DISSABTE 16 DE JUNY DE 2012

les retallades de drets

ATUREM

la repressi s leina dels opressors per a perpetuar lopressi de nosaltres depn que faci la seva feina o esdevingui inefica sortim al carrer, mostrem-nos com som, derrotem-la !!

A lEstat espanyol els antiavalots dels diferents cossos policials utilitzen, sistemticament, bales de goma per reprimir manifestacions. Al Principat, els Mossos dEsquadra han generalitzat aquest tipus darma tant en manifestacions reivindicatives com, tamb, per dispersar grans concentracions de gent, com les celebracions esportives. Darrera el seu s hi ha, per, la histria de moltes desgrcies personals. Limpacte duna bala de goma disparada per lErtzaintza el passat 29 de maig a Bilbao va provocar la mort, pocs dies desprs, dun jove. Noms a Catalunya lany 2011 la tres persones van perdre un ull per la utilitzaci de pilotes de goma per part dels Mossos dEsquadra i noms durant el passat 29 de mar, dos nois ms. Una bona part dels projectils emprats pels Mossos dEsquadra tenen un pes de 90gr. i sn capaos darribar a una velocitat de ms de 200m/s (ms de 720 km/hora). La seva perillositat ha fet que progressivament es vagin deixant dutilitzar a molts pasos. A Catalunya, en canvi, la seva utilitzaci continua sent habitual, encara que el passat 29 de mar els Mossos dEsquadra van reintroduir una nova arma, els gasos lacrimgens.

Armes contra manifestants

LA REPRESSI EXISTEIX
La repressi cerca condicionar les conductes individuals i collectives. Els estats capitalistes, com a garants dun sistema injust des de la seva arrel, utilitzen la repressi sistemticament per a acomplir la seva funci. De vegades la repressi s evident i manifesta. En daltres s molt ms subtil. En tots dos persegueix, no obstant, mantenir lexplotaci i lopressi i desarticular les resistncies. Al llarg dels darrers mesos la societat catalana hem patit una certa escalada repressiva. La utilitzaci de la fora per part del poder poltic i econmic s ms evident i samaga menys quan opta per forar la llei o, incls, anar-hi ms enll. Lenduriment dalgunes mesures, com el nombre de detencions, la duresa dalgunes crregues policials, el control de manifestacions i lempresonament de vaguistes en sn exemples illus-

En una actuaci sense precedents, el Departament dInterior de la en porta a la pres 6, tots militants dorganitzacions socials i sindi Alguns jutges i periodistes collaboren amb aquesta estratgia de

Empresonats

El 4 de febrer de lany 2006 un agent de la Gurdia Urbana de Barcelona va resultar ferit en el desallotjament duna festa en un pis del C/Pere Ms Baix. La mateixa la Gurdia Urbana va detenir a quatre joves que passaven pel carrer i que, en la detenci, van patir greus lesions (denunciades per organitzacions de prevenci de la tortura). A partir daqu es va construir una acusaci on el policia hauria estat ferit pel llanament duna pedra des del carrer, contradient la versi inicial divulgada per la mateixa Gurdia Urbana i lalcalde Jordi Clos. Segons aquesta la lesi hauria estat motivada pel llanament dun test des de ledifici. Es dna la circumstncia que els agents que van certificar aquest canvi de versi dels fets, que havien estat denunciat per tortures, han sigut posteriorment condemnats a penes de dos anys de pres per haver torturat un noi de Trinidad i Tobago, amb lagreujant de fals testimoni i manipulaci de proves. Mentre, la Patricia, una de les detingudes, es va sucidar lany passat aprofitant un perms penitenciari. Actualment, Rodrigo Lanza, lnic dels joves que continua a la pres, aquests darrers dies ha vist com se li revocava el tercer grau quan li falten set mesos duna condemna de cinc anys per aquests fets. Tot el procs legal ha estat posat en dubte reiteradament, per en Rodrigo continua a la pres ara amb un tercer grau que reiteradament han amenaat de retirar-li.

Cas 4F: una vena als ulls de la Justcia?

