PAÏSOS CATALANS

Sibil·la
Cada nit de Nadal a les esglésies de Mallorca i l’Alguer ressona, des de fa vuit segles, l’apocalíptic Cant de la Sibil·la. Aquest cant, que es va representar a tot Europa durant l’edat mitjana, acaba de ser declarat patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco
L’imaginari de l’infern
ANTONI JANER TORRENS

E

l futur sempre espanta. I si fem cas del Cant de la Sibil·la, encara més. Ens hem de preparar per al pitjor: «Ans del Judici l’Anticrist vindrà/ i a tot lo món turment darà, se farà com Déu servir,/ i qui no el crega farà morir... Als mals dirà molt agrament: –Anau, maleïts, en el turment!/ anau-vos-ne en el foc etern amb vòstron príncep de l’infern!». Els que s’han portat bé, en canvi, poden estar tranquils: «Als bons dirà –Fills meus, veniu!/ benaurats posseïu/ el regne que us he aparellat/ des que lo món va ésser creat!». Des de l’edat mitjana i de manera ininterrompuda, a les esglésies de Mallorca i l’Alguer (Sardenya) cada nit de Nadal estrofes com aquestes recorden als mortals el dia del judici final. Resulta paradoxal que un missatge tan catastrofista surti de la innocent veu d’un nen o nena d’uns dotze anys que, sense saber-ho, se sent dipositari del poder endevinatori de les profetesses de l’antiguitat clàssica. I és que el Cant de la Sibil·la és un dels exemples més clars de l’apropiació d’una figura pagana per part de l’Església. A l’antiguitat preclàssica s’atribuïa a la dona el do de la fertilitat

El Cant de la Sibil·la anuncia cada 24 de desembre el dia del judici final. Hi són ben presents les al·lusions a l’infern més inhòspit. Aquest és un món que, segons Virgili, coneix força bé la sibil·la de Cumes, font d’inspiració de la sibil·la cristiana. Al llibre sisè de l’Eneida, es presenta com la guia de l’heroi troià Enees en el seu descens a l’infern, on ha de visitar el seu pare, Anquises. Aquest li anuncia el triomfant futur de Roma com a potència civilitzadora de pobles. La paraula infern deriva de l’adjectiu llatí inferior (més baix). En el món romà, però, no es parla de l’infern, sinó dels inferns, ja que aplegava molts espais: lloc dels éssers bons, dels dolents, dels infants, etc. Virgili relata que l’estatge on van a parar els virtuosos rep el nom de Camps Elisis. Homer, en canvi, diferencia el Tàrtar (l’infern pròpiament dit) dels Camps Elisis, que, al cant XI de l’Odissea, es situen a l’extrem occidental del món conegut. Tanmateix, la visió sobre el món dels morts que va imperar a Occident a través de l’art és la que va plasmar al segle XIV Dant a la Divina Comèdia.

no només humana sinó també agrària, ja que era ella qui tenia cura de l’hort familiar. Algunes dones arribaren a adquirir coneixements precisos dels fenòmens agraris, lligats als cicles solars i lunars. La repetició periòdica d’aquests cicles, en uns ritmes que només elles sabien, va fer que se’ls atribuís un poder d’endevinació sobrenatural. En el món grec aquest poder endevinatori quedà personificat en la figura de les sibil·les, éssers misteriosos i semidivins que vivien en boscos profunds o cavernes, des d’on proferien els seus oracles. Se les solia associar amb la serp, un animal vinculat als sabers ocults de la Mare Terra (Gea). No ha d’estranyar que una possible etimologia de la paraula remeti a l’arrel indoeuropea *sibh(‘xiular’), que seria una onomatopeia del so que fa la serp en arrossegar-se per terra. Els primers escriptors grecs només parlen d’una sibil·la, la coneguda com a Heròfila, que va profetitzar la guerra de Troia. Amb el temps, però, n’anaren sorgint d’altres, sempre amb el seu nom de procedència. La més famosa fou la de Delfos. Les seves respostes sempre eren ambigües, de manera que era el propi interessat

56 • PRESÈNCIA • Del 10 al 16 de desembre del 2010

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful