Histria d'Espanya Jaume Ribas, Biel Cresp i Toni Cresp

ndice de contenido
UNITAT: Crisi i transformacions a la Baixa Edat Mitjana (s. XIV-XV).........................................................3 1. La crisi del s. XIV i les seves conseqncies....................................................................................3 1.1 Economia....................................................................................................................................3 A. La crisi agrria del s. XIV........................................................................................................3 A. Factors................................................................................................................................3 B. Conseqncies...................................................................................................................3 B. El comer i l'artesania.............................................................................................................3 a. Comer...............................................................................................................................4

El comer interior.........................................................................................................4 El comer exterior.........................................................................................................4

b. Artesania.............................................................................................................................4 1.2 Societat i conflictes socials (s. XIV-XV)......................................................................................4 A. Societat urbana.......................................................................................................................4 B. Mn rural.................................................................................................................................4 C. Conflictes socials....................................................................................................................4 A les ciutats.............................................................................................................................4 Al camp...................................................................................................................................5 1.3 La poltica (s. XIV-XV)................................................................................................................5 2. La corona de Castella (s. XIV-XV).....................................................................................................5 2.1 Estructura social..............................................................................................................................5 A- El triomf de la senyoria............................................................................................................5 A. Transformacions jurdiques i econmiques.............................................................................6 B. La lluita pel poder poltic i el triomf de la monarquia autoritria (s. XIV XV)........................7 a. 1280 1349 (Regnat dAlfons X):.......................................................................................7 b. 1349 1419 (Violncia)......................................................................................................7 c. 1419 1479........................................................................................................................7 2.3 Poltica exterior de Castella........................................................................................................8 A. El control de Gibraltar..............................................................................................................8 B. Participaci de Castella a la guerra dels Cent anys...............................................................8 C. Comproms de Casp (1412)....................................................................................................8 D. Conflicte amb Portugal............................................................................................................8 3. La corona d'Arag (s. XIII-XV)...........................................................................................................8 3.1 Desenvolupament econmic i poltic (s. XIII-XV) selectivitat..................................................8 A. Expansi econmica...............................................................................................................8 a. Factors................................................................................................................................8 B. L'imperi comercial d'Arag a la Mediterrnia selectivitat....................................................9 A. Caracterstiques......................................................................................................................9 a. La ruta de la Mediterrnia Oriental.....................................................................................9 b. La ruta de la Mediterrnia Occidental.................................................................................9 c. La ruta Atlntica..................................................................................................................9 B. Aparell jurdic de carcter internacional..................................................................................9 a. Cnsols...............................................................................................................................9 b. Alfndecs (alhndigas).....................................................................................................9 c. Llibre del Consolat de Mar..................................................................................................9 C. Conquesta militar....................................................................................................................9 A.- DEMOGRAFIA.....................................................................................................................10 B.- CRISI ECONMICA A PARTIR DE 1380.............................................................................10 3.3.- ELS CONFLICTES SOCIALS AL CAMP (S.XIV-XV) ...........................................................11 A.- ELS REMENSES.................................................................................................................11 B. Etapes de la lluita remensa...................................................................................................12 a.- Primera guerra remensa (1462-1472).............................................................................12 b.- Segona guerra remensa (1484-1485).............................................................................12

1/11 - HdE, apunts a net, Miquel ngel Asensi

Histria d'Espanya Jaume Ribas, Biel Cresp i Toni Cresp

c.- Sentncia Arbitral de Guadalupe (1486).........................................................................12 B. La revolta mallorquina dels forans (1450-1452)...................................................................12

UNITAT: Crisi i transformacions a la Baixa Edat Mitjana (s. XIV-XV)

1. La crisi del s. XIV i les seves conseqncies

1.1 Economia
A. La crisi agrria del s. XIV
A. Factors
-Reducci de la producci de cereals: -Els senyors prefereixen dedicar-se als conreus comercialitzables (vinya i olivera). -Es dediquen ms terres a la pastura per a la producci de llana. -En definitiva, els senyors obtenen ms beneficis disminuint les seves terres per al conreu de cereal, tot i que no els disminueixen la renta (els provoquen grans problemes). -Empitjorament de les condicions climtiques (successi de males anyades): poca producci, dificultats per pagar la renda dels pagesos, crisis de subsistncia i fam. Com a causa d'aix, augmenten les epidmies.

B. Conseqncies
-Reducci de la poblaci i despoblament del camp ( tamb per l'emigraci cap a la ciutat). -Reducci dels beneficis del senyor obtinguts de les rendes. Es posaren en marxa diverses mesures per aturar aix: -Dedicar ms terres als conreus comercialitzables i a la ramaderia ms beneficis i menys necessitat de m d'obra. -Pujar la renda. Fou contraproduent i fracass. -En lloc de pujar la renda, tamb s'intent pujar la renda als pagesos. Per exemple, se'ls don ms terres (de pagesos que havien mort o fugit) i se'ls establ una renda estable (emfiteusi).

B. El comer i l'artesania
-En aquesta poca, el comer i l'artesania es desenvoluparen molt grcies al creixement de les ciutats la burgesia es consolid com a classe dominant urbana, en bona part grcies a la seva associaci amb els interessos monrquics.

2/11 - HdE, apunts a net, Miquel ngel Asensi

Histria d'Espanya Jaume Ribas, Biel Cresp i Toni Cresp

a. Comer El comer interior -A Arag s molt important perqu la burgesia s molt poderosa. A ms, es dona un gran desenvolupament de l'artesania autctona i la demanda interna. -A Castella no s tan important degut als interessos dels senyors, que n'eviten el desenvolupament. L'nica excepci sn les ciutats del cam de Sant Jaume. El comer exterior -En general, experimenta un gran creixement. -A Arag, es deu a la creaci d'un gran imperi comercial mediterrani. Es comercia amb la mediterrnia i Flandes. S'exporta vi i oli, txtils, artesania (sobretot cermica, grcies a les tcniques musulmanes de gran qualitat). Les ciutats dedicades al comer exterminador ms importants sn: Barcelona i Valncia (grans nuclis poblacionals i histrics), i Palma (situaci estratgica. -A Castella, el comer gaireb es limita a l'exportaci de llana i a la importaci de productes manufacturats (interessos senyorials). Es comercia sobretot amb Flandes i Frana. Les principals ciutats dedicades al comer exterior foren les ciutats del Cam De Sant Jaume, Sevilla i les Cantbrics (Oviedo, Bilbao, Santander).

b. Artesania
-Els gremis dominen l'artesania en aquest perode tant a Castella com a Arag. -La principal producci artesanal aragonesa se centr en: el txtil, el cuiro, la cercmica i l'orfebreria. -A Castella, es produa cuiro, cermica (de pitjor qualitat) i orfebreria (jueus).

1.2 Societat i conflictes socials (s. XIV-XV)

A. Societat urbana
-Es fa ms important grcies al desenvolupament de les ciutats, el comer i l'artesania. -Sorgeix una clara diferncia d'interessos entre les classes populars urbanes i l'alta burgesia. L'alta burgesia va equiparant els seus interessos als dels nobles. De fet, molt de burgesos aconsegueixes comprar terres i ttols nobiliaris.

B. Mn rural
-Es produeix la consolidaci definitiva de la senyoria els nobles adquireixen ms poder i control sobr els pagesos (ms abusos, mals usos, etc.).

C. Conflictes socials
A les ciutats -Es produeixen enfrontaments entre les classes populars urbanes i l'alta burgesia pel

3/11 - HdE, apunts a net, Miquel ngel Asensi

Histria d'Espanya Jaume Ribas, Biel Cresp i Toni Cresp

control del govern municipal. Un d'aquests conflictes fou el de La busca i la biga (Barcelona). Al camp -Els conflictes deriven dels abusos dels senyors. Els pagesos intenten fugir a les ciutats i sorgeixen respostes violentes importants per part dels que no poden i queden sotmesos als abusos del senyors. -Exemples de violncia: -Crema de castells, destrucci dels arxius on es guardaven els documents d'arrendament, assassinat del senyor i la seva famlia, repartiment illegal de les terres del senyor entre els pagesos... -Desprs de les revoltes hi havia durssimes repressions per part del senyor, un altre senyor o el rei. Entre aquestes revoltes, destacam el Moviment Irmandio (Galcia), la Revolta remensa (Catalunya) i la Revolta Forana (Mallorca).

