Está en la página 1de 1

Al principi el Cant de la Sibilla linterpretaven sis preveres. A ledat mitjana el cantor de la Sibilla noms podia ser un nen.

/ DIARI DE BALEARS

dEuropa va irrompre amb fora la sibilla el dia de Nadal. Tanmateix, en aquesta nova aparici ja no emetia oracles segons la seva prpia intuci, sin que era lEsglsia qui posava els missatges en boca seva, anunciant el Judici Final, a lestil del llibre de lApocalipsi. En concret, el cant, de melodia gregoriana, es basava en un serm en llat escrit al segle V dC per un bisbe de Cartago. Al comenament, el Cant de la Sibilla era interpretat per un grup de sis preveres. Amb el pas del temps, foren substituts per un nen duns dotze anys. Lobjectiu era clar: en una nit de pau i amor, a travs de la innocent veu dun preadolescent, calia que el cristi no perds de vista el recte cam i les conseqncies de no seguir-lo. En cap moment es plantej la possibilitat datorgar

el paper a una nena. Les autoritats eclesistiques, seguint la misognia de lpoca, van oblidar del rol femen de la sibilla pagana. El nen cantor era vestit amb una tnica blanca o de color i amb un barret al cap. Interpretava el cant tot sol, sense acompanyament instrumental, excepte quan, entre estrofa i estrofa, per descansar la veu, irrompia el so de lorgue. I per dotar encara de ms dramatisme el seu discurs, el cantant mantenia dreta, davant la seva cara, una espasa que serigia amenaadora sobre els atnits caps dels feligresos. A principis del segle XVI les sibilles entraren ja de manera oficial dins limaginari eclesistic de la m de Miquel ngel. En la seva intervenci a la Capella Sixtina, lescultor itali pint les cinc sibilles ms conegudes de

El Cant de la Sibilla s un dels exemples de lapropiaci duna figura pagana per part de lEsglsia Daqu tenim lexpressi llenguatge sibill com a sinnim denigmtic

lantiguitat (Cumes, Delfos, Eritrea, Lbia i Prsia) al costat dels quatre grans profetes de lAntic Testament (Zacaries, Isaes, Joel i Jeremies). Al cap de poc temps, per, el Cant de la Sibilla va tenir una pluja de crtiques al concili de Trento (1545-1563), que prohib que la litrgia cristiana inclogus msica i accions que no fossin prpiament religioses. Fou aix com va desaparixer de gaireb totes les esglsies dEuropa. Tan sols es mantingu a Mallorca i a lAlguer, on havia arribat als segles XIII i XIV, respectivament, amb les tropes de la Corona catalanoaragonesa. El Cant de la Sibilla, que aleshores ja tenia una versi en llengua catalana, estava tan arrelat que els bisbes no van poder acatar les ordres del concili de Trento.

Del 10 al 16 de desembre del 2010 PRESNCIA 59