Iniciaci a la Psicofsica 2011

Iniciaci a la Psicofsica

Santiago Estan Curs 2011-2012

Iniciaci a la Psicofsica 2011

1.- RESUM

1. Introducci. 2. Com definir la Psicofsica 3. Els conceptes de llindar diferencial (PIS i EC) i llindar absolut. 4. Ernst Heinrich Weber (1795-1878) i la Psicofsica clssica. 5. Gustav Teodor Fechner (1801-1887) i la llei de Weber. 6. Tcniques Psicofsiques:
Mtode dajustament

Mtode dels lmits Mtode dels estmuls constants Mtode de comparacions binaries (o judici comparatiu de Thurstone. La teoria de detecci del senyal (presa de decisi)

Iniciaci a la Psicofsica 2011

1.- INTRODUCCI:Un problema quotidi o epistemolgic. Per qu el mateix pat sembla salat a unes persones i dol a daltres? Per qu unes persones tenen fred i daltres no, tot estant en el mateix lloc i temperatura ambiental? Per qu si ens presenten la figura segent uns veuen tot seguit dues cares i altres una copa?

Per qu si traiem la lnia superior i la inferior del dibuix, resulta ms difcil veure la copa?

Altres exemples daquesta diferent manera dinterpretar els estmuls que ens arriben, els trobem tot seguit en els dos dibuixos segents fora coneguts: una cara o dues persones, un dells; i el cap dun conill o el dun nec, laltre.
3

Iniciaci a la Psicofsica 2011

Aquestes i moltes altres situacions ens plantegen la qesti de la relaci existent entre el mn fsic i exterior a nosaltres (i tamb linterior, pel que fa al dolor, per exemple) i la nostra realitat psicolgica. Un s el mn objectiu i laltra el subjectiu. Quines sn les relacions existents entre els dos? Per qu el fet de esborrar dues lnies fa ms difcil interpretar el que veiem com a copa? La qesti s prou complexa i t implicacions a diferents nivells simultniament: corresponen tant a un nivell epistemolgic com a un nivell metodolgic i teric.

Aix, si es considera de forma global, quan es diu que un t la sensaci de salat o veu dos perfils de cara, vol dir que aquesta representaci psquica o mental correspon a una realitat fsica, material, concreta i determinada o s solament una realitat subjectiva? Dit daltra manera, hi ha un mn objectiu i un mon subjectiuentre els quals hi ha una relaci que es pot establir sigui aquesta de significat, de causalitat o de parallelisme, o b solament existeix un mn per al subjecte?

Iniciaci a la Psicofsica 2011

Si la resposta que es dona, correspon a aquesta darrera proposta, s a dir, existeix solament un mn per al subjecte aleshores, no t sentit parlar de coneixement objectiu. Si la resposta que es dona, correspon a una de les possibilitats indicades en la primera part, sha desbrinar quin s el tipus de relaci existent entre ambds mons i, en tot cas, si el mn objectiu pot ser conegut o contrriament s inaccessible el seu coneixement donat que la realitat que s possible conixer s sempre subjectiva, s a dir la representaci mental. En el que sacaba de dir, es troba la llavor o limplcit de la majoria, per no dir de totes, les discussions o divergncies entre els diferents sistemes i teories psicolgics i, probablement, tamb filosfics. Aix, per exemple, en el plantejament de si la psicologia pot ser cincia i quin tipus de cincia; si ha de ser una cincia nomottica o ideogrfica; i daltres qestions com la discussi de innat o aprs, o la de conscient i inconscient; etc., la resposta estar condicionada implcitament pel convenciment que es tingui sobre les relacions existents entre el mn fsic i objectiu i el mn de les representacions mentals i/o subjectiu.

2.- Definir Psicofsica La Psicofsica estudia les relacions existents entre el mn fsic i all que sexperimenta daquest mn fsic. Es pot considerar, doncs la Psicofsica como una cincia que s el pont entre ambdues realitats. Una forma de definir la Psicofsica s lestudi de les relacions existents entre els estmuls del mn fsic i les sensacions psicolgiques que provoquen El mn fsic disposa dinstruments de mesura fora exactes que ens permeten indicar si la intensitat duna estimulaci es el doble duna altra, per quina s la mesura psicolgica que ens permeti dir que una sensaci s el doble dintensa que una anteriorment sentida?. Aquest s lobjectiu de la Psicofsica, poder establir escales de mesura psicolgiques.

2.1. Nota histrica. Hi ha un acord ms o menys generalitzat en considerar a Gustav Teodor Fechner (1801-1887) com a fundador de la Psicofsica al haver publicat lany
5

Iniciaci a la Psicofsica 2011

1860 el llibre Elemente der Psychophysik (Elementos de Psicofsica) que presentava de forma sistematitzada els coneixements existents en aquell moment, sobre psicofsica, millorant algunes de les tcniques psicofsiques i creant-ne daltres, formulant la primera teoria psicofsica a partir del concepte de llindar i proposant la llei logartmica de la psicofsica. Tanmateix uns 25 o 30 anys abans Ernst Heinrich Weber (1795-1878) havia publicat en 1834 un llibre en el que presentava que per notar un canvi en la sensaci, lestmul fsic ha de ser incrementat en una quantitat proporcional a la seva magnitud. Fechner lanomen llei de Weber i qued expressada de la segent manera: I/E = K
on IE correspon a laugment de la magnitud de lestmul, E correspon a la quantitat destmul inicial, i K s la constant de Weber
**Observis, que la formulaci fa referncia a notar una diferencia en la sensaci que es t ara respecta de la anterior.

