COM ES REDACTA UN TREBALL DE RECERCA

Equip docent Batxillerat Octubre 2012

Documents de competncia comunicativa. rea de Llenges ESO-Batxillerat

En la data acordada de lliurament del Treball de Recerca he de presentar al tutor de seguiment1 ...
El treball escrit i els annexos
El treball en paper sha de presentar en fulls blancs DIN A-4. Lextensi ha de ser dun mnim 50 pgines sense annexos. Les pgines han destar numerades. Es compta el nombre de pgines des de la portada, per es comena a numerar noms a partir del full que segueix a lndex. El tipus de lletra ser Verdana, mida 11 punts. Els ttols han destar en negreta i en una mida de 18-14 punts. Word dna per als marges superior i inferior 2,5 cm, i per als marges dret i esquerre 3 cm. Els pargrafs no shan de presentar sagnats en la primera lnia. Linterlineat ser de la mida dun espai i mig (1,5). Cada captol nou, per, ha de comenar en una pgina nova.

2
El fulls i portada del treball (i annexos si nhi ha) es presentaran enquadernats amb espiral.

CD/DVD
Han destar etiquetats amb la mateixa informaci i disseny grfic que apareix el treball escrit i annexos. Aquest suport ha de contenir TOT el treball (en pdf a ser possible); es tracta, doncs, de la versi digital del treball de recerca.

Un TR ser rebutjat per lliurar la feina fora del calendari establert.

Documents de competncia comunicativa. rea de Llenges ESO-Batxillerat

Quadern de seguiment

En el quadern hi ha de constar escrites les entrevistes, comunicacions, acords que evidencin el seguiment de la recerca per part del tutor i alumne al llarg dels mesos delaboraci. Si el seguiment sha fet per correu electrnic en algun moment, cal que shi adjuntin impresos els correus electrnics. Hem de recordar que un TR podr ser rebutjat per no haver tingut un mnim de 10 entrevistes.

Documents de competncia comunicativa. rea de Llenges ESO-Batxillerat

Com he de redactar un Treball de recerca?

Lordre recomanable a lhora de redactar les tres parts del treball s el segent: 1 redacci provisional de la introducci 2 redacci del cos del treball 3 redacci de les conclusions 4 redacci definitiva de la introducci

La versi definitiva del treball escrit ha de contenir: PRVIA Cal tenir present que es tracta dun text expositiu-argumentatiu i que ha destar organitzat duna determinada manera i que ha de ser objecte duna revisi acurada. s un text de gran extensi. Per elaborar un treball de recerca de Batxillerat sha de tenir presents la metodologia (selecci i determinaci del tema, recerca i elaboraci dinformaci, referncies bibliogrfiques, etc.), aix com els aspectes especfics imposats pel camp dinvestigaci que hagis triat (cincies, humanitats, arts, tecnologia, etc.). LS DE LA TERMINOLOGIA La terminologia s el conjunt de termes propis duna determinada especialitat. Cada terme s una unitat lxica que designa amb precisi un determinat concepte daquella rea de coneixement. Ls exacte de la terminologia del teu camp de treball s, per tant, el signe ms evident que domines la matria que tractes. Ara b, per utilitzar correctament els termes cal salvar dues dificultats: Sovint, a lhora de consultar la bibliografia sobre un tema, un mateix terme t significats sensiblement o noms lleugerament diferents. Aquestes diferncies Documents de competncia comunicativa. rea de Llenges ESO-Batxillerat Portada Dedicatria (si sescau) Resums ndex Introducci Cos del treball Conclusions Annexos (o b en una enquadernaci a part) Glossari (si sescau) Bibliografia i Webgrafia

poden tenir a veure amb el punt de vista de lautor de la font. En aquests casos, cap optar pels termes i els significats que estiguin ms ben establerts en la disciplina objecte destudi i, si cal, precisar-ne el sentit, sigui en la primera ocasi que apareixen o b en un glossari en forma dannex al final del treball. Un altre aspecte a tenir en compte s ls de termes en llenges diferents, i que respon a una recerca de documentaci en llenges diferents. Lestabliment de quina s la terminologia correcta en catal correspon al Termcat i que pots consultar en diccionaris especialitzats que trobars en el web (www.termcat.cat)