La Coordinadora per la Prevenci de la Tortura, formada per diverses organitzacions de defensa dels drets humans, ha fet pblic a inicis de mes el seu informe sobre la tortura a lEstat espanyol lany 2011. A partir de les informacions recollides i analitzades, i un cop contrastada la seva fiabilitat, linforme recull un total de 280 casos de tortures i maltractaments que haurien afectat a 853 persones. Per tercer any consecutiu ha crescut el nombre de casos denunciats, mentre que la xifra de persones afectades s la ms alta dels 8 anys enregistrats. Noms Catalunya concentra 40 situacions denunciades, amb ms de 240 persones afectades, prop del 29% del total de vctimes. Els Mossos dEsquadra, amb 17 casos i 213 persones afectades s la policia autonmica que ha rebut ms denncies, i mostren un especial acarnissament cap els moviments socials. Parallelament, les denncies contra maltractaments, tortures i abusos policials sistemticament topen amb barreres i traves als jutjats. Un cas recent s larxivament de la denncia collectiva contra els Mossos dEsquadra per les pallisses durant lintent de desallotjament de la Pa. Catalunya el 27 de maig de 2011.

Creixen les denncies per tortures

El Dani, lIsma, el Javi, la Laura, el Rubn i lAndreu poc sesperaven, quan feien i difonien la vaga general del 29 de mar que anirien a la pres per fer-ho. I aix ha sigut. El Javi, lIsma i el Dani van ser detinguts, junt amb ms de 60 persones ms, el mateix dia 29 de mar a Barcelona. Ells van ser els primers passar a disposici judicial i la titular del jutjat nm. 18 de Barcelona en va decretar la pres sense fiana davant el risc de fugida, la reiteraci delictiva i la celebraci, a Barcelona de la cimera del Banc Central Europeu a principis de maig. LIsma i el Dani, membres de lAEP, havien tallat un carrer, la Diagonal, un dia de vaga general. El Javi havia participat en un piquet al Centre Comercial Glries, que va acabar amb una crrega policial i 3 detinguts ms. En tots els casos es tractava dactivitats convocades per organitzacions destudiants, venals, socials i sindicals. El 4 de maig van sortir en llibertat. LAudincia de Barcelona, desautoritzant la jutgessa que instrueix en cas, en va decretar la llibertat sense fiana. La Laura Gmez, secretria dorganitzaci de la CGT de Barcelona, va ser detinguda el 24 dabril al mat, quan anava a treballar. Lendem el titular del jutjat dinstrucci nm. 24 de Barcelona en va decretar pres preventiva sense fiana per haver participat en un acte simblic, similar als efectuats en altres ocasions en el mateix lloc, organitzat pel seu sindicat davant la Borsa de Barcelona. No va fer cap cas de la manca dantecedents penals de la Laura, ni del seu arrelament laboral i familiar. En canvi, seguint latestat policial, el jutge li va imputar fins a cinc delictes, que poden suposar una petici fiscal de ms de 30 anys de pres. La Laura no s la nica sindicalista represaliada penalment per la vaga general. Altres afiliades i afiliats de la CGT i la CNT-AIT han estat denunciades per delictes penals. Un afiliat de la COS apareix a la llista feta pblica pel Departament dInterior i, fins i tot, dos delegats de CCOO i UGT a la Seat van ser detinguts unes

La pressi al carrer continua, i fet sortir en llibertat a tots els preso

hores. Finalment, la Laura va sortir en llibertat el dia 17 de maig, en aquesta ocasi havent de pagar una fiana de 6.000 i la prohibici de participar en actes reivindicatius. Dos joves del barri de Sants, han sigut, de moment, les darreres persones en ingressar a la

X. DESENMASCAREM-LA
tratius. Mentre cada cop ms sectors ens coordinem i alcem la veu per a defensar els nostres drets socials i laborals, les institucions econmiques i poltiques del capitalisme adopten cada vegada una lgica ms bellicista. Sn conscients de la seva debilitat i per aix recorren a la fora i, especialment, la seva millor arma: la POR. El 16 de juny milers de persones tornarem a dir que, de por, poca ens en queda. Que sha esmunyit a mesura que ens han anat robant drets. Els darrers mesos ho hem dit cada vegada ms alt. El dissabte 16 de juny hi tornarem. Amb dignitat. Amb fermesa. Per tamb amb lalegria de saber que existim i que som MILIONS. Aquesta publicaci s fruit daquesta convicci. De voler vencer la por, identificant la repressi, algunes de les seves formes i els seus responsables.