Per, tal volta shauria de recorre uns quants anys abans per trobar els pioners de la Psicofsica sense ells saber-ho. Aix, per exemple, caldria recordar el treball empric de Pierre Bouguer (1698-1758) que en 1729 publicava els resultats de les seves recerques en el llibre Essai d'optique sur la gradation de la lumire obra que uns anys ms tard (1760) i com a obra pstuma es publicava sota el nom de Trait d'optique sur la gradation de la lumire, ouvrage posthume de M. Bouguer No s aquest el lloc de fer histria de la Psicofsica, que ha desenvolupat aplicacions fora i dins de lmbit psicolgic, com sn els exmens sensorials (audici, oftalmologia, tecnologia dels aliments, enologia, etc), o escales clniques, avaluaci dactituds, selecci de personal, ergonomia, etc.

3.- El concepte de llindar. Moltes vegades en determinades situacions no es perceben o es capten determinats objectes o determinades estimulacions. Certament aix pot ser degut o b perqu la estimulaci no ha estat lo suficientment intensa a fi daconseguir que lorganisme respongui, o b perqu latenci est orientada
6

Iniciaci a la Psicofsica 2011

vers altres aspectes i fa que lorganisme no registri (no sigui conscient) de la presencia de la estimulaci, cosa que faria en daltres circumstancies. Aquest pas del NO ser conscients a ser-ho, o al revs de ser-ho a no ser-ho, s el que sanomena llindar (umbral, threshold), i fa referncia als lmits, s a dir, a la mnima quantitat destimulaci que necessito per percebre un estmul o un canvi en la estimulaci que sest rebent. Aquesta mnima quantitat denergia que s necessria per percebre una estimulaci es pot considerar sota un aspecte absolut (umbral absoluto, absolute threshold) (UA), s a dir, es percep una estimulaci que abans no es percebia; o es pot considerar sota un aspecte diferencial (diferencia apenas perceptible o d.a.p.; just noticeable difference o jnd) (UD), s a dir, la mnima quantitat denergia necessria per a que es noti una diferencia en la estimulaci que sest percebent. El valor quantitatiu del llindar dependr de lobjectiu que es persegueixi aconseguir. Dit daltra manera, dependr de quina resposta ha de donar lorganisme davant duna estimulaci en un context determinat. Les possibles respostes que un organisme dona davant duna estimulaci del mn fsic es poden resumir en alguna de les segents: 1/ ha de detectar la presncia duna estimulaci? 2/ ha de discriminar o senyalar la presencia o absncia duna diferencia entre dues estimulacions? 3/ ha de identificar i anomenar la estimulaci que percep o ha de designar o senyalar la presncia dun objecte concret estimulant? 4/ ha de reconixer si un determinat estmul ha estat present en una fase prvia destimulaci?. En aquest cas hi ha dues fases consecutives. Per aconseguir la mesura del llindar, es desenvoluparen varies tcniques o metodologies, que han estat agrupades segons diferents criteris. Donat que es tracta duna Iniciaci a la Psicofsica, tot seguit es consideren els mtodes de la psicofsica clssica; el mtode de comparacions binaries o del judici comparatiu de Thurstone; la psicofsica exponencial de Stevens i la decisional. Daquests dues ltimes solament sexplicar el seu significat, deixant el seu desenvolupament per a cursos especfics aix com daltres metodologies psicofsiques que no sen parlar.

Iniciaci a la Psicofsica 2011

4. Ernst Heinrich Weber (1795-1878) i la Psicofsica clssica. De fet, els primers intents destablir una relaci entre el mn fsic i el psquic es varen fer per determinar quina s la mnima quantitat denergia necessria per a detectar una diferencia entre dues sensacions consecutives. Aquest era lobjectiu i la finalitat que E.H. Weber es propos al establir la llei psicofsica que porta el seu nom: llei de Weber que diu que per notar un canvi en la sensaci, lestimulaci fsica sha dincrementar una quantitat proporcional a la seva magnitud, com sha senyalat abans. Sescriu daquesta manera: E/E = K
EXEMPLE: Si tenim un pes sobre la m de 30 gr., i necessitem augmentar en 3 gr. el pes, per notar que hi ha hagut un canvi, la constant K ser segons la llei de Weber la segent: E/E = 3/30 = 0,1. Dacord amb aquesta K per notar un canvi en el pes de 100 gr. sobre la m caldria augmentar en 10 gr. el pes 10gr./100gr. = 0,1

Aquesta llei representa la possibilitat destudiar la percepci humana emprant tcniques cientfiques, per una banda, ja que la persona s, en certa manera, un instrument que mesura els estmuls externs en funci duna escala de mesura interna. Per altra banda, permet determinar i concretar quins sn els estmuls que es mesuren, quina s la magnitud de lespectre de lestmul (punt ms baix i ms alt), etc. Per tamb presenta certes limitacions com sn el que no s vlida pels extrems superiors i inferiors de les sensacions i que la seva aplicaci a les diferents modalitats sensorials presenta certes dificultats.

5. Gustav Teodor Fechner (1801-1887) i la llei de Weber Davant de les limitacions de la llei de Weber, Gustav Teodor Fechner (18011887) es proposa establir quina s la relaci existent entre lambient o context fsic extern estimulador i la sensaci (percepci conscient). Relaci que denomina Psicofsica externa. El pas segent s determinar quina relaci hi ha entre la sensaci i lactivitat mental, que anomena Psicofsica Interna. Aquesta relaci no es possible observar-la directament. Fechner suposa i accepta que entre la estimulaci externa i lactivitat cerebral existeix una relaci biunvoca, la qual cosa permet inferir la psicofsica interna de la externa. Aix li permet establir la llei logartmica de Fechner que diu que si s augmenta una
8

Iniciaci a la Psicofsica 2011

estimulaci en proporci geomtrica, la sensaci augmentar en progressi aritmtica. Llei que sexpressa de la segent manera:
S = K log E On: S s la sensaci K s una constant Log E s el logaritme de lestimulaci.
Per arribar a aquesta llei, Fechner acepta la llei de Weber i la igualtat de les d.a.p. (diferencias apenas perceptibles) que considera com unitat de mesura del continu psicolgic. El continu fsic t les seves prpies unitats de mesura (grams, centmetres, decibels, etc.). Reconegudes aquestes dues escales de mesura, una pel continu fsic, i laltra pel psquic, cal pensar que el llindar absolut correspon a una determinada magnitud en lescala de mesura fsica de lestmul, per en lescala de mesura del continu psquic s equivalent al cero (0) Aix si en lexemple dabans, es considera que la K de la llei de Weber s 0,1 s igual a 1 d.a.p., es pot dir que 1 d.a.p. en lescala psicolgica (la sensaci de que el pes ha augmentat) correspon a 3 gr. o 10 gr. (segons sigui la intensitat o pes inicial amb el que volem trobar la diferncia) de referncia , en lescala de mesura fsica. Dit dun altra manera, la sensaci que es t al incrementar el pes en 10 grams sobre 100, s la mateixa que es t al incrementar el pes en 3 grams sobre 30

El treball de Fechner, va fer pals la variabilitat de la sensibilitat i del llindar tant en el mateix subjecte (intra) com entre diferents subjectes (extra), aix com el poc adient que s el considerar al ser hum com a instrument de mesura. Tamb s cert que la variabilitat observada port com a conseqncia que es consensus com llindar el valor de la mesura fsica que fos percebuda el 50% de les vegades que estimula lorganisme.
Aquest consens en considerar com a llindar el 50% de les vegades que es percep lestimulaci es fonamenta en el fet que si un mateix subjecte (o tots els subjectes) realitzessin una gran quantitat de vegades lexperincia de percebre o no percebre la estimulaci sobservaria que la variabilitat de respostes reprodueix aproximadament una campana de Gauss, la qual cosa permet considerar la mitjana com el punt 0 o punt en el que el 50% de les vegades es percebuda lestimulaci i el 50% no ho s. Aquesta distribuci normal es dona tant en el cas del llindar absolut com del llindar diferencial.

Iniciaci a la Psicofsica 2011

6.- Tcniques Psicofsiques clssiques o fechnerianes. Les tcniques o mtodes psicofsics clssics ms coneguts i probablement emprats sn: Mtode dajustament Mtode dels lmits Mtode dels estmuls constants

6.1.- El mtode dajustament. Es un dels mtodes ms antics i fonamental de la Psicofsica. En aquest mtode s el participant qui realitza la tasca. Es a dir, el participant s actiu i el que ha de fer consisteix en manipular lestmul fins el moment en que el percep o el deixa de percebre, si es tracta del llindar absolut (UA). La manipulaci de lestmul es porta a terme de la segent manera: partint duna intensitat de lestmul fsic que no es sentida (no provoca sensaci conscient) sincrementa la intensitat fins que s percebuda la estimulaci. Es pren nota daquest punt. Tot seguit es fa el contrari, es disminueix la intensitat partint dun punt en que certament es percep, fins que es deixa de percebre. Arribat a aquest punt es pren nota i es repeteix novament lexperincia a partir dun punt en que no es t sensaci de lestmul. Aquestes actuacions alternatives es aconsellable repetir-les un mnim de 10 vegades. Si es tracta del llindar diferencial (UD) es fa el mateix tenint en comte que aquesta vegada el que es busca s saber quina s la quantitat destimulaci necessria per notar una diferncia respecta a la que es presenta com a estndard, per tant es deixar de realitzar lactivitat tan bon punt es cregui que sha ajustat lestimulaci que manipula a lestimulaci estndard o de comparaci, s a dir aquella de la que ha de discriminar si sn iguals o diferents.

Com fer per trobar el: 6.1.1.- Llindar Absolut (UA): El participant en lexperincia ha de girar el bot dun aparell sonor fins que deixi descoltar el so. Un cop fet aix es pren nota del punt en que sha parat perqu ja no sent el so. Se li diu que ara comenci des de molt avall i giri fins que senti el primer so. Es pren nota de la puntuaci on es para i aix es fa durant deu vegades. Els punts en els que ha indicat que escolta el so o deixa descoltar-lo, sn els de la taula segent:
10

Iniciaci a la Psicofsica 2011

A 10

D 9

A 8

D 10

A 8

D 10

A 11

D 8

A 9

D 7

La lletra A vol dir ascendent. Es a dir pujava el so des dun punt en el que no el sentia fins el moment en el que el sentia. La lletra D vol dir descendent. Es a dir baixava el so des dun punt en el que es sentia clarament el so fins un moment en el que es deixava de sentir. Els nombres que hi ha sota cada lletra indiquen la puntuaci en la que es parava donat que ja escoltava el so, o be el deixava descoltar.

Per trobar el llindar absolut noms cal fer la mitjana aritmtica (tamb la geomtrica) de tots els ajustaments fets, donat el supsit abans esmentat, de que si aix ho fes una quantitat molt gran de vegades la distribuci en torn del punt en el que escolta o deixa descoltar el so seria una campana de Gauss.

