Antologia potica Josep Carner (1888-1970)

Ahir dins Llibre dels poetes (1904)

Forma: Cinc estrofes de quatre versos (quarteta) de versos pentasllabs. Rimen els versos parells en rima consonant. Els imparells sn blancs. Tema: La nostlgia del passat. Glossa: La 1 edici daquest poema de lany 1904 era diferent i no presentava ttol. Aquest va ser incorporat en ledici definitiva de 1957 dins Poesies. El ttol Ahir t una importncia cabdal en relaci al contingut, ja que en situa el tema. Des de la vellesa, una dona recrea amb nostlgia una escena del passat vinculada a un enamorament mai confessat. Levocaci del record porta implcit el tpic del tempus fugit. El poema t una estructura cclica marcada per la repetici final dels versos inicials. Destaca la presncia delements noucentistes com el jard.

La poma escollida dins Els fruits saborosos (1906)

Forma: Cinc estrofes de quatre versos (quartets) alexandrins (6+6). Lesquema de la rima s encadenada: 12A/ 12B/ 12A/ 12B Tema: Lexperincia amorosa com a element positiu de la vellesa . Glossa: Poema dedicat a la vellesa, etapa de la qual es destaca la decadncia fsica, la soledat, la tristesa i la proximitat de la mort com a elements negatius, per no dramatitzats, sin assumits amb resignaci. Laspecte positiu daquesta etapa es destaca mitjanant el ttol: la poma escollida, que simbolitza la lliure elecci de la persona estimada des de letapa de juventut i que amb el pas dels anys esdev groga i vella i encara fa perfum. Per tant, la flama de lamorencara perdura en la vellesa, com a principal motor de vida.

Com les maduixes dins Els fruits saborosos (1906)

Forma: 25 versos alexandrins (6+6) en una sola estrofa que alternen amb dos versos decasllabs seguits (9 i 10) i un vers hexasllab (12). La rima s variada: versos apariats, per la majoria funcionen com a quartets (rima creuada o encadena) excepte els cinc ltims que formen un quintet. Tema: La felicitat en la innocncia de la infantesa. Glossa: Primer poema del recull. Sintrodueix al lector en el mn potic carneri mitjanant una ingnua i innocent nena (Pandara) que imagina un mn a la seva mida, perfectament delimitat, i lluny de la veritable realitat: un mn feli i ignorant del mn dels adults. El poema t una estructura cclica marcada a linicia i al final per la presncia de les maduixes, fruit de primavera, associat a letapa infantil. El mn de Pandara s comparat amb aquest fruit en els versos finals: El mn, en meravelles i jocs atrafegat, /s petit i vermell i fresc com les maduixes

Les llimones casolanes dins Els fruits saborosos (1906)

Forma: Quatre estrofes de quatre versos (quartets) alexandrins (6+6). Lesquema de la rima s encadenada: 12A/ 12B/ 12A/ 12B. Tema: El plaer del reps desprs dun mat de feina. Glossa: Poema que recrea una escena quotidiana prpia duna llar idllica. Metimna, la mestressa de casa, encarna el perfil de dona noucentista: s mare, s transmissora dideologia i mostra un capteniment assenyat i harmonis. Desprs dun mat de feina i de lesclat dun conflicte amb els fills, posa ordre equilibradament amb una revolada cruel i una amorosa i cansada, pren una llimonada com a recompensa per la feina ben feta. Aquest poema evidencia un dels trets propis de la poesia noucentista: la idealitzaci de la realitat associada a lembelliment daquesta realitat.

Vora la mar s nada dins La paraula en el vent (1914)

Forma: Sonet. Lesquema de la rima s encadenada: Tema: El contrast entre realitat i idealitat. Glossa: Poema de pretext amors que esdev una reflexi sobre la poetitzaci de lamor. En els quartets es produeix la caracteritzaci potica de lestimada, associada sempre al mar; en els dos tercets, safegeix la invocaci a lAmor. La intenci del poeta s la de convertir lamor per lestimada en ua veu que pugui ser escoltada. Es planteja doncs com es pot poetitzar lamor i de quina manera no. Una ser la manera nova (la veu novella) i laltra, ser lantiga. Aquesta veu novella podria associarse fcilment al canvi de to de la poesia carneriana que es consolida a La paraula en el vent.

Canoneta incerta dins El cor quiet (1925)

Forma: Tres estrofes de vuit versos, com cobles, que combinen versos aparellats de set i quatre sllabes. Lesquema de la rima s: 8a/ 4b/ 8a/ 4b/ 8c/ 4b/ 8c/ 4b. Tema: Lenigma de la vida. Glossa: Bon exemple de la perfecci aconseguida en el conreu de la can culta i literria. El poema s una metfora a tres bandes: la canoneta, el cam i la vida, explicitada en el versos finals. La vida s un cam incert i mai podem saber qu ens espera a cada revolt. El cam, personificat, exemplifica el que pot ser la vida: marca el dest a la vida, a conviure amb la gent, o al pi de la carena, company de solituds; pot ser drecera o recer; pot ser motiu de penes o alegries o es pot acabar bruscament i inesperada com la vida.

Blgica dins Llunyania (1952)

Forma: Quatre estrofes de 12, 13, 12 i 9 versos, majoritriament alexandrins (6+6), per tamb amb decasllabs, versos apropiats pel to narratiu que pren el poema. Lesquema de la rima s: 12A/ 12B/ 12B/ 12A/ 10A/ 10C/ 12B/ 12C/ 12B/ 10D/ 12E/ 10D. Tema: La idealitzaci de la ptria catalana des de la visi de lesttica noucentista Glossa: El ttol contextualitza el contingut del poema. Carner va viure a Blgica on pass bona part del seu exili i hi va morir. Per Carner, Blgica s el model de pas ideal que els noucentistes havien imaginat per a Catalunya, on cultura, civilitat, harmonia i equlibri, respecte, fossin valors substancials de la comunitat. El poeta sintetitza lideal dels noucentistes no assolit, amb bones i fines dosis dironia. Lluny de la ptria idealitzada imagina uns paisatges i uns personatges que, a Blgica, complirien de ple, el desig de vida del poeta a la seva terra.