el de vuit DIVENDRES, 23 DE DESEMBRE DEL 2C12

OPINI
sense ambigitat i sense com
plexos, entoma i cristallitza
per Sant Sadurn.
Francesc Caraf Quintana
Sant Sadurn
Pau social
En una societat de classes, la
pau social tan sols existeix en
la mesura que les esferes de po
der poltic i econmic disposen
de mecanismes de control, ali
enaci o coacci prou efectius
com per imposarla. Es tracta,
doncs, de la pau del guanyador,
una pax romana construda so
bre els pilars de la por i laccep
taci, sovint inconscient, duns
rols socials predeterminats.
Analitzant el desenvolupa
ment del capitalisme modern
entenem com a capitalisme
modern aquell que es comen
a a gestar desprs de la Sego
na Guerra Mundial, podem
observar que, almenys en els
pasos industrialitzats, i com a
mnim ns al dia davui, ha pro
porcionat unes cotes destabili
tat social, poltica i econmica
que no shavien pogut apreci
ar en gaireb cap estadi previ
de levoluci social humana.
Diversos, i cada vegada ms
sofisticats, han estat els ins
truments que van permetre
garantir aquesta calma artifi
cial i el desenvolupament dun
marc socioeconmic on ja no
tenia sentit parlar dinteressos
collectius, ni dideologies, on
gaireb tothom, almenys vir
tualment, formava part duna
vastssima i feli classe mit
jana. A partir dels anys , la
pressi de les classes populars
organitzades i lamenaa del so
vietisme obligaren la burgesia
occidental a reconixer un se
guit de drets socials i a garantir
la universalitat de determinats
serveis pblics, el capitalisme i
la democrcia liberal no tingue
ren ms remei que mostrar un
rostre ms amable per desmo
bilitzar els sectors populars i
mantenir ben fermats els pilars
del sistema. Aquest nou model,
anomenat estat del benestar,
constitu el mecanisme de con
trol i propaganda ms efectiu
que ha desenvolupat mai una
comunitat humana. Amb les
necessitats bsiques de la po
blaci ms o menys cobertes
i una aparent igualtat dopor
tunitats a lhora dadquirir un
millor nivell de vida, el capi
talisme adquir una legitimi
tat, sostinguda sobre el suport
popular, prcticament total.
La Uni Sovitica i la revoluci
quedaven lluny, el futur era el
capitalisme social, el capita
lisme que es preocupa per les
persones.
I, en efecte, lestat del benes
tar propici una important
La redacci daquest setmanari es
reserva el dret de publicar o no les
cartes adreades al seu director, i
el de resumir llurs continguts quan
excedeixin de . carcters,
amb espais inclosos. Per tal que
un escrit sigui publicat a les planes
dopini ha de venir acompanyat
del nom i cognoms del seu autor,
adrea, DNI i un telfon de con
tacte. Tots els escrits es publicaran
amb el nom i cognoms del seu autor
o autors o, en el seu cas, amb el del
collectiu,
EDITA
Publicacions Peneds, SA
Papiol, 1 C372C
Vilafranca del Peneds
eldevuit@eldevuit.cat
Els escrits que publiquem a les planes dopini,
aix com qualsevol altre article signat, no sn
forosament compartits pel setmanari i noms
reecteixen el parer de qui els signa.
PRESIDENT
Pere Montserrat i Ferrer
CONSELLER DELEGAT
Xavier Freixedas i
Domnech
DIRECTOR
Ricard Rafecas i Ruiz
REDACCI:
Joan Ravents (Cap
de redacci), Judit
Benages, Cristina
Pars, Xavi Gonzlez,
(Redacci Vilafranca),
Eva Lpez (Redacci
Sant Sadurn), Ricard
Vinyals (Redacci
El Vendrell),
Eloi Miralles, Biel
Senabre, Jordi Mir
(Castells), Tito Boada,
(Esports), Flix
Mir (Fotograa),
ngels Ventura,
Nati Ceballos,
Sandra Bermdez
(Maquetaci), Roser
Figueras (Correcci).
Editat amb la collaboraci de
El descregut
Gerard Alczar
Periodista
gerard@alcalleop.cat
Indignati Hellenikki
A Grcia va nixer la nostra
civilitzaci, lanomenada
occidental. I a Grcia pot
acabar, potser per tornar a co
menar. El que passa a Grcia
s resultat de la incapacitat
poltica: el deute grec noms
era el % del PIB de la Uni
Europea. Per legoisme i la
cobdcia dels dirigents euro
peus no van voler adobarho
a temps. Ara, el devenir natu
ral donar resposta. Ha passat
altres cops. La Histria ns
testimoni.
La Histria s el relat i lexpli
caci del que passa a la Natu
ralesa, al mn; refereix fets
que es produeixen degut a
processos naturals o per la in
tervenci humana. Alg pren
nota del que succeeix, i ho
explica amb la intenci que
a posteriori aquells fets sen
tenguin o, si escau, es puguin
evitar. La Naturalesa s tot.
Nosaltres noms en som una
part, i no la ms important, ni
la ms bona, malgrat el que es
creu. El cert s que la Histria
ens mostra que, quan nosal
tres intentem ultrapassar els
generosos lmits naturals, la
Naturalesa es defensa i ens
respon amb contundncia. La
Naturalesa actua amb lgica.
