N2 - poca II Abril - Maig - Juny 2012

Sant Andreu de la Barca

ULL VIU

INFORMACI CIUTADANA

CENT ANYS DE FERROCARRIL

Escriure en poques pgines cada dos mesos costa ms que fer-ho, amb unes pgines addicionals, cada tres mesos. El temps s important. Al temps shi supedita tot perqu el temps ho domina tot. El temps crea problemes, per tamb els soluciona. Per aix en aquest nmero us anunciem que lUll Viu passar de periodicitat bimensual a trimestral. I tamb, amb aquesta obsessi pel temps, no podem deixar de costat que enguany fa cent anys, un segle, que Sant Andreu ja t ferrocarril. El tren va significar lencaix del nostre municipi amb la geografia. Vam sortir de lallament inveterat per entrar en el frenes de la mobilitat moderna. Ara, arran el seu centenari, la nostra vila t una cita amb la histria. Caldria una commemoraci com cal, s a dir, no solament cultural, retrospectiva i autosatisfeta, sin econmica, prospectiva i crtica. I s que el carrilet, enlloc destalviar-nos temps, continua anant a la velocitat que anaven els trens de vapor. Passa ms sovint, per el trajecte, amb tanta estaci intermdia, dura ms que abans. I s que el temps s molt important.

SUMARI:
- Entrevista amb la madre Lourdes. - Els xits de lAssociaci Esportiva SAB - Calotada de lAgrupaci de Joves - Centenari del carrilet - El moviment 15-M a Sant Andreu - Actualitat poltica

Una publicaci dERC-AM - Sant Andreu de la Barca

Persones amb (la) histria

Amb motiu del centenari de lescola Ntra. Senyora del Carme, hem parlat amb la seva directora durant molts anys i que encara continua en actiu: la madre Lourdes. En la actualidad se recibe una pequea ayuda de la Generalitat para atender a nios/as de 0 a 3 aos; esta aportacin es muy inferior a la que reciben las Llars dInfants Municipals. No hemos subido el precio de las cuotas desde hace 3 aos para no perjudicar a las familias que confan en nosotros.

Quantes generacions familiars dalumnes han passat per lescola? Cuando el pueblo era ms pequeo, toda la poblacin escolar era atendida por la escuela estatal y por las monjas. Las que asistan a las Filipenses aprendan cultura general y labores. La mayora de las abuelas de hoy en da pasaron por all y aprendieron a vivir y convivir como hermanas. Hay muchas familias que han venido a la escuela hasta 4 y 5 generaciones seguidas de nios y nias. Ahora, lo ms habitual es encontrarse con los abuelos que han trado a los hijos y ahora a los nietos, a la misma escuela. Y muchos otros son hijos de exalumnos. Quines diferncies veu respecte el tipus deducaci de fa 40 anys i la dara? Para empezar los nios y las nias van juntos a la escuela. Actualmente hay muchos recursos, la educacin es ms amena, los alumnos tienen que hacer menos esfuerzo. Actualmente ya empiezan a aprender ingls desde los 3 aos, y disponen de extraescolares de informtica, expresin corporal y msica. Todas estas posibilidades antes no existan. Com valora els canvis que hi ha hagut al poble durant aquests 40 anys? El pueblo est muy cuidado. Por parte del Ajuntament se ha trabajado para mejorarlo. El problema es la falta de arraigo de la gente con la ciudad: se la tienen que hacer suya para valorarla y mantenerla. Tambin tenemos que ser ms abiertos a las necesidades de los dems. Falta pluralismo cultural: la gente tiene que participar ms en las actividades. Com imagina el futur del poble? Com li agradaria que fos? Que hubiera solidaridad entre todos, porque todos somos hermanos. Vivir en paz y armona, con las diferencias desterradas. Por ejemplo, el Dia de la Pau, el curso pasado, se ley un manifiesto en diferentes idiomas: cataln, castellano, blgaro, rabe e ingls. Hay que pensar que en la escuela tenemos alumnos con 7 idiomas maternos diferentes, y tenemos alumnos de religin musulmana que han escogido voluntariamente esta escuela. Las celebraciones de Navidad, por ejemplo, las hacemos con la participacin de todos, sin ningn problema.

Breve historia de la casa de RR. filipenses en St. Andreu de la Barca

Corra el mes de Julio del novecientos diez, y la Sra. Eulalia de Ars i Salabert nos legaba una herencia. Y escrito lo dej: que su casa sirviera para nuestra misin. Hoy cumplimos cien aos En esta poblacin Y seguimos con nios Muy llenas de ilusin. Aquel pueblo pequeo de los das de ayer pas por nuestras aulas, y aprendi a hacer el bien. Son muchas las abuelas que aprendieron all a vivir como hermanas en un mundo feliz. El ao setenta y uno con furia el agua cay y aquella querida casa mal agrietada qued. En nuestra compaa recobr su valor. Y nuestra Guardera tuvo buen protector. Esta casa bonita se transform en hogar con jardn incluido para ms disfrutar. A Montserrat iremos en peregrinacin y all agradeceremos sus dones y su amor. En esta hermosa fiesta que un siglo cierra ya Mara acoge amable nuestro peregrinar. Con amor nos ponemos bajo su proteccin. Es camino seguro que lleva hasta el Seor. Hasta su santuario llenas de amor filial venimos a pedirle nos llenen de su paz.

