butllet

Desembre 2012 n. 199 de lACO de Catalunya i les Illes Balears

el

Joia i esperana a lACO

Sumari / Presentaci
Orientacions i objectius Preparem el consell, enfortim els compromisos. Comit Permanent [3] Llegir lEvangeli avui Colors. Pepe Baena [4] Vida del moviment Revisi de vida. Grup Poble-sec 1 [5] Nuevas perspectivas para la seguridad social en Europa. Alfons Collado [6] Ser responsable a lACO. Comissi de Formaci [ 7] Exercicis destiu. Enric Blasi [8] Formacin de responsables. Araceli Chicn [9] Crnica de la 59a Jornada General. Conxi Yuste [10] Lluita obrera i comproms Protestar i lluitar. Toni Ferrer [11] Lentrevista Salvador Torres, rector de les parrquies de Sant Paul de Nola i Sant Pere Ermengol del barri del Bess. ngela Rodrguez [12] Un dia en la vida de... Una botiguera de barri. Fina Garca[15] El mn tal com s Egipto, testimonio de Sabah [16] Collaboracions Empar Sancho, petita gran dona [14] Una opini, una altra sensibilitat. Ernestina Rdenas [18] La crisis y nuestras creencias. Manolita Olmo i Jaume Ribas [19] Dossier Joia i esperana a lACO Cultura El cam obert per Jess. Lluc [24] Mariano Gamo, testigo de un tiempo: Entre el cristianismo y el marxismo y viceversa. [24]

Revista trimestral de lACO de Catalunya i les Illes Balears

c/Rivadeneyra, 6, 8 08002 BARCELONA tel. 93 412 48 88 fax 93 318 81 87 aco@treballadors.org www.treballadors.org/aco Equip de redacci: Albert Marn, Josep Pascual, Jordi Joan Aymerich, Clia Santiago, ngela Rodrguez i Montserrat Forcadell. Impressi: Papers 99, S.C.C.L. Disseny i maquetaci: Juan ngel Baos (Papers99, s.c.c.l.)

uan el 12 doctubre en Josep Hortet ens parlava de la seva experincia directa del concili Vatic II, de la importncia i dels reptes de futur daquelles decisions, va aprofundir en la constituci Gaudium et Spes i vam poder escoltar les frases inicials daquest document: La joia i lesperana, la tristesa i langoixa dels homes contemporanis, sobretot dels pobres i de tots els que sofreixen, sn tamb la joia, lesperana, la tristesa i langoixa dels deixebles de Crist.... Aquesta afirmaci de lEsglsia ha estat, sense pretendre fer un monogrfic, el nexe duni de la majoria darticles daquest butllet, comenant pel dossier que recull el text sencer de la ponncia den Josep Hortet, que no va poder ser exposada amb tots els detalls per no allargar lacte. Podeu llegir diversos testimonis de vida militant de persones que tot compartint el seu temps, el seu futur, la seva vida fins i tot, arriscant-la amb els ms pobres i els que sofreixen, fan viu i real aquesta afirmaci conciliar. s impressionant el testimoni de la Sabah, com tamb els testimonis duna vida pels altres, com la de lEmpar Sancho i la de Mariano Gamo. En Toni Ferrer expressa en el seu escrit la lluita contra les retallades de lAdministraci en el sector del funcionariat, i lErnestina Rdenas en Una opini, una altra sensibilitat ens parla de les persones rebels que van ser fidels al acords del Concili en una Esglsia espanyola que en bona part, com la davui, vivia desquena a la realitat. Trobareu en els articles de lEnric Blasi, de la Maria Rosa Coso, del grup de Poble-sec, de la Manolita Olmo i de laportaci den Pepe Baena, elements vlids per a una reflexi de les nostres actituds en la lnia dall que el Concili va voler: obrir portes i finestres per a la renovaci de la nostra Esglsia.

Presentaci

butllet

el

Desembre 2012 - n. 199

Orientacions i objectius

Preparem el consell, enfortim els compromisos

Comit Permanent

em comenat un nou curs. s any de consell, lany que el moviment reflexiona sobre qu vol fer de cara als nous cursos i com es vol plantejar el futur. s el moment que, sense una prioritat definida, tots els grups haurem de pensar i debatre sobre les nostres futures prioritats que han de guiar el proper quadrienni. Recordem que les prioritats intenten articular el moviment, reunir-nos en una reflexi comuna des de la Revisi de Vida, per projectar-nos endavant com a militants cristians i obrers, i com a moviment insert en el nostre mn i en la nostra esglsia. Els quatre anys vinents els esperem molt complicats per a tots, sobretot per a la classe treballadora i les classes populars, i fonamentalment per a la gent sense feina i per a aquelles persones que a poc a poc van sent arraconades per aquesta crisi que, sense entranyes, va excloent ciutadanes i ciutadans cap a la marginaci. Com hem dit i reflexionat darrerament tantes vegades als nostres grups, sn moments molt difcils, en qu hem dintentar no perdre lesperana ni la illusi per la vida. El Crist en qu creiem s el de la Vida, no el de la mort, i malgrat la seva creu, va ressuscitar i ens comunica la confiana i lamor infinit del Pare. El moviment ha de servir per impulsar aquesta reflexi i aquesta joia... I ara que arriba Nadal encara amb ms motiu. Lencarnaci, Du fet humanitat, nascut senzill i sense pretensions, ens ha de portar a cridar amb els pastors: joia al cel i pau a la terra. El Regne s present enmig dels homes, i ha estat acollit pels pobres i els humils. Per tant Du ha apostat per aquests homes i dones, i no els abandonar. Lany del consell ens hauria de permetre tamb repensar per qu escollim ser militants de lACO, qu ens aporta el moviment, qu nesperem, i com podem collaborar a construir aquesta eina comuna, que alhora s presncia i vivncia en la nostra realitat. LACO s i ser el que vulguem cada militant, i estar present on cadasc es comprometi. I la Revisi de Vida i lEstudi de lEvangeli alimentaran aquesta realitat! Des de la Permanent i el Comit General volem novament animar tothom a participar en el procs de preparaci i debats del Consell. Aix podrem reflectir el sentir del moviment davant de les qestions ms punyents del nostre mn, i potser descobrir plegats all sobre el que val la pena treballar i comprometrens. Hem de restar oberts als nous temps, als canvis socials i a possibles variacions en les nostres maneres de fer i estar. I aix tant en lmbit de societat com en el de moviment. La crisi actual ens ha dinterpellar, fent que posem imaginaci i fidelitat all on fcilment caiem en el desnim i el descoratjament. Cadascuna i cadascun de nosaltres, els grups, les zones i dicesis, el moviment en general, hem de saber donar una resposta positiva al mn actual, a la prdua de molts drets (socials i laborals) que a poc a poc veiem desaparixer, i a la rebaixa de dignitat de la persona, enterrada sota la fora de leconomia especulativa i financera, que ens vol controlar i que atenua la llibertat ciutadana que tants anys ens ha costat conquerir. Gaudim dun BON NADAL. Celebrem-lo amb senzillesa i simplicitat. Fem-ne un signe desperana en el futur, fonamentat en la bona nova del Du que sencarna per compartir la nostra vida, les nostres joies i tamb el nostre patiment.

Desembre 2012 - n. 199

butllet

el

Llegir lEvangeli avui

Colors
Consiliari
diCesi

PePe Baena de terrassa

n aquest curs de preparaci del Consell de lACO s convenient que eduquem la mirada per percebre els diferents colors de la realitat del mn obrer. Una realitat que es presenta sense la virtualitat que moltes vegades intentem imposar conscientment o inconscientment. Una realitat que est impregnada per les mltiples tonalitats de les relacions humanes. Les diferents prioritats proposades al Consell poden ser uns bons instruments imperfectes per entrar en dileg amb les persones que formen part duna societat plural. Jesucrist, incansable en el seu missatge de fraternitat, educa i reeduca la mirada comenant pel cor. Els seus deixebles sn temptats innombrables vegades per distorsionar la bellesa global de larc de Sant Mart per la fragilitat de la dualitat del blanc i negre. Joan digu a Jess: Mestre, nhem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat dimpedir-ho, perqu no s dels qui vnen amb nosaltres. Jess respongu: No li ho impediu. Ning que en nom meu faci miracles no podr desprs malparlar de mi. Qui no est contra nosaltres, est amb nosaltres. Tothom qui us doni un got daigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedar sense recompensa. (Mc 9, 38-41) Recordo una escena esquinada per la navalla del color vermell de la passi incontrolada. Un dia que caminava amb molta pressa, perqu arribava tard a una reuni de Critas de Sant Francesc al barri de Bellavista, en un quiosc de lONCE el discapacitat que regia la parada deia amb molta contundncia a una persona que li estava comprant cupons: Tienen que fumigar a todos los de la raza rabe. Laltre home li donava la ra afegint-thi: Qu se ha credo sta que va cubierta por la calle. No vaig entendre res fins que ms endavant pel carrer vaig trobar-me una dona vestida completament de negre amb la cara tapada que empenyia el cotxet del seu fill. Una vegada en el meu interior va ser suficient per fer-me baixar el ritme del meu pas i rumiar el que havia vist i sentit duna manera esbiaixada per una realitat viscuda a mitges. S, anava a una reuni de Critas per organitzar-nos amb els pobres i, a la vegada, presenciava una crucifixi dun pobre per un altre pobre. Torna a parlar-nos des de la tendresa el nostre amic Jesucrist que per a ell no importa el color de la pell sin el caliu del cor.
4 butllet
el

Quan es complien els dies en qu Jess havia de ser endut al cel, resolgu de fer cam cap a Jerusalem. Va enviar missatgers davant seu, i ells, tot caminant, entraren en un poble de samaritans per preparar la seva arribada. Per no el volgueren acollir, perqu ell sencaminava a Jerusalem. En veure-ho, els deixebles Jaume i Joan van dir-li: Senyor, vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi? Per Jess es gir i els va renyar. I se nanaren en un altre poble. (Lc 9, 51-56) Jess va contestar dient: Un home baixava de Jerusalem a Jeric i va caure en mans duns bandolers, que el despullaren, lapallissaren i se nanaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell cam un sacerdot; quan el vei, pass de llarg per laltra banda. Igualment un levita arrib en aquell indret; vei lhome i pass de llarg per laltra banda. Per un samarit que anava de viatge va arribar prop dell, el vei i sen compad. Shi acost, li amoros les ferides amb oli i vi i les hi emben; desprs el puj a la seva prpia cavalcadura, el dugu a lhostal i sen va ocupar.(Lc 10, 30-34) Per tant, no sobra cap color a larc de Sant Mart del Regne de Du. Rescato dels meus arxius de la memria les paraules del conegut Jos Antonio Marina, cristi i pensador: La comunicaci entre ciutadans imposa un esfor de comprensi i explicaci. Els fanatismes, dogmatismes i integrismes enroquen la persona en les seves creences i li impedeixen atendre les raons dels altres. Els prejudicis seleccionen la informaci i permeten percebre tan sols el que corrobora el prejudici. Leducaci per al dileg es torna aix un projecte tic. Com va dir Antonio Machado: Per dialogar, primer pregunteu; desprs..., escolteu. (Del llibre Aprender a convivir, editorial Ariel.) Desembre 2012 - n. 199

Vida del moviment RdV

Revisi de vida
GruP PoBle-seC 1 Zona Baix lloBreGat

et: En una reuni les sobrecrregues de nervis i angoixes provoquen que tots reaccionem amb una certa agressivitat i perdem el fil del que sest parlant. Fets parallels Les preocupacions pel futur possible de canvi de vida per la situaci de la feina del marit em provoquen inseguretat. La preocupaci pels nts, latenci al marit i la feina de casa em provoquen una certa angoixa a lhora de participar o no en els serveis de la parrquia. Quan en els serveis parroquials projectem les nostres inseguretats i pors, la convivncia es fa ms tensa. El fet de viure amb angoixa i temor la possible presncia dalg fa que descuidem saber valorar les atencions de la parella. En principi un canvi en el treball em suposa un desbaratament en la meva vida i provoca una certa angoixa i inseguretat. Procuro, per, estabilitzar-me i cercar les possibilitats positives daquest canvi, s important no perdre lalegria ni la illusi, angoixar-me ms no serveix, no majuda. En un moment de preocupaci i de tensi interior, vaig contestar molt malament a una vena que em demanava una intervenci a lescala. Causes i conseqncies Quan vius i veus que la dignitat de les persones s trepitjada a la feina, que uns pares no poden atendre els fills a causa de la crisi i ho han de fer els avis, llavors la teva indignaci augmenta davant de la injustcia i et provoca una tensi que repercuteix en tu i en els altres. Ens sentim manipulats a la feina, a la societat, a la famlia. Aix fa que saltem amb ms facilitat, afecta les persones ms properes. Ens guardem massa coses que no traiem fora, i aix va repercutint en el que fem i en el que pensem. Malgrat tot el que ens afecta, s positiu que ens exercitem dia a dia en el domini de la nostra sensibilitat i sapiguem aparcar all que ens fa mal i dificulta la nostra relaci. Vivim rodejats de massa soroll, necessitem el silenci per obrir el ulls. Necessitem la pregria personal.

Veure

Ens cal pensar que els pares no tenen cap obligaci destimar-te, cal acceptar aix per alliberar-te i crixer. Quan exigim que laltre testimi ens frustrem. Estem poc acostumats a donar grcies tant a Du como a les persones. A levangeli Jess no demana, accepta el Pare. Nucli del jutjar Les angoixes i les frustracions malmeten el nostre testimoni i la nostra relaci. La nostra pau interior potencia la nostra acci i la relaci amb els altres. Proposta de textos de levangeli Marc 4, 35-41 La por i els nervis contrasten amb la pau i la fora de Jess. A partir dun fet lmit podem conixer de deb una persona. Necessitem aquests temps crtics per conixer Jess. Anem fent, anem a missa, complim, fins que una crisi ens dna loportunitat davanar en la nostra fe. Ho vulguem o no, hem de ser provats per crixer. Lluc 8, 4-8 Cal preparar el nostre cor per tal que donem tot el que puguem. La llavor, lamor de Du, cau en diferents moments de la nostra vida: Hi ha moments que ens rellisca. En altres ens emociona, per ens manca constncia, no arrela. En altres les nostres passions, les pors, legoisme ens impedeixen acceptar la llavor i ens tanquem per fer la nostra. Per caure en terra bona cal saber escoltar, saber acceptar, sortir de nosaltres mateixos i obrir-nos als altres, a lAltre. Aix suposa la conversi de vida al llarg del nostre temps. Hi ha hores, dies, anys, en qu vivim aquests diferents terrenys on cau la llavor. Marc 14, 66-72 La por fa que Pere negui Jess. Pere nega Jess: va maleir, va perjurar, va tenir por. Latac de por porta a les negacions ms importants. Judes no va perdonar a Jess que no fos violent, Jess el va defraudar. Solament les dones i el deixeble estimat van restar prop de Jess en la seva passi i mort. Ens cal estimar sense mesura per mantenir-nos ferms en els moments difcils.

Jutjar

La militncia cristiana suposa treballar perqu lambient de treball i de reflexi sigui positiu i la convivncia sigui pacfica. Ens cal recordar la pregria de sant Francesc dAsss: Que on hi ha odi, hi posi amor... Estar en pau amb tu mateix s el principal. La conscincia et dicta obrar rectament (llibre recomanat Ayudarse a si mismo). Si esperes que la teva pau te la proporcionin els altres amb els seus consells, no la trobars perqu la persona et pot aconsellar per no conixer a fons all que el teu interior demana.

Actuar

s segur que ens cal reflexionar i canviar algunes actituds per ser testimonis de Jesucrist i, per tant, seguir els passos del Mestre en la nostra relaci amb els altres i en el treball de la pau interior en nosaltres mateixos. Quines crides has sentit al llarg daquesta Revisi de Vida? Creiem que sens demana estar oberts i receptius, confiar i no tenir por dadmetre el risc. Entenem que pregar s obrir-se a lAmor, i que lAmor cal compartir-lo.

Desembre 2012 - n. 199

butllet

el

Vida del moviment internacional

Nuevas perspectivas para la seguridad social en Europa

xtracto de la Declaracin del seminario del MTCE celebrado del 18 al 21 de Octubre del 2012 en Bratislava

Desde el ao 2009, se han aplicado en Europa severos programas de austeridad para consolidar los presupuestos pblicos de los estados miembros. Las profundas reducciones en los gastos del Estado tienen un impacto en las condiciones de vida de los trabajadores y las trabajadoras en Europa. Privatizacin, reduccin de los salarios mnimos, reduccin de los salarios y de las ventajas sociales, aumento de la edad de la jubilacin, limitacin del nmero de empleados en el sector pblico, y, al mismo tiempo, se constatan tasas ms elevadas sobre el consumo, etc. Esto tiene como consecuencia el empobrecimiento de la poblacin y un crecimiento del paro especialmente el de los jvenes. La efectividad econmica de estos programas es por lo menos dudosa. Las consecuencias de stas medidas sobre los derechos sociales y los procesos democrticos son inadmisibles. La poltica europea ha declarado como prioridad principal la salvacin del sistema financiero y de los bancos. Las necesidades sociales de las personas en estos pases en crisis parecen estar en segundo plano igual que los derechos democrticos de los ciudadanos y de los Parlamentos. La crisis financiera pone en evidencia los errores de la economa capitalista: la falta de control, la carencia de decisiones democrticas, objetivos condenables, estimulaciones econmicas destructivas, la apetencia del beneficio, el reparto desigual de los beneficios y la degradacin del trabajo humano considerado como una mercanca que conduce a la degradacin del hombre en tanto que criatura de Dios. Una seal de luz y esperanza est siendo la respuesta ciudadana que, con sus movilizaciones, con sus manifestaciones y denuncias, exige otros modos de comportamiento en lo poltico y en lo social.

Lo que vemos

Lo que queremos

A la luz de las consecuencias de un liberalismo econmico desenfrenado, el modelo social

6 butllet
el

europeo y sus diferentes expresiones nacionales han de ser protegidas como visin de una Europa comn y se debe continuar preservando el Estado del Bienestar. El ejemplo debera ser un modelo social europeo que asegure a cada persona una misma dignidad con derechos inalienables. Tenemos necesidad de una Europa donde cada cual encuentre seguridad (buena vida) y perspectiva de futuro (buen trabajo), donde la fraternidad cristiana se transforme en solidaridad entre los pueblos de Europa y del mundo. Los mercados financieros son un instrumento y han de servir a la estabilidad econmica y a la equidad social. Deben apoyar activamente un desarrollo sostenible. El dinero ha de invertirse en la vida de la gente en estructuras equitativas y no en mercancas que daan irreversiblemente a las personas y a la naturaleza. En consecuencia: tenemos necesidad sobre todo de otra Europa. Se ha de tomar un camino que remonte las carencias del tratado de Maastricht como tambin de la asimetra de la construccin econmica. Se ha de instalar un gobierno europeo que tenga su legitimidad en la democracia de tal manera que la poltica controle la economa. A qu nos comprometemos, bajo el signo de la Esperanza: Nosotros, el MTCE, nos comprometemos a nivel europeo pero tambin en nuestras redes nacionales a trabajar en esta nueva Europa. Esta Europa renovada no ser un regalo de los poderosos sino que deber ser conquistada por una larga lucha. Trabajaremos por un mundo fraterno, solidario, sostenible, equitativo y social, que debe crecer. Nos comprometemos, en el seno de nuestros movimientos, a reflexionar, sensibilizar y Desembre 2012 - n. 199

Fem memria

Ser reponsable a lACO

Comissi

de

FormaCi

vui fem memria del document dACO nm. 6, Ser responsable a lACO, elaborat per la Comissi de Formaci del moment i publicat lany 2002. Alguns trets daquest material s un document breu, per amb molt contingut concret i prctic. s un veritable manual per ajudar a descobrir el sentit de la responsabilitat a lACO i donar unes pautes de com viure-la. s un material que, malgrat que ja fa 10 anys que es va publicar, s tan actual com en aquell moment. Com engrescar militants a tenir alguna responsabilitat continua sent un neguit en diferents mbits de lACO. En 20 pgines es concreten els segents aspectes: La crida, qu comporta? Mirem Jess i lEvangeli Un procs daprenentatge La tasca dacompanyar el grup La responsabilitat de la zona Algunes qestions a tenir en compte I al final trobem una fitxa de revisi de vida. Seria convenient tenir en compte aquest material en el grups ms joves que shan anat integrant a lACO, tamb en els grups en qu en algun moment o altre es revisa com es viu la responsabilitat a lACO, o alg es planteja acceptar alguna crida que se li fa.

Fem memria daquest document aquest curs, ja que amb motiu del prxim consell, s un bon moment per reflexionar sobre el perqu de la responsabilitat dins lACO. Si no el teniu, en format paper el podeu trobar a la seu de lACO. Tamb us el podeu descarregar de: http://treballadors.org/aco/ca/formaci.

promover la formacin sobre el momento que atravesamos en Europa y el deseo de la Europa comn. Nos comprometemos a difundir este documento en cada uno de nuestros lugares de procedencia, a los sindicatos, partidos, movimientos sociales, a otros movimientos y comunidades cristianas, a nuestras conferencias episcopales, instituciones diocesanas y pastorales obreras. Como propuestas concretas, desde y con los partidos, sindicatos, organizaciones sociales, sociedad civil..., trabajaremos por y para: -promover la participacin social como principio de ciudadana; -que las mejoras de productividad estn al servicio del bien comn; Desembre 2012 - n. 199

-que la Renta Social Mnima sea universal y razonable, y ayude a resolver la condicin de las personas en precario; -una fiscalidad ms justa, ms global; -soluciones medioambientales que aseguren la sostenibilidad de nuestro planeta; -un estado social que garantice los derechos adquiridos por los trabajadores. Como signo de comunidad, deseamos convocar a los movimientos del MTCE en los prximos aos para la Jornada Mundial de la Dignidad del Trabajo Humano, cada 7 de Octubre, para organizar acciones en comn. Bratislava, 21 doctubre 2012 Resum dAlfons Collado ACO
butllet
el

Vida del moviment

Exercicis destiu

GruP

enriC Blasi sants-Baix lloBreGat

oldria saber explicar-vos de la manera ms exacta i senzilla possible tota la humanitat i espiritualitat que vam descobrir i compartir tots els presents en aquests exercicis, acompanyats en tot moment per la M. ngels Dresaire (carmelita). Com que hi van venir quatre militants de lHOAC dAlacant i un company de lACO de Crdova, tots ens vam esforar a fer-nos comprendre i amb aquesta bona voluntat per part de tots s com es va conviure. Podria estendrem en infinitat de detalls i ancdotes que tots vam compartir per crec que el millor resum daquests exercicis ser el testimoni que els assistents van donar a la xerrada final en qu cadasc va parlar. Al mig de la pineda, asseguts en cmodes cadires de plstic al voltant duns troncs tallats, com si hi ballssim una sardana, vam estar unes tres hores resumint cadasc la seva reflexi sobre aquests exercicis destiu dACO. En aquestes anotacions he procurat resumir algunes de les opinions que lliurement i espontniament cadasc dels presents va dir. Sn breus perqu em resulta impossible poder transcriure la riquesa de les reflexions ja que tot el que van dir era molt important. Tamb he de dir que em resulta impossible saber transcriure en paraules lesperit de germanor que en tot lacte ens va acompanyar de la m de la M. ngels. Venia desmoralitzat, per loraci ms personal amb Du mha ajudat a refer-me fsicament i espiritualment. La meva primera impressi va ser: Sorpresa! Haig de reflexionar i parlar-ne amb el meu grup de RdV. Lexperincia ms grata que memporto s veure cada dia, com ara, lalegria i la solidaritat reflectides en les vostres cares. Estava amb preocupacions de solitud i problemes familiars. La relaci humana de tots els participants mha ajudat molt, sobretot poder parlar de la meva fe a tots els presents i sentirme escoltada. Vine con mucha ilusin pero he recibido tanto que tengo que asimilarlo, pero para bien. Si pudiera resumirlo dira que todo se reduce a saber contemplar y hallar a Dios en nuestra vida diaria. Vine sin ganas, buscaba silencio para pensar, no para orar, y vuestra charla me molestaba, pero
8 butllet
el

despus todo cambi. No conoca a Teresa y tena la oracin olvidada. Doy gracias por hallar la paz en contacto con la realidad de Jess encarnado en los dems. Llegu despus de un tiempo difcil preocupado por m salud, lo que ha condicionado mi presencia en los ejercicios. Llegu cansado, muy cansado, necesitaba liberarme un poco y saber asumir la realidad. Hablar de los msticos me atraa porque haba practicado algo el budismo y lo asociaba con lo mstico, pero no es as, y he quedado sorprendido con la visin de M. ngels sobre santa Teresa y el amor al prjimo. La meditacin solo es perfecta si es para el bien, el bien de todos. Me llevo dos palabras para mi mente y espritu: sanacin y compasin. Son dos palabras que la RdV conoce bien. Volva para reponer fuerzas y reencontrarme con este mi Jess que siempre est en m. A partir de ahora lo compartir tambin con los dems. Me propona este ao hacer otra cosa, pero una difcil situacin laboral trastoc mi vida, y me planteaba playa y descanso y adems haba poca esperanza de poder venir pero al final todo se arregl. Me he encontrado muy bien y he sentido este calor humano de solidaridad y amistad. Gracias, Padre, por este tiempo que me has regalado y gracias por tu amor. Hace aos que no iba a ejercicios y los msticos estaban muy lejos de m. Lngels parlant de lamic Jess mha sorprs positivament i mhe trobat entre vosaltres molt b. Els problemes que tenia els veig ara duna altra manera. Mi objetivo era saber acercarme ms a Dios y saber que Dios me ama. Santa Teresa a traDesembre 2012 - n. 199

