Está en la página 1de 8

FIGURES RETRIQUES

Allegoria Conjunt de frases o pargrafs que plantegen una doble possibilitat de lectura: literal i figurada. Per exemple aquesta personificaci duna abstracci (la mort) en un poema de Josep Carner.
La Mort ve a passejar-se cada nit pel meu carrer, com un festejador, i fa una serenata ms fina que el sentit: flautes dangoixa i violins de por. Sento la seva passa que em glaa: Ara, subtil, sacosta a un finestr. Cada nit mira una criatura mig erta, cada nit assenyala un brancal. A lendem hi ha una finestra oberta i mig clos un portal. Josep Carner

Alliteraci Repetici dun mateix so, sobretot consonntic, en una composici.


A peu, i a poc a poc, anem pujant Gabriel Ferrater I roda com un carro el tro de guerra Jacint Verdaguer

Anacolut substituci de la construcci gramatical que correspondria lgicament, per una altra, per raons estilstiques.
El meu marit era former i era molt ben considerat i treballar la farina s una cosa que no fa fstic. Jo sempre li deia... Valgam Du, ara sens posa a ploure i aquestes bestioles que se mestan morint de set... Merc Rodoreda

Anfora Repetici del mateix mot o grup de mots al comenament de dos o ms versos.
La ginesta altra vegada! La ginesta amb tanta olor Joan Maragall

Anttesi Oposici, en un mateix vers o una mateixa frase, de pensaments o expressions de sentit contrari.
quan la tendra duresa de la sina mendolceix la duresa de les mans Miquel Mart i Pol

s quan dormo que hi veig clar J.V.Foix

Aposici Juxtaposici duna explicaci que referma el que sha dit.


Dem posats a taula oblidarem els pobres -i tan pobres com somJoan Salvat-Papesseit

Apstrofe Interpellaci que es fa directament i de manera intensa a alg altre, que pot ser un personatge absent o present, un element personificat, un concepte abstracte o imaginari i, fins i tot, el lector.
Les fuetades than ratllat la pell, O potser lombra de la reixa? Pere Quart La meva nima, Llusa, senfila en una camisa. Josep Palau i Fabre

Asndeton Supressi de les partcules relacionants (especialment conjuncions copulatives).


Aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada ptria. Salvador Espriu

Comparaci Relaci danalogia entre lobjecte real de qu es parla i un objecte imaginat per lautor. Els dos mots o expressions es vinculen amb el verb semblar o amb els nexes com, talment...
Bullir el mar, com la cassola en forn Ausis March Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa Joan Salvat-Papasseit

Ellipsi Supressi dun mot o expressi cabdal a la frase (habitualment el verb).


La lgica dels anys s el meu seny. L'abstracta llum dels murs, la meva tica. Joan Margarit Les xiques bones van al cel; les dolentes, a tot arreu. grafit annim

Encavalcament (encavallament) Distribuci (i trencament d) una frase amb unitat sintctica completa, entre la fi dun vers i el comenament dun altre.
Avui ha fet un dia gris, habituals diades de setembre shan endut

tots els ltims colors de les vacances. Salvador Oliva

Enumeraci Llista delements que pertanyen a un mateix conjunt.


Luard, cos rebaixat, fortor desquer, peus seguidors de totes les tresqueres, cridaire, mentider i home de b, Luard, el mariner! Josep M. de Sagarra

Eptet adjectiu que no aporta cap contingut significatiu essencial, ms aviat evidencia una caracterstica coneguda.
La veig en fosca nit i en lluna clara Toms Aguil

Eufemisme s d'un mot o d'una expressi suau, inofensiva, en lloc d'un de dur, indelicat, desplaent.
Invidents per cecs. Econmicament febles per pobres. Embriac per borratxo.

Geminaci (repetici) Repetici d paraules o sintagmes iguals en contacte.


Desig, desig, com una serp avances Salvador Oliva

Hiprbaton Alteraci forada de lordre gramatical dels components de la frase.


Damor de cap a cap vinc amarat Vicent Andrs Estells enfront, movien, entre la fina boira, els verds pollancres les fulles Blai Bonet

Hiprbole Exageraci evident.


El blanc capell, desmesurat De tan magnnim estri no fou coneixedor ni lindi ni legipci! Si s ajagut, oh amiga, s tot un horitz! Si dret, tot un eclipsi! Josep Carner

Homofonia Equivalncia fontica entre dues paraules o expressions de diferent significat.


encarneu lesperit que mestalona dun mn que ni shabita ni sevita,

la gepa subnormal i faraona Enric Casassas

Interrogaci retrica Pregunta que no espera cap mena de resposta.


Ser aix que, en el cam de la fosca, anirem a lencontre de la llum? Francesc Parcerisas

Ironia Expressi de significat contrari al que en realitat es vol donar a entendre, amb la intenci de crear efecte de retret, burla...
La fbrica resol tots els problemes llevat del de la mort, almenys per ara. Miquel Mart i Pol

Metfora Allusi a una realitat mitjanant un signe verbal propi duna altra amb la qual t alguna analogia.
Em fa mal tot, fins la camisa Blai Bonet La terra s una cambra on no penetra el vent Josep Sebasti Pons

Metonmia Metfora que substitueix el nom dun objecte pel dun altre aprofitant la relaci de: causa efecte, continent contingut, instrument persona que lutilitza, producte lloc dorigen o marca...
Ha menjat dos plats i postres. El Vatic declara... Noms pregunto, per qui respon, si mhe perdut en oblidats paratges, cap a lhivern, que la claror ja es pon? Joan Vinyoli Els alegres anys 20 La joventut vesteix a la seva manera.