Nom complet: M Lourdes Torres Llorente Edat: 83 aos Lloc de naixement: Ampudia de Campos (Palencia) Quants anys porta treballant i/o vivint al poble? Desde 1967, como Religiosa Filipense en el colegio Ntra. Senyora del Carme. Exceptuando un par de aos de traslado, llevo ms de 40 aos en el pueblo y en el Centro. Que la va motivar a unir-se a una Congregaci Religiosa? Dentro de mi familia se viva mucho la religin. En el ao 1946 muri una hermana ma, Filipense; aquel ao yo ingres en la Congregacin. Tambin tengo un hermano misionero Claretiano. Quina s la seva ocupaci actual, i quines ocupacions ha tingut dins lescola? Actualmente soy la administradora de la escuela. Fui directora desde 1967 hasta 2003. Por razones legales de edad no pude continuar en el cargo. Durant els anys 70, quines escoles existien a Sant Andreu de la Barca? Estaban las Escoles Velles y el colegio Joan Maragall, que eran estatales, y la escuela de las Filipenses. Aquesta escola era la nica al poble que educava a nens/ es de 1 a 6 anys? La nuestra era la nica que ofreca parvulario durante aquella poca. Ms adelante, el resto de escuelas pblicas fueron ofreciendo esta etapa educativa. Fins fa poc, la llar dinfants tenia consideraci de Laboral. Quin significat tenia? A partir del ao 1977, si el Centro atenda a hijos de trabajadores se poda clasificar como Laboral. Se reciba una subvencin del Departament de Treball que ayudaba a sufragar los gastos. Esta subvencin se suprimi de manera imprevista desde el ao 2010. Con subvencin o sin ella, este Centro ha atendido a la gente que lo ha necesitado. tt

M Lourdes Torres Llorente, Directora de lescola Ntra. Senyora del Carme.

Quan va comenar a lany 1967, ja estava el Centre a la seva ubicaci actual? En 1967 aun estbamos en un edificio antiguo en la c/Carretera, 47, que nos haba sido donado por la Sra. Eullia de Aris i Salabert en el ao 1910 para establecer un colegio de nias. Una parte del patio de la escuela fue expropiado por el Ajuntament para abrir la calle de Sant Felip Neri. El nombre de esa calle se puso a peticin de nuestra Congregacin, que tiene por patrn a este santo y por eso nos llaman Filipenses. El 23 de septiembre de 1971, una gran tempestad inund todas las casas de la parte baja de la carretera, y por tanto nuestro edificio tambin, por lo que qued seriamente maltrecho. Tuvimos que buscar una nueva ubicacin para los alumnos y para la Comunidad de Religiosas. Las hermanas fueron acogidas por el Sr. Antonio Primo Gutirrez Minoletti en la casa que actualmente ocupamos, en la c/ Catalunya, 4. El grupo de alumnos de 4 y 5 de primaria fueron atendidos en los bajos de un edificio recin construido en la Pl. Catalunya, 10 y que generosamente nos cedi el Sr. Amig. El grupo de alumnas de 3 en una parte de la rectora, gracias a Mn. Manel, rector de la Parroquia. Y otros en aulas del antiguo colegio que estaban fuera de peligro. Se compraron parte de los bajos del edificio que estaba en construccin en la Pl. de la Pau n5, 6 y 7, se adecuaron para la funcin educativa y el curso escolar 75/76 ya se reunieron todos los alumnos/as en la actual ubicacin.
2

De nuevo la Providencia quiso este mal remediar A todos invitamos y apareci en nuestra vida a dar gracias a Dios quien haba de ayudar. y a elevar nuestros cantos Solitario en su casa como himno de amor. viva un buen seor, recordando a su esposa con afecto y dolor.
Sant Andreu de la Barca, 16 de julio de 2011.

Monges filipenses al jard

Poema escrit per la madre Lourdes en motiu de la festa del centenari de lescola 3

Una publicaci dERC-AM - Sant Andreu de la Barca

revista@ullviu.cat

revista@ullviu.cat

Una publicaci dERC-AM - Sant Andreu de la Barca

AESAB
LAssociaci Esportiva Sant Andreu de la Barca [AESAB] va ser fundada lany 1998 per tal que els esports que es practicaven a nivell escolar municipal, tinguessin presncia en el nivell federat. A tal efecte ens vam coordinar amb el Consell Escolar Municipal i amb la Federaci Catalana de Gimnstica i Atletisme. Des daleshores, lincrement del nombre de participants ha estat espectacular: vam comenar amb un grup de 20 gimnastes i 10 atletes i avui comptem amb un grup de 150 gimnastes i 50 atletes. A ms a ms, aquest mateix curs hem incorporat la gimnstica aerbica, cosa que ha beneficiat a 30 gimnastes ms daquesta modalitat. En la dimensi competitiva, la progressi tamb ha estat espectacular, ja que fa 14 anys vam comenar amb el nivell escolar i avui podem presumir de comptar amb esportistes a nivell internacional, tant en gimnstica artstica com en gimnstica aerbica, que han estat triats per a les concentracions de les seleccions nacionals, i que han participat en diverses ocasions en torneigs europeus amb la Selecci Catalana (Quatre motors dEuropa, Le Blanc Mesnil). Un palmars que compta com a fites ms destacats en la categoria de gimnstica artstica les segents: 2005 Equip campi de Catalunya en nivell diniciaci 1 2005 Equip campi dEspanya en nivell diniciaci 1 (Mrcia) 2005 Medalla de bronze a la categoria general en el Campionat dEspanya (Mrcia) 2005 Medalla dor en salt de poltre en el Campionat dEspanya (Mrcia) 2005 Medalla de plata en barra dequilibri en el campionat dEspanya (Mrcia) 2006 Equip subcampi dEspanya en nivell diniciaci 2 (Madrid) 2010 Medalla dor individual en terra en el nivell promogym 2 al campionat de Catalunya. 2010 Primera classificada individual en asimtriques en el nivell promogym 2 al campionat de Catalunya. 2010 Participaci en totes les categories gimnstiques, inclosa la mxima categoria estatal (via olmpica). 2010 Campionat de Catalunya individual en nivell 8. 2010 Tercera posici en el Campionat dEspanya en categoria dasimtriques. 2011 Primera posici en el Campionat dEspanya individual a nivell base 2. 2011 Medalles a nivell base 2 en tres de quatre aparells. 2011 Medalla dor individual en terra en el nivell promogym 1 al Campionat de Catalunya. ...ms altres tants palmars que podrem afegir amb igual orgull que els que hem esmentat. Els objectius daquest any sn la progressi de la base de gimnstica artstica, obtenir una bona posici en el Campionat dEspanya de gimnstica aerbica i participar en el Campionat del Mon que se celebrar a Bulgria. Val a dir que fomentem especialment lesport femen, amb ms de dues-centes participants en les diferents modalitats, per tal de combatre el rpid abandonament de la prctica esportiva, i per tal de compensar la poca oferta per part de les autoritats. Durant les ltimes sis temporades hem invertit en equipament una mitjana de 6.000 per any, amb compra de barres asimtriques, tumbling, plataforma de salt, palanques de salt, matalassos de seguretat... Malgrat els xits assolits i la implicaci de tot lAESAB el tema pendent ms important s la manca duna installaci permanent adient per a la prctica dels nostres esports. Cada dia sha muntar i desmuntar el gimns dentrenament, amb la conseqent prdua de temps i de deteriorament del material. Tothom coneix les dificultats que sens han presentat en totes les installacions de qu hem fet s: en un principi a les installacions esportives municipals (Patronat Municipal dEsports); desprs a lInstitut Montserrat Roig i ara en el CEIP Sant Andreu, dificultats que confiem que sacabaran de resoldre. Malgrat tot, el nostre comproms amb lesport i amb la vila de Sant Andreu ens anima a seguir endavant. LAgrupaci de Joves s una entitat cvica de gent sociable, que t per objectiu principal, b que no pas nic, lesbarjo dels seus participants, procurant sempre que les activitats siguin engrescadores i surtin al millor preu possible. Funciona des del 2009. Cada any portem a terme diverses activitats com ara la Caminada Nocturna, Nits a la fresca, La Barca del Sr Andreu, a ms de collaborar al ms possible amb altres entitats. Aquest any, per exemple, un soci va proposar de celebrar una calotada. Ho van valorar els altres membres de lentitat i vam decidir dur-la a terme. Les inscripcions es van obrir la setmana anterior a lactivitat. Shi van apuntar 39 persones sense fer-ne gaireb publicitat. Un nombre suficient de participants per fer una bona calotada, i tot un xit tenint en compte que es tractava de la primera vegada. Al CEIP Vall Palau, i amb lajut de diferents entitats i socis, vam reunir tot el material necessari. I el dissabte 24 de mar vam gaudir de la calotada. Com dirien les crniques antigues lactivitat discorregu amb total normalitat i les autoritats van quedar-ne satisfetes. Cal reconixer la gran implicaci dels organitzadors, com tamb la de tots aquells que hi varen assistir.

Els participants de la calotada gaudint de la celebraci.