Vida del moviment

vs de ngels me impulsa a ser yo mismo pero completamente libre. Es como si Dios me hubiera dicho: mame tal como eres. Espero hablar ms cuando en el alma recupere la reflexin sobre todo lo que decs, la convivencia y el saber de aos que hemos compartido con cario y que nos ha enseado ngels a travs de unos santos, personas tambin muy normales. Unos santos muy normales! S que Dios est ah y que nos quiere y nos ayuda, pero en estos ejercicios he aprendido a mirarle a los ojos, a hablarle como a un amigo en quien confo en lo ms profundo y queriendo transmitir este amor a los dems. Me voy ms humana. Gracias. Me ha gustado tanto amor entre vosotros y me llevo esto como una riqueza viva. Con ngels he visto que las monjas son humanas Saber reconocer mi verdad y caminar hacia Dios sin tener miedo a la vida, y no para huir de mis dificultades sino porque algo en mi ha cambiado. Ahora todos conocemos y queremos ms a Jess, pero ha sido tanto tanto lo recibido que tengo que digerirlo. Gracias, ngels. Vine cansada y aunque est llorando me voy muy contenta. Santa Teresa y san Juan de la Cruz me han impresionado. Las moradas tengo de asimilarlas. Me llevo el amor de Dios pero tambin el amor que todos me habis dado. Gracias. Y gracias, ngels, por no hablarnos de Jess sino de lamic Jess. No estic ara en cap associaci ni grup i vaig venir en pla de descansar i si no hagus pogut quedar-me hauria marxat tan tranquilla, per ja el primer dia flaix! em van agradar i penetrar en el meu interior lalegria i la sinceritat de tots. Memporto la idea de no et preocupis que Ell ja sabr portar-te al lloc que busques. Estoy tan contenta de las charlas y del compartir por la noche! Yo, eran mis primeros ejercicios espirituales, tena miedo, me cuesta a veces trabajo meditar. Hablar todos libremente me ha servido un poco para hacerlo con facilidad al centrarme en la oracin y pensamientos de santa Teresa. Me he sentido bastante bien acogido. El que hayis hablado en castellano lo agradezco mucho. Solament em resta afegir com a final i crec que en nom de tots: grcies, ngels.

Formacin de responsables

GruP madrid

araCeli ChiCn - diCesi de madrid

l pasado mes de septiembre, durante los das 22 y 23, tuvo lugar un encuentro de formacin de Responsables de Equipo. En la casa de las oblatas de Pozuelo de Alarcn (Madrid) nos reunimos un grupo de responsables procedentes de diferentes zonas. All, Conchi Yuste nos introdujo en la sociologa de los grupos y nuestro papel como responsables de equipo. Aportando desde su experiencia profesional y personal (como miembro de un grupo de ACO), trabajamos herramientas para dinamizar nuestros equipos. En estos dos intensos das hubo tiempo para la formacin, la reflexin y tambin para la convivencia y alegra del reencuentro y de conocer caras nuevas. Un grupo pequeo, pero que supo aprovechar. Gracias a Montse por acompaarnos y a Conchi por su disponibilidad y exposicin clara, cercana y sencilla. Desembre 2012 - n. 199

Creo que a todos nos mereci la pena el viaje. Nos llevamos la mochila llena de ideas y con ilusin renovada para el desempeo de este servicio al movimiento que es la responsabilidad. Adems pudimos poner en prctica dinmicas muy novedosas que Conchi nos traa preparadas, como por ejemplo: reestructuracin de sala y colocacinorganizacin espacial de mesas. Gust mucho.

butllet

el

Vida del moviment

Crnica de la 59a Jornada General

Conxi Yuste GruP lleFi-Zona Bess

l 12 doctubre passat vam celebrar la 59a Jornada General del moviment sota el lema Joia i Esperana, en referncia a la commemoraci del 50 aniversari de linici del Concili Vatic II. Hem celebrat aquesta Jornada, tal com ens ho recordava el Comit Permanent, en un context social marcat per la reforma laboral, les retallades econmiques, els desnonaments injustos, el dficit fiscal i laugment de latur, realitats que ens van calant perqu cada dia es van fent ms dures. Ens vam trobar com altres anys a lescola dels salesians dHorta, en un dia plujs per malgrat aix animat pels retrobaments que la Jornada sempre ens permet. Els nens tamb van poder gaudir com en anteriors ocasions dun dia de lleure amb els animadors i animadores del MIJAC. Durant la Jornada ens van acompanyar militants de la JOC, el MIJAC, la GOAC..., aix com el Sr. Puigdollers de la Direcci General dAfers Religiosos de la Generalitat i el bisbe auxiliar de Barcelona Sebasti Taltavull. En Marc Michiels (coordinador del Moviment de Treballadors Cristians dEuropa-MTCE), des de la realitat europea, ens comentava com actualment, quan tot sembla estar en qestionament, el treball i la lluita des dels nostres moviments van fent realitat una Europa ms social i assentada sobre bases que atenguin els veritables problemes dels seus ciutadans. La Jornada es va desenvolupar de manera tranquilla. Aquest any no hi ha prioritat. Treballarem durant el curs la preparaci del X Consell que porta per lema No tingueu por: esperanats i en acci! i que celebrarem pel maig de lany vinent. En el material que ens van entregar hi tenim tota la informaci sobre el contingut i el procs de treball de preparaci del Consell. La xerrada central va anar a crrec den Josep Hortet, consiliari de la zona del Baix Llobregat.
10 butllet
el

Dibuix: Montserrat Cabo

Amb el ttol de Joia i Esperana a lACO ens va parlar sobre el Concili Vatic II, el que va significar per a lesglsia daquell temps i per a lactual, amb nombroses imatges del record daquell moment com a testimoni presencial. Va anar fent referncies a Cardjin i a molts militants de la JOC que van viure esperanats la renovaci de lEsglsia plantejada en el Concili. Va acabar la seva xerrada desitjant-nos que fem nostres per al curs que comencem la joia i lesperana, com una consigna de vida. Els comentaris desprs de la xerrada van anar en la lnia de constatar que encara avui lEsglsia ha destar ms oberta a la societat actual i ha de ser crtica davant els nous temps. Vam acabar la Jornada celebrant plegats leucaristia. Com cada 12 doctubre hem tingut la possibilitat de retrobar-nos, formar-nos, donar la benvinguda als equips i militants que comencen aquest any, i aix ens omple de joia i esperana i ens encoratja. Desembre 2012 - n. 199

Lluita obrera i comproms

Protestar i lluitar

GruP Pujs x - Zona

toni Ferrer Baix lloBreGat

reballo a lAdministraci General de lEstat des del 1989, i a lInstitut Nacional dEstadstica (INE), al Departament del Cens Electoral, des del 2000 com a funcionari de carrera (administratiu). Tamb sc delegat sindical per CCOO. Intentar explicar com afecten la crisi i les retallades el nostre organisme i quines respostes hi donem els treballadors. Immediatament desprs de les eleccions al parlament espanyol els responsables de lINE van comenar a seguir les directrius del govern del PP, reduint els drets dels treballadors, fent ajustos de personal, de material, amb externalitzacions, com la dels departaments denquestes, etc. Ms dades: Al desembre, van canviar el president de lINE per una persona de confiana del PP. El Consell de Direcci de lINE va fer un esborrany que va presentar als sindicats: Projecte de reassignaci de tasques, que incloa la modificaci i flexibilitzaci de les condicions laborals dels treballadors, en el qual ja sortia lexpressi possibles acomiadaments defectius que no sn necessaris. La reforma del mercat de treball fa que puguin acomiadar el personal laboral del sector pblic, per causes econmiques, tcniques, organitzatives o de producci. Retallada de les partides dajudes dacci social i de formaci en un 50% respecte a lany passat. La productivitat que cobren els alts crrecs sha rebaixat en un 5%, per com la cobra menys personal, acaben rebent ms diners que lany passat. LINE privatitza la recollida de dades de lenquesta sobre integraci social i salut, i subcontracta lenquesta sobre tecnologies de la informaci a les llars. LINE contracta una empresa de serveis informtics i dassistncia tcnica per dos anys.

Si aquesta feina la fessin el treballadors de lINE (analistes i programadors), costaria la meitat de diners. Del pressupost de formaci que lInstitut dAdministraci Pblica dna a lINE, un 51% es gasta en un curs dangls que es fa un cap de setmana en un hotel en un lloc dEspanya. Altres retallades que ens afecten a tots els empleats pblics sn: La reducci de sou del 5% lany passat Enguany no cobrarem la paga extra de Nadal (7% del sou). Volen incrementar mitja hora la jornada laboral diria. Reducci de dies de lliure disposici i dalgun dia de vacances a treballadors que tenen ms de 15 anys dantiguitat (guany aconseguit com a contraprestaci a una congelaci del nostre sou). No hi ha oferta pblica docupaci, no es cobreixen les jubilacions ni les baixes, etc. La poltica de lINE s clara: reducci de personal, empitjorant les condicions laborals dels treballadors, externalitzant empreses per reduir la despesa pblica (reducci del dficit de les Administracions Pbliques) encara que sencareixi la despesa privada. Davant daquestes injustcies, els sindicats i els treballadors hem fet: Des de principi de mar fins avui, ens concentrem cada divendres a lhora desmorzar durant 30 minuts. Ens ajuntem amb els treballadors de la Generalitat i Correus (com ms gent millor). I des dabans de lestiu, ens vestim de negre (marea negra). Sha aconseguit la unitat sindical en fer aquestes mobilitzacions. Un 35% del personal va fer vaga el 29 de mar (xifra molt alta en comparaci amb altres organismes de lEstat). Alguns afiliats i treballadors van participar en la manifestaci del 15S a Madrid. Quan el govern de lEstat aprova reials decrets que ens afecten, anem tots a la Subdelegaci del Govern a protestar. Shan creat plataformes de sindicats i associacions ciutadanes per lluitar contra aquelles novetats que ens va regalant el govern. I aix anem fent, sense perdre els nims. No podem estar-nos quiets esperant que ens rebaixin ms els sous, que les condicions laborals vagin empitjorant i que lestat del benestar vagi desapareixent per voluntat unilateral dels politics que ens governen. Hem de continuar protestant i lluitant. butllet
el

Desembre 2012 - n. 199

11

Lentrevista Parlem amb...

