Psicologia de la educaci.

Bloc temtic II: Les teories de l aprenentatge i la seva implicaci en el currculum actual: processos d aprenentatge.
En aquest tema, hem vist les diferents concepcions dels processos de l aprenentatge des dels diferents punts de vista terics. Vorem que, tot i que el marc constructivista sembla el ms adient per generar un aprenentatge significatiu, s bsic conixer els altres marcs terics per tal de poder aplicar les diferents tcniques en puntuals moments que ens trobarem en un futur a l escola. Per seguir parlant d aquest tema s imprescindible fer una definici de l aprenentatge: L aprenentatge s un procs dinmic i continu en el que l individu adquereix nous coneixements, conductes o habilitats. Perqu es produeixi, ha d haver una interacci amb els diferents elements socials de l entorn. A ms, hi ha que tenir molt en compte que tot l entorn s generador d aprenentatge.

Concepcions conductistes
El primer marc teric que hem vist a classe per estudiar els processos d aprenentatge, ha estat el conductista. Aquest marc teric, s molt ms desconegut per la gent que cursam aquest grau, per la qual cosa, li donar un major espai en la segona entrada de l apartat de Psicologia del meu bloc de segon. El conductisme destaca per donar ms importncia al resultat final d un aprenentatge que al procs. Segons els conductistes, el nen apren all que el mestre vol que aprengui grcies a les diferents estratgies pel docent. estmul resposta

Dins del conductisme, trobem diferents marcs terics. Cadasqun d ells, comporten diferents tcniques d aprenentatge. Tot i que no sn adequades generalment en una escola, m hos podem trobar casos puntuals en els quals aquestes tcniques siguin adients. Aix s, hi ha que procurar de prevenir certes conductes abans que arribar a haver d aplicar tcniques conductistes, ja que aquestes no afavoreixen la reflexi del nen. Per tant, hi ha que conixer aquestes tcniques per tenir un recurs davant d alguna situaci, per no han de ser una constant en el dia a dia d una escola. Per aix a continuaci, far una breu explicaci d aquestes.Hi ha que tenir molt en compte que sn tcniques que hi ha que utilitzar per ajudar a construir una bona conducta, en cap cas per controlar o manipular. Diferents tcniques de modificaci de conduta dins del condicionament clssic: El condicionament clssic, s una tipus de conductisme mitjanant el qual s ha demostrat la possibilitat de canviar conductes i per tant, manipular persones. Les tcniques que a continuaci mostrar, sn tcniques que noms hi ha que utilitzar en un cas extrem. La millor medicina per no haver d utilitzar aquestes tcniques, s la prevenci mitjanant una bona actuaci docent. Teoria de Pavlov: A partir de l estudi realitzat amb un ca, Pavlov se n adon que hi ha aspectes en la conducta que responen a factors fisiolgics que demostr que realment eran aspectes condicionats per elements psquics i, per tant, hi ha conductes que es poden aprendre a controlar. Per aix Pavlov utilitz estmuls condicionats i estmuls neutres per tal de modificar la resposta de l individu (resposta condicionada). s una tcnica poc adient per utilitzar a educaci infantil. Tcniques adients per superar algun tipus de fbia: Dessensibilitzaci sistemtica (Wolpe): S utilitza per superar fbies. Consisteix en plantejar situacions que tinguin relacions amb aquell moment o amb aquell element provoqui aquesta fbia a l individu. Al principi, plantejarem situacions relacionades amb la fbia que no provoquin gaire engoixa, per

posteriorment, anar plantejant situacions que s apropin ms a l objecte o moment que provoqui aquesta fbia. Terpies de xoc: Per exemple, provocar que un nen faci una exposici quan t fbia a parlar en pblic. Exposici a la imaginaci: Mitjanant la imaginaci, es recrea aquella situaci que provoca angoixa al nen. Amb un infant petit, no es pot portar a terme, ja que corr el perill de que el nen s adintri massa en el cas.

Diferents tcniques de modificaci de conducta dins del conductisme operant: El conductisme operant te com a mxim exponent a Skinner. Aquest es diferenci de n Pavlov que, malgrat tamb experimentava amb animals, l Skinner ho feia sense condicionar la resposta, mentre que el Pavlov utilitzava condicionants. Si b, aix no s cert del tot, ja que aquesta llibertat que se suposava que tenien els animals observats per n Skinner no era tal, ja que la resposta esperada per l animal estudiat, estava condicionada per la manipulaci de l home. Dins del conductisme operant, trobam diferents tcniques per modificar la conducta, si be, hem de tenir molt en compte, que abans d aplicar-les, hem de seguir les segents fases: 1 Fase d avaluaci, on haurem d observar quina s la conducta que volem millorar. 2 Fase d intervenci: Una vegada hem avaluat el cas, decidim aplicar una determinada tcnica. 3 Fase de seguiment: cal evitar que els reforos donats per l adult, cren algun tipus de dependncia al nen. Tcniques: A continuaci, far una petita sntesi de les tcniques del conductisme operant: -Supressi del Refor: Consisteix en no prestar atenci a les conductes inadequades. S utilitzen amb nens que intenten cridar l atenci.

