Culturant Consensos i disensos d’una jornada plena de reflexions, propostes i interrogants.

Marta Ricart Agost-Setembre 2012

Després d’un llarg temps de digestió, que gairebé coincideix amb el període de gestació, (ja han passat 9 mesos!), presento les diverses mirades, reflexions i observacions de la Jornada Culturant. Ha estat una jornada on no sols va ser important reflexionar sobre el què es va dir sinó com ho vam viure i vam compartir una sèrie de reflexions que ens implicaven a tots i totes. Per tal de presentar els diferents elements que van aparèixer als debats i exposar les reflexions, parlaré des de diferents nivells. Presentaré la jornada de mode fragmentat utilitzant diferents estratègies narratives que van des de la descripció a la interpretació i la reflexió. Després d’aquest període, interpreto els diferents debats que vam compartir a les jornades des de la complexitat. Parlàvem de quelcom complex que passa per un canvi necessari en la manera de comprendre l’art i la creació artística, el paper el rol i els imaginaris de l’artista i sobretot de la pràctica educativa i els contextos on s’insereixen les nostres pràctiques. Resulta molt necessari reflexionar sobre què impliquen les reflexions que anem construïnt sobre el paper de les arts a l’educació i que passen per generar espais col.laboratius d’aprenentatge. Generar estratègies de col.laboració reals que comportin un aprenentatge des de la creació compartida d’un projecte i on de vegades els contextos on s’insereixen les nostres pràctiques no es mostren receptius a d’altres models, metodologies i marcs de comprensió. Aquests dies corre per internet el reportatge titulat “La educación prohibida”, un reportatge registrat entre Catalunya, Espanya i Llatinoamèrica, que pretén difondre la necessitat d’un canvi educatiu en la manera de repensar l’escola més a veure amb el nostre context i que impliqui altres modes d’aprendre que passin per la horitzontalitat i no responguin a models ideològics jeràrquics i productius. En un moment del reportatge (com també hem anat sentint d’autors com Ken Robinson), es remarca l’important paper de les arts, però queda pendent comprendre quin paper tenen realment les arts en aquests processos i si esdevenen un marc perquè els i les artistes compateixin els seus processos de treball. Sovint encara vivim com en l’imaginari de molts mestres i educadors, es considera l’art com a l’ensenyanment de les manualitats, del dibuix, de la comprensió semiòtica del nostre llenguatge gràfic i publicitari o la memorització d’obres i autors cèlebres de la història de l’art que ens han venut. Hereus encara de maneres de fer imposades durant el franquisme (els projectes educatius com l’Escola Moderna, la ILE, etc. Donaven un paper diferent a les arts que passava per la comprensió sensorial, el plaer i l’experimentació en alguns casos), ens trobem en un espai que implica no sols un canvi en la manera de comprendre les arts sinó en la manera com ens relacionem amb nosaltres mateixos i l’entorn. Un canvi a veure amb una comprensió més complexa que ja no es basa en una suposada veritat o realitat sinó en la capacitat de relació i interpretació (i que aquesta pot ser diversa depenent del lloc on se sitúa cadascú). Com comenta Franco Farinelli (geògraf italià) passar de la mirada immòbil i estable que es construí al segle XIX i que implicava una comprensió del subjecte, la identitat i l’espai a una mirada transdisciplinar, basada en el moviment, les relacions i les connexions i que segons el geògraf, demana de la construcció de mapes diferents que també presentin els espais invisibles, els espais interiors, etc.

Davant aquest panorama, Culturant, pretén contribuïr a la reflexió i la creació de pràctiques artístiques educatives que impliquin noves maneres de fer. Obrir les portes a noves interpretacions, nous imaginaris. Oxigenar.

