Está en la página 1de 3

DECLARACI DE LA FILOSOFIA ESPANYOLA

Madrid, 5 de maig de 2012 La Conferncia de Degans de les Facultats de Filosofia d'Espanya, l'Institut de Filosofia del CCHSCSIC i diverses associacions filosfiques espanyoles que representen una gran part del professorat de les universitats i centres d'ensenyament secundari, hem efectuat durant els dies 4 i 5 de maig de 2012, en la Facultat de Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid, unes jornades de debat sobre La situaci de la filosofa en el sistema educatiu espanyol. Com a conclusions d'aquestes jornades, hem adoptat els segents acords: 1. Considerem que una societat democrtica ha de comptar, entre altres requisits imprescindibles, amb un sistema pblic d'educaci que cobrisca totes les etapes formatives (infantil, primria, secundria i universitria), que proporcione una formaci de qualitat i que siga accessible a totes les persones sense discriminaci per ra de sexe, nacionalitat, classe social, etc. 2. Estimem que una societat democrtica ha de comptar tamb amb un sistema pblic de recerca integrat per a les universitats i els centres de recerca especialitzats, dotat de recursos suficients en tots els mbits cientfics, tecnolgics i humanstics, i basat en el mrit, la creativitat i la responsabilitat social dels investigadors.

3. Per tot aix, rebutgem rotundament les drstiques retallades pressupostries que han aplicat el
govern central i els autonmics en els tres ltims anys, i que noms en 2012 superen el 20% en educaci i el 25% en recerca. Aix mateix, rebutgem el RD 14/2012, de 20 de abril (BOE de 21 de abril), de mesures urgents de racionalitzaci de la despesa pblica en l'mbit educatiu, perqu s un atac frontal contra un dels pilars fonamentals del nostre estat de benestar: el sistema pblic espanyol d'educaci i investigaci. 4. Ms concretament, totes aquestes retallades econmiques i canvis legislatius estan posant en perill la qualitat i fins i tot la continutat de la docncia i la recerca en Filosofia. Per aix, ens veiem obligats a recordar a les administracions pbliques que els estudis de Filosofia sn un dels eixos fonamentals de la tradici cultural d'Occident, i que actualment les societats democrtiques ms avanades solen reservar un lloc especfic a aquests estudis en els seus diferents nivells educatius: instituts, universitats i centres de recerca.

5. La Filosofia s una part consubstancial de la civilitzaci europea. A ms, la tradici filosfica


europea s'ha ests per tot el mn i ha entaulat un dileg cada vegada ms fecund amb altres tradicions filosfiques i culturals. D'aquesta manera, la Filosofia ha esdevingut un patrimoni viu de tota la humanitat, per mitj del qual poden comunicar-se tots els pobles de la Terra. Prova d'aix s que l'Organitzaci de les Nacions Unides per a l'Educaci, la Cincia i la Cultura (UNESCO) reconeix a la Filosofia un paper fonamental en la formaci cvica i cultural dels ciutadans de tot el mn. Per aix, el 1995 va fer pblica la Declaraci de Pars a favor de la Filosofa i va editar l' informe Filosofia i democrcia al mn, el 2005 va establir el Da Mundial de la Filosofia (que es commemora el tercer dijous del mes de novembre), y el 2007 va editar l'informe La Filosofia, una escola de llibertat. 6. La Filosofia s una "escola de llibertat" perqu educa els infants i els joves en l'exercici autnom i rigors del pensament, els ensenya a reflexionar sobre el mn i sobre si mateixos amb una mirada crtica, i els capacita per a dialogar racionalment amb els seus semblants, reconixer la pluralitat dels diferents punts de vista i buscar l'entesa mtua en els diversos camps de l'experincia humana, d'acord amb criteris comuns, com ara els de la veritat, la justcia, la bellesa, etc. Per aix, davant els conflictes i les incerteses d'una societat cada vegada ms complexa i globalitzada, els estudis de Filosofia sn un instrument fonamental per a la comprensi del mn i la comunicaci racional entre tots els ssers humans. 7. La Filosofia es pot practicar en diferents llocs i per diferents mitjans: la docncia, la investigaci, l'assessorament tic, la mediaci social, la gesti cultural, la creaci artstica i literria, etc. No obstant aix, i en consonncia amb les recomanacions de la UNESCO, considerem que els estudis

