1.

TREBALL COOPERATIU

El mètode de treball que varem seguir per desenvolupar la tasca en el taller

de diversitat i interculturalitat refent al TDAH (Trastorn d'origen
neurobiològic de caràcter hereditari, Barkley,1999) va ser el del treball
cooperatiu. Aquest mètode consisteix en fer que els alumnes, no només
col·laborin entre ells per obtenir un resultat manant-los una tasca grupal,
sinó que els fa responsables, també individualment, d'una tasca específica
sense la qual el seu grup no podria obtenir un resultat grupal i final
acceptable.

En altres paraules, es tracta de fer que cadascun dels alumnes tinguin una
tasca dins del seu grup evitant així que els alumnes que potser col·laborarien
mínimament en una activitat merament colaborativa, participin activament
en el desenvolupament de la mateixa.

Per exemple, podríem aplicar aquest mètode en una activitat a l'aula

d'anglès. Faríem grups de entre quatre i cinc alumnes i els assignaríem un
numero de 1 al 5 a cada alumne dins de cada grup. Els entregaríem un paper
a cada alumne en el qual poden llegir una pregunta. Preguntes diferents però
que obtenint les respostes podríem confeccionar una historia, la qual ells ja
coneixen, per exemple, per treballar la comprensió lectora.

Un cop fet això faríem que els alumnes amb els mateixos números
s'agrupessin, tots els alumnes amb el número 1 serien un nou grup, tots els
alumnes amb el número 2 serien un altre grup i així amb tots.

Un cop estan agrupats d'aquesta manera, se'ls demanaria que contestessin

aquesta pregunta segons la historia que han llegit. Quan ja hagin fet això,
els alumnes tornarien al seu grup d'origen i explicarien als seus companys
quina pregunta tenien i quina resposta han acordat amb el seu "segon" grup,
fent així que tots els alumnes participin i tinguin una responsabilitat.
El resultat seria l'explicació dels fets més importants d'una historia que
prèviament han llegit.

En el cas de l'aprenentatge de la llengua anglesa, aquesta activitat

treballaria no tan sols la comprensió lectora, sinó també l'expressió escrita
i l'expressió oral. A més a més, aquest mètode ens permet treballar altres
aspectes que no tan sols es concreten en l'àrea de llengües estrangeres,
 com ara el treball en grup fent que els alumnes se sentin responsables i
indispensables per l’elaboració d’una tasca final i col·lectiva (en petit grup).

Us presento aquest esquema per tal que la meva explicació sigui més gràfica
i clara visualment:

Pas 1: Fem grups heterogenis i assignem un número a cada alumne del grup.
També els donem una pregunta diferent a cada alumne en referència a una
historia.

1) Who are the main

characters of the story?
What are their names?
3) What do Mark and Sarah
do to solve their problem? 2) What’s the problem Mark
ALUMNE 2 and Sarah have?

ALUMNE 1
ALUMNE 3

GRUP A

ALUMNE 4
ALUMNE 5

4) Who is Miss Smith?

5) Do they find Bobby (their How is she? Where does
lost dog)? she live?
Pas 2: Agrupariem els alumnes que tenen les mateixes preguntes per tal que
les contestin.

GRUP A GRUP B GRUP C GRUP D

ALUMNE 2 ALUMNE 2 ALUMNE 2 ALUMNE 2

1) Who are the main

characters of the story?
What are their names?

The main characters of the story are two kids who live in
Barcelona. Their names are Mark and Sarah.
 Pas 3: Els alumnes tornarien al seu grup d’origen i compartirien la informació
obtinguda per tal de elaborar la tasca:

1) Who are the main

characters of the story?
What are their names?

The main characters of the

story are two kids who live in
Barcelona. Their names are 2) What’s the problem
Mark and Sarah. Mark and Sarah have?

Their dog Bobby is lost.

3) What do Mark and Sarah’s mum left the door
Sarah do to solve openened by mistake and
their problem? ALUMNE 2 he run after a butterfly.

They walk for hours, ALUMNE 1

ask everyone if they ALUMNE 3
have seen Bobby and
finally they ask Miss GRUP A
Smith.
ALUMNE 4
ALUMNE 5

5) Do they find Bobby (their 4) Who is Miss Smith?

lost dog)? Was Bobby fine? How is she? Where does
Are Mark and Sarah happy? she live?

Yes, with Miss Smith’s help She’s an old woman who

they find Bobby. He was lives in a little forest very
sleeping peacefully under a close to Barcelona city.
tree! Mark and Sarah are
very happy then.
Final task expected:

Mark and Sarah are two kids who live in Barcelona city. They have a dog
called Bobby. One day, Sarah’s mum forgets to close door and Bobby runs
after a butterfly. Sarah and Mark have a problem, they have to find Bobby.
They ask everyone if they have seen Bobby. A woman who lives in a forest
close to Barcelona, Miss Smith, helps them to find Bobby. Finally, they find
Bobby sleeping peacefully under a tree. Mark and Sarah are very happy.