La Histria ens ho explica: els
models histrics funcionen
dins els models naturals, son
predictius, per els humans
no utilitzen b els models; en
conseqncia, ms dun cop
sentim all de la Histria es
repeteix.
Grcia s un lloc bonic, c
lid, de cels nets, mars trans
parents. Fa tres mil anys all
sencengu la llum del pen
sament jnic que illumin el
mn. Els grecs foren la prime
ra societat que es pregunt,
per primer cop a la Histria i
que en tinguem notcia, el
perqu de tot plegat. La Na
turalesa hi collabor. El cli
ma, la claror de Grcia invita
la gent a trobarse i a parlar.
Els antics grecs tenien un
lloc ideal: lgora. En aquest
singular lloc sintercanvia
ven idees, pensaments, en
senyances, coneixements,
opinions, notcies i merca
deries. Tot el que s hum.
Fou en aquest lloc on sarri
b a una primera conclusi:
tot es mou enmig del Caos i
el Cosmos, lordre i el desor
dre. Sestabl doncs el primer
binomi de la Histria, el ms
essencial, a partir del qual es
poden explicar tots els desga
vells de la vida: lexistncia s
lequilibri entre aquests dos
extrems. Qualsevol vulnera
ci daquest equilibri accelera
la natural tendncia que tot
ordre establert, tot Kosms
t vers la destrucci, vers el
Kas, perqu des daquest es
torni a crear un nou ordre.
Aix s el que est passant
ara. La nostra civilitzaci
senfonsa perqu no sha sa
but mantenir lequilibri en
tre les necessitats i els desit
jos. Entre el Ser i el Tenir. I
aquest enfonsament esdevin
dr una transformaci. Totes
les revolucions shan basat en
una idea medullar: No es pot
Tenir pel sol fet de Ser. I, ara,
la Naturalesa ens indica que
tampoc es pot Ser, pel sol fet
de Tenir. Hem adorat la falsa
Trinitat formada per LEcono
mia, els Diners i el Consum
fins oblidar el gaudir de la
vida. El Ser. Ara, el devenir na
tural corregeix aquesta vulne
raci. Tot comen a lgora,
quan els hellenikki, els grecs
antics indignats amb el capri
ci dels dus, es preguntaren
Per qu. Els grecs actuals,
els Indignati Hellenikki amb
el sistema, sho tornen a pre
guntar. Tres mil anys per arri
bar al punt de partida... Roda
el mn i torna al Born... Ironi
es de la Histria?...o potser s
que no hem aprs gaire...
La nostra
civilitzaci
senfonsa
perqu no sha
sabut mantenir
lequilibri entre
les necessitats i
els desitjos
Fa dos anys que vas viure
les teves primeres festes de
Nadal, llavors et fixaves en
les pampallugues de larbre i
dels carrers i no entenies res
ms. Just tenies un parell de
setmanes. Ara ja vas prenent
conscincia que sn dies
especials.
Sortim al carrer amb pres
sa, hem de fer algunes com
pres rpides amb el pressu
post ms ajustat de tots els
darrers Nadals i sentim que
cantes fum, fum, fum i al
tres primeres estrofes de les
canons del moment. Ens fas
parar als aparadors guarnits
amb llums, arbres de Nadal i
pessebres. Ho recites tot: bo
les, llumets, regals, beb petit
nen Jess, els Tres Reis i el
ti. Tens la lli ben apresa.
Aquesta s la veritable mgia
del Nadal.
Ens aturem un moment da
vant del bar on fa dos anys
vaig escoltar una conversa
de dos amics o companys de
feina que comentaven que
no havien rebut lot de Nadal.
Penso que segur que enguany
tampoc nhan tingut i em
pregunto si han pogut gau
dir de la paga doble i si enca
ra conserven la feina. Espero
que s.
Passem per davant de lad
ministraci de loteria on van
vendre un quart nmero de la
Grossa i no puc evitar pensar
que el dia hi vaig comprar
un nmero. Somric mentre
recordo la conversa que vaig
tenir amb la clienta que en
va comprar un altre just al
meu darrera: has pogut tri
ar el nmero o than donat el
primer que els ha semblat?,
no, no lhe triat, jo tam
poc, mhan donat aquest i
me lensenya mentre li mos
tro el meu. Eren diferents i a
mi no mha tocat. No recordo
el seu, per potser ella ha tin
gut ms sort. Estaria b!
Arribem a casa i mires amb
nostlgia el rac on hi havia el
ti. Ten vas acomiadar la Nit
de Nadal i fins lany vinent.
s que si hi ha algun perso
natge nadalenc que tha agra
dat amb bogeria, aquest ha
estat el ti. Lhas mimat tant
aquests dies: taronges, man
darines i ns i tot una mica de
xocolata. Lhas tapat amb una
manta, li has parlat i lhas aca
ronat mentre li deies maco,
maco. Lany que ve torna
rem al bosc a buscarlo, et
diem per animarte una mica.
Mentre tentretens amb les
joguines noves del Ti, veus
com testic contemplant i
em crides perqu macosti.
Massec a terra al teu costat
i em fas un pet. Somriem i
juguem mentre penso que
sempre sers el millor regal
de Nadal.
El Nadal als teus ulls
Bufar i fer
ampolles
Gemma Urgell
www.viniesfera.com
s que si hi ha
algun personatge
nadalenc que
tha agradat amb
bogeria, aquest
ha estat el ti
>> Ve de la pgina anterior