Aclarir la terminologia que utilitzes s una garantia que vas comprenent el que desprs haurs dexplicar i que sabrs fer-ho amb precisi. s una bona estratgia, per tant, preocupar-se per aquesta qesti des de la mateixa fase de recerca dinformaci.

La portada
Hi ha de constar: Treball de recerca, ttol (i subttol si sescau), nom i cognoms de lautor, nom i cognoms del tutor de seguiment, Jesutes Bellvitge-Centre dEstudis Joan XXIII, modalitat de Batxillerat, localitat i data de lliurament. Aquestes mateixes dades i disseny han daparixer en la portada dels annexos i en la coberta de lestoig i disc intern del CD/DVD.

Exemples de portades:

Documents de competncia comunicativa. rea de Llenges ESO-Batxillerat

TREBALL DE RECERCA

Joan Cars Serrat Batxillerat Socials Tutor de seguiment: Luis D.Bez

LHospitalet de Llobregat, 5 de desembre de 2012

Documents de competncia comunicativa. rea de Llenges ESO-Batxillerat

Treball de Recerca

LES LLENGES MINORITZADES DEUROPA

Quin s el futur de la diversitat lingstica?

Jordi Pejoan i Quiroga Batxillerat Humanitats Tutora de seguiment: Nria Franch i Colilles

LHospitalet, 28 de novembre de 2010

Documents de competncia comunicativa. rea de Llenges ESO-Batxillerat

Dedicatria (si sescau)

s redactada en el segon full del treball, si hi ha inters a posar-nhi. No s obligatria. Pot ser de dos tipus, dedicatria dmbit personal o ms formal que faci referncia al tema del treball de recerca.

Documents de competncia comunicativa. rea de Llenges ESO-Batxillerat

El Resum
s el tercer full del treball escrit. Lobjectiu del resum s sintetitzar en 170 mots (aprox.) el contingut de la recerca, per tal que qualsevol que el llegeixi es faci a la idea general de la hiptesi, procs dinvestigaci i enfocament de la recerca. Heu de pensar que un resum s un text nou que exposa breument els punts essencials dun altre text. Qui el llegeixi, per tant, ha de poder captar les idees principals del text original. Al final de resum hi ha de constar la classificaci temtica de la vostra recerca. Es tracta de pensar b a quin mbit acadmic i de recerca pot interessar la vostra investigaci . Aix es redacta en lapartat etiquetat com Paraules clau a linici del resum. Aquest document s una primera aproximaci al contingut del vostre treball i al mateix temps s una forma de difondre dins del mn de la recerca en estudis posteriors universitaris tot all que heu treballat. El resum s el text clau per a la difusi dins de la xarxa de recerca (webs, revistes cientfiques, docncia, registres de biblioteques virtuals, ...) i ms que el treball escrit. Plantilla/ exemple de la pgina per redactar-hi els resums:

Documents de competncia comunicativa. rea de Llenges ESO-Batxillerat

Alumne:

Jordi Pejoan Quiroga

Modalitat: Batxillerat Humanitats

Ttol de Treball de Recerca: Les Llenges minoritzades dEuropa. Quin s el futur de la diversitat lingstica? Data de lliurament: 5 de desembre de 2012 Resum en catal: Paraules clau: Llenges minoritzades / diversitat lingstica/ sociolingstica/ societat europea/ naci / catal / occit. Lextinci accelerada de les llenges del mn s un fet. Cada setmana moren, de mitjana, dues llenges. A aquest ritme, ms del 90% de les llenges avui en dia existents es perdran durant el segle XXI. Estem parlant de ms de 5.500 llenges. En aquest treball sinvestiga la minoritzaci de les llenges dins el marc del continent europeu, amb lobjectiu de respondre a diverses qestions: quan es considera que una llengua est minoritzada? Quin procs segueixen les llenges fins a la seva extinci? s possible la convivncia lingstica sense disglssia? Quina s la importncia patrimonial de les llenges? Quina s la causa primera del retrocs de les llenges minoritzades? De qui i de qu depn assegurar-ne el futur? Per trobar-ne les respostes, el treball analitza la situaci sociolingstica de 48 llenges minoritzades del continent europeu, aix com la poltica lingstica de lestat poltic al qual pertany. Finalment, es comparen el catal i loccit: dues llenges germanes que han seguit diferents processos de minoritzaci i que presenten actualment realitats sociolingstiques ben diferenciades. Resum en castell: Palabras clave: Lenguas minorizadas / diversidad lingstica/ sociolingstica / sociedad europea/ nacin / cataln / occitano. La extincin acelerada de las lenguas del mundo es un hecho. Cada semana mueren, de media, dos lenguas. A este ritmo, ms del 90% de las lenguas hoy en da existentes se perdern durante el siglo XXI. Esto significa ms de 5.500 lenguas. En este trabajo se ha investigado la minorizacin de las lenguas en el marco del continente europeo, con el objetivo de dar respuesta a diversas cuestiones: cundo se considera que una lengua est minorizada? Qu proceso siguen las lenguas hasta su extincin? Es posible la convivencia lingstica sin diglosia? Cul es la importancia patrimonial de las lenguas? Cul es la causa primera del retroceso de las lenguas minorizadas? De quin depende su futuro? Documents de competncia comunicativa. rea de Llenges ESO-Batxillerat

10

Para responder a esas preguntas, el trabajo analiza la situacin sociolingstica de 48 lenguas minorizadas europeas, as como la poltica lingstica de cada estado del continente. Finalmente, se comparan el cataln y el occitano: dos lenguas hermanas que han seguido procesos de minorizacin diferentes, llevando a cada una a su situacin actual.

Resum en angls: Key words: Minority languages / linguistic diversity/ sociolinguistics / European society/ Nation / Catalan / Occitan. The accelerated extinction of the languages of the world is a fact. Every week, two languages on average die. If this situation keeps like that, more than a 90% of the languages which are nowadays alive will disappear during the 21st Century. This means, more than 5.500 languages. In this work, the minorization of the languages spoken within Europe has been studied, with the goal of answering several questions: when is a language considered to be a minority language? What process do languages follow until their extinction? Is linguistic coexistence without diglossia possible? What is the heritage significance of the languages? What is the main reason of the recession of minority languages? Who does their future depend on? To answer these questions, the work analyzes the sociolinguistic situation of 48 minority languages in Europe, as well as the language politics of each state in the continent. Finally, the Catalan and Occitan languages are compared: two sister languages that have followed different minorization processes that have led them to their current situation.

11

Documents de competncia comunicativa. rea de Llenges ESO-Batxillerat

5 PASSOS PER REDACTAR UN RESUM

1. Primera lectura global: captar el significat global del text; captar lestructura bsica i la seva tipologia: narraci, descripci, dileg, exposici, argumentaci ... 2. Anlisi: determinar el tema del text. Localitzar les idees principals i les idees secundries, i subratllar les paraules clau de cada idea principal. Captar les relacions lgiques de les idees que es presenten: de causa, conseqncia, finalitat, oposici ... 3. Sntesi: redactar ttols per a cada una de les parts del text, redactar frases breus per a cada idea principal o rellevant; relacionar les diferents idees i ordenar-les jerrquicament. Esquematitzar el contingut i reproduir lorganitzaci del text. 4. Elaboraci del resum: Sha de comenar directament: no inicis ni finalitzis el resum amb expressions En aquest text, captol es parla ... , el text tracta de ..., lautor diu .../ens parla de .../ conclou dient ... Redactal en 3a persona. No es tracta de fer cap esquema, sin un redactat. Articula les frases redudes de manera coherent, amb la puntuaci adequada; usa correctament els signes de puntuaci: no abusis de la coma, fes s del punt i coma. Mantingues lestructura inicial del text (la informaci ha destar redactada en el mateix ordre en qu apareix en el text original). Evita que el resum es converteixi en la cpia de frases del text original. Evidentment es poden fer servir paraules que apareixen en el text. Respecta el contingut del text original; no ha de contenir interpretacions personals, comentaris ni detalls que sapartin dall essencial. Sigues clar i precs. No es poden redactar detalls de la informaci; ha de ser informaci general. Respecta el nombre de paraules demanat per al resum; un resum demostra tamb la capacitat de sntesi. Lextensi ha de ser duna 3a part de la llargada del text original. 5. Revisi i redacci final: Llegeix el resum elaborat i, si conv, introdueix les correccions que calguin. Si el fas a ordinador, revisan la mecanografia. Revisa lortografia: algunes paraules apareixen en el text original, copia-les b. No repeteixis paraules; usa sinnims, altres formes dexpressi sinnimes, ... Decideix un espai dinterlineat i marges prou adequat per una bona lectura.

12

Documents de competncia comunicativa. rea de Llenges ESO-Batxillerat

ndex
Llista ordenada de cadascuna de les parts del treball amb referncies a les pgines. Est format per la introducci, captols i subcaptols / apartats i subapartats, conclusions, annexos, glossari, bibliografia i referncies digitals.

13

Documents de competncia comunicativa. rea de Llenges ESO-Batxillerat

Introducci
(Sol anomenar-se aix en el treball i ndex) s una part molt important del treball on es defineixen els objectius, les motivacions i la hiptesi de la recerca. Cont necessriament: La situaci i la delimitaci del tema concret del treball. La hiptesi i/o objectius de la recerca. Lestructura del treball, amb esment dels principals captols o apartats i del contingut general de cadascun dells. Un breu comentari de les dificultats ms importants sorgides durant la recerca. Una breu justificaci de lopci per un ordre expositiu determinat. Algun agrament a persones i entitats que thagin ajudat en la teva recerca, tot i que aquest element pot ser objecte duna nota prvia en la mateixa introducci.

Tingueu present que tamb s una de les parts que primer es llegeixen en agafar un TR, i per tant, dna una primera impressi de la recerca (favorable o desfavorable). Cal que hi redacteu una situaci al possible lector de quin tipus de TR t entre les mans, els objectius que us heu marcat, les motivacions i la hiptesi de treball. Redacteu en 3a persona o impersonal, no caigueu en la temptaci de dir-ho en forma de jo he... (recordeu les caracterstiques del text especialitzat, cientificotcnic humanstic). Us ser til la tcnica de la nominalitzaci dels verbs:
jo he realitzat aquest TR

14

, millor escriure, La realitzaci del treball de recerca...

Cal explicar les fonts principals de recerca amb qu heu treballat principalment i per qu.