Salvador Torres, rector de les parrquies de Sant Paul de Nola i Sant Pere Ermengol del barri del Bess
Hem de tenir una mirada comprensiva i amorosa vers els immigrants
GruP Pujs nGela rodrGueZ xii - Zona Baix lloBreGat

l barri del Bess i el Maresme est situat a lextrem de Barcelona a tocar de Sant Adri de Bess i del barri del Poblenou. Al Bess hi ha un alt ndex de poblaci immigrant, provinent dAndalusia, Galcia i Extremadura des dels inicis dels anys seixanta, i ms recentment del Pakistan, Amrica Llatina i frica. A lestiu, el barri va ser notcia als mitjans de comunicaci perqu lassentament ms nombrs de Barcelona, situat en unes antigues naus industrials del carrer Puigcerd on malviuen uns 400 estrangers, estava a punt de ser desallotjat. Finalment, aquesta acci es va paralitzar, tot i que darrerament torna a parlar-se de desallotjament. Salvador Torres s rector de les parrquies de Sant Paul de Nola i Sant Pere Ermengol, ambdues al Bess, i segueix de prop aquesta problemtica, aix com daltres que es produeixen al barri. Quina radiografia faria de lactual barri del Bess des dun punt de vista social? Es tracta dun barri on es respira molta precarietat. Els darrers anys sha produt un augment espectacular dels beneficiaris de Critas entre les dues parrquies, i ara atenem gaireb 2.000 persones. Treballem en coordinaci amb els serveis socials municipals, i de moment ens en sortim, per hi ha una allau de problemtiques. Hi ha molt datur i molta poblaci immigrada que torna al pas dorigen, davant de la situaci de precarietat en qu es troba, per no tothom shi atreveix. Resumint molt, hi ha una barreja molt forta, tant de cultures com de religions, que fa uns anys era impensable. I les parrquies estem fent un intent molt seris dacostament a totes les realitats des de la bona voluntat i la necessitat de mtua coneixena.
12 butllet
el

I en tot aquest context, sorgeix el fenomen dels assentaments... Aviat far un any que apareixen els assentaments. El ms emblemtic, on malviuen unes 400 persones, es troba en unes antigues naus industrials al carrer Puigcerd, que dun cant donen al Bess i per darrere al Poblenou. All es concentren moltes nacionalitats: hi ha un sector de romanesos que ocupen algunes naus. Un altre espai locupen llatins. Un altre grup sn negres de tretze pasos diferents, la majoria senegalesos. A banda de les condicions en qu hi malviuen, es produeixen molts problemes. Hi ha molt bona gent, per alguns individus que vnen de fora els diuen que consumeixin alcohol i es dediquin a la venda de droga com a soluci als seus problemes. Es produeixen enfrontaments entre ells, fins i tot entre grups dafricans. Tamb hi ha conflictes amb laigua, que lhan danar a buscar fora, i amb lelectricitat i el fred. Lassentament constitueix un factor de divisi entre els vens, per saben que les parrquies tenim un discurs daproximaci i de respecte. Com vnen a parar aqu tantes persones? Aquesta problemtica desborda els lmits dun barri. Molts van venir expulsats de Badalona, on shavien sobrellogat molts pisos per a 5 o 6 famlies, i un decret contra la sobreocupaci dels habitatges va fer que fossin expulsats. Tamb han vingut a parar al barri africans que intentaven vendre al top manta i els perseguien, i ara sobreviuen molts noms amb la venda de ferralla. Molts han vingut tamb daltres assentaments que han desallotjat. I quan ja fa temps que sn aqu a Barcelona vivint aix, quins pensaments passen pels seus caps? Desembre 2012 - n. 199

Lentrevista
Ara ja saben que no tenen un futur aqu. Saben la situaci que hi ha a Espanya. Tots han vingut enganyats i tho reconeixen. Als seus pasos, a les seves famlies, no els diuen la veritat de com ho estan passant, per molts els han deixat denviar diners. Tampoc no tenen ganes de tornar perqu tenen por de represlies als seus pasos, perqu aniran a la pres per haver marxat sense perms... Molts no tenen papers ni en tindran, perqu en no tenir contracte de treball, no els podran aconseguir... Sn situacions penjades. s una patata calenta molt forta per a lAdministraci, i penso que no saben qu fer. En bonana econmica, hi hauria feina per a tothom, per ara... Abans de la crisi, alguna cosa podien treure per anar tirant... Per en aquests moments la via de la ferralla es va esgotant, primer perqu no es construeix, i perqu els romanesos prenen la davantera amb furgonetes. Els altres, els negres, van amb carros i es passen 8 hores al carrer i gaireb no recullen res. Tamb hi ha una explotaci brutal dels xatarreros, que els paguen una misria per la ferralla. Quan van a vendre, els paguen a 25 cntims el quilo de ferralla, o fins i tot menys, ara crec que els paguen entre 17 i 23 cntims. Nhi ha que envien un cami all mateix, a les naus, a comprar la ferralla, i van amb bscules trucades. Els paguen el que volen pel material i els immigrants, o ho venen o es moren de gana. Per estan contents perqu hi ha botigues on, per un euro, compren quatre barres de pa, pltans o sardines. Per segur que tamb els afecten les retallades en sanitat, ja que en lactualitat es necessiten documents per poder accedir-hi. Acusen molt la supressi de la sanitat. Molts ja no estaven empadronats a la ciutat i ja no podien anar a lambulatori. Per ara, a ms, encara que estiguis empadronat, si no tens papers no pots accedir a la sanitat. Noms van a lhospital en cas dextrema gravetat, si shan trencat una cama o shan cremat. Els fan esperar hores, tot i que al final els atenen. Per anar al metge per un mal de queixal o de panxa queda descartat. Amb tot, hi ha professionals de la sanitat que fan objecci de conscincia i atenen curosament els immigrants malalts. s una bona notcia. Hi ha ms assentaments al barri, oi? I no noms aquest del carrer Puigcerd? Ms aviat sn al Poblenou, potser es tracta de grups dunes 40 o 60 persones, per la problemtica s la mateixa. En aquests assentaments, els que hi viuen ja no hi deixen entrar a ning ms, perqu ocupen un recinte que era noms una fbrica, i ells mateixos sautocontrolen. En canvi, a les antigues naus industrials del Bess, com que sn obertes i molt grans, hi entra i en surt qui vol. Malgrat que hi hagi grups de vens en contra dels assentaments, sha vist solidaritat amb els seus ocupants? S que es donen signes de resposta o un cop de m, tant al barri del Bess com al del Poblenou (on hi ha una xarxa de suport als assentaments en qu hi ha alguns militants dACO), per es tracta de solucions parcials. Lassociaci de vens del Bess va facilitar el camp de futbol perqu els immigrants shi poguessin dutxar quan hi ha partit. El club de futbol Pujades tamb forma equips de futbol amb joves de 4 o 5 pasos diferents, i sho passen pipa, perqu s una estona devasi i de festa. Per qu ms pots fer? Ni Critas shi pot posar en aix. Si ja a nivell de la gent del barri ests desbordat, imaginat 400 ms i amb el mxim de precarietat. Les parrquies no poden assumir el gruix de la problemtica. Tot i aix, no hem de viure desquena a la realitat, i aix representa tenir una mirada comprensiva i amorosa, no belligerant sin de desitjar que es facin intents de soluci sabent que sn persones. Davant dun conflicte de tals dimensions, lEsglsia no pot restar al marge... s clar. Els grups cristians NO podem viure en un gueto allat sense saber qu li passa a aquesta gent, i que la nostra funci sigui noms resar i cantar, pensant que les injustcies i precarietats daquest mn ja es resoldran a laltre i, per tant, no cal preocupar-se. Hi ha grups al barri que prediquen aix, i sn grups religiosos evasius de la realitat, en comptes de contemplar la mirada de Jess davant daquestes situacions de pobresa, marginaci, manca de salut i de serveis bsics. Lhan colpit les vivncies personals dels immigrants amb qui ha parlat? Molt... La majoria tenen entre 20 i 30 anys i sn emigrants aventurers. Jo em dedico a escoltar les seves histries i moltes sn impressionants, sobretot les dels que travessen el desert. Shi poden estar un any per travessar pasos com el Txad, Camerun, Nigria o Algria, per desprs passar cap al Marroc. All, alguns tiren cap al cant de Melilla i daltres ms cap a Ceuta. Molts moren pel cam i entre ells tenen un pacte perqu, si passa aix, ho comuniquin a la famlia i ells mateixos texpliquen que enterren els cadvers amb dignitat a la sorra i no deixen que els ocells sels mengin. Tho diuen com una cosa dall ms normal del mn, saps?
butllet
el