1.3 La poltica (s. XIV-XV)

-Es produeix un enfrontament entre la monarquia i la noblesa. El motiu principal s el procs iniciat pel rei per aconseguir la centralitzaci administrativa de tres maneres diferents: -Crear institucions niques per a tot el regne. -Crear un cos legal nic a tot el regne (i no permetre que cada senyoria es regeixi per les seves prpies lleis). -Establir un sistema judicial com a tot el regne. -Reformar la hisenda per centralitzar la recaptaci d'imposts. -La intenci ltima de totes aquestes mesures era refermar el poder de la monarquia enfront la noblesa. -Com a causa d'aix, es produeix un conflicte amb dues possibles solucions: -De carcter pactista el rei consolida el seu poder comprant la fidelitat dels senyors amb terres i privilegis. -De carcter violent es produeixen enfrontaments militars entre la monarquia i els nobles. Solia guanyar la corona grcies al suport dels burgesos.

2. La corona de Castella (s. XIV-XV) 2.1 Estructura social

A- El triomf de la senyoria
-A Castella hi havia una minoria de grans famlies nobles, que eren molt riques, tenien gran autoritat i soposaren al rei. Aquesta noblesa va aprofitar el conflicte pel poder entre Pere I i Enric de Trastmara, donant suport a uns o altres a canvi de terres i privilegis. Tamb invadiren les terres de reialenc (propietat del rei) per aconseguir ms poder, o

4/11 - HdE, apunts a net, Miquel ngel Asensi

Histria d'Espanya Jaume Ribas, Biel Cresp i Toni Cresp

controlaren ingressos que abans eren exclusius del rei (cobrar un impost a la Mesta). -Per consolidar aquest poder, els nobles posaren en marxa el mayorazgo o primogenitura: donar en herncia la propietat al fill major com a nic hereu, sense dividirla. -A la zona Cantbrica i a Galcia no saplicava el mayorazgo, i es dividia la propietat del senyor entre els seus hereus. Aquesta subdivisi constant implicava una prdua de poder senyorial a la llarga. Els pagesos imitaven les formes dactuar del senyor: signaven un contracte darrendament anomenat foro amb el senyor, i alhora subarrendaven les terres a altres pagesos (subforo). Aquesta subdivisi significava una menor producci, i per tant ms dificultats per pagar la renda. B. Les sublevacions pageses -Sn el reflex del descontentament dels pagesos castellans davant els abusos dels grans senyors. -El moviment irmandio es va donar a Galcia entre 1467 i 1470. Fou protagonitzat per la burgesia i la petita noblesa urbana, que no acceptaven lexcs de poder de la gran noblesa a les ciutats. Posteriorment shi afegiren els pagesos i radicalitzaren la revolta. En aquest punt, la petita noblesa abandon la rebelli i don suport a la gran noblesa per por a la reacci dels pagesos (que senfrontessin a ells). La suma de forces de les dues nobleses acab amb la revolta mitjanant una repressi. 2.2 Estructura jurdica i poltica de Castella (s XIV XV) -Est relacionat amb el procs de centralitzaci administrativa, que implicava consolidar lautoritat monrquica en perjudici dels senyors. Aix provoc conflictes entre monarquia i nobles.

A. Transformacions jurdiques i econmiques

-Lany 1348 es redact lOrdenament dAlcal, que incloa la nova estructura administrativa creada per la monarquia, i les transformacions jurdiques i econmiques: -Aconseguir la uniformitat legislativa i judicial (crear un cos legal i sistema judicial nic per tot el regne). Suposava reduir el poder dels nobles. Condicions per poder-ho dur a terme: o havia de desaparixer el Dret Consuetudinari: conjunt de costums i tradicions de carcter legal i jurdic que empraven els senyors a la seva propietat o shavia de crear lAlt Tribunal de Justcia (Cancelleria), que gestionava i regulava el sistema jurdic del regne, evitant la llibertat dacci dels nobles. Depenia de lautoritat reial. El consell Reial estava integrat per homes de confiana del rei, i era una instituci consultiva que ajudava al rei amb la tasca de govern. Reforma de la Hisenda per centralitzar la recaptaci dimposts, perqu el rei ho pugui controlar en lloc dels nobles. Es crearen a ms nous imposts com lalcabala (gravava un 10% de tots els intercanvis comercials). -Es cre la Casa de las Cuentas, localitzat a Valladolid i que tenia com a objectiu gestionar els ingressos de la monarquia i regular el bon funcionament de la recaptaci dimposts. -Creaci dun cos armat permanent, que tenia com a finalitat garantir i protegir els interessos de la monarquia contra els seus enemics, ja fossin interns o externs. El manteniment daquest exrcit era car, i per aix el rei va recrrer a nous imposts o prstecs de la burgesia. -Creaci del crrec de regidor, que actuava a les ciutats i tenia les segents funcions: recaptar imposts, actuar com a jutge urb, i controlar loligarquia urbana perqu fossin