de Filosofia han de tenir un lloc especfic en el sistema pblic d'educaci i investigaci, perqu noms d'aquesta manera sen garanteix la transmissi generacional i la renovaci permanent, i perqu tota persona t "dret a la Filosofia", s a dir, dret a rebre una formaci especialitzada que li permeta accedir al patrimoni del pensament filosfic i adquirir els coneixements necessaris per a l'exercici de la professi filosfica. 8. La comunitat filosfica espanyola est experimentant un canvi de cicle histric. Des dels anys de la transici democrtica, es va iniciar una poca de creixent expansi, modernitzaci i diversificaci dels estudis de Filosofia a tots els nivells educatius. Aquesta poca va estar protagonitzada per una brillant generaci de professors, investigadors i escriptors que han situat la filosofia espanyola en peu d'igualtat amb les filosofies d'altres pasos del mn. Aquesta internacionalitzaci de la filosofia espanyola s una important contribuci al patrimoni com de la llengua espanyola com a vehicle privilegiat per a situar la nostra cultura en el lloc que li correspon en un mn cada vegada ms globalitzat. A aix, cal afegir el meritori treball realitzat en les altres llenges oficials del nostre Estat. No obstant aix, la generaci que va fer la transici filosfica ja s'ha jubilat, i el relleu generacional dels qui hem prosseguit la seua tasca est afectada per processos molt diversos que plantegen a la comunitat filosfica espanyola nous desafiaments i tamb algunes dificultats: les successives reformes legislatives, l'anomenat procs de Bolonya, el nou paper de les agncies d'avaluaci en la carrera docent i investigadora, les drstiques retallades pressupostries en educaci, universitats i recerca i, finalment, l'amenaa de reducci de centres, titulacions i matries de Filosofia. 9. En aquest canvi de cicle histric, els assistents a les jornades de Madrid hem decidit unir les nostres forces fins ara molt disperses i posar en marxa un procs de vertebraci de la comunitat filosfica espanyola. A partir d'ara, ens constituirem com a Xarxa Espanyola de Filosofia (Red Espaola de Filosofa, REF), per a facilitar la cooperaci entre totes les persones i organitzacions relacionades amb la professi filosfica, i per a defensar aquesta professi davant les administracions pbliques i la ciutadania espanyola. La REF comptar amb un Consell de Coordinaci en el qual tindran representaci la Conferncia de Degans de Filosofia, l'Institut de Filosofia del CCHS-CSIC i les associacions filosfiques del professorat universitari i d'ensenyament secundari. Els primers passos encomanats a aquest Consell de Coordinaci sn els segents: a) Creaci d'una web que servisca de mitj de comunicaci interna, arxiu documental i difusi pblica de les activitats de la REF. b) Constituci de tres comissions de treball, que representaran el professorat universitari i no universitari, i que elaboraran propostes concretes en tres camps diferents: A) El currculum de les matries filosfiques de l'ensenyament secundari. B) La renovaci dels estudis de grau, mster i doctorat, que haur d'incloure una major atenci a la didctica especfica de la Filosofia; i C) el perfeccionament dels procediments i criteris de valoraci aplicats per les diferents agncies d'avaluaci estatals i autonmiques. Aquestes propostes seran debatudes i consensuades en el si de la REF, per a la posterior presentaci i negociaci amb el Ministeri d'Educaci, les comunitats autnomes i les agncies avaluadores. c) Preparaci d'un Congrs de Filosofia d'mbit estatal, obert als professors i investigadors de totes les rees filosfiques i de tots els nivells educatius, i obert tamb als professionals de la filosofia que desenvolupen la seua tasca fora de les institucions acadmiques. d) Suport a la difusi de dos importants informes editats per la UNESCO: Filosofia i democrcia al mn (1995), i La Filosofia, una escola de llibertat (2007). El treball de l'edici espanyola d'aquests dos informes ser coordinat per la SEPFI. 10. Esperem que la posada en marxa de la Xarxa Espanyola de Filosofia (REF) permeta crear un espai de comunicaci entre tots els que estimem i practiquem la Filosofia en aquest Estat. Convidem totes les persones i organitzacions espanyoles relacionades amb la professi filosfica, perqu participen en les activitats de la REF. I, finalment, ens comprometem a establir vincles de collaboraci amb altres xarxes filosfiques nacionals i internacionals.

Entitats signants daquesta declaraci Conferencia de Decanos de las Facultades de Filosofa de Espaa Instituto de Filosofa del CSIC (IFS, CCHS-CSIC) Asociacin Andaluza de Filosofa (AAFi) Asociacin de Estudiantes de Filosofa de la Regin de Murcia (ASEFI) Asociacin Espaola de tica y Filosofa Poltica (AEEFP) Asociacin de Filosofa Bajo Palabra (AFBP) Asociacin de Filosofa Prctica de Catalua (afpc) Asociacin de Hispanismo Filosfico (AHF) Asociacin Profesional de Filosofa (APF) Red Ibrica de Estudios Fichteanos (RIEF) Sociedad Acadmica de Filosofa (SAF) Sociedad Espaola de Estudios sobre Friedrich Nietzsche (SEDEN) Sociedad Espaola de Fenomenologa (SEFE) Sociedad Espaola de Filosofa Analtica (SEFA) Sociedad Espaola Leibniz para Estudios del Barroco y la Ilustracin (SeL) Sociedad Espaola de Profesores de Filosofa (SEPFI) Sociedad de Filosofa de la Provincia de Alicante (SFPA) Sociedad de Filosofa de la Regin de Murcia (SFRM) Sociedad Hispnica de Antropologa Filosfica (SHAF) Sociedad de Lgica, Metodologa y Filosofa de la Ciencia (SLMFC) Les organitzacions relacionades amb la professi filosfica que desitgen subscriure aquesta declaraci i vincular-se a la Red Espaola de Filosofa (REF), poden fer-ho enviant un missatge amb les seues dades de contacte a: conferdecafilo@gmail.com

Traducci al catal/valenci de Rafa Gomar.

También podría gustarte