Si es fa la mitjana aritmtica es troba que el llindar absolut (punt en el que deixa descoltar o comena a escoltar) s: UA = (10+9+8+10+8+10+11+8+9+7) / 10 = 90 / 10 = 9

Si es fa la mitjana geomtrica el resultat s el segent: UA = (10)(9)(8)(10)(8)(10)(11)(8)(9)(7) = 8,92

Resultat prcticament igual al de la mitjana aritmtica. Donat que la diferncia s molt poca, sutilitza per comoditat la mitjana aritmtica.

6.1.2.- Llindar diferencial (UD): En el llindar diferencial apareixen dos conceptes nous: Punt dIgualaci Subjectiva (PIS), que s el punt en el que segons el participant en lexperincia tan lestmul estndard, o de comparaci inicial, com lestmul que manipula sn iguals subjectivament parlant. Laltra concepte s lError Constant (EC), que s lerror que es comet al no correspondre el PIS amb lestmul estndard o de comparaci. El procediment que segueix el participant en lexperincia s el mateix que en el cas del llindar absolut, alternant les vegades que va de forma ascendent a les que va de forma descendent.

11

Iniciaci a la Psicofsica 2011

Suposem que lestmul estndard o de comparaci del so de lexemple anterior s de 60 punts. Es tracta de saber quants punts de ms o de menys, necessita el participant per diferenciar o discriminar que ambds estmuls sn diferents. A la taula segent trobem que 2 vegades sha parat a 57 punts, 3 a 58 punts, 5 a 59 punts, 7 vegades a 60 punts, 8 a 61 punts, etc. Si observem la taula de resultats, permet pensar de forma aproximada que la dispersi de les vegades que ha igualat lestmul estndard amb els altres t laspecte duna campana de Gauss i per tant si fem les oportunes operacions es pot dir que el 68 % de les respostes estarien entre la mitjana i una unitat de dispersi tpica positiva o negativa. Tota aquesta zona seria considerada una zona de no discriminaci de diferencia entre el so estndard i els sons que se li comparen. Per trobar el llindar diferencial sopera de la segent manera: En la columna X es troben les puntuacions en les que el participant ha ajustat el so indicant que era igual al que havia escoltat (so estndard de 60 punts) i en la columna F les vegades que ha realitzat aquesta identificaci. Aix els 57 punts els ha identificat com iguals dues vegades amb els 60 punts; els 58 punts els ha igualat 3 vegades, etc. Les vegades que ha realitzat la proba han estat 42 (superior a 10 vegades).

X 57 58 59 60* 61 62 63 64 65 total

F 2 3 5 7 8 7 5 3 2 42

Un cop feta aquesta primera matriu cal completar-la de manera que es pugui realitzar la mitjana a fi de trobar en primer lloc quin s el Punt dIgualaci Subjectiva (PIS) daquest participant, s a dir, quina s la puntuaci que per a ell s igual a la estndard i quin s lError Constant (EC) que realitza al fer aquesta identificaci.
12

Iniciaci a la Psicofsica 2011

En la segent taula trobem els corresponents resultats: X 57 58 59 60* 61 62 63 64 65 total F 2 3 5 7 8 7 5 3 2 42 Fx 114 174 295 420 488 434 315 192 130 2562

Si es realitzen les corresponents operacions, sobt per al PIS el segent valor: PIS = X = 2562 / 42 = 61 punts El participant en aquesta experimentaci 60 i 61 punts els percep com idntics, s a dir, per a ell la intensitat del so s la mateixa en tots dos valors fsics (punt digualaci subjectiva) Quin s lerror constant que comet? Cal fer les corresponents operacions i es troba que EC que comet de forma habitual s de 1 punt: EC = PIS Estndard = 61 60 = 1 punt Arribats a aquest punt, es pot dir que hi ha un interval dincertesa (o de no discriminaci) que oscilla 1 punt per sobre dels 60 i 1 punt per sota. II = 2 EC = 2 x 1 punt = 2punts

Per trobar el llindar diferencial (UD) es fan les corresponents operacions estadstiques, tal com estan indicades en la taula segent, a fi de conixer la desviaci estndard:

13

Iniciaci a la Psicofsica 2011

x 57 58 59 60* 61 62 63 64 65 total

F 2 3 5 7 8 7 5 3 2 42

Fx 114 174 295 420 488 434 315 192 130 2562

x 3249 3364 3481 3600 3721 3844 3969 4096 4225 33549

Fx 6498 10092 17405 25200 29768 26908 19845 12288 845 156454

UD = x =

Fx/ N - X

(156454 / 42) 61

= 2,02

Observis que la diferencia entre el llindar diferencial com a desviaci estndard i el valor de lII es ben poca: 0,2 punts.

6.1.3.- Valoraci del mtode dAjustament. Algunes de les avantatges que te aquest mtode son la economia de temps i que per cada assaig dona una sola mesura. El participant s actiu i aix fa que collabori ms fcilment. Com a qestions problemtiques o desavantatjoses sn senyalades: les motrius (habilitat manual del participant). La possibilitat dun error temporal constant, en el sentit de que com lestmul estndard es presenta sempre en primer lloc la comparaci posterior pot donar lloc a un error positiu (infravaloraci de lajustament) o negatiu (sobrevaloraci posterior). Un altra qesti problemtica fa referncia al control del temps de que disposa el participant, ja que es pot donar el cas de que ho faci tot correcte, per hi dediqui una gran quantitat de temps a executar lactivitat.

14

Iniciaci a la Psicofsica 2011

6.2.- Mtode dels lmits

En aquesta tcnica s lexperimentador qui manipula els estmuls. El participant solament ha de donar una resposta verbal o motriu molt senzilla. Tamb rep el nom de Mtode de les mnimes diferencies, o tamb Mtode dels canvis mnims Procediment per trobar el: 6.2.1.- Llindar Absolut (UA) Els estmuls es presenten de forma ordenada des de valors fora inferiors als que se suposa que ser el llindar i sincrementa el valor del mateix de forma sistemtica. Quan el participant senyala que percep lestmul, es para lassaig i es comena novament des de un valor superior al que ha senyalat el participant. Quan aquest senyala que ja no percep lestmul, es para novament i es torna a comenar la presentaci des de un valor inferior fins que novament es percebut lestmul, per comenar de nou des de un valor molt superior i aix successivament fins un mnim de vegades (es consideren habitualment en total 10 assajos alternatius). Es considera UA la mitjana aritmtica de les puntuacions en que el participant indica que percep o deixa de percebre lestmul. Considerem lexemple segent:
A 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 UA 37,5 No No No No No No Si Si No No Si Si Si Si Si Si 37,5 42,5 37,5 47,5 No No No No No No Si Si No No No No No Si Si Si Si Si D A D A No No No No No No No No Si Si No No No Si Si Si Si Si 42,5 42,5 No No No No No No Si Si No No Si Si Si Si Si Si Si 32,5 32,5 47,5 No No No No Si Si no No No Si Si Si D A D A D

15

Iniciaci a la Psicofsica 2011

En la primera columna en el que el valor de lestmul incrementa puntuaci, sobserva que la puntuaci 35 no el percebia, per s en la puntuaci 40. Es considera el punt mig entre ambdues puntuacions el llindar, puntuaci que sha escrit en la darrera fila de cada columna, puntuacions amb les que es far la mitjana aritmtica.

El llindar absolut ser la mitjana aritmtica, tal com sha fet en el mtode dajustament: UA = X = (37,5+37,5+42,5+37,5+47,5+42,5+42,5+32,5+32,5+47,5) / 10 = 40
Si es volgus trobar la mitjana geomtrica com a llindar shauria de multiplicar totes aquestes puntuacions i realitzar la arrel dcima del resultat obtingut, tal com sha fet en el cas del llindar absolut en el mtode dajustament.

6.2.2.- Llindar Diferencial (UD) En aquest cas el participant ha de dir tant en les series en que sincrementa la puntuaci, com en les que es disminueix,- si lestmul presentat es ms petit, igual o ms gran que lestmul estndard presentat prviament.
Caldr conixer prviament el PIS, lEC, i l interval dincertesa (II). Aquest darrer s l interval existent entre la puntuaci mitjana aritmtica obtinguda de les puntuacions en les que el participant deia que lestmul presentat era ms gran que lestndard i la mitjana aritmtica de les que assenyalava que era ms petit. La puntuaci en la que es canvia la percepci es considera la intermdia entre les dues puntuacions en les que es dona el canvi.
Considerem el segent exemple. Recollides les puntuacions en la taula en la que lestmul estndard s la puntuaci 7
A 11 10 9 8 7* 6 5 4 3 X superior X inferior + = 7,5 6,5 8,5 5,5 D + + + = = = + = 7,5 6,5 8,5 5,5 A D + + + = = = + = = 8,5 6,5 9,5 6,5 A D + + = = = + = = = 7,5 4,5 8,5 6,5 A D + + + = = + = 6,5 5,5 8,5 5,5 A D + + + = = = -

16

Iniciaci a la Psicofsica 2011

On: + significa ms gran que lestndard;: - ms petit que lestndard i = igual que lestndard

La mitjana dels dos moments que el participant creu que de ser ms gran passa a ser igual, o de ser ms petit, passa a ser igual, sn: X superior = (7,5+8,5+7,5+8,5+8,5+9,5+7,5+8,5+6,5+8,5) / 10 = 8,1 X inferior = (6,5+6,5+6,5+5,5+6,5+6,5+4,5+6,5+5,5+5,5) / 10 = 5,9 L interval d incertesa correspon a les puntuacions entre ambdues mitjanes: II = Xsuperior - Xinferior = 8,1 - 5,1= 2,2 i el punt digualaci subjectiva es considera el punt mig entre ambdues mitjanes: PIS = (Xsup + Xinf) / 2 = 8,1+ 5,9) / 2 = 7 I, per tant, lerror constant que comet aquest participant en la experimentaci s el corresponent al valor considerat com a PIS restant-li lestmul estndard: EC = PIS estmul estndard = 7 7 = 0 Finalment el llindar diferencial es considera la puntuaci mitja de l interval dincertesa: UD = II /2 = 2,2 / 2 = 1,1
En aquest cas el Llindar Diferencial es de 1,1 punt, tant per sobre com per sota lestmul estndard. Casualment la puntuaci de igualaci subjectiva de lestmul estndard i de lestmul de comparaci ha estat igual a la de lestmul estndard, cosa no massa freqent.

6.2.3.- Valoraci del mtode dels lmits. Aquest mtode s dels ms emprats en Psicofsica, ja que sadapta molt b a diferents tipus destmuls. Tanmateix presenta certes dificultats a tenir present. Una delles s la possible habituaci o tendncia del participant a continuar donant la mateixa resposta (per estar-ne segur?), o tamb la seva contrria, lexpectativa, que fa que el participant anticipi la seva resposta, la qual cosa fa que la diferencia entre estmul estndard i comparatiu augmenti. En daltres ocasions i depenen del tipus destmul a comparar, el participant es pot fixar en aspectes de lestmul
17

Iniciaci a la Psicofsica 2011

sense importncia i doni respostes incorrectes. Aquest tipus de errors sanomenen error destmul. Una dificultat major s establir el criteri de quan es dona per acabat el seguit dassajos en cada srie: immediatament que ha indicat que es ms gran, o ms petit (segons sigui una srie ascendent o descendent, respectivament). No hi ha cap seguretat que un cop ha notat el canvi no torni a donar una resposta diversa. Per evitar aquestes dificultats shan proposat determinades variants daquest mtode que no sexpliquen i es deixen per un curs de Psicofsica.