Aquesta tasca, s’hauria d’adaptar al grup i al nivell. També es podrien fer

varies versions, per exemple els alumnes escolten la historia mitjançant el
cd (historia introductoria d’un tema), o el mestre els hi podria llegir una
part d’un llibret curt. També es podria fer a partir d’un text escrit o
simplement relatant una activitat/taller que hagin fet abans els alumnes
(“Pasos per plantar una llavor” – interdisciplinaritat amb l’àrea de
coneixement del medi).

2.ORIENTACIONS A UN MESTRE QUE TÉ UN ALUMNE AMB TDAH

Un mestre que té un alumne amb TDAH a l'aula hauria de considerar varies

qüestions a l'hora de desenvolupar la seva tasca docent.

Metodologia:

Com donar les classes?

El mestre ha de de fer que l'alumne en qüestió s'impliqui fent-li preguntes

per tal d'assegurar-se que entén el que s'està explicant. Ha de combinar
diferents dinàmiques i que siguin de curta durada. Ha de ser conscient dels
moments en el que l'alumne està atent i concentrat i aprofitar-los. També
ha de crear i/o utilitzar material atractiu que capti l'atenció d'aquest
alumne i proposar-li aprenentatges significatius propers al seu entorn.
Com explicar els continguts?
El mestre haurà de prioritzar continguts amb aquest tipus d'alumnes i donar
més importància a aquells que són bàsics. També plantejarà un baix nivell
d'abstracció i pujar-lo segons el desenvolupament de l'alumne. Alhora,
haurà de captar els moments en que l'alumne mostra màxima atenció per tal
de fer el procés d'ensenyament-aprenentatge més efectiu.

La importància de l'assignació d'un càrrec.

Es convenient que aquests alumnes tinguin una responsabilitat dins del grup i
a l'aula. El mestre pot donar-li un càrrec o crear una llibreta personal on
l'alumne pugui anotar el que vulgui i pugui expressar-se (emocions,
sentiments, preocupacions...)

Comportament:

El mestre haurà de supervisar aquest alumne constantment. Un bon mètode

pot ser la confecció d'una graella de seguiment per tal de millorar
l'autoestima, plantejant-li metes simples, com per exemple l'organització
del material, el respecte pel torn de paraula, etc.. Es podria gestionar
mitjançant gomets o punts. És, per una altra banda, imprescindible una bona
comunicació amb la família per tal que aquestes estratègies donin fruit.
A més a més, el mestre hauria de fer tutories individualitzades i una bona
manera de fer-ho seria les tutories en moviment. És a dir, passejar per
l'escola amb l'alumne. Així l'alumne se sentiria més relaxat i no es
concentraria amb el fet de fer una tutoria.
Podríem resumir ees eines bàsiques pel control del comportament en:
-graella de seguiment
-estímuls-resposta (per exemple, fer un dibuix quan està molt nerviós)
-treballar el posar-se en la pell de l'altre
-dinàmiques de grup

Autoestima:

Predisposició per part del mestre

És important ser pacient i treballar molt el reforç positiu. Valorar i aplicar

l'aprenentatge significatiu. Mantenir una bona comunicació i atendre aquest
alumne amb constància i continuïtat. Alhora, el mestre ha de ser capaç, un
cop conegui a l'alumne, d'anticipar-se a les respostes/reaccions que puguin
esdevenir.
Algunes propostes per treballar l'autoestima, són: posar un racó a l'aula per
aquest alumne, treballar majoritàriament en petit grup o en parelles i,
sobretot, l'ús variat de dinàmiques de grup que afavoreixin l'aprenentatge,
l'autoestima del alumne fent així que el grup respongui positivament.

Podríem dir que els punts claus per a la millora de l'autoestima i el bon
comportament en general serien el reforç positiu, l'atenció per part del
mestre i la qualitat i varietat de les dinàmiques de grup aplicades a l'aula.

Orientacions davant de situacions concretes:

Si l'alumne s'aixeca molt sovint, el mestre s'ha de mantenir ferm i fer

entendre a l'alumne que no pot fer el que vol. No obstant, el mestre podria
donar-li un càrrec que el permetés aixecar-se de tant en tant sempre i quan
els altres alumnes siguin conscients de la situació i no la vegin com una
desigualtat sinó com una manera de conviure millor entre tots.

Si l'alumne interromp la classe constantment, la millor estratègia és el

diàleg. Fer conscient a aquest alumne que ho fa i fent-li veure que no és
correcte que ho faci, amb fermesa però sempre evitant els crits o la
agressivitat verbal.

Si molesta molt als companys, se l'hauria de seure sol. No obstant,s'ha de

parlar amb ell i fer-li entendre que no és el que volem, que simplement
durant aquell dia o estona ha de seure sol ja que cap company vol estar amb
ell. És important però, que sigui Clar que no és una situació permanent i no
forma part d'un càstig, sinó una conseqüència normal al seu comportament.
Fer-lo pensar llavors en el que poden sentir els altres quan ell/ella es
comporta així.

En cas que aquest alumne perdi el control, que comenci a cridar

excessivament, el mestre haurà de treure l'alumne de l'aula i ràpidament
portar-lo a un altre lloc on l'alumne canvi d'ambient. En el cas de alta
agressivitat per part de l'alumne, es passaria fer una contenció física i
ràpidament fer a un altre alumne cridar a un altre mestre.