Documents de competncia comunicativa. rea de Llenges ESO-Batxillerat

Cos del treball

( Aquest nom cos del treball no sol aparixer, sin que s substitut per ttols temtics dels diferents captols o apartats) Es divideix en diferents captols o apartats temtics, i cadascun amb els subapartats que calgui. Aquesta part representa, generalment, entre el 75% i el 90% de lextensi total del treball. s convenient que hi hagi un equilibri en lextensi de les diferents parts i que en tot moment es pugui seguir el fil expositiu o argumentatiu, per la qual cosa sn recomanables recursos com: Notes a peu de pgina. Exposen algun aspecte concret, que no s imprescindible per continuar avanant en la lectura del treball. Sacostumen a compondre amb un cos de lletra una mica ms petit que el text del treball. Existeix una funci automtica si es treballa en word per a la creaci del text com a nota a peu de pgina i que a ms va enumerant automticament al llarg de tot el treball. Serveixen per fer-hi constar una referncia bibliogrfica, fins i tot fonts dinformaci, una definici o mot, un aclariment especfic o molt detallat, un comprovaci, una ampliaci, un agrament, .. Remissions a annexos situats desprs de la conclusi, amb dades estadstiques, grfics, taules, etc. Cal evitar les repeticions (podem usar pronoms, mots o expressions sinnimes), les afirmacions no justificades, les digressions temtiques, les modificacions fetes sobre la marxa de lordre expositiu anunciat en la introducci, etc. Les citacions. En certes parts del treball necessitem introduir referncies a passatges concrets del text, s a dir, citacions. Per tal dintegrar una citaci en la redacci cal distingir-la clarament, ha de figurar entre cometes i en cas de ser ms llarga, es presenta amb un sagnat a banda i banda. A ms les hem dincloure amb connectors i expressions que connectin la citaci, aix doncs, duna banda ..., de laltra ..., tanmateix, segons llegim, ...

15

s de la cursiva

a. Citacions de ttols: Hem vist La ciutat cremada i no ens ha agradat gaire. Mhan parlat molt b d El manuscrito carmes. La Vanguardia ha tret una nova collecci de discos compactes. b. Paraules no adaptades a la llengua (estrangerismes) Documents de competncia comunicativa. rea de Llenges ESO-Batxillerat

Qui no vesteixi adequadament ser expulsat ipso facto. Ocupen Europa Occidental dos gneres, representats per dues espcies, el llop (Canis lupus) i la guineu (vulpes vulpes) Estava fent zapping i no vaig veure lentrevista c. Noms de naus, aeronaus, trensTitnic, Talgo, Estaci Mir, Nautilus, d. Sobrenoms, renoms, malnoms, pseudnimsquan apareixen al costat del nom. Lescriptora Caterina Albert, coneguda com a Vctor Catal, va nixer a lEscala Frederic Soler, Pitarra, t un monument a la Rambla de Barcelona.

Cometes

a. Citacions: (cites textuals dun altre autor) Li vaig dir: <<El professor ha dit que film vol dir pellcula>>. (En aquest exemple es pot observar la combinaci de tres tipus de cometes i de ls de la cursiva. Per ordre dimportncia, les cometes sutilitzen aix: << >>.) Com deia Descartes: <<Cogito ergo sum>>. Tots podrem dir com Fray Luis de Len: <<Decamos ayer>>. Segons el conseller de Sanitat, <<cal que tots els nens es vacunin contra la meningitis>>. Les citacions han danar acompanyades amb la indicaci concreta de lobra citada (en el cos del text o en forma de nota a peu de pgina). Tampoc han danar en cursiva, encara que estiguin en una llengua diferent que la del cos del treball.

16

b. Dilegs Va mirar-la als ulls i va dir-li: Testimo. Desprs de desanimar-men del tot, em va dir: Aix s, s molt interessant.
Els claudtors

- Delimiten paraules, informacions o dades que estan molt allunyades del sentit del context en qu sinscriuen i que no afecten la seva sintaxi. - Per indicar una omissi dalgun fragment opcional o que falta [.] Documents de competncia comunicativa. rea de Llenges ESO-Batxillerat

- Per delimitar paraules, informacions o dades que ja estan entre parntesi. (vegeu Catalunya dins lEspanya moderna [especialment pg. 100 i segents] )

