5 DE PPRIMRIA, CEIP EXPLORADOR ANDRES

M.J. LLORENS VALLS

QUE SABEM DE LUNIVERS

En la nostra galxia: Hi ha vuit planetes La terra es l'nic planeta que te atmosfera i est habitat Cada planeta t un nombre de satl.lits T un Sol que s una estrela Els plantes son: Mercuri, Venus, La Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur, Nept

Fora de la nostra galxia Hi ha forats negres Totes les estreles son Sols Hi ha moltes galxies Moltes galxies juntes formen una via lctia

Moltes vies lcties formen un bric de llet (Univers)

Components d'una galxia: Estreles. Fabriquen llum i calor Planetes. Giren al voltant de les estreles Satl.lits giren al voltant dels planetes

Hi ha un cintur d'asteroides entre Jpiter i Mart La Terra tarda 365 dies, 6 hores al Sol i 23 segons en donar la volta

A la Terra se l'anomena Planeta blau i a Mart Planeta roig Hi ha planetes nans: Plut i Ceres Neil A. Armstrong, el 16 de juliol de 1969, va arribar a la Lluna Saturn t un cintur d'asteroides Galileu va inventar el primer telescopi Mart abans tenia aigua En Canries hi ha un observatori Els cometes tenen cua de pols i de gas Hi ha constellacions, com l'ssa menor, l'ssa major, Peix volador La Terra t atmosfera, troposfera, estratosfera, hidrosfera i geosfera La nostra galxia s la via lctia Tots els plantes giren al voltant d'una estrela. En el nostre cas al voltant del Sol El nostre plante es La Terra L'univiers s infinit Es va crear amb l'explosi: el del big -bang

QUE VOLEM SABER DE LUNIVERS

Com es va crear lUnivers? Com sha creat el Sol? Hi ha planetes en altres galxies? Com shan creat les estreles? Com es formen els planetes? Com es formen els satllits? Com es forma un forat negre? Com sha creat latmosfera, la troposfera, etc? Hi ha extraterrestres o vida intelligent en altres planetes? Hi ha aigua, oxigen o atmosfera en altres planetes que no siga la Terra? planetes? Hi ha vida a Mart? Plut i Ceres sn Totes les galxies que hi ha? Totes les estreles que hi ha? Quant tarden altres planetes en donar la volta al Sol? De qu estan formats els anells de Saturn? Que fan? De qu est format lull del cul de Jpiter? Qual s lestrela mes gran? Que hi ha dins dels forats negres? Com es pot destruir un meteorit? Com es formen els cinturons dasteroides? Per qu Mart i la terra sn els nics que tenen atmosfera? Per qu es va formar el big-bang?

 Com saguanten els plantes en lUnivers? Per qu no es cremen els planetes amb el Sol? Et cremes en Mercuri? Es pot viure en Saturn? A quants graus est el Sol? Com es destruxen els planetes? Quants satllits hi ha? Es pot arribar a la velocitat de la llum? Per qu no hi ha nvols en lespai? Per qu no hi ha gravetat en lespai? Per qu posen satllits artificials en lespai?

ELABORACI DHIPTESIS
Com es va crear lUnivers? o Amb una explosi anomenada big-bang Com sha creat el Sol? o Amb el big-bang,

Hi ha planetes en altres galxies? o Si, perqu en la nostra galxia hi ha

Com shan creat les estreles? o Amb el big-bang

Com es formen els planetes? o Amb el big-bang

Com es formen els satllits? o Amb el big-bang

Com es forma un forat negre? o o o Quan sajunten els meteorits Quan xoquen dos meteorits de cllules Quan una estrela es mor, a vegades es forma un forat negre

Com sha creat latmosfera, la troposfera, etc? o o o Amb el big-bang Per loxigen No se sap

Hi ha extraterrestres o vida intelligent en altres planetes? o o o pot ser que si, pot ser que no si No se sap

Hi ha aigua, oxigen o atmosfera en altres planetes que no siga la Terra? o o o Pot ser que en altres galxies. Si Aigua i atmosfera si per oxigen no

Hi ha vida a Mart? o o No Sest investigant planetes?

Plut i Ceres sn o o o No Si Si per nans

Totes les galxies que hi ha? o Infinites

Totes les estreles que hi ha? o Infinites donar la volta al Sol?

Quant tarden altres planetes en o No se sap

o o

El doble. Per exemple Mercuri tarda la mitat que Venus Mercuri 23 dies, Venus 236 dies, Mart 13 anys, Jpiter 23 anys, Saturn 33 anys, Ur 57 anys i nept 136 anys.

De qu estan formats els anells de Saturn? Que fan? o Estan formats dasteroides. Rodar al voltant de Saturn. Servixen per a mantindre el planeta en la seua rbita o o De tempestats De meteorits i no fan res de res

De qu est format lull del cul de Jpiter? o o o De tempestat De roques De res peru s un forat estreles hi ha i quantes galxies.

Quantes o o

Moltes Infinites

Qual s lestrela mes gran? o El Sol

Que hi ha dins dels forats negres? o Res. Altres galxies. No se sap. Massa, matria fosca

Com es pot destruir un meteorit? o Amb coets. Amb un mssil. Amb una explosi. Xocant amb un altre

Com es formen els cinturons dasteroides

Ajuntant molts asteroides. Amb molts asteroides en moviment.

Amb trossos de planetes que han caigut i per la gravetat han fet forma danells

Per qu Mart i la terra sn els nics que tenen atmosfera? o Perqu sn els nics que tenen aigua. No se sap

Per qu es va formar el big-bang? o Perqu en lespai va passar alguna cosa. A causa de moltes forces. Per una explosi

Com saguanten els plantes en lUnivers? o Perqu no hi ha gravetat

Per qu no es cremen els planetes amb el Sol? o Perqu estan molt lluny. Perqu tenen atmosfera

Et cremes en Mercuri? o Si

Es pot viure en Saturn? o No

A quants graus est el Sol? o A ms de mil graus, a ms de sis mil, a ms dun mili

Com es destruxen els planetes? o Amb el big-bang. Amb un meteorit, per els De cap manera forats negres.

Quants satllits hi ha?

o Molts Es pot arribar a la velocitat de la llum? o Si. Per qu no hi ha nvols en lespai? o Perqu no hi ha aigua i no es pot fer levaporaci. Perqu no hi ha atmosfera Per qu no hi ha gravetat en lespai? o Perqu no hi ha massa. Perqu els planetes caurien. Perqu no hi ha oxigen Per qu posen satllits artificials en lespai? Per a esbrinar el temps i les temperatures que far. No se sap

FONTS DINFORMACI
Museu astronmic Planetaris Llibres de text Enciclopdies Revistes cientfiques Documentals Internet Observatoris Consultes a persones especialistes Telescopis Biblioteques Diaris Alguna aplicaci del mbil A Al la rdio, televisi collegi

Al bloc de la classe

TREBALL DINVESTIGACI
Defenicions de: Astre.- Qualsevol cos celeste amb forma definida.

Estrela.- Cos celeste que t llum prpia. Hi ha esrtreles que estem veient i ja no existixen, per encara estem rebent la seua llum. Hi ha estreles noves, i que no veiem perqu no ens ha arribat la seua llum encara
Planeta.- Cos celeste que gira al voltant d'una estrela. No t llum proipia Satllit.- Cos celeste que gira al voltant d'un planeta Cometa.- Cos celeste amb nucli poc dens que sol anar acompanyat d'un rastre llumins.Sn cossos celests constituts per gel i roques que orbiten el Sol seguint diferents trajectries ellptiques, parabliques o hiperbliques. Els cometes, junt amb els asteroides, planetes i satllits, formen part del Sistema Solar..

Meteorit. Fragment slid procedent de l'espai. Ateroide s un cos rocs, carbonceo o metllic ms xicotet que un planeta i major que un meteoroide, que orbita al voltant del Sol en una rbita interior a la de Nept. Si els veiem des de la Terra, els asteroides tenen aspecte d'estreles

Galxia .- Una galxia s un conjunt massiu d'estreles, nvols de gas, planetes, pols csmica, matria fosca, i potser energia fosca, unit gravitatriament.