6.3- Mtode dels estmuls constants. Aquest mtode es diferencia del dels lmits perqu la presentaci dels estmuls es realitza de forma atzarosa, en lloc de fer-ho de forma sistemtica ascendent ment o descendent, de manera que permet controlar millor els problemes dhabituaci i/o dexpectativa del participant. Els estmuls, que es presenten aleatriament, es troben per sota o per sobre del que es suposa com a llindar absolut o del estmul estndard en el cas del llindar diferencial. En el cas del llindar absolut, el participant indicar si percep o no percep lestmul. En el cas del llindar diferencial, el participant indicar si s ms gran o ms petit (es pot permetre que indiqui si no est segur de que sigui ms gran o ms petit, dubts) El segent exemple permet seguir el procediment per obtenir el:

6.3.1.- Llindar absolut (UA) Tal com sacaba de dir, els diferents valors de lestmul son presentats repetidament cada un dells i de forma aleatria. La tasca del participant s la de dir si els percep o no els percep. Els resultats obtinguts permeten establir la anomenada Funci Psicomtrica (els valors de lestmul es representen en leix dabscisses i la proporci de vegades que lestmul ha estat percebut en leix dordenades), de forma grfica. El valor que s percebut el 50% de les vegades ser el llindar absolut.
18

Iniciaci a la Psicofsica 2011

Exemple: La taula segent recull les dades duna experincia i la seva representaci
grfica. La presentaci de lestimulaci sha realitzat 20 vegades aleatriament, per cada un dels estmuls.

Tal com es pot observar lestmul de valor 6 ha estat percebut 2 vegades (que equival a un 10% del total dels 20 estimulacions presentades); el valor 8, quatre vegades (equivalent al 20%) etc. : Estmul 6 8 10 12 14 16 18 20 total F 2 4 5 8 13 17 18 19 86 % 0,10 0,20 0,25 0,40 0,65 0,85 0,90 0,95

Els resultats mostren que el valor 14 ha estat percebut el 65% de les vegades,i el valor 12 el 40% de les vegades. La qual cosa implica que el 50% es troba entre la puntuaci 12 i la 14. Com fer per indicar la puntuaci corresponent a lUA?

Dues sn les maneres ms usuals i senzilles de trobar el valor de lestmul fsic que correspon al 50 % de vegades que el participant hauria donat la resposta positiva de que el percebia: Grficament una, i aritmtica, laltra. La representaci grfica ens permet senyalar el UA, per aritmticament cal interpolar el valor de lestmul que se suposa que el 50% de les vegades ser percebut. Aquest mtode sanomena de Interpolaci lineal, que matemticament t la segent formulaci: UD = 12 + [(14-12)(0,5 x 0,4)]/(0,65 0,40) = 12 + 0,8 = 12,8 Que si sobserva b aquesta formula s una senzilla regla de tres. Aix, si als 2 punts de diferncia entre el 12 i el 14 els hi corresponen un percentatge de 25% (de 40 a 65%), a un percentatge del 10% (del 40 al 50%) li correspondr el segent: 2 ----- 25 % x..........10 % x = (2 x 10) / 25 = 0,8 per tant, cal sumar a la puntuaci 12 els 0,8 punts que s el resultat que correspon de sumar al 40% de la puntuaci 12, la puntuaci corresponen al 10% que li falta al 40 % per arribar al 50%. El llindar absolut s, per tant:
19

Iniciaci a la Psicofsica 2011

UA = 12 + 0,8 = 12,8 Que s el mateix resultat trobat grficament.

1 0.9 0.8 0.7 0.6 0.5 0.4 0.3 0.2 0.1 0 6 8 10 12 14 16 18 20

6.3.2.- Llindar Diferencial (UD) El procediment a seguir s el mateix que en el cas del UA, per tenint present que en primer lloc es presenta lestmul estndard de comparaci i els estmuls de comparaci incls lestmul estndard com a comparaci- repetidament de forma aleatria. El participant ha de donar la resposta de ms gran que o ms petit que Es pot acceptar la resposta dubts, tal com sha dit ms amunt.
Suposem que a un participant se li fa trobar la diferncia mnima (UD) respecte dun estmul estndard de un valor de 30. Els diferents estmuls de comparaci se li han administrat aleatriament 50 vegades cada un. La taula recull el percentatge de vegades que ha indicat que era ms gran que Estmul 15 20 25 30* 35 40 45 F 2 3 12 20 34 39 46 Percenta tge 0,04 0,06 0,24 0,40 0,68 0,78 0,92

20

Iniciaci a la Psicofsica 2011

Es representen grficament els resultats obtinguts i es determina el llindar diferencial (UD) per interpolaci lineal o aritmtica, seguint el mateix procediment seguit en trobar el UA. Representaci grfica: 1 0.9 0.8 0.7 0.6 0.5 0.4 0.3 0.2 0.1 0 15 20 25 30 35 40 45