Relat.crònica.Descripció de Les Jornades1
Situant. Inicis, plantejaments i diàlegs (relat descriptiu) Culturant és un projecte que vam engegar conjuntament amb Montserrat Cortadellas davant una necessitat que trobàvem en els nostres contextos de treball i que partia de la neessitat de repensar les arts i el seu paper a l’educaicó. D’aquesta manera, vam iniciar Culturant amb l’objectiu de crear un espai de debat i construcció col.lectiva d’aprenentatges que ens permetin posar en diàleg les nostres experiències i pràctiques a l’entorn de l’art i l’educació. La primera acció del projecte pren forma de jornada. Una jornada que se celebrà a Cornudella de Montstant els dies 24, 25 i 26 de novembre i que es planteja com un primer espai per compartir, debatre i posar damunt la taula aquells aspectes que ens plantegem des dels nostres espais i contextos. Per a la Jornada vam convidar artistes i educadors que ens semblava que podríen compartir un debat i un diàleg a l’entorn de les pràctiques artístiques educatives. Des de l’inici trobàvem necessària l’explicitació d’un posicionament ideològic en tota pràctica educativa. El marc ideològic esdevé clau per a orientar una mirada cap a l’art, la pràctica artística i pedagògica. Entenent per ideologia en sentit ampli un posicionament i una mirada que ens permet situar-nos i interpretar-nos a nosaltres mateixes i a l’entorn. En un principi i fruit del nostre debat ens vam plantejar orientar els debats de les jornades al voltant dels següents eixos: Els/les rtistes, els rols i les identitats Els processos i les pràctiques artistico-educatives Explicitació de conceptes clau i marc ideològic des d’on els comprenem i els abordem. Redefinicions conceptuals. Els contextos i els espais de reconeixement. Les problemàtiques, les possibilitats i els reptes que ens trobem. Supervivències i possibilitats

La metodologia que ens vam proposar emprar per a conduïr les jornades, parteix del nostre dia a dia a les aules. Aquella que compartim i ens sentim més còmodes. Era important a l’inici una ubicació de tots i totes les participants, comprendre primer qui érem i quines necessitats teníem per després orientar els eixos de treball cap aquells aspectes que vehiculin el grup. Això es va traduïr a les jornades, en una primera necessitat de marcar poc els eixos per tal de construïr-los entre tots al llarg dels diferents debats que vam anar tenint. Ens interessava el diàleg que s’anava creant i com s’anaven connectant diversos temes a veure amb la pràctica artístico-educativa. Pensàvem que si els marcavem ja d’entrada estariem conduïnt quelcom que ens interessava que anés fluïnt.

Seguint amb el que comentava anteriorment, he escrit aquest document mesos després, degut a la indigestió de continguts que vaig tenir durant la jornada. El debat sobre si presentàvem una estructura sobre la qual debatre o deixàvem obert el debat per anar extraient els temes que véiem més importants pel grup, ens ha demanat d’un període d’ordenació important. Trobàvem necessari cuidar no sols els debats i les reflexions que anàvem generant amb els converses sinó també el to, la comunicació, la relació que es va crear. També entra dins un procés d’aprenentatge.

1

Vam estar dos dies i mig parlant, compartint, debatent i coneixent. Dos dies intensos en els que vam anar posant damunt la taula una sèrie de dubtes, dilemes i reflexions que posteriorment ens han donat més eines per anar interpretant i donant sentit a les nostres pràctiques.

Debats. Consensos i disensos Dels diferents debats que vam anar tenint al llarg dels dos dies i mig, van sorgir una sèrie de temàtiques que fruit d’un diàleg que semblava aparentment desordenat, s’estructurava en diferents aspectes. Els debats ens permetien anar comprenent altres aspectes que quedaven més enllà de les paraules i que passaven per la implicació dels nostres posicionaments i les nostres pràctiques. Podríem dir que el debat es produïa a dos nivells. Un primer nivell en relació al que s’estava dient i un segon nivell en relació al que cadascú anava sentint des del propi lloc. Nota dels debats: No tenim perquè partir del consens i la importància de la mirada des del lloc que ocupem cadascú. Tal i com diu Expósito (La imaginación política radical. El arte entre la ejecución virtuosa y las nuevas clases de luchas:2): “una investigación que de cuenta de las prácticas desde su interior nos obliga a situar en primer plano, la cuestión de la subjetividad en las prácticas sociales y a poner el acento en la comprensión política de los procesos de subjetivización y singularización”.