LA LLUM.- CONCEPTES BSICS

DESCOMPOSICI DE LA LUM
Descomposici de la llum en travessar un prisma. La descomposici de la llum blanca en els diferents colors que la componen, data del segle XVIII, a causa del fsic, astrnom i matemtic Isaac Newton. La llum blanca es descompon en aquests colors principals:

Roig (el color que pateix la menor desviaci) Ataronjat. Groc. Verd. Blau. Anyil. Violat (el color que pateix la major desviaci)

Aix demostra que la llum blanca est constituda per la superposici de tots aquests colors. Cada un dels quals pateix una desviaci diferent ja que l'ndex de refracci de, per exemple, el vidre s diferent per a cada un dels colors. Si la llum d'un color especfic, provinent de l'espectre de la llum blanca, travesss un prisma, aquesta no es descompondria en altres colors ja que cada color que compon l'espectre s un color pur o monocromtic.

REFLEXI DE LA LLUM Es un canvi de direccin que experimenta la una ona ( un raig de lum) quan arriba a una superficie slida Es produx quan un raig de llum, arriba a una superfcies slida i rebota.

Per que veiem els colors? Perqu quan un raig de llum blanca arriba a una superfcie slida, esta absorbix totes les radiacions de la llum, menys una que rebota, que s el color que percep lull hum (color que veiem)

El negre s labsncia de color, perqu absorbix totes les radiacions i no rebota cap. Per aix les els colores negres, donen ms claor. La roba de color blanc, rebota totes les radiacions, per aix el blanc s ms fresc.

REFRACCI DE LA LLUM La refracci s el canvi de direcci que experimenta una onda al passar dun mitj material a un altre. Noms es produx si londa incidix obliquament sobre la superfcie de separaci dels dos mitjans i si estos tenen ndexs de refracci distints. La refracci sorigina en el canvi de velocitat de propagaci de londa. Un exemple deste fenomen es veu quan se submergix un llapis en un got amb aigua: el llapis pareix trencat. Tamb es produx refracci quan la llum travessa capes daire a distinta temperatura, de la que depn lndex de refracci. Els miratges sn produts per un cas extrem de refracci, denominat reflexi total. Encara que el fenomen de la refracci sobserva sovint en ones electromagntiques com la llum, el concepte s aplicable a qualsevol tipus donda. Quan un raig es refracta al passar dun mitj a un altre, langle de refracci amb qu entra s igual a langle en qu ix al tornar a passar deixe mig al mig inicial.

VELOCITAT DE LA LLUM La llum est formada per ones electromagntiques i viatja a una velocitat de 300.000 km/s La llum necessita poc ms de 8 minuts a aconseguir arribar a la Terra des del Sol. En un segon, la llum podria donar set voltes i mitja a la Terra ho deixant en ridcul al vehicle ms velo que ha creat lhome,el transbordador espacial, que pot aconseguir els 27875 km/h en el seu reentrada a la Terra.

VELOCITAT DESCAPAMENT

La velocitat d'escapament s la velocitat mnima que es necessita per poder escapar de l'atracci del camp gravitatori generat per un objecte qualsevol, en lloc de caure-hi a sobre una altra vegada o entrar en rbita a una alada concreta sobre la seva superfcie, suposant convencionalment que aquest objecte no es veu afectat per cap altra fora externa a part de la gravetat. Des de la superfcie de la Terra la velocitat d'escapament s d'uns 11'2 km/s

FORATS NEGRES Un forat negre s una concentraci de matria d'altssima densitat, tal que la seva fora gravitatria s tan elevada que la velocitat d'alliberament s superior a la velocitat de la llum. Per tant, res que es trobi dins del seu horitz d'esdeveniments pot escapar-se'n, excepte per mitj de l'efecte tnel quntic. El terme "forat negre" no s'ha d'entendre com un "forat" en el sentit usual del terme, sin com una regi de l'espai de la qual res no pot escapar, ni tan sols la llum. Per aquest motiu se'ls anomena "negres". En el centre d'un forat negre, segons prediu la relativitat general, hi ha sempre una singularitat, un punt de densitat i gravetat infinites que arriba a un volum nul i a un radi zero.

ORIGEN DE LUNIVERS

En la cosmologia moderna, l'origen de l'univers s l'instant en qu va aparixer tota la matria i l'energia que tenim actualment en l'univers com a conseqncia d'una gran explosi. Aquesta postulaci s obertament acceptada per la cincia en els nostres dies i comporta que l'univers podria haver originat fa entre 13.500 i 15.000 milions d'anys, en un instant definit. En la dcada de 1930, l'astrnom nord-americ Edwin Hubble va confirmar que l'univers s'estava expandint, fenomen que Albert Einstein amb la teoria de la relativitat general havia predit anteriorment. Hi ha diverses teories cientfiques sobre l'origen de l'univers. Les ms acceptades sn la del Big Bang i la teoria Inflacionria, que es

complementen.

Qu hem fet? Hem tradut textos del castell al valenci Hem fet un llibre cada membre del grup. Hem buscat informaci en diferents fonts Hem discutit les idees Hem fet hiptesi Hem portat materials a l'aula. Hem seleccionat informaci Hem treballat en grups cooperatius Hem fet posades en com desprs d'haver treballat en grup Hem fet esquemes. Hem intentat parlar en veu baixa Hem resolt algun problema.

Que hem aprs en este projecte de treball? Hem aprs a treballar junts en grup Com s formen els forats negres, l'origen de l'uivers, per qu veiem els colors, que s un planeta, un stll.it, una estrela quina s la velocitat de la llum, que s la velocitat d'escapament, la reflexci i la refracci de la llum, Hem aprs a buscar informaci. Hem aprs a organitzar Hem aprs a consensuar Aprenem a fer esquemes Hem aprs a resoldre problemes A parlar en veu baixa A treballar en harmonia en el grup Hem aprs mes valenci informaci

Com ha sigut la meua relaci amb la resta del grup? Regular. A vegades b i altres mal Ha sigut bona i molt divertida

Que problemes hem tingut? Que a vegades algunes persones no treballen i parlen molt Que una persona del grup no feia res. Alguna persona del grup no treballava i molestava Ens ha costat consensuar el que volem posar. Ens costava posar-nos dacord No hem tingut problemas Que algunes persones del grup manaven molt incls deures per a casa i sn per a fer-los en classe

Com hem resolt els problemes? Repartint-se el treball No els hem resolt La persona que no treballava i molestava, la professora la separava del grup Donant-li a eixa persona la secci del treball que ms li agradava. Ens posvem dacord votant els que ms ens agradava

MATERIALS

MATERIALS

PLANETARI
PLANETARI

PUBLICO. 1-3-12

NOTCIES

Astrnomos europeos 'redescubren' la existencia de vida en la Tierra

La tcnica utilizada har ms fcil descubrir vida en planetas ms all de nuestro Sistema Solar
EDUARDO MURIELMADRID29/02/2012 21:19 Actualizado: 01/03/2012 14:14 Curso Tcnico en Energa Solar. Ttulo Avalado por UCJC.+ Info www.cursosrenovables.es/Tecnico

Anuncios Google

El esquema muestra el camino de la luz solar, hasta llegar polarizada a la parte no iluminada de la luna - ESO/L. Calada
Un equipo de astrnomos europeos ha encontrado evidencia de vida en la Tierra. Parece una confirmacin intil, pero no lo es. Lo novedoso del hallazgo es que lo han hecho a partir del estudio del brillo lunar, es decir, han investigado nuestro planeta como si no se encontraran dentro de l. La tcnica aplicada har ms fcil esclarecer si existe vida en exoplanetas, es decir, en planetas ms all de nuestro Sistema Solar.

depende de dos cosas: en primer lugar, de que esta vida exista y, en segundo, tener la capacidad tcnica para detectarla", explica uno de los investigadores espaoles, Enric Palle, del Instituto de Astrofsica de Canarias. "Este trabajo es un paso importante para lograr esa capacidad", aade.

