CAL MANDRI

La torre de Cal Mandri queda ubicada a la finca del 173 del carrer major. Va ser acabada el 1913
sobre els fonaments de lantiga masia dels Mandri (nmero 35, i desprs 71, del carrer dels
Caputxins Vells). Larquitecte Enric Sagnier i Villavecchia la va dissenyar a lestil neo-
modernista. Del mateix estil neo-modernista, per exemple, que la torre de lempresa vitivincola
dels ltims tsars a Moldvia (a Purcari) -veure foto ms endavant-.

A finals dels segle XVIII, un Mandri feia testament a Nova Orleans (Estats Units), tot i deixant en
herncia aquesta finca de Sarri amb el seu mas. Aix era el mateix any del gran incendi (1794) que
destru gaireb la totalitat del barri francs (Jefferson) de cases de fusta, prop la catedral. Aleshores
Nova Orleans era ja territori espanyol (des de 1763, pel tractat de Paris). Aquest Mandri estava
domiciliat al Saint Louis Street, nmero 24. (Finca marcada en vermell, sobre la base del
Robinson Atlas, de 1883). Aix era a tocar lactual Cort Suprema de Louisiana, la magnfica seu
de la qual va ser edificada de bell nou el 1908 (ja essent territori dels Estats Units, desprs del darrer
perode francs 1801-1803,), un cop enderrocades les illes 39 i 40.

Durant els segles XVIII i XIX, lestabilitat social era molt precria a Sarri. Ms dun cop, bisbes i
daltres personalitats hagueren de fugir de les finques de la zona per passadissos secrets, o amagar-
se en tnels o mines.

El matrimoni que erig la torre (Francisco de Paula Mandri Dezo i Josefa Rosell Bages) no
tingueren descendncia directa. Francisco Mandri i Castellet havia comprat, el 1855, la finca, que
actualment correspon als nmeros 173 i 175 del carrer major, als hereus de Mariano Ribas i Aymar,
residents a Nova Orleans, i descendents del gendre del Mandri de 1794. La descendncia actual a
Louisiana deu dur el cognom de Lesseps.

El senyor Francisco Mandri Dezo figura com a un dels primers socis de lAteneu Catal (1865), i
tamb com a padr dels Jocs Florals de 1880, o dalguna ordenaci sacerdotal (1876, Calella de la
Costa). Es feia, doncs, amb els protagonistes de la Renaixena i el clergat ms preeminent. Afill
una neboda (Francisca Mandri Salabert), que tingu tres filles (Mart Mandri), que eren ntes,
doncs, del senyor Mandri. Una de les filles era sorda, i destil de vida molt lliberal. Es divorci.
Laltra filla (Rosario) es cas amb en Beltrn i Ribera, pintor bohemi, i germ dun advocat; i la
tercera filla (Soledad) tamb es cas amb el mateix pintor, un cop morta la Rosario, sa germana. El
pintor Joan Beltrn i Ribera mor el 28 de desembre del 1954 (als 43 anys), a la casa del carrer del
Salvador Mundi, n 3. Deix 4 fills (besnts del senyor Mandri): Maria dels ngels, Roser, Josep,
i Maria Francesca Beltrn Mart.

Al jard de Cal Mandri de Sarri hi ha, apart les figures religioses, emblemes de la maoneria. s de
suposar, doncs, que el senyor Mandri simpatitzs amb la francmaoneria. El 1950, els Beltrn
vengueren la finca a C. Mas Golferichs, qui va fer modificar lestructura interna de la casa per
larquitecte Riera Clariana, allargant-se les obres fins 1952. Es va dividir la casa en cinc habitatges,
i una finestra rodona de la faana es va fer quadrada. El pis superior, que eren les golfes i safareigs,
es va habilitar per a fer-hi dos habitatges.

Actualment ledifici est emparat per lajuntament de Barcelona com a casa catalogada, amb
menci especial a la torratxa, balcons, tribuna i murada de pedra (de Montjuc). No es pot tocar res
de lestructura interna (tot i que en algunes zones no s pas loriginal de larquitecte Sagnier).
Alguns interiors sn estucats (guix planxat amb alguns motius de flor de lis) i amb sostres a biga
descoberta decorats amb creus florejades i daltres emblemes florals com ara la flor de lis. La
faana blanquinosa t esgrafiats en sanefa de color verd clar sobre els balcons i finestres. El balc
principal de pedra cont ornaments esculpits a la pedra representant fulles de roure (Quercus petrae
var. platyphylla) amb aglans. El decorador Jov es va inspirar en dibuixos de llibres, no del natural,
a lhora de dissenyar-les.

La teulada de la torratxa (amb teules roges i verdes) es va refer el 1997. Del temps en que el bisbe
Torras i Bages hi vivia, es va conservar molts anys el costum de deixar beure aigua duna font
dalabastre a qui vols o en demans, a lentrada principal de la planta baixa. Potser sallarg fins
1965. Ara, per, lentrada principal on era la font ja no se sol obrir degut a alguns episodis
dincivisme dirigits des de Frana.

El repartiment dels jardins a la zona de Cal Mandri (carrer major de Sarri, 173) s irregular o
intricat. La finca a tocar, pel cant de baix, el carrer major (169), era del naturalista Martorell i
Pea, des de 1862. La va comprar a en Jaume Busquets Molins i Fatj, propietari domiciliat a
Valldoreix. (Abans del 1936, aquesta part de la finca original del Mas Ram va passar a les
Caputxines, i, desprs de la guerra, a les Missioneres Claretianes). Les dues cases (Cal Mandri i Cal
Busquets) havien format un sol habitatge en algun temps remot anterior al segle XVIII, potser des
del segle XII o fins i tot des dabans. Les dues cases tenien la paret comuna prima (1/5 m), amb
alguna porta de comunicaci interna, mentre que les parets mestres eren de m de gruix, o una
mica ms. La casa comuna es coneixia com a Mas Ram i desprs, com a Mas Oriol; i encara
desprs com a Mas Castell. El terreny de la finca, al segle XIV, tenia 2.5 mujades i 53 destres (o
sigui, unes 1,25 Ha). Segurament era a finals del segle XIII quan pass de la vescomtessa de
Coharans a Joan Lleonard i Astorga. Ja al segle XIV (segons escriptura del notari barcelon Antoni
Sapana, del 20 dabril de 1383) pass, daquest, a Pere des Ram. I, daquest, al seu fill Peric des
Ram (1383). A mitjans del segle XVIII pertanyia a Pau Castell Modolell. Les cavallerisses eren, a
finals del segle XIX, a la banda de baix de lactual carrer Nou de Santa Eullia, cap al mig (n 4-8).
All encara es pot apreciar lestil renaixentista isabel, amb portes amb llinda poc arquejada i
algunes finestres allargades de llinda horitzontal que caracteritzava tamb lantic edifici dels Mandri
(segons foto de larxiu Jover). La antiga finca al segle XVIII comprenia els nmeros actuals 169-
171/173/175/177 del carrer major i els esmentats 4-8 del carrer Nou de Santa Eullia (almenys).
El jard (al darrere), a primers del segle XX, era tot un referent, ja que deien que sassemblava al de
Versalles. Es regava amb laigua de tres o quatre mines diferents (dues de Cal Canut, la mina
Borrs o Mina Vella o de Can Llad, i la del pant de Vallvidrera). Hi havia plantats alguns arbres
des del 1800: dues alzines, una servera (tallada cap el 1965) i un cedre. El decorador Jov, pare de
lhistoriador sarrianenc Jordi Jov i Permanyer, havia dissenyat el nou jard, just abans de 1913, tot
i imitant lestil den Rubi i Tudur.

Abans de la guerra del 1936, el jardiner que tenia cura del jard dels Mandri es deia Cndido. En
aquella poca prebllica, al gos de la casa li deien Tucqui. Li succe el Pip, qui mor atropellat pel
tramvia que pujava pel carrer major, poc desprs dacabada la guerra. Al jard hi havia necs, oques,
peons reials, i fins i tot simis. Per el personatge ms fams que habit la casa fou el bisbe Josep
Torras i Bages (1916). (Imatge a la dreta).

Era cos de la senyora Mandri, i passava temporades a la casa. Quan va

publicar la Tradici Catalana (1892/1905) encara noms hi havia el
mas antic dels Mandri al carrer major. Una frase que podria resumir
aquella obra literria/sociolgica, deixant apart la famosa de
Catalunya ser cristiana o no ser seria aquesta: "Catalunya la va fer
Du, no lhan feta els homes: els homes sols poden desfer-la; si
lesperit de la ptria viu, tindrem ptria: si mor, morir ella mateixa".
O aquesta altra: "Els organismes poltics, els Estats, es fan i desfan
segons les circumstncies, fins se'ls constitueix en congressos
diplomtics, per la qual cosa llur duraci s sempre limitada". Era acrrim defensor de les tradicions
pures catalanes com ara la sardana, els castellers i la can cantada en catal. En canvi, considerava
execrable la invasi cultural castellana a Catalunya i en especial les canons lriques de moda i
lespectacle de la matana dels toros a la plaa de toros.

Als baixos de la nova torre hi havia un oratori on solia resar el senyor bisbe els darrers anys de la
seva vida. El mobiliari de loratori va ser cedit el 1981 a lesglsia parroquial de Sant Bartomeu de
la Quadra, prop de Molins de Rei. Per altra banda, al jard de Cal Mandri encara hi ha una capella
(fora de servei), a lestil dels mnims, sota ladvocaci de Sant Francesc de Paula. En teoria, Sant
Francesc de Paula t la virtut datorgar fills barons a qui no en t i en desitja, per, en el cas del
senyor Mandri, sembla ser que aix va fallar. Al segle XV, ben extraordinria va ser la vida del
sant, si fem cas de les hagiografies i llegendes. Una escena representada al frontispici sobre la porta
dentrada a la capella del jard recorda que el sant, acompanyat de dos frares ms, creu lestret de
Messina entre Messina i Reggio Calabria grcies a haver posat el seu mantell a laigua perqu fes
de vaixell. I aix perqu el barquer es neg a transportar-los si no tenien diners per donar-li a canvi
del viatge. (Una versi ms prosaica dels sicilians actuals diu que en realitat el barquer els va
prohibir posar els peus a bord si no li donaven diners pel viatge i que, aleshores, el frare, sorneguer,
va estendre el mantell per no trepitjar directament la coberta, i el barquer, desarmant
psicolgicament, capitul).
http://sanfranciscodepaola.com/sanfranciscoprofetatauma.html
http://www.divvol.org/santoral/index.php?s=0402&m=DICIEMBRE&l=F

ELS MANDRI

Mndri, en romans, vol dir orgulls, en el bon sentit. Apart les connexions del romans amb el
catal, caldria recordar que lescriptura ms antiga dEuropa es va desenvolupar a Romania (alfabet
trtar). Per tant, mndri podria ser un mot ben antic. O podria ser un neologisme bllic.
Mandr (amb accent) potser tingui una etimologia similar, tot i que dna a entendre la pea que
aguanta leix barrinador, o leix que aguanta una sonda, o el con que afina un forat, o el que extreu
un cargol. Caldria esbrinar ms sobre la possible connexi daquest mot amb les ballestes
(inventades pels Mandry normands).

Uns Mandry normands (de Mesnil Warin) batallaren sota

les ordres del duc Guillem II de Normandia a la batalla de
Hastings. Aix era el 14 doctubre de 1066. Els normands
reclamaven el dret a la corona anglesa, desprs de la mort
dEduard el Confessor; i la varen aconseguir. Primer, per
ser el duc Guillem cos segon del rei Eduard. (Ambds
eren besnts de Ricard I Sense-Por). Segon, per haver hom
cregut la promesa feta per Eduard a Guillem dheretar la
corona. I tercer, per haver guanyat Guillem la batalla a
Hastings i ocupar Londres desprs, mort ja Harold II.
(Lescena del taps de Bayeux mostra a Harold II
rebent una feltxa a lull, tercer de la fila de la
infanteria escudada). Aquest Harold Godwinson era un
comte ric i influent que sab coronar-se rei als peus del llit
del moribund Eduard. Si no hagus estat derrotat, la facci
anglosaxona hagus estat molt ms potent que langlo-
normanda, en la cultura i la poltica, a tota lilla britnica.

La dels normands va ser la darrera invasi militar que ha sofert lilla britnica i la primera batalla
on sempraren ballestes. Els normands esperaren el bon estat de la mar i a que acabessin dues
batalles contra els noruecs, que delmaren lexrcit britnic (Stamford Bridge i Fulford). Els ajud
tamb que una tempesta ensorrs una bona part de la flota britnica. El 28 de setembre, els
normands (ajudats dalguns napolitans i sicilians tamb mig vkings) creuaren el canal. En total,
eren uns vint mil. Harold II err al presentar batalla el 14 doctubre, sense haver esperat a poder
reunir ms homes. I err, sobre tot, al fer perseguir el flanc esquerra de linvasor (cavalleria
formada per bretons majoritriament) quan fugien derrotats (perqu les destrals angleses havien
malferit molts cavalls). Al desfer el mur defensiu descuts, don loportunitat als altres flancs
enemics de trencar la defensa. A ms, els normands aprengueren a apuntar les ballestes no al primer
mur defensiu sin ms enll.

Un cop mort Harold II i guanyada la batalla, els normands no tingueren pressa per anar a Londres.
Un petit grup semmerd, per, en la persecuci dels anglesos i, paradoxalment, fou malms de nit
pels mateixos perseguits quan fugia dun terreny escarpat (Malfoss). El comte, conegut tamb com
a Guillem el Conqueridor (o el Bastard), esper reforos del continent i prossegu, desprs de dues
setmanes despera, per anar a trobar les autoritats de Londres i sotmetre-les. Desprs, un cop els
normands sintroduren en el govern de la naci, el vocabulari normand afrancesat san introduint
a langls. Aquesta s la ra per la qual fora mots anglesos sonen a catal. (La bandera dels
normands a la batalla de Hastings era com la catalana per amb sis barres enlloc de quatre). Si no
hagus estat pels Mandri del segle XI, no hi hauria ara moltes paraules avui en dia a la llengua
anglesa que sonen a catal (normandes).

El comte Guillem II fou el primer a imposar el costum de la monogmia a la noblesa vking-

normanda (fins aleshores bgama). La bandera o el cos principal de lescut daquells Mandry que
ajudaren decisivament en la batalla de Hastings, o almenys dels descendents, era de color blau fosc,
amb tres flors de lis daurades al mig. La flor de lis figurava ja a la terrissa destil micnic, de palau,
 al segle XV abans de C. (imatge a lesquerra). No va ser fins el segle XII
desprs de C. que pass a ser emblema de la monarquia francesa. s tamb
lemblema actual de lestat de Louisiana. Mr. Mandry va ser un alcalde fams
amb molt de prestigi a Nova Orleans al segle XX.

Alguns han suposat que els Mandri del centre dEuropa eren jueus espanyols
que amb la dispora de 1492 shi traslladaren des dEspanya; per erren,
perqu el cognom no t cap connotaci hebrea (segons estudiosos de Jerusalem). Els Mandri de
Sarri es reconeixien normands i descendents dels inventors de la ballesta. La casa s plena
dornaments com ara flors de lis, creus florejades (acabades en flor de lis) i esquemes que podrien
recordar el duna ballesta. All de les ballestes els havia fet rics durant segles.

Sembla ser que des de finals del segle XIX hi hagi hagut tres branques de Mandri a Sarri-Sant
Gervasi, totes tres provinents de Llavaneres. Duna banda, els qui shan dedicat a la farmcia. Sn
descendents de Ramon Mandri i Campanar, nascut el 1851 a Figueres, farmacutic, poeta, i creador
del fams Cerebrino Mandri. Els Mandri del Cerebrino tenien, fins poc desprs de la guerra del
1936, la finca coneguda com a Torre del Sol, a Sant Boi de Llobregat (c/ Joan Bardina, 29). Daltra
banda, hi havia els Mandri de la finca de lactual carrer major de Sarri (173). I en tercer lloc, a
Sant Gervasi, diuen que el carrer de Mandri deu el seu nom a Josefa Mandri i Rifs, casada el 1801
amb lAntoni Dionisi Ferret i Torrents, advocat de Vilanova i la Geltr. El pare della (Andreu
Mandri) era de Llavaneres, i els ascendents tamb. Mariano Josep Mandri va ser batejat a Sant
Andreu de Llavaneres el 17 de mar del 1675. El 1878 la finca que dna nom a lactual carrer de
Mandri va passar altra cop als familiars de Llavaneres. Els actuals Mandri farmacutics estan
emparentats directament amb els socis quasi principals (i que sn nts de Consuelo Mandri Vila, la
filla del fundador del Cerebrino, i tenen ara el cognom Sendra) de la central de lempresa
multinacional Bimbo (a Mxic).

Al segle XVI, hi havia la famlia Mandri a Granollers, que perdur els dos segles segents. La
branca de Matar comen almenys al segle XVII i sestengu per Arenys, Blanes, Llavaneres,
Premi, Sant Pol, i Sant Vicen de Montalt. Potser sestengu fins a Figueres. Sembla ser que de
Cal Mandri de Llavaneres http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2816 sestengu la
nissaga cap a Barcelona i Nova Orleans al segle XVIII. Resulta curis com sassemblen les faanes
de la casa de Nova Orleans amb la de Sant Andreu de Llavaneres (Avinguda Catalunya, 24),
malgrat els diferents materials i estils de cada poca. La casa del segle XIX a lactual carrer major
de Sarri tamb recordava molt la de Nova Orleans. La masia de Llavaneres existia des de 1380
per va ser el 1734 que pass al primer Mandri (Joan Mandri Carcasss).

(A lesquerra, finca del Saint Louis Street, 24,- numeraci antiga- a Nova Orleans. A la dreta,
finca de Sant Andreu de Llavaneres, Cal Mandri avinguda Catalunya, 24).
 La branca de la ciutat de Barcelona
sinici tamb al segle XVI. Al segle
XIX, hi havia una branca a Aspa
(Segri), que potser sestengu fins a
Clariana (Anoia) (masia a 1.8 Km a
lESE del poble, sobre la BV-2212).
Seguint al segle XIX, a Frana, els
Mandri sestenien pels departaments de Lot-et-Garonne, Alsace-Lorraine, Meurthe-et-Moselle, i pel
Bas Rhin. Eren i sn a Anglaterra i Gales. Encara hi ha un Mandry a Hastings (on batall el seu
avantpassat lany 1066). A Alemanya, eren a Preussen i a Wuerttemberg. A Sussa, almenys a
Berna, Ginebra, Graubunden i Sant Gallen. A Itlia, almenys a Mil, Npols i Palermo. Tamb sn
a Dinamarca, Polnia i Ucrnia. I a Amrica, la branca de Nova Orleans es devia estendre per
Florida (Miami), i molts altres estats dUSA (Arizona, California, Illinois, Indiana, Iowa,
Minnesota, New York, Ohio, Oregon, Puerto Rico); i potser tamb per Costa Rica, Mxic, i
Canad. (Almenys, part dels Mandri de Puerto Rico descendeixen de Francisco Mandri i Aguilar,
que emigr des de Ronda, cap el 1830). Ms al Sud, hi ha els Mandri dArgentina, Brasil, Mxic i
els de Per, ja al segle XX. El 2008 hi havia 35 persones empadronades amb el cognom Mandri a
Barcelona, 7 a Tarragona, 21 a Madird, i 7 a la resta dEspanya. Alguns escriuen Mandry (que
sembla la grafia ms antiga). Per a ms informaci, veure:
http://www.familysearch.org/eng/default.asp

Dezo s un mot bret (= pensant-ho millor...) que en lactualitat empren els anglesos per referir-se
a alg que no ha de beure (alcohol) per desprs poder acompanyar en cotxe els amics (que s han
begut) cap a casa. Al segle XVIII hi havia uns Dezo a Arbcies (branca de la qual descendia el
senyor Mandri). Un segle abans, eren a Valladolid. Per deformaci fontica,
Dezo podria derivar de Deza, o a linrevs. Hi ha molts Deza que han estat de
la noblesa, especialment a Toro (Zamora) i a Galcia. Per Dezo encara podria
derivar de Decius. Per exemple, Quintus Decius (vegis bust a lesquerra), va
ser governador de la gran provncia de Tarraco del 235 al 238 d. C. En tot cas,
Decius s un nom ben rom i Dezo un cognom quasi extingit.
Cal Mandri. Torratxa i part alta de la faana. Estil neo-modernista dEnric Sagnier (1913).
Part baixa de la faana de Cal Mandri.

Torratxa de lempresa vitivincola a

Purcari (Moldvia), destil neo-modernista.
Detall del balc de la faana de Cal
Mandri, amb imatges en pedra de Roures
amb fulles i aglans.
Capella dedicada a Sant Francesc de Paula, al jard de Cal Mandri.

Frontispici de la capella dels Mandri, amb

escena del miracle de Sant Francesc de Paula a
lEstret de Messina. Molts de la famlia Mandri
es deien Francesc de Paula.
 Vitrall al cancell.

Flor de lis
a la sanefa
de lescala

Decorats als sostres.

Detalls dalgunes orles sobre les finestres.

AGRAMENTS.

A la Cort Suprema de Louisiana, per brindar el fons documental del seu arxiu histric.
A Maria Teresa Villamartn i Gener, per explicar algunes ancdotes dels seus vens els Mandri.
A Jaume Gras i Bartrol, per incitar-me a escriure sobre el tema, a la revista Crnica de Sarri (n
08).
A Jordi Jover i Permanyer (), per explicar-me algunes ancdotes del seu pare.
A C. Mas Golferichs (), la meva via materna, per explicar-me algunes ancdotes antigues i per
conservar les escriptures de la casa.
A lEsglsia dels Sants dels Darrers Dies (=mormons), per posar a labast de tothom la seva base
de dades genealgica, familysearch.
A Joan Maria Serra Mandri, per explicar-me algunes dades de la branca farmacutica dels Mandri.