Declaraci de Santiago, 27 Setembre 2012, en defensa de la conservaci del Patrimoni Cultural Gallego

El collectiu de professionals involucrats directa i indirectament en la conservaci del Patrimoni Cultural, es va reunir a Santiago de Compostella el dia 27 de Setembre de 2012, a la seu del Consell de la Cultura Gallega, en la trobada "Bones Prctiques en la Conservaci del Patrimoni Cultural". Es van abordar mltiples qestions en un intent d'aprofundir en la causes dels desajustaments en una activitat que hauria de regir-se per estrictes criteris de qualitat i de contrastada metodologia cientfica. La realitat mostra un panorama ple de desencerts i incerteses, a les quals s necessari proposar solucions. Donada la situaci i assumint la necessria cerca de solucions el collectiu, en representaci del conjunt de professions i reunit en dileg constructiu, desitja oferir tant un i diagnstic com a suggeriments concrets, proposa:

Les activitats relacionades amb la conservaci del patrimoni cultural gallec (PCG) han d'obrir-se a nous paradigmes de pensament, parallels als canvis de les valoracions socials, que hauran de transferir-se igualment a l'acci professional. Aquesta reflexi inclou tamb als propis mecanismes de gesti del PCG, ancorats en frmules esttiques i sotmesos a poques revisions autocrtiques. S'entn com a imprescindible la redacci d'un document de referncia per a totes les professions implicades, que reculli els criteris que han de dirigir les intervencions del PCG, i que es podrien plasmar en una "Carta per a la Conservaci del PCG".

Aquesta "Carta per a la conservaci del PCG" podria ser la base per a

l'elaboraci d'uns protocols per al disseny, execuci i gesti de projectes, en els quals la participaci de les diferents especialitats i professions siga garantida i enfocada a definir la naturalesa, tipologia i necessitats del ben cultural com a valor a conservar i protegir. Es considera imprescindible l'impuls d'un pla urgent, extensiu i global, per a la gesti i conservaci d'aquells mbits especfics del PCG especialment vulnerables i sotmesos a la deterioraci. S'ha d'abordar un decidit impuls en la labor d'inventari i catalogaci de PCG, obert a la interacci social, d'acord amb els requeriments normatius i eficient en la formulaci del b, en el diagnstic de l'estat de conservaci i en la valoraci dels riscos. En relaci amb l'anterior, s'entn que l'enorme arxiu documental sobre actuacions de conservaci del PCG ha d'estar recollit en l'expedient de cada ben inventariat, i estar obert a consulta pblica. Sembla imprescindible la regulaci de les activitats de conservaci i restauraci del PCG, que ordeni i normalitzi les bones prctiques a travs de la participaci de la totalitat de les professions implicades. Els Conservadors-Restauradors inclouen una reclamaci especialment imperiosa per a la regulaci de la seva activitat professional. Aquesta regulaci ha d'estar regida per la cerca de la mxima excellncia i una rigorosa metodologia cientfica, que avala l'actuaci cultural. pluridisciplinria que sempre reclama la gesti i conservaci del patrimoni Al mateix temps, es considera necessari abordar una reflexi sobre l'actual oferta formativa a Galcia en els mbits de gesti i protecci del PCG, que haur de ser reforada mitjanant la convergncia d'un reordenament de l'oferta del Sistema Universitari de Galcia, noves iniciatives interuniversitries i el futur Institut Gallego de Conservaci del PCG. Es considera imprescindible la reorganitzaci de les estructures organitzatives de l'administraci encarregada de la tutela del PCG. L'anlisi de la problemtica podria suggerir nous serveis,

incrementant el nombre de tcnics o fins i tot el llargament anhelat Institut Gallego de la Conservaci del PCG. Per a la consecuci d'aquesta fi, haur d'establir-se un espai de dileg entre professionals i administracions, al que els signants del document es comprometen. I com a germen d'aquesta cooperaci, s'emplaa en un futur immediat cara a la creaci d'un Frum del Patrimoni Cultural Gallego. Per a aquest frum ser requerida, com a actiu cooperador, la secci del Patrimoni i Bns Culturals del Consell de la Cultura Gallega.

Signen els professionals pertanyents a les segents entitats: Consello dna Cultura Galega Escola Superior Conservacin de Galicia Universidad de Santiago de Compostela Universidade de Vigo Universitad de la Corua ACRE (Associaci Professional de Conservadors Restauradors

d'Espanya) Arcobns (Associaci de Conservadors Restauradors de Galcia) Associaci CRG (empreses de conservaci i restauraci de bns culturals) Associaci d'empreses d'Arqueologia APHAG (Associaci Professional Historiadors de l'Art de Galcia) Arxiu del Regne de Galcia Museo de Orense Museu de las Peregrinaciones