La clave: el brillo de los planetas en los satlites

El equipo de astrnomos ha utilizado una novedosa tcnica para realizar este avance. "Usamos el truco de observar el brillo terrestre, de manera que miramos a la Tierra como si fuera un exoplaneta", afirma Michael Sterzik, lder del proyecto. "El Sol brilla sobre la tierra y esa luz es reflejada en la superficie de la luna. La superficie lunar acta como un espejo gigante y refleja la luz de la Tierra de vuelta hasta nosotros", explica. "La superficie lunar acta como un espejo gigante", explica Sterzik En la tenue luz del reflejo terrestre, los astrnomos han buscado ciertos indicadores, como algunas combinaciones de gases en la atmsfera de la Tierra, que son signos reveladores de la vida orgnica. El equipo investig el fenmeno con el Very Large Telescope (VLT), situado en Chile, aplicando tcnicas que explotan la polarizacin, es decir, la orientacin de los campos magnticos y elctricos de la luz. Al reflejarse la luz del Sol sobre la Tierra, sta queda polarizada. De este modo, se vence la dificultad de tcnicas tradicionales, ya que la luz de un exoplaneta lejano es eclipsada por el de la estrella que lo ilumina. "Es comparable a tratar de observar un grano de polvo junto a una bombilla potente. Sin embargo, el reflejo del planeta sobre su satlite est polarizado, lo que permite su anlisis de forma sencilla mediante tcnicas polarimtricas", explica el investigador Stefano Bagnulo, del Observatorio de Armagh, Reino Unido.

La Nasa descubre indicios de agua en Mercurio

El agua en forma de hielo podra haber estado protegida de los rayos abrasadores del cercano sol, en el interior de crteres profundos a los que no llega la luz

Imagen de uno de los polos de Mercurio. NASA

El agua en forma de hielo podra subsistir en los polos de Mercurio, protegida de los rayos abrasadores del cercano sol, en el interior de crteres profundos a los que no llega la luz solar, segn nuevos datos de la sonda Messenger de la Nasa. El planeta, el ms interior de nuestro sistema solar, puede llegar a temperaturas superiores a los 400 grados centgrados. Pero los cientficos se han preguntado si los depsitos brillantes vistos en las exploraciones mediante radar podran ser agua en forma helada.

La sonda Messenger de la Nasa ha enviado imgenes que muestran que estos depsitos estn relacionados con crteres en sombra permanente, lo que apoya la posibilidad de que se trate de hielo. "Nunca antes dispusimos de imganes capaces de ver las cartacersticas de las zonas donde se encuntran estos depsitos brillantes", declar Nancy L. Chabot, cientfica de esta misin en el Laboratorio de Fsica Aplicada de la Universidad Johns Hopkins. Las imgenes del instrumento MDIS muestran que todas las caractersticas brillantes al radar cerca del polo sur de Mercurio se encuentran en zonas de sombra permanente, y cerca del polo norte de Mercurio dichos depsitos tambin se observan slo en las regiones de sombra, resultados consistentes con la hiptesis de que se trate de hielo. Chabot precis que estos hallazgos no son la prueba definitiva de que los depsitos sean de hielo de agua, puesto que se han encontrado en algunos crteres que son ms calientes, y requeriran una capa de aislamiento. Los cientficos continan analizando los datos. Messenger alcanz la rbita de Mercurio en marzo de 2011, y desde entonces orbita el planeta dos veces al da, recogiendo cerca de 100.000 imgenes y ms de cuatro millones de mediciones de la superficie de Mercurio.

Astronomicos/terrestres de calidad Local en Madrid abierto al pblico www.amaina.com

Anuncios Google

Fotografa de la NASA.
Noticias relacionadas

Lluvia de estrellas en el Montsec El viaje de James Cameron a la Luna La NASA halla condiciones de vida favorables en una luna de Saturno La Luna, culpable del hundimiento del Titanic?

La lluvia de estrellas ms importante de la primavera, la 'Eta-Acuridas', coincidir esta prxima madrugada con una luna llena o 'sperluna', que ofrecer una imagen agigantada cuando se encuentre en el punto de su rbita ms cercano a la Tierra en este ao. El fenmeno de la 'sperluna' podr dificultar algo la visin de las Acuridas, procedentes del cometa Halley, y que ya se han podido observar durante la pasada noche, especialmente desde el hemisferio sur del planeta. Esta lluvia de estrellas, que slo se produce dos veces al ao (en mayo y octubre) se produce cuando en su rbita alrededor del Sol, la tierra atraviesa zonas por las que antes han pasado objetos celestes como cometas y la atmsfera terrestre atrae las partculas desprendidas de las colas de estos objetos. En el caso de la Eta Acuridas, la Tierra atraviesa una zona por la que antes ha pasado el cometa Halley, que en su rbita alrededor del Sol (ruta que completa cada 75 aos) pierde pequeas partculas metlicas que entran en ignicin al traspasar la atmsfera terrestre. Por eso, aunque ahora mismo el Cometa Halley se encuentre en las