Está en la página 1de 1

PAÏSOS CATALANS

Sibil·la

Cada nit de Nadal a les esglésies de Mallorca i l’Alguer ressona, des de fa vuit segles, l’apocalíptic Cant de la Sibil·la. Aquest cant, que es va representar a tot Europa durant l’edat mitjana, acaba de ser declarat patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco

ANTONI JANER TORRENS

E l futur sempre espanta. I si fem cas del Cant de la Sibil·la,

encara més. Ens hem de preparar per al pitjor: «Ans del Judici l’An- ticrist vindrà/ i a tot lo món tur- ment darà, se farà com Déu ser- vir,/ i qui no el crega farà morir Als mals dirà molt agrament:

–Anau, maleïts, en el turment!/ anau-vos-ne en el foc etern amb vòstron príncep de l’infern!». Els que s’han portat bé, en canvi, po- den estar tranquils: «Als bons dirà –Fills meus, veniu!/ benaurats posseïu/ el regne que us he apare- llat/ des que lo món va ésser creat!». Des de l’edat mitjana i de manera ininterrompuda, a les es- glésies de Mallorca i l’Alguer (Sar- denya) cada nit de Nadal estrofes com aquestes recorden als mor- tals el dia del judici final. Resulta paradoxal que un mis- satge tan catastrofista surti de la innocent veu d’un nen o nena d’uns dotze anys que, sense sa- ber-ho, se sent dipositari del po- der endevinatori de les profetes- ses de l’antiguitat clàssica. I és que

el Cant de la Sibil·la és un dels exemples més clars de l’apropia- ció d’una figura pagana per part de l’Església. A l’antiguitat preclàssica s’atri- buïa a la dona el do de la fertilitat

L’imaginari de l’infern

El Cant de la Sibil·la anuncia

cada 24 de desembre el dia del judici final. Hi són ben

presents les al·lusions a l’in-

fern més inhòspit. Aquest és

un món que, segons Virgili, coneix força bé la sibil·la de Cumes, font d’inspiració de la

sibil·la cristiana. Al llibre sisè de l’Eneida, es presenta com

la guia de l’heroi troià Enees

en el seu descens a l’infern, on ha de visitar el seu pare, Anquises. Aquest li anuncia el triomfant futur de Roma com

a potència civilitzadora de

pobles. La paraula infern deri- va de l’adjectiu llatí inferior (més baix). En el món romà,

però, no es parla de l’infern,

sinó dels inferns, ja que aple-

gava molts espais: lloc dels éssers bons, dels dolents, dels infants, etc. Virgili relata que l’estatge on van a parar els virtuosos rep el nom de Camps Elisis. Homer, en can-

vi, diferencia el Tàrtar (l’infern pròpiament dit) dels Camps Elisis, que, al cant XI de l’Odissea, es situen a l’extrem occidental del món conegut. Tanmateix, la visió sobre el món dels morts que va impe- rar a Occident a través de l’art és la que va plasmar al segle

XIV Dant a la Divina Comèdia.

56 • PRESÈNCIA • Del 10 al 16 de desembre del 2010

no només humana sinó també agrària, ja que era ella qui tenia cura de l’hort familiar. Algunes dones arribaren a adquirir conei- xements precisos dels fenòmens agraris, lligats als cicles solars i lu- nars. La repetició periòdica d’aquests cicles, en uns ritmes que només elles sabien, va fer que

se’ls atribuís un poder d’endevi- nació sobrenatural. En el món grec aquest poder endevinatori quedà personificat en la figura de les sibil·les, éssers

misteriosos i semidivins que vi- vien en boscos profunds o caver- nes, des d’on proferien els seus oracles. Se les solia associar amb la serp, un animal vinculat als sa- bers ocults de la Mare Terra (Gea). No ha d’estranyar que una possi- ble etimologia de la paraula reme- ti a l’arrel indoeuropea *sibh- (‘xiular’), que seria una onomato- peia del so que fa la serp en arros- segar-se per terra. Els primers escriptors grecs no- més parlen d’una sibil·la, la cone- guda com a Heròfila, que va pro- fetitzar la guerra de Troia. Amb el temps, però, n’anaren sorgint d’altres, sempre amb el seu nom de procedència. La més famosa fou la de Delfos. Les seves respos- tes sempre eren ambigües, de ma-

nera que era el propi interessat

La més famosa fou la de Delfos. Les seves respos- tes sempre eren ambigües, de ma-