Está en la página 1de 1

PASOS CATALANS EL CANT DE LA SIBILLA

Actualment, el fet ms notori del Cant de la Sibilla s que els intrprets tamb poden ser nenes. / DIARI DE BALEARS

Pas Valenci i Portugal


qui les havia dinterpretar pel seu compte. Daqu tenim lexpressi llenguatge sibill com a sinnim de misteris, enigmtic. Una altra sibilla important al mn hellnic fou la de Cumes, colnia grega situada prop de Npols. Es deia que havia nascut a la localitat jnia dEritrea, a les costes de lactual Turquia. Apollo shavia enamorat della i li havia proms concedir-li el que volgus a canvi que no torns a la seva ptria. La sibilla li va demanar viure tant danys com granets de sorra pogus agafar amb una m. Es va oblidar, per, de demanar-li leterna joventut. s aix com, amb el pas del temps, es consum tant que, com si es tracts dun canari, la van tancar en una garjola que penjaren del temple dApollo a Cumes. Abans de patir aquest turment, el poeta llat Virgili la fu
58 PRESNCIA Del 10 al 16 de desembre del 2010

El Cant de la Sibilla, que a poc a poc sest recuperant al Pas Valenci i a Catalunya, enfonsa les seves arrels en les profetesses de lantiguitat clssica. Desprs que el concili de Trento el prohibs al segle XVI, no va ser fins a les acaballes del segle XX que el cant es va recuperar a la catedral de Braga (Portugal), a alguns pobles valencians i ms recentment, el 2009, de manera simblica, a lesglsia Santa Maria del Mar de Barcelona. En aquesta nova etapa es va conservar la posada en escena de lpoca medieval, amb lnica diferncia que els intrprets ja pogueren ser nenes.

protagonista dun captol de lEneida. Al llibre VI la sibilla de Cumes s lencarregada de guiar Enees en la seva visita a lHades.

Seds del cristianisme


La sibilla de Cumes fou la que ms influncia va exercir en el cristianisme, grcies, per, a un altre text de Virgili: les Bucliques. Els pares de lEsglsia no es pogueren treure del cap el misteris quart poema daquesta obra que lloa les bondats de la vida al camp. s el que fa referncia al naixement dun nen que havia de suposar el retorn de la famosa edat dor profetitzada per la sibilla de Cumes. Segurament lescena expressava, en forma allegrica, lalegria del moment davant la fi de les guerres civils i el futur prsper que es podia intuir. Alguns autors cristians, pe-

r, estaven convenuts que aquests versos de Virgili eren en realitat una profecia pagana de larribada de Crist, que ja havia estat anunciat pels profetes de lAntic Testament. Fou aix com aviat lEsglsia va adoptar per als seus propis interessos una figura pagana. Amb tot, el responsable directe daquesta adopci fou sant Agust (segle V dC), que en el seu llibre La ciutat de Du (XVIII, 23) constata que la sibilla de Cumes va escriure algunes profecies ben clares sobre Jesucrist [...]. A finals del segle X, la incertesa que provocava el canvi de millenni va generar tot un seguit de representacions sobre la fi del temps i la segona vinguda del Messies que havia de jutjar la humanitat. Fou enmig daquest clima de por que a les esglsies