Components del Club AESAB

Gimnasta de lAESAB en una competici

Una publicaci dERC-AM - Sant Andreu de la Barca

revista@ullviu.cat

revista@ullviu.cat

Una publicaci dERC-AM - Sant Andreu de la Barca

CARRILET
EL CENTENARI DE LARRIBADA DEL TREN A SANT ANDREU DE LA BARCA
El 29 de desembre denguany far cent anys que es va inaugurar el tram que unia Sant Boi amb Martorell. Aquest recorregut de 27 km, gaireb sempre per la riba dreta del Llobregat, se sumava al tram preexistent de Barcelona a Sant Boi. Lendem, dia 30 de desembre, el tren de la Compaa de Hierro del Nordeste de Espaa, sortia de Barcelona a les 8:23 del mat, i de Martorell a les 8:45 per comenar diriament els seus trajectes ordinaris de tres viatges amunt i tres viatges avall, un al mat, un altre al migdia i un tercer al vespre. Sant Andreu de la Barca quedava enllaat a Barcelona de manera regular. Vaig pensar que un fet aix el trobaria explicat en les actes del plens municipals, talment com hi consten daltres esdeveniments importants, i em semblava evident que aquest ho era, i molt, per la nostra vila. Em va sorprendre no trobar-hi cap referncia, cap esment, silenci. Qu havia passat? El cert s que la documentaci municipal constata que el tren era una arrelada aspiraci de Sant Andreu. Ja lany 1882 lalcalde Falguera va assistir a una reuni per tractar de la prolongacin del tranva de Pallej, projecte que, sota el nom de Ferrocarriles Tranvas del Bajo Llobregat, preveia una lnea bsica de Magria (aleshores municipi de Sants) a Vallirana, passant per Quatre Camins (municipi de Sant Vicen dels Horts), amb tres brancals, un dels quals, des de Quatre Camins, arribava a Sant Andreu. No es preveia que es perllongus fins a Martorell, perqu aquesta vila ja estava comunicada a Barcelona a travs de la lnia del MZA, i per aix Sant Andreu es convertia en estaci terminal. La xarxa, de tipus tramvia, seguia un traat enganxat a les carreteres. Tres anys desprs, el 1885, tot feia pensar que el projecte es consolidava perqu el Govern aprovava la seva concessi per 60 anys a favor de la societat Crdito Martimo, que va passar a denominar-se Ferrocarriles Econmicos del Bajo Llobregat. Les obres havien de comenar en tres mesos i acabar al cap de tres anys.

Mentrestant el temps passava i el tren no arribava. El 1907 el Ple Municipal de Sant Andreu pren lacord denviar telegrames a Laure Mir, diputat republic a les Corts pel districte de Sant Feliu de Llobregat i al ministre de Foment per demanar que sacceleri la construcci del tren en vistas de la crisis en la que se halla esta poblacin por carecer de vas de comunicacin a fin de facilitar el transporte necesario y fcil expedicin de los recursos y dems anexos que seran la riqueza de este trmino municipal Aquesta breu frase ens parla de dues coses: de la crisi que va comportar la filloxera, fent desaparixer la vinya, el cultiu fins aleshores dominant del municipi, i que va empobrir el poble i va generar molta emigraci, per tamb ens parla de la recerca de recursos alternatius, plantacions de nous productes i mercats on vendrels. El mercat al que es volia tenir ms accs era el de Barcelona i era el tren el que lhavia de facilitar: una de les dependncies de lestaci seria un moll de crrega al qu saccediria per una via morta de 40 m de llarg. No s fins a lany 1909 que es reactiva el projecte, amb una modificaci important: es descarta el tramvia de vapor i es proposa un ferrocarril secundari. Rpidament sexpropien els terrenys, hi ha els primers moviments dobres al poble i senceten les trifulgues sobre lemplaament de lestaci. L11 dabril lAjuntament acorda que Antoni Jansana pugui perllongar el carrer de la Palla internant-se en la seva propietat del Camp de lEra, a canvi de cedir els terrenys necessaris i enderrocar les construccions que fessin nosa. El 13 de juny, el Ple de lAjuntament acorda per unanimitat citar a lenginyer de la Companyia perqu aclareixi que hi ha de cert sobre la intenci de canviar lestaci de lloc. El 24 de juliol de 1910 la posici de lAjuntament s molt ms contundent ja que acorda per unanimitat demanar a la Companyia que faci lestaci al capdamunt del carrer dEn Bosc: por ser dicho sitio el ms cntrico de la poblacin y de mayor amplitud su calle adems de responder a las necesidades y comodidades de la localidad en general, que son por las que debe velar el Ayuntamiento con preferencia a las de egoismo o solicitud particular.s evident que lAjuntament no sen va sortir. Durant lany 1912 es fan diverses gestions davant la Companyia per veure com quedaran les servituds de pas de diversos camins. Ni aquesta respon, ni tampoc el Govern Civil i cal demanar al diputat provincial Jansana que faci gestions al respecte, cosa que fa amb xit. El mes de novembre demana a la Companyia perms per, en cas durgncia, poder fer servir, pagant-lo, el telfon de lestaci. Aquesta respon que no shi pot comprometre. I aix arribem al dia de la inauguraci que, malgrat el silenci del llibre dactes municipals, sabem per les fotografies que shan conservat que fou molt concorreguda. Tot el poble va voler ser a landana de lestaci, un conjunt format per un edifici duna sola planta, duns 98 metres quadrats, un petit edifici de serveis higinics, el moll de mercaderies i tres vies: la principal, la de desviament i la morta. Cap a mitja tarda arribava, a lestaci de Sant Andreu, un tren format per la mquina, el furg de cap i cinc vagons, que havia sortit a la 13:30 de lestaci de Magria.

Inauguraci de lantiga estaci de tren de Sant Andreu de la Barca

La mquina anava engalanada amb garlandes de flors i fulles formant lescut dEspanya, orlat amb les banderes de Blgica i Catalunya. A ms, al baixador de la Colnia Gell, li van afegir una corona de flors amb llaos. Al tren hi venien les autoritats, encapalades pel director general dObres Pbliques, el Capit General i el bisbe Laguarda, a ms de periodistes, fotgrafs i representants de la Companyia. Entre les autoritats, el diputat santendreuenc Antoni Jansana hi anava en representaci del President de la Diputaci Enric Prat de la Riba. A cada poble el tren saturava, es feien les salutacions i celebracions programades i les autoritats locals sincorporaven a la comitiva. A larribar al nostre poble shi van afegir lalcalde Nicolau Costa, el secretari Baudilio Net, el rector Mn. Juanico, el jutge municipal Joan Campany i el caporal del somatn Joan Amig. Lendem, La Vanguardia comentava que la representaci de Sant Andreu va ser de les ms nombroses que van pujar al tren, i relatava lancdota segent: Entre los varios incidentes curiosos ocurridos durante el trayecto, llam la atencin de los expedicionarios el que se desarroll en San Andrs de la Barca, donde al pasar el tren y cuando se acercaban las autoridades locales para cumplimentar las de la provincia, se subi un vagn que haba, en una va prxima, un robusto labrador, el cual cuadrndose militarmente, grit con voz fuerte: Viva el capitn general Weyler, con quien hice la guerra de Cuba! Con l fui y luch en la trocha de Morn. El general le record en seguida, conversando afablemente con el antiguo soldado. El tren va arribar a Martorell on les autoritats van visitar les obres que havien de perllongar-lo fins a Manresa per una banda i enllaar-lo amb la lnea del Ferrocarril Central Catal que unia, desde 1893, Igualada amb Martorell. Fet aix, el tren va retornar a Barcelona enmig de la repetida expectaci de la gent. Josep Camps i Roca

El 1987 el Cercle Catal de Sant Andreu celebr el 75 aniversari de larribada del tren. A la foto, en Josep Bes, que en fou el maquinista, junt amb el seu fill.

Molt lentament el projecte semblava que tirava endavant; aix, lany 1893, lAjuntament va rebre cartes del Govern Civil perqu coopers en els procediments dexpropiaci de les terres pel bra del ferrocarril que, a partir de Sant Vicen, havia dacabar al nostre poble. Avanava lentament i amb dificultats,com ho demostra la carta de lany 1898 en qu es demana a lAjuntament si vol allegar res en contra de la petici de la companyia concessionria que se li perllongui la llicncia per tal dacabar les obres. La Companyia va tenir problemes econmics i va acabar venent-la a lempresa belga Union des Tramways, que crear la societat Chemin de Fer du Nord-Est de lEspagne. A finals dany, aquesta companyia aconseguir una nova concessi per fer un ferrocarril -bandejant definitivament la proposta dun tramvia, i per tant amb necessitat de ms inversions- que preveia el recorregut de Sant Vicen dels Horts fins a Manresa, consolidant daquesta manera leix ferroviari del Llobregat.

Una publicaci dERC-AM - Sant Andreu de la Barca

revista@ullviu.cat

revista@ullviu.cat

Una publicaci dERC-AM - Sant Andreu de la Barca

AssembleaSAB
ASSEMBLEASAB. DE LA INDIGNACI A LACCI.
- Com es va iniciar aquest moviment a Sant Andreu de la Barca?
Desprs del 15 de maig passat, es va fer una acampada a Martorell en suport al 15M, els participants de la qual pertanyem a diferents poblacions de la zona. Una vegada constatat el suport de la poblaci al moviment, i desprs de valorar la participaci a la manifestaci del 27 de maig contra la crrega policaca a la Plaa Catalunya de Barcelona, el dia 8 de juny es va fer la primera assemblea a Sant Andreu de la Barca, independentment de lAcampada Martorell. I aix va nixer lAssembleaSAB. Entre les nostres moltes accions destaquem la participaci a la manifestaci del 19 de juny a Barcelona contra el Pacte de lEuro, o la Mobilitzaci Mundial 15 doctubre contra les retallades socials. Tamb hem realitzat accions a nivell local com el suport a la famlia Jurado (del carrer Nard), una protesta per lhorari dels plens de lAjuntament de Sant Andreu, i una protesta per la implantaci de la zona blava. Totes les accions han estat debatudes i consensuades a lassemblea. Arran les eleccions generals del 20 de novembre vam muntar un petit acte per informar a la poblaci sobre el funcionament del sistema electoral. Per la festa de Sant Andreu tamb vam collaborar amb la Colla de Diables escrivint els Versots . Recentment vam presentar a lAjuntament una moci per declarar Sant Andreu ciutat activa en la prevenci dels desnonaments i la defensa del dret a lhabitatge que va ser aprovada per tots els partits i el 17 de mar vam collaborar amb la Plataforma Solidria a la diada de recollida daliments.

- Heu estat una alenada daire fresc a la democrcia i aix ha generat opinions de tot tipus, heu rebut bona acollida al poble? com ho valoreu?
En general hem rebut bona acollida, per encara hi ha gent reticent a participar. Recordem que a la primera assemblea van assistir unes 300 persones.

FE DERRADES
Des de la Comissi de Redacci de la Revista Ull Viu volem esmenar un error de transcripci aparegut en larticle La tasca del grup municipal dEsquerra-AM a lAjuntament. Un dels pargrafs no est al seu lloc corresponent. Publiquem el text correctament, i demanem disculpes pels malentesos que hagi pogut provocar. - Gesti: vam votar en contra de la quantia dels sous i les retribucions que percebem els crrecs poltics de lAjuntament, aix com els grups municipals. Vrem demanar que les quantitats a percebre no siguin fixes al 100%, sin que una part fos variable i segons objectius, si es fa la feina aleshores es cobra, sin, no. I tamb incorporar una mesura correctora per evitar que hi hagi tanta desigualtat en el que percebem els grups municipals. - Ordenances municipals: hem votat en contra de laugment a les ordenances municipals perqu no shi recollien la majoria de les aportacions fetes per EsquerraAM, principalment el comproms de fer una revisi cadastral. Els experts, emparant-se en la prpia llei, recomanen fer una revisi cada 10 anys, o abans si les circumstncies aix ho reclamen. A Sant Andreu ja en fa 15 que no es fa cap revisi cadastral. Com que han baixat els preus dels habitatges, aix implica automticament que moltes llars paguessin menys dIBI i tamb descombraries, dos dels impostos que es calculen a partir del cadastre. Demanvem que aquest pas no s fes sense una reducci de lIBI i duna aplicaci gradual de limpost. Amb aquesta proposta posvem fi a una situaci injusta per a molts propietaris. Alhora garantem que en un context de crisi econmica on el valor cadastral s inferior als danys anteriors, bona part de la poblaci sen beneficis. Laltre punt important que posrem sobre la taula de negociaci era a favor de la reducci de lIAE i destablir bonificacions en aquest impost per a la contractaci de persones empadronades a Sant Andreu de la Barca menors de 25 anys o majors de 45 anys. Malauradament, aquesta proposta tampoc la van acceptar. No cal dir que restem a la vostra disposici per a fer-nos arribar qualsevol altre suggeriment a la direcci de correu revista@ullviu.cat. ERC-AM dona suport: A la plataforma ciutadana Prou peatges creada per protestar pel pagament de peatges en infraestructures mpliament amortitzades.

- Teniu relaci amb altres moviments assemblearis daltres poblacions?

S, mitjanant la coordinadora del Baix Llobregat, les assemblees generals a Barcelona i les Trobades Catalanes. A ms utilitzem les xarxes socials.

- I amb lAjuntament quina relaci teniu?

La relaci de lAssembleaSAB amb lAjuntament s la mateixa que amb qualsevol altre ciutad.

- La tasca que heu fet fins ara sha fet notar al nostre poble. Com valoreu la feina feta?
Creiem que s que ens hem fet notar, per hi ha persones que encara no coneixen lexistncia de lAssemblea i seguim intentant arribar-hi.

- I ja per finalitzar amb les preguntes, com encareu el futur? Sou optimistes?
S, som optimistes i tenim ganes de continuar treballant per posar en prctica les alternatives que existeixen al sistema actual.

- I la darrera: teniu 5 lnies per dir el que vulgueu, que voleu dir?
Volem deixar clar que lAssemblea de Sant Andreu s apartidista i ning no ens representa. Agram loportunitat que ens heu donat a lentrevistar-nos i agram tamb a tota la gent que ha participat i participa en les comissions i en lAssemblea. Finalment, recordar que ens reunim tots els diumenges a les 19:30 h. a la plaa Federico Garca Lorca.

- Quins sn els objectius que us marqueu?

Tenir un espai pblic on poder recollir els problemes de la ciutadania i la societat i debatre i organitzar accions de resposta.
Celebraci duna de les assemblees a Sant Andreu.

Membres de lAssembleaSAB en una protesta silenciosa i pacfica durant un ple de lAjuntament.

- Com us organitzeu a Sant Andreu de la Barca?

De manera assembleria i horitzontal.

A la plataforma ciutadana creada contra la taxa de matriculaci als estudis de FP.

Una publicaci dERC-AM - Sant Andreu de la Barca

revista@ullviu.cat

revista@ullviu.cat

Una publicaci dERC-AM - Sant Andreu de la Barca

ULL VIU
INFORMACI POLTICA
Sant Andreu de la Barca

Continuarem defensant millores en els polgons industrials. Presentarem una proposta per innovar el comer. Proposarem un nou model de subvencions per a les entitats locals, incloses les esportives. Presentarem, com ja hem fet cada any, una proposta per al canvi de model organitzatiu de les festes del poble. Continuarem insistint en fer millores en els barris perifrics. Persistirem en la defensa de la llengua catalana i donarem suport a totes les iniciatives de la societat civil que vagin aquesta lnia. Treballarem per una gesti transparent

VOTACIONS DEL PLE MUNICIPAL SOBRE LES MOCIONS PRESENTADES PER ERC-AM:

LA TASCA DEL GRUP MUNICIPAL DERC-AM A LAJUNTAMENT

Durant el que portem de 2012 hem viscut situacions dalta tensi en la poltica municipal. Ja shavien manifestat abans per fins ara no havien estat mai tan dures. En els plens i fora dells. No podem continuar aix: s evident que els problemes no es poden solucionar sense dileg i s evident que lexcs de tacticisme no sols ha dificultat la resoluci de problemes sin que nha creat ms. De vegades s necessari arribar a lextrem, al lmit, per poder iniciar un nou cam. Hem demanat reobrir el dileg i lAlcalde ho ha acceptat. De fet hem defensat sempre el dileg com a nica manera de fer poltica; llanar propostes s leix director de la feina de la oposici. I aix hem fet: defensant els valors propis del nostre grup, lluitant per aconseguir dur a terme els projectes que defensem per al nostre poble, bo i establint unes lnies vermelles i reivindicant les nostres propostes amb fermesa. Ara sens obre una porta al dileg que entre tots hem daprofitar, donant exemple i ser capaos de sumar enlloc de restar.

Hem fet propostes a favor de la remodelaci del barri circumscrit entre els carrers Tomas Vives, Cervantes i Esport: voreres estretes, fanals i pals de telfon que impedeixen el pas dels vianants, caos circulatori... deficincies que afecten la vialitat i la seguretat. Tot i haver remodelat zones properes, aquest barri continua igual que als anys 80 del segle passat. Per ERC-AM, doncs, s una prioritat municipal.

SOBRE EL PACTE DE LINCREMENT DE LIBI PER A POLTIQUES SOCIALS

Segons han informat els mitjans de comunicaci locals, una part de les esquerres de la vila han fet un gran pacte per compensar els increments de lIBI. En el ple extraordinari del 10 de maig es va formalitzar aquest acord, amb el vot a favor de tots els grups excepte el PP, que es va abstenir. Des del grup municipal dEsquerra-AM volem analitzar les dades que shan presentat als mitjans de comunicaci i contrastar-les amb la situaci real.

QU HEM FET EN ELS DARRERS MESOS?

Hem treballat a nivell municipal i sobretot parlamentari (en coordinaci amb la diputada Anna Sim) per a la reconstrucci del CEIP ngel Guimer (que sha materialitzat en preguntes a la Comissi parlamentria densenyament). Ens hem oposat a la implantaci duna zona blava de pagament. No estem dacord en que sigui de pagament; cal un sistema de rotaci de vehicles estacionats que afavoreixi la mxima accessibilitat a les rees comercials sense que comportin un cost per lusuari. A ms, primer es va aprovar, sense consultar, que el sistema fos de pagament i desprs es va preguntar als agents socials on ho volien aplicar, quan el problema principal s el sistema de pagament, no pas les rees daplicaci. Hem reivindicat demandes, ja histriques, com ara la modernitzaci dels nostres polgons industrials. Els nostres polgons industrials gaudeixen duna situaci estratgica privilegiada i cal potenciar-los elaborant un Pla dActuaci per a modernitzar-los i fer-los cmodes per a les indstries i empreses i per als treballadors i treballadores. Tenim una gran oportunitat que des de lequip de govern actual no volen aprofitar, i que nosaltres continuem impulsant.
Vorera del carrer Toms Vives per la qual s molt dificults el pas de vianants

Desperfectes a la calada en el carrer Coronel Canals

Hem votat en contra del Reglament Orgnic Municipal, principalment a causa de lhorari de celebraci dels plens. Hem reiterat que no volem els plens pel mat: la ms gran part de la ciutadania no hi pot assistir i per tant van en contra de la mxima transparncia per la qual optem. Hem presentat diverses mocions al plenari municipal: en defensa de la sanitat pblica, en contra de la reforma laboral i a favor del dileg social, per la declaraci de Sant Andreu de la Barca com a municipi republic, i per a ladhesi de a lAssociaci de Municipis per la Independncia. Tamb hem donat suport a les iniciatives proposades per altres grups municipals que anaven dirigides a la defensa de lestat del benestar i contra els atacs a la sanitat i la educaci pbliques.

Des de la JERC Sant Andreu de la Barca hem fet un seguit dactes en aquest ltims mesos: - Vrem estar planificant una manifestaci contra les retallades en sanitat qu finalment havia dacabar amb una acampada davant del CAP. Ho tenem preparat per al dissabte 4 de febrer, per va coincidir amb el cap de setmana ms fred de lany i ho vam haver danullar. - Pel dia 8 de ma (dia de la dona) vam penjar una pancarta a lAvinguda de la Constituci amb el lema La dona, avui i sempre, amb tots els drets. - Estem recollint idees per frenar lincrement de delinqncia al nostre poble. Sha dacabar amb les bandes, traficants, robatoris, baralles i morts al nostre poble. Nestem molt disgustats i volem respondre-hi com cal. - Com a objectius imminents tenim previst fer una srie dactuacions per millorar alguns mbits del poble. De moment, ara que ja ha arribat el bon temps, estem muntant un torneig de futbol i activitats perqu la joventut del poble faci pinya. - Hem fet canvis dintre de la Permanent de la JERC local, substituint el portaveu. Encoratgem tots els joves a apuntar-se a la Joventuts dEsquerra Republicana de Catalunya.

ACTUALITAT JERC Sant Andreu de la Barca

Sobre els increments sha de recordar que en el mes de novembre el PSC va presentar les ordenances amb un increment del 4% de lIBI (a ms de diversos augments en daltres taxes), i ICV-EUiA va votar-hi a favor. Nosaltres vam advertir immediatament que ja era pblic i notori que el Govern Central volia augmentar els impostos municipals i que les retallades continuarien. Aix va passar, i el mes de desembre el govern espanyol increment un 10% lIBI, fet davant del qual el PSC pos en escena un gran pacte salvador amb les esquerres representades a lAjuntament, i deixant de banda a Esquerra (fins i tot en contra dICV-EUiA que sempre ha intentat que estigussim presents en lacord). Des dERC-AM si b donem ple suport a lacord, en limitem labast real, alhora que insistim en la necessitat de crear estructures que permetin solucions a llarg termini que vagin ms enll dels pedaos paternalistes. Aquests sn els nmeros que han presentat diferents mitjans de comunicaci:

QU FAREM EN ELS SEGENTS MESOS?

Continuarem treballant per aconseguir finanament per continuar les obres de reconstrucci del CEIP ngel Guimer. Demanarem que la oferta formativa sadeqi a les possibilitats laborals del nostre poble, pensada i executada des de les regidories de Promoci Econmica, Comer i Educaci.

Una publicaci dERC-AM - Sant Andreu de la Barca

10

revista@ullviu.cat

revista@ullviu.cat

11

Una publicaci dERC-AM - Sant Andreu de la Barca

ACTUALITAT ERC
El passat 21 dabril, Esquerra Republicana de Catalunya va celebrar un Congrs Comarcal Extraordinari, en el qual en Jordi Albert i Caballero va ser escollit president comarcal del Baix Llobregat i de lHospitalet. A lacte hi van assistir els militants dERC de la comarca, entre ells la diputada al parlament Anna Sim i el president dERC, Oriol Junqueras.

Analitzem-los punt a punt: - Llibres: s el que sajusta ms a la realitat, ja que la mitjana del preu dels llibres, s de 86 a infantil, 175 a primria i 199 a secundria. - Atenci domiciliaria: Els 49,16 dassignaci per beneficiat, correspon poc ms o menys al cost total duna visita de dues hores per part dun professional datenci sociosanitria a domicili. No s, doncs una assignaci per beneficiat, sin una assignaci per visita. Si les visites, per exemple, tinguessin una periodicitat mensual, els beneficiats serien 1.424 dividit per 12, s a dir, 118 beneficiats. - Casal destiu: Resulten a 75 per nen. Aix en el millor dels casos pot cobrir les despeses duna setmana. - Beques menjador: Com que el nombre de jornades lectives s dentre 175 i 178, significa un ajut inferior al 0,70 per dia. - Plans dOcupaci: Es diu que beneficiaran unes 30 persones. Aix significa uns 8.600 bruts per persona i any, s a dir, uns 722 mensuals bruts. Tanmateix no en queda clar el format ni com es crearan les feines. Per les dades reals sn unes altres, ja que en realitat sn increments a partides ja existents. Per exemple, les 1.424 persones que diuen que rebran latenci domiciliria inclouen les que ja reben aquesta ajuda, ms les que el podran rebre grcies a lincrement que aporta lacord (70.000 ). s important puntualitzar-ho perqu la interpretaci fcil -per incorrecta- s que grcies a lacord hi haur 1.424 persones ms que sen beneficiaran. I no s cert: la xifra resulta de sumar les que ja sen beneficien amb les que sen beneficiaran. I el mateix passa amb la resta de partides que sinclouen en aquest acord que safegeixen a partides ja incloses en el pressupost municipal aprovat per al 2012. La situaci s complicada i com ms busquem entre tots vies de soluci, ms opcions sortiran. Els partits poltics que tenim representaci municipal hem de ser capaos de crear un front com per defensar els interessos de la comunitat santandreuenca.

Jordi Albert i Oriol Junqueres, president dERC, atenent als mitjans de comunicaci. Imatge cedida per Sant AndreuTv (www.santandreutv.com)

Des dERC-AM donem suport als actes populars contra els peatges a Catalunya per denunciar el greuge en infraestructures del nostre pas. s una manera de manifestar la indignaci dels catalans vers lespoli fiscal que patim per part de lEstat Espanyol. Creiem que hem dacabar amb lasfixia econmica que patim tots els que vivim a Catalunya. Els passats dies 1 i 20 de maig, la secci local dERC va participar, juntament amb altres companys/es del Baix Llobregat , lHospitalet i el Peneds, en la convocatria de la campanya #Novullpagar. Vam comptar amb la presncia de lAnna Sim, diputada al Parlament de Catalunya i amb el diputat al Congrs Joan tard. Vam sortir des de Sant Sadurn dAnoia fins al peatge de Martorell, on vrem coincidir amb centenars de conductors farts de pagar una autopista amortitzada ms de 50 vegades amb el pagament del peatge.

Trobada a Sant Sadurn dAnoia de la gent dERC per a lacci del #novullpagar.

Parlaments al congrs on Jordi Albert va ser escollit president comarcal dERC. Imatge cedida per Sant AndreuTv (www.santandreutv.com)

DESCARREGAT LA REVISTA AL MBIL

Publicaci impresa a lempresa local TEGSA 12

Una publicaci dERC-AM - Sant Andreu de la Barca

revista@ullviu.cat