s per fer vaga

guerra contra la protesta social.

a Generalitat de Catalunya det ms dun centenar de vaguistes i cals.

os excepte lAndreu.

pres per la vaga general del 29 de mar. Sn el Rubn i lAndreu, membres de lassemblea del CSA Can Vies i, lAndreu, tamb militant de Maulets. Tots dos van ser detinguts el 30 de maig, dos mesos desprs de la vaga. Tots dos havien participat en un dels piquets promoguts per les organitzacions socials del seu barri. Aquell mateix dia i lanterior vuit joves ms, molts militants dorganitzacions de lEsquerra Independentista, tamb havien estat detinguts. Tant a ells com a lAndreu i al Ruben sels van imputar diversos crrecs, entre ells el del delicte dintegrar una organitzaci criminal. Lescalada repressiva pujava un esgla ms, utilitzant un article del codi penal que ataca les organitzacions tot i que els seus intents daplicaci a Catalunya en situacions similars (com en el cas del jove de Tor, Nria Prtulas o dels 3 de Grcia) sempre han acabat sent rebutjats judicialment. Fibnalment, el jutge va decretar pres sense fiana per en Rubn i lAndreu. La tarda del dilluns 11 de juny en Rubn ha sortit en llibertat sense fiana decretada pel jutjat dinstrucci nm. 15 de Barcelona. De moment, lAndreu segueix a la pres. En total, i fins avui, els Mossos dEsquadra han detingut prop dun centenar de persones a Catalunya per la vaga general del 29-M, la majoria a Barcelona. A Tarragona tamb nhi ha hagut unes quantes. En molts casos la detenci sha fet nicament per lliurar-los una citaci, actuaci que generalment sacostuma a fer mitjanant una comunicaci per correu. El Departament dInterior est escenificant una repressi sense precedents a casa nostra. Alguns mitjans de comunicaci collaboren, promovent una falsa alarma social tot distorsionant alguns fets, en aquesta estratgia cada vegada ms bllica contra la protesta. Contra la defensa de drets. Contra la lluita per la justcia social.

La vaga general del 29-S tamb va concloure amb ms duna cinquantena de detencions a Catalunya, la majoria delles a Barcelona. La repressi de piquets i manifestacions va comportar dures actuacions policials, tant a la capital catalana com a altres localitats, com Matar. En el cas de Barcelona, els Mossos dEsquadra van aprofitar lexcusa dels disturbis per a desallotjar el Banc Okupat de Plaa Catalunya, tot i no tenir cap ordre judicial, en una actuaci clarament illegal. Els mitjans de comunicaci i les administracions pbliques van iniciar una campanya destigmatitzaci de la protesta a fi de frenar el creixent rebuig popular a les retallades laborals i socials, assenyalant collectius, sindicats i mitjans de comunicaci alternatius. A data davui, la majoria de judicis celebrats han acabat amb labsoluci de les persones encausades, fet que desautoritza les actuacions policials i les acusacions meditiques.

Punxa la criminalitzaci de la vaga del 29-S

CIE, espais dimpunitat

ESCRIVIM A LANDREU trenquem lallament

Organitzacions antirrepressives

Lluita antirrepressiva a la xarxa

Els Centres dInternament dEstrangers (CIE) tcnicament no sn presons. Per en ells shi amunteguen varis milers dimmigrants sense papers a lespera de ser deportats al seu pas dorigen. Tot i no ser presons, els reclusos no en poden sortir, tenen les visites molt restringides i en ocasions han patit pallisses i assetjament per part dels vigilants, segons mltiples denncies dorganitzacions de defensa dels drets humans. Sn, en paraules de Cristina Fernndez Bessa, advocada de lObservatori del Sistema Penal i Drets Humans de la UB, espais d'impunitat que estan gestionats de manera discrecional a criteri del director del centre. Tot i que no hi ha dades oficials, es calcula que al conjunt de lEstat, aquests presos sense prcticament drets, sn uns 16.000. Dells la meitat ni tan sols mai arribar a ser deportada.

- Alerta Solidria: www.alertasolidaria.org/ - Solidaritat Antirrepressiva de Terrassa: www.sat-terrassa.cat/ - Rereguarda en Moviment. Plataforma solidria contra la repressi: http://rereguardaenmoviment.wordpress.com

Grups de suport a presos/es del 29-M Andreu Curto Baiges Centre Penitenciari Brians 1 Apartat de Correus 1000 08760 Martorell

- Grup de suport a lAndreu i el Rubn: http://andreullibertat.wordpress.com/ - Grup de suport a la Laura: http://laurallibertat.wordpress.com/ - Guia antirepressiva (CGT-Catalunya): www.cgtcatalunya.cat/IMG/pdf_Guia_Antirepressiva_Bona_i_Def.pdf - Informe tortura 2011: www.prevenciontortura.org/lang-pref/ca/ - STOP bales de goma: http://stopbalesdegoma.org/

Materials antirrepressius i de denncia:

Per tal de sortir de la crisi econmico-financera, els governs catal i espanyol han apostat per un programa dajustos estructurals que implica una seriosa degradaci de les condicions de vida de tota la poblaci: per poder donar cobertura a aquestes retallades, han promogut una escalada de violncia econmica, institucional, judicial, meditica i policial. Enlloc de processar els responsables de la crisi, han optat per rescatar els bancs que van generar la bombolla financera, per amnistiar el frau fiscal i per un paquet de reformes i retallades que violenten les nostres vides: la reforma del sistema de pensions; la reforma laboral i de la negociaci collectiva; la modificaci de la Constituci per fixar el dficit pblic i els anuncis de reforma de la llei davortament i del codi penal. Aquesta darrera pretn instaurar un autntic estat dexcepci en lexercici dels drets i llibertats.

mentre que lAndreu encara continua en pres preventiva a espera de judici. Tots ells per participar de piquets durant la Vaga General del 29 de mar passat.

Les retallades pressupostries a leducaci, a la sanitat i als serveis socials, als pressupostos de cooperaci, lajut a les famlies, a les dones en situaci de violncia masclista, a les persones en situaci dexclusi social o de diversitat funcional (dependncia), a la promoci de la igualtat de gnere, ens aboquen a un augment de les desigualtats, la pobresa i lexclusi a nivells mai vistos en els darrers 50 anys.

Quan sagreugen les desigualtats i es contesta amb la repressi qualsevol forma de protesta o resistncia, el conflicte social est servit. Sobren exemples histrics: la repressi contra el moviment okupa de finals dels 90, les lluites anticapitalistes de principis dels 2000, la repressi policial als estudiants per laplicaci del Pla Bolonya, i les ltimes vagues generals i primers de Maig combatius, i la repressi als miners de aquest diesen sn alguns. Aqu i ara, quan ens acostem als sis milions de persones aturades al conjunt de l'Estat i els prop de 1,3 milions als Pasos Catalans, quan sinstaura un rgim de semiesclavisme al mn laboral, sesmicolen les conquestes socials que han costat segles de lluites i la frustraci sarrela en la poblaci, quan les mobilitzacions contra reformes i retallades no troben resultats tangibles, el desencs est esclatant als carrers.

- Derogaci de la reforma laboral i de les pensions i finalitzaci de les retallades socials - La llibertat immediata de lAndreu, labsoluci den Javi, Dani, Isma Laura i Rubn, i lamnistia de totes les persones condemnades aix com larxivament de les causes i denncies presentades als qui lluiten i participen en les mobilitzacions de resistncia a les retallades estructurals. - Labsoluci de totes les companyes detingudes a les Illes Balears: les 16 persones detingudes la setmana passada per les protestes contra Bauz i les 4 que seran jutjades el 18 de juny pels fets de la Diada del

Per tot aix, exigim

Milions de persones, organitzacions socials, sindicals i poltiques ens hem mobilitzat en contra daquestes mesures i portem molts anys mobilitzant-nos denunciant aquest sistema capitalista que s la causa de totes aquestes desgrcies i misries que pateix la societat avui en dia; i en aquest sentit vam sortir al carrer el passat 29 de Mar (com ja ho varem fer el 29 de setembre de 2010 i ho continuarem fent) en una jornada de Vaga General que intentava aturar leconomia, tot i que fos un dia, i mostrar la nostra fora social als poderosos, a l'hora de conscienciar a la classe treballadora que lorganitzaci i la lluita s l'nic cam per aturar aquestes poltiques regressives; una vaga on milions de persones vam sortir al carrer a tot l'Estat participant en piquets, tallant carreteres i bloquejant els transports, organitzant-nos als nostres barris o viles i aturant les fbriques,universitats i els centres de treball; una vaga que noms havia de ser el comenament per continuar organitzant-nos i fent-nos forts per a futures vagues i coordinant-nos en tot els sectors en lluita i caminar cap a una Vaga General Indefinida que s la nica manera (com ens estan ensenyant els companys de la mineria i el transport) per fer front a aquestes poltiques i aquest sistema que ens ofega. Aquesta Vaga General del 29M va ser un xit, especialment a Catalunya i concretament a Barcelona, amb milers de persones desafiant les seves normes de joc. Es va atacar all on fa mal, la economia, l'Estat i el capital ho saben i la resposta ha estat lassetjament i la repressi policial: milers d identificacions, multes, detencions , i nombrosos episodis de brutalitat policial (com els gasos lacrimgens a la Vaga del 29Mar) que, a ms, shan saldat amb total impunitat, tant a nivell judicial com institucional; les 79 detencions daquell dia i les 18 detencions a posteriori amb demandes de pres per part de la fiscalia per a tots, que van acabar amb l'empresonament fins a dia de avui de Dani, Isma, Javi, Laura, Rubn i Andreu; Dani, Isma, Javi, Laura i Rubn van poder sortir, la companya sota fiana de 6.000,

Rebutgem la repressi i les crregues policials als companys miners dAstries, Lle i Castella i altres conques mineres en Vaga Indefinida defensant els llocs de treball de les mineries, protestant per la reducci en ms dun 60% de les ajudes al sector, Vaga que dura des de el 19 de Maig. Els treballadors dels transports de les provncies mineres tamb han anunciat vaga indefinida en solidaritat i una vaga general per el proper 18 de Juny a totes aquestes provncies. Aquestes vagues estan sent reprimides amb duresa per les forces repressores i silenciades des dels medis de comunicaci perqu saben que una protesta generalitzada pot ser linici de quelcom ms gran que volen evitar.

Els governs catal i espanyol, junt amb els mitjans de comunicaci estan promovent una lectura estereotipada del que succeeix, creant enemics pblics de manual (violents, estrangers, ciberterroristes) generant un clima de terror per legitimar les mesures impopulars i illegtimes adoptades, fins i tot convidant a la poblaci a denunciar a altres persones a travs de pgines web de la policia. Rebutgem igualment la manipulaci dels mitjans de comunicaci que distorsionen les accions de lluita dels moviments socials i les vinculen a la violncia gratuta relacionant-les amb el futbol i les borratxeres, quan aquesta violncia, s la rbia del poble.

Nosaltres diem que s urgent i necessari obrir un procs de reflexi collectiva sobre les causes de la creixent conflictivitat social, que assenyali com a origen daquestes violncies els ajustos estructurals, i no es quedi en donar explicacions estereotipades de les seves conseqncies, tamb que intenti explicar que l'Estat i el Capital sn els que monopolitzen la violncia legal, exercida per policies, funcionaris i jutges. No s'hi val camuflar com a qestions de ordre pblic conflictes que sn socials i poltics. No ser amb criminalitzaci i repressi com aturaran lescalada de violncia que han desfermat aquestes poltiques, sin amb justcia social i processos democrtics des de la base.

2010 i larxivament dels centenars de sancions per la Primavera Valenciana. - Leliminaci dels cossos repressius i la prohibici de les bales de goma i els gasos lacrimgens - La Derogaci de la Llei dEstrangeria i el tancament dels Centres dinternament dEstrangers - La dimissi de Felip Puig, Manel Prat i de Jorge Fernndez Daz - Aturar la repressi als companys en vaga indefinida dAstries, Lle i Castella i altres conques mineres.

AEP, Alerta Solidria, Assemblea de Nou Barris, Assemblea de la Vila de Grcia, CAJEI, CGT, Coordinadora Laboral i Suport Mutu 15M, CNT de Catalunya, Corrent Roig, COS, CUP, Endavant, Grup de Suport de Rubn i Andreu, IAC, Maulets, MDT, Rereguarda en Moviment, SEPC, Xarxa dEconomia Solidria.