-Enmotllament: Consisteix en transformar elements d una conducta complexa i inadequada. El nen no t cap noci de la conducta que hauria de seguir. S utilitza molt amb nens amb N.E.E. -Encadenament: Consisteix en establir una rutina per tal que el nen adquireixi autonomia en una activitat. S utilitza per conductes no tant complexes com la tcnica anterior, ja que el nen ja t algun tipus de coneixement respecte al comportament a seguir. -Cost de resposta: Consisteix en llevar-li al nen un refor que havia aconseguit abans que la seva conducta fos inadequada. -Sistema de direcci de conducta mitjanant contracte: Consisteix en negociar amb l alumne la conducta que ha de seguir. Si el nen compleix, el refor que rebr ser positiu. S utilitza al segon cicle d infantil. -Sistema d economia de fitxes: Consisteix en reforar la conducta del nen amb objectes simblics. Es pot utilitzar amb tot el grup. -Sobrecorrecci: S utilitza quan un nen que ha fet qualque cosa que ha tengut una connotaci negativa en el seu entorn. T dues variants: a) Sobrecorrecci restitutiva: Consisteix en fer que el nen restitueixi el que hagi fet malb. b) Prctica positiva: Consisteix en qu el nen restitueixi la situaci que hagi fent malb d una manera contraria a aquesta acci. -Temps fora de reforament: Consisteix en privar al nen d una activitat que li resulti agradable. S ha d utilitzar com a ltim recurs. -Tutoria d un company: Consisteix en qu un nen que t un domini sobre una tasca, ajudi a un que no t tanta habilitat per a desenvolupar-la.

Altres teories emmarcades dins del conductisme:

Aprenentatge social o vicari: . Els terics de l aprenentatge vicari destacaven la necessitat de comprendre diversos aspectes per tal d entendre la conducta: factors biolgics, el fet de que la conducta es produeix de manera especfica en cada situaci, el fet de que l aprenentatge es produeix per observaci i la noci d expectatives dels

nens. El primer teric dins d aquest marc fou Bandura i el seu Determinisme Recproc, teoria que defensa i explica perqu es produeix l aprenentatge per observaci. Posteriorment, aparegu la figura de Zinmerman, qui va fer una proposta pedaggica seguint la teoria de n Bandura, basant-se que el nen s qui autor regula el seu aprenentatge. A diferncia d altres terics conductistes, consider l alumne com a principal agent del seu aprenentatge.

Els models cognitius

Aquest marc s el ms present dins del model constructivista que es comena a instaurar en l educaci al nostre territori. Els seus principals autors sn en Piaget, Vygotski, Ausubel i Bruner. Al contrari que el conductisme, el marc cognitiu considera al nen com a principal agent del seu propi aprenentatge. A continuaci anomenar les principals caracterstiques i les aportacions de cada autor.

Piaget:
Fou seguidor de la Teoria de Darwin. S interess per la intel.ligncia, la qual anomenava confirmant que l adaptaci al medi s signe d intel.ligncia. Per entendre els processos d aprenentatge, Piaget incorpor tres conceptes bsics que construeixen les funcions bsiques de la intel.ligncia: Organitzaci, adaptaci, assimilaci i acomodaci i equilibri. L organitzaci fa referncia a la prpia organitzaci dels aprenentatges assolits. La funci d adaptaci s la capacitat d actuar davant de noves situacions, i opera a travs dels processos d assimilaci i acomodaci. L assimilaci fa referncia a la manera que l individu reb un nou estmul, una nova informaci i els lliga amb els que ja t. L acomodaci fa referncia a la modificaci de l estructura mental davant d un nou coneixement assimilat.

L assimilaci i l acomodaci, interactuen entre si per aconseguir l equilibri. A ms Piaget, va incloure les quatre etapes per les quals passen tots els nens: 1-sensorimotor. 2-preoperacional. 3-etapa d operacions concretes. 4-etapa d operacions formals.

Vygotski
Determin que el coneixement es construeix grcies a la interacci social. La seva aportaci ms significativa fou el concepte de Zona de desenvolupament prxim (ZDP). Amb aquest concepte explic que noms hi ha aprenentatge si al nen se li presenten nous conceptes que pot relacionar amb els que ja t assolits. Per aix, s fonamental que el mestre conegui quins coneixements previs t cada alumne per tal de poder assolir els nous coneixements.

Ausubel
L aportaci ms gran d aquest autor fou la classificaci que va establir de l aprenentatge en significatiu i memorstic, donant-li al primer la denominaci d aprenentatge de qualitat, i al segon, la denominaci d aprenentatge de baixa qualitat. Present l aprenentatge significatiu com aquell en el que els nous coneixements es relacionen amb coneixements antics mentre que va descriure l aprenentatge memorstic com aquell en el que els nous coneixements s incorporen d una forma arbitrria i sense que l alumne els pugui relacionar amb altres coneixements ja assolits. Destac el primer com a motivador per l alumne.

Bruner
Aquest autor manifest que l aprenentatge consisteix en la categoritzaci de conceptes. L infant va assolint una srie d aspectes sobre una realitat determinada i aquesta, s amplia a travs de la informaci que se li va proporcionant. L infant selecciona la informaci que creu adient i crea les seves prpies hiptesis depenent dels seus esquemes mentals previs. Bruner defens que perqu l aprenentatge sigui significatiu, els infants han d interactuar amb la realitat i aix, anar organitzant els coneixements que ja t assolits segons les seves prpies categories.

Cal esmentar que el marc ms adeqat per educar als infants a l escola, s el constructivista, si be, com he dit abans, s precis conixer altres marcs terics per poder aplicar diferents tcniques segons les exigncies dels problemes que ens trobarem a una aula.