17

Documents de competncia comunicativa. rea de Llenges ESO-Batxillerat

Conclusions
(en lndex hi ha de constar aquest ttol) Les conclusions constitueixen una de les finalitats del treball cientfic. Lapartat ha de contenir la sntesi dels resultats de la recerca, en relaci als objectius establerts al principi, exposant les dades positives i negatives que se nhan dedut; i tamb una obertura a manera denunciaci daltres temes que hagin quedat fora de labast del treball. s bo redactar qu ha quedat pendent de fer, quines sn les noves preguntes que han aparegut i no shan pogut respondre. Les conclusions shan de basar en arguments exposats al llarg del TR, volem dir, enunciats donats en el cos del treball. La teva experincia en la investigaci i els coneixements terics apresos et permetran redactar idees per relacionar, justificar, argumentar, i al cap i a la fi, corroborar la teva hiptesi de treball. Pot ser til prendre com a punt de partida els aspectes ms destacats de lndex i/o introducci, tot recordant la hiptesi de treball inicial. Sovint aquest apartat demana exposar opinions, per aix el redactat correspon a un text argumentatiu per ponderat. Vol dir que no hem de donar la nostra opini amb un s o un no categric inicial; s recomanable utilitzar arguments mesurats. Cal aportar diversos arguments i fins i tot contra arguments, que matisats o rebatuts, acabin de reforar la prpia opini, ms que no pas defensar-la amb un sol argument. Haureu daportar conclusions, observacions, inconvenients, realitats en qu us heu trobat, resultats que heu tingut. Se solen utilitzar verbs del tipus: justificar, creure, argumentar, pensar, estar dacord, valorar, esmentar, explicar, etc. Podeu consultar aquest web: http://hyperpolyglotte.com/aprende_espanol/voca_conectores.php Es dna la versi en catal, castell i altres llenges.

18

Documents de competncia comunicativa. rea de Llenges ESO-Batxillerat

Annexos
Lobjectiu de lannex s presentar el material documental que sha necessitat o en qu es basa la recerca i la confirmi, illustri o completi: textos, documents, reproduccions dobjectes, quadres, diagrames, dades estadstiques, grfics, entrevistes de gran extensi, manuscrits, enquestes, ... Complementen el treball. En general, doncs, shi desplacen totes les dades que carregarien el text i en complicarien excessivament la lectura. Aquesta part del treball pot presentar-se enquadernada en un volum diferent al de la resta del treball. Si s aix, ha de constar-hi un ndex del contingut i una portada amb les dades i disseny mateix que la portada del treball escrit. Shi poden desenvolupar alguns punts terics laterals, no directament relacionats amb el tema objecte del treball. Pot posar-se al final del treball o b es presenta a part.

19

Documents de competncia comunicativa. rea de Llenges ESO-Batxillerat

Glossari (si sescau)

No s un apartat necessari de presentar, tot i que, quan s necessari, dna ms qualitat i rigor cientfic al treball. El glossari cont una llista de paraules que conv aclarir ja que sn conceptes clau per a la comprensi adequada de la recerca: vocabulari especfic, anacrnic.

20

Documents de competncia comunicativa. rea de Llenges ESO-Batxillerat

Bibliografia i Webgrafia
s la llista de totes les referncies documentals i/o fonts del treball de recerca. Ordenada alfabticament al final de treball. Llibres: Cognoms, Nom de lautor (inicials o sencer dels diferents autors separats per ;). Ttol (en cursiva). Altres responsabilitats: traductor, editor, etc. (opcional). Edici. Lloc dedici: Editorial, any. Collecci (opcional).
Exemple: SCHFER, Fritz Peter, (ed). Dye lasers. 3rd enl. and rev. ed. Berlin: Springer, 1990. Topics in applied physics; 1.

Especificacions: Si hi ha ms de tres autors, noms sha dindicar el primer o els primers dos o tres. La resta es poden ometre. Si someten un o ms noms, safegeix a lltim labreviatura et al.
Exemple: LORENZO, Pedro, et al. Drogodependencias: Farmacologa, Patologa, Psicologa y Legislacin. Madrid: Editorial Mdica Panamericana. 1999.

Revistes: Ttol (en cursiva). Responsabilitat de la revista. Edici. Identificaci del fascicle (data i/o nmero). Lloc dedici: editorial, any. Srie (opcional). Nota (opcional). Nmero ISSN.
Exemple: IEEE Transactions on computers. IEEE Computer Society. 1998, vol 47. Los Alamitos (Ca): IEEE Computer Society, 1988. ISSN 0018-9340.

21

o Article de revista: Cognoms , Nom de lautor (inicials o sencers dels diferents autors separats per ;). Ttol de larticle (entre cometes). Collaboradors a larticle (opcional). Ttol de la revista (en cursiva). Edici. Any, volum, nmero, pgines.
Exemple: LLOSA, Josep, et al. Modulo scheduling with reduced register pressure. IEEE Transactions on computers. 1998, vol 47, nm. 6, p. 625-638.

Tesi Doctoral: Cognoms, Nom de lautor(inicials o sencer). Ttol (en cursiva). Altres responsabilitats: director de la tesi, etc. (opcional). Edici. Lloc dedici: Editorial, any. Extensi (opcional). Notes (opcional).
Exemple: QUERALT MITJANS, Ignasi. Dinmica mineral de los procesos de devitrificacin en vidrios baslticos. Director: Carles de la Fuente Cullell. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Cristallografia, Mineralogia i Dipsits Minerals. 1988. Exemplar fotocopiat.

Documents de competncia comunicativa. rea de Llenges ESO-Batxillerat

 Pgina web: Cognoms, Nom o Nom de lentitat responsable. Ttol (en cursiva) [tipus de suport]. Responsable(s) secundari(s) (opcional). Edici. Lloc de publicaci: Editor, data de publicaci, data dactualitzaci/revisi [Data de consulta] (obligatori per als documents en lnia; opcional per als altres).
Exemple: U.S. ISBN Agency. The Digital World and the Ongoing Development of ISBN : a Position Paper [en lnia]. New Providence, N.J. : RR Bowker, 26 maig 2000 [ltima consulta: 10 agost 2000]. Disponible a: <http://www.bowker.com/standards/home/isbn/digitalworld.html>.

Revistes electrniques: Ttol (en cursiva) [tipus de suport]. Edici. Lloc de publicaci: Editor, data de publicaci [Data de consulta] (obligatori per als documents en lnia; opcional per als altres). Serie (opcional). Notes (opcional). Disponibilitat i accs (obligatori per als documents en lnia; opcional per als altres). Nmero normalitzat.
Exemple Journal of economic theory [en lnia]. Orlando, Fla: Academic Press, [1996]- [ltima consulta: 27 juny 2002]. Disponible a: <http://www.europe.idealibrary.com/cgi-bin/links/toc/et>.ISSN 1095-7235.

22

Documents de competncia comunicativa. rea de Llenges ESO-Batxillerat

La revisi de lesborrany
Recorda de revisar tres aspectes: a) Revisi dels continguts i de la coherncia de la teva exposiciargumentaci. Aquesta s una tasca en qu et pot ajudar el teu tutor de TR. Es tracta de vetllar per la coherncia i la precisi dels continguts. b) Revisi de lexpressi escrita del teu treball. Cal fer una lectura silenciosa i tamb en veu alta del text per comprovar que el que hi dius s intelligible. Reescriu aquells punts determinats en qu tencalles. Has de comprovar la precisi terminolgica, la construcci sintctica (recorre, si cal, a oracions ms senzilles per ms clares) i amb atenci a la puntuaci. c) La revisi estrictament formal: correcci tipogrfica, ortogrfica i gramatical del text. Fes servir diccionaris, gramtica, correctors, consultes als professors o especialistes, ... d) Revisa letiquetat de tot all que hagis de presentar: treball escrit, annexos, CD/DVD, quadern de seguiment.

23

Documents de competncia comunicativa. rea de Llenges ESO-Batxillerat