5/11 - HdE, apunts a net, Miquel ngel Asensi

Histria d'Espanya Jaume Ribas, Biel Cresp i Toni Cresp

fidels al rei. -Reforma de Les Corts, que continuaren tenint un carcter consultiu per que ja noms es convocaven en nom del rei per establir nous imposts. Per tant, Les Corts no servien per res quan hi havia un conflicte entre els nobles i el rei.

B. La lluita pel poder poltic i el triomf de la monarquia autoritria (s. XIV XV)
a. 1280 1349 (Regnat dAlfons X):
-Sinici lenfrontament entre la monarquia i els nobles, perqu Alfons X va ser el primer en intentar fer una centralitzaci administrativa, tot i que no va ser un gran xit

b. 1349 1419 (Violncia)

-Greus conflictes militars entre nobles i monarquia. Cal destacar el conflicte pel poder entre Pere I i Enric de Trastmra, que va quedar incls en la guerra dels Cent anys (enfrontava Anglaterra i Frana). Anglaterra don suport a Pere I, i Frana a Enric de Trastmara, que fou el guanyador perqu els francesos guanyaren la guerra. Es va establir la dinastia Trastmara, que va haver de pactar amb els grans nobles Castellans per poderla consolidar.

c. 1419 1479
-Joan II va rebre el suport poltic de lvaro de Luna , i grcies a aquest es va establir una monarquia autoritria. Com que la gran noblesa no estava dacord, va conspirar contra lvaro de Luna, i amb la seva derrota fracass la seva monarquia autoritria. -El successor de Joan II s Enric IV, que segu les mateixes passes per canviant una estratgia: la monarquia castellana reb el suport de: -La petita noblesa, que rebr crrecs poltics, cosa exclusiva dels grans nobles fins aleshores. -La burgesia, que reb ttols nobiliaris, terres i crrecs poltics. -Els funcionaris jueus, que sencarregaven de les finances de la monarquia. -A canvi daquests privilegis, aquests sectors havien de ser fidels al rei contra la grannoblesa. Enric IV doncs, tamb voldr establir una monarquia autoritria. -La successora dEnric IV havia de ser Joana, per com que volia seguir la mateixa poltica, els grans nobles soposaren i conspiraren contra ella dient que era filla illegtima del rei. Aix, fou elegida com a successora Isabel, la seva germanastra, a qui els nobles donarien suport pensant que defensaria els seus interessos. Aix per, no fou aix, perqu Isabel es cas amb Ferran dArag, convertint-se en els Reis Catlics. Daquesta manera es consolid lidea de monarquia autoritria, que desemboc en linici duna guerra civil protagonitzada per tres bndols enfrontats: seguidors de Joana, seguidors de Isabel, i grans nobles contraris a la monarquia autoritria. Lany 1479 acab la guerra civil amb la victria de Isabel, que va rebre suport militar de Ferran dArag.

6/11 - HdE, apunts a net, Miquel ngel Asensi

Histria d'Espanya Jaume Ribas, Biel Cresp i Toni Cresp

2.3 Poltica exterior de Castella

A. El control de Gibraltar
-Lestret de Gibraltar estava en mans del musulmans de Granada, per com que eren vassalls de Castella, simposaren els interessos castellans. Aix aconseguiren el domini sobre una part del comer del Mediterrani, fet que supos un conflicte amb altres potncies com Gnova i Valncia. Amb el suport militar dArag, Castella simposa i qualsevol vaixell que hagus de passar per lestret havia de pagar imposts.