De què vam parlar (apunts)
El debat del divendres al vespre 1. Des dels nostres contextos i les nostres pràctiques Parlem d’Artista-educador, d’educador-artista, o sols d’artista? Com artista, comprendre com implícita en els projectes. Artista que projecte realitza una una pràctica integrada fer-se que està el

pràctica

educativa:

seu

La pròpia pràctica educativa com a procés artístic. Generar processos des de l’art Processos per fer arribar, per “culturitzar” a través de l’art i la cultura contemporànies. Implica sovint: trencar esquemes, orbir vies i sensibilitzar, recuperar el treball col.laboratiu, crear desconcert i camins laberíntics des d’on perdre’s per generar caos, crear coneixement a partir de l’emoció, situar-se des de l’imaginari. Resituar-nos políticament: des de la necessitat de desaprendre tot allò que tenim integrat, fins a la comprensió de les relacions de poder en els nostres contextos, la necessitat de desjerarquitzar l’educació. Necessitat de generar xarxes i ponts entre diferents contextos, espais.

Reconsiderar els projectes. Allò que fem. 2. Des de la necessitat de compartir de què parlem. Conceptes, espais i marcs per comprendre. Educació, formació, pràctica pedagògica Artista, art Pràctiques col.laboratives, cooperatives, decisions i el repartiment del poder.

la

presa

de

3. Des de la reflexió sobre allò que fem i on ens situem Per què estem en el camp de la pedagogia i l’educació? Com abordem la pràctia artístico-educativa?

El debat de dissabte matí 1. La necessitat de situar de què parlem i des d’on Podem interpretar de diferents maneres un mateix concepte depenent del lloc on estem mirant. També te a veure amb el moment i el context i aquest sovint porta a que canvïin els significats. (Significar/resignificar) La pedagogia és un terreny constant de resignificació: des de certs models educatius, la funció escola doblega la voluntat per domesticar. És sabut que els inicis de l’escolarització tal i com l’entenem avui en dia ja anaven encaminats a preservar models de producció. En certs contextos educatius s’anul.la el conflicte i aquest no esdevé un element educatiu.

2.

La importància de pràctiques d’acció -

compartir

el

com,

els

marcs

metodològics

i

les

El canvi de rols com un procés important d’aprenentatge. Tal i com s’aprèn a les escoles on es parteix de l’assumpció de rols fixes sovint porten relacions d’autoritat implícites. Partir de la cessió de responsabilitats Quines metodologies emprar? Podem caure en la reproducció de l’estructura de poder que intentem qüestionar. No concedir-se la suficient autoritat per dialogar amb l’art contemporanija que és espai cedit-dins estructura de poder en la que se sitúa.

Els espais de formació no deixen de ser espais on tenir accés a un pensament que en certs contextos no és present. Per alguns contextos ha esdevingut una porta oberta a un possible canvi i la via per conèixer des d’un model il.lustrat aspectes de la cultura que aporten una altra mirada al propi context. Però també en aquests contextos sovint marginals, els espais educatius esdevenen espais de confrontació on es projecta tot l’odi cap a un model social i una estructura. Com et situes com educadora davant aquesta realitat? L’estructura i el sistema que vivim banalitza certes pràctiques convertint-les en estètiques. Reapropia certes aportacions de determinats grups socials cap a una comprensió superficial i estètica que els acaba buidant de contingut.

Quina/s ha/n de ser el posicionament/s com artista? 3. Mirades a l’art i el paper de l’artista -Mirar-se l’obra no com una “cosa” passiva sinó com una activitat que genera un raonament. -Crear un lligam-enllaç per poder-hi dialogar. Fer que et remoguin. Cadascú fer el seu procés. -Des comissariat es parteix d’una veu autoritaria que sovint no dóna opció al diàleg. Generar allò que tenia o no un reconeixement i els artistes. Lògica mercat. No acceptar la hibridació. -Altres comissariats, establir grups de treball, diàlegs- això es nota al resultat de l’exposició. – GIR Educatiu. La propia exposició marca una forma de fer política cultural. Gir educatiu que de vegades pren el contrapunt-agafa importància en moment crisi. Implica una determinada manera de fer. -Diferència artistes que entren dins el joc del mercat. -Des de qui genera processos més pedagògics no acostumem a estar dins el mercat. 4. Els projectes artístico-educatius Context: Desface estructural en les institucions i no opció a justificar el retorn al territori- quan es prioritza el producte – EL RETORN SOCIAL- què vol dir? Això fa que els que ens situem en un territori pedagògicProblemàtica des propis artistes: no prestar atenció amb departaments educatius-no hih ha connexió en els museus dins el seu organigrama. Paper important dels artistes a crear aquesta inclosió, ponts, reconeixements. Desconexió departaments educatius. Què s’enten per art? Imaginaris sobre l’art-de qui demana una proposta o s’interessa per una proposta artística en el seu context. Estem parlant de processos i projectes artístics que no comporten canvis importants. Cal aquesta part de repercussió. Per què un artista es posiciona davant un fet pedagògic i considera funció artística està intrínseca en lo pedagògic? Hi ha un canvi? Implica noves maneres d’entendre el fet arístic? 4. Espais d’exhibició -Com artista quan deixes el teu treball en un espai institucional- la comunicació s’acaba-et planteges el sentit- Què aporta a l’artista? Què aporta la obra? Després no hi ha interès. -Altre concepte museu-com esfera pública - Quan t’allunyes d’aquests espais- quins vincles has de continuar mantenint per legitimar aquest paper fora d’aquest? El nom del et dóna una credibilitat. Artistes que ho poden fer perquè tenen nom i qui no. Dns món social i dins el món de l’art es veuen les diferents figures del grau de compromís. Altres maneres de visualitzar el que és un artista.

-Depenent d’on ho abordes- des d’on? Es rep d’una determinada manera. En cas art-artista-Quan la intervenció no genera sols reflexió sinó alguna cosa més- que qui ha finançat aquella reflexió no accepta. -Estereotips son els que funcionen- quan jugues aquest rol funcionaquan estas al territori no contes-Des de l’artista: és una actitud. Es un canvi d’actitud. Es produeix un compromís amb el territori i el lloc. Artistes que no jugen el rol pedagògic. -Artistes que no han entrat al circuit de l’art-que entren en lo social. Es te el mateix reconeixement? Facilitat? Recursos? -Hi ha el tema de la subsistència: qui es pot permetre que algú que està creant creï es una institució. Analitzar econòmicament qui paga el manteniment del món artístic actualment: institucions financeres. Dins el món pedagògic trobar l’escletxa. Quan la reflexió estètica comporta un conflicte real (espai interessant) es complica.

5.

com?
COM? Com connecten les reflexions anteriors amb el com? Jordi Martí presenta un exemple de la seva pràctica: els alumnes parlant sobre ells mateixos a través d’un element literari. A través d’una construcció cultural es podia parlar sobre un tema conflictiu sense posar- li la càrrega. Intervencions: donar perquè s’agafi i es construeixi. Escapar-se de la realitat i reinterpretar-la des d’aqui Montse Romaní Documental- construir diàleg- com generar eines que empoderin-a diferents nivells. Lluita social construeix consciència de col.lectivitat. positivitzar-se a partir d’un enfrontament que genera. Metàfora de construir la plaça en relació als trànsits de les persones. Construir a partir del caos-de l’ordre.

-

El debat de dissabte tarda Els grups de treball:

Grup 1
Artista-educador- des de com ho diem? Negociem? Amb qui i com ens presentem? Artista ha de fer feina-assumir que si vol treballar en context- com traduïr/explicar/ Si et situes com a educador fas que l’art sigui una altra cosa Des de l’art et permet situar-se en altres espais però depèn molt de com entenem l’artista des d’una visiò romàntica. Des de la no problemàticaPosicionament polític- obrir Artista com a ciutadà/veí/local/proposta- des de la seva pràcticarelaciò amb la ciutadania d’una manera natural no elitista.

Artista ha perdut l’hegemonia visualTenint en compte context-treball de lo immaterial-emocional i sensible. Entès com l’artista que fa un servei. Treballar amb la gent.

ART- multiples formes. CANVI D’ÈPOCAPosicionament context-si que hi ha una part de compromís- viure el moment- moment producció d’imatges no està sols associat al poder. Des de l’àmbit de la crítica passar a lacció en forma de propostadonar uns plantejaments de possibilitat. Regenerar-propostes-des de la crítica però en l’acció- autocrític

El com? Canvi questio en la manera com fem les coses. Reflexionar sobre el que hem fet. No repetició de fòrmules. Actitud-compromís-proposta des de la possibilitat. Deixar clar- explicitar-fer explícit. Treballar amb la gent. Reflexió-explicitació- des de dins /des de fora-com actitud i fer explícit els processos. Fer manifest-posicionament ideològic del que vas a fer- aquests son els meus dubtes....posicionament amb tu mateix i tenir-ho clar= comunicar-ho. Com es fa aquest manifest com a ciutadà-alhora que artistaPassar context reunió de tu a tu enlloc del context classe-tu/totsimplica canvi espai, mobiliari-canviar ordenador/poder Performance entesa com a vivència-para pasar de lo descriptivo a lo vivido-però te un àmbit de representació (postura d’apropament com a posició de ciutadà). Involucrar en la presa de decisions qui està amb tu. En àmbit acadèmic-partir de la lògica del projecte-incidir en contextos reals. Possibilitar enllaç en ús tecnologies i utilitzar-ho com a part dels continguts com anàlisi. Fitxa de l’alumne com un contracte- repartir les nostres pròpies fitxes i intercanviar. (Claudia Claremi) Fer sentir una experiència com a eina de l’artista- utilitzar eines i estratègies diferents. Crear espais on sentir-se còmode- sentir-se relaxat- a gust- (per mitjà menjar, )-crear situacions

Portar persones d’altres contextos-generar situacions-obrir. La dimensión pública que toman los proyectos. Partir projectes encara que sigui àmbit educació formal-obertura entorn i context. Acompanyament del projecte perquè tingui un sentit. Actitud sincera. Activar situaciones para dar voz en lugares, personas y cosas.

Grup 2
Centrats en l’àmbit de l’educació formal: Per què l’educació artística és una assigantura i no pensem que l’escola treballi artísticament? Problemàtiques o ventatges: si la fem transversal desapareixerà a l’ensenyament reglat. Falta de referències artístiques en altres assignatures Per què sempre s’associa a la producció- a la creació-generació d’un objecte o d’una imatge. Enfocada l’ed.visual i plàstica- encaminada a crear ciutadans-per tant no cal crear objectes o productes/ però per altra banda fins que no creen/ es poden provocar accions també que generin objectes. Per una banda el treball tècnic/el com es fa- l’anàlisi formal (saber interpretar)- anàlisi interpretatiu del significat d’aquelles imatges i objectes. Important és quina posició prens davant aquelles imatges. Actitud-observació de la realitat que força a com això pot entrar a altres vies més enllà de la plàstica- visual. La part visual si que és transversal però la part crítica no és sols a la visual i plàstica però també s’ha de contemplar des d’aquesta. La forma d’aproximar-se al coneixement depèn de cadascú, Important la reflexió i aquesta surt de llocs diferents no sols de la visual i plàstica. No tan copiar un autor sinó reinterpretar-lo. Altra manera de fer que parteix de no fer creacions- des de art conceptual- es poden fer altra tipus de pràctiques basades en la observació, la sel.lecció.....però no hi ha la manualitat. Pas endavant en generar llaços- altres contextos, espais que també s’han de tenir en compte que hi son.

Grup 3

PUNT DE partida- de quina manera socialment es tendeix a plantejar posició que els joves no estan actius socialment. Manera de desarticular-la política i socialment. Se les representa o es representen però no generen tipus de pràctiques. Però ara moment efervescència crítica i política dinàmica Exemples de publicitat- com reagafa aquestes coses per adaptar-les. De quina manera el poder te mecanismes deslegitimar-absorvir. -diferència entre col.laboració i participaciño en pràctiques aetístiques educatives. Responsabilitat. Coautoria, utilització. Instrumentalització dels col.laboradors o participants. Obra art interactiva-també vanalització de la interacció Obra contemplativa-estàtica a nivell perceptiu Procés on l’artista es dilueix i col.labora en grup i generen tots l’obra. Treball en equip on l’artista genera processos de creació conjuntament i son coautors. Quan també la iniciativa és tot el col.lectiu. Depèn del col.lectiu es diferent. Son coautors. Però terme ambiguo. Hem de dir col.lectiu enlloc de col.laboratiu? col.lectiu implica col.lectivitzar-pensaments-idees Col.laboratiu sembla meys complicat. Artista contracta una persona per resoldre tècnicament una part de l’obra Participatiu és que convides però obligues i determinat paper de l’artista. Participar no significa que facis una cosa col.lectiva. Plantejament autocrític instrumentalització de l’artista a la pretesa col.laboració i participació. Si construeix algo i te sentit. Des de les persones que aclames com a participació o col.lanoració han de prendre decisió de dir si allò te un interès. Que no sigui des d’una situació forçada. Qui valida la pràctica? pot ser un referent en el món de l’art i no en l’àmbit social. El retorn social és clau però no sols en el retorn sinó també en l’inici del porojecte hi ha d’haver decisió que és vàlid. En qualsevol cas, és tema actitud. S’utilitza sovint el col.lectiu social com a valor afegit. Està de moda. Trobar conexions i trapàs positiu de la pròpia experiència cap a les altres.

Necessitem el món de l’art? El món de l’art t’ignora si no jugues al seu joc. Sobreviure quan vens de l’art sense la visibilitat de l’art i tot lo positiu i negatiu que comporta? Hi ha un component de voluntat. De reconeixement també. Però al nivell on estem sense fer concessions i que aqeustes vinguin del món de l’art. També important situar de quin món de l’art parlem- legitimació que et dóna l’estament art- diferent si treballes en un barri. Quan el context social arribi a utilitzar-te o instrumentalitzar-te o instrumentatlizar la pràctica artística. Es poden fer els projectes sense la institució art- però apliques una manera de fer que ve d’aquest món i no tens perquè rebutjar-lo ni acceptar que et rebutgi. Conviure-hi.

Reflexió complementària:

El to del discurs marca una forma de relació De vegades costa treballar des del disens. Com establir espais diàleg des de posicionaments i llocs diferents? No tenim una cultura de la disensió Ens construïm de vegades fronteres.... De vegades costa dialogar per un tema de llenguatge i d’ubicació.

El debat del Diumenge Diumenge ens vam traslladar a l’Ajuntament de Cornudella per compartir les nostres reflexions amb altres persones interessades. Ens vam reunir un grup heterogeni de persones que veníem d’espais diversos per debatre i compartir els aspectes que prèviament havíem anat posant damunt la taula. Art, artistes i mirades Ens trobem com l’art encara resta innaccessible per la majoria de persones. En la formació de formadors te molt poca presència. Però també entra en joc un imaginari i una manera de comprendre i situar l’art “en un pedestal”. Sovint sentim: “jo no vinc del món de l’art”, quan aquest hauria de pertànyer o ser accessible a tothom. És important treure “l’aura” que envolta l’art i el fa innaccessible. Canvi cap al viure, comprendre l’art com un instrument d’acció transformadora. Detonants de situació d’estranyament de les coses. No hi ha formació en art contemporani, aquest queda lluny. Es desvinculen les eines dels coneixements. Des del com és des d’on és més útil. L’art com a generador de coneixement: generar processos educatius. Però en tot moment parlem de l’art i les pràctiques artístiques però en cap moment les hem posat en qüestió, l’hem donat per suposada quan darrere la

pròpia pràctica artística i el com complexitat important de reflexionar.

de

l’art,

també

s’amaga

una

gran

L’art i la pràctica artística però permet o possibilita estar obert a pràctiques, metodologies, i processos d’altres àrees. Model d’obertura i connexió. Tenir present l’art com una part no final sinó d’obertura. Permet treballar d’una altra manera, permet produïr xoc i crear una nova obertura. Metodologia divergent. Proposa procés que no te a veure amb metodologia que trobem a les escoles d’ara. Projectes i processos Important situar-se en la idea de projecte per plantejar uns continguts, uns objectius. Tindria a veure amb activar situacions d’observació que tinguin sentit però no per produïr una representació sinó per produïr intensitat de situacions d’observació, on es projecta la pròpia subjectivitat. Tan a les escoles com a l’entorn quotidià, com obrir la situació, com parlar de les situacions des de lo quotidià des d’aquest punt de vista? En l’àmbit de l’educació formal, aconseguir fil conductor model educatiu diferent dels projectes tal i com els entenem per comprendre des de la complexitat.....Sovint el model de processos que surten de les escoles es reprodueixen. Important comprendre des de la globalitat i la complexitat. Sovint quan parlem dels processos artístics, estem tancant. Però hem de tenir en compte que les eines son molt importants i no son de l’art son del saber, provenen de diferents procedències, substrat de processos socials que es creen de les diferents procedències. Processos passen per respectar les persones i les seves decisions i de vegades no te per què ser tan complexe com fer un projecte. Emocions Porta el terreny de l’art a un altre àmbit lluny de l’estructura per entrar a construïr des d’altres conceptes, metodologies i llenguatges. També porta el terreny de l’art i l’educació a noves situacions d’aprenentatge. Escoles, aprenentatges i contextos educatius Com podem teixir vincles amb l’entorn més enllà de l’aula en els contextos d’educació formal? En una situació educativa, es tractaria de generar experiència, viure en una situació crítica en el moment en el que entres. Important trencar la por, trencar el concepte d’aula, treure des del propi espai i situar-se a l’entorn. Important comprendre l’escola com una situació expandida: necessitat de que l’educació i la formació no ha de ser sols pels mestres. Això passa perquè les persones que estan a l’exterior puguin incidir a l’escola. L’escola s’extén. Però també genera una situació de responsabilitat de l’educació en el seu context, el context on està l’escola. És important crear connexions. Proposta d’intercanvi de sabers.

a. Cercar espais comuns des dels llocs de cadascú: nous conceptes, noves metodologies, noves estratègies. b. Noves pràctiques i rols d’artista

Continuitats
ACCIONS: Després dels debats de la Jornada hem anat veient com també han estat un espai important per conèixe’ns i això ha revertit en les relacions, xarxes o connexions que posteriorment hem anat fent entre nosaltres a diferents nivells i contextos. Trobem molt important generar espais de reflexió que impliquin compartir i posar damunt la taula inquietuds i ganes de generar noves maneres de fer. Continuant amb la proposta, plantegem per aquest curs: Difondre textos, reflexions primera trobada. Generar espai i obrir espai de referència. Continuar els espais de reflexió: REALITZAR UNA SEGONA TROBADA. Basada en metodologies i marcs d’acció/pràctiques d’acció. Compartir processos. Generar pràctiques en contextos diversos: recerca-acció. Dinàmica de recerca per comprendre el procés. Possibilitat d’assajar accions des d’un nou rol d’artista que treballi conjuntament amb un equip per reinventar i repensar.

-

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful