Está en la página 1de 6

CATALUNYA. "INDEPENDNCIA" O ALLIBERAMENT NACIONAL INTEGRAL?

La proposta feta pel principal partit reaccionari de Catalunya, CiU, d'una poltica i programa "independentista", acompanyat per l'esquerra ms corrupta, pro-capitalista i deshumanitzadora, ERC, ha creat un notable impacte en l'opini pblica catalana, espanyola i europea en general. A moltes i molts alarmen, a ms, els procediments amb que aquesta poltica s'est portant a l'opini pblica catalana, ja que no respecten l'autonomia espiritual del subjecte i en molt poc es diferencien de les campanyes publicitries ms censurables, o dels sistemes d'adoctrinament habituals en els pitjors totalitarismes. Tot aix exigeix una presa de posici pblica. En diversos dels meus llibres i escrits, en particular a "La democrcia i el triomf de l'Estat", defenso per a Catalunya (en la forma de Pasos Catalans), aix com per a la resta de les nacions oprimides per l'Estat espanyol, el dret dAutodeterminaci. Aquest s el procediment perqu tota naci o poble que no sigui lliure com a tal, pugui decidir sobre les relacions que mant amb els altres pobles i estats, el que inclou la possibilitat de constituir-se com a comunitat humana independent. L'exercici del dret d'Autodeterminaci, si es concep de manera apropiada, pressuposa l'adquisici pel poble oprimit de la sobirania, s a dir, de la capacitat d'auto-governar-se a s mateix, decidir el seu dest en tots els mbits, usar la seva llengua, recuperar la prpia histria, assolir la sobirania econmica, realitzar la seva cultura amb total autonomia i, en general, manifestar-se en tant que comunitat singular i diferenciada, ni oprimida ni opressora, en tots els mbits de l'experincia humana. Una poltica i un programa que demanin el dret d'Autodeterminaci per Catalunya i una situaci d'independncia que sigui escollida per la majoria en l'exercici d'aquest dret sn bns poltics de primera importncia, que han de ser recolzats per tots, tamb pel poble espanyol. Per el que s'est donat ara a Catalunya no s l'inici d'un procs legtim de marxa cap a la realitzaci de l'alliberament nacional sin una vulgar pardia, una mascarada escenificada per l'anomenada "classe poltica" per mercadejar amb el vot de la gent senzilla en les prximes eleccions, i en els propers anys, explotant sense pudor el seu comprensible i legtim desig d'alliberar-se de la presncia de l'Estat espanyol, assolint la llibertat nacional. Ni CiU ni ERC tenen ni el desig, ni l'inters, ni les capacitats per fer la seva poltica "independentista". Aix s una astuta jugada per extreure vots, a ms d'un simulacre, probablement pactat amb Madrid, per distreure l'atenci de les classes populars de Catalunya i Espanya dels gravssims problemes avui existents, i un hbil truc perqu la casta dels poltics professionals catalans, desprestigiada per decennis de xerrameca, ineficcia, despotisme i corrupci, es regeneri i renovi. Independncia sense cometes, s expulsar l'exrcit espanyol de Catalunya, fer sortir a la Gurdia Civil d'ella, expropiar sense indemnitzaci a les grans empreses espanyoles, escapar-se d'aquesta trampa asfixiant que s la Uni Europea. s, abans que res, construir un sistema d'autogovern popular, el fonament del qual ha de ser l'assemblea, i la seva base material, l'economia autogestionada i cooperativista. Una Catalunya lliure s amb llibertat de conscincia, que ara no existeix; sense poltics professionals, que ara ho manegen i embruten tot, sense capitalisme, que a hores dara finana, juntament amb l'Estat espanyol, CiU i ERC. Per ni CiU, ni tampoc ERC, recullen res d'aix en els seus programes. La seva demaggia

