DISSOCIACIONS D.

SAM ABRAMS

Sobre poesia i poetes

R
ecorden aquell anunci de Danone de fa temps on sortia un personatge estrafolari anomenat El Poeta de la Mousse, que vestia com un bohemi del XIX i parlava amb un fals accent francs? Aquest anunci televisiu encarnava una actitud cada cop ms estesa a la nostra societat de ridiculitzar i escarnir la figura del poeta i lobjectiu del seu art. Fins i tot els mots poeta, potic i poesia, en segons quins contextos de conversa, es poden arribar a fer servir de manera insultant o injuriosa. He sentit en ms duna ocasi com una persona li diu a una altra que sembla un poeta amb la clara intenci dinsinuar que no toca ni quarts ni hores, que all que expressa no t ni solta ni volta. Sovint he escoltat com una persona sexclamava que el comentari dun altre era molt potic, que volia dir que es tractava duna afirmaci de la qual no calia fer-ne cas perqu era directament absurda. No fa pas gaire temps, al final duna entrevista amb Joan Margarit, arran de la publicaci del seu darrer poemari, Es perd el senyal, el periodista va gosar dir literalment que desprs de les ltimes paraules de lautor, ara podem deixar la poesia i tornar a la realitat. Vaig pensar de seguida que la declaraci del periodista assenyalava inequvocament la base daquesta nova actitud negativa de cara a la poesia i els poetes. Ser poeta i escriure poesia automticament et converteix en una persona amb poc sentit de la realitat. Trobo que aquesta visi dels poetes i la poesia com irremeiablement allunyats de la realitat s totalment errnia. En honor a la veritat, al mateix temps, he de dir que existeixen certes tendncies esttiques dins el mn de la poesia actual que poden induir a creure que

els poetes sn joglars de la irrealitat urbana, personatges extravagants que es dediquen al petit gregarisme i a la satisfacci ldica immediata. Per aquestes tendncies no representen ms que una mnima part de la comunitat potica. Els poetes, la poesia i la realitat no estan gens renyits. Justament el contrari. La poesia ha estat i s una poderosa eina cognitiva per descobrir i explorar la realitat. Grans poetes del segle XX com ara T.S. Eliot, Bertolt Brecht, Iannis Ritsos, Nazim Hikmet, Czeslaw Milosz, Iehuda Amikhai, Cesare Pavese, Joseph Brodsky i molts altres han ampliat i enriquit ostensiblement la nostra percepci de la realitat. I els poetes catalans i la poesia catalana no sn cap excepci a la regla general que acabo destablir. Que pobre que seria el coneixement de la realitat del pas sense laportaci de poetes clssics com ara Joan Maragall, Salvador Espriu, Pere Quart i Vicent Andrs Estells! I exactament el mateix es podria dir de molts poetes actuals comenant per Mrius Sampere, Llus Sol, Joan Margarit i Carles Miralles. En alguns casos concrets, certs poetes contemporanis com ara Valent Puig (Lo que va de siglo), Carles Camps Mund (La figuraci del(s) sentit(s)), Miquel de Palol (Meditacions des de Catalunya), David Castillo (El llibre dels mals catalans), Llus Calvo (Les interpretacions), Jordi Juli (Modernitat del mn fungible) i HcSer poeta tor Bofill (La independncia i la realii escriure tat), el seu afany insaciable de comprendre i interpretar la realitat els ha dut a senpoesia tir la necessitat artstica danar ms enll del automticament marc estricte de la poesia lrica. et converteix en La majoria de poetes catalans dara no viuen una persona al marge de la realitat sin que ajuden de manera amb poc sentit substanciosa a delimitar-la i definir-la, al capdavall a crear-la. de la realitat Illustraci: PEP DUIXANS

Liberdrac, la teva botiga de llibres digitals

171575-1067546V

www.liberdrac.cat