Está en la página 1de 1

PASOS CATALANS

Sibilla
Cada nit de Nadal a les esglsies de Mallorca i lAlguer ressona, des de fa vuit segles, lapocalptic Cant de la Sibilla. Aquest cant, que es va representar a tot Europa durant ledat mitjana, acaba de ser declarat patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco
Limaginari de linfern
ANTONI JANER TORRENS

l futur sempre espanta. I si fem cas del Cant de la Sibilla, encara ms. Ens hem de preparar per al pitjor: Ans del Judici lAnticrist vindr/ i a tot lo mn turment dar, se far com Du servir,/ i qui no el crega far morir... Als mals dir molt agrament: Anau, malets, en el turment!/ anau-vos-ne en el foc etern amb vstron prncep de linfern!. Els que shan portat b, en canvi, poden estar tranquils: Als bons dir Fills meus, veniu!/ benaurats posseu/ el regne que us he aparellat/ des que lo mn va sser creat!. Des de ledat mitjana i de manera ininterrompuda, a les esglsies de Mallorca i lAlguer (Sardenya) cada nit de Nadal estrofes com aquestes recorden als mortals el dia del judici final. Resulta paradoxal que un missatge tan catastrofista surti de la innocent veu dun nen o nena duns dotze anys que, sense saber-ho, se sent dipositari del poder endevinatori de les profetesses de lantiguitat clssica. I s que el Cant de la Sibilla s un dels exemples ms clars de lapropiaci duna figura pagana per part de lEsglsia. A lantiguitat preclssica satribua a la dona el do de la fertilitat

El Cant de la Sibilla anuncia cada 24 de desembre el dia del judici final. Hi sn ben presents les allusions a linfern ms inhspit. Aquest s un mn que, segons Virgili, coneix fora b la sibilla de Cumes, font dinspiraci de la sibilla cristiana. Al llibre sis de lEneida, es presenta com la guia de lheroi troi Enees en el seu descens a linfern, on ha de visitar el seu pare, Anquises. Aquest li anuncia el triomfant futur de Roma com a potncia civilitzadora de pobles. La paraula infern deriva de ladjectiu llat inferior (ms baix). En el mn rom, per, no es parla de linfern, sin dels inferns, ja que aplegava molts espais: lloc dels ssers bons, dels dolents, dels infants, etc. Virgili relata que lestatge on van a parar els virtuosos rep el nom de Camps Elisis. Homer, en canvi, diferencia el Trtar (linfern prpiament dit) dels Camps Elisis, que, al cant XI de lOdissea, es situen a lextrem occidental del mn conegut. Tanmateix, la visi sobre el mn dels morts que va imperar a Occident a travs de lart s la que va plasmar al segle XIV Dant a la Divina Comdia.

no noms humana sin tamb agrria, ja que era ella qui tenia cura de lhort familiar. Algunes dones arribaren a adquirir coneixements precisos dels fenmens agraris, lligats als cicles solars i lunars. La repetici peridica daquests cicles, en uns ritmes que noms elles sabien, va fer que sels atribus un poder dendevinaci sobrenatural. En el mn grec aquest poder endevinatori qued personificat en la figura de les sibilles, ssers misteriosos i semidivins que vivien en boscos profunds o cavernes, des don proferien els seus oracles. Se les solia associar amb la serp, un animal vinculat als sabers ocults de la Mare Terra (Gea). No ha destranyar que una possible etimologia de la paraula remeti a larrel indoeuropea *sibh(xiular), que seria una onomatopeia del so que fa la serp en arrossegar-se per terra. Els primers escriptors grecs noms parlen duna sibilla, la coneguda com a Herfila, que va profetitzar la guerra de Troia. Amb el temps, per, nanaren sorgint daltres, sempre amb el seu nom de procedncia. La ms famosa fou la de Delfos. Les seves respostes sempre eren ambiges, de manera que era el propi interessat

56 PRESNCIA Del 10 al 16 de desembre del 2010