Desembre 2012 - n. 199

13

Lentrevista
Suposo que, lamentablement, ja saben que no tothom arriba al seu dest. Exacte. Com tamb tenen pnic al possible retorn, que els enxampin i els obliguin a tornar. En el cas dels repatriaments forats, els que no sn del Marroc, els deixen a la frontera amb Mauritnia, al mig del no-res. Els porten amb autobs i, un cop all, els diuen: Ja sou a Mauritnia, espavileu-vos, i lautobs torna enrere. Molts moren, perqu senfronten a unes temperatures de 60 graus durant el dia i molt fredes a la nit, sense menjar ni beure. A vost li han explicat com veuen Occident des dall? Jo vaig estar 8 anys al Camerun i tinc una proximitat en aquest sentit. Els que sn del Camerun aqu a les naus queden parats que puguem parlar en francs, i aix els allibera molt. Molts vnen enlluernats pel que els arriba dOccident, que aqu tot s fcil i tindran feina de seguida. Ho veuen en pellcules i a la televisi, que arriba a tot arreu. Tamb marxen perqu estan tan malament als seus pasos, que pensen que qualsevol lloc ser millor. La possibilitat de tirar endavant all s que s fumuda. En lactualitat sentim a parlar de casos dimmigrants que tornen als pasos dorigen perqu all poden trobar feina, per en el cas dels africans la tornada deu resultar molt ms difcil. Tornar sense haver triomfat s el fracs mxim. Aix passava aqu a Espanya tamb. A ms, hi ha certs pasos on tornar significa anar a la pres, i les presons de lfrica no tenen nom. Qualsevol lloc aqu per a animals s millor que una pres africana. Tamb es queixen molt dels seus pasos. Sels estimen, per critiquen els governs per lalt grau de corrupci i de nepotisme que hi ha. La classe poltica, una minoria, viu provocativament b. Tots et reconeixen la desgrcia dels seus poltics.

Empar Sancho, petita gran dona

Empar va morir a la residncia de les germanetes de lAssumpci el 3 doctubre passat. La gent veterana de la zona del Baix Llobregat vam tenir la sort de conixer una persona que sense gaire soroll era un testimoni de la Bona Noticia del Regne entre la gent del barri, de la comunitat parroquial i, s clar!, dels que en aquell moment formaven part de lACO a Collblanc, a la Florida i a Cornell. LEmpar sestimava lACO, sempre que podia participava amb tots nosaltres a les trobades de grup, als recessos i tamb era amb nosaltres a les vacances compartides a Castellet, on, malgrat la seva salut no gaire bona, collaborava com una ms del grup. Va fer una tasca silenciosa i constant amb moltes persones dels nostres grups, sempre amb una petita rialla i amb paraules dencoratjament que ens revifaven. Pocs saben de la seva feina a la secretaria de lACO, escrivint a mquina en francs i traduint la correspondncia amb lACO de Frana i fent treball de secretaria quan li demanaven, mai tenia un no per resposta si se li demanava algun servei. Alg de la zona va assistir a lEucaristia que, tot recordant-la, se celebr a la parrquia de Sant
14 butllet
el

Andreu de Palomar i volem compartir amb tots vosaltres els records que les seves companyes, les germanetes de lAssumpci, ens van oferir. Les germanetes agram que avui en aquesta Eucaristia, tots junts, ens trobem per recordar la nostra estimada germana Empar Sancho. LEmpar va estar bastants anys al barri, a la parrquia. Va donar-se plenament a totes les persones que creia que ho necessitaven i sobretot a les que estaven ms soles... Amb la seva simpatia, acolliment i senzillesa va anar passant la Bona Nova de lEvangeli a totes les persones que tractava. La Paraula de Du va ajudar-la sempre i ms en els moments de dificultat..., i avui que celebrem la festa de levangelista sant Lluc, ens agrada recordar-la ja feli per sempre amb el Du que tant va estimar. Grcies, Empar, per tot el temps viscut amb tu i a reveure. Moltes grcies a tots per acompanyar-nos. Els qui la vam conixer i estimar voldrem fer nostres les paraules dIsaes: Quin goig de sentir a les muntanyes el passos del missatger que anuncia la pau i porta la Bona Nova, que anuncia la salvaci (de lantfona dintroducci prpia de la missa de sant Lluc). Desembre 2012 - n. 199

Un dia en la vida de...

Una botiguera de barri

GruP PoBle-seC 1 - Zona

Fina GarCa, Baix lloBreGat

n nou mat, el despertador ha fet sonar lalarma, sn tres quarts de set. Em llevo, la dutxa em prepara per comenar una nova jornada. Per carregar piles em preparo un bon caf, mentre faig un reps de les coses de casa. Quan ja he pres el caf, la gosseta mest esperant per sortir a fer una volteta curta, perqu la feina mespera; la sort de tenir-la prop de casa em permet disposar de temps per poder fer coses i anar ms relaxada. Fa molts anys que treballo en una cansaladeria. No he fet mai una altra feina i sempre he treballat al mateix lloc. Tinc la sort que magrada molt la feina que faig; hi ha dies, per, que el treball es fa bastant pesat, i s que tinc un horari fora llarg i, a sobre, partit. Fa molts anys que treballo amb la mateixa companya; quan vam comenar rem dependentes, ms endavant la nostra mestressa es va jubilar, i aleshores vam decidir portar la botiga nosaltres dues. Sempre ens ha anat forca b, encara que aix no vol dir que no hgim tingut les nostres diferncies; la convivncia de molts anys, per un costat et facilita la feina, per per laltre, coneixent-nos tant les virtuts i el defectes de cadascuna, hi ha el perill del conflicte; per aquesta ra hem intentat sempre respectar-nos i parlar per aclarir els malentesos. La cansaladeria s una botiga petita de barri, al Poble-sec. Pel que fa a la relaci amb les persones, aquesta feina s molt enriquidora; tenim clients de molts anys, amb alguns hi mantenim una relaci molt propera. Ens alegrem amb ells quan compartim les bones notcies, ens preocupem quan ens fan partcips de les seves angoixes. Penso que aquesta s una manera tamb de viure i trobar Du en la vida de cada dia: intento viure en el treball i en lacolliment el comproms de la Revisi de Vida. He rebut molt de persones que sense manifestar-se creients han estat un testimoni per a mi i per als altres, i tot aix dins una botigueta de barri. Tamb tenim moltes vies que fa molts anys que ens coneixen, que es troben molt soles: els agrada molt que les escoltin, expliquen vivncies de la seva joventut, els agrada parlar dels fills i els nts..., per aix a les persones grans els agrada ms anar a la petita botiga prop de casa que al supermercat, la relaci s ms personal. Em sap molt greu veure com estan canviant els nostres barris, cada Desembre 2012 - n. 199

vegada hi ha ms botigues tancades; els barris de mica en mica van perdent la seva entitat i es van deteriorant. Quan plego de la botiga aprofito per fer les feines de casa i comprar, aix al migdia, perqu quan surto a la tarda, la majoria dels llocs tanquen o ja estan tancats. Collaboro sempre que puc amb la gent de la parrquia del barri, s una comunitat viva en la qual tothom pot participar segons les seves possibilitats: s all que es diu que entre tots ho fem tot. Avui mateix, quan tanqui, me nhaig danar al barri del Port per assistir al Comit de Zona de lACO com a responsable del nostre grup Poble-sec 1; la reuni ja estar comenada, per sempre reserven lespai de reflexi i treball per al final, aix jo tamb puc participar del ms important. Els caps de setmana els dedico a la famlia. Tenim un fill, ara viu fora de casa i tot sovint lanem a veure. Tamb tenim dues vies, germans i nebots. Sempre estem de celebraci en celebraci. Dono grcies de tenir un marit tan comprensiu, majuda moltssim; sense el seu suport no podria fer les coses que faig. Quan men vaig a dormir normalment s molt tard, faig examen de conscincia de les coses que mhan passat, dels encerts i les equivocacions. A la pregria dono grcies a Du per tota la seva ajuda.
butllet
el

15

Collaboracions

Egipto, testimonio de Sabah

abah es miembro del Movimiento de Trabajadores Cristianos (MTC) de Egipto. Durante la Asamblea General de Nantes en octubre de 2009 Sabah fue elegida como miembro del Consejo Internacional del MMTC para representar al continente africano. En febrero de 2011, el Consejo en su reunin anual le dio la palabra para que relatara su participacin activa en los acontecimientos de la plaza Tahrir y las esperanzas de un pueblo entero de construir una sociedad ms justa, ms humana, ms fraternal. En febrero de 2012, se le dio de nuevo la palabra para presentar un balance de la revolucin egipcia y valorar tanto los avances como los obstculos en este largo camino hacia la democracia. Sabah comenz su testimonio con la proyeccin de vdeos cortos realizados por aficionados que muestran la feroz represin del poder contra los manifestantes. Algunas imgenes son sumamente duras, como unos carros blindados del Ejrcito que atropellan a un grupo de jvenes cristianos o unos militares tirando cadveres de manifestantes al basurero. Uno de los vdeos rinde homenaje al valor de las mujeres que a pesar de la represin se atreven a manifestarse por la libertad y por la dimisin de los dirigentes actuales que colaboraron con el antiguo rgimen. Otros nos llenan de esperanza, como el de un grupo de msicos actuando y siendo aplaudidos por la muchedumbre de la plaza Tahrir. Cristianos, musulmanes, somos la misma mano. Aqu estamos de nuevo. Esta es la revolucin de los jvenes. Ha crecido nuestra esperanza. Volvemos por la libertad, por la igualdad para todos, para

que el mundo nos escuche.. Unos, trabajad con entusiasmo. La luz va a volver y el mundo es de todos. Escuchemos a Sabah: Opt por presentarles estos vdeos para que me acompaen sobre el terreno, en lo cotidiano. Desde hace un ao hemos conseguido logros pero tambin hemos tenido decepciones. Un primer gran triunfo fue el haber logrado acabar con el miedo que tena el pueblo. Hoy la gente se atreve a salir y a manifestarse pese a la represin. Ya no hay miedo a la muerte. Animamos a los jvenes a salir a la calle, a expresar abiertamente su ira, algo que no era posible antes. Varios miembros del MTC de Egipto militamos en sindicatos, partidos polticos y asociaciones de Derechos Humanos. En lo personal, me pregunt por qu iba yo a la plaza Tahrir, por qu soy voluntaria y me he comprometido en esta lucha? Me educaron en la escuela de la vida. Particip en la accin catlica de la infancia, y luego en la Juventud Obrera Cristiana (JOC), y en estos momentos, soy responsable en el MTC, es decir el movimiento adulto. Es todo lo recibido de estos movimientos lo que me anima a actuar. Siento una fuerza en m. Expreso mi indignacin hasta ante el obispo. Hoy me atrevo a criticar a la Iglesia, a denunciar las injusticias, incluso las que existen dentro de la institucin. Es algo nuevo para m. Antes no me atreva, ahora ya no tengo miedo. Junto con un grupo del MTC de Egipto, hemos creado una pgina de Facebook para invitar a los jvenes a acudir a las manifestaciones. La pgina se llama: Somos egipcios, somos positivos. El objetivo es ofrecer concienciacin poltica a las

16

butllet

el

Desembre 2012 - n. 199

Collaboracions
jvenes generaciones que por costumbre no tienen inters por la poltica. Un eslogan: Pensar, conocer, elegir. La Iglesia desempe un papel negativo durante la revolucin. Todos los jefes religiosos (musulmanes, ortodoxos y catlicos) recomendaron a los jvenes no ir a la plaza Tahrir. Afortunadamente, nadie les hizo caso. En la pgina de Facebook hemos escrito que no olvidamos el papel de la Iglesia. Publicamos tambin textos del Evangelio para que la gente reaccionara. Utilizamos textos de la Iglesia sobre la libertad y palabras de Mons. Oscar Romero. El proceso tuvo tambin sus dificultades y puntos dbiles. Hubo muchos muertos desde que se inici la revolucin. Se habla de unos 2.286 muertos y ms de 700 heridos de los que algunos de mucha gravedad. Se procedi a 16.000 detenciones, muchas de ellas a jvenes. Puede parecer paradjico pero este olor a sangre fue lo que nos motiv a continuar. Los medios de comunicacin egipcios transmiten una imagen distorsionada de la realidad. Otra dificultad fue el xodo de muchos cristianos a EEUU, Canad y Australia. Se estima en casi 100.000 el nmero de cristianos que emigraron. Los salafistas y los hermanos musulmanes nos robaron nuestra revolucin para aprovechar el pastel. Hoy la revolucin est con problemas para avanzar. Mubarak se fue pero sigue vigente el sistema que instaur. La violencia y la represin son ms fuertes que antes. El ao pasado estaba muy entusiasmada y llena de esperanza. Pero hoy veo que nada ha cambiado en realidad. El ao pasado deca que los islamistas no accederan al poder, que slo eran una fuerza poltica entre otras y que el Ejrcito y el pueblo caminaban unidos de la mano. Me haba equivocado aunque los hermanos musulmanes slo representan a una franja de los musulmanes. Ahora son los hermanos musulmanes y el Ejrcito los que caminan unidos de la mano. El poder utiliza la violencia contra los cristianos para dividir a la gente. Provoca disturbios para demostrar que hace falta gobernar el pas con mano de hierro. Queda mucho trabajo por hacer para educar y concienciar al pueblo. La postura de la Iglesia no est clara, y no sabemos si est a favor o en contra de la revolucin. El Papa ortodoxo dijo por su parte que hacer la huelga, es como hacer la huelga en contra de Dios. La situacin econmica es muy difcil. Aumentan la pobreza y el desempleo. Ya no vienen los Desembre 2012 - n. 199 turistas. El mes que viene me habr quedado sin trabajo y mi marido tambin est desempleado. El mundo obrero de Egipto est pasando por un momento muy complicado. Me quedaba la esperanza de que tras la revolucin quienes salieron al extranjero regresaran para ayudar a la reconstruccin del pas. Pero est pasando lo contrario. Todos quieren marcharse de Egipto. Sigo manteniendo las esperanzas hoy pero soy ms realista. Qu perspectivas tenemos? Hemos emprendido un camino muy largo. Habr que trabajar con empeo sobre la conciencia y el dilogo. Debemos luchar contra la ignorancia y el analfabetismo, demostrar la importancia de vivir juntos los cristianos y los musulmanes. Debemos desarrollar tambin el espritu crtico, la capacidad de cada persona para reflexionar por s misma y forjarse su propia opinin. En lo colectivo, debemos cuestionar y elegir lo que convenga para la mayora de la poblacin. En el MTC de Egipto queremos acometer este reto e invitamos a nuestros miembros a comprometerse en los partidos polticos para volver a darle valor a la poltica. As mismo debemos invitar a los responsables de la Iglesia a cambiar su visin, a acercarse a los ms pobres, a trabajar con el pueblo. Existen indicios esperanzadores a pesar de los llantos y de la sangre derramada. Conoc a un psiquiatra musulmn. Dialogamos juntos sobre estas cuestiones de espritu crtico, de querer restaurar la imagen de la poltica, del vivir juntos en la diversidad. l me dijo que debemos trabajar juntos, cristianos y musulmanes, por el futuro de nuestro pas. Vamos a crear un grupo de jvenes para sensibilizarles sobre los asuntos polticos e invitarles a la accin. Me alegro de poder compartir con Uds. toda la cotidianeidad de nuestra vida, luchas, esperanzas, fracasos. Me siento apoyada. Las palabras y miradas de Uds., sus gestos solidarios, todo ello nos motiva an ms y nos hace ms fuertes que nunca en este camino hacia la libertad. Entrevista realizada por Jean Michel Lanoizelez (Febrero de 2012) Y publicada en Infor del MMTC en julio 2012 El buzn de correo electrnico de Sabah y la pgina de Facebook tardaron poco en ser pirateados. Como militante muy comprometida en la plaza Tahrir, recibi amenazas. Por tanto, si desean comunicarle un mensaje de solidaridad a Sabah y a los miembros del MTC de Egipto, escriban al MMTC que lo transmitir a los compaeros/ as de Egipto (correo electrnico: info@ mmtc-infor.com).
butllet
el