Utilitzant la Interpolaci lineal, a fi de trobar el valor matemtic, cal trobar en primer lloc el PIS, que correspon al valor de lestmul que s percebut el 50% de les vegades com igual al estndard. Matemticament es procedeix de la mateixa manera que sha fet amb el UA, s a dir (recordi la formulaci numrica): PIS = Valor inferior + [(valor superior valor inferior) (0,50 Percentatge del valor inferior)]/ (Percentatge del valor superior percentatge del valor inferior) que numricament queda expressat de la segent manera: PIS = 30 + (35-30)(0,50-0,40)/(0,68-0,40) = 30 + 1,78= 31,78 Es trobar lEC, que correspon a la diferncia entre el PIS i el valor estndard: EC = 31,78 30 = 1,78 I, finalment, es troba el llindar diferencial (UD) que en aquest mtode es considera la meitat () dels valors de lestmul de comparaci que corresponen al 25% i al 75%. Aquest valors es troben per interpolaci lineal, seguint el procs que abans sha realitzat: E = 35 + (40-35)(0,75-0,68)/(0,78-0,68) = 35 + 3,5 = 38,5 E = 25 + (30-25)(0,25-0,24)/(0,40-0,24) = 25 + 0,31 = 25,31 UD = (38-25,31) / 2 = 6,595
En algunes ocasions interessa conixer el UD superior i linferior per separat. En aquest cas es resta del valor de lestmul que correspon al percentatge de 75 i/o 25 el PIS (en valor absolut, no tenint en comte el signe). Per exemple UD superior = (E- PIS) = 38,5 31,78 = 6,22 UD inferior = (E - PIS) = 25,31 31,78 = 6,47

21

Iniciaci a la Psicofsica 2011

6.3.3.- Valoraci del mtode dels estmuls constants. Entre els aspectes positius de la metodologia psicofsica dels estmuls constants cal senyalar: la seva utilitat en diverses rees de recerca de la Psicologia amb les mesures dels llindars,del Pis i de lEC, aix com la precisi en la mesura. Per altra banda, es fcil demprar i facilita un cert nivell de motivaci davant la incertesa de lestmul que ser presentat al seguir una seqncia aleatria. Com a possibles inconvenients cal pensar en el temps que demana per realitzar completament tot el procs i la problemtica que planteja la resposta dubts en el cas de ser acceptada.

6.4.- Psicofsica discriminativa: Mtode de comparacions binaries Louis Leon Thurstone (1877-1955) es proposa construir escales psicolgiques, ja que la seva preocupaci s ampliar la psicofsica a aquelles dimensions psicolgiques que no tenen correlats fsics concrets. Per exemple latribut psicolgic de la preferncia esttica difcilment pot trobar una dimensi fsica que li correspongui directament. Es pot dir que Thurstone est interessat en crear escales de mesura datributs psicolgics (preferncies esttiques, actituds, etc) i a aquesta idea respon la metodologia que ell crea i desenvolupa. De fet no es pot determinar quin atribut fsic determina la preferncia esttica per una determinada pintura, o la actitud vers una raa o una nacionalitat, ja que probablement hi ha ms dun atribut que orienta la preferncia o determina lactitud. No es tracta, per tant, de trobar el llindar absolut o diferencial de la nostra sensaci respecta a la dimensi fsica, si no de com sordena i sescalona un atribut psicolgic. La fonamentaci matemtica i estadstica daquesta metodologia, tampoc sexplicitar ja que es deixa per un curs de Psicofsica, tal com sha fet amb els mtodes clssics de la psicofsica. El mtode ms conegut per establir una escala dun atribut psicolgic s el Mtode de comparacions binaries
22

Iniciaci a la Psicofsica 2011

El procediment consisteix en presentar dos estmuls a cada assaig i el participant ha respondre el que ms (o el que menys, segons en que consisteixi lexperincia). Els diferents parells destmuls shan de presentar aleatriament tant pel que fa a lordre seqencial com lordre de posici (primer o segon lloc) La quantitat de presentacions dependr del nombre de estmuls a escalonar i ser igual a n(n-1)/ 2
El segent exemple servir per aplicar el procediment. Es tracta de saber les preferncies per determinats gneres cinematogrfics: comdia, acci, terror, romntic, histric de 100 estudiants de Histria de lArt. La quantitat de parelles per comparar entre si seran: n(n-1) / 2 = (5 x 4) / 2= 10. Els 100 estudiants han fet les 10 comparacions una sola vegada. Per tant el nombre total de respostes es 1000 (100 estudiants, 10 presentacions cada un). La qesti plantejada s: Quin gnere cinematogrfic prefereix: Comdia Acci Comdia Terror Comdia Romntic Comdia Histric Acci Terror Acci Romntic Acci Histric Terror Romntic Terror Histric Romntic Histric Lordre de presentaci de les parelles de gnere cinematogrfic ser aleatria. Els resultats de la preferncia del parell correspon a la columna (s a dir, els participants han preferit el gnere comdia al dacci en 70 vegades de les 100 comparacions, i han preferit el gnere comdia al de terror en 60 vegades de les 100 comparacions, etc) i es presenten en la segent taula o matriu: Comdia Comdia Acci Terror Romntic Histric 70 60 90 95 315 Acci 30 40 70 90 230 Terror 40 60 80 90 270 Romntic 10 30 20 60 120 Histric 5 10 10 10 65

Les puntuacions directes dacord amb la justificaci estadstica cal convertir-les en la probabilitat de la preferncia del gnere cinematogrfic que figura en la columna amb referncia al de la fila, (en aquest cas s senzill de trobar la probabilitat, ja que cada casella correspon a 100 comparacions, per tant, 70 preferncies indiquen un 70%, 60 preferncies indicaran un 60 % etc.) tal com es presenta en la segent taula de probabilitats (percentatges):