Onomatopeia Presncia dun mot o dun grup de mots que intenten reproduir sons de la realitat.
I treia saliva, brrrrrr, brrrrrr... La Rita, tan petitona, feia hiiiii... hiiiii... Merc Rodoreda

Oxmoron Relaci consecutiva de dos mots, habitualment un nom i un adjectiu, de significat oposat. La diferncia amb lanttesi rau en el fet que, en

aquesta figura, les expressions que es contraposen no es contradiuen entre si i, per tant, el discurs no pateix incoherncies.
Silencis sonors de sabates ferrades de lamo quan entra, quan surt, quan torna a entrar. Miquel Llor

Paradoxa Expressi dun enunciat cert, que cont dos conceptes antagnics que generen un efecte contradictori, absurd o inversemblant.
Vivim de mort, i no ens s grat; morim damor, i no shi pensa Carles Riba Moria lAmic per plaer, e vivia per llanguiments... Ramon Llull

Parallelisme Repetici en sries paralleles dexpressions anlogues per les paraules que sutilitzen, per lestructura gramatical o rtmica de la frase o per la idea que shi expressa.
Trist el qui mai no ha perdut per amor una casa. Trist el qui mor envoltat de respecte i prestigi. Joan Margarit

Paronomsia Presncia en un mateix vers (o frase) de dues paraules que noms es diferencien per un fonema o que sn homfones.
Ai, quina cara ms clara... (M. Merc Maral) Balla damunt la palla, capirs per qu entre aigua i lils no cal cogulla*? J.V. Foix (*hbit que vesteixen certs frares) I un poc de sol I un poc de sal. I un poc de cel. Pere Quart La disjuntiva potser fra: o solitaris o solidaris. Joan Fuster

Personificaci Assignaci de caracterstiques humanes a objectes o altres ssers que no poden tenir-les, com per exemple els animals. Si a lsser personificat li s assignada la facultat de la parla, la figura retrica sanomena prosopopeia.
El vent juga amb el mol I amb la rosa desclosa

Bartomeu Rossell-Prcel La gent del pla diu que a posta de sol el vent sagenolla. Blai Bonet

Pleonasme Repetici de paraules o idees que resulta innecessria, perqu ja estan expressades amb altres mots del text.
I el meu amor em deixa sol, totsol, entotsolat Biel Mesquida Prou ser algun poeta que somnia el somni de leterna quietud Joan Maragall Jo l'he vist amb els meus propis ulls!

Polisndeton Repetici successiva duna conjunci.


I arriba a les taronges, i en cull i se nemporta; la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants. Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta i del cabell afluixen el pas les dues mans. Josep Carner

Quiasme estructuraci creuada de dos mots o sintagmes conceptualment propers, de manera que els segons tinguin un ordre invers respecte dels primers.
qui s pobre de cabals i de projectes ric Guerau de Liost Busco en la petitesa infinitud com en la infinitud la petitesa Joan Brossa

Sincdoque Extensi o restricci del significat dun mot . Es diferencia de la metonmia pel fet que en aquesta hi intervenen dos elements diferents (lun citat i laltre absent), mentre que en la sincdoque noms nhi interv un.
Per una vela en el mar blau, daria un ceptre; per una vela en el mar blau, ceptre i palau. Josep Carner (vela vaixell)

Sinestsia Enlla de dos elements procedents de camps sensorials diferents, de manera que produeix una barreja de sensacions auditives, olfactives, tctils, visuals o gustatives.
Parlem, ara asseguts, en la gran plaa del rellotge. Cauen campanades vermelles. Joan Vinyoli Sense enyor sens va morint la llum, que era color de mel, i ara s color dolor de poma. Gabriel Ferrater les fulles color denyorament Josep Carner

Altres recursos expressius


Afresi Supressi d'una lletra o sllaba al comenament d'un mot.
autobs bus Francesc Cesc Isabel Bel

Sncope Elisi d'un o ms sons medials d'un mot.


automobilmnibus autobs

Apcope Supressi o caiguda d'una o ms sllabes o lletres a la fi d'un mot.


televisor tel cinematgraf cinema cine fotografia foto

Calambur Joc de paraules.


Ballen pagant Va llampegant

Anagrama Transformaci d'un mot o frase en un altre per la transposici de les seves lletres.
Salvador Dal vida Dolalrs

Mettesi Transposici de sons dins un mot.


guila liga

Palndrom Mot, frase que s llegit igual d'esquerra a dreta que de dreta a esquerra.
ArenysSinera Roma Amor No saps pas on Senn t sis nens i set nenes.

Fonts utilitzades:
Joan A. Oriol Dauder i Joan Oriol i Giralt. Diccionari de figures retriques i altres recursos expressius. Barcelona: Llibres de lndex, 1995. Francesc Pina, Alcia Ferran i Ramon Bacardit. Literatura catalana. De la teoria a la prctica. Barcelona: Crulla, 2009. http://www.infopoesia.net/pdf/Magisteri%20Teatre-imatges.pdf http://www.upf.edu/materials/fhuma/oller/generes/tema3/diagram/figures.htm