17

Collaboracions

Una opini, una altra sensibilitat

GruP ernestina rdenas PoBlenou ii Zona Bess

V Catalunya, pel canal 33, en el programa Segle XX va emetre el diumenge 17 de juny a la tarda i el dilluns 18 al mat el documental titulat Esglsia rebel, un primer intent de recordar i recuperar per al gran pblic televisiu lesfor de lesglsia militant per separar-se del que es va anomenar nacionalcatolicismo promogut per lAccin Catlica del moment i propiciat generosament pel rgim de Franco durant els llarg 40 anys de la dictadura. Val la pena veurel ja que no shavia fet encara un documental sencer sobre lacci dels cristians en molts camps per aconseguir un canvi poltic, social i eclesial a Catalunya. En aquells anys foscos i desgraciats no va agradar aquella esglsia que es rebellava. Ja sabeu la histria, i els ms joves, la podeu conixer una mica ms. Com diu la que fou directora de la revista El Ciervo, Roser Bofill, morta fa poc, no van ser anys de desert, sin de molta inquietud per recuperar les llibertats que havem perdut amb la guerra civil espanyola. Ara tampoc ha agradat aquest ttol, Esglsia rebel. La Conferncia Episcopal Espanyola va negar laccs als seus arxius per fer el documental i a cap de nosaltres sens escapa el perqu. Ara tamb passem per uns anys en qu encara es necessita una esglsia que no accepta els passos enrere que sestan fent des dels estaments de poder de lesglsia, diguem-li jerarquia, Vatic, cria, papa o el que vulgueu; una esglsia, encara rebel, que no accepta lincompliment dels acords del Concili Vatic II que tanta esperana van suscitar quan reconeixien i reforaven lacci dels cristians en el mn, lacci dels moviments evangelitzadors, en qu clergues, laics i laiques junts estvem compromesos a donar a conixer un Jess ms encarnat entre els ms pobres i allunyats de lesglsia entre altres camins oberts a la renovaci, que dhaver-los seguit ara no caldria patir tant pel fet de pertnyer a lEsglsia catlica.Una de les mancances ms doloroses que patim s la manca digualtat de drets entre homes i dones. La negaci reiterada a lordenaci de les dones per servir i acompanyar una comunitat cristiana, donar els sagraments, tots, lEucaristia tamb. Les dones ho vivim amb pena i ens dol que sigui lanostra comunitat estesa per tot el mn la que incompleixi aquest dret tan bsic, el
18 butllet
el

dret a la igualtat, reconegut en la Declaraci Universal dels Drets Humans que saccepta en la majoria de pasos de tradici cristiana, en lmbit civil i practicat en altres esglsies cristianes. No mestenc en els altres drets humans que tamb sn vulnerats per la nostra Esglsia catlica perqu no sn el motiu daquesta reflexi. Per qu madreo a lACO? Ha estat la reacci, en rebre la invitaci de lordenaci de diaca del militant dACO, Josep Anton Clua, del Valls Occidental. Me nalegro per ell si s la seva opci i, sabent que ha estat format a la JOBAC i a lACO, ser un servidor de la seva comunitat, per mentristeix saber que les dones dACO no tenim aquesta mateixa possibilitat, per molt preparades que estiguin i per molts serveis que facin. S de cert que molts militants, homes i dones compromesos, estan dacord amb el que expresso ara i magradaria sentir ms veus crtiques al si del moviment ACO, que s plural i obert, per que no ha de deixar de fer denncies proftiques, com ens deia en Fernando Rivas el 12 dOctubre del curs passat. Ara tamb necessitem una esglsia rebel. Ja hi s, per poc valorada, invisibilitzada, menystinguda i en alguns casos marginada de qualsevol decisi de canvi. Nosaltres, militants dACO, no volem caure en el parany de la collaboraci acrtica. O b en el de dir aquesta no s la nostra esglsia, nosaltres anem a la base, amb la gent, ens justifica levangeli, la revisi de vida que fem, el nostre moviment. Per encara no som prou valentes. Practicar la igualtat, evitar la marginaci tamb s evanglic, encara que pugui crear tensions amb les actual jerarquies eclesistiques o amb altres grups de cristians que pensen diferent o que ja els est b tot el que diu i beneeix el Vatic. Desembre 2012 - n. 199

Collaboracions

La crisis y nuestras creencias

manolita olmo i jaume riBas GruP riera-Zona Baix lloBreGat

os encontramos en unos momentos de una profunda crisis. Momentos difciles para la clase obrera; los actuales gobiernos estn creando una fbrica de hacer pobres, una continua agresin a las mejoras conseguidas en nuestro tiempo y que tanto sacrificio costaron a muchos militantes obreros. Han hecho recortes en los derechos laborales con la reforma laboral, en la sanidad, en la enseanza, subiendo el IVA, recortes a los que tenemos menos, etc. En menos de dos aos han destruido el estado de bienestar. Consecuencias: han creado aproximadamente ms de 5 millones de parados, y ms trabajo precario, infinidad de comercios y empresas cerradas, un 50% de jvenes sin tener experiencia de un primer trabajo, desahucios que han creado mucho sufrimiento, depresiones y hasta suicidios, el 18% de la poblacin sobrevive gracias a las redes solidarias pblicas y privadas. Lo peor es que no resuelven esta crisis. Todo este sufrimiento es aplaudido en las cortes por los diputados del PP. Es un insulto a todos los que padecen las consecuencias de los recortes. Para Coscubiela esta actitud demuestra que los populares estn en una burbuja y no tienen la ms mnima idea de como estn viviendo las personas. Hay cosas que por decencia o por dignidad nunca se pueden aplaudir. En esta situacin no se realiza el reino de Dios. Todo lo contrario, el evangelio de Jess nos hace una llamada a construir el reino de Dios, el hombre nuevo, el hombre desprovisto de egosmo, el hombre que vive pensando en los dems, donde el hombre es antes que las cosas. Segn Ernesto Cardenal a nosotros los cristianos nos toca ayudar a una iglesia jerrquica que calla demasiado ante las injusticias que se les hace a los ms dbiles, en muchos casos cmplices de estas injusticias, escndalo para los ms pobres. Pero la Iglesia no es solo la jerarqua que est en los palacios, sino tambin los sacerdotes obreros, los telogos avanzados, las comunidades de base, los movimientos. Y si parte de la Iglesia calla delante de esta realidad, nosotros no podemos callar, ni dejar de actuar. Creo que estos grupos estn inspirados por el mismo Espritu Santo. Desembre 2012 - n. 199

La sociedad est muy manipulada y al mismo tiempo muy resignada. La resignacin nos hace perder la dignidad. Nosotros como creyentes debemos ayudar a construir el Reino de Dios, donde estamos, desde la familia, las comunidades, los sindicatos, solidarizndonos con los que padecen las peores condiciones, participando en las manifestaciones la unin siempre ha sido la fuerza de los pueblos, ayudando a despertar a los dormidos, a los satisfechos, a los que creen que esta situacin no va con ellos. El querer seguir las enseanzas de Jess comporta unas exigencias y mucho ms en estos momentos de tanto sufrimiento. Sabemos que Dios nos habla en los hechos de la vida, en la revisin de vida y en el evangelio. Estamos llamados a construir un mundo ms humano, ms justo, si no para qu sirven nuestras creencias? Para qu? J. M. Castillo hace estas reflexiones a los que somos creyentes: No os fiis de vuestra religiosidad, algunos de vosotros creis que porque tenis fe ya es suficiente y vivs tranquilos, pero lo que vale es lo que hacis por los dems y en la forma que aliviis o que intentis aliviar el sufrimiento de las personas, que es poner en prctica lo que nos pide Jess de construir el Reino de Dios dentro de la clase obrera. Dichosos los que trabajan por la paz. Dichosos los que tienen hambre y sed de justicia. Dichosos los misericordiosos. (Mt 5.1-12) Id y proclamad el Reino de Dios que es la fuerza que nos humaniza. (Mt 10.9-15)
butllet
el

19

El cam obert per Jess. Lluc

jos antonio PaGola BarCelona, Claret 2012

a srie El cam obert per Jess recull alguns dels comentaris dels textos dels quatre evangelis publicats per lautor. Est redactada amb la finalitat dajudar a entrar pel cam obert per Jess, tot centrant la nostra fe en el seguiment de la seva persona. Els cristians de les primeres comunitats se sentien ms que res seguidors de Jess. Per a ells, creure en Jesucrist s entrar pel seu cam seguint-ne les passes. La srie neix amb la voluntat de recuperar la Bona Notcia de Jess per als homes i dones del nostre temps. El llibre que avui us presentem s el dedicat a levangeli de Lluc i s sens dubte el primer que hem de llegir per descobrir amb goig Jess, el Salvador enviat per Du per buscar i salvar all que shavia perdut. s tamb el ms accessible per captar el missatge de Jess com a Bona Nova dun Du compassiu, defensor dels pobres, guaridor dels malalts i amic dels pecadors.

Mariano Gamo, testigo de un tiempo: Entre el cristianismo y el marxismo y viceversa

juan antonio delGado de la rosa madrid, endYmion ediCiones, 2012

stamos en el mundo para transformarlo no para contemplarlo. Esta idea subyace en el corazn de Mariano Gamo, sacerdote que pas progresivamente del Frente de Juventudes a la militancia marxista. El libro muestra desde un estudio riguroso, cmo y cul fue el papel de los sacerdotes obreros, teniendo como referencia la vida del padre Gamo, militante de la Iglesia postconciliar en la Espaa franquista y en su transicin democrtica. La figura de Mariano Gamo, encarnado en el barrio, con los vecinos, y su modo de actuar, constituy una autntica Escuela de democracia, buscando una evangelizacin liberadora ms all de la pastoral sacramentalista de cristiandad, en la que se localizase a Dios entre los ms pobres, oprimidos y marginados. Esto se planteaba desde la conviccin profunda de que la fe cristiana es generadora de contenidos y criterios valorativos, por lo que haba que impedir un dualismo entre conciencia cristiana y conciencia poltica. Juan Antonio Delgado de la Rosa, el autor de este ensayo sobre el padre Gamo, es profesor de filosofa y militante de ACO en Madrid.