23

Iniciaci a la Psicofsica 2011

Comdia Acci Terror Romntic Histric

Comdia 0,70 0,60 0,90 0,95

Acci 0,30 0,40 0,70 0,90

Terror 0,40 0,60 0,80 0,90

Romntic 0,10 0,30 0,20 0,60

Histric 0,05 0,10 0,10 0,10 -

Per ltim, cal transformar aquestes probabilitats en les corresponents puntuacions z, dacord amb el procs estadstic. En qualsevol manual destadstica es poden trobar les taules dequivalncies de puntuacions z que corresponen a la corba de normalitat i que permeten fer comparacions entre aquestes puntuacions. La segent taula correspon a les puntuacions z Comdia 0,524 0,253 1,282 1,645 3,704 0,7408 1,6332 Acci -0,524 -0,253 0,524 1,282 1,026 0,2058 1,0982 Terror -0,253 0,253 0,842 1,282 2,124 0,4248 1,3172 Romntic -1,282 -0,524 -0,842 0,253 -2,396 -0,4792 0,4132 Histric -1,645 -1,282 -1,282 -0,253 -4,460 -0,8924 0

Comdia Acci Terror Romntic Histric z z + 0,8924

Observant la taula es veu que el gnere cinematogrfic Comdia ha estat preferit en puntuacions z el 3,704; el gnere Acci 1,026, etc. Si aquests valors els dividim pel nombre destmuls que es comparaven (5 gneres cinematogrfics) es pot saber la preferncia real del gnere Comdia. La mitjana de z dona aquest valor, aix permet ordenar de major a menor la preferncia del gnere cinematogrfic que tenen els estudiants dArt a qui sels hi ha administrat la proba de comparacions binaries de Thurstone, que s la segent: Comdia, Terror, Acci, Romntic e Histric.

Si es vol evitar els nombres negatius i fer una presentaci ms entenedora solament amb nombres i valors positius, es pot fer una petita operaci matemtica que no canvia res: sumar a totes les mitjanes z el valor ms petit daquestes (en el cas de lexemple s -1,115) resultat que es troba en la darrere fila de la taula. Finalment amb aquest valors es pot fer una representaci grfica ben escalonada que indicar tamb les diferncies ms o menys grans entre una i altra preferncia de gnere cinematogrfic, tal com mostra la segent grfica:

Histric Romntic I I 0 0,4132

Acci Terror I I 1,0982 1,3172

Comdia I 1.6332

24

Iniciaci a la Psicofsica 2011

6.5.- La Psicofsica perceptiva: la presa de decisi.

Amb lobjectiu destablir una correcte relaci entre lestimulaci del mn fsic i la representaci que la persona es fa daquest mn fsic, la Psicofsica ha anat evolucionant i donant resposta a la problemtica que es presentava. Un daquests problemes s la variabilitat que existeix en les respostes que es dona a una estimulaci tant si es considera la variabilitat en un mateix subjecte com si es considera la de diferents subjectes o participants en una experimentaci. Sens dubte que els treballs de Wald (1947 i 1950) y Grenader (1950) realitzats sobre la teoria estadstica de la decisi, com els treballs dels ingeniers electrnics de la comunicaci Shannon (1948 i 1949) i altres han perms considerar i establir una diferencia entre la persona com: - a sensor (receptor destmuls) - a decisor (decideix si s un estmul)

i que Tanners i Swets (1964, 1966 i 1974) ho apliquessin a la Psicologia emfasitzant la existncia de variables cognitives que actuen de forma independent de la capacitat del subjecte en percebre estmuls.

La idea fonamental consisteix en que tota estimulaci que es rebuda per una persona est sempre acompanyada de soroll, s a dir no arriba mai ella sola (a ms del soroll extern i del mn fsic hi ha el soroll de les experincies, motivacions, actituds, predisposicions del receptor), aix fa que el receptor hagi de prendre una decisi. Aquesta dependr sempre de criteris que seran xplicits o implcits, i de les condicions en que es trobi el receptor. Es pot establir una matriu de decisi com la segent: Presncia de soroll ms estimulaci Resposta positiva a que hi ha senyal Resposta negativa a Resposta correcte Presncia de solament soroll Resposta errnia

Resposta errnia

Resposta correcta
25

Iniciaci a la Psicofsica 2011

que hi ha senyal La matriu permet realitzat els clculs matemtics pertinents per interpretar els resultats obtinguts. Aix, per exemple, no s el mateix que la persona que participa en lexperiment conegui que el 70 % de les vegades que rebi lestimulaci ser estimulaci ms soroll, que si sap que solament hi haur senyal o estimulaci el 30 %. Aquest coneixement segur que canvia la taxa de respostes positives en un sentit o altra. Un altra exemple de la vida quotidiana: el metge que ha de diagnosticar una malaltia o prendre la decisi sobre una intervenci quirrgica, segur que prendr una decisi o altra segons lexperincia que tingui, el coneixement del pacient (o fins i tot ledat), etc. Evidentment, en aquest i altres casos la decisi a prendre ser feta ms o menys fcilment en un sentit o en un altra, pensant en el risc que es corre o el possible guany o prdua que es derivaran segons la decisi presa. Pensis que fins i tot la conducta de lexperimentador pot influir en que la persona que participa en lexperincia modifiqui el seu criteri al llarg de la mateixa, o el mateix cansament que provoca la proba al ser excessivament llarga pot fer canviar el criteri per decidir si lestimulaci est present juntament amb el soroll o est absent. Es deixa per un curs ms avanat aprofundir en els coneixements que dona la Psicofsica i les seves aplicacions als diferents mbits de treball i estudi de la Psicologia.

Bellaterra 9 de gener de 2012

26