Está en la página 1de 108

catalunya s cultura

Catleg Club Turisme Cultural 2009

Lantic museu, les madones borroses, I el pintar extrem davui! Cndid rampell: Mexalta el nou i menamora el vell.
J. V. Foix

Al fons del fons del fons de la creaci, la vida encn la vida.


Joan Brossa

Turisme de Catalunya 2009 Generalitat de Catalunya 2009

La cultura s el signe didentitat de Catalunya, un pas dartistes i emprenedors que busca en el passat lessncia del seu esperit innovador i obert al mn. De les valls pirinenques al delta de lEbre, del cap de Creus a la Catalunya interior, un paisatge calidoscpic ha servit de referncia i inspiraci a arquitectes i escultors, msics i pintors. Aquest catleg presenta loferta dels membres del Club de Turisme Cultural i vol ser una eina per conixer la cultura de Catalunya i les seves possibilitats turstiques. Est organitzat al voltant de quatre grans temes: els orgens, la modernitat, els genis del segle XX i el patrimoni viu, com una invitaci a descobrir la simbiosi entre natura i cultura, entre el paisatge i lobra dels creadors de totes les poques, que constitueix un dels principals atractius que el nostre pas ofereix a les persones que ens visiten. Benvinguts a Catalunya.
Montserrat (Catalunya Central)

catal
Frana Mar Mediterrani
Catalunya

unya
ndex
Catalunya, cultura i paisatge: els orgens
Les pintures rupestres Ruta dels Ibers Les colnies gregues Catalunya romana El romnic Pirineu Comtal. Rutes del naixement de Catalunya El cam dels Bons Homes Catalunya jueva Els Reials Monestirs de Catalunya. La Ruta del Cister Domus templi : la Ruta del Temple Lesplendor de Catalunya: temps de gtic Castells i fortaleses 8 9 10 11 12 14 16 17 18 19 20 21

s cultura

La Catalunya genial
Picasso Mir Dal Tpies 36 37 38 39

El patrimoni viu
Msica: festivals i temporades El violoncel de Pau Casals Comdia i drama Festivals de teatre, cinema i circ Els museus: viure lart El passat que torna Lnima de les coses Fet a m Festes populars Cultura i espiritualitat El cam de Sant Jaume a Catalunya Barcelona Girona Tarragona Lleida Patrimoni Mundial de la UNESCO 42 43 44 45 46 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58

Catalunya, cultura i paisatge: la modernitat


Gaud Domnech i Montaner Puig i Cadafalch Turisme industrial Rutes del modernisme Els escenaris de la memria Les noves arquitectures Rutes literries 24 26 27 28 30 31 32 33

Club Turisme Cultural


Directori, membres del Club Turisme Cultural 62

Cova dels Vilars, Os de Balaguer (Terres de Lleida)

Catalunya, cultura i paisatge: els orgens


Catalunya s un pas millenari on el visitant pot trobar des de petjades de dinosaure i rastres de la presncia de lhome de Neandertal fins a un ric patrimoni rom i nombroses villes i indrets que han conservat el clima de ledat mitjana. El paisatge ens convida a oblidar-nos del temps i a fruir de la bellesa daquests indrets.

Empries (Costa Brava)

Camprodon (Pirineus)

Santa Maria, Castell dEmpries (Costa Brava)

Cova den Daina, Romany de la Selva (Costa Brava)

Catalunya, cultura i paisatge: els orgens

- 7

Les pintures rupestres


Cavalls, crvols, braus, arquers i caadors: figures esquemtiques i abstractes que anticipen les troballes de lart modern. El vessant mediterrani de la pennsula Ibrica conserva el conjunt ms important dart rupestre dEuropa, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A Catalunya hi ha 60 grups de pintures, en pedres, coves i balmes: un llegat fascinant i enigmtic que ens transporta als orgens de la civilitzaci.

Pintures rupestres dUlldecona, Tarragona (Costa Daurada)

Dolmen de Pedra Gentil, Montnegre (Catalunya Central)

Roca dels Moros, el Cogul (Terres de Lleida)

Els monuments megaltics


Lhome neoltic enterrava els difunts a les carenes que circumdaven els poblats. A daltres indrets es poden veure menhirs i dlmens. Molts daquests monuments shan conservat i constitueixen un patrimoni plenament integrat en el paisatge. Monuments megaltics de la serra de lAlbera. Cinc itineraris senyalitzats permeten descobrir un conjunt de 115 dlmens i 15 menhirs de lpoca neoltica entre la Jonquera i Vilamaniscle, a tocar del cap de Creus (Costa Brava). Als voltants de Llan, Port de la Selva, i Cadaqus es poden veure tamb diversos monuments megaltics, a prop del mar. Una ruta megaltica uneix tres dlmens singulars a Roses. Dolmen de la Cova den Daina. Un sepulcre de galeria coberta, de grans dimensions i molt ben conservat, a Romany de la Selva (Costa Brava).

Qu cal veure
La Ruta de lArt Rupestre. Coordinada pel Museu dArqueologia de Catalunya, est integrada per tres conjunts prehistrics: Centre dInterpretaci dArt Rupestre dels Abrics de lErmita a Ulldecona (Montsi, Tarragona). Onze recers amb pintures de caceres i figures simbliques, i un centre dinterpretaci per entendren millor el context i el simbolisme. Centre dInterpretaci de lArt Rupestre de les muntanyes de Prades a Montblanc (Conca de Barber, Tarragona). Una aproximaci a la prehistria des de la perspectiva de lart i de la histria de la cultura. La Roca dels Moros del Cogul (les Garrigues, Lleida). El conjunt ms conegut dart rupestre de Catalunya. Entre les figures del Cogul animals i humans destaca la representaci dun ball ritual: la dansa fllica.

Per a ms informaci
Museu dArqueologia de Catalunya www.mac.cat Vegeu pg. 73 Consell Comarcal de lAlt Empord www.altemporda.org Vegeu pg. 92

8 -

Catalunya, cultura i paisatge: els orgens

Olrdola (Costa del Garraf)

Ruta dels Ibers


El naixement de la cultura ibrica es relaciona amb la influncia de pobles orientals a la pennsula Ibrica cap als segles VIII-VI aC. En els darrers anys, els ibers han estat objecte de grans exposicions internacionals. Catalunya, on les restes de la cultura ibrica sn una mica per tot arreu, ofereix la possibilitat de descobrir-ne els tresors i visitar sobre el terreny poblats i fortaleses.
Coordinada pel Museu dArqueologia de Catalunya, aplega els jaciments ibrics ms importants daquest perode. Poblat de Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramanet (Barcelona). El Castellet de Banyoles, a Tivissa. La Moleta del Remei, Alcanar (Terres de lEbre). Fortalesa dels Vilars, Arbeca. El Mol de lEspgol, a Tornabous (Terres de Lleida).
Per a ms informaci
Museu dArqueologia de Catalunya www.mac.cat Vegeu pg. 73 Patronat Municipal de Turisme de Calafell www.turisme.calafell.cat Vegeu pg. 97 Jaciment i Centre dInterpretaci del Camp de les Lloses de Tona www.campdeleslloses.cat Vegeu pg. 72 Osona Turisme www.osonaturisme.cat Vegeu pg. 96

Qu cal veure
El poblat ibric del Puig de Sant Andreu dUllastret (Costa Brava). La ciutat dels indigets i un museu on sapleguen les principals troballes arqueolgiques. Olrdola. Muralles i conjunt arqueolgic en un enclavament estratgic. La Ciutadella de Calafell (Costa Daurada). Una antiga fortificaci que ha estat reconstruda i ambientada per recrear la vida dels seus habitants.

Qu es pot fer
Les institucions responsables dels jaciments integrats a la Ruta dels Ibers organitzen conferncies, visites teatralitzades, reconstruccions histriques i tastos de menjar ibric, entre altres activitats. Molts jaciments disposen de serveis per a grups i grups escolars. Jaciment i Centre dInterpretaci arqueolgic del Camp de les Lloses de Tona (Catalunya Central). Un espai permanent dedicat al mn ibric i rom, amb colleccions darqueologia i un centre dinterpretaci que organitza tallers darqueologia i histria.

Altres jaciments que formen part de la Ruta dels Ibers


Puig Castellet, a Lloret de Mar (Costa Brava). Tur del Montgrs, al Brull. LEsquerda, Roda de Ter. Casol de Puigcastellet, Folgueroles. El Cogull, Sallent. Ca nOliv, Cerdanyola del Valls (Catalunya Central).

Catalunya, cultura i paisatge: els orgens

- 9

Empries (Costa Brava)

Les colnies gregues


A diferncia dels romans, que van dominar tot el territori de Catalunya assimilant els pobles que hi vivien, els grecs es van limitar a establir colnies a Empries i Roses, amb finalitats comercials. Lindret no podia estar ms ben triat: una gran badia, arrecerada per les muntanyes que formen el cap de Creus, a prop duna plana frtil, lEmpord.
Empries (Costa Brava). La ciutat grega i la ciutat romana: muralles, carrers, clavegueres i el port, fonamental per al comer entre els colonitzadors grecs i els pobles indgenes. Lesttua dAsclepi, du de la medicina, ns una de les peces ms destacades. Roses, histria i natura (Costa Brava). Un projecte per donar a conixer el patrimoni histric de lantiga colnia grega, en el paisatge privilegiat del golf de Roses, amb especial atenci a la Ciutadella de Roses on hi ha les runes de la colnia de Rodes i el seu museu, el castell de la Trinitat, el parc megaltic i el paratge natural de la punta Falconera.
Per a ms informaci
Museu dArqueologia de Catalunya - Empries www.mac.cat Vegeu pg. 73 Consell Comarcal de lAlt Empord www.altemporda.org Vegeu pg. 92 Fundaci Roses Histria i Natura www.rosesfhn.org Vegeu pg. 70

Ciutadella de Roses (Costa Brava)

Catalunya romana
Les guerres entre Roma i Cartago van convertir lantiga colnia grega dEmprion en un punt estratgic. Els romans hi van arribar lany 218 aC. Posteriorment es va desenvolupar a Catalunya la cultura urbana, amb una gran metrpoli, Tarraco capital de la Hispania Citerior i la important ciutat de Barcino (Barcelona). De la presncia romana a Catalunya en resta un variat testimoni: grans obres civils, villes patrcies i el conjunt arqueolgic de Tarragona, Patrimoni de la Humanitat.

Amfiteatre rom, Tarragona (Costa Daurada)

Qu cal veure
Tarragona (Costa Daurada). El circ, el frum de la colnia, el frum provincial, lamfiteatre, les muralles o la necrpoli es troben integrats en el conjunt urb. Lantiga Tarraco s el centre duna xarxa de grans monuments romans que inclou tamb larc de Ber, la pedrera del Mdol i les villes dels Munts i el gran mausoleu de Centelles. Villa Romana de Can Terrs, a la Garriga (Catalunya Central). Una mansi rural del segle I aC. Caldes de Montbui (Catalunya Central). Les termes romanes ms ben conservades de la Pennsula. Barcelona. El Museu dHistria de la Ciutat permet realitzar un recorregut subterrani per cases i carrers de la ciutat romana.

Les muralles sn les ms importants de lImperi dOccident. Daltres llocs que es poden visitar sn les runes de Baetulo i el Museu de Badalona, Iesso (Guissona), Matar, Tei i el Museu de Lleida.

Per a ms informaci
Patronat Municipal de Turisme de Tarragona www.tarragonaturisme.cat Vegeu pg. 97 Turisme de Barcelona www.barcelonaturisme.cat Vegeu pg. 101 Oficina de Turisme de la Garriga (rea de Promoci Econmica) www.lagarriga.cat Vegeu pg. 91 Consorci Ripolls Desenvolupament www.elripolles.com www.ripollesturisme.info Vegeu pg. 94

Qu es pot fer
Tarraco Viva. El festival rom de Tarragona (Costa Daurada). La vida quotidiana, la msica, els campaments romans, la cuina i la literatura ertica. Ruta romana amb globus aerosttic, a lantiga Iesso, Guissona (Terres de Lleida). Passejar per la via romana del Capsacosta, des del pas de Traginers, a la Vall de Bianya fins a Sant Pau de Segries (Pirineus).

Catalunya, cultura i paisatge: els orgens

- 11

Pantocrtor, Sant Climent de Tall, la Vall de Bo (Pirineus)

El romnic
Catalunya neix a recer dels Pirineus, al voltant de lany 1000, i el romnic s el seu estil caracterstic. Ara fa cent anys, una expedici arqueolgica de lInstitut dEstudis Catalans va donar a conixer arreu del mn un art que es distingeix per lausteritat i lespiritualitat. En el conjunt desglsies romniques de la Vall de Bo, Patrimoni Mundial de la UNESCO, larquitectura arriba a una sntesi perfecta amb lentorn natural. Al Museu Nacional dArt de Catalunya, a Barcelona, es poden contemplar les pintures murals, dextraordinria bellesa, que en decoraven linterior.
12 Catalunya, cultura i paisatge: els orgens

Monestir de Sant Pere de Rodes (Costa Brava)

Sant Pere de Rodes, punt de partida del Cam de Sant Jaume a Catalunya, i Santa Maria de Vilabertran, a la Costa Brava sn dos monestirs, construts entre el segle X i el segle XIII. Situat en un indret de gran bellesa, Sant Pere de Rodes domina el cap de Creus. A Santa Maria de Vilabertran, important centre de pelegrinatge, es pot visitar el conjunt monstic format per lesglsia, el claustre i el palau abacial. Girona: el campanar de lantiga catedral romnica, conegut com la Torre de Carlemany, lesglsia de lantic monestir de Sant Pere de Galligants, els banys rabs i el Tresor de la Catedral de Girona que conserva una pea excepcional: el Taps de la Creaci. Besal s un extraordinari conjunt medieval: el pont, lesglsia del Monestir de Sant Pere, Sant Juli, lantic hospital de pelegrins, la casa Cornell i lesglsia de Sant Vicen. La portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll s lobra descultura romnica ms important de Catalunya. Entorn de la
Beget, Camprodon (Pirineus)

figura del pantocrtor, es distribueixen els apstols i els sants benaventurats, i diverses escenes bbliques. Tamb shi pot contemplar el pante dels comtes del Casal de Barcelona. A prop de Ripoll hi trobem el Monestir de Sant Joan de les Abadesses (segle XII). Esglsia de Sant Cristfol a Beget. La Vall dneu: Abadia de Santa Maria, a Gerri de la Sal i esglsia de Sant Just i Pastor, a Son. Monestir de Sant Pere del Burgal, a la Guingueta dneu. La Vall de Bo t el conjunt desglsies romniques ms important del mn construt per picapedrers i artistes lombards: Sant Climent i Santa Maria de Tall, Sant Joan de Bo, Santa Eullia dErill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat i Sant Quirc de Durro, Santa Maria de Cardet i lAssumpci de Cll. Edificis senzills i elegants, que conviden al recolliment, fets amb carreus de granit, embigats de fusta i voltes de can, i esvelts campanars amb una doble funci de comunicaci i vigilncia del territori.

A la Vall dAran Era Assumpci de Maria, a Bossst i Santa Maria dArties sn les dues esglsies ms destacades, destil romnic lombard, dels segles XII i XIII. Daltres esglsies que cal visitar sn Sant Andru de Salard, Sant Miquu de Vielha, el santuari dEra Mair deth Diu de Cap dAran i les restes de lesglsia preromnica de Santa Maria de Mijaran. A Cardona trobem lesglsia i cripta de Sant Vicen (segle XI). Sant Cugat del Valls: Monestir de Sant Cugat del Valls (segle IX). Cal destacar limpressionant claustre, amb 72 parelles de columnes i capitells. Conjunt monumental de les esglsies de Sant Pere a Terrassa (segles IX-XII). s lnic conjunt de tres esglsies episcopals, freqents a ledat mitjana, que sha conservat fins als nostres dies. En destaquen les pintures murals i la piscina baptismal.

Pont medieval de Besal (Pirineus)

Catalunya, cultura i paisatge: els orgens

- 13

Pirineu Comtal.

Rutes del naixement de Catalunya

Un nou producte turstic dedicat als orgens medievals de Catalunya que recorre les comarques pirinenques, des del cap de Creus fins a la Vall de Bo, mitjanant dues xarxes principals i 13 recorreguts locals que posen en relaci monuments i esglsies, villes i museus.
Costa Brava
Alt Empord Monestir de Sant Pere de Rodes (segle X). Castell de Peralada. Monestir de Santa Maria de Vilabertran (segles XII-XIII). A Castell dEmpries: baslica de Santa Maria, cria, pres, Pont Vell i palau dels Comtes, entre daltres. Baix Empord La Bisbal dEmpord: castell dels bisbes de Girona (segles XI-XII). Peratallada: castell de Peratallada (segles X-XI); esglsia de Sant Esteve de Peratallada (segle XIII). Pals: esglsia de Sant Pere (segle XI). Girons Girona: la Torre de Carlemany, lesglsia de lantic monestir de Sant Pere de Galligants, els banys rabs. El Tresor de la Catedral de Girona, que conserva una pea excepcional: el Taps de la Creaci. Museu dArt de Girona, amb una collecci dart romnic, en la qual destaquen les talles i els capitells, alguns dels quals procedents de Sant Pere de Rodes.

Pirineus
Garrotxa A Besal: esglsia del monestir de Sant Pere, Sant Juli, antic hospital de pelegrins, casa Cornell i esglsia de Sant Vicen. Ripolls La portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll (segle XII). El pante dels comtes del Casal de Barcelona. Monestir de Sant Joan de les Abadesses (segle XII). Esglsia de Sant Cristfol, a Beget (segle XII). Cerdanya Santa Maria de Tall, a Bellver de Cerdanya (segle XII). s ledifici religis ms important de la comarca. Santa Maria de Msser, a Lles. T un masss campanar amb coberta piramidal. Alt Urgell Catedral de la Seu dUrgell. Un dels millors exemples del romnic italianitzant de Catalunya, amb el claustre i el Museu Dioces, que conserva el manuscrit del Beatus de la Seu dUrgell (segle X).

Pallars Sobir La Vall dneu. Abadia de Santa Maria a Gerri de la Sal i esglsia de Sant Just i Pastor a Son. Monestir de Sant Pere del Burgal a la Guingueta dneu. Alta Ribagora La Vall de Bo. El conjunt desglsies romniques ms important del mn construt per picapedrers i artistes lombards: Sant Climent i Santa Maria de Tall, Sant Joan de Bo, Santa Eullia dErill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat i Sant Quirc de Durro, Santa Maria de Cardet i lAssumpci de Cll. Edificis senzills i elegants, que conviden al recolliment, fets amb carreus de granit, embigats de fusta i voltes de can, i esvelts campanars amb una doble funci de comunicaci i vigilncia del territori. Pallars Juss Esglsia de Santa Maria de Covet (segle XII). Castell de Mur (segle XI). Solsons Catedral de Santa Maria de Solsona (segle XII). Conserva tres absis romnics i la capella de la Mare de Du del Claustre (segle XII).

Sant Climent de Tall, la Vall de Bo (Pirineus)

Museu Episcopal i campanar de la catedral de Vic (Catalunya Central)

Taps de la Creaci, catedral de Girona (Costa Brava)

Museu Dioces i Comarcal de Solsona, cont una part de les pintures murals de lesglsia de Sant Quirze de Pedret. Bergued Esglsia de Jaume de Frontany (segle XI). Pintures de lesglsia de Sant Quirze de Pedret, a Cercs (segles IX-X). Conjunt visigtic, preromnic i romnic. Esglsia de Sant Vicen dObiols (segle IX). Esglsia de Sant Lloren, prop de Bag (segles X-XII).

Esglsia de Sant Vicen de Torell. Conjunt arquitectnica de Santa Maria de Llu. Limpressionant campanar que sala fins a 46 metres de la catedral de Vic, consagrada lany 1038 pel bisbe Oliba.
Per a ms informaci
Consell Comarcal de lAlt Empord www.altemporda.org Vegeu pg. 92 Consell Comarcal del Baix Empord www.visitemporda.com Vegeu pg. 92 Museu dArt de Girona www.museuart.com Vegeu pg. 74 Oficina de Turisme de Besal www.besalu.cat Vegeu pg. 90 Consorci Ripolls Desenvolupament www.ripollesturisme.cat Vegeu pg. 94

Al Museu Episcopal de Vic, una de les millors colleccions dart medieval de Catalunya, en conserva relleus de la portalada, capitells i altres significatius elements romnics.

Consell Comarcal del Pallars Juss www.pallarsjussa.net Vegeu pg. 92 Consorci de Turisme de lAlt Bergued www.altbergueda.com Vegeu pg. 93 Mn St Benet www.monstbenet.com Vegeu pg. 72 Osona Turisme www.osonaturisme.cat Vegeu pg. 96 Oficina de Turisme de Vic - Impevic www.victurisme.cat Vegeu pg. 96 Museu Episcopal de Vic www.museuepiscopalvic.com Vegeu pg. 75 Museu Nacional dArt de Catalunya www.mnac.cat Vegeu pg. 76

Catalunya Central
Bages Esglsia i cripta de Sant Vicen (segle XI), a Cardona. Monestir de Santa Maria de lEstany i la seva esglsia del segle XII. Monestir de Sant Benet, actual seu de Mn St Benet, s una abadia benedictina, construda al segle XII i activa fins al segle XIX, a Sant Fruits de Bages. Osona Monestir benedict de Sant Pere de Casserres (segles X-XI), a les Masies de Roda.

Patronat Comarcal de Turisme de la Cerdanya www.cerdanya.org Vegeu pg. 97 Patronat de la Vall de Bo www.vallboi.com Vegeu pg. 96

El romnic al MNAC
A Barcelona es pot contemplar un conjunt extraordinari de pintura mural, procedent de les esglsies de la Vall de Bo que formen part de la Ruta del Pirineu Comtal. El Museu Nacional dArt de Catalunya (MNAC) presenta, a ms, una important collecci dart medieval i modern.

Catalunya, cultura i paisatge: els orgens

- 15

El cam dels Bons Homes


Linters per altres formes despiritualitat ha popularitzat el catarisme, una doctrina religiosa que va arrelar a Occitnia a lpoca medieval. El 1213, el Papa Innocenci III va llanar una croada contra els Bons Homes (homes i dones de rgida moral, que rebutjaven les riqueses i soposaven a lesglsia catlica i al sistema feudal). A Catalunya, una ruta turstica reconstrueix litinerari que van seguir en el seu exili els Bons Homes, des del mtic castell de Montsegur, a la regi francesa de lArieja, fins al santuari de Queralt, a prop de Berga, a travs del Parc Natural del Cad-Moixer.
Qu cal veure
Santuari de Queralt, a Berga (Pirineus). Situat a 1.200 metres daltura, amb unes vistes extraordinries, s el punt de partida de la ruta. Castell de Gsol (Pirineus). Un poblet emmurallat, als peus del Pedraforca, que ha conservat el carcter medieval, on es poden veure les runes del castell dels barons de Pins. Centre Medieval i dels Ctars, a Bag (Pirineus), un centre dinterpretaci del catarisme, installat a lantic Palau dels Pins. Bellver de Cerdanya (Pirineus). El nucli original, del segle XIII, amb lesglsia de Sant Jaume i la plaa porticada, est molt ben conservat. A les rodalies de Bellver es pot visitar lesglsia de Santa Maria de Tall, considerada la catedral del romnic de la Cerdanya, envoltada dun conjunt de dotze esglsies.

Qu es pot fer
El cam dels Bons Homes s actualment un sender de gran recorregut (GR-107) que es pot recrrer a peu, a cavall i, en molts trams, en bicicleta de muntanya. Al llarg del trajecte es poden seguir les petjades del catarisme pels Pirineus. Tamb hi ha la possibilitat de fer els recorreguts dels llocs on van viure els Bons Homes, a les comarques del Bergued, lAlt Urgell i el Solsons, en cotxe.

Per a ms informaci
Consell Regulador del Cam dels Bons Homes www.camidelsbonshomes.com Vegeu pg. 66 Consorci de Turisme de lAlt Bergued www.altbergeda.org Vegeu pg. 93 Patronat Comarcal de Turisme de la Cerdanya www.cerdanya.org Vegeu pg. 97

Bellver de Cerdanya (Pirineus)

Gsol, Bergued (Pirineus)

16 -

Catalunya, cultura i paisatge: els orgens

El Call de Girona (Costa Brava)

El Miqv de Besal (Pirineus)

Tortosa (Terres de lEbre)

Catalunya jueva
Els jueus van arribar a la pennsula Ibrica al segle I, pocs anys desprs de la destrucci del Segon Temple de Jerusalem. Entre els segles XII i XIV, la comunitat hebrea va tenir una gran influncia social, poltica, econmica i cultural. Desprs de lexpulsi dEspanya el 1492, aquest llegat va restar en loblit. En els darrers anys shan recuperat alguns dels edificis principals dels barris jueus de Girona i daltres ciutats, i shan creat rutes que posen en relleu la importncia de laportaci hebrea a la Catalunya medieval.
Girona (Costa Brava).
El Call. La comunitat jueva va viure sis-cents anys a Girona, en el laberint de carrers estrets i costeruts al voltant del carrer de la Fora. Amb ms de tres-cents habitants, va ser la ms nombrosa de Catalunya, desprs de la de Barcelona. Al segle XIII, Nahmnides, ms conegut com a Bonastruc a Porta, hi va crear la primera escola cabalstica de la Pennsula. Centre Bonastruc a Porta. Est installat a lantiga casa de Nahmnides, al carrer de la Fora de Girona. Acull el Museu dHistria dels Jueus que reconstrueix la histria de les comunitats jueves a la Catalunya medieval, i compta amb una important collecci de lapidria hebrea. Itineraris pel Call i recorreguts didctics pel Museu dHistria dels Jueus. LInstitut dEstudis Nahmnides s un centre de documentaci, de recerca i de formaci sobre la cultura jueva. Castell dEmpries (Costa Brava). Traat urbanstic del Call, inscripcions en hebreu, lpides funerries i les restes de la Sinagoga Nova. Besal (Pirineus). El Miqv de Besal va ser el tercer descobert a Europa lany 1964. Est considerat un dels ms ben conservats dels 10 existents a Europa. Sha recuperat lantiga sinagoga medieval datada del 1264 i disposa dun centre dinterpretaci del Call. Barcelona. Al segle XIII, la comunitat jueva de Barcelona va arribar a tenir 4.000 habitants. En els carrerons del Call, entre els carrers Banys Nous, Sant Sever, Sant Honorat i la Baixada de Santa Eullia, sha creat un itinerari senyalitzat al voltant de la Casa de lAlquimista on es pot visitar un centre dinterpretaci. Una de les fites del recorregut pel Call barcelon s la visita al recinte de la Sinagoga Major, al carrer Marlet. Tortosa. El Call Vell de Tortosa, un entramat destrets carrerons que encara avui existeix, va ser una donaci del comte de Barcelona als jueus el 1148. Al segle XIII ja shavia construt el Call Nou, del qual es conserven diversos elements arquitectnics. El conjunt format pels carrers Jerusalem, Major de Remolins, Vilanova i la plaa Figuereta ofereix un espai per a la passejada.
Per a ms informaci
Patronat Municipal Call de Girona www.ajgirona.org/call Vegeu pg. 77 Oficina de Turisme de Besal www.besalu.cat Vegeu pg. 90 IMACT www.turismetortosa.com Vegeu pg. 94 Oficina de Turisme de Castell dEmpries www.castello.cat Vegeu pg. 95 Turisme de Barcelona www.barcelonaturisme.cat Vegeu pg. 101 Caminos de Sefarad. Red de juderas de Espaa secretaria@redjuderias.org www.redjuderias.org

Catalunya, cultura i paisatge: els orgens

- 17

Els Reials Monestirs de Catalunya. La Ruta del Cister


Al segle XI va nixer a Europa un moviment de renovaci monstica que proposava un retorn a la vida de treball, oraci i acolliment de pelegrins. Els reis de Catalunya i Arag van confiar en lordre del Cister lorganitzaci de grans monestirs en els territoris recuperats als musulmans. Els monestirs de Santes Creus, Vallbona de les Monges i Poblet amb el pante dels reis de la Corona dArag sn tres joies de larquitectura gtica. Al seu voltant sha creat una ruta turstica que integra arquitectura i paisatge.

Monestir de Santes Creus (Costa Daurada)

Vallbona de les Monges (Terres de Lleida)

Els tres principals monestirs cistercencs de Catalunya formen la Ruta del Cister, un conjunt de propostes turstiques que combinen la cultura i el lleure. Monestir de Poblet, a Vimbod (Costa Daurada). El conjunt cistercenc habitat ms gran dEuropa, declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat. A partir de la Porta Reial sinicia una visita guiada per les diferents dependncies de lantiga clausura. Destaca lesglsia de Santa Maria de Poblet, amb el retaule destil renaixentista, el claustre amb el lavatori, la sala capitular, el refetor i la biblioteca. A Poblet es troben els Panteons Reials de la Corona dArag. El monestir acull dos museus: el de Poblet, amb pergamins i incunables de gran valor, i el de la Restauraci. Monestir de Santes Creus, a Aiguamrcia (Costa Daurada). s el que reprodueix amb ms fidelitat el pla de construcci de Sant Bernat. Actualment no t vida monstica. Aix permet al visitant recrrer tot el cenobi.

Destaca el dormitori dels monjos, que acull, a lestiu, concerts de msica clssica; el sepulcre del rei Pere el Gran, amb una gran urna de prfir roig, i el claustre del segle XIV. Monestir de Santa Maria de Vallbona, a Vallbona de les Monges (Terres de Lleida). s lnic monestir femen de la ruta que ha conservat la comunitat, sense interrupcions, al llarg de 800 anys. Destaquen els dos cimboris gtics, el claustre romnic, la collecci descuts herldics esculpits a la sala capitular, la capella de la Mare de Du del Claustre, i lesglsia abacial i la tomba de la reina Violant dHongria. Vallbona de les Monges ofereix un excellent servei dhosteria. Rutes a peu i en bicicleta de muntanya (GR- 175), amb propostes de visita a llocs dinters cultural, paisatgstic i histric. La ruta principal t 104 km i les variants per fer en bicicleta o a cavall, 26,5 km.

Per a ms informaci
La Ruta del Cister www.larutadelcister.info Vegeu pg. 71 Museu dHistria de Catalunya www.mhcat.cat Vegeu pg. 74

18 -

Catalunya, cultura i paisatge: els orgens

Miravet (Terres de lEbre)

Domus templi : la Ruta del Temple


Creada al final del segle XI per protegir el Temple de Jerusalem, lordre religiosa i militar del Temple es va establir des de molt aviat a Catalunya. Els templers van lluitar en la conquesta de Tortosa i Lleida i van rebre de la corona catalanoaragonesa importants concessions. La seva influncia s visible encara en una mplia regi fronterera entre Catalunya, el Pas Valenci i lArag, on sha creat una ruta turstica que enllaa fortaleses i conjunts urbans, amb el riu Ebre com a punt de referncia constant.
Castell de Miravet (Terres de lEbre). Construt en un punt estratgic, sobre el pas del riu Ebre, el castell de Miravet va ser, al segle XIII, un important centre administratiu i poltic, on es custodiaven els arxius i els tresors de lOrde del Temple de la Corona dArag. Lestructura original romnica sha mantingut i revela ls militar, amb les dependncies distribudes al voltant dun gran pati. A sota de la muralla, que sestn per una penya sobre el riu, es pot veure lantiga alqueria musulmana. Tortosa (Terres de lEbre). Senyors de Tortosa, els cavallers del Temple van impulsar la urbanitzaci de nous barris ms enll de les muralles de la ciutat romana. Malgrat que el castell de la Suda no s obra del Temple, lorde hi va tenir importants obligacions militars. Des daquesta fortalesa es contempla una magnfica panormica del riu Ebre. La catedral de Santa Maria, del segle XIV, s un altre dels edificis que cal visitar. Visites guiades interpretatives a Miravet i els seus entorns. Castell de Gardeny i Centre dInterpretaci de lOrde del Temple, a Lleida (Terres de Lleida). El conjunt monumental de Gardeny, construt a mitjan segle XII, s un dels mxims exponents de larquitectura del Temple a la Corona dArag. Emmurallat, es distribueix al voltant dun pati central. Entre els seus edificis destaquen la torre-residncia i lesglsia de Santa Maria de Gardeny, dpoca romnica.
Per a ms informaci
Turisme de Lleida www.turismedelleida.cat Vegeu pg. 98 Museu dHistria de Catalunya www.mhcat.cat Vegeu pg. 74 IMACT www.turismetortosa.com Vegeu pg. 94

Catalunya, cultura i paisatge: els orgens

- 19

Lesplendor de Catalunya: temps de gtic


El gtic s lestil dedificis civils com les Drassanes i el Sal del Tinell, a Barcelona, i de les catedrals de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa. A ledat mitjana, la catedral s centre i mirall de la vida urbana. La seva arquitectura reprodueix simblicament lordre de lesglsia, la comunitat saplega sota les seves naus en funci dels diferents oficis. Una visita a les catedrals catalanes permet descobrir el procs constructiu duna obra de llarga durada, en la qual van intervenir una gran quantitat de creadors i artesans.
Santa Maria del Mar (Barcelona) Claustre de la catedral de Tarragona (Costa Daurada)

Catedral de Girona (Costa Brava). Un dels espais ms singulars de larquitectura medieval: una gran nau de gaireb 23 metres, la ms ampla del mn, construda sobre lantiga catedral romnica. Destaca el claustre i la Torre de Carlemany, destil romnic. Al seu voltant sorganitzen rutes i visites comentades i un taller dedicat a la fabricaci dels vitralls. Baslica de Santa Maria de Castell dEmpries (Costa Brava). La catedral de lEmpord, amb un espectacular retaule dalabastre. La catedral de Barcelona aplega al seu voltant el barri gtic, amb el conjunt de la plaa del Rei. Destaca la capella de Santa Llcia, el claustre i la faana destil neogtic. Santa Maria del Mar, a Barcelona, s un dels edificis ms bells del gtic catal. Al seu costat hi ha els palaus del carrer Montcada, convertits en museus i galeries dart.

La Seu Vella, a Lleida (Terres de Lleida). La seva silueta inconfusible s un smbol per als lleidetans. Destaca el gran campanar, el claustre i la Porta dels Apstols. Catedral de Tarragona (Costa Daurada). Construda al damunt dun temple rom dedicat a August. Destaca especialment la gran rosassa, el claustre, la sala capitular i els monuments funeraris. Catedral de Tortosa (Terres de lEbre). Cal veure el retaule de la Transfiguraci, de Jaume Huguet, i el retaule de Santa Maria, a laltar major. La Seu de Manresa (Catalunya Central). Un monument a cavall de quatre segles: estil gtic, amb faana renaixentista i claustre barroc. Catedral de Vic (Catalunya Central). Del romnic al neoclssic. Destaca la cripta romnica, el claustre de dos pisos i la decoraci de la gran nau, obra de Josep M. Sert.

Catedral de Solsona (Pirineus). Forma part dun conjunt dart medieval amb el Museu Dioces, lHospital den Llobera, la Casa Aguilar i el Castellvell. Catedral de la Seu dUrgell (Pirineus). Una obra mestra del romnic, en el centre dun conjunt monumental de gran valor.

Per a ms informaci
Oficina de Turisme de Castell dEmpries www.castello.cat Vegeu pg. 95 Turisme de Barcelona www.barcelonaturisme.cat Vegeu pg. 101 Turisme de Lleida www.turismedelleida.cat Vegeu pg. 98 Patronat Municipal de Turisme de Tarragona www.tarragonaturisme.cat Vegeu pg. 97 IMACT www.turismetortosa.com Vegeu pg. 94 Oficina de Turisme de Manresa www.manresaturisme.cat Vegeu pg. 91 Oficina de Turisme de Vic - Impevic www.victurisme.cat Vegeu pg. 96

20 -

Catalunya, cultura i paisatge: els orgens

Castell de Recasens, Cantallops (Costa Brava)

Castells i fortaleses
Els castells i fortaleses escampats per tot Catalunya ens transporten a un passat de lluites pel control de les fronteres i lexplotaci dels territoris de conquesta. Dorigen militar, amb el temps van esdevenir palaus i residncies nobles. Molts pobles de Catalunya han conservat el seu castell, que corona la vila; hi ha castells i torres de guaita integrats en lentorn natural i pobles emmurallats, a linterior i a prop del mar.
Castell de Mur i castell de Gurdia (Pirineus). Construts a lalta muntanya, en cims i valls que, als segles X i XI, van ser frontera entre el mn cristi i el mn musulm. Castells de lEmpord (Costa Brava). El castell de Peralada s un important centre cultural i desbarjo, amb un museu i un casino. Cada any acull el Festival Internacional de Msica, que s un punt de referncia de les activitats estivals. A lEmpord es poden visitar tamb la Ciutadella de Roses; el castell de Recasens, a Cantallops; el castell de Montgr, a Torroella de Montgr; el castell de Peratallada i el castell dEmpord, a la Bisbal dEmpord, que actualment sn hotels. La Vila Vella de Tossa de Mar (Costa Brava). Amb les seves torrasses i torres de vigilncia, s lnic recinte emmurallat que es conserva a la costa catalana. Castells de Lleida (Terres de Lleida). Els castells de Lleida reunits en una associaci que organitza activitats culturals, de descobriment de la geografia i les tradicions: la Ruta dels Castells proposa un itinerari per poblacions amb castell. Montblanc i els castells de la Costa Daurada. El recinte emmurallat de Montblanc (1.500 metres amb una trentena de torres i diferents construccions militars) i els castells de Calafell i Escornalbou, a Riudecanyes. Castell de Montesquiu (Catalunya Central). Hi ha constncia documental des del segle XII i est situat dins lespai natural del parc del mateix castell. Castell i muralles dHostalric (Costa Brava). Domina el pas des dels Pirineus fins a Barcelona. Dorigen medieval, va ser remodelat al segle XVIII.
Per a ms informaci
Consell Comarcal del Pallars Juss www.pallarsjussa.net Vegeu pg. 92 Consell Comarcal de lAlt Empord www.altemporda.org Vegeu pg. 92 Oficina de Turisme de Tossa de Mar www.infotossa.com Vegeu pg. 95 Oficina de Turisme dHostalric www.hostalric.cat Castells de Lleida www.castellsdelleida.com Vegeu pg. 87 Osona Turisme www.osonaturisme.cat Vegeu pg. 96

La guerra del Francs


Una proposta turstica de nova creaci recorre els principals escenaris de la guerra del Francs (1808-1814): camins i dreceres, castells i monuments que recorden locupaci de Catalunya per les tropes napoleniques, la resistncia de les guerrilles, el setge de Girona i de Tarragona i la batalla del Bruc.

Museu dArt Contemporani de Barcelona, MACBA (Barcelona)

Catalunya, cultura i paisatge: la modernitat


La Catalunya moderna s el resultat del desenvolupament industrial, de la recuperaci de les tradicions i de lesperit cosmopolita. Al voltant de lany 1900, el modernisme va esdevenir lestil de les grans obres civils i de la burgesia illustrada, i va deixar empremta, sobretot en el camp de larquitectura, amb lobra de grans mestres: Gaud, Domnech i Montaner i Puig i Cadafalch. Lobra dels arquitectes Josep Llus Sert, Ricard Bofill i Enric Miralles i Benedetta Tagliabue ns la continuaci al segle XX i XXI.

Institut escolar Prat de la Riba, Reus (Costa Daurada)

Temple de la Sagrada Famlia (Barcelona)

Palau de la Msica Catalana (Barcelona)

Mercat de Santa Caterina (Barcelona)

Catalunya, cultura i paisatge: la modernitat

- 23

Gaud
Larquitectura dAntoni Gaud no deixa mai de sorprendre i fascinar. Unes vegades sn els elements estructurals, les sofisticades tcniques constructives, que reclamen latenci del visitant. Daltres vegades s ls dels materials, la fantasia i loriginalitat dels elements decoratius. Al voltant de les seves principals creacions, declarades per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat, shan desenvolupat recursos que ajuden a comprendre el mn de Gaud i el context histric i cultural en qu va realitzar la seva obra.
Parc Gell (Barcelona)

Casa Batll (Barcelona)

Cripta de la Colnia Gell (Barcelona)

Casa Mil, la Pedrera (Barcelona)

Barcelona
La Casa Mil la Pedrera (1906-1910). Una casa de vens a lEixample de Barcelona que recorda els monuments megaltics, un terrat amb xemeneies i badalots de trencads; la Pedrera s actualment el centre cultural de la Fundaci Caixa Catalunya, amb un espai dedicat a Gaud i un pis reconstrut que permet veure com shi vivia a lany 1910. La Casa Batll (1905-1907). Gaud va reformar una casa preexistent i la va convertir en un fabuls palau, amb la taulada descates de drag i la faana multicolor, com un llac de nenfars. Sagrada Famlia. Amb les torres de la faana del Naixement i els pinacles que anticipen el cubisme, s un dels monuments ms coneguts del mn. Palau Gell (1885-1900). La residncia del comte de Gell, mecenes i amic de Gaud, a tocar de la Rambla, a Barcelona. Casa Vicens (1883-1889). Una casa destiueig al barri de Grcia, amb una espectacular faana de rajola i ma.

Parc Gell (1900-1914). Una ciutat-jard integrada en la naturalesa amb grutes i viaductes, i una gran plaa amb el banc de rajola dissenyat per Jujol. Cripta de la Colnia Gell (1908-1915), a Santa Coloma de Cervell (Costa del Garraf). Paraboloides, hiperboloides, helicoides: la geometria al servei de larquitectura. Una de les creacions ms agosarades de Gaud, laboratori de la Sagrada Famlia.

Per a ms informaci
Turisme de Barcelona www.barcelonaturisme.cat Vegeu pg. 101 Junta Constructora del Temple de la Sagrada Famlia www.sagradafamilia.org Vegeu pg. 71 Fundaci Caixa Catalunya - La Pedrera www.fundaciocaixacatalunya.org Vegeu pg. 68 Casa Batll www.casabatllo.cat Vegeu pg. 65 Consorci de Turisme del Baix Llobregat (Colnia Gell) www.turismebaixllobregat.com Vegeu pg. 93 Consorci de Turisme de lAlt Bergued www.altbergueda.org Vegeu pg. 93 Patronat Municipal de Turisme i Comer de Reus www.reus.cat/turisme/ Vegeu pg. 98 Consorci de Promoci Turstica Costa del Maresme www.costadebarcelonamaresme.cat Vegeu pg. 93

Altres centres dinters


Cooperativa Obrera Mataronense (1878-1882), a Matar (Costa del Maresme). Una de les primeres obres de Gaud, propera a lesperit del socialisme utpic. Els jardins Artigas a la Pobla de Lillet (Pirineus) (1903-1910). Un jard amb coves, escultures i fonts: una rplica del Parc Gell a la Catalunya humida. Gaud Centre Reus, a Reus (Costa Daurada). Un centre dinterpretaci de la vida i lobra de Gaud a la seva ciutat natal: objectes i llibres, multipantalles i maquetes sensorials expliquen la seva relaci amb Reus.

Bancs del Parc Gell (Barcelona)

Jujol
En els darrers anys el mn ha descobert Josep Maria Jujol. Deixeble avantatjat de Gaud, autor de peces emblemtiques com el banc del Parc Gell o les pintures de La Pedrera, Jujol s un arquitecte amb personalitat prpia, pioner en ls de referents de la tradici artstica i en la utilitzaci de materials pobres en larquitectura i el disseny. La seva obra sensual, lluminosa i barroca sidentifica amb els paisatges del Camp de Tarragona.

Catalunya, cultura i paisatge: la modernitat

- 25

Domnech i Montaner
Llus Domnech i Montaner s un precursor del racionalisme arquitectnic amb estructures difanes i amb un s modern dels bastiments de ferro i de ma vist. Al mateix temps, la seva arquitectura es caracteritza per la fastuositat dels elements decoratius que remeten a la tradici medieval catalana. Els mosaics, els vitralls, els ferros forjats, les escultures: un mn delirant de formes i colors que culmina en lescenari i la claraboia del Palau de la Msica Catalana.

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona)

Palau de la Msica Catalana (Barcelona)

Barcelona
Palau de la Msica Catalana (1905-1908). Creat per iniciativa de lOrfe Catal, va ser concebut com un temple de lart, amb escultures allegriques i espectaculars vitralls. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1902). Una estructura singular de pavellons envoltats de jardins, amb torratxes de ma, mosaics i escultures, i una faana monumental, oberta a la ciutat, amb lescala i la torre orientades a la Sagrada Famlia. Editorial Montaner i Simn (1879). Un edifici industrial, actualment seu de la Fundaci Antoni Tpies. Castell dels Tres Dragons. El restaurant de lExposici Universal de 1888, actualment Museu de Zoologia. Casa Lle Morera (1902). Al passeig de Grcia, al costat de la Casa Batll.

Fonda Espanya (1902). A Barcelona, al costat del Gran Teatre del Liceu, un restaurant de lestil 1900 amb llum submarina.

Per a ms informaci
Turisme de Barcelona www.barcelonaturisme.cat Vegeu pg. 101 Patronat Municipal de Turisme i Comer de Reus www.reus.cat\turisme\ Vegeu pg. 98 Consorci de Promoci Turstica Costa del Maresme www.costadebarcelonamaresme.cat Vegeu pg. 93 Palau de la Msica Catalana www.palaumusica.org

Altres obres
Casa Museu Llus Domnech i Montaner, a Canet (Costa del Maresme). Un mas del segle XVII, estudi de larquitecte i un conjunt dobres que inclouen lAteneu Obrer, la reforma del castell de Santa Florentina i la Casa Roura. Institut Pere Mata i Casa Navs, a Reus (Costa Daurada). Un gran equipament pblic i una residncia particular, elegant i luxosa, amb mobles de Gaspar Homar. A Reus, tamb es pot veure la Casa Rull. La Casa Sol-Morales dOlot (Pirineus), el Mausoleu de Jaume I a Tarragona i la Bodega Cooperativa de lEspluga de Francol (Costa Daurada).

26 -

Catalunya, cultura i paisatge: la modernitat

Fbrica Casaramona (Barcelona)

Caves Codorniu, Sant Sadurn dAnoia (Costa del Garraf)

Palau del Bar de Quadras (Barcelona)

Puig i Cadafalch
Al final del segle XIX, lescola catalana darquitectura va rebutjar la tradici clssica per reivindicar la modernitat del gtic, lestil de les grans catedrals. Josep Puig i Cadafalch el va prendre com a model per construir luxoses residncies (el Palau del Bar de Quadras), cases dhabitatges (la Casa de les Punxes) i edificis industrials (la Fbrica Casaramona, convertida actualment en el centre cultural CaixaForum).
Barcelona
Casa Amatller (1898-1900). Destil eclctic, influt per larquitectura flamenca, acull un Centre del Modernisme. Casa Tarrades - La Casa de les Punxes (1905). Un dels edificis ms espectaculars de lEixample, evocador del passat medieval. Fbrica Casaramona (1911). Un edifici industrial de naus amples i lluminoses. Actualment s el centre cultural CaixaForum. Daltres edificis de Puig i Cadafalch a Barcelona sn: el Palau Macaya, al passeig de Sant Joan; el Palau del Bar de Quadras, a la Diagonal (actualment Casa sia) i el caf Els Quatre Gats, a la Casa Mart, a prop de la plaa de Catalunya.
Per a ms informaci
Turisme de Barcelona www.barcelonaturisme.cat Vegeu pg. 101 Consorci de Promoci Turstica Costa del Maresme www.costadebarcelonamaresme.cat Vegeu pg. 93 Enoturisme Peneds - Consorci de Promoci Turstica de lAlt Peneds www.enoturismepenedes.cat Vegeu pg. 94

Altres obres
A la Costa del Maresme. Puig i Cadafalch va construir diversos edificis a Argentona (la residncia familiar de Can Gar) i a Matar (Casa Coll i Regs, actual Fundaci Caixa Laietana), Can Sisternes, La Beneficncia, el Sal de Sessions de lAjuntament, Casa Parera i el mercat del Rengle), units per una ruta turstica. Caves Codorniu (1906), a Sant Sadurn dAnoia (Costa del Garraf), amb la sala de recepci, les bodegues i el porxo de les preses.

Obra de Gaspar Homar al MNAC - Museu Nacional dArt de Catalunya (Barcelona)

Bellesa til
El modernisme va comportar una revoluci en el camp de les arts decoratives. Entre els artistes ms destacats daquest moviment hi ha lebenista i dissenyador de mobles Gaspar Homar i el joier Llus Masriera. Lobra de Gaspar Homar es pot contemplar a la Casa Navs de Reus, i a les sales del Museu Nacional dArt de Catalunya, on es conserva el conjunt de la Casa Lle Morera de Llus Domnech i Montaner del passeig de Grcia. Les joies de Llus Masriera sn al Museu Nacional dArt de Catalunya i al Museu dArt Jaume Morera de Lleida.

Museu Nacional de la Cincia i de la Tcnica, mNACTEC, Terrassa (Barcelona)

Turisme industrial
Catalunya va encapalar la Revoluci Industrial a la pennsula Ibrica. El desenvolupament econmic produt per la industrialitzaci va ser clau en la renovaci artstica i cultural del modernisme. El mn industrial presenta un doble atractiu des del punt de vista turstic: duna banda, conixer antics procediments de fabricaci que shan conservat fins avui; de laltra, descobrir el llegat de larquitectura industrial escampada per tot Catalunya.
Colnia txtil de Cal Riera, Puig-reig (Pirineus) Mina de Sal, Cardona (Catalunya Central)

28 -

Catalunya, cultura i paisatge: la modernitat

Resclosa al riu Llobregat, Bergued (Pirineus)

La Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC) aplega vint poblacions catalanes que han conservat els testimonis del passat industrial de Catalunya, els ms artesanals i els ms moderns: de la producci de taps de suro a la mineria, de la fabricaci de paper a les colnies txtils. Parc Cultural de la Muntanya de Sal, a Cardona (Catalunya Central). La geologia i la histria de laprofitament de la sal, des del neoltic fins als usos industrials, a linterior duna antiga mina. Ecomuseu-Farinera, a Castell dEmpries (Costa Brava). Una activitat farinera que es remunta a lpoca medieval, un antic mol del segle XIX, un museu que estudia les relacions entre la indstria i el paisatge, la gent i el territori. Museu de la Tcnica de Manresa, a Manresa (Catalunya Central). Installat en els dipsits que garantien el subministrament daigua de la ciutat. Al seu voltant, una xarxa destabliments industrials que es poden visitar: fbriques txtils, farineres i lantic escorxador.

Museu Nacional de la Cincia i la Tcnica de Catalunya (mNACTEC), a Terrassa (Catalunya Central). El funcionament duna fbrica txtil, a partir duna collecci de mquines que permeten seguir tot el procs de fabricaci dels teixits, i exposicions permanents dedicades a lenergia i el transport. Museu Industrial del Ter, a Manlleu (Catalunya Central). Un museu sobre la industrialitzaci on es mostren les grans transformacions productives i socials que laprofitament energtic del riu Ter va fer possible des de mitjan del segle XIX. VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, a Vilafranca del Peneds (Costa del Garraf). Exploreu tots els sentits i totes les histries del vi. Exposicions temporals, visites guiades concertades, rutes vitivincoles i activitats familiars.

Per a ms informaci
Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC) www.xatic.cat Vegeu pg. 77 Parc Cultural de la Muntanya de Sal www.salcardona.com Vegeu pg. 76 Oficina de Turisme de Castell dEmpries www.castello.cat Vegeu pg. 95 Museu Nacional de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya (mNACTEC) www.mnactec.cat Vegeu pg. 74 Oficina de Turisme de Manresa www.manresaturisme.cat Vegeu pg. 91 Osona Turisme www.osonaturisme.cat Vegeu pg. 96 Enoturisme Peneds - Consorci de Promoci Turstica de lAlt Peneds www.enoturismepenedes.cat Vegeu pg. 94

Celler cooperatiu del Pinell de Brai (Terres de lEbre).

Les catedrals del vi


La producci de vins i caves per a lexportaci ha estat, tradicionalment, una de les fonts de riquesa de Catalunya. Cellers i magatzems van ser construts en estil modernista per arquitectes de prestigi com Csar Martinell o Josep Puig i Cadafalch. Una ruta turstica permet realitzar itineraris per algunes de les principals poblacions vincoles de Catalunya: Gelida, Vilafranca del Peneds i Sant Sadurn dAnoia. A ms, tamb es poden visitar 50 cellers cooperatius, les anomenades catedrals del vi , entre els quals destaca el celler del Pinell de Brai.

Catalunya, cultura i paisatge: la modernitat

- 29

Rutes del modernisme


A Catalunya el modernisme s lestil de les grans obres pbliques mercats, hospitals, teatres, fbriques i escoles i tamb de molts edificis privats: residncies particulars i cases destiueig. En els darrers anys shan creat rutes que mostren aquest patrimoni i el posen en relaci amb el paisatge que lenvolta.

Masia Freixa, Terrassa (Catalunya Central)

Palau Maricel, Sitges (Costa del Garraf)

Ruta del Modernisme (Barcelona)

Ruta del Modernisme. Un itinerari senyalitzat per Barcelona, amb una guia, descomptes en les visites dels edificis modernistes i propostes de lleure en bars i restaurants installats en edificis de lpoca. Sitges (Costa Daurada). Entre 1892 i 1899, Sitges va ser un lloc de trobada dels artistes modernistes, al voltant de lescriptor i pintor Santiago Rusiol. Cal visitar el Rac de la Calma, amb el Cau Ferrat i el Palau Maricel, a ms de diverses cases particulars. Reus (Costa Daurada). Al voltant del nou Gaud Centre Reus, la Ruta del Modernisme de Reus inclou la visita a lInstitut Pere Mata i la Casa Navs de Domnech i Montaner. Tarragona (Costa Daurada). Laltar de lesglsia de Jess i Maria, de Gaud,

el Teatre Metropol, de Jujol, i el Mausoleu de Jaume I, de Domnech i Montaner.

Per a ms informaci
Turisme de Sitges www.sitgestur.com Vegeu pg. 99 Patronat Municipal de Turisme i Comer de Reus www.reus.cat/turisme/ Vegeu pg. 98 Patronat Municipal de Turisme de Tarragona www.tarragonaturisme.cat Vegeu pg. 97 Turisme de Barcelona www.barcelonaturisme.cat Vegeu pg. 101 Oficina de Turisme de Manresa www.manresaturisme.cat Vegeu pg. 91 Cementiris de Barcelona, SA www.cbsa.es Vegeu pg. 65 Enoturisme Peneds - Consorci de Promoci Turstica de lAlt Peneds www.enoturismepenedes.cat Vegeu pg. 94

Altres rutes
Ruta Raspall, al Valls Oriental (Catalunya Central). Lobra de larquitecte Joaquim Raspall a lAmetlla, Cardedeu, la Garriga i Granollers. Manresa (Catalunya Central). Al voltant de la plaa de Sant Domnec, el passeig de Pere III i el carrer del Born, un conjunt de cases burgeses, edificis pblics i religiosos i establiments destil modernista. Modernisme entre vinyes, cellers, edificis... el modernisme tamb deix petjades entre vinyes. Us proposem fer un recorregut pels exemples ms destacats daquest moviment i descobrir les visites guiades de les ciutats de Vilafranca del Peneds, Sant Sadurn dAnoia i Gelida.

Les ciutats del silenci


La visita als cementiris, on reposen les despulles descriptors i artistes, t una llarga tradici arreu del mn. A Catalunya aquesta tradici presenta un atractiu afegit: una gran part de lescultura modernista, amb artistes com Clar o Llimona, forma part de grans mausoleus, tombes i panteons. Des dels petits cementiris dArenys de Mar o Portbou al cementiri de Poblenou o Montjuc, a Barcelona, on es realitzen visites guiades, hi ha tot un mn per descobrir.

Corbera dEbre (Terres de lEbre)

Els escenaris de la memria


La Guerra Civil espanyola (1936-1939) s un dels episodis fonamentals de la histria contempornia de Catalunya. La voluntat de recuperar-ne la memria i treuren ensenyaments vlids per al mn davui ha portat a recuperar alguns dels seus escenaris. Els refugis antiaeris de Barcelona sn el testimoni del cstig que va rebre la ciutat, objectiu de laviaci de guerra. Tamb shan recuperat trinxeres i fortificacions al voltant del riu Ebre, on es va lliurar una batalla devastadora.
El Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de lEbre (COMEBE), a Corbera dEbre (Terres de lEbre) promou la recuperaci dels escenaris duna de les batalles ms crues de la guerra civil el poble vell de Corbera dEbre, les Deveses, els Barrancs, Serra de Pndols amb rutes senyalitzades i un memorial. Museu de Gandesa (Terres de lEbre). Un espai permanent sobre la guerra civil promogut pel Centre dEstudis de la Batalla de lEbre. Refugi 307 del Poble Sec, a Barcelona. Un refugi antiaeri, 400 metres de tnel, amb capacitat per a dues mil persones, recentment recuperat. El Merengue de Camarasa. Un monticle on es van lliurar violents combats, al front del Segre. Ruta dels soldats de Salamina, Pla de lEstany (Costa Brava). Diversos itineraris pels escenaris de la novella Soldados de Salamina per reviure els darrers dies de la guerra civil. Museu Memorial de lExili, a la Jonquera (Costa Brava). Una exposici permanent dedicada a lxode dels republicans de gener de 1939. La Jonquera, que va ser un dels principals punts de sortida de Catalunya, recull ara els testimonis del pas dels venuts i la seva nova vida a Frana i a diversos pasos dAmrica Llatina. Parc dels bnquers de Montell i Martinet, a Martinet (Pirineus). Una visita guiada per les fortificacions construdes per lexrcit franquista durant la Segona Guerra Mundial en previsi duna possible invasi dels aliats. Ruta dels refugis antiaeris i dels avions del Vesper de la Gloriosa, Santa Margarida i els Monjos (Costa del Garraf).

Per a ms informaci
Turisme de Barcelona www.barcelonaturisme.cat Vegeu pg. 101 Patronat Comarcal de Turisme de la Cerdanya www.cerdanya.org Vegeu pg. 97 Museu Memorial de lExili www.museuexili.cat COMEBE www.batallaebre.org Enoturisme Peneds - Consorci de Promoci Turstica de lAlt Peneds www.enoturismepenedes.cat Vegeu pg. 94

Catalunya, cultura i paisatge: la modernitat

- 31

Ciutat de Barcelona (Barcelona)

Les noves arquitectures


La Torre Agbar de Jean Nouvel i el nou Mercat de Santa Caterina dEnric Miralles - Benedetta Tagliabue han esdevingut smbols de la nova Barcelona que busca un lloc en el mn. Els gratacels de la faana martima sn la darrera manifestaci de larquitectura moderna, que a Catalunya t una tradici de gaireb cent anys: des dels corrents avantguardistes dels anys trenta fins al racionalisme dels anys cinquanta, i les aportacions urbanstiques i monumentals dels Jocs Olmpics.
Pavell Mies van der Rohe, a Barcelona. Dissenyat com a pavell alemany de lExposici Internacional de Barcelona de 1929 i reconstrut el 1986. Al seu interior es pot contemplar la cadira Barcelona de Mies van der Rohe. Torre Agbar, a Barcelona. Obra de Jean Nouvel a la plaa de les Glries. Inaugurada el 2005, s un dels elements ms caracterstics del nou skyline de Barcelona. Espectacular amb la illuminaci nocturna. Museu dArt Contemporani de Barcelona (MACBA). El racionalisme clar de Richard Meier, al servei de la creaci contempornia. Una gran faana de vidre permet lentrada de la llum natural i el contacte amb lentorn. Mercat de Santa Caterina, a Barcelona. La reforma de lantic mercat, obra dEnric Miralles i Benedetta Tagliabue, t com a element ms destacat la coberta de cermica de 4.200 m2, amb els colors de fruites i verdures, realitzada per Toni Cumella i Josep Mis, a Fontanals de Cerdanya. Torre de Collserola. Construda per larquitecte Norman Foster, s la torre de comunicacions de Barcelona. Situada a la serra de Collserola, que envolta la ciutat, compta amb un mirador panormic.
Per a ms informaci
Fundaci Mies van der Rohe Barcelona www.miesbcn.com Vegeu pg. 69 Museu dArt Contemporani de Barcelona - MACBA www.macba.cat Vegeu pg. 73 Turisme de Barcelona www.barcelonaturisme.cat Vegeu pg. 101

Disseny: ra i follia
Utilitat i bellesa, imaginaci i ironia: Barcelona ha estat la porta dentrada a la Pennsula del disseny contemporani. En un doble vessant: els corrents funcionals, racionalistes, i les tendncies postmodernes, que busquen lempatia de lusuari amb lobjecte, amb sensibilitat i humor. Museus, botigues i espais permanents dexposici sn un aparador obert als creadors darreu del mn. Les exposicions i activitats del Foment de les Arts i el Disseny (FAD), al costat del MACBA, sn un referent de la vida ciutadana.

32 -

Catalunya, cultura i paisatge: la modernitat

Rutes literries
La modernitat a Catalunya es manifesta tamb mitjanant la literatura escrita o b en la llengua prpia, el catal, o b en castell i, darrerament, tamb en altres llenges. Des de fa uns anys shan creat rutes que permeten descobrir indrets i monuments de la m dels escriptors que hi van viure i que van saber plasmar-ne lesperit en les seves obres.
La Plaa del Diamant, (Barcelona)

Espais Escrits. Xarxa de Patrimoni Literari Catal. Una associaci que integra centres patrimonials i centres destudi dedicats als escriptors catalans contemporanis i que organitza activitats per fer conixer la literatura en relaci amb el lloc: des dels pioners del segle XIX, com Jacint Verdaguer, fins als mestres de lavantguarda, J. V. Foix o Joan Brossa, passant pels clssics: Salvador Espriu, Merc Rodoreda i Josep Palau i Fabre.

Alguns best-sellers recents traduts arreu del mn com Soldats de Salamina de Javier Cercas, sobre la guerra civil de 1936-1939, Lombra del vent de Carlos Ruiz Zafn o Lesglsia del mar dIldefonso Falcones, dedicada a lesglsia de Santa Maria del Mar, a Barcelona han generat les seves prpies rutes literries.

Per a ms informaci
Institut dEstudis Catalans www.iec.cat Instituci de les Lletres Catalanes www.gencat.cat/cultura/ilc/ Ramn Llull www.llull.com Espais Escrits www.espaisescrits.cat

Biblioteca de Catalunya (Barcelona)

Escriure en catal
Una de les riqueses culturals de Catalunya s la seva llengua, el catal, que ha donat lloc a una rica tradici literria, des de ledat mitjana fins a lactualitat. Molts dels seus autors han estat traduts a les principals llenges estrangeres: del Tirant lo Blanc a Merc Rodoreda, dAusis March a Quim Monz. Albert Snchez Piol s lautor actual ms tradut. La Instituci de les Lletres Catalanes i lInstitut Ramon Llull sn les entitats encarregades de difondre la literatura catalana a Catalunya i al mn.

Catalunya, cultura i paisatge: la modernitat

- 33

Fundaci Joan Mir (Barcelona)

La Catalunya genial
Catalunya s internacionalment coneguda pels seus artistes, que han contribut a modelar la sensibilitat del segle XX: el mn melanclic del primer Picasso, nascut a Mlaga i format a Barcelona, la lluminositat de Mir, linconscient de Dal, la pintura matrica de Tpies i els seus orgens en el grup Dau al Set. Arquitectes, dissenyadors i escriptors els fan costat, i situen Catalunya a lavantguarda de la creaci contempornia.

Faana del Teatre-Museu Dal, Figueres (Costa Brava)

Fundaci Antoni Tpies (Barcelona)

Casa Museu Dal, Portlligat (Costa Brava)

La Catalunya genial

- 35

Museu Picasso (Barcelona)

Horta de Sant Joan (Terres de lEbre)

Picasso
Considerat un dels grans genis de lart de tots els temps, Picasso (1881-1973) va viure els anys decisius de la seva formaci a Catalunya. Va estudiar a lEscola de la Llotja, es va donar a conixer en els ambients modernistes dEls Quatre Gats i va establir una relaci molt estreta amb el paisatge de dues poblacions catalanes: Gsol, on va pintar algunes de les obres ms significatives de lpoca rosa, i Horta de Sant Joan, on va nixer el cubisme.
Barcelona
El Museu Picasso de Barcelona. Creat el 1963, acull un fons de ms de 3.800 obres. Tamb organitza exposicions temporals sobre Picasso i el seu temps. Shi pot descobrir el lligam tan estret de Picasso amb Barcelona en els anys de formaci i joventut a travs dels primers treballs acadmics, de lpoca destudiant a lEscola de la Llotja, i la vinculaci amb el modernisme, al voltant de lany 1900. Lany 1968, lartista va regalar al museu Las Meninas, una suite de cinquanta-vuit obres amb diferents interpretacions de lobra de Velzquez. Els Quatre Gats, molt a prop de la plaa Catalunya, s el caf modernista on Picasso va presentar la primera exposici individual. El Museu de Cermica, al Palau de Pedralbes, exhibeix una collecci de peces de terrissa de Picasso. Cau Ferrat, a Sitges (Costa de Garraf). El testimoni de lamistat entre Picasso i el pintor i escriptor modernista Santiago Rusiol, a lpoca dEls Quatre Gats, quan Picasso era un pintor desconegut.

Altres llocs
Centre Picasso Horta de Sant Joan (Terres de lEbre). Un centre dinterpretaci que reconstrueix les estades de Picasso en aquesta poblaci, el 1899 i 1909. Museu Picasso de Gsol (Pirineus). Amb reproduccions de les obres que Picasso hi va fer el 1906. Museu de Montserrat (Catalunya Central). Olis i dibuixos de joventut i una mplia collecci dobra grfica de Picasso, procedents de donacions particulars. Museu Thermalia, a Caldes de Montbui (Catalunya Central). Amb el llegat de lescultor Manolo Hugu, gran amic de Picasso, amb qui va compartir la bohmia de Pars.

Per a ms informaci
Turisme de Barcelona www.barcelonaturisme.cat Vegeu pg. 101 Montserrat www.montserratvisita.com Vegeu pg. 72 Turisme de Sitges www.sitgestur.com Vegeu pg. 99 Fundaci Palau www.fundaciopalau.cat Vegeu pg. 69

La Fundaci Palau
Josep Palau i Fabre (1917-2008) va ser el mxim especialista en lobra de Picasso, amb llibres traduts arreu del mn. La Fundaci que duu el seu nom, a Caldes dEstrac (Costa de Barcelona Maresme), conserva els testimonis de la relaci que van mantenir al llarg dels anys: pintures, dibuixos, gravats i llibres amb dedicatria, una gran biblioteca picassiana i una collecci de pintura catalana del segle XX.

Paviment cermic del Pla de ls, a la Rambla de Barcelona (Barcelona)

Mir
Lart de Joan Mir (1893-1983) mant intacta la capacitat de meravella. El grafisme contundent, els colors vius i els signes enigmtics formen part del paisatge de Barcelona. El visitant els pot trobar en diferents indrets de la ciutat a laeroport, la Rambla, el Parc de lEscorxador i en particular a la Fundaci Mir de Montjuc, que conserva un fons de pintures, dibuixos, obra grfica, escultures, cermiques i tapissos, llegat de lartista a la seva ciutat.
Fundaci Mir, a Barcelona. La collecci pblica ms completa de lobra de Joan Mir, amb ms de 14.000 peces: 217 pintures, 178 escultures, 9 txtils, 4 cermiques, lobra grfica gaireb completa i uns 8.000 dibuixos. Creada el 1971, per impuls del propi artista, la Fundaci Mir s un centre destudis sobre lart contemporani i un important espai dexposicions. En collaboraci amb Mir, larquitecte Josep Llus Sert, va construir un dels millors museus del mn: una estructura racional, oberta i espaiosa, illuminada amb llum natural i integrada en el paisatge de la muntanya de Montjuc. A ms de les obres de Joan Mir, es pot veure tamb una petita collecci dart contemporani, constituda en homenatge a Mir un any desprs de la seva mort. Intervencions pbliques a Barcelona. A Catalunya, lobra de Joan Mir va arribar a ser molt popular i va saltar dels museus al carrer. A Barcelona nhi ha diverses mostres: el mural de cermica de la Terminal B de laeroport, en collaboraci amb Lloren Artigas (1970), el paviment cermic del Pla de ls (1976), a la Rambla, i lescultura Dona i ocell del Parc de lEscorxador, amb Joan Gardy Artigas. Mont-roig del Camp (Costa Daurada). El mn de Mir neix a Mont-roig del Camp, on el pare hi va adquirir una masia. Bona part de la seva primera obra, dun realisme minucis, sinspira en les escenes de la vida pagesa. El Centre Mir de Montroig del Camp explica la relaci de lartista amb el poble a partir dels facsmils dalgunes de les seves creacions ms conegudes realitzades a Mont-roig del Camp, del taps El llangardaix de les plomes dor, realitzat conjuntament amb Josep Royo, i la projecci de dos documentals sobre la relaci del pintor amb el poble.
Per a ms informaci
Fundaci Joan Mir www.fundaciomiro-bcn.org Vegeu pg. 67 Centre Mir www.centremiro.com Vegeu pg. 66

La Catalunya genial

- 37

Retrat de Gala amb dues costelles de xai en equilibri sobre la seva espatlla, Salvador Dal

Dal
Lobra i la personalitat de Salvador Dal (1904-1989) estan ntimament relacionades amb el paisatge de lEmpord que va mitificar en els seus quadres i en la seva vida secreta: Figueres, la ciutat on va viure la infantesa i on va dissenyar el teatre-museu; la badia de Portlligat, a Cadaqus, on hi tenia casa i taller, i el castell de Pbol, que va ofrenar a la seva esposa Gala.
Teatre-Museu Dal, a Figueres (Costa Brava). Lobjecte surrealista ms gran del mn, inaugurat lany 1974, aprofita les runes de lantic Teatre Municipal. Ms de 1.500 obres entre pintures, dibuixos, escultures, gravats, installacions, hologrames, estereoscpies i fotografies, i diversos elements creats especialment per ser-hi exhibits. Entre les obres ms conegudes de Dal que shi exposen hi ha lAutoretrat amb LHumanit (1923) i nombrosos retrats de Gala. Dal hi va aplegar la seva collecci de pintura amb obres del Greco, Piranesi, Mari Fortuny, Marcel Duchamp o Wolf Vostell. Des de lany 2001 incorpora tamb una collecci de joies dalinianes. A lestiu organitza visites nocturnes.
38 La Catalunya genial

Casa-Museu Salvador Dal, a Portlligat (Costa Brava). Lany 1930 Dal va installar-se en una petita barraca de pescadors a Portlligat, atret pel paisatge, la llum i la solitud. Al llarg de quaranta anys hi va anar construint casa seva. Casa-Museu Castell Gala Dal, a Pbol (Costa Brava). Un castell medieval que Dal va adquirir el 1969, i que va adaptar com a residncia de la seva musa, Gala. Shi poden veure pintures murals i un jard descultures. La Fundaci Gala-Salvador Dal s lentitat que sencarrega de vetllar per la preservaci, divulgaci i estudi de lobra de Dal, i la dipositria del seu llegat.

Dal s present a diferents museus de Catalunya: al Museu de lEmpord, de Figueres; al Museu de Montserrat; al Museu Comarcal del Maresme, a Matar i al Museu Abell de Mollet del Valls. El Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres, exhibeix joguines Don Osito Marquina que van pertnyer a lartista.

Per a ms informaci
Fundaci Gala-Salvador Dal www.salvador-dali.org Vegeu pg. 68 Patronat de Turisme Costa Brava Girona www.costabrava.org Vegeu pg. 99

Tpies
Smbols i textures, el mn de linconscient, la realitat en brut que irromp en la superfcie de la tela o en lescultura que incorpora objectes quotidians: lobra dAntoni Tpies s una exploraci constant de les possibilitats expressives de la matria i de la seva capacitat per donar forma a les diferents manifestacions de lesperit. Amb lobra escampada als millors museus del mn, la sensibilitat de Tpies safina en contacte amb el paisatge catal i barcelon. La seva fundaci s una referncia de lart contemporani.

Fundaci Antoni Tpies (Barcelona)

Fundaci Antoni Tpies, a Barcelona. Tpies va escollir com a seu de la seva fundaci, dedicada a lestudi i el coneixement de lart contemporani, un dels edificis ms emblemtics del modernisme: leditorial Montaner i Simn de Domnech i Montaner, i va intervenir-hi amb una escultura monumental: Nvol i cadira. Inaugurada el 1990, la Fundaci Antoni Tpies cont la millor collecci de lobra de lartista: des de les obres dels anys cinquanta, infludes pel surrealisme, fins a lexploraci de textures i matries que han caracteritzat la seva obra al llarg dels darrers quaranta anys.

Museu dArt Contemporani de Barcelona (MACBA). Lobra de Tpies s un dels punts de referncia de la collecci del museu, per la seva investigaci amb la matria i la seva recerca duna nova espiritualitat. El MACBA exposa de manera permanent, Rinzen, una obra realitzada com a protesta contra la guerra de Bsnia, que va obtenir el Lle dOr de la Biennal de Vencia de 1993.

Per a ms informaci
Fundaci Antoni Tpies www.fundaciotapies.org Vegeu pg. 68 Museu dArt Contemporani de Barcelona - MACBA www.macba.es Vegeu pg. 73 Museu Nacional dArt de Catalunya - MNAC www.mnac.cat Vegeu pg. 76

Dos gitanas, Isidre Nonell. MNAC - Museu Nacional dArt de Catalunya (Barcelona)

Lescola catalana de pintura


Joaquim Vayreda, Hermen Anglada Camarasa, Ramon Casas, Isidre Nonell, Joaquim Torres-Garcia, Albert Rfols Casamada: la pintura catalana no sesgota amb els grans noms mundialment reconeguts. Ben al contrari: la seva aparici pren una nova dimensi quan es coneix la diversitat i riquesa de lescola catalana de pintura, que es va iniciar al segle XIX i que sha desenvolupat a cavall de Pars i Barcelona, des del realisme fins a lart conceptual. Catalunya disposa dun seguit de museus i fundacions privades que recullen aquest llegat i el fan present per tot el territori.

Circ rom de Tarragona (Costa Daurada)

El patrimoni viu
A Catalunya, cultura vol dir gent. Concerts i festivals, museus i centres culturals compten amb un pblic que creix cada dia, grcies a activitats pensades per a totes les edats i grups socials. Catalunya acull les darreres tendncies de la museologia, mentre la cultura popular viu un moment de renovaci. Aquest patrimoni viu s a labast de les persones que ens visiten, amb serveis que sadapten a les diferents maneres de viatjar.

Museu de la Cincia i de la Tcnica, Terrassa (Catalunya Central)

Festival Grec 2008 (Barcelona)

El patrimoni viu

- 41

Msica: festivals i temporades


Barcelona s una de les capitals europees de lpera, amb el Gran Teatre del Liceu i la seva temporada estable. La msica clssica compta amb dos grans coliseus: lAuditori i el Palau de la Msica Catalana. El festival de msica electrnica Snar marca tendncia a escala internacional. La passi per la msica sescampa arreu: de la Schubertada de Vilabertran, a la Costa Brava, al Festival de Jazz de Terrassa o al Festival de Flamenc de Ciutat Vella.

Festival Snar (Barcelona)

Auditori de Barcelona i Museu de la Msica. Msica simfnica i de cambra, msica antiga, moderna i contempornia, msiques del mn. LAuditori ocupa un edifici de larquitecte Rafael Moneo, s la seu de lOrquestra Simfnica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i acull el Museu de la Msica, que posa en valor la importncia de la msica com a vehicle dexpressi i comunicaci entre les persones. Les seves dues sales, amb capacitat per a 2.340 i 610 espectadors, ofereixen una programaci estable, amb la participaci de primeres figures internacionals. Palau de la Msica Catalana, a Barcelona. s la seu de lOrfe Catal, acull diferents cicles de msica simfnica i est obert a tots els gneres musicals. Per a intrprets i formacions, fer un Palau suposa el reconeixement a una trajectria. Organitza visites a ledifici de Llus Domnech i Montaner, ampliat per scar Tusquets i el seu equip. El Gran Teatre del Liceu s el teatre de lpera de Barcelona. Construt el 1847, fruit de la iniciativa de la societat civil catalana, va ser reconstrut el 1999 per larquitecte Manuel de Sol Morales desprs dun incendi que el va destruir totalment. La seva programaci revisa el repertori clssic des duna perspectiva contempornia.
42 El patrimoni viu

Els festivals destiu. Festival Internacional de Msica Castell de Peralada (Costa Brava), Festival Internacional de Msiques de Torroella de Montgr (Costa Brava) i Festival Internacional de Msica de Cantonigrs (Catalunya Central) formen part de lAssociaci Europea de Festivals, i sn una cita indispensable dels mesos de juliol i agost. Un dels atractius s poder assistir a les audicions en espais arquitectnics de gran atractiu: el castell medieval de Peralada, lesglsia de Sant Gens i la plaa de la Vila de Torroella de Montgr o la poblaci de Cantonigrs, en el bellssim paisatge de les muntanyes del Collsacabra. Velles i noves tradicions. A Catalunya se celebren festivals amb una forta personalitat, com el cicle Msica als Castells, organitzat per la Fundaci Privada Castells Culturals de Catalunya; la Schubertada, organitzada per lAssociaci Franz Schubert a la vila medieval de Vilabertran (Costa Brava) o, entre els ms recents, el festival Matar Crulla de Cultures, dedicat a la msica moderna i popular darreu del mn: de les msiques darrel tradicional, al pop i el hip-hop.

Per a ms informaci
Consorci de lAuditori i OBC www.auditori.cat Vegeu pg. 78 Palau de la Msica www.palaumusica.org FESTIVALS Festival Castell de Peralada www.festivalperalada.com Vegeu pg. 78 Joventuts Musicals de Torroella de Montgr www.festivaldetorroella.com Vegeu pg. 79 Festival Internacional de Msica de Cantonigrs www.fimc.es Schubertada a lIlla i Schubertada a Vilabertran www.schubertiada.com www.schubertiadavilabertran.cat Vegeu pg. 79 Msica als Castells www.castellscatalunya.com/cat-1-14

Jardins de la Vil.la Casals (Costa Daurada)

El violoncel de Pau Casals


Pau Casals (1876-1973) va ser un gran violoncellista i un ambaixador de Catalunya al mn. La poblaci del Vendrell en conserva el llegat: la casa natal, Villa Casals, amb els instruments i els objectes personals del mestre, i lAuditori Pau Casals, que programa actuacions i concerts. El Festival Internacional de Msica Pau Casals, els mesos de juliol i agost, dedica una atenci especial als violoncellistes, compositors i intrprets catalans.
Villa Casals. La Fundaci Pau Casals t cura de preservar i difondre el llegat daquest msic extraordinari. Al passeig martim de Sant Salvador, al Vendrell (Costa Daurada) es pot visitar la Villa Casals, construda el 1910 i reformada entre 1931 i 1936 per larquitecte Antoni Puig Gairalt. Casals hi va viure fins al 1939, quan es va veure obligat a marxar a lexili. El museu actual va obrir les portes lany 2001, i mostra una mplia collecci dobres dart i documents relacionats amb la trajectria de Casals com a home, msic i defensor de la pau. El mirador i el jard de la Villa Casals sn espais de recolliment i harmonia. LAuditori Pau Casals, inaugurat el 1981, al barri martim de Sant Salvador, a tocar de la Villa Casals, mant una programaci estable de msica clssica, a la qual shan afegit, en els darrers anys, el jazz i la dansa. Acull el Festival Internacional de Msica Pau Casals. Al Vendrell es pot visitar tamb la casa natal de Pau Casals i lorgue barroc de 1777, que va tocar el seu pare, lermita de Sant Salvador i la tomba del mestre.

Per a ms informaci
Patronat Municipal de Turisme del Vendrell www.elvendrellturistic.com Vegeu pg. 98

El patrimoni viu

- 43

Comdia i drama
El mtode Grnholm de Jordi Galceran (una stira sobre les seleccions de personal a les grans empreses que sha estrenat a diversos pasos del mn) s la punta de llana de la renovaci teatral a Catalunya, amb nous autors, directors i intrprets i amb propostes innovadores que examinen els diferents aspectes de la vida contempornia. Al seu costat, els clssics: Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure i Dagoll Dagom, Josep Maria Flotats i Comediants, La Cubana i la Fura dels Baus.

El mtode Grnholm, de Jordi Galceran

Barcelona
Teatre Nacional de Catalunya, a Barcelona, en un edifici de lnies clssiques de Ricard Bofill, amb dues sales i un espai polivalent. Programa teatre contemporani i clssics catalans amb una exigncia dalta qualitat i espectacularitat. El Mercat de les Flors, dedicat a la msica, la dansa i laudiovisual. El Teatre Lliure, amb una programaci estable dedicada als clssics i al teatre contemporani. Juntament amb lInstitut del Teatre i el Museu de les Arts Escniques, el Mercat de les Flors i el Teatre Lliure formen un nucli dedicat a les arts escniques al peu de la muntanya de Montjuc.

Teatre Romea. Un dels teatres ms antics de Catalunya, inaugurat el 1863. Un espai obert a les noves dramatrgies. A Barcelona hi ha diversos teatres de gesti privada entre els quals destaquen el Teatre Poliorama, Tvoli, Borrs, Victria, Apolo i Condal. La Sala Beckett, lEspai Brossa i Teatreneu. Loferta teatral sestn per tot Catalunya amb els teatres Fortuny i Bartrina de Reus, Metropol a Tarragona, el Teatre Municipal de lEscorxador a Lleida, el Teatre Municipal El Jard de Figueres, el Teatre de Salt i el Teatre Municipal, a Girona, que presenten una programaci estable, que combina espectacles dxit popular amb revisions del repertori clssic i noves propostes de teatre experimental i de text.

Per a ms informaci
Turisme de Barcelona www.barcelonaturisme.cat Vegeu pg. 101 Patronat Municipal de Turisme de Tarragona www.tarragonaturisme.cat Vegeu pg. 97 Turisme de Lleida www.turismedelleida.cat Vegeu pg. 98 Patronat Municipal de Turisme i Comer de Reus www.reus.cat/turisme Vegeu pg. 98

44 -

El patrimoni viu

Fira de Teatre de Trrega (Terres de Lleida)

Sitges (Costa del Garraf)

Festivals de teatre, cinema i circ


Viure lambient dels festivals, presenciar en directe lactuaci dels grans artistes i descobrir espectacles i pellcules que obren nous horitzons, al costat de certmens amb una llarga trajectria.
Teatre
Fira de Teatre de Titelles de Lleida (Terres de Lleida) Festival dEstiu de Barcelona-Grec Fira de Teatre de Trrega (Terres de Lleida) Temporada Alta, a Girona i Salt (Costa Brava) Festival de Cinema de Muntanya de Torell (Catalunya Central)
Per a ms informaci
Exposici Permanent del Clown Charlie Rivel www.cubelles.cat Turisme de Lleida www.turismedelleida.cat Vegeu pg. 98 Turisme de Barcelona www.barcelonaturisme.cat Vegeu pg. 101 Patronat Municipal de Turisme i Comer de Reus www.reus.cat/turisme Vegeu pg. 98 Turisme de Sitges www.sitgestour.com/ Vegeu pg. 99 Osona Turisme www.osonaturisme.cat Vegeu pg. 96

Circ
Trapezi, a Reus i Vilanova i la Geltr (Costa Daurada)

Qu cal veure
A Cubelles (Costa Daurada) es pot visitar tamb el Charlie Rivel Hall, una exposici permanent dedicada al fams clown, nascut en aquesta poblaci, Josep Andreu (1896-1983), conegut internacionalment amb el nom de Charlie Rivel.

Cinema
Festival de Cinema Internacional de Lleida (Terres de Lleida) Festival de Cinema de Girona (Costa Brava) Sitges-Festival Internacional de Cinema de Catalunya (Costa del Garraf) Festival de Cinema Independent de Barcelona

Els museus: viure lart


En els darrers anys el concepte de museu dart sha transformat del tot. Actualment els museus i les galeries sn centres dinmics que proposen noves lectures de la tradici, connecten les obres del passat amb les creacions dara i ofereixen recursos i activitats per a tota mena de pblic. Els museus de Catalunya proposen un ampli ventall de temes: del romnic als pioners del cinema i de les cultures precolombines a lart contemporani.
Museu Nacional dArt de Catalunya, MNAC (Barcelona)

Barcelona
Museu Nacional dArt de Catalunya (MNAC). Situat a la muntanya de Montjuc, a Barcelona, mostra una collecci de pintura mural dpoca romnica nica al mn per la seva disposici, que reprodueix la forma dels absis i capelles originals. La collecci arriba fins al 1930, amb un important fons dart modernista.
www.mnac.cat Vegeu pg. 76

La Pedrera. Seu de la Fundaci Caixa Catalunya, programa exposicions dart del segle XX.
www.fundaciocaixacatalunya.org Vegeu pg. 68

CaixaForum. Tres sales dexposicions dedicades a lart antic i contemporani, la fotografia i les arts multimdia, auditori i mediateca. s la seu de la Fundaci la Caixa.
www.laCaixa.es/ObraSocial Vegeu pg. 65

Centre de Cultura Contempornia de Barcelona (CCCB). Un centre cultural amb diverses sales dexposicions, especialitzat en la cultura urbana.
www.cccb.org Vegeu pg. 66

Pavell Mies van der Rohe. Un clssic de la modernitat en el camp de larquitectura i el disseny a Barcelona.
www.miesbcn.com Vegeu pg. 69

Museu dArt Contemporani de Barcelona (MACBA). Ha creat un model dins de lart contemporani, a partir duna collecci permanent que es renova peridicament, dexposicions temtiques, retrospectives dels creadors catalans ms destacats i exposicions dartistes internacionals.
www.macba.es Vegeu pg. 73

Fundaci Mir. Lart de Mir i exposicions temporals dedicades als seus contemporanis i als grans noms de lart del segle XX.
www.fundaciomiro-bcn.org Vegeu pg. 67

Museu Picasso. Cont la collecci ms completa de les obres de joventut i formaci de Picasso. Ocupa cinc palaus medievals del carrer de Montcada.
www.museupicasso.bcn.es

Fundaci Tpies. Lobra del gran mestre de la pintura matrica i exposicions temtiques dedicades als nous creadors.
www.fundaciotapies.org Vegeu pg. 68

46 -

El patrimoni viu

Museu dArt de Girona (Costa Brava)

La Pedrera, seu de la Fundaci Caixa Catalunya (Barcelona)

Altres zones
Fundaci Gala-Salvador Dal. Gestiona tres espais vinculats amb la vida i lobra de Dal: el Teatre-Museu Dal de Figueres, la Casa-Museu Salvador Dal de Portlligat i la Casa-Museu Castell Gala Dal de Pbol.
www.salvador-dali.org Vegeu pg. 68

Museu dArt de Girona. Situat a lantic Palau Episcopal, aplega una collecci de ms de 8.500 objectes des de lpoca romnica fins al segle XX, amb un important fons dart litrgic i arts decoratives.
www.museuart.com Vegeu pg. 74

Fundaci Palau, a Caldes dEstrac. Obres de Picasso, que sn el testimoni de la relaci damistat amb Josep Palau i Fabre, i una collecci de pintura catalana.
www.fundaciopalau.cat Vegeu pg. 69

Fundaci Privada Vila Casas, a Barcelona, Torroella de Montgr i Palafrugell (Costa Brava). Tres espais dedicats respectivament a exposicions, pintura i art contemporani.
www.fundaciovilacasas.org Vegeu pg. 70

Museu Episcopal de Vic. Una de les colleccions ms importants dart de Catalunya creat el 1891 i actualment en un edifici contemporani en ple centre histric, acull una de les millors colleccions dart medieval dEuropa, amb peces de gran valor com el davallament dErill-la-Vall, un conjunt de frontals pintats o el retaule de Santa Clara de Llus de Borrass.
www.museuepiscopalvic.com Vegeu pg. 75

Museu de Montserrat. Dedicat a larqueologia de lOrient bblic, a la iconografia de Santa Maria de Montserrat, a lorfebreria, i a lart del segle XV al segle XX amb obres de Berruguete, el Greco, Caravaggio, Luca Giordano, Tiepolo, i entre els moderns, Fortuny, Rusiol, Casas, Nonell, Mir, Gimeno, Anglada Camarasa, Picasso i Dal. Tamb hi trobem una representaci de limpressionisme francs, amb obres de Monet, Sisley, Degas i Pissarro.
www.montserratvisita.com Vegeu pg. 72

Museu Dioces de Lleida. Els seus fons es reparteixen entre el palau episcopal (pintures, orfebreria i ornaments litrgics) i lesglsia de Sant Mart (escultura medieval).

Fundaci Palau, Caldes dEstrac (Costa de Barcelona Maresme)

El patrimoni viu

- 47

El passat que torna


En els museus dhistria, les grans efemrides, les batalles i les gestes heroiques han deixat lloc a lexperincia quotidiana de lhome corrent. Com vivien els nostres avantpassats? Com es guanyaven la vida, com es divertien, qu pensaven del mn? La nova museografia, que combina objectes reals amb audiovisuals, maquetes i mduls interactius, ens permet viure la histria per dintre.

Pavell Mies van der Rohe (Barcelona)

Museu dArqueologia de Catalunya, a Barcelona i amb diverses seus escampades pel pas. El poblament primitiu, la cultura ibrica, el llegat grec, la romanitzaci i el cristianisme, amb un fons dobres procedents de les excavacions dEmpries i Ullastret.
www.mac.cat Vegeu pg. 73

Museu dHistria dels Jueus, a Girona (Costa Brava). La histria de la comunitat jueva a Catalunya entre els segles IX i XIV.
www.ajuntament.gi/call/cat/index.php

Museu dHistria de Catalunya, a Barcelona. Un recorregut a travs de reconstruccions dambients, objectes interactius, des de la prehistria fins al segle XX. Installat al Port Vell, en els antics magatzems generals de 1901.
www.mhac.cat Vegeu pg. 74

Museu Episcopal de Vic (Catalunya Central). Prehistria i histria antiga i una important collecci dart medieval en destaca lobra de Joan Gasc. Les colleccions darts decoratives i industrials compten amb milers dobjectes, de peces ds quotidi a objectes litrgics.
www.museuepiscopalvic.com Vegeu pg. 75

Fundaci Roses, Histria i Natura, a Roses (Costa Brava). Una entitat que sencarrega de la gesti integral del patrimoni daquest poble del cap de Creus: la ciutadella, el castell, el parc megaltic i el paratge natural de la punta Falconera.
www.rosesfhn.org Vegeu pg. 70

Castells de Lleida (Terres de Lleida). Una ruta per les fortaleses i cases fortes del sud-est de Lleida.
www.castellsdelleida.com Vegeu pg. 87

Casa Batll, a Barcelona. Visita a un dels edificis ms singulars dAntoni Gaud que permet descobrir els detalls que samaguen darrera la fabulosa faana.
www.casabatllo.cat Vegeu pg. 65

Museu dHistria de la Ciutat de Girona, a Sant Antoni (Costa Brava). Un antic convent caputx del segle XVIII. Un recorregut panormic, des de la fundaci de la ciutat a la transici democrtica.
www.ajuntament.gi/museuciutat Vegeu pg. 75

Mn St Benet (Catalunya Central). Una abadia benedictina, construda al segle XII, activa fins al segle XIX. Els espais medievals van ser recuperats i reformats per la famlia del pintor Ramon Casas.
www.monstbenet.com Vegeu pg. 72

Palau Mox. La vida duna famlia barcelonina, entre el segle XVIII i el segle XX, en un edifici que conserva, preservat, un ambient dpoca.
www.palaumoxo.com Vegeu pg. 76

Ecomuseu de les Valls dneu, a Esterri dneu (Pirineus). Una introducci a les formes de vida dels pobles dalta muntanya, a partir dun centre dinterpretaci i un recorregut pels pobles del Pallars.
www.ecomuseu.com/

48 -

El patrimoni viu

Lnima de les coses


De la immensitat del cosmos a les interioritats de la matria, els mitjans de transport, les joguines, els estris del camp i el funcionament duna fbrica txtil. Catalunya disposa duna xarxa de museus de la cincia i de la tcnica, de les tradicions industrials i de la vida quotidiana que sn una porta oberta al coneixement.

Museu Martim (Barcelona)

Museu del Cinema (Costa Brava)

CosmoCaixa, a Barcelona. El Museu de la Cincia de la Fundaci la Caixa. Un gran espai dexposici sobre les lleis de la natura, amb animals vius, objectes, experiments interactius, i activitats participatives.
www.laCaixa.es/ObraSocial Vegeu pg. 67

Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona (Catalunya Central). A les antigues installacions de Mina Nieves, ofereix la possibilitat de conixer els afloraments salins de Cardona i el singular patrimoni natural i material que fan daquest indret un lloc nic en el mn.
www.salcardona.com Vegeu pg. 76

Museu del Cinema. Collecci Toms Mallol, a Girona (Costa Brava). De les ombres xineses als germans Lumire, 500 anys dhistria de les imatges, els antecedents i orgens del cinema i el seu desenvolupament fins a larribada de la televisi.
www.museudelcinema.cat Vegeu pg. 69

Poble Espanyol (Barcelona). Larquitectura tradicional dels pobles penisulars fidelment reproduda amb motiu de lExposici Internacional de Barcelona de 1929.
www.poble-espanyol.com Vegeu pg. 77

Museu de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya (mNACTEC), a Terrassa (Catalunya Central). T la seu a lantiga fbrica Vapor Aymerich, Amat i Jover. Presenta quatre exposicions permanents: La fbrica txtil el funcionament duna empresa txtil a comenament del segle XX, Homo faber levoluci de la cincia i la tcnica des del neoltic fins la Revoluci Industrial, Enrgeia i El transport.
www.mnactec.cat Vegeu pg. 74

Espai Natural de Sant Miquel del Fai (Catalunya Central). Lefecte de laigua sobre lespai: coves i formacions rocoses on els homes, des de ledat mitjana, han creat espais de contemplaci i meditaci, com lesglsia de Sant Miquel, construda sota la balma.
www.santmiqueldelfai.net Vegeu pg. 67

LAqurium de Barcelona. Vint-i-un aquaris, tres ecosistemes marins de Catalunya (els aiguamolls del delta de lEbre, una cala de la Costa Brava i una cova submarina), els fons abissals, les aiges fredes i les aiges dolces tropicals. El gran aquari central permet passejar entre taurons, mantes i peixos lluna.
www.aquariumbcn.com Vegeu pg. 71

Museu Maritm de Barcelona. A les antigues drassanes medievals, aplega els testimonis dun cultura vinculada al mar: models de vaixells i instruments nutics, exvots, pintures i mapes, i la rplica de la Galera Reial de Joan dustria.
www.mmb.cat Vegeu pg. 75

Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres (Costa Brava). Una collecci de ms de quatre mil peces i exposicions temtiques que examinen diferents vessants dels jocs infantils i la seva relaci amb lart i la cultura.
www.mjc.cat

El patrimoni viu

- 49

Fet a m
Torneria de fusta, terrissa, alabastre, sants de fusta i de guix. Arreu de Catalunya shan desenvolupat produccions artesanes que, a partir de les matries primeres prpies de cada indret, elaboren objectes decoratius que captiven per la bellesa, per la grcia popular, i perqu sn el testimoni de tradicions centenries.
Produccions artesanes

Artesania a Catalunya
Catalunya gaudeix de manifestacions artesanes de gran rellevncia i representativitat. La tasca duta a terme pels artesans i lesperit innovador dels dissenyadors catalans formen part de la cultura del nostre pas. Exemples daquesta artesania singular sn: Lalabastre de Sarral (Costa Daurada). s una poblaci coneguda per la seva tradici en lextracci i la manufactura de lalabastre. Podeu visitar el Museu de lAlabastre en aquesta localitat. La pauma (Terres de lEbre). Les llates, o cintes de pauma trenada, es cusen per formar lobjecte desitjat.

La cermica de la Bisbal dEmpord (Costa Brava). La cermica bisbalenca ha esdevingut un smbol. Podeu visitar el Terracota Museu i lEscola de Cermica. La cermica negra de Quart (Costa Brava) i de Verd (Terres de Lleida). Deixar els cntirs dargila acabats de coure dins el forn coberts de cendra durant hores, dna el color negre que els fa tan caracterstics. La fusta cremada de Sant Hilari Sacalm (Costa Brava). Un torn dna un acabat que enfosqueix les peces fabricades, i les fa molt reconeixibles. La sal de Cardona (Catalunya Central). La Muntanya de Sal de Cardona s laflorament de sal ms important de lEuropa Occidental.

Punta dArenys (Costa de Barcelona Maresme) i punta arbocenca de lArbo (Costa Daurada). La finura de les puntes daquestes dues poblacions les fa niques. La llana de lovella xisqueta de la Vall dssua (Pirineus). Lexcedent de llana dovella autctona fa que sutilitzi per a lallament en la construcci o com a matria primera per a lartesania txtil del territori.

Per a ms informaci
Artesania Catalunya www.artesania-catalunya.com/

La ciutat dels artesans


Al Poble Espanyol de Barcelona es poden adquirir objectes fets a m, articles de disseny i records de la ciutat. El recinte acull una de les majors comunitats dartesans dEspanya, un total de 40 establiments que treballen disciplines com el vidre, la cermica, lescultura, el cuir, el gravat, la joieria o el txtil. El Poble Espanyol ha estat declarat Zona dInters Artesanal per la Generalitat de Catalunya, i s el primer Arts & Crafts Shopping Center de Barcelona.

50 -

El patrimoni viu

La Patum de Berga (Pirineus)

Festes populars
Catalunya ofereix al visitant la possibilitat de participar en les seves festes tradicionals. Algunes, com la sardana o els castells, shan divulgat internacionalment i han esdevingut un smbol de la identitat catalana. Al seu costat, diables i festes de larbre, gegants i figures del bestiari, dorigen ancestral. Msica i foc: els carrers es transformen i somplen de gent, en un espectacle collectiu que ha inspirat els artistes contemporanis.
Festes declarades dinters nacional per la Generalitat de Catalunya
CARNAVAL Festa dels Traginers de Balsareny Balsareny (Catalunya Central). Diumenge abans de Carnaval El Carnaval de Vilanova i la Geltr Vilanova i la Geltr (Costa Daurada) SETMANA SANTA Process i Dansa de la Mort Verges (Costa Brava). Dijous Sant El Via Crucis vivent de Sant Hilari Sacalm Sant Hilari Sacalm (Costa Brava). Divendres Sant Process del Sant Enterrament de Tarragona Tarragona (Costa Daurada). Divendres Sant Festa de lArbre i Ball del Cornut de Cornell de Terri Cornell de Terri (Costa Brava). Dilluns de Pasqua La Passi dEsparreguera Esparreguera (Costa del Garraf). Mar i abril La Passi dOlesa de Montserrat Olesa de Montserrat (Catalunya Central). De mar a maig CORPUS Festa Major de Sant Feliu de Pallerols Sant Feliu de Pallerols (Pirineus). Segona Pasqua La Patum Berga (Pirineus). Setmana del Corpus Festa de les Enramades de Sallent Sallent (Catalunya Central). Setmana del Corpus Festa de les Enramades dArbcies Arbcies (Costa Brava). Setmana del Corpus SANT JOAN Festa de les Falles a Isil Alt neu (Pirineus). 23 de juny FESTES MAJORS I PATRONALS Festa Major de Reus Reus (Costa Daurada). 29 de juny Festa dels Raiers La Pobla de Segur (Pirineus). Primer cap de setmana de juliol Festa Major de Grcia Barcelona. Setmana del 15 dagost Festa Major de Sant Bartomeu de Sitges Sitges (Costa Daurada). Final dagost Festa Major de Vilafranca del Peneds Vilafranca del Peneds (Costa del Garraf). Final dagost Festa Major de Castellterol Castellterol (Catalunya Central). Agost Festes del Tura dOlot Olot (Pirineus). 8 de setembre Festa Major de Cardona Cardona (Catalunya Central). Segon cap de setmana de setembre Festes de Santa Tecla de Tarragona Tarragona (Costa Daurada). 23 de setembre CAP DANY Festa del Pi de Centelles Centelles (Catalunya Central). 30 de desembre

Altres festes populars


Fira de la Candelera de Molins de Rei Molins de Rei (Costa del Garraf). Final de gener / principi de febrer Ball del Sant Crist de Salom Salom (Costa Daurada). Maig Aplec del Cargol de Lleida Lleida (Terres de Lleida). A mitjan de maig Festes decennals de la Mare de Du de la Candela de Valls Valls (Costa Daurada). 2011 www.catalunyaturisme.com

El patrimoni viu

- 51

Cultura i espiritualitat
Des de lantiguitat ms remota, les creences religioses i els moviments espirituals han generat pelegrinatges. El cam de Sant Jaume que connectava pobles i ciutats de tot Europa en una xarxa amb mltiples ramificacions, ns lexemple paradigmtic. Al costat daquests camins, recuperats avui des duna perspectiva cultural i paisatgstica, apareixen nous focus datracci vinculats a una nova manera dexpressar la transcendncia.

Montserrat (Catalunya Central)

Montserrat. El Monestir de Montserrat (Catalunya Central) va ser fundat lany 1025 per monjos benedictins, en un entorn natural de gran bellesa. LEscolania, que est al servei del santuari, s una de les escoles de msica ms antigues dEuropa. El museu presenta una extraordinria collecci darqueologia de lOrient bblic, objectes litrgics, pintura antiga i moderna. El monestir est situat en un parc natural nic al mn. Cova de Sant Ignasi, a Manresa (Catalunya Central). El 1522 Sant Ignasi de Loyola va passar a Manresa onze mesos crucials de la seva vida, que van donar lloc al Llibre dExercicis Espirituals.

Sant Miquel del Fai (Catalunya Central). Un antic cenobi benedict, enmig dun paisatge impressionant de penya-segats, balmes, estanys i saltants daigua. La Passi dOlesa (Catalunya Central). Una tradici que es remunta al segle XVI. La representaci de la passi de Jesucrist en la qual participa tot el poble. Sakya Tashi Ling s el nom del monestir budista del Parc Natural del Garraf, la comunitat ocupa el palauet modernista de Plana Novella. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a Os de Balaguer (Pirineus). Un monestir medieval, amb un claustre romnic i una esglsia gtica, i els serveis duna hosteria monstica.

Per a ms informaci
Montserrat reserves@larsa-montserrat.com Vegeu pg. 72 Sant Miquel del Fai www.santmiqueldelfai.net Vegeu pg. 67 La Passi dOlesa www.lapassio.cat Vegeu pg. 78 Sakya Tashi Ling www.monjesbudistas.org Vegeu pg. 70 Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes www.monestirdelesavellanes.com Vegeu pg. 83

La Passi dOlesa (Catalunya Central)

52 -

El patrimoni viu

El cam de Sant Jaume a Catalunya: del cap de Creus a les Terres de lEbre (Terres de lEbre)

El cam de Sant Jaume a Catalunya


Des del Perts, Montserrat, Barcelona, Tarragona o el delta de lEbre. El cam de Sant Jaume sestn per tot Catalunya en diferents ramals que conflueixen a Saragossa, a Jaca o a Logronyo: rutes millenries que han conservat la tradici medieval, i que cada cop atrauen ms visitants. Entre les tradicions prpies destaca la process dels Fanalets de Sant Jaume, que commemora el pas de lapstol per la ciutat de Lleida.
Des de ledat mitjana, el cam de Sant Jaume condueix els pelegrins europeus fins a la tomba de lapstol, a Santiago de Compostella, a Galcia. En el seu pas per Catalunya configura una ruta turstica que es pot seguir a peu o b amb bicicleta. Les persones que vulguin seguir el cam, disposen de descomptes en hostals, pensions i cases rurals, a part dalguns albergs i llocs dacollida. Per poder fer s dels llocs dacollida cal dur la credencial del pelegr, que faciliten els bisbats, les associacions damics del cam de Sant Jaume i lAbadia de Montserrat. Amb aquesta credencial es pot aconseguir la compostella. El cam est senyalitzat amb el smbol de la petxina o vieira. A Catalunya, el cam de Sant Jaume sinicia al monestir de Sant Pere de Rodes, situat al Parc Natural del Cap de Creus. Enllaa amb Vilabertran on hi ha lesglsia cannica de Santa Maria, i arriba fins al Perts. A Figueres i Girona es poden contemplar tamb les restes del passat medieval. Montserrat s una altra de les etapes importants. El Llibre Vermell de Montserrat, del segle XIV, recull les canons dels pelegrins i dna fe de lantiguitat daquestes rutes. Lantiga Universitat de Cervera, la Seu Vella de Lleida sn daltres monuments importants de la ruta, que combina obres darquitectura i conjunts monumentals, amb espais dinters natural, com lestany dIvars, on hi ha un interessant observatori docells. La ruta acaba a Alcarrs on connecta amb la ruta aragonesa, que fa el cam fins a Logronyo.

Per a ms informaci
Turisme de Catalunya www.catalunyaturisme.com

Barcelona

El patrimoni viu

- 53

Barcelona
Loferta turstica de Barcelona s molt mplia i est organitzada per tal de facilitar al mxim la visita, tant si es tracta dun cap de setmana (aprofitant algun dels grans esdeveniments culturals, esportius o de lleure que es convoquen cada any), com dunes vacances ms llargues. Val la pena fer coincidir la visita amb un dels moments especials que viu la ciutat: Sant Jordi, al mes dabril, Sant Joan, al mes de juny, o les festes de la Merc, al setembre.

Qu cal veure
Larquitectura de Gaud. Vegeu pg. 24 El modernisme. Vegeu pg. 30 LEixample, amb la trama urbana de crulles amb xamfrans, projectada per Ildefons Cerd, nica al mn. La Rambla i el barri del Raval amb els seus museus i el mercat de la Boqueria. El barri Gtic, les runes romanes, el Museu Frederic Mars, el Museu Dioces i el Museu dHistria de la Ciutat. El barri de la Ribera, amb el Museu Picasso, el Museu Barbier-Mueller, lesglsia de Santa Maria del Mar i el Palau de la Msica Catalana. El Parc de la Ciutadella amb el Zoolgic i el Museu de Cincies Naturals.
54 El patrimoni viu

El front martim: el Port Vell, la Barceloneta i la Vila Olmpica. Montjuc: el Museu Nacional dArt de Catalunya, el Museu dArqueologia, la Fundaci Mir, el Museu dEtnologia, el Pavell Mies van der Rohe, CaixaForum, el Poble Espanyol i el Jard Botnic. Tibidabo: Torre de Collserola i parc datraccions.

Barcelona Card. Transport pblic gratut i prop de 100 descomptes i gratutats en museus, espais culturals, espectacles, teatres, establiments doci, locals nocturns, botigues, restaurants, transports singulars i altres serveis. Barcelona Bus Turstic. Tres recorreguts per la ciutat en autobs de dos pisos i un talonari de descomptes. Visites guiades. A peu, en autocar, bicicleta, moto o helicpter. Arqueoticket.
Turisme de Barcelona www.barcelonaturisme.cat Vegeu pg. 101

Barcelona a labast
Articket. Els museus ms importants a meitat de preu: Museu Nacional dArt de Catalunya, Museu Picasso, Fundaci Mir, Fundaci Antoni Tpies, Museu dArt Contemporani de Barcelona i Centre de Cultura Contempornia de Barcelona.

Girona
Girona ha recuperat lesplendor del seu passat. Al voltant de la catedral, sestenen els monuments de la ciutat antiga: els banys rabs conviuen amb lantic call jueu, larquitectura modernista de Rafael Mas amb esglsies romniques i monestirs benedictins. Un dels principals atractius de Girona s lambient dels seus carrers i places, que han conservat una manera de viure pausada i tranquilla.

Qu cal veure
El centre histric: lantic monestir benedict de Sant Pere de Galligants, actualment Museu dArqueologia de Girona; passeig de la muralla, esglsia de Sant Feliu i Banys rabs. El Museu dArt de Girona i el Museu dHistria de Girona. El Call i el Museu dHistria dels Jueus. La Catedral, amb el Taps de la Creaci i el Beatus de Libana. La Girona burgesa: el carrer de Ciutadans i la Rambla de la Llibertat.

Lobra de larquitecte modernista Rafael Mas: les cases Mas, Ensesa, Batlle i Colomer, la farinera Teixidor i la Casa de la Punxa. El Museu del Cinema. Collecci Toms Mallol, amb una collecci de 25.000 peces.

Girona a labast
Visites guiades. El barri vell, muralles i fortificacions, Pedret i Sant Daniel (a la riba dreta del riu Ter), larquitectura de Mas, les llegendes. Visita a la carta. Per decidir una ruta prpia seguint els interessos de cadasc.
Patronat de Turisme Costa Brava Girona www.costabrava.org Vegeu pg. 99

El patrimoni viu

- 55

Tarragona
Una gran metrpoli romana, al costat de la Mediterrnia, una joia medieval i una desconeguda ciutat modernista. El passeig arqueolgic, el frum provincial, el pretori, el circ rom, lamfiteatre, la necrpoli paleocristiana: a poc a poc la capital de la Hispania Citerior surt a la llum. Des de lany 2000 forma part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Qu cal veure
Tarragona romana. Passeig arqueolgic, frum provincial, pretori, circ rom, amfiteatre, frum local, museu i necrpoli paleocristiana. I a la rodalia: conjunt tardorom del Francol, aqeducte de les Ferreres, mausoleu de Centelles, Torre dels Escipions, pedrera del Mdol, villa romana dels Munts i arc de Ber. Lany 2008 Tarragona ha celebrat lAny Jubilar de Sant Fructus. Tarragona medieval. Voltes de la Merceria, castell del Rei, catedral, barri jueu, antic hospital de la Seu, capella de Sant Pau, palau del Cantoner de la Seu, capella de Santa Tecla la Vella, torre de lArquebisbe,

torre den Tintorer, la Muralleta, torre de les Monges, torre dArandes i de Morenes. Tarragona modernista i lobra de Josep M. Jujol. El Teatre Metropol de Jujol i diferents edificis de Gaud i Domnech i Montaner, entre els quals destaquen les cases Musolas, Salas i Rabad, lescola de les Teresianes, el mercat central i el mausoleu de Jaume I. I a la rodalia, ms obres de Jujol: lesglsia del Sagrat Cor de Vistabella, el santuari de Nostra Senyora de Montserrat a Montferri, les esglsies del Vendrell, Roda de Ber, Bonastre, Creixell, Constant i Brfim, les cases Bofarull, Andreu i Sol a la localitat dels Pallaresos.

Tarragona a labast
Rutes guiades per la Tarragona romana i medieval, el modernisme i la ruta de lAny Jubilar de Sant Fructus que entre lany 2008 i 2009 commemora laniversari del martiri del bisbe sant Fructus, i els diaques Auguri i Eulogi, cremats vius a lamfiteatre de Tarragona lany 259. Tarragona Card. Per gaudir de transports urbans gratuts, accedir als museus i disposar de descomptes en diferents establiments.
Patronat Municipal de Turisme de Tarragona www.tarragonaturisme.cat Vegeu pg. 97

56 -

El patrimoni viu

Lleida
Lleida s la porta dels Pirineus: la natura verge, les esglsies de muntanya i la prehistria de Catalunya. La ciutat, crescuda al voltant del riu Segre, porta la bandera en la cultura de laigua, amb un museu especialitzat i diverses rutes temtiques. El comer i la gastronomia estan estretament relacionats amb aquesta presncia del camp a la ciutat. La Seu Vella i el Palau de la Paeria, seu del Govern local, sn els edificis ms destacats.

Qu cal veure
Lleida medieval: la Seu Vella, el Palau de la Paeria del segle XIII, seu del consistori municipal, i el Centre dInterpretaci de la Ruta del Temple. Museu de lAigua. Un edifici del segle XVIII, centre duna ruta de laigua. Roda Roda. El museu de lautomoci de Lleida. El modernisme a Lleida. Lobra de larquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell, escampada per la ciutat. Destaca lEscorxador, actualment Teatre Municipal, les cases Melcior, Mag Llorens i Bar.

A Raimat es poden visitar els cellers i la parrquia del Sagrat Cor, obra de Rubi i Bellver. Centre dArt La Panera, inaugurat lany 2003 amb una exposici dAntoni Tpies, s un referent de lart contemporani. A ms, es poden visitar el Museu de la Paeria, el Museu Dioces i Comarcal, el Museu dArt Jaume Morera i la Sala dArqueologia de lInstitut dEstudis Ilerdencs. Museu de Lleida Dioces i Comarcal. Permet fer un recorregut per la histria de Lleida, des dels primers testimonis humans fins a lpoca moderna.

Lleida a labast
Rutes guiades per descobrir i conixer a fons la ciutat i els seus monuments ms importants. Guiat a la carta. Un servei per organitzar una visita a mida. Bus panormic. Una forma diferent de conixer la ciutat, en un autobs descobert, acompanyat per un guia turstic. Guia Lleida al teu abast Rutes en BTT per lentorn natural de la ciutat.
Turisme de Lleida www.turismedelleida.cat Vegeu pg. 98

El patrimoni viu

- 57

Patrimoni Mundial de la UNESCO


El Patrimoni Mundial de la UNESCO s un pla de protecci dels bns culturals i naturals del mn, que t lobjectiu de preservar, catalogar i donar a conixer un seguit dindrets, considerats part de lherncia comuna de lhome. En formen part 851 llocs o manifestacions culturals darreu del mn, dels quals sis sn a Catalunya.
La Vall de Bo (Pirineus)

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona)

El Patrimoni de la Humanitat catal


LOrganitzaci de les Nacions Unides per a lEducaci, la Cincia i la Cultura (UNESCO) treballa amb pasos darreu del mn per identificar i protegir espais culturals i naturals que formen part del patrimoni com de la humanitat. Catalunya compta amb el major nombre de bns inscrits de lEstat espanyol i ocupa un dels primers llocs del patrimoni europeu. 1984 i 2005. Lobra dAntoni Gaud a Barcelona: el Parc Gell, el Palau Gell, la Casa Mil, la faana del Naixement i la Cripta de la Sagrada Famlia, la Casa Vicens i la Casa Batll. I tamb la Cripta de la Colnia Gell a Santa Coloma de Cervell. Un reconeixement a lartista catal ms internacionalment conegut. 1991. El monestir de Poblet. Una obra mestra del Cister, que ha preservat les formes de la vida monstica. 1997. LHospital de Sant Pau i el Palau de la Msica Catalana de Llus Domnech i Montaner. El passat medieval al servei de la societat civil. 1998. Pintures rupestres de larc mediterrani: els abrics de la serra de Godall, art rupestre de les muntanyes de Prades i la Roca dels Moros, entre daltres.

2000. El conjunt arqueolgic de Tarraco, a Tarragona: arc de Ber, torre dels Escipions, villa romana de Centcelles, Museu Arqueolgic de Tarragona. Museu i necrpoli paleocristians, villa dels Munts, muralla romana i passeig arqueolgic, aqeducte de les Ferreres, amfiteatre rom, pretori (frum provincial), pedrera del Mdol, frum de la colnia, circ rom i temple. 2000. Les esglsies romniques de la Vall de Bo: Sant Climent i Santa Maria de Tall, Sant Joan de Bo, Santa Eullia dErill la Vall, Sant Feliu de Barruera, Santa Maria de Cardet, la Nativitat i Sant Quirc de Durro i lAssumpci de Cll. 2005. La festa de la Patum de Berga, obra mestra del patrimoni oral i immaterial de la humanitat. Una tradici ancestral viva i popular. A ms, el 1978 la UNESCO va incloure el Montseny dins la xarxa mundial de reserves de la biosfera.

El patrimoni viu

- 59

Santa Maria de Vilabertran (Costa Brava)

Club Turisme Cultural


En els darrers anys sha desenvolupat a Catalunya un gran nombre de propostes turstiques vinculades amb la cultura. El Club Turisme Cultural aplega 115 entitats que treballen en aquest camp: museus i centres culturals, institucions pbliques, hotels, agncies de viatges i empreses de serveis. Lobjectiu s promoure la xarxa de turisme cultural de Catalunya i proporcionar als operadors i als visitants recursos per organitzar viatges a mida.

Festival Internacional de Msica Castell de Perelada (Costa Brava)

Vall dneu (Pirineus)

Club Turisme Cultural

- 61

Directori, membres del Club Turisme Cultural


MONUMENTS, MUSEUS I ENTITATS CULTURALS
Casa Batll pg. 65 CaixaForum pg. 65 Cementiris de Barcelona, SA pg. 65 CCCB pg. 66 Centre Mir pg. 66 Consell Regulador del Cam dels Bons Homes pg. 66 CosmoCaixa pg. 67 Espai Natural de Sant Miquel del Fai pg. 67 Fundaci Joan Mir pg. 67 Fundaci Antoni Tpies pg. 68 Fundaci Caixa Catalunya - La Pedrera pg. 68 Fundaci Gala-Salvador Dal pg. 68 Fundaci Mies van der Rohe Barcelona pg. 69 Fundaci Museu del Cinema pg. 69 Fundaci Palau pg. 69 Fundaci Monjos Budistes Sakya Tashi Ling pg. 70 Fundaci Roses Histria i Natura pg. 70 Fundaci Vila Casas pg. 70 Junta Constructora del Temple de la Sagrada Famlia pg. 71 La Ruta del Cister pg. 71 LAqurium de Barcelona pg. 71 Jaciment i Centre dInterpretaci del Camp de les Lloses de Tona pg. 72 Mn St Benet pg. 72 Montserrat pg. 72 Monumenta pg. 73 Museu dArqueologia de Catalunya pg. 73 Museu dArt Contemporani de Barcelona - MACBA pg. 73 Museu dArt de Girona pg. 74 Museu Nacional de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya pg. 74 Museu dHistria de Catalunya pg. 74 Museu dHistria de la Ciutat de Girona pg. 75 Museu Episcopal de Vic pg. 75 Museu Martim de Barcelona pg. 75 Museu Nacional dArt de Catalunya - MNAC pg. 76 Palau Mox - Barcelona pg. 76 Parc Cultural de la Muntanya de Sal pg. 76 Patronat Municipal Call de Girona pg. 77 Poble Espanyol de Montjuc, SAU pg. 77 Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya - XATIC pg. 77

FESTIVALS, MSICA I TEATRE


Associaci La Passi dOlesa de Montserrat pg. 78 Consorci de lAuditori i OBC pg. 78 Festival Castell de Peralada pg. 78 Joventuts Musicals de Torroella de Montgr pg. 79 Schubertada a lIlla i Schubertada a Vilabertran pg. 79 Matar Crulla de Cultures pg. 79

62 -

Club Turisme Cultural - Directori

ALLOTJAMENTS
CONCATUR pg. 80 Costa Brava Verd Hotels pg. 80 Derby Hotels Collection pg. 80 Hotel Mas Passamaner pg. 81 El Montany Resort & Spa pg. 81 Hotel Barcelona Catedral pg. 81 Hotel Carlemany pg. 82 Hotel Duquesa de Cardona pg. 82 Hotel Estela Barcelona pg. 82 Hotel Rekord pg. 83 Hotel Termes Montbri pg. 83 Monestir de les Avellanes pg. 83 Neri Hotel & Restaurant pg. 84 Hotel Berga Park pg. 84 Hotel Urbis Centre pg. 84 Hotel Restaurant Bremon pg. 85 Hotel Sant Roc pg. 85 Apartaments Villa Engrcia pg. 85

ENTITATS DE PROMOCI TURSTICA LOCAL


Oficina de Turisme de Besal pg. 90 Oficina de Turisme de Cubelles pg. 91 Oficina de Turisme de la Garriga pg. 91 Oficina de Turisme de Manresa pg. 91 Consell Comarcal de lAlt Empord pg. 92 Consell Comarcal del Baix Empord pg. 92 Consell Comarcal del Pallars Juss pg. 92 Consorci de Promoci Turstica Costa del Maresme pg. 93 Consorci de Turisme de lAlt Bergued pg. 93 Consorci de Turisme del Baix Llobregat pg. 93 Consorci Ripolls Desenvolupament pg. 94 Enoturisme Peneds - Consorci de Promoci Turstica de lAlt Peneds pg. 94 Oficina de Turisme de Tortosa pg. 94 Oficina de Turisme de Castell dEmpries pg. 95 Oficina de Turisme de Figueres pg. 95 Oficina de Turisme de Tossa de Mar pg. 95 Oficina de Turisme de Vic - Impevic pg. 96 Osona Turisme pg. 96

AGNCIES RECEPTIVES I EMPRESES DE SERVEIS


Barcelona On-Line pg. 86 Barcelona Guide Bureau pg. 86 Bo Tall Resort pg. 86 Bonavia Tours pg. 87 Catalunya Bus Turstic pg. 87 Castells de Lleida pg. 87 culTOURa pg. 88 EITravel pg. 88 ICONO serveis culturals pg. 88 Gaud Tours pg. 89 Geoland Incoming Services pg. 89 Marfil Travel, SL pg. 89 Punt de Benvinguda pg. 90 Sobrerodes pg. 90

Patronat de la Vall de Bo pg. 96 Patronat Comarcal de Turisme de la Cerdanya pg. 97 Patronat Municipal de Turisme de Calafell pg. 97 Patronat Municipal de Turisme de Tarragona pg. 97 Patronat Municipal de Turisme del Vendrell pg. 98 Patronat Municipal de Turisme i Comer de Reus pg. 98 Turisme de Lleida pg. 98 Turisme de Sitges - Agncia de Promoci pg. 99

ENTITATS DE PROMOCI TURSTICA ZONAL


Oficina de Promoci Turstica Diputaci de Barcelona pg. 99 Patronat de Turisme Costa Brava Girona pg. 99 Patronat de Turisme Diputaci de Lleida pg. 100 Patronat de Turisme Diputaci de Tarragona Terres de lEbre pg. 100 Torisme Val dAran pg. 100 Turisme de Barcelona pg. 101

ENTITATS COLLABORADORES
Universitat de Girona pg. 101

Club Turisme Cultural - Directori

- 63

MONUMENTS, MUSEUS I ENTITATS CULTURALS

Casa Batll
passeig de Grcia, 43 08007 Barcelona Tel. 932 160 306 Fax 934 883 090 www.casabatllo.cat infovisites@casabatllo.cat

Amb motiu del centenari de la Casa Batll, el mar del 2004, es va ampliar el recorregut de les visites a la zona ms desconeguda i mgica de la casa: les golfes i el terrat. Aquell mateix any, ledifici va ser declarat Patrimoni de la Humanitat. Horaris Oberta tot lany, de 9.00 a 20.00 hores Serveis Visites audioguiades en catal, castell, angls, francs, itali, alemany, xins i japons duna hora de durada Guies per a invidents i persones amb discapacitats auditives Reserva per a grups Lloguer despais Botiga

El temps ha teixit una llegenda popular al voltant daquesta obra dAntoni Gaud: La Casa dels Ossos per les columnes de la planta noble, La Casa dels Badalls per la forma de les finestres o tamb La Casa de les Mscares pels seus balcons de ferro forjat.

Accessibilitat parcial per a persones amb mobilitat reduda

CaixaForum
avinguda Marqus de Comillas, 6-8 08038 Barcelona Tel. 934 768 630 www.laCaixa.es/ObraSocial seducatiu.caixaforum@fundaciolacaixa.es

Horaris De dilluns a diumenge, de 10.00 a 20.00 hores Dissabte, obert fins a les 22.00 hores Dimecres de juliol, obert fins a les 23.00 hores Dimarts dagost, obert fins a les 22.00 hores Tancat l1 i el 6 de gener i el 25 de desembre Serveis Visites guiades a ledifici modernista i a les exposicions Visites individuals. Entrada lliure i gratuta Visites en grup amb reserva prvia (consultar web) Tallers educatius per a escoles i famlies (consultar web) Cicles de conferncies, cinema, concerts i actuacions multimdia (consultar web) Botiga-llibreria Cafeteria-restaurant Mediateca

Situat en una antiga fbrica modernista projectada per Puig i Cadafalch, CaixaForum ha esdevingut un dels centres culturals ms vius i dinmics de la ciutat de Barcelona. En els darrers anys ha programat exposicions dedicades a artistes com Salvador Dal, Auguste Rodin, Lucien Freud, Turner, Fragonard, Hogarth o Henri Cartier-Bresson, juntament amb concerts, conferncies, activitats literries i art multimdia.

Accessibilitat total per a persones amb mobilitat reduda

Cementiris de Barcelona, SA
Tel. 902 079 799 www.cbsa.es cqc@cbsa.es

Cementiris de Barcelona sacosta al ciutad i posa al seu abast dues rutes pels cementiris de Montjuc i Poblenou, els ms antics i carregats de memria individual i collectiva, simbologia i histria. La ruta de Montjuc carrer Mare de Du del Port, 56-58 08038 Barcelona Obert tot lany de 8.00 a 18.00 hores Visites guiades el 2n i 4t diumenge de cada mes a les 11.00 hores Un passeig pel cementiri de Poblenou avinguda Icria, s/n. 08005 Barcelona Obert tot lany de 8.00 a 18.00 hores Visites guiades el 1r i 3r diumenge de cada mes a les 10.30 en catal i a les 12.30 en castell

Accessibilitat parcial per a persones amb mobilitat reduda Certificaci de tipus UNE-EN ISO 15017

Beget (Pirineus)

Club Turisme Cultural - Directori

- 65

CCCB
carrer Montalegre, 5 08001 Barcelona Tel. 933 064 100 Fax 933 064 101 www.cccb.org globalcccb@cccb.org

Un centre cultural multidisciplinari dedicat al fenomen urb, amb un ampli programa dexposicions, msica, arts escniques, cinema, cursos, debats, conferncies i itineraris urbans. El CCCB ocupa ledifici rehabilitat de lantiga Casa Provincial de la Caritat, un hospici benfic creat lany 1802. Horaris De dimarts a diumenge d11.00 a 20.00 hores Dijous d11.00 a 22.00 hores Tancat dilluns no festius, 25 de desembre i 1 de gener Serveis Bar Restaurant Biblioteca Botiga

Accessibilitat total per a persones amb discapacitats fsiques

Centre Mir
carrer Major, 2 43300 Mont-roig del Camp Tel. 977 837 337 www.centremiro.com info@centremiro.com

Des del Centre Mir sofereix la possibilitat de fer un itinerari mironi, per 9 indrets on pint quadres i que resten sense grans canvis, sn els originals dels originals (quadres). s el 3MR: Mirar, Mir, Mont-roig. Horaris De dimarts a divendres, de 10.00 a 13.00 i de 17.00 a 20.00 hores Dissabte, d11.00 a 14.00 i de 17.00 a 20.00 hores Diumenge i festius, d11.00 a 14.00 hores Dilluns tancat Serveis Visites guiades en catal i castell Itinerari Mir pel terme municipal de Mont-roig del Camp Botiga

El Centre Mir es va crear el 2004 com un centre dinterpretaci de lobra de Joan Mir en relaci amb Mont-roig. Hi ha 22 reproduccions de quadres de la primera poca (del 1914 al 1923), entre daltres: La casa de la palmera (1918), Mont-roig: poble i esglsia (1919). La masia (1921-1922) o Terra llaurada (1923-1924). I un taps original: El llangardaix de les plomes dor (1989).

Accessibilitat total per a persones amb mobilitat reduda

Consell Regulador del Cam dels Bons Homes


carrer Pujada a Palau, 7 08695 Bag Tel. 938 244 861 www.camidelsbonshomes.com info@camidelsbonshomes.com

El cam dels Bons Homes s un itinerari senyalitzat que uneix el santuari de Queralt (Berga) i el castell de Montsegur (AriejaFrana). Es tracta duna ruta natural, que permet recuperar la histria duna de les cultures ms influents de ledat mitjana, el catarisme, i la seva influncia en el mn de les creences, lart, la literatura i el pensament. Activitats i serveis Rutes a peu, a cavall, en BTT i en cotxe Oficina dinformaci de la ruta Allotjaments i restaurants Guies especialitzats Visites als recursos culturals de la ruta Observaci de la flora i fauna

66 -

Club Turisme Cultural - Directori

CosmoCaixa
carrer Isaac Newton, 26 08022 Barcelona Tel. 932 126 050 Fax 932 537 473 www.laCaixa.es/ObraSocial savicosmocaixabcn@fundaciolacaixa.es

Amb una exposici permanent dedicada a levoluci de la matria, des dels orgens de lunivers fins a laparici de lhome a la Terra, ha desenvolupat un model dexposici temporal que relliga els grans temes de la cincia amb lactualitat quotidiana, mitjanant la combinaci dobjectes cientfics i experiments en viu. Horaris Obert de dilluns a diumenge, de 10 a 20 hores Tancat els dilluns excepte els festius i els de Setmana Santa, estiu i Nadal Tancat els dies 25 de desembre i 1 i 6 de gener

CosmoCaixa s un centre de la Fundaci la Caixa dedicat a la divulgaci cientfica i als temes mediambientals.

Serveis Visites guiades a les exposicions temporals Cafeteria-restaurant amb cuina prpia Llibreria-botiga Atenci al pblic en catal, castell, angls i francs

Accessibilitat total per a persones amb discapacitats fsiques Certificaci ISO 14001 de Medi Ambient

Espai Natural de Sant Miquel del Fai


apartat de correus 8 08182 Sant Feliu de Codines Tel. 938 658 008 Fax 938 656 420 www.santmiqueldelfai.net info@santmiqueldelfai.net

Entre els segles X i XIV Sant Miquel del Fai va acollir una important comunitat benedictina, que va deixar un llegat darquitectura romnica i gtica integrada en un paisatge espectacular de coves i penya-segats. Des de fa anys ha esdevingut un lloc de lleure i esbarjo per a famlies i grups. Les coves de Sant Miquel i les Tosques, o lespectacular saltant daigua del riu Tenes sn visita obligada. Horaris Segons calendari publicat a la pgina web Obert diumenges i festius, Setmana Santa i tot el mes dagost Tancat del 15 de desembre al 15 de gener Serveis Visites guiades tots els diumenges a les 13.00 hores

Visites audioguiades Reserves sota disponibilitat per a grups Tallers (programaci disponible al web) Escenificaci del conte del Ratpenat de Sant Miquel del Fai tots els diumenges i festius Lloguer despais Botiga rea de picnic rea infantil Bar Prquing

Fundaci Joan Mir


parc de Montjuc, s/n 08038 Barcelona Tel. 934 439 470 Fax 933 298 609 www.fundaciomiro-bcn.org info@fundaciomiro-bcn.org

Joan Mir va voler que la seva fundaci fos un centre destudis dart contemporani, dedicat a lart del segle XX i als joves creadors. Tamb s un punt de referncia en el camp de la msica experimental i de les arts escniques. Horaris Doctubre a juny, de dimarts a dissabte de 10.00 a 19.00 hores De juliol a setembre, de dimarts a dissabte de 10.00 a 20.00 hores Dijous, de 10.00 a 21.30 hores Diumenges i festius, de 10.00 a 14.30 hores Tancat els dilluns no festius, l1 de gener i el 25 i 26 de desembre Serveis Visites guiades Visites audioguiades en catal, castell, angls, francs, alemany i japons

Creada el 1975, la Fundaci Joan Mir presenta la collecci pblica ms important dobra de Joan Mir, un dels artistes ms originals i influents del segle XX.

Tallers Concerts destiu Espectacles infantils Botiga Llibreria Cafeteria-restaurant Lloguer despais

Accessibilitat total per a persones amb mobilitat reduda

Club Turisme Cultural - Directori

- 67

Fundaci Antoni Tpies


carrer Arag, 255 08007 Barcelona Tel. 934 870 315 Fax 934 870 009 www.fundaciotapies.org museu@ftapies.com

La fundaci compta amb una de les colleccions ms completes dobres dAntoni Tpies. A ms, organitza exposicions temporals, conferncies i cicles de cinema. Horaris De dimarts a diumenge, de 10.00 a 20.00 hores Tancat tots els dilluns, l1 i el 6 de gener i el 25 i 26 de desembre Serveis Visites guiades duna hora de durada en catal. Tamb castell, francs, itali i angls amb reserva prvia Visites audioguiades en catal, castell, angls i francs Activitats amb el servei educatiu, amb reserva prvia

La Fundaci Antoni Tpies, ubicada en un edifici modernista de lEixample barcelon, va ser creada el 1984 amb lobjectiu de promoure lestudi de lart modern i contemporani.

Activitats puntuals per a jornades especials, amb reserva prvia Botiga Biblioteca Lloguer despais Accessibilitat total per a persones amb mobilitat reduda

Fundaci Caixa Catalunya - La Pedrera


carrer Provena, 261-265 08008 Barcelona Tel. 902 400 973 / 902 202 138 (reserves) Fax 902 202 139 (reserves) www.fundaciocaixacatalunya.org fcc@funcaixacat.org

la recreaci dun pis burgs segons els models esttics de comenament de lpoca en qu es va construir la casa. Horaris Hivern: de novembre a febrer (ambds inclosos), de dilluns a diumenge, de 9.00 a 18.30 hores (accs fins a les 18.00 hores) Estiu: de mar a octubre (ambds inclosos), de dilluns a diumenge, de 9.00 a 20.00 hores (accs fins a les 19.30 hores) Tancat l1 i el 6 de gener, el 25 i 26 de desembre i una setmana durant el mes de gener per a tasques de manteniment Serveis Exposicions temporals i permanents Visites per a grups i escoles amb reserva prvia Visites audioguiades en catal, castell, basc, gallec, angls, francs, alemany, itali i portugus

La Casa Mil, coneguda popularment com la Pedrera, s la seu de la Fundaci Caixa Catalunya. Disposa duna sala dexposicions i auditori. La visita a la Pedrera comprn lEspai Gaud a les golfes, el terrat amb les impressionants xemeneies i la visita al pis de la Pedrera,

Lloguer despais Recursos per a persones amb discapacitats auditives i visuals Accessibilitat total per a persones amb mobilitat reduda

Fundaci Gala-Salvador Dal


torre Galatea, Pujada del Castell, 28 17600 Figueres Tel. 972 677 500 Fax 972 501 666 www.salvador-dali.org tmgrups@dali-estate.org pbgrups@dali-estate.org pllgrups@dali-estate.org La Casa-Museu de Portlligat ofereix un testimoni de lart de viure de Dal. Residncia i estudi, el pintor hi va desplegar la seva personalitat exuberant.

Horaris
Teatre-Museu Dal de Figueres De juliol a setembre: obert tots els dies de 9 a 20 hores Agost: visita nocturna de 22 a 1 hores (consultar dates al web) Octubre, maig i juny: obert de dimarts a diumenge de 9.30 a 18 hores De novembre a abril: obert de dimarts a diumenge de 10.30 a 18 hores Tancat: el 25 de desembre, l1 de gener i els dilluns no festius Castell Gala Dal de Pbol Obert del 15 de mar al 31 de desembre Consultar horaris al web Casa-Museu Salvador Dal de Portlligat Obert del 15 de mar al 6 de gener (Reserva dentrada obligatria) Consultar horaris al web

El Teatre-Museu Dal, construt sobre les restes de lantic teatre de Figueres, es presenta com una obra dart total dedicada al mn de Salvador Dal: des de les seves primeres creacions, abans dentrar en contacte amb els moviments davantguarda, fins a lpoca de maduresa. El Castell Gala Dal de Pbol, obert al pblic des del 1996, va ser concebut com un homenatge a Gala, esposa i musa de lartista. 68 Club Turisme Cultural - Directori

Serveis
Visites guiades per a grups en catal, castell, francs, angls, alemany i itali (segons disponibilitat) Botiga als tres museus Accessibilitat parcial per a persones amb mobilitat reduda

Fundaci Mies van der Rohe Barcelona


avinguda Marqus de Comillas, s/n 08038 Barcelona Tel. 934 234 016 Fax 934 263 772 www.miesbcn.com pavellomies@miesbcn.com

La Fundaci Mies van der Rohe t com a finalitat preservar i donar a conixer aquest edifici singular, fonamental en lobra de Mies van der Rohe. A ms, impulsa el debat, la difusi i la sensibilitzaci sobre temes darquitectura i urbanisme contemporanis. Horaris Obert tot lany, de dilluns a diumenge de 10.00 a 20.00 hores

El Pavell Mies van der Rohe, dissenyat amb motiu de lExposici Internacional de Barcelona de 1929, s un dels referents de larquitectura del segle XX.

Serveis Visites guiades gratutes per als visitants individuals en catal, castell i angls, els dimecres i divendres de 17.00 a 19.00 hores Visites guiades concertades per a grups, prvia reserva en catal, castell i angls Llibreria especialitzada en arquitectura Lloguer despais

Accessibilitat total per a persones amb mobilitat reduda

Fundaci Museu del Cinema


carrer Squia, 1 17001 Girona Tel. 972 412 777 Fax 972 413 047 www.museudelcinema.cat museu_cinema@ajgirona.org

Horaris De l1 doctubre al 30 dabril De dimarts a divendres de 10 a 18 hores Dissabtes de 10 a 20 hores Diumenges d11 a 15 hores De l1 de maig al 30 de setembre De dimarts a divendres de 10 a 20 hores Tancat dilluns no festius, 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener Serveis Visites guiades individuals en catal (no necessita reserva prvia): dissabtes a les 18 hores i diumenges a les 12 hores Botiga Biblioteca Lloguer despais Accessibilitat total per a persones amb mobilitat reduda

Un recorregut per la histria del cinema, des dels seus precedents ms antics: els jocs ptics, les primeres projeccions, cmeres i sistemes de projecci i tota la mitologia dels films que han fet somniar diverses generacions de persones arreu del mn.

Fundaci Palau
carrer Riera, 54 08393 Caldes dEstrac Tel. 937 913 595 Fax 937 912 751 www.fundaciopalau.cat fundaciopalau@fundaciopalau.cat

Al llarg de tot lany, la Fundaci Palau organitza exposicions temporals i activitats al voltant de lart i la literatura. Horaris A lestiu: d11 a 14 i de 17 a 20.30 hores (de dimarts a dissabte). Diumenges i festius: de 11 a 14 hores A lhivern: de 10.30 a 14 i de 16 a 19 hores (de dimarts a dissabte). Diumenges i festius: de 10.30 a 14 hores Serveis Visites guiades a les exposicions de la fundaci Visita guiada per Caldes dEstrac Ruta literria per Caldes dEstrac Tallers sobre diferents artistes per especialment Picasso, per a totes les edats Activitats familiars cada primer diumenge de mes

Poeta, narrador, assagista i un dels mxims especialistes mundials en lobra de Picasso, Josep Palau i Fabre (1917-2008) va reunir en la fundaci que duu el seu nom una collecci dobres de Picasso, pintura catalana, una biblioteca especialitzada i un important fons documental.

Guia especial per a persones amb mobilitat reduda Lloguer despais Botiga Biblioteca Cafeteria Accessibilitat total per a persones amb mobilitat reduda

Club Turisme Cultural - Directori

- 69

Fundaci Monjos Budistes Sakya Tashi Ling


Parc Natural del Garraf, Palau Novella 08818 Olivella Tel. 902 503 353 Fax 937 432 363 www.monjesbudistas.org garraf@monjesbudistas.org

Horaris De dimarts a diumenge i festius, d11.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00 hores Tancat els dilluns no festius i del 24 de desembre al 8 de gener Serveis Visites en grups de 5 a 25 persones per torn Visites audioguiades en catal, castell, angls, francs, itali i alemany Reserva prvia recomanable per a grups Tallers de relaxaci, meditaci, budisme i reiki Artesania Refectori - menjador de la comunitat Refugi (servei de cafeteria) Conferncies de meditaci

El monestir budista del Garraf presenta una exposici dedicada a la histria del budisme, des del temps del buda Shakyamuni, el buda histric, fins a lactualitat: els orgens, les escoles, els smbols i les manifestacions artstiques, en un clima de recolliment i meditaci.

Fundaci Roses Histria i Natura


avinguda de Rhode, s/n 17480 Roses Tel. 972 151 466 Fax 972 151 150 www.rosesfhn.org info@laciutadella.cat

Horaris Hivern, de 10.00 a 18.00 hores Estiu, de 10.00 a 20.00-21.00 hores Tancat els dilluns doctubre a maig i els diumenges i festius tarda de novembre a febrer Serveis Visita guiada a la ciutadella i el museu en catal, castell, francs i angls Lloguer despais Botiga Cafeteria amb espai Wi-Fi

Accessibilitat total al museu i parcial al monument per a persones amb mobilitat reduda

LEspai Cultural La Ciutadella presenta levoluci histrica de Roses, des de lantiguitat fins als temps moderns: la presncia grega i romana, el llegat visigtic, lpoca medieval. El recorregut es completa amb una visita a lesglsia romnica de Santa Maria i a la fortalesa renaixentista.

Fundaci Vila Casas


www.fundaciovilacasas.org

Espai dart contemporani Can Mario


Situat en una antiga fbrica de suro de principi del segle XX, que ocupa un espai de dos mil metres quadrats, presenta la collecci descultura dart contemporani de la Fundaci Vila Casas.

Espai VolART
LEspai VolART presenta anualment exposicions temporals dartistes de la collecci dart de la Fundaci Vila Casas. La biblioteca cont el llegat bibliogrfic de Joan Brossa i el fons documental de la fundaci.

Palau Solterra
Un edifici del segle XV amb el fons de fotografia contempornia de la Fundaci Vila Casas. Durant els mesos destiu, shi organitzen concerts de msica de cambra.

Horaris
Hivern: del 16 de setembre al 14 de juny, dissabtes d11.00 a 14.00 i de 16.30 a 20.30 hores. Diumenges i festius d11.00 a 14.00 hores Tancat del 10 al 31 de desembre Estiu: del 15 de juny al 15 de setembre, de dilluns a diumenge, de 17.00 a 21.30 hores Tancat dimarts

Horaris Horaris
De dimarts a divendres, de 17.00 a 20.30 hores. Dissabte, d11.00 a 14.00 i de 17.00 a 20.30 hores. Dilluns, diumenges i festius tancat Hivern: del 16 de setembre al 14 de juny, dissabte d11.00 a 14.00 i de 16.30 a 20.30 hores. Diumenges i festius d11.00 a 14.00 hores. Tancat del 10 al 31 de desembre Estiu: del 15 de juny al 15 de setembre, de dilluns a diumenge, de 17.00 a 21.30 hores. Tancat dimarts

Serveis Visites guiades Botiga Llibreria

Serveis Visites comentades per al pblic Tallers per a escoles (cal reserva prvia) Botiga Biblioteca

Serveis Visites guiades Llibreria Botiga

70 -

Club Turisme Cultural - Directori

Junta Constructora del Temple de la Sagrada Famlia


carrer Mallorca, 401 08013 Barcelona Tel. 932 073 031 / 934 572 284 (reserves) Fax 934 761 010 www.sagradafamilia.org informa@sagradafamilia.org

Horaris Doctubre a mar, de 9.00 a 18.00 hores Dabril a setembre, de 9.00 a 20.00 hores 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener, de 9.00 a 14.00 hores El Temple de la Sagrada Famlia s ledifici ms conegut dAntoni Gaud i el que ms identifica Barcelona arreu del mn. En la seva construcci, Gaud hi dedic ms de quaranta anys de la seva vida. Posteriorment, diversos arquitectes han continuat els treballs a partir del projecte original. Serveis Visites guiades en catal, castell i angls Audioguies en catal, castell, francs, angls, alemany i itali

Reserva obligatria per a les visites de grups Fitxes didctiques per a escolars Botiga Accessibilitat parcial per a persones amb mobilitat reduda Accessibilitat parcial per a persones amb discapacitats auditives i visuals

La Ruta del Cister


carrer de Sant Josep, 18 43400 Montblanc Tel. 977 861 232 www.larutadelcister.info info@larutadelcister.info

La Ruta del Cister est formada per seixantacinc municipis de les comarques de lAlt Camp, la Conca de Barber i lUrgell. Desenvolupats al voltant de tres monestirs de lorde cistercenc, que es van crear a Catalunya al segle XII: el Monestir de Santes Creus, el Monestir de Vallbona de les Monges i el Monestir de Poblet. Patrimoni, paisatge, gastronomia, artesania, histria i tradici.

Horaris (consultar el web) www.larutadelcister.info Serveis Cicle de concerts estival de La Ruta del Cister Trekorientaci a la Ruta del Cister Altres serveis i reserves, consultar el web

LAqurium de Barcelona
Moll dEspanya del Port Vell, s/n 08039 Barcelona Tel. 932 217 474 Fax 932 219 226 www.aquariumbcn.com info@aquariumbcn.com events@aquariumbcn.com

LAqurium de Barcelona s un centre dedicat a la vida al fons del mar, amb ms donze mil exemplars danimals marins. s el ms important del mn dedicat als ecosistemes mediterranis. Disposa tamb duna zona tropical, un oceanari, el Planeta Aqua i lespai Explora que ofereixen diverses possibilitats de descoberta per a famlies i grups. Venda dentrades Hivern: doctubre a maig, de dilluns a divendres, de 9.30 a 21.00 hores Diumenge i festius, de 9.30 a 21.30 hores Estiu: juny i setembre, de dilluns a diumenge, de 9.30 a 21.30 hores. Juliol i agost, de 9.30 a 23.00 hores Obert tot lany fins a una hora abans del tancament Serveis Visita guiada per a grups (amb reserva prvia obligatria) Activitats escolars Activitats familiars els caps de setmana Botiga Restaurant Lloguer despais Possibilitat dorganitzar sopars i cctels Accessibilitat total per a persones amb mobilitat reduda
Club Turisme Cultural - Directori - 71

Pepe Navarro

Lany 2010 est previst enllestir les voltes del creuer i de labsis, sobre les quals sha daixecar la torre central de 170 metres dalada. Visitar el temple permet contemplar en directe el procs constructiu duna gran catedral contempornia.

Jaciment i Centre dInterpretaci del Camp de les Lloses de Tona


carrer Pau Casals, 2 08551 Tona Tel. 938 125 234 www.campdeleslloses.cat campdeleslloses@e-tona.net

La collecci arqueolgica cont elements de la vida quotidiana, objectes rituals i numismtica. Horaris Dimarts i dijous, de 10.00 a 13.00 i de 15.00 a 18.00 hores Dissabtes i diumenges, de 10.00 a 14.00 hores Altres dies de la setmana (cal concertar) Tancat els dilluns, dimecres i divendres no concertats Serveis Visita guiada al museu i jaciment en castell i catal (angls i francs, cal concertar) Visita guiada amb tallers opcionals en castell i catal (angls i francs, cal concertar)

Parem la taula a la romana: Activitat sobre la vida quotidiana dedicada a lalimentaci en el context ibric i rom Botiga Accessibilitat parcial per a persones amb mobilitat reduda Certificaci de qualitat SICTED

El Camp de les Lloses de Tona s un assentament hum preibric, excavat i recuperat al llarg del segle XX, que compta amb un centre de documentaci sobre la vida en els temps antics, abans i desprs de la conquesta romana.

Mn St Benet
cam de Sant Benet, s/n 08272 Sant Fruits del Bages Tel. 938 759 400 Fax 938 759 423 www.monstbenet.com comercial@monstbenet.com visites@monstbenet.com

La Fundaci Alcia hi t la seu. s un centre dedicat a la investigaci tecnolgica sobre cuina i a la divulgaci dels bons hbits alimentaris. Hi ha tres restaurants (entre ells LAngle, liderat pel reconegut cuiner Jordi Cruz) i lHotel Mn, de quatre estrelles. Venda dentrades De 10.00 a 18.00 hores Tancat l1 de gener i el 25 de desembre Serveis Hotel Mn (4 estrelles) Visites guiades en catal, castell, angls i francs Reserva recomanada per a visites individuals i obligatria per a grups Tallers familiars de cuina Tallers gastronmics per a adults Tallers de diferents temtiques Guia per a visitants amb discapacitat auditiva Lloguer despais Botiga Restaurant Accessibilitat total per a persones amb mobilitat reduda

Els visitants del Mn St Benet tenen loportunitat de conixer com era la vida quotidiana en un monestir benedict grcies a una museologia innovadora.

Montserrat
monestir de Montserrat, s/n 08199 Montserrat www.montserratvisita.com reserves@larsa-montserrat.com comercial@larsa-montserrat.com

La muntanya de Montserrat acull la baslica de la patrona de Catalunya i un monestir benedict amb una llarga tradici en el camp de la cultura, conegut mundialment per la seva Escolania, un dels cors infantils ms antics dEuropa. El museu, un dels ms importants de Catalunya, presenta una valuosa collecci darqueologia bblica, art catal i art del segle XX, amb obres de Picasso i Dal, entre daltres. La muntanya ofereix, a ms, la possibilitat de practicar el senderisme i els esports de muntanya. Horaris De 9.00 a 20.00 hores Serveis Visites guiades als exteriors del santuari, el Museu de Montserrat i lEspai Audiovisual, amb una durada de 3 hores

Visites amb audioguies en catal, castell, angls, francs i alemany Serveis de restauraci, dallotjament, visites guiades i reserva dentrades per fer visites lliures Accessibilitat parcial per a persones amb mobilitat reduda

72 -

Club Turisme Cultural - Directori

Monumenta
carrer Provena, 201, local 08008 Barcelona Tel. 934 513 605 www.monumenta.info apcecc@monumenta.info info@monumenta.info

Monumenta s la marca amb qu es presenta un grup de socis de lAssociaci de Propietaris de Castells i Edificis Catalogats de Catalunya, que vetlla per la recuperaci, conservaci i manteniment dels seus edificis histrics i que veu en la realitzaci duna activitat turstica professional una forma de sostenibilitat de ledifici. Hotels, hotels rurals, restaurants, celebracions, events, concerts, activitats culturals o esportives, visites, rutes

Castells, masies, cases modernistes, gtiques, urbanes o rurals Sn algunes de les propostes que el convidem a reservar Sempre en el marc dun edifici catalogat per gaudir de la histria. Tota la informaci detallada a www.monumenta.info

Museu dArqueologia de Catalunya - MAC


passeig de Santa Madrona, 39-41 08038 Barcelona Tel. 934 246 577 Fax 934 245 630 www.mac.cat difusiomac.cultura@gencat.cat

El MAC coordina tamb dos projectes de turisme cultural, la Ruta dels Ibers i la Ruta de lArt Rupestre, que inclou un conjunt de pintures de fa ms de 8.000 anys que formen part del Patrimoni Mundial de la UNESCO. Horaris Consultar els horaris de cada museu i jaciment al web Serveis Visites guiades per a grups (cal reserva) Visites teatralitzades Tallers didctics Escenificacions histriques Conferncies Activitats didctiques per a escolars Organitzaci dactivitats gratutes per a tots els pblics Lloguer despais

El Museu dArqueologia de Catalunya (MAC) t com a objectiu conservar, investigar i difondre els vestigis arqueolgics que illustren levoluci histrica de Catalunya, des de la prehistria fins a lpoca medieval. Disposa donze seus repartides per tot Catalunya.

Museu dArt Contemporani de Barcelona MACBA


plaa dels ngels, 1 08001 Barcelona Tel. 934 120 810 Fax 934 124 602 Reserva dentrades: 934 121 413 www.macba.es

Horaris De dilluns a divendres d11 a 19.30 hores (del 24 de juny fins al 23 de setembre) d11 a 20 hores Dissabtes de 10 a 20 hores Diumenges i festius de 10 a 15 hores 25 de desembre, 1 de gener, dimarts no festius, tancat Serveis Llibreria La Central del MACBA (horari del museu) Centre dEstudis i Documentaci del MACBA Accessibilitat total per a persones amb mobilitat reduda

Des de la seva creaci, el MACBA ha esdevingut un punt de referncia de lart contemporani internacional, amb un estil propi que combina els artistes de les darreres promocions amb exposicions temtiques i retrospectives dels creadors que han contribut a modelar la sensibilitat del nostre temps.

Club Turisme Cultural - Directori

- 73

Museu dArt de Girona


carrer Pujada de la Catedral, 12 17004 Girona Tel. 972 203 834 Fax 972 227 595 www.museuart.com museuart_girona.cultura@gencat.cat

Horaris De dilluns a divendres de 10.00 a 19.00 hores (de mar a setembre) De dilluns a divendres de 10.00 a 18.00 hores (doctubre a febrer) Diumenges i festius, de 10.00 a 14.00 hores Tancat l1 i el 6 de gener i el 25 i 26 de desembre Serveis Accessibilitat parcial a persones amb discapacitats fsiques i visuals Visites guiades amb reserva prvia Audioguies en castell Botiga Cafeteria Biblioteca Centre de documentaci

Accessibilitat total per a persones amb mobilitat reduda Certificaci de qualitat ISO 9000/2001

Installat al lantic Palau Episcopal, un dels edificis ms notables del patrimoni arquitectnic de la ciutat, el Museu dArt de Girona presenta una collecci dart medieval, objectes de vidre, cermica i llibres miniats, que sn el testimoni de lesplendor de Girona i del seu bisbat.

Museu Nacional de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya - mNACTEC


rambla dgara, 270 08221 Terrassa Tel. 937 368 966 Fax 937 800 192 www.mnactec.cat difusio.mnactec@gencat.cat

i la tcnica actual mitjanant colleccions permanents i exposicions temporals. La seu central es troba a Terrassa, en una antiga fbrica txtil destil modernista, construda entre 1907 i 1909 per larquitecte Llus Muncunill, que est considerada com una de les edificacions industrials ms belles dEuropa. A ms, disposa de diverses seus distribudes per Catalunya on es poden contemplar antics procediments industrials. Horaris De dimarts a divendres, de 10.00 a 19.00 hores Dissabte, diumenge i festius, de 10.00 a 14.30 hores Juliol i agost, de 10.00 a 14.30 hores Tancat els dilluns no festius, l1 i el 6 de gener i el 25 i 26 de desembre

Serveis Exposicions permanents i temporals Visites guiades en castell, angls i francs Visites en grup amb reserva prvia (consultar web) Botiga Restaurant La Terrassa del Museu Punt dinformaci turstica Accessibilitat total per a persones amb mobilitat reduda

El mNACTEC t com a finalitat preservar el patrimoni cientfic i tcnic de Catalunya, donar a conixer el procs dindustrialitzaci i difondre els coneixements de la cincia

Museu dHistria de Catalunya


plaa de Pau Vila, 3 08003 Barcelona Tel. 932 254 700 / 932 254 244 Fax 932 254 758 www.mhcat.cat mhc.cultura@gencat.cat

Objectes i documents originals, recreacions histriques i equipaments audiovisuals i informtics ajuden a comprendre la vida quotidiana en les diferents poques. Horaris De dimarts a dissabte, de 10.00 a 19.00 hores. Dimecres fins a les 20.00 hores Diumenges i festius, de 10.00 a 14.30 hores Tancat els dilluns no festius, el 25 i 26 de desembre i l1 i el 6 de gener Serveis Nova exposici Catalunya.cat, sobre la Catalunya del 1980 al 2007 Visites guiades per a adults individuals, sense reserva prvia, els diumenges i festius, a les 12.00 hores a la segona planta i a les 13.00 hores a la tercera Visites guiades en castell, francs i angls per a grups amb reserva prvia

Cal reserva prvia per a grups dadults i escolars tots els dies dobertura al pblic Lloguer despais Botiga-llibreria Cafeteria-restaurant Biblioteca Accessibilitat total per a persones amb mobilitat reduda

Lexposici permanent del Museu dHistria de Catalunya presenta un itinerari interactiu a travs de la histria de Catalunya, des de la prehistria fins a lactualitat.

74 -

Club Turisme Cultural - Directori

Museu dHistria de la Ciutat de Girona


carrer de la Fora, 27 17004 Girona Tel. 972 222 229 Fax 972 206 989 www.ajuntament.gi/museuciutat museuciutat@ajgirona.org

civil, la postguerra i la transici democrtica, en els darrers anys del segle XX. Horaris De dimarts a dissabte, de 10.00 a 14.00 i de 17.00 a 19.00 hores Diumenges i festius, de 10.00 a 14.00 hores (exposicions temporals tamb tardes) Tancat dilluns no festius, 1 i 6 de gener i 25 i 26 de desembre Serveis Visites temtiques guiades en catal i castell Visites guiades i itineraris per la ciutat en angls, francs, itali, alemany i rus Tallers Itineraris per la ciutat Activitats teatralitzades Botiga Accessibilitat parcial per a persones amb mobilitat reduda

El Museu dHistria de la Ciutat ocupa diferents espais de lantic convent caputx de Sant Antoni, del segle XVIII, al barri vell de Girona. Presenta una panormica de la vida de la ciutat des del segle I aC fins a la guerra

Museu Episcopal de Vic


plaa bisbe Oliba, 3 08500 Vic Tel. 938 869 360 Fax 938 869 361 www.museuepiscopalvic.com informacio@museuepiscopalvic.com

Horaris De dimarts a divendres, de 10.00 a 19.00 hores (dabril a setembre) De dimarts a divendres, de 10.00 a 13.00 i de 15.00 a 18.00 hores (doctubre a mar) Dissabtes, de 10.00 a 19.00 hores Diumenges i festius, de 10.00 a 14.00 hores Tancat dilluns no festius, 25 i 26 de desembre, 1 i 6 de gener i diumenge de Pasqua Serveis Visita comentada gratuta Visites concertades per a grups en catal, castell, francs i angls Programa dactivitats educatives (reserva prvia) Activitats familiars els diumenges Lloguer despais Botiga

Les colleccions dart medieval del Museu Episcopal de Vic sn un punt de referncia de lart romnic i gtic europeu. A ms, el Museu Episcopal de Vic s un centre cultural que organitza exposicions temporals, conferncies, cicles, cursos, visites guiades i una mplia oferta dactivitats educatives.

Accessibilitat total per a persones amb mobilitat reduda Certificaci de qualitat SICTED

Museu Martim de Barcelona


avinguda de les Drassanes, s/n 08001 Barcelona Tel. 933 429 920 www.mmb.cat m.maritim@diba.cat

Horaris De dilluns a diumenge, de 10.00 a 20.00 hores, venda dentrades fins a les 19 hores Tancat l1 i el 6 de gener i el 25 i el 26 de desembre Serveis Visita guiada en catal Visita amb guies multimdia en catal, castell, francs, angls, itali, alemany i japons Tallers per a tota la famlia Lloguer despais (espais.mmaritim@diba.cat) Botiga Cafeteria Restaurant Biblioteca Servei de signoguies per a persones amb discapacitats auditives

El Museu Martim de Barcelona aplega un conjunt de colleccions que illustren la cultura martima catalana i ajuden a comprendre el com i el perqu de la relaci dels catalans amb el mar. Hi destaca la reproducci a escala natural de la Galera Reial de Joan dustria a la batalla de Lepant. Lexposici sestn a les aiges del port, on hi ha amarrat el pailebot Santa Eullia, un vaixell de 1918.

Accessibilitat total per a persones amb mobilitat reduda

Club Turisme Cultural - Directori

- 75

Museu Nacional dArt de Catalunya - MNAC


Palau Nacional parc de Montjuc 08038 Barcelona Tel. 936 220 376 (informaci) / 936 220 360 (oficines) Fax 936 220 374 www.mnac.cat mnac@mnac.cat

Hi trobem obres dartistes com ara El Greco, Velzquez, Fortuny, Gaud, Casas, Juli Gonzlez, Dal o Picasso. Horaris De dimarts a dissabte, de 10.00 a 19.00 hores Diumenges i festius de 10.00 a 14.30 hores Tancat l1 de gener, l1 de maig, el 25 de desembre i els dilluns no festius Serveis Visites guiades gratutes per al pblic individual en catal i castell Visites guiades per a grups, amb reserva prvia, en catal, castell, angls i francs (grups@mnac.cat) Audioguies en catal, castell, angls, francs, itali, alemany i japons Tallers per a escoles Tallers per a collectius amb diferents discapacitats, amb risc dexclusi social i infants amb necessitats especials Prstec de cadires de rodes i cotxets per a infants Lloguer despais (lloguer.espais@mnac.cat) Biblioteca Cafeteria Restaurant Accessibilitat total per a persones amb mobilitat reduda

El MNAC ofereix un viatge de mil anys dart: de la collecci dart romnic ms important dEuropa al modernisme i les avantguardes. Cal destacar tamb les colleccions dart gtic, Renaixement i barroc, dibuixos, gravats, cartells, fotografia i numismtica.

Palau Mox - Barcelona


plaa Sant Just, 4 08002 Barcelona Tel. 933 152 238 Fax 933 198 460 www.palaumoxo.com info@palaumoxo.com

Construt el 1770 al bell mig del barri gtic per un dels mestres dobres que va treballar a la catedral de Barcelona, permet aproparse a la manera de viure duna antiga famlia barcelonina. Serveis Visites guiades duna hora de durada en catal, castell i angls Reserves per a grups a partir de 10 persones Concerts, sopars de gala, reunions, cctels i berenars Ascensor

Accessibilitat parcial per a persones amb mobilitat reduda

Parc Cultural de la Muntanya de Sal


carretera de la Mina, s/n 08261 Cardona Tel. 938 692 475 Fax 938 692 701 www.salcardona.com informacio@salcardona.com

La histria, la geologia, la mineralogia i la botnica en el context de lexplotaci que lhome ha fet de la sal des del neoltic fins a lpoca industrial. Horaris De dimarts a divendres, de 10.00 a 15.00 hores (dues visites individuals: 11.30 i 13.30 hores) Dissabtes i diumenges, de 10.00 a 18.00 hores (visites cada 30 o 45 minuts). Festius, cal consultar Tancat els 15 i 16 de setembre, 4 de desembre, del 22 de desembre al 16 de gener Serveis Baixada amb 4x4 a la Muntanya de Sal i recorregut a peu, amb casc i guia a les galeries interiors

La visita a la Muntanya de Sal ofereix la possibilitat de conixer els afloraments salins de Cardona i el singular patrimoni natural i material que fan daquest lloc un indret nic al mn.

Recorregut lliure per les antigues installacions mineres rea museogrfica a laire lliure Artesania en sal Audiovisuals Tallers de sal, minerals, laboratori Gimcana histrica Visita guiada al Centre Histric de Cardona Visita guiada al castell de Cardona Lloguer despais

76 -

Club Turisme Cultural - Directori

Patronat Municipal Call de Girona


carrer Fora, 8 17004 Girona Tel. 972 216 761 Fax 972 214 618 www.ajgirona.org/call callgirona@ajgirona.org

Seu del Museu dHistria dels Jueus i de lInstitut dEstudis Nahmnides, que ofereix als visitants una mplia gamma dactivitats i serveis. Horaris De maig a octubre, de 10.00 a 20.00 hores De novembre a abril, de 10.00 a 18.00 hores Diumenges i festius, de 10.00 a 15.00 hores Tancat el 25 i 26 de desembre i l1 i 6 de gener Serveis Tots els caps de setmana del 4 de juliol al 15 de setembre, visites guiades en catal i castell, d11.30 a 13.00 hores Nits al Call - Concerts tots els dijous dagost a les 22.00 hores Activitats infantils tots els dimecres de juliol i agost a les 18.30 hores

El Centre Bonastruc a Porta, situat al cor del call, t com a objectiu recuperar i valorar lherncia jueva a Girona, a Catalunya i a Espanya.

Botiga Lloguer despais Consultar programaci i reserves al web Accessibilitat parcial per a persones amb mobilitat reduda

Poble Espanyol de Montjuc, SAU


avinguda Marqus de Comillas, 13 08038 Barcelona Tel. 935 086 300 Fax 935 086 333 www.poble-espanyol.com info@poble-espanyol.com inforeserva@poble-espanyol.com

Horaris Dilluns, de 9.00 a 20.00 hores De dimarts a dijous, de 9.00 a 2.00 hores Divendres, de 9.00 a 4:00 hores Dissabte, de 9.00 a 5.00 hores Diumenge, de 9.00 a 0.00 hores Obert tot lany Serveis Visita arquitectnica en catal, castell, angls, francs i alemany Visita animada en catal, castell, angls i francs Nordic walking Servei daudioguia en catal, castell, angls, francs i itali Visita gimcana per a estudiants i famlies Programa dactivitats educatives i dactivitats destiu Activitats familiars tots els diumenges 22 botigues
Joan Marino Poble Espanyol

Un dels llegats ms importants que va deixar lExposici Internacional de 1929 a la muntanya de Montjuc, un museu arquitectnic a laire lliure que reprodueix 117 edificis i espais pblics dEspanya. Grcies a les seves activitats artesanes i a una mplia oferta de lleure, ha esdevingut el cinqu lloc ms visitat de la ciutat de Barcelona.

14 restaurants 2 restaurants-espectacle 3 discoteques 40 tallers darts i oficis

Accessibilitat parcial per a persones amb mobilitat reduda

Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya - XATIC


plaa Freixa i Argem s/n (Masia Freixa) 08224 Terrassa Tel. 937 397 421 Fax 937 368 593 www.xatic.cat info@xatic.cat gerencia@xatic.cat

La Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya s una associaci de 20 municipis que t com a objectiu donar a conixer i promocionar el turisme industrial. La XATIC ha organitzat rutes dedicades a la industrialitzaci, les colnies txtils, el modernisme industrial, amb museus i centres dinterpretaci.

Club Turisme Cultural - Directori

- 77

FESTIVALS, MSICA I TEATRE

Associaci La Passi dOlesa de Montserrat


carrer Anselm Clav, 109 08640 Olesa de Montserrat Tel. 937 781 009 Fax 937 785 181 www.lapassio.cat info@lapassio.cat

La Passi dOlesa, que recrea la passi i mort de Jesucrist, es representa des de 1538. Hi intervenen de manera desinteressada un miler de participants entre actors, msics i tcnics. Es representa al Nou Teatre de la Passi, un modern equipament amb capacitat per a 1.499 persones. Horaris Temporada, del mes de mar al mes de maig Serveis Bar Botiga Visita, prvia reserva, del teatre on es duu a terme la representaci Accessibilitat total per a persones amb mobilitat reduda

Consorci de lAuditori i OBC


carrer Lepant, 150 08013 Barcelona Tel. 932 479 300 / 932 479 301 www.auditori.cat info@auditori.cat

Ledifici, obra de Rafael Moneo, combina la sbria modernitat externa amb la comoditat i lexcellncia acstica, minuciosament estudiada, de les seves tres sales de concerts. LAuditori s, a ms, seu de lEscola Superior de Msica i del Museu de la Msica. Dates de la temporada Temporada de setembre a juliol (consultar programaci al web)

Msica simfnica, de cambra, msica antiga, coral, msica moderna i msiques del mn: lAuditori de Barcelona s un punt de referncia indispensable per als amants de la msica.

Serveis Museu de la Msica Bar Restaurant desprs dels concerts simfnics Aparcament Membre de lECHO

Accessibilitat total per a persones amb mobilitat reduda

Festival Castell de Peralada


carrer del Castell s/n 17491 Peralada Tel. 935 038 646 / 972 538 292 www.festivalperalada.com info@festivalperalada.com taquilla@festivalperalada.com

Un dels esdeveniments musicals ms populars de Catalunya, una cita habitual a lestiu. La programaci combina els intrprets catalans amb artistes internacionals, els creadors ja consagrats i les noves figures emergents. Dates de la temporada De mitjan de juliol a mitjan dagost Serveis Bar Restaurant Botiga Museus Accessibilitat parcial per a persones amb mobilitat reduda

78 -

Club Turisme Cultural - Directori

Joventuts Musicals de Torroella de Montgr


carrer Onze de Setembre, 2 17257 Torroella de Montgr Tel. 972 760 605 Fax 972 760 648 www.festivaldetorroella.com info@joventutsmusicals.com

El Festival de Msiques de Torroella de Montgr es va iniciar lany 1908 i se celebra cada any des de mitjan de juliol fins al final dagost a lesglsia de Sant Gens, el Palau Solterra i la plaa de la Vila. Leix central de la programaci s la msica clssica occidental. En els darrers anys el festival sha obert a la msica popular i a les msiques del mn. Dates de la temporada De mitjan juliol a final dagost Serveis Bar Programaci del festival al web Venda dentrades a travs del telfon 972 761 098 Accessibilitat parcial per a persones amb mobilitat reduda

Schubertada a lIlla i Schubertada a Vilabertran


carrer Marina, 164 pral. 3a 08013 Barcelona Tel. 932 449 050 / 972 500 117 Fax 932 659 080 www.schubertiada.com (Barcelona) info@jmspain.org www.schubertiadavilabertran.cat (Vilabertran) info@jmfigueres.cat

LAssociaci Franz Schubert i Joventuts Musicals de Figueres organitzen, anualment, les schubertades de lIlla Diagonal i Vilabertran. Les schubertades recreen les reunions que Franz Schubert mantenia amb els seus amics. Shi ofereixen recitals de lied i msica de cambra amb artistes nacionals i internacionals de primer nivell. Dates de la temporada Schubertada a lIlla: temporada dabril a desembre Schubertada a Vilabertran: temporada dagost a setembre

Serveis Schubertada a lIlla: xerrades prvies al concert el mateix dia a les 19.30, al Frum de la FNAC de lIlla Diagonal. Accs lliure Accessibilitat total a Barcelona Accessibilitat parcial a Vilabertran per a persones amb mobilitat reduda

Matar Crulla de Cultures


08302 Matar Tel. 937 983 632 Fax 937 986 764 www.cruilladecultures.com correu@cruilladecultures.com

Un festival de msica dautor, allunyat de la rutina. Crulla de Cultures s un esdeveniment artstic que ofereix als espectadors la possibilitat de descobrir abans que ning les noves propostes de la msica actual. Dates de la temporada A partir del 23 de juny i durant 4 setmanes Serveis Bar Accessibilitat a persones amb discapacitats fsiques

Club Turisme Cultural - Directori

- 79

ALLOTJAMENT

CONCATUR
carrer Balmes, 6, 2n 17002 Girona Tel. 972 226 015 Fax 972 225 043 www.ecoturismecatalunya.com info@ecoturismecatalunya.com concatur@ecoturismecatalunya.com

La Confederaci Catalana dAgroturisme i Turisme Rural, CONCATUR, va ser creada amb la finalitat de desenvolupar i promoure el turisme rural i lagroturisme mitjanant la gesti de cases rurals. Actualment, compta amb prop de 600 cases confederades i ms de 5.000 places distribudes per les diferents zones de Catalunya: costa, interior i Pirineus. Obert tot lany en dependncia de cada establiment Serveis Diferents tipologies de turisme rural i agroturisme en funci de la casa i el seu entorn natural Visites guiades Activitats i tallers

Costa Brava Verd Hotels


carretera de Palams, km 328 17253 Vall-Llobrega Tel. 972 600 034 / 972 600 035 Fax 972 600 112 www.reservashoteles.net rh@grupcostabravacentre.com

La cadena Costa Brava Verd Hotels disposa de 80 hotels a les comarques representats per tres marques. Costa Brava aplega els hotels de la costa. Blau Verd, els de ciutat i dinterior. I Petits Grans Hotels, hotels amb encant, de no ms de dotze habitacions. Tots ofereixen als seus clients un tracte familiar i molt proper. Des de fa 18 anys Costa Brava Verd Hotels organitza paquets de senderisme, cicloturisme, cultura i gastronomia. Molts dels seus establiments tenen certificacions de qualitat: tipus Q, ISO o el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental. Categoria: 80 hotels, de 5* a 2* Nombre dhabitacions: 2.925 (total) Serveis Nits dhotel ms entrades als museus Dal (Figueres, Portlligat, Pbol) Accessibilitat total per a persones amb mobilitat reduda

Ruta romnica de 4 nits (Girona, St. Joan de les Abadesses, Sta. Maria de Ripoll, Besal i Beget) Restaurants Spa Compra de paquets i ofertes en lnia

Derby Hotels Collection


Hotel Derby 4* carrer Loreto, 21. 08029 Barcelona Tel. 933 223 215 / Fax 934 100 862 derby@derbyhotels.com Hotel Astoria 3* carrer Pars, 203. 08036 Barcelona Tel. 932 098 311 / Fax 932 023 008 astoria@derbyhotels.com Hotel Balmes 3* carrer Mallorca, 216. 08008 Barcelona Tel. 934 511 914 / Fax 934 510 049 balmes@derbyhotels.com

Hotel Claris 5* GL carrer Pau Claris, 150. 08008 Barcelona Tel. 934 876 262 / Fax 932 157 970 claris@derbyhotels.com Hotel Granados 83 4* Sup. carrer Enric Granados, 83. 08008 Barcelona Tel. 934 929 670 / Fax 934 929 690 granados83@derbyhotels.com Hotel Gran Derby *Sup. carrer Loreto, 28. 08029 Barcelona Tel. 934 452 544 / Fax 934 196 820 granderby@derbyhotels.com

LAntic Egipte i lndia, lesplendor de la civilitzaci grecoromana, els colors dels klims turcs, la mgia de les escultures africanes, el simbolisme de lart contemporani, lespiritualisme de lart de Papua Nova Guinea, sintegren en la decoraci dels edificis i permeten al visitant conviure amb lart. Categoria: de 3* a 5* GL Nombre dhabitacions: 568 (total) Obert tot lany Serveis Bar Restaurant Paquets i ofertes en lnia a www.derbyhotels.com Hotels-museu Sales per a reunions i esdeveniments

Els hotels Derby sn espais nics i amb personalitat prpia, decorats amb peces dart per crear una atmosfera especial. Situats al centre de Barcelona, al cor de la ciutat cultural i financera, sn el lloc perfecte per fer estades doci, negocis o compres.

80 -

Club Turisme Cultural - Directori

Hotel Mas Passamaner


cam de la Serra, 52 43470 la Selva del Camp Tel. 977 766 333 Fax 977 776 336 www.maspassamaner.com comercial@maspassamaner.com

Un hotel monumental, projectat als anys vint per larquitecte Llus Domnech i Montaner, amb un jard darbres centenaris i envoltat de camps de conreu. Categoria: 5* Nombre dhabitacions: 26 (una adaptada) Obert tot lany Serveis Restaurant gastronmic La Gigantea Zona Spa Wellness Pistes de tennis i pdel Heliport Activitats a laire lliure (4x4, quads, cates, teambuilding...)

El Montany Resort & Spa


avinguda Montseny s/n 08553 Seva Tel. 938 840 606 Fax 938 840 558 www.elmontanya.com reservas@elmontanya.com

Dos hotels construts amb estil rstic que ofereixen al client una cmoda estada complementada per les installacions ms modernes en un indret privilegiat: el Parc Natural del Montseny. Categoria: 4* Nombre dhabitacions:180 Obert tot lany excepte el 24 i el 25 de desembre Serveis Centre dactivitats Montany Centre de Spa Restaurant bufet Bar Visita cultural guiada a Vic Visita al Parc Natural del Montseny

Hotel Barcelona Catedral


carrer Capellans, 4 08002 Barcelona Tel. 933 042 255 Fax 933 042 366 www.barcelonacatedral.com hotel@barcelonacatedral.com

Categoria: 4* Nombre dhabitacions: 80 Serveis Restaurant Business Center Piscina Pati chill-out Gimns i entrenador personal Zona Wi-Fi Prquing Sales de reunions Habitacions adaptades

Activitats recomanades Passejades gratutes organitzades tots els dimecres i els diumenges Cooking Time Building per a empreses (activitat organitzada per lhotel) Classes de cuina (el primer dimecres de cada mes)

Club Turisme Cultural - Directori

- 81

Globus MCMXC ,S.A.

Per la seva cntrica situaci, al barri gtic, lhotel Barcelona Catedral permet al visitant viure a peu la part ms antiga de Barcelona mentre gaudeix dun servei exclusiu, modern i confortable.

Hotel Carlemany
plaa Miquel Santal, s/n 17001 Girona Tel. 972 211 212 Fax 972 214 994 www.carlemany.es carlemany@carlemany.es

LHotel Carlemany combina en les seves installacions confort i modernitat. Lhotel va ser inaugurat el 1994 i va renovar totes les seves habitacions lany 2007. A ms, ofereix diferents espais com el Piano Bar Viena, la cafeteria Carlemany i el seu restaurant El Pati Verd, on elabora una cuina mediterrnia utilitzant els millors productes de la temporada. Categoria: 4* Nombre dhabitacions: 89 Obert tot lany

Serveis Piano Bar Cafeteria Restaurant El Pati Verd Reserva de sales per a congressos, actes dempresa i celebracions amb capacitat mxima de 400 persones (totes renovades el 2008)

Hotel Duquesa de Cardona


passeig de Colom, 12 Tel. 932 689 090 Fax 932 682 931 08002 Barcelona www.hduquesadecardona.com info@hduquesadecardona.com

Un edifici histric de mitjan segle XVIII, seu de la noblesa i refugi de reis, remodelat per adaptar-se al millor tracte dels seus clients. Reps i pau absoluta per al visitant a tocar del port nutic de Barcelona, mentre es gaudeix de la llum del Mediterrani. Categoria: 4* Nombre dhabitacions: 40 Accessibilitat: total excepte una habitaci Serveis Restaurant La Duquesa Bar-terrassa Piscina exterior amb solrium Prquing pblic davant de lhotel Wi-Fi a totes les rees de lhotel Dues sales per a reunions socials o dempresa

Hotel Estela Barcelona


port dAiguadol, 8 08870 Sitges Tel. 938 114 545 Fax 938 114 546 www.hotelestela.com info@hotelestela.com

Hotel-galeria dart, destil mediterrani, situat davant de la cala de la Marina dAiguadol, al costat dun port esportiu, en un indret nic de la costa central de Catalunya, la vila de Sitges. A les seves installacions el client hi trobar, a ms dels serveis dhotel, obres dart contempornies i, a les rees comunes, exposicions temporals de pintures i escultures. Categoria: 4* Nombre dhabitacions: 64 Serveis Restaurant Piscina exterior Lloguer despais Proximitat al camp de golf

82 -

Club Turisme Cultural - Directori

Hotel Rekord
carrer Muntaner, 352 08021 Barcelona Tel. 932 001 953 Fax 934 145 084 www.hotelrekord.com info@hotelrekord.com

Amb una situaci immillorable, en plena zona comercial de Barcelona, lHotel Rekord, s un rac de pau que ofereix als seus clients un tracte exquisit i personalitzat. Atesa la proximitat amb els principals eixos de comunicaci, el visitant pot desplaar-se cmodament per la ciutat. Categoria: 4* Nombre dhabitacions: 15 Obert tot lany Serveis Servei dhabitacions Servei de bugaderia Gimns room gym Lnia ADSL gratuta Prquing

Hotel Termes Montbri


carrer Nou, 38 43340 Montbri del Camp Tel. 977 814 000 Fax 977 826 969 www.RocBlancHotels.com HotelTermes@RocBlancHotels.com

Un hotel situat en una finca de 17 hectrees envoltat dun jard botnic amb plantes centenries, fonts, estanys i un llac amb un conjunt arquitectnic de tradici modernista. Lhotel incorpora, a ms, un centre termal per gaudir duna estada reposada i relaxant enmig dun paratge privilegiat des del punt de vista de la natura i de la cultura. Categoria: 4* Nombre dhabitacions: 214 Obert tot lany Serveis Restaurants La Sequoia i El Grill Mir (temporada destiu) Centre termal amb tractaments de bellesa Aquatonic, espai ldic termal 12 sales de reunions Activitats Ruta modernista Ruta del Cister Tarragona Patrimoni de la Humanitat Castell dEscornalbou Certificaci de qualitat: ISO 9001/2000

Monestir de les Avellanes


carretera C-12, km 181 de Balaguer a ger 25612 Os de Balaguer Tel. 973 438 006 Fax 973 438 038 www.monestirdelesavellanes.com avellanes@maristes.org

El Monestir de les Avellanes disposa dhabitacions dobles equipades amb bany complet, amb 7 sales de reunions de diferents capacitats. Tamb ofereix cuina prpia tradicional. Categoria: 3* Nombre dhabitacions: 37 Obert tot lany Serveis Rutes esportives de BTT, senderisme, equitaci, escalada i esports aqutics Visites culturals a pobles medievals, museus i ermites romniques Complex de 4 piscines a Os de Balaguer (3 km) Organitzaci de congressos Restaurant

Situat en un monestir del segle XII, en un territori de gran tradici cultural i un potencial turstic per descobrir. Actualment est regentat per una orde religiosa (Maristes), i un equip de 22 persones que socupen del tracte amb els clients.

Accessibilitat total per a persones amb mobilitat reduda

Club Turisme Cultural - Directori

- 83

Neri Hotel & Restaurant


carrer Sant Sever, 5 08002 Barcelona Tel. 933 040 655 Fax 933 040 337 www.hotelneri.com info@hotelneri.com

Situat en un palauet del segle XVIII, prop de la plaa de Sant Felip Neri, al cor del barri gtic de Barcelona, s un lloc amb encant. Als seus espais el temps sembla que saturi i que els sentits aflorin de manera natural. Luxe i glamour en ambients que barregen colors clids, textures agradables, msiques relaxants, aromes i sabors inconfusibles. Categoria: 4* Nombre dhabitacions: 22 Obert tot lany Serveis Restaurant Bar / Lounge Biblioteca Solrium Servei dhabitacions Certificaci de qualitat ISO 14001

Hotel Berga Park


carretera de Solsona, 1, A 08600 Berga Tel. 938 216 666 Fax 938 213 684 www.hotelbergapark.com reserves@hotelbergapark.com

LHotel Berga Park, situat a la comarca del Bergued, al Prepirineu catal, ofereix un gran ventall dactivitats a noms una hora de Barcelona. Compta amb el restaurant La Terrassa que ofereix un men diari i una carta amb cuina de fusi. Tamb ofereix un servei de gesti de reserves per a les activitats des de la prpia recepci. Categoria: 3* Nombre dhabitacions: 58 Obert tot lany Venda dentrades Ruta de les Colnies Visites als santuaris de Queralt i Sant Quirze de Pedret Activitats i serveis Passejades a cavall, amb quad i parapent, entre daltres Restaurant Cafeteria Accessibilitat parcial per a persones amb mobilitat reduda Certificaci de qualitat de tipus SICTED

Hotel Urbis Centre


plaa Corsini, 10 43001 Tarragona Tel. 977 240 116 Fax 977 243 654 www.hotelurbiscentre.com info@hotelurbis.com

Un dels hotels ms cntrics de Tarragona, molt a prop dels monuments Patrimoni de la Humanitat: frum rom, lamfiteatre, el teatre, el circ i de les estacions de tren i autobusos. Ideal per a laccs a Universal Port Aventura i els camps de golf. Cal destacar el restaurant Cocvla, on es pot tastar un men amb una selecci de plats de la cuina tradicional i mediterrnia i tamb mens romans, producte de la seva investigaci gastronmica. Categoria: 3* Nombre dhabitacions: 44 Obert tot lany Activitats i serveis Cap de setmana amb sabor a Roma Escapada gastronmica Centre de negocis Restaurant Bar

84 -

Club Turisme Cultural - Directori

Hotel Restaurant Bremon


carrer Cambres, 15 08261 Cardona www.hotelbremon.com info@hotelbremon.com

Situat a lantiga seu de lescola de Carmelites Vedrunes, al bell mig del nucli antic de Cardona, lhotel conjuga una esttica tradicional i moderna, per sempre acollidora. A la grcia de la seva decoraci shi afegeix latractiu dun restaurant de cuina tradicional catalana i unes vistes espectaculars del castell i la Muntanya de Sal. Categoria: 3* Nombre dhabitacions: 19 Obert tot lany Serveis Restaurant Les Monges amb reservat Adals Terrassa-solrium amb servei de bar Planta per a no fumadors

Accessibilitat parcial per a persones amb mobilitat reduda limitada al restaurant

Hotel Sant Roc


plaa Sant Roc, s/n 25280 Solsona Tel. 973 480 006 Fax 973 484 008 www.hotelsantroc.com info@hotelsantroc.com

LHotel Sant Roc s un emblemtic edifici modernista dissenyat per Ignasi Oms i Bernard Martorell, lany 1929. El 2004, desprs de ms de 75 anys, lhotel ha estat completament remodelat, conservant lesperit i estil propi de lestructura original. El seu restaurant El Buffi ofereix una cuina creativa i innovadora, amb una carta de temporada de productes frescos i de primera qualitat, i amb petits tocs de fusi internacionals. Destaca la seva carta de vins amb ms de 250 referncies. Categoria: 4* Nombre dhabitacions: 25 Obert tot lany Serveis Ruta modernista, ruta barroca i ruta romnica Sales de convencions Spa & Relax Paquets especials per als visitants Accessibilitat parcial per a persones amb mobilitat reduda
Foto Art

Apartaments Villa Engrcia


Les Masies de Poblet, s/n 43449 lEspluga de Francol Tel. 977 870 308 Fax 977 243 654 www.infovillaengracia.com info@villaengracia.com

Villa Engrcia est situat al petit nucli de les Masies de Poblet, en el paratge natural de Poblet, en un vessant de les muntanyes de Prades. Amb una altitud propera als 600 metres sobre el nivell del mar, gaudeix dun clima privilegiat de muntanya, fresc a lestiu i amb un paisatge precis a la tardor i la primavera. Nombre dhabitacions: 8 + 45 apartaments Obert tot lany Serveis Ruta dels museus de lEspluga Ruta del Cister Centre dhpica amb excursions a cavall Centre dactivitats daventura Circuits de BTT Lloguer de quads Trekking per les muntanyes de Poblet

Club Turisme Cultural - Directori

- 85

AGNCIES RECEPTIVES I EMPRESES DE SERVEIS

Barcelona On-Line
Gran Via de les Corts Catalanes, 662 08010 Barcelona Tel. 933 437 990 Fax 933 171 155 www.barcelona-on-line.es comercial@barcelona-on-line.es

Barcelona On-Line s una agncia receptiva amb ms de 10 anys dexperincia al sector turstic que ofereix tot tipus de serveis als visitants, des del moment mateix de larribada. Organitza visites guiades als indrets culturals ms destacats de la ciutat de Barcelona, i excursions per tot Catalunya, amb el concurs de guies especialitzats en art, cultura, histria i tradicions catalanes.

Serveis Reserves individuals i de grups a tota loferta dallotjament de Barcelona i Catalunya en general Trnsfers, transport, autocars Excursions tipus o a mida per a grups amb interessos especials Organitzaci desdeveniments, congressos, incentius

Barcelona Guide Bureau


Via Laietana, 54, 3r 4a 08003 Barcelona Tel. 932 682 422 Fax 932 682 211 www.bgb.es www.BarcelonaGuideBureau.com bgb@bgb.es

Barcelona Guide Bureau s una agncia especialitzada a organitzar tot tipus de visites guiades per la ciutat de Barcelona i Catalunya. Les visites inclouen un guia-intrpret oficial de Catalunya, les possibles entrades als monuments i museus per visitar, i el transport, a mida de cada client. Ofereixen tant visites privades en qualsevol idioma com visites regulars en angls: Barcelona Daily Sightseeing Tours. Serveis Visites guiades Transport (cotxes privats, minibusos, autocars o bicicletes) Gesti de les entrades de qualsevol museu o monument, restaurants i espectacles Atenci al pblic en catal, castell, angls, francs i itali

Bo Tall Resort
carrer Amig, 14-16 08021 Barcelona Tel. 902 406 640 Fax 932 094 610 www.boitaullresort.com reservas@boitaullresort.es grupos@boitaullresort.es

Situat al Pirineu de Lleida, a la comarca de lAlta Ribagora, Bo Tall Resort s un gran complex turstic dedicat a loci i lesport de muntanya. Des de la seva inauguraci fa 17 anys, sha consolidat com un lloc especial per fer vacances en plena natura en qualsevol poca de lany. Lestaci desqu de Bo Tall Resort ofereix als esquiadors les quotes ms altes del Pirineu. Lorientaci, de cara al nord, garanteix neu de qualitat excellent. 10 pistes verdes, 7 blaves, 26 vermelles i 9 negres, i Free Xperience, un espai amb snowcross, boardercross i snowpark. Sense cues, ni massificacions. Serveis Visites al romnic declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO Parc Nacional dAigestortes Senderisme

Animaci per a nens i adults Parc/Club infantil per als clients allotjats al Resort Activitats a la natura Spa Augusta Restaurant gastronmic La Perdiu

86 -

Club Turisme Cultural - Directori

Bonavia Tours
carrer Ample, 8 08360 Canet de Mar Tel. 937 943 932 Fax 937 943 933 www.bonaviatours.com grupos@bonaviatours.com info@bonaviatours.com

Bonavia Tours compta amb ms de 20 anys dexperincia en lorganitzaci de grups i circuits per Espanya, Andorra, Portugal i el Marroc, amb programes dissenyats a mida per a cada client ajustats a diferents qualitats, preus i temtiques. Entre els seus programes ms destacats cal esmentar: el Gran Tour de les Religions, el Cam de Sant Jaume, el Gran Tour de les Ciutats de la UNESCO, la Ruta de la Plata i tamb les rutes modernistes, gastronmiques i vincoles.

Catalunya Bus Turstic


plaa Catalunya 17-S 08002 Barcelona Tel. 932 853 832 www.barcelonaturisme.cat/cbt turisme@barcelonaturisme.cat info@barcelonaturisme.cat

Catalunya Bus Turstic es dedica a organitzar excursions en autobs dun dia de durada des de Barcelona i Sitges, amb 4 rutes diferents enfocades a lart i la cultura vincola de Catalunya. Els itineraris inclouen la visita a alguns dels ms reconeguts cellers catalans, aix com degustacions de vi a indrets emblemtics del territori, com Montserrat, Figueres, Girona i Sitges. Horaris Sortides diries excepte els dilluns (consultar web) Serveis Ruta Montserrat Sitges Ruta Dal Girona Ruta del vi i el tast Ruta Montserrat cellers Possibilitat dorganitzar viatges a mida Atenci al pblic en catal, castell i angls

Castells de Lleida
carrer Major, 7-9 25737 Montsons Tel. 973 402 045 / 973 400 265 Fax 973 400 735 www.castellsdelleida.com info@castellsdelleida.com

Castells de Lleida ofereix al pblic un seguit dactivitats i serveis turstics relacionats amb els castells, la cultura, la natura i les tradicions: visites a castells, degustacions, tastos de vi, passejades en canoa... Tamb socupa de la gesti de lallotjament en estades i cases de turisme rural, lloguer de castells i cases rurals per a actes i celebracions, cursos i tallers per a grups (tir amb arc, indumentria medieval...) Serveis Visites guiades a linterior dels castells Gesti de reserves en turisme rural i dedificis per a actes i celebracions

Club Turisme Cultural - Directori

- 87

culTOURa
carrer del Pont, 4 08282 Sant Mart Sesgueioles www.cultourabcn.com info@cultourabcn.com

Lobjectiu de culTOURa s acostar a la gent que visita Catalunya els seus costums i tradicions, encoratjar el turisme cultural i proporcionar al visitant loportunitat de conixer millor el pas: la gastronomia, els indrets que no acostumen a figurar a les guies i les festes ms arrelades. Serveis Excursions culturals per tot Catalunya Excursions personalitzades a les festes de cultura popular i tradicional Tallers de cultura catalana (popular i tradicional) per a grups

EITravel
carrer Josep Bonay i Vidal, 21 17200 Palafrugell Tel. 972 302 132 www.eitravel.com info@eitravel.com

EITravel dissenya tours a Catalunya i el Pas Basc, que permeten conixer de prop el pas i que fomenten el turisme responsable. Rutes culturals a la carta per lEmpord, tot descobrint la histria, lart i lentorn natural. Serveis Ruta gastronmica i Ruta del Vi Rutes culturals Romnic, Dal, Jueu Tallers per a grups Rutes de senderisme i cicloturisme

ICONO Serveis Culturals


carrer Muntaner 185, 1r 2a 08036 Barcelona Tel. 934 101 405 Fax 934 108 588 www.iconoserveis.com info@iconoserveis.com

ICONO serveis culturals organitza itineraris turstics, culturals i activitats gastronmiques. Les millors visites sobre Dal, Picasso, Gaud, el romnic, el gtic i el modernisme, entre daltres, dirigides per guies professionals. Atenci per a grups petits i grans i ofertes especials per a viatgers de creuer. Serveis Visites guiades per tot Catalunya Activitats culturals de teambuilding per a congressos Visites teatralitzades Rutes literries

88 -

Club Turisme Cultural - Directori

Picasa 2.7

Gaud Tours
carrer Crsega, 366, 3r 08037 Barcelona Tel. 934 589 944 Fax 934 589 945 www.gauditours.com info@gauditours.com

Gaud Tours organitza visites culturals a les principals obres dAntoni Gaud, per a grups grans o reduts. Ofereix un servei de guies multilinges experts en lobra de larquitecte. Les obres per visitar abasten la totalitat de lobra de Gaud a Barcelona, i a daltres localitats catalanes, a les Illes Balears, a Cntabria i a Castella-Lle. Serveis Recepci i atenci personalitzada Autocar de luxe, minibus, limusina o taxi concertat (mnim 6 persones) Tours a mida per la ciutat de Barcelona Excursions organitzades al Museu Dal, Girona, Montserrat i Ruta del Cava Excursions de temtica gaudiniana a Tarragona, Balears, Cantbria i Castella-Lle Passejos en helicpter Atenci al pblic en castell, angls, alemany, francs i japons Accessibilitat total per a persones amb mobilitat reduda

Geoland Incoming Services


travessera de Grcia, 20 08021 Barcelona Tel. 932 404 101 Fax 932 404 110 www.geoland.info booking@geoland.info

Lempresa Geoland va nixer lany 1961 a Barcelona com a companyia de transports de viatgers. En lactualitat ofereix visites guiades per diferents indrets amb valor histric i patrimonial. Serveis Rutes pels principals museus de Catalunya Programes especials dart romnic catal Turisme religis Ruta del Cister Itineraris dart contemporani i modernista Festivals de msica i concerts Rutes gastronmiques i turisme ecolgic Festes tradicionals catalanes Excursions en les antigues fragates espanyoles pel litoral mediterrani

Marfil Travel, SL
plaa Europa, Edifici Royal, apt. 101-102 43840 Salou Tel. 977 382 863 Fax 977 381 350 www.marfiltravel.com marfil@marfiltravel.com

Marfil Travel s una agncia receptiva amb ms de 30 anys dexperincia en el sector turstic, que ofereix circuits culturals per Catalunya, Espanya, Portugal i el Marroc. Amb un programa setmanal propi per a visitants individuals o en grup, confecciona circuits a mida, amb la intervenci dun equip de professionals de diferents nacionalitats. Serveis Circuits culturals a mida Guies oficials Guies acompanyants Reserves dhotels Assistents de grups en hotels Trasllats individuals Lloguer dautocars Circuits culturals programats

Club Turisme Cultural - Directori

- 89

Punt de Benvinguda
carrer Berenguer Carnicer, 3 17003 Girona Tel. 972 211 678 www.girona-net.com/puntb pbturisme@ajgirona.org

El Punt de Benvinguda de Girona ofereix als visitants un servei de guies per la ciutat i les comarques gironines amb servei de reserves. Una oportunitat de conixer la histria, lart i les diferents cultures i religions que han deixat la seva empremta al llarg dels segles a Girona i a la seva rodalia. Horaris De dilluns a dissabte, de 9.00 a 17.00 hores Diumenges i festius, de 9.00 a 14.00 hores Serveis Visites guiades Visites guiades Visites guiades i al museu Visites guiades napolenica

Accessibilitat total per a persones amb discapacitat fsica

a Lloret de Mar a Sant Feliu de Guxols a la Figueres de Dal per Girona ciutat i Girona

Sobrerodes
carrer Ferreries Velles, 3 17004 Girona Tel. 972 218 144 www.sobrerodes.cat info@sobrerodes.cat

Sobrerodes ofereix loportunitat de gaudir de la ciutat de Girona i daltres pobles de la Costa Brava en segway. Mitjanant recorreguts de 2 a 3 hores, que es poden realitzar tamb en nits destiu, es poden visitar llocs llunyans de la ciutat, on no shi arriba a peu, sense cansar-se gens ni mica. Horaris De dimarts a dissabte, de 17.00 a 21.00 hores Tota la setmana per telfon o correu electrnic Serveis Visites guiades per la ciutat de Girona Visites a Figueres, Sant Hilari Sacalm i la Vall den Bas Possibilitat de contractar segway tours a mida arreu de Catalunya

ENTITATS DE PROMOCI TURSTICA LOCAL

Oficina de Turisme de Besal


plaa de la Llibertat, 1 17850 Besal Tel. 972 591 240 Fax 972 591 150 www.besalu.cat turisme@besalu.cat

Besal s un dels conjunts medievals ms ben conservats de Catalunya declarat el 1966 Conjunt Historicoartstic Nacional pel seu valor arquitectnic. Un viatge del present al passat a travs duna ciutat que ha mantingut el clima de ledat mitjana. Horaris De dilluns a diumenge, de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00 hores Serveis Visites guiades concertades Visites guiades diaries: miqv i sinagoga, esglsia de Sant Pere i esglsia de Sant Vicen Lloguer de bicicletes Centre dInterpretaci del Call Jueu Atenci al pblic en catal, castell, angls i francs

90 -

Club Turisme Cultural - Directori

Oficina de Turisme de Cubelles


plaa del Castell, 1 08880 Cubelles Tel. 938 952 500 Fax 938 953 250 www.cubelles.cat turisme@cubelles.org

Sota el lema Vine a descobrir Charlie Rivel, Cubelles presenta la collecci personal de Josep Andreu Lasserre, Charlie Rivel, el ms popular i universal dels clowns. Lexposici est situada en una sala del castell de Cubelles. Shi poden veure vestits, records i imatges de les seves actuacions. Horaris Hivern: de dimarts a dissabte, de 10.00 a 12.30 hores. Dijous tarda, de 17.00 a 18.00 hores Estiu: de dimarts a dissabte, de 10.30 a 13.00 hores i de 17.30 a 19.00 hores Tancat diumenge, dilluns i festius

Serveis Visita a lexposici del castell de Cubelles Passejada pel nucli antic de la vila Visita externa a la casa natal de lartista Visita a lesglsia de Santa Maria de Cubelles Atenci al pblic en catal, castell, angls i francs Certificaci de tipus SICTED

Oficina de Turisme de la Garriga


plaa de lEsglsia, 2 08530 la Garriga Tel. 938 605 050 Fax 938 718 281 www.lagarriga.cat turisme@ajlagarriga.cat

A mitja hora de Barcelona, la Garriga ha estat tradicionalment un centre de lleure i estiueig. A la finca de Can Raspall-Mayol sha creat un centre dinterpretaci del modernisme. Leix vertebrador s lentorn natural, el passat remot i el record de la guerra. Horaris De dilluns a divendres de 10.00 a 13.00 hores i dilluns tarda de 16.30 a 19.00 hores Serveis Ruta modernista destiueig Visita al refugi antiaeri Visita a les runes de Can Terrers Histria de la guerra civil Atenci al pblic en catal, castell, angls, francs i alemany

Certificaci de qualitat SICTED a diversos establiments del municipi

Oficina de Turisme de Manresa


via Sant Ignasi, 40, baixos 08240 Manresa Tel. 938 784 090 Fax 938 784 156 www.manresaturisme.cat turisme@ajmanresa.org

Viure la histria millenria de Manresa vol dir endinsar-se en la histria de Catalunya, perqu les poques desplendor de la ciutat coincideixen en el temps amb les del pas i donen com a resultat una vila monumental. Manresa ofereix la possibilitat de seguir tres itineraris senyalitzats: medieval, barroc i modernista. Horaris Estiu (de l1 de juliol al 15 de setembre), de dilluns a divendres, de 9.00 a 14.00 i de 17.00 a 19.00 hores Hivern (del 15 de setembre al 10 de juny), de dilluns a divendres, de 9.00 a 14.00 hores Dissabtes, de 10.00 a 14.00 i de 17.00 a 20.00 hores Diumenges i festius, de 10.00 a 14.00 hores Serveis Visites guiades per la ciutat cada diumenge a les 12.00 hores Atenci al pblic en catal, castell, angls i francs

Club Turisme Cultural - Directori

- 91

Consell Comarcal de lAlt Empord


carrer Nou, 48 17600 Figueres Tel. 972 503 088 / 972 514 355 Fax 972 505 681 www.altemporda.org cultura.ccae@ddgi.cat

La comarca de lAlt Empord s un territori molt ric en bns culturals, amb ms de 150 monuments megaltics, ms de 100 esglsies romniques i ms de 100 castells i fortificacions. Tamb presenta excellents exemples darquitectura modernista. Horaris De 9.00 a 14.00 hores Serveis Alt Empord a fons. Aproximaci del patrimoni cultural a les escoles de la zona Atenci al pblic en catal, castell, francs i angls

Consell Comarcal del Baix Empord


carrer Tarongers, 12 17100 la Bisbal dEmpord Tel. 972 642 310 Fax 972 645 575 www.visitemporda.com turisme@baixemporda.cat

Lrea de Turisme del Consell Comarcal del Baix Empord, conjuntament amb la de Patrimoni Cultural i Cultura, sencarreguen de la promoci, difusi i conservaci de loferta cultural de la comarca, que sestructura en nou apartats: histria, patrimoni, museus, msica, esdeveniments populars, personatges, mercats i fires i llegendes i tradicions. Horaris De dilluns a divendres, de 8.00 a 15.00 hores Dissabte, de 9.00 a 14.00 hores Certificaci de qualitat SICTED i EMAS

Consell Comarcal del Pallars Juss


carrer Soldevila, 18 25620 Tremp Tel. 973 650 187 Fax 973 652 831 www.pallarsjussa.net turisme@pallarsjussa.net

El Consell Comarcal del Pallars Juss, mitjanant lrea de Promoci Econmica i Turisme, difn totes les activitats relacionades amb els productes culturals daquesta comarca, a tocar del Pirineu. Horaris De dilluns a divendres de 8.00 a 15.00 hores Dilluns, tamb, de 16.00 a 18.00 hores

92 -

Club Turisme Cultural - Directori

Consorci de Promoci Turstica Costa del Maresme


plaa Miquel Biada, 1 08301 Matar Tel. 937 411 161 Fax 937 572 112 www.costadebarcelonamaresme.cat costadebarcelonamaresme@ccmaresme.cat

La nova marca turstica Costa de Barcelona Maresme promociona, mitjanant les seves publicacions, les activitats culturals, artstiques i gastronmiques que gestionen les empreses de turisme cultural. Horaris De dilluns a divendres de 8.30 a 15.00 hores Dimecres tarda de 16.30 a 19.00 hores Serveis Rutes musestiques Rutes vitivincoles Festivals Cites gastronmiques Atenci al pblic en catal, castell, angls, francs i alemany

Consorci de Turisme de lAlt Bergued


carretera comarcal C-16 km 96 08600 Berga Tel. 938 222 112 Fax 938 212 857 www.altbergueda.cat info@altbergueda.com

A prop dels Pirineus, lAlt Bergued ha basat tradicionalment la seva economia en les mines i les fbriques txtils, transformades en lactualitat en indrets dinters turstic. LAlt Bergued s, a ms, terra de festes populars com la Patum, declarada Patrimoni de la Humanitat lany 2006, la Fia Faia de Bag i Sant Juli de Cerdanyola que se celebra la viglia de Nadal... Horaris De dilluns a divendres, de 8.00 a 15.00 hores Serveis Collaboraci amb les empreses i entitats del territori per articular loferta turstica a tots els nivells Atenci al pblic en catal, castell, francs, angls i itali
Rafael Lpez-Monn

Consorci de Turisme del Baix Llobregat


carretera Nacional 340, Parc Torreblanca 08980 Sant Feliu de Llobregat Tel. 936 852 400 Fax 936 851 868 www.turismebaixllobregat.com turisme@elbaixllobregat.net

paradigmtic. Tamb shi poden veure testimonis histrics, des de la prehistria, el llegat rom i medieval, fins a lactualitat. Horaris Hivern: de dilluns a dijous, de 8.00 a 14.30 i de 16.30 a 19.00 hores. Divendres de 8.00 a 14.30 hores Estiu: de dilluns a divendres, de 8.00 a 15.00 hores Serveis

El Baix Llobregat destaca pel seu patrimoni, especialment pel catleg dobres modernistes. La Colnia Gell, obra dAntoni Gaud, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO ns lexemple ms

Informaci turstica de visites a llocs dinters, activitats, rutes, esdeveniments singulars, allotjament i restauraci Atenci al pblic en catal, castell, angls i francs

Club Turisme Cultural - Directori

- 93

Consorci Ripolls Desenvolupament


carrer Joan Mir, 2-4 (Pol. Ind. Els Pintors) 17500 Ripoll Tel. 972 704 499 Fax 972 704 530 www.ripollesturisme.cat info@ripollesturisme.cat

Els atractius del Ripolls han estat, tradicionalment, lentorn natural, els esports a la natura i lart romnic. Des del Consorci Ripolls Desenvolupament impulsen un conjunt dactivitats culturals i socials que tenen com a objectiu afavorir la promoci de la comarca i impulsar projectes de turisme responsable. Horaris De dilluns a divendres, de 8.00 a 15.00 hores Serveis Monuments romnics Museus Rutes de senderisme Centre BTT del Ripolls i Via Verda: la ruta del Ferro i del Carb Allotjament Restauraci

Empreses dactivitats Atenci al pblic en catal, castell, angls i francs Recull de publicacions variat sobre el turisme al Ripolls

Enoturisme Peneds - Consorci de Promoci Turstica de lAlt Peneds


carrer Hermenegild Clascar, 1-3 08720 Vilafranca del Peneds Tel. 938 170 160 Fax 938 199 365 www.enoturismepenedes.cat info@enoturismepenedes.cat

Experimenteu el Peneds amb el paladar i amb la resta de sentits. Aquesta terra t molt per oferir-vos. Una mplia oferta cultural i paisatgstica, aix com arquitectnica, festes, folklore, castells, senders... Que descobrireu visitant el Peneds. Horaris De dilluns a divendres, de 9.00 a 14.00 hores Dijous tarda, de 17.00 a 19.00 hores Serveis Informaci, assessorament i gesti del club enoturisme PENEDS Informaci turstica de la comarca Enoturisme: visites a caves i cellers, restaurants, allotjaments, activitats, cursos de tast... Propostes temtiques Rutes de modernisme Rutes de senderisme Atenci al pblic en catal, castell, angls i francs

Oficina de Turisme de Tortosa


plaa Carrilet, s/n 43500 Tortosa Tel. 977 449 648 Fax 977 511 256 www.turismetortosa.cat turisme@tortosa.cat

Tortosa s una ciutat amb dos mil anys dhistria, a la riba del riu Ebre i a les portes de dos parcs naturals: delta de lEbre i Ports de Tortosa-Beseit. Declarada Conjunt Historicoartstic, Tortosa conserva un llegat darquitectura medieval, del Renaixement, el barroc i el modernisme. Horaris De maig a setembre (ambds inclosos) De dimarts a dissabte, de 10.00 a 13.30 hores i de 16.30 a 19.30 hores Diumenges de 10.00 a 13.30 hores Festius d11.00 a 13.30 hores Doctubre a abril (ambds inclosos) De dimarts a dissabte, de 10.00 a 13.30 hores i de 15.30 a 18.30 hores Diumenges i festius d11.00 a 13.30 hores

Serveis Visita temtica Viu lo riu Visites guiades Conficon www.conficon.net Visites guiades Visitur www.visitur.es Atenci al pblic en catal, castell, angls i francs

94 -

Club Turisme Cultural - Directori

Vicen Llurba

Raimon Casals

Oficina de Turisme de Castell dEmpries


plaa Joc de la Pilota 17486 Castell dEmpries Tel. 972 450 802 Fax 972 156 233 www.castello.cat turisme@castello.cat

Itineraris raonats i visites guiades a la capital de lantic comtat dEmpries, en un enclavament que destaca per la seva bellesa paisatgstica i un entorn amb moltes possibilitats de lleure. El visitant t loportunitat de conixer la baslica, les muralles i el portal de la Gallarda, els convents, la pres del segle XIV i la Farinera, en una zona envoltada pel Parc Natural dels Aiguamolls de lEmpord. Horaris Hivern, de 10.00 a 18.00 hores Estiu, de 9.00 a 21.00 hores Serveis Visites nocturnes i de temtica especial Jornada del Patrimoni Jueu Jornades del Patrimoni
1996-98 AccuSoft Inc.

Festival Terra de Trobadors Atenci al pblic en catal, castell, francs, angls, alemany i rus

Oficina de Turisme de Figueres


plaa del Sol, s/n 17600 Figueres Tel. 972 503 155 Fax 972 673 166 www.figueres.cat turisme@figueres.org

Figueres est estretament vinculada al nom de Salvador Dal, a travs del Teatre-Museu i de la Fundaci Gala-Dal. La ciutat disposa tamb dun museu de pintura el Museu de lEmpord i el Museu del Joguet, un dels ms originals de Catalunya, que organitza exposicions temtiques. Indispensable un passeig per la Rambla. Horaris Estiu: de dilluns a dissabte, de 9.00 a 20.00 hores. Diumenge, de 10.00 a 15.00 hores Dos punts dinformaci: plaa Gala-Dal i plaa Estaci Hivern: consultar-ho a loficina Serveis Del 9 de juliol a l11 de setembre, de dilluns a dissabte, visita guiada La Figueres de Dal Descomptes per visitar els museus de la ciutat. Cal reserva

Informaci sobre guies locals, allotjament i restauraci Informaci sobre empreses dactivitats Informaci sobre rutes en bicicleta, senderisme i cotxe Informaci sobre festes i esdeveniments Atenci al pblic en catal, castell, francs i angls

Oficina de Turisme de Tossa de Mar


avinguda Pelegr, 25, Edifici La Nau 17320 Tossa de Mar Tel. 972 340 108 Fax 972 340 712 www.infotossa.com info@infotossa.com

La zona de muntanya ofereix bons traats per a senderisme i BTT, que els portaran a descobrir racons i panormiques de gran bellesa. Tossa disposa duna moderna infraestructura turstica, amb un ampli ventall dallotjaments i una bona oferta gastronmica, comercial, esportiva, dentreteniment i desbarjo. Horaris Estiu, de dilluns a dissabte de 9.00 a 21.00 hores. Diumenges i festius, de 10.00 a 14.00 hores Hivern, de dilluns a dissabte, de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00 hores. Diumenges i festius, tancat Serveis Informaci dallotjaments, gastronomia, activitats i festes
Club Turisme Cultural - Directori - 95

Tossa de Mar i la seva costa configuren un dels paisatges ms emblemtics de la Costa Brava. Aquesta bellesa natural es complementa amb un important patrimoni histric i artstic, en el qual hi destaca el recinte medieval emmurallat de la Vila Vella.

Informaci cultural i monumental Informaci de rutes a peu i en BTT Excursions guiades a peu per lentorn natural durant els mesos destiu Atenci al pblic en catal, castell, angls, francs, alemany i itali

Oficina de Turisme de Vic - Impevic


carrer de la Ciutat, 4 08500 Vic Tel. 938 862 091 Fax 938 892 637 www.victurisme.cat turisme@vic.cat

a la plaa Mercadal, escenari dos cops per setmana dun mercat que se celebra des de lpoca medieval. Horaris De dilluns a divendres, de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.00 hores Dissabte, de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00 hores Diumenges i festius, de 10.30 a 13.30 hores Serveis Visita guiada El dissabte cap a Vic, tots els dissabtes de mar a desembre a les 17.00 hores Serveis de visites guiades per escollir segons la convenincia dels grups Servei de lloguer daudioguies per fer un recorregut pel centre histric, en catal, castell, francs i angls

Ms de dos mil anys dhistria en una ruta senyalitzada que recorre trenta-dos edificis dinters. La ruta turstica inclou visites als principals museus de la ciutat, el Museu Episcopal i el Museu dArt, amb inici i final

Servei adaptat per a persones amb discapacitat visual Distintiu de qualitat SICTED

Osona Turisme
eix Onze de Setembre, 11 08500 Vic Tel. 938 851 715 Fax 938 895 192 www.osonaturisme.cat info@osonaturisme.cat

La ruta dels ibers, el mn medieval, les rutes del romnic, el mn de llegendes de bruixes i bandolers, el turisme literari, els conjunts industrials o les colleccions arqueolgiques, etnogrfiques i literries de museus i exposicions: un patrimoni divers, estretament vinculat amb el paisatge i les tradicions de la comarca dOsona. Horaris De dilluns a dissabte, de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 18.00 hores Diumenges i festius de 10.00 a 14.00 hores Serveis Informaci sobre visites guiades i paquets turstics Jaciments arqueolgics Museus i exposicions Monuments Turisme industrial Turisme literari Atenci al pblic en catal, castell, angls i francs Certificaci de qualitat SICTED

Patronat de la Vall de Bo
passeig de Sant Feliu, 43 25527 Barruera Tel. 973 694 000 Fax 973 694 121 www.vallboi.com vallboi@vallboi.com

Un municipi format per vuit petits nuclis poblats, conegut mundialment per les esglsies romniques declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 40 quilmetres senyalitzats de camins que recorren tota la vall i permeten descobrir el seu paisatge nic. Serveis Visites guiades al conjunt romnic Visites guiades al Parc Nacional dAigestortes Idiomes datenci al pblic: catal, castell, angls i francs

96 -

Club Turisme Cultural - Directori

Patronat Comarcal de Turisme de la Cerdanya


crulla de la carretera N-152 amb carretera N-260 17520 Puigcerd Tel. 972 140 665 Fax 972 140 592 www.cerdanya.org info@cerdanya.org

La Cerdanya s una comarca amb uns trets geogrfics, climtics i histrics particulars, una de les valls ms amples dEuropa i un rellevant centre de lleure i vacances on la cultura es troba una mica a tot arreu: de les formes de vida de muntanya a lart romnic. Horaris De dilluns a dissabte, de 9.00 a 13.00 i de 16.00 a 19.00 hores Diumenges i festius, de 10.00 a 13.00 hores Serveis Punt dinformaci interactiu obert les 24 hores Visites al patrimoni religis destil romnic, gtic i barroc Informaci sobre installacions hoteleres i esportives

Patronat Municipal de Turisme de Calafell


carrer Sant Pere, 29-31 43820 Calafell Tel. 977 699 141 Fax 977 692 981 www.turisme.calafell.cat informacio@calafell.org

La ciutadella ibrica, la villa romana, el castell de la Santa Creu, lesglesiola romnica de Sant Miquel, les cases dindians i la casa de lescriptor Carlos Barral, testimoni duna vida vora el mar. Horaris De dilluns a divendres, de 8.00 a 20.00 hores Dissabtes de 10.00 a 14.00 i de 17.00 a 20.00 hores Diumenges i festius, de 10.00 a 14.00 hores Serveis Visites al castell de la Santa Creu Visites al Museu Casa Barral Visites a la ciutadella ibrica de Calafell Cicle de concerts estivals nocturns al castell Mercat medieval Concerts estivals a la Casa Barral Atenci al pblic en catal, castell, angls, francs i alemany

Patronat Municipal de Turisme de Tarragona


carrer Major, 39 43003 Tarragona Tel. 977 250 795 Fax 977 245 507 www.tarragonaturisme.cat turisme@tarragona.cat

La nostra ciutat va rebre lany 2000 la distinci de Patrimoni Mundial per la UNESCO. Aquest ttol, afegit a una mplia oferta de serveis i una completa infraestructura turstica, ofereix als seus visitants el seu patrimoni, gastronomia, platges, cultura i oci. Horaris Hivern: doctubre a maig. De dilluns a dissabte, de 10 a 14 i de 16 a 19 hores. Diumenges i festius, de 10 a 14 hores Horaris especials: Divendres Sant, de 10 a 14 i de 16 a 19 hores Estiu: de juny a setembre. De dilluns a dissabte, de 9 a 21 hores. Diumenges i festius, de 10 a 14 hores Horaris especials: Sant Mag, de 16 a 21 hores Santa Tecla, de 10 a 13 i de 16 a 21 hores La Merc, de 10 a 12 i de 16 a 21 hores

El Patronat Municipal de Turisme de Tarragona representa els sectors pblic i privat i promociona Tarragona organitzant i participant en diferents accions: fires, workshops, presstrips, famtrips, etc.

Serveis Visites guiades per Tarragona Passejat per 2000 anys dhistria: Ruta Romana, Ruta Medieval, Ruta Modernista, Ruta Any Jubilar Tarragona Card: sentrega una guia amb tota la informaci sobre el seu s: els descomptes i ofertes, i la llista completa destabliments i equipaments adherits Atenci al pblic en catal, castell, angls, francs, alemany, itali i portugus

Club Turisme Cultural - Directori

- 97

Patronat Municipal de Turisme del Vendrell


avinguda Brisamar, 1 43880 Coma-ruga, el Vendrell Tel. 977 680 010 Fax 977 683 654 www.elvendrellturistic.com turisme@elvendrell.net

La ruta de la msica al voltant de la figura del msic Pau Casals, fill de la vila, el Festival Internacional de Msica Pau Casals i lAuditori, amb una programaci estable dedicada als violoncellistes, compositors i intrprets catalans. La ruta de lart i la ruta de la cultura aglutinen totes les manifestacions artstiques sorgides a la vila. Horaris Hivern: de dilluns a divendres, de 9.30 a 14.00 hores. Dissabtes, de 10.00 a 13.30 hores Estiu: de dilluns a dissabte, de 9.30 a 14.00 i de 16.00 a 20.30 hores. Diumenges i festius, de 9.30 a 14.00 hores

Patronat Municipal de Turisme i Comer de Reus


raval de Robuster, 43, 3r 43240 Reus Tel. 902 360 200 Fax 977 343 904 www.reus.cat/turisme infoturisme@reus.cat

Reus Turisme s lorganisme responsable de la gesti de la Promoci Turstica de Reus, i de les visites guiades a la ciutat, especialment la Ruta del Modernisme. Tamb s responsable de la gesti del Gaud Centre Reus, el nou centre dinterpretaci sobre la vida i lobra de larquitecte Antoni Gaud. Horaris Del 16 de setembre al 14 de juny, de dilluns a dissabte, de 10.00 a 14.00 hores i de 16.00 a 19.00 hores Del 15 de juny al 15 de setembre, de dilluns a dissabte, de 10.00 a 20.00 hores Diumenges i festius, de 10.00 a 14.00 hores Serveis Visites guiades a la Ruta del Modernisme individuals i per a grups Visites guiades al patrimoni histric Visites guiades al Gaud Centre Atenci al pblic en catal, castell, angls i francs. Nocions dalemany i rus
Carles Fargas

Turisme de Lleida
carrer Major, 31 bis 25007 Lleida Tel. 902 250 050 Fax 973 700 480 www.turismedelleida.cat infoturisme@paeria.es

La provncia de Lleida a labast dels visitants: de les grans planes agrcoles als cims dalta muntanya, de la vida urbana al mn rural. I un conjunt de recursos per treure el mxim profit de lestada. Horaris De dilluns a dissabte, de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00 hores Diumenges i festius, de 10.00 a 13.30 hores Serveis Informaci sobre visites i rutes culturals Programes de visita temtics: Les catedrals i els seus tresors, Els poders medievals, La Lleida modernista, Petits grans racons i La Lleida secreta Centre de reserves Indbil (allotjaments, visites, entrades dels monuments i transport) Atenci al pblic en catal, castell, angls, francs i alemany Certificaci de qualitat SICTED

98 -

Club Turisme Cultural - Directori

Turisme de Sitges - Agncia de Promoci


carrer Snia Morera, 1 08870 Sitges Tel. 938 109 340 / 902 103 428 Fax 938 944 305 www.sitgestur.com info@sitgestur.com

Sitges, sota la marca Sitges, Vila de Festivals, acull diversos certmens culturals com el Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya i el Sitges Preludi. Msica i dansa, entre daltres. A ms, tamb viu amb intensitat les tradicions del Carnaval, el Corpus, les Festes Majors, el Ralli de cotxes dpoca i la Festa de la Verema. Horaris De dilluns a divendres, de 9.00 a 14.00 i de 16.00 a 18.30 hores (del 15 de setembre al 15 de juny) De dilluns a dissabte, de 9 a 20 hores (del 16 de juny al 14 de setembre) Serveis Ruta dels Americanos Ruta modernista Ruta del Casc Antic Ruta de les nimes Ruta Tallers dartistes de Sitges Visites als museus locals Atenci al pblic en catal, castell, angls i francs

La vila de Sitges s un dels centres ms destacats del modernisme catal. Lempremta artstica es fa evident als museus de la vila: el Cau Ferrat, el Palau Maricel i el Museu Romntic.

ENTITATS DE PROMOCI TURSTICA ZONAL

Oficina de Promoci Turstica Diputaci de Barcelona


travessera de les Corts, 131-159, recinte Maternitat, Pavell Mestral 08028 Barcelona Tel. 934 022 966 Fax 934 022 968 www.turismetotal.org op.turistica@diba.cat

LOficina de Promoci Turstica de la Diputaci de Barcelona s una plataforma per donar a conixer els recursos turstics i els serveis que el visitant pot trobar a la provncia de Barcelona.

Serveis Informaci sobre guies locals i allotjaments Informaci sobre altres productes turstics

Patronat de Turisme Costa Brava Girona


avinguda Sant Francesc, 19, 4t 17001 Girona Tel. 972 208 401 Fax 972 221 570 www.costabrava.org costabrava@costabrava.org

La Costa Brava i el Pirineu de Girona tenen una mplia i variada oferta cultural: des de la Prehistria amb interessants dolmens i menhirs, les runes greco-romanes dEmpries, les ermites romniques, els pobles medievals, el llegat hebreu fins a una oferta pictrica com el Triangle Dalini. A ms es pot gaudir dun gran ventall de concerts i festivals de msica, representacions teatrals i festes populars. Serveis Informaci sobre guies locals i allotjaments Informaci sobre agenda dactivitats de les comarques gironines: rutes i visites guiades, mostres gastronmiques, festivals i fires, etc. Informaci sobre recursos turstics culturals i naturals

Club Turisme Cultural - Directori

- 99

Patronat de Turisme Diputaci de Lleida


rambla Ferran, 18, 3r 25007 Lleida Tel. 973 245 408 / 902 10 11 10 Fax 973 245 558 www.lleidatur.com lleidatur@lleidatur.com

Lleida permet gaudir tot lany duna gran varietat desports, una cultura singular, una gastronomia autctona i una mplia oferta de turisme rural. Serveis Informaci de loferta turstica dels Pirineus i les Terres de Lleida: monuments, museus, rutes culturals, turisme religis, mostres gastronmiques, artesania i tradici... aix com daltres productes turstics que complementen loferta global del territori Atenci al pblic en catal, castell, angls i francs Certificaci de qualitat dInternet IQUA

Patronat de Turisme Diputaci de Tarragona Terres de lEbre


passeig Torroja, s/n 43007 Tarragona Tel. 977 230 312 Fax 977 238 033 www.costadaurada.info costadaurada@turisme.altanet.org carrer de lngel, 6, 3r. Edifici Siboni 43500 Tortosa Tel. 977 444 447 Fax 977 445 400 www.terresdelebre.travel terresdelebre@altanet.org

En el patrimoni cultural de la Costa Daurada i les Terres de lEbre destaquen els monuments declarats Patrimoni de la Humanitat com la Tarragona romana i el Monestir de Poblet. Loferta cultural sestn amb multitud de festivals i festes populars. Serveis Visites guiades als monuments declarats Patrimoni de la Humanitat Centres interpretatius dels genis: Picasso, Gaud, Casals i Mir Rutes per conixer els monestirs del Cister: Santes Creus i Poblet Espais naturals: Parc Natural del Delta de lEbre, Parc Natural dels Ports, Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix Piragisme, escalada, senderisme i cicloturisme

Torisme Val dAran


carrer Major, 10 25530 Vielha Tel. 973 641 815 Fax 973 642 351 www.torismearan.org o.torisme@aran.org torisme@aran.org museu@aran.org

La Val dAran ha sabut conservar en les seves esglsies el testimoni duna religiositat senzilla i arrelada a les formes de vida tradicionals de la muntanya, que han perviscut fins fa molt poc i que ara sn objecte de rutes i museus. Museus i monuments Musu dera Val dAran (Vielha) Ecomusu de Joanchiquet (Vilams) Glisa de Sant Joan (Arties) Fabrica dera Lan (Vielha) Mla de Salard (Salard) Musu Mina Victria (Arres de Sus) Serveis Exposicions temporals Taller Rota deth romanic Romanic dAran

Idiomes datenci al pblic Arans, catal, castell, francs i angls Certificaci de Qualitat Q

100 - Club Turisme Cultural - Directori

Rafael Lpez-Monn

Turisme de Barcelona
rambla de Catalunya, 123 pral. 08008 Barcelona Tel. 933 689 700 Fax 933 689 701 www.barcelonaturisme.cat cultura@barcelonaturisme.cat

Turisme de Barcelona sencarrega de la difusi internacional de Barcelona. Al mateix temps, comercialitza un seguit de productes per fer ms fcil i agradable la visita. Horaris Atenci telefnica al 932 853 834 de dilluns a dissabte de 8 a 20 hores en catal, castell angls, francs i alemany (segons disponibilitat) Serveis Informaci turstica i cultural de la ciutat Reserves dhotels dltim minut Venda dentrades despectacles Venda de productes turstics (Barcelona Bus Turstic, Catalunya Bus Turstic, Barcelona Card, Aqueoticket, Barcelona Walks, Articket, etc.)

ENTITATS COLLABORADORES

Universitat de Girona
carrer Alemanys, 4 17004 Girona Tel. 972 419 700 / 972 419 715 Fax 972 419 709 www.udg.edu/ft deg.fturisme@udg.edu coord.turisme@udg.edu

La Facultat de Turisme de la Universitat de Girona, situada al Barri Vell, imparteix una diplomatura de Turisme i organitza un mster en Turisme Cultural. Tamb shi imparteix el grau en Publicitat i Relacions Pbliques. La facultat ofereix, a ms, assessorament en gesti i turisme cultural, direcci editorial en aquest camp i formaci continuada per a empreses i entitats. Disposa tamb duna borsa de treball. Horaris De dilluns a divendres, de 9.00 a 13.30 hores i de 15.30 a 17.30 hores Estiu, de dilluns a divendres, de 9.00 a 14.00 hores Serveis Atenci al pblic en catal, castell, francs, angls, alemany i itali

Club Turisme Cultural - Directori

- 101

Turisme de Catalunya
Passeig de Grcia, 105, 3a planta - 08008 Barcelona

Tel. +34 934 849 900 - Fax +34 934 849 888 e-mail: catalunya.turisme@gencat.net www.catalunyaturisme.com

Centres de promoci turstica de Turisme de Catalunya


CPT Benelux info@catalunya-turisme.org CPT Frana Pars: media@tourismedelacatalogne.fr Perpiny: p-casaperpinya@gencat.cat CPT Regne Unit - Irlanda catalonia@catalantoristboard.co.uk CPT Alemanya info@katalonien-tourismus.de CPT Itlia info@catalogna-turismo.it CPT Pasos Nrdics ctb@wtc.fi CPT Pasos de lEst jose@rosmail.ru CPT Xina info@hispachina.com Centre Cultural Blanquerna Madrid: turisme.blanquerna@gencat.cat

Altres centres de promoci turstica dinters


Patronat de Turisme Costa Brava - Pirineu de Girona www.costabrava.org Patronat de Turisme Costa Daurada www.costadaurada.org Terres de lEbre www.terresdelebre.org Turisme de Barcelona www.barcelonaturisme.cat Diputaci de Barcelona - Turisme Total www.turismetotal.cat Patronat de Turisme de Lleida www.lleidatur.com Conselh Generau dAran www.aran.org

Catalunya, cultura i paisatge - 103

Edici: Turisme de Catalunya Passeig de Grcia, 105, 3a planta 08008 Barcelona Realitzaci de ledici:
Edicions de lEixample

Fotografies:
Portada: Museu Nacional dArt de Catalunya, Barcelona. Foto: Ramon Torrente. Pg. 3: TAVISA. Pg. 6: Turisme de Catalunya / Georama. Pg. 7: Turisme de Catalunya / Imagen M.A.S, Turisme de Catalunya / Arthur Friederich Selbach, Turisme de Catalunya / Javier Garcia-Diez. Pg. 8: Turisme de Catalunya / Miguel Raurich, Turisme de Catalunya / Georama. Pg. 9: TAVISA. Pg. 10: TAVISA, Turisme de Catalunya / Imagen M.A.S. Pg. 11: Turisme de Catalunya / Llus Carro. Pg. 12: Museu Nacional dArt de Catalunya, Barcelona. Foto: Calveras / Mrida / Sagrist. Pg. 13: Turisme de Catalunya / Imagen M.A.S, Turisme de Catalunya / Arthur Friederich Selbach. Pg. 14: Turisme de Catalunya / Arthur Friederich Selbach. Pg. 15: Museu Episcopal de Vic, Direcci General de Turisme / Ramon Manent, Museu Nacional dArt de Catalunya, Barcelona. Foto: Calveras / Mrida / Sagrist. Pg. 16: Turisme de Catalunya / Georama. Pg. 17: Turisme de Catalunya / Imagen M.A.S, Ajuntament de Besal Oficina de Turisme, Turisme de Catalunya / Miguel Raurich. Pg. 18: Direcci General de Turisme / Ramon Manent, Turisme de Catalunya / Georama. Pg. 19: Turisme de Catalunya / Georama. Pg. 20: Turisme de Catalunya / Imagen M.A.S. Pg. 21: TAVISA, Pau Torrente. Pg. 22: TAVISA. Pg. 23: Turisme de Catalunya / Imagen M.A.S, Turisme de Catalunya / Miguel Raurich, Direcci General de Turisme / Toni Vidal. Pg. 24: Direcci General de Turisme / Rafael Lpez-Monn. Pg. 25: Turisme de Catalunya / Imagen M.A.S, Direcci General de Turisme / Oriol Alamany. Pg. 26: Turisme de Catalunya / Imagen M.A.S. Pg. 27: Turisme de Catalunya / Nano Caas, Turisme de Catalunya / Imagen M.A.S, Museu Nacional dArt de Catalunya, Barcelona. Foto: Calveras / Mrida / Sagrist. Pg. 28: Turisme de Catalunya / Imagen M.A.S, Turisme de Catalunya / Jordi Bastart. Pg. 29: Turisme de Catalunya / Jordi Bastart, Direcci General de Turisme / Oriol Alamany. Pg. 30: Turisme de Catalunya / Georama, Pau Torrente, Turisme de Catalunya / Jordi Bastart. Pg. 31: Turisme de Catalunya / Miguel Raurich. Pg. 32-33: Ramon Torrente. Pg. 34: Turisme de Catalunya / Imagen M.A.S. Pg. 35: Turisme de Catalunya / Imagen M.A.S., Turisme de Catalunya / Arthur Friederich Selbach, Pau Torrente. Pg. 36: Turisme de Catalunya / Miguel Raurich, Turisme de Catalunya / Nano Caas, Turisme de Catalunya/ Imagen M.A.S., Pau Torrente. Pg. 37: Turisme de Catalunya / Llus Carro. Pg. 38: Fundaci Gala-Salvador Dal, VEGAP, Barcelona, 2009. Pg. 39: Turisme de Catalunya / Imagen M.A.S., Museu Nacional dArt de Catalunya, Barcelona. Foto: Calveras / Mrida / Sagrist. Pg. 40: Turisme de Catalunya / Oriol Llaurad. Pg. 41: Turisme de Catalunya / Imagen M.A.S. Pg. 42: Snar, Festival Internacional de Msica Avanzada y Arte Multimedia de Barcelona. Pg. 43: Pau Torrente, Museu Pau Casals / Fritz Henle. Pg. 44: Anexa / Teresa Mir. Pg. 45: TAVISA, Pau Torrente. Pg. 46: Ramon Torrente. Pg. 47: Turisme de Catalunya / Imagen M.A.S., Pau Torrente. Pg. 48: Fundaci Mies van der Rohe / Pepo Segura. Pg. 49: Jos Luis Biel, Museu del Cinema / J. M. Oliveras. Pg. 50: Estudi Molin i X. Colom, Ramon Torrente, Poble Espanyol / Oriol Delgado. Pg. 51: Turisme de Catalunya / Oriol Llaurad. Pg. 52: TAVISA, Turisme de Catalunya. Pg. 53: Ramon Torrente, TAVISA, Turisme de Catalunya / Nano Caas. Pg. 54-57: TAVISA. Pg. 58-59: Turisme de Catalunya / Imagen M.A.S. Pg. 60: TAVISA. Pg. 61: Turisme de Catalunya / Imagen M.A.S., Olga Planas. Pg. 64: TAVISA. Pg. 102-104: TAVISA. Directori, membres del Club Turisme Cultural: imatges cedides per cadascuna de les empreses citades.

Textos:
Juli Guillamon

Traduccions:
Discobole

Impressi:
Ferre Olsina Dipsit legal: B-2054-2009

Cap de Creus (Costa Brava)

Amb la collaboraci de:

www.barcelonaturisme.cat

www.costabrava.org

www.costadaurada.info

www.costadebarcelonamaresme.cat

www.lleidatur.com

www.terresdelebre.travel

www.torismearan.org

www.turismetotal.org

www.catalunyaturisme.com www.turismedecatalunya.com/cultura