B. Participaci de Castella a la guerra dels Cent anys

-Castella don suport a Frana i a canvi va aconseguir controlar la ruta terrestre cap a Flandes quan es va acabar el conflicte.

C. Comproms de Casp (1412)

-Arag es qued sense dinastia i es va haver de cercar un nou rei. Entre els diversos candidats es va elegir Ferran dAntequera de la famlia Trastmara. El comproms de Casp va ser un pacte entre Ferran dAntequera i els nobles aragoneses, pel qual Ferran va haver de renunciar a la seva ideologia autoritria.

D. Conflicte amb Portugal

-A comenaments de s XV, Portugal es qued sense dinastia, i el rei Castell Joan I (Trastmara) va voler convertir-se en rei perqu estava casat amb una princesa portuguesa. Com que la burgesia i noblesa portuguesa no acceptaren, sinici un conflicte militar que finalitz amb la derrota de Castella i establiment duna nova dinastia portuguesa. A ms, tamb hi hagu un conflicte econmic a Portugal, ja que al s XV aquest havia creat un imperi comercial amb rutes fins a lfrica, per es sentiren amenaats quan Castella va consolidar la seva presncia a les Illes Canries. Com que els castellans no volien un conflicte armat, es va establir un pacte pel qual Castella es limitava controlar les canries i respectava les rutes comercials de Portugal.

3. La corona d'Arag (s. XIII-XV)

3.1 Desenvolupament econmic i poltic (s. XIII-XV) selectivitat
A. Expansi econmica
a. Factors
-Etapa de bones collites ( obtenci d'un excedent comercialitzable). Gran creixement comercial ( venta de l'excedent als mercats). -Arag disposa d'una moneda forta fruit dels beneficis del gran desenvolupament comercial i artesanal. -Certa estabilitat social ( els petits conflictes no afecten greument l'economia)-

7/11 - HdE, apunts a net, Miquel ngel Asensi

Histria d'Espanya Jaume Ribas, Biel Cresp i Toni Cresp

B. L'imperi comercial d'Arag a la Mediterrnia selectivitat

-La seva creaci ve motivada per la relaci d'interessos entre la monarquia i la burgesia catalana, que volia expandir el seu mercat per obtenir ms beneficis i inst i finan la monarquia perqu cres un imperi comercial mitjanant campanyes militars. El rei tamb empr els doblers de la burgesia per consolidar el seu poder.

A. Caracterstiques
-Aquest imperi s'aconsegueix grcies al desenvolupament del comer exterior per tres rutes comercials.

a. La ruta de la Mediterrnia Oriental

-Incloa dos itineraris: Territoris asitics d'ultramar de Xina i sia-Alexandria-Arag i La Romnia -Constantinoble-Arag.

b. La ruta de la Mediterrnia Occidental

-Les principals destinacions eren Sardenya, Siclia i el sud d'Itlia (Npols).

c. La ruta Atlntica
-Connectava Arag amb Flandes bordejant la Pennsula i cap al Mar del Nord.

B. Aparell jurdic de carcter internacional

-Per legislar i administrar aquest volum de comer, Arag cre diversos crrecs, institucions i lleis.

a. Cnsols
-Eren funcionaris reials repartits pels territoris amb els qu es comercialitzava. N'hi havia quaranta-dos. S'encarregaven de representar Arag al territori on treballaven i de regular i vigilar els intercanvis comercials en els qu participaven catalanoaragonesos; tamb actuaven com a jutges en els conflictes de carcter comercial. Es crearen consolats com el Consolat de Mar (Palma).

b. Alfndecs (alhndigas)
-Eren espais arquitectnics dedicats al comer. Hi havia magatzems, botigues, hosteries, forns, banys, etc. Els contruia la corona d'Arag en territoris extrangers i cobrava pel seu s. Eren exclussivament per a mercaders catalanoaragonesos.

c. Llibre del Consolat de Mar

-Recollia les normes, directrius i tradicions que regien el comer aragons, aix com les penalitzacions en cas d'incompliment.

C. Conquesta militar
-Es va iniciar amb la conquesta de Mallorca per Jaume I l'any 1229.

8/11 - HdE, apunts a net, Miquel ngel Asensi

Histria d'Espanya Jaume Ribas, Biel Cresp i Toni Cresp

-L'any 1282 es va iniciar la campanya de conquesta de lilla de Siclia per part de Pere III el Gran. En aqueixa poca, Siclia es trobava en mans de la dinastia francesa dels Anjou i els sicilians estaven descontents amb aquesta presncia. Per aix, Pere III va aprofitar aquesta situaci per intervenir a l'illa, la qual va ser rpidament ocupada per les tropes aragoneses. -Aquesta ocupaci va tenir conseqncies: - El Papat, que mantenia importants contactes diplomtics amb Frana, va excomunicar Pere III. - Frana va intentar envair Catalunya, per va fracassar perqu les tropes aragoneses aturaren aquesta invasi. -Els successors de Pere III intentaren mantenir el procs d'expansi sense enfrontar- se als interessos papals, mentre al llarg del segle XIV la Corona d'Arag consolid el seu domini sobre la Mediterrnia amb la conquesta de Sardenya (1323-1324), la repoblaci de l'Alguer i la ocupaci de Menorca (1287). En totes aquestes campanyes jug un paper fonamental l'exrcit mercenari dels almogvers, format per catalans i aragonesos. -Els almogvers varen participar en la guerra entre l'imperi bizant i l'imperi turc donant suport al primer. Desprs de vncer els turcs, els almogvers s'instal.laren a l'imperi bizant i l'emperador, per por a perdre el seu poder, els va atacar. Aleshores, els almogvers demanaren ajuda a Arag i, finalment, l'emperador de Bizanci va ser derrotat. A partir d'aquest fet, es varen crear els ducats d'Atenes i Neoptria, controlats pels almogvers i vassalls de la -El domini militar d'Arag assol el seu mxim desenvolupament amb: -La reincorporaci del Regne de Mallorca i del Rossell -La conquesta de Npols per Alfons V el Magnnim al segle XV. Aquesta conquesta va tenir una srie de problemes motivats per la competncia exercida per Frana que tamb volia ocupar aquell territori. Desprs d'una srie d'enfrontaments, Arag i Frana signaren un pacte pel qual els francesos rebien el control de Sardenya a canvi de respectar els interessos aragonesos a Siclia i Npols, territoris convertits ara en el Regne de Npols. A partir d'aquest moment, Alfons V trasllad la cort a Npols i, desprs de la seva mort,repart el regne entre els seus fills, de manera que una mateixa dinastia governaria dos territoris independents entre ells: Arag i el Regne de Npols (o Regne de les Dues Siclies).

A.- DEMOGRAFIA
Catalunya pat un descens de poblaci important degut a males collites, fam, epidmies (Pesta Negra) i l'esclat de la guerra civil (1462-1472). aix va fer necessari elaborar un nou cens per establir les rendes. El mateix pass a Arag, Valncia i Mallorca on es va perdre entre un 20% i un 50 % de la poblaci.

B.- CRISI ECONMICA A PARTIR DE 1380

-Abans d'aquesta data es va produir una etapa d'expansi poltica, de formaci de companyies comercials, d'augment de les fortunes privades, d'important construcci naval i de desenvolupament del comer exterior. -A a partir de 1380, hi va haver males collites, a la qual cosa es va sumar la pujadadels

9/11 - HdE, apunts a net, Miquel ngel Asensi

Histria d'Espanya Jaume Ribas, Biel Cresp i Toni Cresp

preus del blat, la baixada dels salaris -perqu hi havia ms pagesos fugits a les ciutatsAix va suposar la reducci dels salaris dels treballadors urbans-, l'emigraci d'artesans, la guerra entre Pere el Cerimonis i Pere I de Castella -que va suposar la runa de molts bancs- i la crisi de la Hisenda reial. Tamb es produren guerres navals amb Gnova i l'expansi turca per la Mediterrnia. Aquests darrers fets suposaren la reducci del comer i la retirada de diners per part de la burgesia, la qual prefer invertir-los en la compra de terres i de senyories. -La crisi de 1455 va suposar la devaluaci de la moneda i va ser motivada per la guerra civil (que va significar destrucci i enormes despeses9. Aix va provocar la migraci d'importants sectors de la burgesia i l'enfrontament entre els "ciutadans honrats" (comerciants i rendistes-propietaris de terres burgesos) i els menestrals. -Al mn rural es varen aplicar ms mals usos i activitats abusives per part dels senyors nobles i clergues.

3.3.- ELS CONFLICTES SOCIALS AL CAMP (S.XIV-XV)

A.- ELS REMENSES
-Al segle XIV els pagesos remenses representaven una quarta part de la poblaci. La seva adscripci a la terra va ser refermada per Pere III el Gran qui, per poder lluitar contra els seus enemics francesos (que posaven en perill l'imperi comercial d'Arag), necessitava el suport dels nobles. Per aix, don suport a aquests nobles i consolid de manera oficial la mesura d'adscripci dels pagesos a la terra dels senyors, per a que aquests no perdessin renda amb la seva marxa. -Desprs de les epidmies successives de Pesta Negra i del procs d'emigraci de pagesos cap a les ciutats, succets a mitjans del segle XIV, el camp pat un greu despoblament. -Els senyors es varen veure obligats en un principi a establir contractes d'arrendament favorables per als pagesos als quals, a ms, els cediren les terres despoblades (abandonades per altres pagesos). -L'any 1380 va esclatar la crisi i els senyors intentaren augmentar les rendes, enfortint l'adscripci del pags a la terra, augmentant la redimentia i el nombre de mals usos. -Aleshores els pagesos remenses enviaren al rei una carta on sollicitaven la llibertat personal i el manteniment dels contractes d'arrendament emfitutic sense variacions perjudicials. A canvi estaven disposats a pagar una gran quantitat de diners a la monarquia. -Alfons V i Joan II donaren suport al moviment remensa perqu el suport econmic dels pagesos era beneficis per a la seva lluita contra el poder nobiliari. -Entre els remenses hi havia dues clares tendncies: -Pagesos que s'havien enriquit desprs de la crisi, perqu s'havien beneficiat de contractes d'arrendament ms estables i de l'ocupaci de terres abandonades per altres pagesos. Volien garanties sobre la llibertat personal, la supressi dels mals usos i la perpetutat dels contractes d'arrendament. -Pagesos pobres, els quals volien la propietat de la terra, la supressi dels contractes d'arrendament i acabar amb el sistema senyorial.

10/11 - HdE, apunts a net, Miquel ngel Asensi

Histria d'Espanya Jaume Ribas, Biel Cresp i Toni Cresp

La monarquia va donar suport a la primera tendncia.

B. Etapes de la lluita remensa

a.- Primera guerra remensa (1462-1472)
-Coincid amb la guerra civil durant el regnat de Joan 11 i es caracteritz per la lluita de guerrilles protagonitzada pels pagesos remenses, els quals atacaven les senyories, destruint castells, cremant arxius i, fins i tot, assassinant els senyors. -Acabada la guerra, Joan II no va solucionar el problema remensa i l'nie que va fer va ser ennoblir alguns lders remenses de la primera tendncia.

b.- Segona guerra remensa (1484-1485)

-Els senyors augmentaren la prctica dels mals usos i Ferran II el Catlic no es va decidir a posar fi a aquesta problemtica. Per la seva banda, els remenses varen obtenir alguns xits rpids, per la guerra va ser breu i els lders varen ser executats.

c.- Sentncia Arbitral de Guadalupe (1486)

-Ferran II el Catlic va decidir donar suport als remenses enriquits i la Sentncia Arbitral de Guadalupe reglament les relacions jurdicosocials del camp: -Es varen abolir els mals usos, tot i que molts nobles els varen mantenir oposant-se a la decisi del rei. -Es va donar llibertat als pagesos per comprar i vendre les terres prpies. -Es va obligar als pagesos endeutats a pagar les rendes endarrerides.

B. La revolta mallorquina dels forans (1450-1452)

-Es va iniciar com un enfrontament entre els municipis forans (del camp) contra el domini i l'administraci de la ciutat de Palma. La revolta pagesa va comptar amb el suport dels menestrals urbans, la qual cosa els va permetre convertir-se en amos de la ciutat. -Les discussions amb les autoritats senyorials i monrquiques varen ser llargues i confuses, ja que els senyors no solien complir els pactes establerts. Des de Npols, Alfons V envi un exrcit mercenari itali que acab amb el moviment i establ un rgim de terror que enfons en la misria la majoria de pagesos forans.

11/11 - HdE, apunts a net, Miquel ngel Asensi