Está en la página 1de 16

Introducci

Desprs de nombrosos intents, aquest any sha aconseguit unir els dos grans sistemes de la zona a travs de una nova galeria que connecta la galeria Blaf a la Torca de Bernalln amb la galeria del Minotaure a la Cueva de Los Moros. El sistema resultant ha estat batejat com a Sistema del Alto del Tejuelo, en el moment de la uni te 77.500 m de recorregut, fet que el converteix en el ms extens de Cantabria i el segon de lEstat Espanyol. De les seves 7 boques la ms alta es la LM-7 (928 m.), el punt ms baix es troba al Rio Eulogio a la Torca de la Canal a -619 m. Les possibilitats dampliaci daquest sistema son encara fora importants, primer per la quantitat de galeries que queden per explorar i segon per el seguit de grans cavitats al voltant del sistema que a bon segur en formen part i que sols en queda trobar-ne la uni. En aquestes dues tasques estem treballant, duna part tenim la Torca de las Yeguas (1400, 220) a tan sols 50 metres de la Torca del Cotero, tamb tenim el Sumidero de Calleja Lavalle (2414, -370) envoltada de les noves galeries de la Torca de Bernalln. A lexterior, hem continuat les prospeccions a les subzones de Calles i Canal del Haya. Durant aquestes prospeccions shan localitzat 9 noves cavitats, de les quals shan explorat 7. Tamb hem seguit les exploracions a les galeries del BU-141, Torca del Cotero. Enguany hem passat dels 9000 metres de recorregut als vora de 9890 en lactual. Les descripcions que apareixen en aquestes memries, sn de les exploracions dutes a terme fins al dia 5 de Novembre de 2006. Posteriors exploracions fins a final dany seran incloses a les properes memries.

Mapa de situaci de cavitats explorades a la campanya dexploraci 2006

BU-141/BU-144 Torca del Cotero


Sistema Alto del Tejuelo
Situaci: Hoyo Justo , Bustablado, Arredondo (Cantbria) BU-141 BU-144 X 445.590 X 445.710 Y 4.790.825 Y 4.790.875 Z 710m Z 695m Data descobriment: 01-11-1999 Data connexi al sistema: 07-12-2002 Recorregut cavitat: 9890 metres Desnivell mxim cavitat: 299 metres Recorregut sistema: 77.550 metres

Histria: El 30 d0ctubre de 1999, durant una prospecci a una zona coneguda danteriors campanyes, ens endinsem a la garma coneguda com Hoyo Justo i localitzem diversos pous, un dells duns 10m de dimetre. Es retorna el 7 de desembre per descendir el pou que resulta ser de 80m de profunditat i una secci de 15 x 5 m. A la base es troba una galeria duns 20m damplada i 300m de recorregut, fet fora inslit a aquestes alades dins del masss en estudi, solament es repeteix a la Torca de las Yeguas, situada a pocs metres de distancia. Durant el 2000 i el 2001, sexploren diversos ramals, per cap continuaci evident. Descendint per la BU-144, un avenc a pocs metres de la BU-141, es va a parar de nou a la galeria principal de la BU-141. Finalment el 15 de juny del 2002, es troba un pas que desprs de baixar 80 m de desnivell des de la Galeria Carme, ens porta a un nou nivell de galeries. Hi ha diverses continuacions que ens fan sumar recorregut rpidament. El 17 dAgost del 2002 descendim el Pou de fang i ens trobem un tercer nivell de galeries aquest cop de dimensions considerables, daltra banda, habitual a aquest nivell. Per acabar dafegir importncia a aquesta cavitat, el 7 de desembre del 2002, aconseguim la uni de la Galeria Inferior amb La Rampa de la Cueva de los Moros (BU-111). Durant el 2003, sexploren altres ramals del segon i tercer nivell fins a sumar els actuals 7500 metres de recorregut. En la campanya del 2004, sexplora el nivell de la Sala de Dalt descobert a finals de lanterior campanya. Aquest nivell resulta ser molt catic amb infinitat de sales. Tamb es fan escalades a diferents punts de la cavitat per intentar la connexi amb el sistema Bernallan-El Canto Encaramado. A nivell logstic es trasllada el bivac de la Galeria Bustablado a la Galeria Inferior, donat que la majoria de treballs estan en aquest nivell. En el transcurs del 2005, sexplora un nou ramal a la Galeria Inferior, lanomenem Galeria dels Cidaris. Es fa una nova escalada al Meandre del estripamonos, arribant a una repisa don surten noves incgnites. Es topografia una galeria ascendent a mig Passam.