populista i patriotera avui diu una cosa, dem la contrria i passat una incoherncia encara ms gran. Per exemple, va defensar l'entrada de l'Estat espanyol a la UE i desprs va dir que una Catalunya "independent" seria part integrant d'aquella, com si no sabs que la legislaci actual de la UE fa aix impossible, legislaci que aquest partit ha donat suport i recolza . En la seva fugida cap endavant Artur Mas va preconitzar que la seva Catalunya "independent" continus a l'OTAN per "sense exrcit propi" (?). I fins i tot va arribar a suggerir que la famlia Borb seguiria regnant en aquella ... s obvi que la seva meta no s el rigor, ni la veritat, ni l'honradesa, sin merament treure ms vots, mofar-se del poble catal, i amagar que s el partit del capitalisme ms rapinyaire, com es posa de manifest en les lluites i manifestacions populars que gaireb cada dia denuncien la deriva explotadora, espoliadora i parasitria dels poltics de CiU i ERC, aix com dels grups empresarials i financers que estan darrere d'aquestes dues formacions poltiques. Amb aquesta operaci distreuen a la gent de la crisi general i la crisi econmica, per uns anys, als catalans per tamb als altres pobles, que observen una mica confusos el descomunal muntatge de circ que estan portant a terme els Mas i els Pujol. Per no s noms la casta poltica catalana la que ha muntat el carnaval "independentista" sin que hi ha ms responsables. Hi va haver un temps en qu la consigna "independncia i socialisme" servia per diferenciar el nacionalisme burgs del nacionalisme revolucionari i anticapitalista. s cert que el terme "socialisme" estava sense definir i que aix aportava una ambigitat inquietant per almenys la consigna marcava una certa distncia. Amb la pressi de les subvencions estatals (atorgades per l'Estat espanyol a travs de la seva secci catalana, la Generalitat), la caotitzaci de les ments prpia de la nostra poca, i l'acci corruptora d'ERC, la consigna es va quedar en "independncia" a seques , donant-se finalment un tercer pas en la seva evoluci ara, quan s'ha fet "independncia i capitalisme", que s el preconitzat sempre per ERC, en la qual el capitalisme s molt real per la independncia es queda en vulgar enganyifa. Fins aqu hem arribat en el procs de claudicaci davant el nacionalisme dels poltics professionals, en altre temps nacionalisme burgs. El sofisma "primer la independncia i desprs el socialisme", no resisteix una anlisi seriosa de la realitat poltica, econmica, cultural i lingstica, ja que sota l'ordre estatal i capitalista no pot haver independncia per Catalunya, excepte si per tal s'entn una mascarada, i no pot haver recuperaci de la llengua catalana, que de fet porta dcades en fort declivi en les rees ms poblades, sense que les Generalitat hagi fet res efectiu. Per aix els partidaris del capitalisme i de l'Estat sn, diguin el que diguin i es diguin com es diguin, espanyolistes de fets. Plantejar avui la qesti de la llibertat de Catalunya com a poble amb els mateixos termes i categories que en temps d'Enric Prat de la Riba s equivocar de mig a mig perqu la realitat ha canviat de manera determinant en el ms d'un segle transcorregut. Per comenar, avui ja no hi ha una burgesia catalana com a tal, diferenciada de la classe propietria espanyola, a causa del procs de concentraci i acumulaci del capital que ha tingut lloc en el temps transcorregut. Lantiga burgesia catalana, avui s part de la burgesia espanyola, per tant no hi ha una base de classe per a la independncia de Catalunya. La veritat s que avui aquesta, com a simulacre, la reivindiquen poltics, no empresaris d'importncia, perqu tot s un muntatge de la casta poltica i els seus subvencionats. A ms hi ha el problema de la duplicaci de les estructures estatals, que avui sn dobles. Catalunya est sotmesa, d'una banda, a l'Estat espanyol com a tal, i per un altre a l'estructura de la

Uni Europea, com a projecte d'Estat d'Estats en fase de construcci. Per aix els "independentistes" estan descobrint que la UE, com a projecci d'Espanya-Estat, s'oposa a les seves suposades pretensions. Per, podia ser d'una altra manera? La conclusi s que cal estar no noms contra Espanya sin contra la UE per aconseguir l'alliberament nacional, per aix s una cosa que est ms enll dels interessos del gran capital, i dels interessos dels poltics professionals de CiU i ERC. Si l'Estat espanyol com a tal, imposa de fet el castell, la UE fora cada vegada amb ms afany lhegemonia de l'angls. En molt poc temps ser el perill principal per al catal (i per al castell, i per a qualsevol llengua del planeta, a curt termini per a les ms minoritries o febles, a mig per a la resta). La mundialitzaci capitalista imposa l'idioma angls a tot arreu del planeta, de manera que a finals del segle XXI s'haur produt una catstrofe cultural sense precedents a escala planetria, amb la desaparici, total o en potncia, de la gran majoria de les llenges autctones i, per tant, de la part fonamental de la cultura i sabers que tenien a tals llenges com a vehicle. Noms una gran revoluci mundial anticapitalista pot evitar-ho. La cultura catalana est ja essent substituda sobretot per la subcultura anglosaxona elaborada per la vil indstria de l'oci amb seu als EUA i Anglaterra. El procs d'aculturaci est molt avanat a Catalunya, com a tot Europa. La cultura catalana est per reconstruir per en les condicions definides per l'actual estructura social, determinada en tot pel parell Estats-classe empresarial multinacional, aquesta tasca no pot realitzar-se ms que d'una manera mnima i del tot insuficient. Un Estat catal, una independncia de tall clssic, com la que preconitzen alguns sectors del catalanisme burgs conseqent, molt minoritaris i lligats a l'activitat intellectual, tampoc resoldria la qesti de la cultura, com no resoldria la de la llengua: el cas d'Irlanda , on el galic agonitza sota l'Estat irlands, i on no hi ha gaireb res que es pugui anomenar cultura irlandesa, per estar aquest ens estatal a tot lliurat a la llengua i la infraestructura cultura dels antics opressors, s paradigmtic del que s'ha exposat. Vivim, per la nostra desgrcia, l'poca del capitalisme mundialitzat, global, amb poques per molt poderoses hiper-companyies que operen a tot el planeta i que tenen l'angls com a llengua. Per a ms, estem en un temps en qu un mega-Estat planetari, el dels EUA, el centre i fonament del qual s el seu aparell militar (el que recull l'expressiu subttol d'un llibre, "El Pentgon s qui mana", de James Carroll, essent el Pentgon el govern mundial de fet), que es serveix aix mateix de l'angls. Sobre aquest idioma s'ha aixecat una poderosssima indstria de l'oci i l'entreteniment, en realitat de l'aculturaci, la destrucci dels sabers populars i l'embrutiment, que abasta a tothom, tamb a Catalunya per tant, i que en haver mercantilitzat el 99% de tal activitat la domina, podent imposar els seus repugnants i letals subproductes a tots els pobles, a totes les persones. Aix s, en efecte, una catstrofe, per no voler veure-ho s una altra catstrofe encara ms gran. Avui les coses sn molt diferents a com ho eren en temps de Prat de la Riba, i continuar amb el seu discurs s estril, quan no ridcul. En aix es posa en evidncia una de les ms grans tragdies del nostre temps, la prdua gaireb completa de les capacitats reflexives i pensants de la persona, el que fa a les ments meres mquines d'emetre dogmatismes i idees antiquades apreses de memria, sense gaireb capacitat per pensar creativament des de la realitat i l'experincia. Prenguem un llibre dexpressiu ttol, "independecia o mort ... de la llengua", de Jordi Sole i Camardons. Tot i que entra en erudites i complexes especulacions, amb cites d'Umberto Eco i altres intellectuals famosets (abans, avui ms aviat oblidats, amb ra), no s'atreveix a abordar les dues qestions principals, a saber, que fins i tot una independncia de tipus clssic, amb Estat propi,

no seria resolutiva en aquest terreny (ni en cap), i que les estructures de poder dominants no fan possible aquesta independncia, excepte com pantomima i histrionisme. Per preservar la llengua catalana de la seva extinci a mitj termini es necessita un gran canvi poltic i econmic, en concret desarticular l'estructura dels Estats i poders que avui dominen el mn, i posar fi al capitalisme mundialitzat. Sense aix la resta s buit i ftil. Per com que el llibre esmentat defuig tot enfocament revolucionari del problema nacional catal, quedant-se en el terreny de l'ortodxia, del catalanisme institucional i burgs, la resultant s del tot inofensiva, tot i la indubtable bona voluntat subjectiva del seu autor, Jordi Sol , personalitat plena d'un sa amor per Catalunya. Assolir la independncia de Catalunya aqu i ara demana plantejar un colossal canvi social i poltic, una revoluci. Amb revoluci hi haur dret d'Autodeterminaci i, si la majoria del poble catal vol, independncia. Sense revoluci, que ha de ser integral, ens quedem en el terreny dels succedanis, les pardies i les caricatures. Com les ara en curs. L'independentisme burgs (avui dels poltics professionals) t altres expressions ms notables, per. Aquest s el llibre de Patricia Gabancho "L'autonomia que ens cal s la de Portugal". Perqu, posar com a exemple al poble portugus, que ara est sotms a una crisi econmica terrible per causa de les estructures del capitalisme, coneixent un procs d'empobriment i desintegraci social estremidor, s apropiat?, s tan sols intelligent? Aquest llibre expressa la concepci dels que han buidat al nacionalisme catal de tot contingut social, revolucionari, i conceben la independncia com l'emergncia d'una nova casta dirigent que substituir a l'Estat espanyol, per convertir-se en la nova elit explotadora, desptica i manaire , amb permanncia de l'ordre capitalista. Aquesta elit sona amb l'Estat catal, s a dir, amb organitzar-se com a un nou poder contra el poble catal, encara que aix no els s possible d'assolir, de manera que el seu projecte s una mera fantasia poltica. Fins i tot si encara que per un estrany miracle s'aconsegueix la independncia amb Estat i amb capitalisme, la lluita del poble contra les noves estructures de poder hauria de fer-se des del minut segent. Ja hem tingut molts processos d'independncia que han estat letals per als pobles, en estar hegemonitzats pel nacionalisme burgs. El d'Algria, dirigit per aquesta mfia vida, cobdiciosa i criminal, l'FLN; el del Vietnam, que desprs de vncer a l'exrcit dels EUA va crear una estructura de poder tremendament elitista, una casta tancada al poble que cavalca sobre les espatlles d'aquest, la de la Xina, d'on ha sorgit el pitjor dels capitalismes possibles, la de Sud-frica, pas en qu un brivall anomenat Nelson Mandela mana metrallar els miners en vaga, assassinant a dotzenes ... L'estafa de l'independentisme estatista, elitista, anti-popular i burgs ja no s de rebut en cap lloc del mn, tampoc a Catalunya. A ms, oblida aquest text que les condicions actuals sn radicalment diferents a les del segle XVII, quan Portugal, en bona hora, aconsegueix independitzar-se de la corona de Castella. No considerar aix marca tota l'anlisi, portant al sense sentit. Aquesta autora des-encerta greument en els seus llibres, el que s a deplorar ms encara pel fet que en l'anlisi histrica contenen alguns mrits a considerar. En resum, davant les versions simplificadores i reduccionistes, anacrniques i desfasades, que no aprehenen la realitat del segle XXI, donades a refugiar-se a plantejaments del passat, cal atrevir-se a posar sobre la taula el problema de l'alliberament nacional de Catalunya avui amb tota la seva complexitat i amb tota la seva gravetat, sense falses sortides fcils. Per hi ha ms. Els qui es deixen portar pel pitjor i ms vil del nacionalisme burgs i inciten

a un enfrontament entre pobles, catalans contra espanyols o viceversa, no tenen en compte que el gran canvi de les estructures de poder poltic, militar, cultural, lingstic i econmic europeu i potser mundial, que sn imprescindibles perqu Catalunya assoleixi l'alliberament nacional integral, demanen la cooperaci entre tots els pobles. Les i els europeus, els que pertanyen a nacions opressores tant com els que estan en nacions oprimides, han d'unir-se sense renunciar a les seves identitats, amb una nica meta, crear una Europa de pobles lliures i iguals, sense Estats ni capitalisme, amb totes les cultures i totes les llenges en una situaci de plenitud. Un altre assumpte s la reflexi sobre els amants dels camins fcils. Molts avui a Catalunya creuen que per aconsegueir l'alliberament nacional, o merament per aconseguir la "independncia" dels Mas i els Pujol, noms cal fer una passejada per Barcelona a la Diada, assistir a algunes agradables manifestacions ms (sempre que faci bon temps , sense pluja ni massa calor ni excessiu fred), anar a uns pocs "mtings" en qu poltics professionals els serviran la corresponent raci de mentides i bajanades, per desprs votar en el cas referndum d'Autodeterminaci, ficant una papereta a la urna. Tot molt fcil i descasat, sense problemes i cmode... Per aix no s real, aix no porta a res. L'emancipaci del poble catal exigeix ms, moltssim ms, i els que no estiguin disposats a realitzar esforos i sacrificis mil per aquesta gran meta, haurien davergonyir-se de si mateixos. Terrible s que els poltics enganyin al poble per pitjor encara s que el poble s'autoenganyi, s'installi cmodament en la seva funci de vctima, es negui a assumir la seva quota de responsabilitat, es tanqui a la crtica de si. Qui s enganyat s perqu s'auto-enganya, i aix el fa culpable i responsable. Qui no t dins seu l'impuls a sacrificar-se per la llibertat manifesta que no la mereix, que s un servent a perpetutat. Qui posa per sobre de tot la prpia comoditat i plaers personals, s el pitjor dels esclaus. El ms preocupant, en un sentit estratgic, s que la pardia "independentista" organitzada per la reacci catalana (per aix mateix espanyolista de fet), CiU i ERC, acabar desprestigiant i fins i tot ridiculitzant el gran ideal de l'emancipaci integral de Catalunya en el si d'un magne projecte de revoluci integral europea. Convertit el "independentisme" s mera operaci de recuperaci i reforament de la casta poltica catalana, i buidat de tot contingut social, anticapitalista i anti-estatal, assembleari i revolucionari, quedar en uns pocs anys com un cadver poltic, la qual cosa afavorir l'ascens del nacionalisme espanyol a Catalunya, que ja es frega les mans. Aix noms es pot evitar d'una manera, recuperant l'impuls revolucionari i subversiu de l'ideari d'alliberament popular nacional de Catalunya, sotmetent a raonada crtica la mascarada de CiU-ERC, plantejant els molts problemes implicats amb realisme i coratge, partint d'anlisis adequats al segle XXI i afirmant la voluntat de donar-ho tot per una causa tan sublim. Quan el temps del teatre i la pardia s'acabin, quan l'operaci poltica dirigida a salvar i rellanar a la classe poltica catalana hagi naufragat, arribar el gran moment de les forces revolucionries a Catalunya. Per l'aclariment i la denncia s'han de fer des d'ara. s ja el moment que l'ideari revolucionari que s'integra en el programa de revoluci integral l'alliberament de Catalunya es diferencii rotundament del nacionalisme burgs i politicista, avui en mans dels ms desvergonyits poltics professionals, cacics meditics i intellectuals hiper-subvencionats. 2012.11.07 Flix Rodrigo Mora Nota. - Aquest text, est publicat en catal i castell. Publicar-ho en dos idiomes no significa en

absolut que estigui a favor del bilingisme a Catalunya, ja que lapropiat s un monolingisme en catal, practicat per convicci interior i voluntat sobirana, no per imposici estatal. El que pretenc s que la gent popular espanyola comprengui una mica millor el que est succeint a la naci germana. A aquesta va dirigit el text en castell, a les i els catalans la seva versi en catal.

También podría gustarte