran l'accent del social a l'individual, i influts pel simbolisme i el surrealisme, tensaran al mxim les possibilitats expressives de l'idioma per a donar eixida al seu desassossec vital. Qestions: 1. Quines sn les tendncies ms rellevants de la poesia de postguerra fins a finals dels anys 70? 2. Quins autors i obres representen el postsimbolisme? 3. Qu entenem per realisme histric o social? TEMA 7 Explica les aportacions de Vicent Andrs Estells al gnere potic. Vicent Andrs Estells nasqu a Burjassot en 1924. Estudi Periodisme a Madrid i treball al diari Las Provincias. All inici una amistat intellectual amb Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner i establ una relaci amb la seua futura esposa, Isabel, que tamb marcaria la seua obra literria.Va estar notablement guardonat: Premi dHonor de les Lletres Valencianes entre daltres . s considerat un dels mxims renovadors de la nostra poesia contempornia, similar al paper que feren en altres poques Ausis March i Ros de Corella i un dels principals conreadors del corrent realista de la dcada dels 60. Lautor utilitza un registre lingstic molt proper a la manera de parlar del poble, s a dir, ple de recursos expressius propis de llenguatge colloquial. Les seues obres tracten temes diversos com ara els anys de la postguerra, la fam, la mort, el pas, la llengua, la vida quotidiana, lamor i el sexe. Aquestos temes sn tractats des de diferents perspectives: denncia social, comproms, ironia. Entre la seua extensa obra, podem destacar: Llibre de les meravelles, Lamant de tota la vida, Llibre dexilis... No obstant aix, la seua Antologia potica s la seua obra ms llegida i el seu poema ms popular Els amants del Llibre de les meravelles.

Qestions 1. Comenta lestil i la tem{tica dEstells. 2. Enumera les seues principals obres. 3. Explica la import{ncia dEstells en la nostra poesia actual. TEMA 8 Explica les caracterstiques ms importants de la producci potica de Salvador Espriu. Salvador Espriu nasqu a Santa Coloma i mor a Barcelona (1913-1985). Va ser un dels escriptors ms importants de la postguerra i un dels poetes ms destacats de la nostra literatura. Cal recordar que la nostra llengua i la nostra cultura van viure la repressi i la censura desprs de la Guerra Civil, durant el llarg perode de postguerra i que la majoria dautors, com Espriu, hagueren de publicar les seues obres a lexili o en la clandestinitat. Espriu representa el naixement de la poesia realista i cvica dels anys 60 amb la seua obra La pell de brau, que posa de manifest una actitud de rebellia i dinconformisme davant la situaci social i poltica que es viu al pas. Evoca el mn destrut per la Guerra Civil i la necessitat de reconciliaci. La poesia es convert, doncs, en el nou smbol de la ptria. Daltra banda, le seues obres potiques tamb reflexionen sobre la vida, la mort i un univers mtic i personal, s a dir, un mn ms ntim: en la seua obra Cementiri de Sinera est present la mitologia clssica mediterrnia. Altres obres sn: Les hores, Mrs. Death. Qestions: 1. Comenta en quin context social produx les seues obres Espriu. 2. Explica les caracterstiques de lobra La pell de brau. 3. Quins temes estan presents en les poesies ms lriques dEspriu? TEMA 9 Descriu les caracterstiques bsiques de la poesia actual En primer lloc, cal fer una breu introducci sobre el context social des dels anys 70 fins a lactualitat: fi del franquisme, reconeixement dels drets lingstics, creaci deditorials (3 i 4, Sa, etc.), nous premis literaris, s a dir, un marc que facilita la divulgaci dobres liter{ries.

Quant a la poesia, els nous poetes formen una gran varietat de tendncies i estils que tenen en com el rebuig del realisme anterior i un afany dinvestigar i innovar amb el llenguatge que ser{ un instrument dindagaci en la intimitat prpia. El poeta s un alquimista que experimenta, la seua poesia s hermtica, formalista i amb influncies avantguardistes. Els autors que podem destacar sn: Pere Gimferrer, Els miralls, usa procediments avantguardistes com lescriptura autom{tica i la intertextualitat a fi de reconstruir el seu mn ntim. Daltra banda, Jaume Prez Montaner, Lheura del desig, per a qui les reflexions ntimes i el mn social formen un conjunt ben articulat. Joan Valls, Salvador Jfer, Josep Piera, Llus Alpera i Marc Granell sn altres poetes rellevants. Qestions: 1. Comenta quin s el context social que emmarca aquesta poesia. 2. Explica les lnies principals que caracteritzen la poesia des dels 70 fins els nostres dies. 3. Quins autors podries destacar? TEMA 10 La poesia de Mart i Pol ha aconseguit un gran ress social. Explica-ho i raona-ho. En primer lloc, cal fer una breu introducci sobre Miquel Mart i Pol (1929-2003) poeta, traductor i que tamb ha fet nombroses collaboracions musicals ja que els seus poemes han estat musicats per Llus Llach, M. del Mar Bonet, Paco Muoz i recordar que ha sigut un dels nostres poetes ms guardonats, entre els premis que ha obtingut destaquen el Premi Nacional de Literatura i el Premi dHonor de les Lletres Catalanes, a ms, ha estat proposat com a candidat al Premi Nobel de Literatura en diverses ocasions. La seua obra sha tradut a moltes llenges. La seua poesia de qualitat no sentn sense el seu compromis amb el poble, la seua condici obrera i una malaltia, lesclerosi mltiple, que lacompanyar{ tota la vida. La poesia de Mart i Pol t un caire autobiogrfic i la podem clssificar en diverses etapes: De vegades els seus temes vnen condicionats per la seua malaltia i sn la solitud, langoixa i la presncia de la mort: Vint-i-set poemes en tres temps. Superada esta etapa, es renova amb lactitud dagafar-se a la vida i dapostar clarament pel futur amb optimisme: Quadern de vacances. En Llibre de les solituds fa una reflexi sobre el pas en el vessant poltic i social.

Qestions: 1. Parla del reconeixement que ha obtingut lobra de Mart i Pol. 2. Quins aspectes han influt en la seua obra? 3. Explica les diverses etapes que hi ha en la seua poesia. TEMA 11 Descriu la renovaci teatral del perode que va des de la postguerra fins als anys 70 Com a introducci cal assenyalar que durant la postguerra, la dictadura controlava totalment lactivitat teatral i impos{ el teatre en castell{. No obstant aix, durant els anys 50 i 60 el franquisme comen a autoritzar algunes obres en la nostra llengua que hagueren de patir la censura prvia i la limitaci de publicitat en premsa i rdio. Malgrat els entrebancs, es va produir una certa recuperaci del teatre a Barcelona on es representa Salvador Espriu, Primera histria dEsther i altres autots coetanis. Tanmateix a Valncia, es viu una situaci de diglssia: teatre culte en castell i teatre humorstic i popular en valenci, el sainet era lestrella. Durant els 60, en els cercles universitaris es comena a fer un nou teatre independent que buscava un pblic amb cert nivell cultural. Aquest teatre seguia els nous corrents europeus: el teatre avantguardista, el surrealista, labsurd. En els 70 apareixen grups que ofereixen espectacles amb noves tcniques dramtiques com el mim o la provocaci. Les companyies teatrals que podem destacar sn: Els Joglars dirigits per Albert Boadella, que en esta poca fan teatre pic de bandolers, els Comediants, que representen teatre al carrer, Dagoll-Dagom i La Fura dels Baus que porten a terme poderoses i agressives imatges plstiques. Quant als autors, els dramaturgs ms importants sn: Benet i Jornet, Jordi Teixidor i Rodolf Sirera.

Qestions: 1. Explica com va evolucionant la situaci del teatre en la postguerra. 2. Quins canvis es produeixen a partir dels anys 60? 3. Enumera els autors i les companyies ms importants.

TEMA 12 Descriu els aspectes ms importants de lobra teatral de Manuel de Pedrolo. Pedrolo s un dels escriptors ms llegits de la postguerra. Ms conegut com a novellista (la seua obra narrativa s la de ms gruix de la nostra literatura), la seua producci teatral consta de tretze obres centrades en el tema de la llibertat i amb influncies de lanomenat teatre de labsurd de Beckett o Ionesco, que pretenia transformar les tcniques escniques per a mostrar la intil lluita de lsser hum{ contra la irracionalitat del mn actual, reduint les situacions a les seues contradiccions, amb arguments desbaratats, personatges buits i dilegs incoherents. Pedrolo tri aquest corrent perqu li permetia burlar la censura franquista. Cruma(1957) s la seua obra ms acostada al corrent absurdista europeu nascut a Frana durant els anys cinquanta. Presenta una situaci inicial absurda, estructura circular, nulla acci dins una escenografia de mxima simplicitat, temps histric i espai atemporals amb personatges annims. Tamb cal destacar Homes i no (1958), Situaci bis (1963) i Darrera versi per ara (1971), on els protagonistes aconsegueixen actuar contra el determinisme exterior. El teatre pedroli{ s una reflexi rigorosa sobre lexistncia humana i els seus eterns interrogants: la solidaritat humana, el conformisme davant la realitat, l'afany de revolta i les seues dificultats, la recerca del coneixement, la incomunicaci, la mort i la transcendncia. Escnicament, aquests conflictes suporten unes situacions tancades, angoixants, claustrofbiques i els personatges estan sotmesos a accions rutinries i intils. Qestions: 1. Per quina ra es decanta Pedrolo per lanomenat teatre de labsurd? 2. Quins sn els temes recurrents del teatre de Pedrolo? 3. Digues per qu s conegut Manuel de Pedrolo dins la literatura catalana contempornia. TEMA 13 Descriu les caracterstiques b{siques de lescriptura teatral actual. A partir del anys setanta els nous camins teatrals es concreten en els segents punts: Investigaci de nous espais escnics. Les companyies de teatre actuals improvisen espais i sovint representen les obres al carrer o en espais insospitats. Per exemple La Cubana, que comena la representaci fora del recinte teatral o La Fura dels Baus o els Comediants que converteixen un estadi olmpic en un teatre. Rebuig del teatre escrit a priori. Algunes companyies elaboren el text a linterior del grup. Rebutgen aix la figura de lautor teatral que escriu sol, a sa casa. En sn un exemple Els Joglars.

Importncia de la figura del director escnic. Ell s qui decideix finalment els detalls de tot all que sha de representar, hi ha doncs, una implicaci total en lobra: Companyia Flotats, Companyia del Teatre Lliure. Rebuig de la visi occidental del teatre. Davant la crisi que pateix el teatre occidental ha augmentat linters i la investigaci per les formes teatrals africanes i sobretot orientals (Xina, Jap), totes elles ms rituals i simbliques. Barreja de mitjans expressius. Tot s v{lid en lexpressi teatral. Aix, les noves tecnologies penetren tamb en el mn teatral actual, que barreja tcniques antigues com el mim (Tricicle) i el circ ( Els Comediants) amb la projecci cinematogr{fica de lobra sobre una pantalla amb actors que de sobte la travessen ( La Cubana ). Qestions: 1. El teatre actual rebutja la figura de lautor tradicional i en canvi dna relleu al director. Explica aquesta afirmaci. 2. Quines companyies teatrals han destacat per la investigaci i la innovaci en lespai escnic? 3. Explica en qu consisteix la renovaci del llenguatge teatral. TEMA 14 Explica lobra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relaci amb el mn audiovisual. El teatre de Benet i Jornet, d'inspiraci realista, es basa, sovint, en tcniques d'origen literari (fullet, cincia-ficci, cmic, etc.). Benet i Jornet tracta la problem{tica daquella generaci que va viure la postguerra i les seues limitacions, que van veure la seua vida escapada, i denuncia lactitud daquells que una vegada van aconseguir el benestar econmic i una posici soblidaren de les penries que havien passat. Entre les seues obres cal destacar: Berenveu a les fosques, La desaparici de Wendy, Quan la rdio parlava de Franco, E.R (versi cinematogrfica de V. Pons amb el ttol d'Actrius), Testament (portada al cinema per V. Pons amb el ttol Amic/Amat). Per si hui dia s conegut s per ser el creador dels serials televisius en catal de gran audincia: "Poble Nou", "Rosa", "Nissaga de Poder", "Laberint d'ombres", "Ventdelpl{" i El cor de la ciutat. Poble Nou fou la primera telenovella en catal i tot un fenomen social digne destudi. La base eren dos temes cl{ssics: el canvi de fortuna d'una famlia i la contraposici entre el vell i el nou. Lacci se situava a Barcelona, que esdevenia aix smbol de tota Catalunya. L'eix central de l'argument es teixia al voltant d'una famlia tradicional, els Aiguad, la vida dels quals canviava quan a la mare li tocava la loteria. El completaven altres histries perifriques. Aix, van aparixer divorcis, adulteris, paternitats no reconegudes, homosexuals i preocupacions socials com ara la sida. Es tractava d'un hbrid entre el relat de costums i l'estil fulletonesc. La histria, molt catalana, havia de contribuir a la integraci social, a ms de ser un vehicle clau per a la normalitzaci lingstica. En la srie sintentaven transmetre valors tolerants a travs de la histria dels personatges.

Qestions: 1. Quantes obres teatrals de Benet i Jornet han sigut portades al cinema? 2. Prova dexplicar lxit de Poble Nou.

3. Explica la tem{tica de lobra de Benet i Jornet. TEMA 15 Valora la repercussi de lassaig de Joan Fuster en el context de lpoca. Joan Fuster (Sueca 1922-1992) s, com a assagista, una figura cimera en la literatura catalana del segle XX. Fou un intellectual comproms amb la recerca de la identitat valenciana vinculada a tots els territoris de parla catalana. La seua dedicaci a lassaig s amplssima, va escriure assaig humanstic, sociopoltic i dhistria cultural. El seu estil s fresc, desenfadat, carregat de frmules colloquials. La seua mirada s subtil, saga, irnica i moltes vegades custica. Lassaig, fou especialment perseguit durant els primers anys de la postguerra, ja que era considerat perills per la seua forta crrega ideolgica. Fuster hagu de vncer en la seua trajectria intellectual moltes adversitats: censura, hostilitats, falta de mitjans, absncia d'ambient cultural, silenci dels mitjans de comunicaci del Pas Valenci{, atonia cvica Entre les obres de carcter humanstic de Fuster cal destacar El descrdit de la realitat (1955) Una reflexi sobre la funci de lart, sobre la capacitat creadora de lhome, Diccionari per a ociosos(1964) i Lhome mesura de totes les coses (1967), que tracten de la crisi de valors de lhome contemporani. Els textos sociopoltics sn els ms polmics i influents, i provoquen tant adhesions com enfrontaments en una poca en qu ja sentreveia la fi del rgim: Qesti de noms (1962), on sanalitza la polmica pel nom de la llengua que afebleix la conscincia nacional dels valencians. Nosaltres els valencians (1962), una obra cabdal. Una reflexi profunda sobre el passat i el present dels valencians, on sanalitzen les nostres mancances i frustracions com a poble: lautoodi, el provincianisme, la manca duna fora social compromesa... Fuster planteja la presa de conscincia nacional dels valencians com a fet indispensable per a la construcci del nostre futur. Qestions: 1. Explica les dificultats que hagu de vncer Fuster per escriure i donar a conixer la seua obra. 2. Lestil de Joan Fuster. 3. Explica la temtica de Nosaltres els valencians.