Meandre Estripamonos Aquest meandre ascendent, discorre en direcci Sud-oest apropant-se a les galeries de la LM7. Degut a la proximitat amb aquesta cavitat hi hem dedicat molts desforos. En anteriors campanyes, desprs de diverses escalades seguint el curs del meandre, accedim a una sala situada a la vertical del meandre. Explorem diversos pous que ens tornen a el meandre estripamonos. Travessant el meandre hi ha una galeria que no sembla tenir relaci amb el meandre. Fem un nou passam per accedir a la galeria penjada. Aquesta es una important fractura duns 3-4 metres dample, que remunta durant uns 25 metres fins que queda tancada per una xemeneia. Iniciem lescalada daquesta xemeneia. A mitja escalada hem de abandonar per manca de temps.

Galeria de la Vall dAndorra Descobrim aquesta galeria en superar una nova escalada de 20 metres per damunt de la Escalada dels DBz (E15 + E14). Aquesta nova escalada es va fer en dos trams degut a que shavia de superar un desnivell vertical i posteriorment fer un complicat passam per accedir a laltre costat dun important pou. La galeria pren direcci NE, es a dir torna cap a la galeria Inferior per damunt de la Galeria del meandre, acabant per sobre del pou de la Sala del Goteig. Aquesta galeria comena ascendint rpidament per rampes de fang fins a trobar un canvi de direcci sobtat. En aquest punt, hi han diversos pous i dos nivells de galeries. Prenem de nou la galeria principal, aquest cop en baixada fins a uns ressalts on cal corda per baixar (P9). A baix la galeria es horitzontal i cada cop ms petita fins a trobar un pas on cal anar estirats durant uns 6 metres. Superat aquest, la galeria torna a agafar les anteriors dimensions i trobem nombroses formacions. Primer cal superar un ressalt en baixada i immediatament iniciar una escalada fins a una finestra penjada a uns 8 metres. Desprs daquesta finestra la galeria comena una rampa constant fins a una finestra en un pou. Aquest pou te forma allargada i est fora tapat de blocs. En baixada podem recrrer 14 metres verticals. Malgrat que hi ha corrent daire en tota la galeria, aquesta es perd en el pou final. No arribem a veure cap possibilitat de superar el tap de blocs en el seu fons, aix doncs es possible que la corrent vagi pou amunt. En una segona exploraci davallem els pous del tram mig de la galeria. Tots son descassa importncia. Topografia:

Sala de Dalt, Sala Sabadell i Sala de les Estalagmites Ens calien descartar diverses incgnites en aquesta Sala. Duna banda un important meandre tot just a la entrada de la Sala. Aquest dona una volta i retorna a la rampa de blocs que utilitzem per accedir a la Sala de Dalt. Tamb descendim un pou al bell mig de la Sala Sabadell. Aquest descendeix 15 metres. No te continuaci.

A la Sala de les Estalagmites, tornem a la escalada iniciada lany anterior. No aconseguim forar el pas del meandre penjat i ho deixem per properes ocasions. Galeries i Sales del Alt Maresme En un lateral de la Sala del Pavo localitzem una nova sala amb diverses continuacions. Duna banda uns tubs amb corrent daire que ens duen a la part coneguda del Pas del Aire. Cap al Nord la sala sextn en un seguit de terrasses formades per el despreniment del sostre. El conjunt es fora gran tot i que no es apreciable degut a els canvis de desnivell, on el cantell de les terrasses entra en contacte amb el sostre. Al mig de la primera Sala, entre blocs, accedim a uns pous que queden taponats per sediments de fang desprs 20 metres de baixada. En el fons dun daquests pous sha format un llac (pou del Llac). Per sobre daquest llac una galeria fora colmatada de fang remunta en sentit Nord durant uns 20 metres. Retornarem a un repl des don sinicia una altre galeria, aquest cop en direcci Est . Als pocs metres aquesta queda reduda a un tub duns 25 cm de dimetre. Per sort es tracta de un tap de fang i pedres que espot desobstruir fcilment. A laltre costat la galeria seixampla permeten caminar cmodament. Rpidament trobem un petit ressalt, al fons del qual i provenint del sentit contrari del avanament hi trobem un fil daigua. Aquesta aigua es perd per una fractura impracticable. Per damunt i mitjanant una curta escalada accedim a la continuaci de la galeria original, remuntem uns 20 metres ms fins a un cul de sac don per una banda hi trobem una exigua xemeneia i per laltre un meandre fora estret que retorna cap on venim. La resta de pous baixats no tenen cap continuaci. Malgrat tot, a aquesta sala encara queden alguns pous pendents de baixar. Deixem la primera Sala en direcci Nord i accedim a la primera terrassa. en aquesta no hi apreciem cap continuaci i pugem a la segona on el sostre es ple de xemeneies de grans dimensions. A lextrem Oest daquesta segona terrassa, hi finalitza una galeria. Les topografies situen aquesta segona terrassa molt a prop de una branca descendent que hi ha desprs de les portes del Infern. Malgrat els esforos no hem trobat un pas practicable, aquest ens reduiria el temps daccs i evitaria molts metres de corda per arribar als nivells inferiors des del nivell mig. Explorem aquesta galeria en direcci ascendent. Aquesta remunta molt vertical, hem de grimpar algunes verticals per continuar. De cop el que era una galeria clara, passa a ser una fractura de despreniment quasi vertical. Ascendim per aquesta fractura fins que els blocs ens ho permeten. En aquest punt ms alt, ens trobem a prop de la Sala de Dalt

Galeria del Cidaris Galeria en direcci Nord que surt de prop del caos de blocs de la Galeria Inferior. Al principi la galeria es una fractura duns 2 metres damplada mitja, lalada es duns 5 metres. A 20 metres del inici hi ha un pou cec a mitja galeria, seguint galeria endavant a 50 metres del inici, hi ha un petit ramal ascendent a la dreta, aquest es pina als 16 metres de recorregut. A la mateixa alada del ramal, la galeria sesfondra i seixampla formant una petita sala de 8 metres de dimetre. En un lateral de la sala, hi ha in pou de 10m que duu a una altre sala de 15 x 6 metres. Hi han dos pous, un fssil i un actiu. Descendim per el fssil i trobem una altra sala idntica a la que hem deixat ms amunt. Des daquesta nova sala surt un meandre descendent ple de excntriques. Desprs de recorre 30 metres daquest meandre, trobem que algunes formacions tapen la continuaci Tornarem en properes campanyes per forar aquest pas.

Topografia:

Torca de Bernallan, LM-7


Fem una entrada a aquesta cavitat amb el SECJA dAlcobendas i el WOM de Blgica a finals de Juliol amb lobjectiu de explorar conjuntament les noves galeries de la Blaf descobertes per el SECJA. Aquest grup creu que en les noves galeries descobertes estan molt a prop de les Galeries de La Cueva de los Moros i ens convida a participar de les exploracions per tal que ho confirmem i els informem si arribat el cas accedim a una part ja coneguda per nosaltres. En descendir un pou ens trobem al final de les Galeries del Minotaure a la Cueva de Los Moros efectuant aix la uni de ambdues cavitats. La nova galeria es bateja com Galeria Teseo

CA-16
Situaci: Bustablado, Arredondo (Cantbria) X 447.680 Y 4.789.991 Z 817 m Data descobriment: 12-10-2006 Data ltima exploraci: 12-10-2006 Recorregut cavitat: 20 metres Desnivell mxim cavitat: - 20 metres Descripci: Boca de 5 x 2.5m. Pou nic de 20 metres de fondria.

CA-18
Situaci: Bustablado, Arredondo (Cantbria) X 444.845 Y 4.790.942 Z 634m Data descobriment: 25-03-2005 Data ltima exploraci: 25-03-2005 Recorregut cavitat: 50 metres Desnivell mxim cavitat: - 43 metres Descripci: Cavitat situada en un bosc. Lentrada sn dues boques que als 10 metres sajunten per formar un pou nic. Als -30 m, el pou es bifurca, en un ramal cec de 5 metres de fondria i un altre que baixa 13 metres ms fins a una estretor que caldr desobstruir. Saprecia corrent daire a la estretor final. Retornem a aquest punt per fer la desobstrucci, es veu que els blocs que tapen la continuaci alhora estan aguantant altres blocs situats ms amunt, malgrat tot es retiren nombrosos blocs per comprovar la compactaci dels superiors. Efectivament els blocs superiors sensorren. Deixem lexploraci en aquest punt per el perill que suposa. Topografia:

CA-19 Torca de las Cadigueras


Situaci: Bustablado, Arredondo (Cantbria) X 447.891 Y 4.790.153 Z 771m Data descobriment: 12-10-2006 Data ltima exploraci: 14-10-2006 Recorregut cavitat: 119 metres Desnivell mxim cavitat: - 74 metres Descripci: Situada en un pendent, sota un aflorament de roca. La boca estava tapada per els pastors. El propietari de la finca de las Cadigueras ens indic la seva localitzaci. Segons ell, a lhivern, quan neva, al voltant de la cavitat no qualla la neu, aix es degut a que en poques fredes expulsa aire calent. El primer pou es pot descendir en oposici, seguidament ve una rampa de fang que duu a un pou de 17metres. Una nova rampa ens duu a un pou de 44 metres a la base del qual hi han dos passos molt estrets que caldrien ser eixamplats. No notem corrent daire en aquestes estretors per tant no trobem justificat perdre temps de moment, tenim pendent de tornar a aquest punt a lestiu quan el flux daire es ms evident i valorar si cal picar. A uns 15 metres del punt ms baix hi han dues finestres. Hi accedim mitjanant un pndol. La finestra superior remunta fins a la base dun pou. La inferior es un pou de 12 metres amb dues finestres ms al costat contrari de on baixem. Laccs a aquestes finestres es veu fora complicat i decidim tornar-hi a lestiu per comprovar-ne la corrent daire en el accs al pou de 12.

Topografia:

CL-306
Situaci: Bustablado, Arredondo (Cantbria) X 444.4495 Y 4.790.502 Z 829m Data descobriment: Data ltima exploraci: Recorregut cavitat: Desnivell mxim cavitat: Descripci: Cavitat localitzada en anteriors campanyes. Es una fractura a un lateral duna important dolina. La cavitat comena amb una curta rampa que ens aboca a un pou de 20 m de fondria. Al seu fons hi ha un pas parcialment tapat per fang i pedres on intum una feble corrent daire. Iniciem la desobstrucci, desprs de destapar uns 50 cm veiem que la obstrucci es fora important i ho deixem. Topografia:

26-03-2005 21-07-2006 30 metres - 20.5 metres

CL-308
Situaci: Bustablado, Arredondo (Cantbria) X 444.502 Y 4.790.504 Z 812m Data descobriment: 21-07-2006 Data ltima exploraci: 21-07-2006 Recorregut cavitat: 20 metres Desnivell mxim cavitat: -14 metres Descripci: Dos pous comunicats en el seu fons dins duna dolina amb parets verticals. Per accedir a la cavitat cal baixar amb corda al fons de la dolina. Topografia:

CL-309
Situaci: Bustablado, Arredondo (Cantbria) X 444.515 Y 4.790.518 Z 805 m Data descobriment: 21-07-2006 Data ltima exploraci: 21-07-2006 Recorregut cavitat: 30 metres Desnivell mxim cavitat: - 21 metres Descripci: Fractura en mig de dues dolines. Accs a la capalera per la mateixa dolina que la CL-308. Topografia: