Está en la página 1de 16

Campanya espeleolgica al masss del Porracolina

Arredondo Cantabria

Sala dentrada - Torca del Cotero BU-141 - Foto Toni Mor

2005
Agrupaci Cientfico - Excursionista de Matar Secci despeleologia

Introducci

Enguany, a lexterior, hem fet prospeccions a les subzones de Garma Cierca, Calles i Canal del Haya. Durant aquestes prospeccions shan localitzat 14 noves cavitats, de les quals shan explorat 10. A ms shan localitzat, i situat amb GPS, diverses cavitats explorades per el S.C.Paris als anys 80, aix com daltres explorades per lECG a la subzona de Canal del Haya. Tamb hem seguit les exploracions a les galeries del BU-141, Torca del Cotero. Enguany hem passat dels 8600 metres de recorregut als vora de 9000 en lactual. Conjuntament amb el SECJA dAlcobendas, hem explorat la zona Est de la LM-7 Torca de Bernallan, per tal de acostar-nos ms a les galeries de la Torca del Cotero i La Cueva de los Moros. Com a resultat daquestes exploracions han sortit 300 metres de noves galeries a la LM-7 (Galeria de los Catalanes). Malgrat tot, no hem connectat el dos sistemes, per hem aconseguit obrir una nova zona amb diverses incgnites. Caldr seguir treballant per tal dunir els dos grans sistemes, doncs superposant les dues topografies hi ha menys de 50 metres entre ells. Amb les darreres exploracions, el Sistema Rellanon-Moros-Cotero-Canal suma 38.950 m.

Mapa de situaci de cavitats explorades a la campanya dexploraci 2005

BU-141/BU-144 Torca del Cotero


Sistema Rellann Moros Cotero Canal
Situaci: Hoyo Justo , Bustablado, Arredondo (Cantbria) BU-141 BU-144 X 445.590 X 445.710 Y 4.790.825 Y 4.790.875 Z 710m Z 695m Data descobriment: 01-11-1999 Data connexi al sistema: 07-12-2002 Recorregut cavitat: 8950 metres Desnivell mxim cavitat: 299 metres Recorregut sistema: 38.950 metres

Histria: El 30 d0ctubre de 1999, durant una prospecci a una zona coneguda danteriors campanyes, ens endinsem a la garma coneguda com Hoyo Justo i localitzem diversos pous, un dells duns 10m de dimetre. Es retorna el 7 de desembre per descendir el pou que resulta ser de 80m de profunditat i una secci de 15 x 5 m. A la base es troba una galeria duns 20m damplada i 300m de recorregut, fet fora inslit a aquestes alades dins del masss en estudi, solament es repeteix a la Torca de las Yeguas, situada a pocs metres de distancia. Durant el 2000 i el 2001, sexploren diversos ramals, per cap continuaci evident. Descendint per la BU-144, un avenc a pocs metres de la BU-141, es va a parar de nou a la galeria principal de la BU-141. Finalment el 15 de juny del 2002, es troba un pas que desprs de baixar 80 m de desnivell des de la Galeria Carme, ens porta a un nou nivell de galeries. Hi ha diverses continuacions que ens fan sumar recorregut rpidament. El 17 dAgost del 2002 descendim el Pou de fang i ens trobem un tercer nivell de galeries aquest cop de dimensions considerables, daltra banda, habitual a aquest nivell. Per acabar dafegir importncia a aquesta cavitat, el 7 de desembre del 2002, aconseguim la uni de la Galeria Inferior amb La Rampa de la Cueva de los Moros (BU-111). Durant el 2003, sexploren altres ramals del segon i tercer nivell fins a sumar els actuals 7500 metres de recorregut. En la campanya del 2004, sexplora el nivell de la Sala de Dalt descobert a finals de lanterior campanya. Aquest nivell resulta ser molt catic amb infinitat de sales. Tamb es fan escalades a diferents punts de la cavitat per intentar la connexi amb el sistema Bernallan-El Canto Encaramado. A nivell logstic es trasllada el bivac de la Galeria Bustablado a la Galeria Inferior, donat que la majoria de treballs estan en aquest nivell. En el transcurs del 2005, sexplora un nou ramal a la Galeria Inferior, lanomenem Galeria dels Cidaris. Es fa una nova escalada al Meandre del estripamonos, arribant a una repisa don surten noves incgnites. Es topografia una galeria ascendent a mig Passam.

Meandre Estripamonos Aquest meandre ascendent, discorre en direcci Sud-oest apropant-se a les galeries de la LM7. Degut a la proximitat amb aquesta cavitat hi dediquem molts desforos. Aquest any retornem al final on ja havem superat dues escalades i en quedava pendent una altre. La escalada de 10metres ens va portar a una zona amplia on hi ha diverses continuacions: 2 pous i una finestra penjada. Deixem la exploraci en aquest punt per manca de material.

Sala de Dalt En aquesta sala es dediquen grans esforos perqu es la part de la cavitat que ens pot permetre avanar en direcci nord. Es revisen dues incgnites al voltant de la Sala del llaminador. Cap al Sud, tot i haver-hi corrent daire, no es troba cap continuaci. Cap al Nord, es desobstrueix un pas de pedres i fang, i sortim a una petita sala on no hi ha continuaci. Sala dels Blocs La Galeria Bustablado, va ser la primera en ser explorada, arran del descobriment dels nivells inferiors de la BU-141. Quedava pendent acabar una escalada per accedir a una finestra penjada. De moment shan superat 20 metres descalada fins a una repisa. En accedir a la punta descalada ens rellisc la mquina de fer forats. Varem tenir de abandonar per que va quedar inutilitzada.

Gran Pasam Es topografia una galeria ascendent, aquesta quedava pendent des del descobriment de les noves galeries. Es topografien 50 metres i es revisa sense trobar cap possibilitat de avanar.

Galeria del Cidaris Galeria en direcci Nord que surt de prop del caos de blocs de la Galeria Inferior. Al principi la galeria es una fractura duns 2 metres damplada mitja, lalada es duns 5 metres. A 20 metres del inici hi ha un pou cec a mitja galeria, seguint galeria endavant a 50 metres del inici, hi ha un petit ramal ascendent a la dreta, aquest es pina als 16 metres de recorregut. A la mateixa alada del ramal, la galeria sesfondra i seixampla formant una petita sala de 8 metres de dimetre. En un lateral de la sala, hi ha in pou de 10m que duu a una altre sala de 15 x 6 metres, sense continuaci. Tornant en direcci Nord, la galeria segueix en rampa ascendent i tot seguit gira cap a lOest, en aquest punt trobem una corrent daire evident. Malgrat tot la continuaci queda taponada per blocs. Cal estudiar la possibilitat de desobstrucci.

Topografia:

Torca de Bernallan, LM-7


Collaborem amb el SECJA dAlcobendas en la exploraci de la Torca de Bernallan, particularment en la zona propera a les galeries de la Torca del Cotero i la Cueva de los Moros. En revisar la zona explorada anteriorment, es troba una nova galeria. Aquesta en direcci Est durant uns 20 metres i surt a la finestra dun pou. Mitjanant un passam, saccedeix a una finestra a laltre costat del pou. A partir daqu comena un meandre desfondat, en la mateixa direcci, durant 50 metres ms. El meandre duu a una galeria duns 4 metres damplada i 3 dalada amb algunes formacions. Aquesta galeria, en direcci Nord-oest avana uns 30 metres fins a un tap. En la direcci contraria, savana uns 30 metres fins arribar a una sala duns 10 metres de dimetre. Les possibles continuacions, malgrat el fort corrent daire, quedaven tancades per caos de blocs.

CA-14
Situaci: Bustablado, Arredondo (Cantbria) X 444.618 Y 4.789.991 Z 798 m Data descobriment: 25-03-2005 Data ltima exploraci: 25-03-2005 Recorregut cavitat: 12 metres Desnivell mxim cavitat: - 10 metres Descripci: Esquerda duns 40-50 cm dample en un lateral del rascler. Baixa 10 metres, i la esquerda es perd cada cop ms estreta.

CA-15
Situaci: Bustablado, Arredondo (Cantbria) X 444.464 Y 4.789.561 Z 889 m Data descobriment: 25-03-2005 Data ltima exploraci: 25-03-2005 Recorregut cavitat: 20 metres Desnivell mxim cavitat: - 12 metres Descripci: La boca sobre en el pendent i est parcialment tapada per un arbre. Pou de 6 metres seguit de una rampa de blocs fins a la cota mxima de -12 metres. Topografia:

CA-17 Torca dels Escurons


Situaci: Bustablado, Arredondo (Cantbria) X 444.845 Y 4.790.942 Z 634m Data descobriment: 25-03-2005 Data ltima exploraci: 25-03-2005 Recorregut cavitat: 20 metres Desnivell mxim cavitat: - 20 metres Descripci: Pou nic de 20 m de fondria. La base es de 8x10m, a lextrem Nord hi ha el desgus de la cavitat. Al fons varem trobar dos escurons. Topografia:

CA-18
Situaci: Bustablado, Arredondo (Cantbria) X 444.845 Y 4.790.942 Z 634m Data descobriment: 25-03-2005 Data ltima exploraci: 25-03-2005 Recorregut cavitat: 50 metres Desnivell mxim cavitat: - 43 metres Descripci: Cavitat situada en un bosc. Lentrada sn dues boques que als 10 metres sajunten per formar un pou nic. Als -30 m, el pou es bifurca, en un ramal cec de 5 metres de fondria i un altre que baixa 13 metres ms fins a una estretor que caldr desobstruir. Saprecia corrent daire a la estretor final. Topografia:

CL-301
Situaci: Bustablado, Arredondo (Cantbria) X 444.632 Y 4.790.373 Z 837m Data descobriment: 26-03-2005 Data ltima exploraci: 26-03-2005 Recorregut cavitat: 45 metres Desnivell mxim cavitat: - 28 metres Descripci: Cavitat localitzada en anteriors campanyes. Es una fractura a favor de les falles dominants de la zona (ONO-ESE). Comencem el descens per la zona ms baixa, es tracta dun pou cec de 25 metres de fondria. Remuntem 5 metres i pendolem per accedir a una rampa, aquesta queda tallada per un altre pou cec de 3 metres. Seguim endavant sense baixar-lo i trobem un darrer pou de 5 metres, al fons es la cota mxima de la cavitat (-28m) Topografia:

CL-302
Situaci: Bustablado, Arredondo (Cantbria) X 444.674 Y 4.790.504 Z 803m Data descobriment: 26-03-2005 Data ltima exploraci: 26-03-2005 Recorregut cavitat: 15 metres Desnivell mxim cavitat: - 4 metres Descripci: Petita cavitat en el fons duna dolina. Galeria en rampa que es bifurca.

CL-305
Situaci: Bustablado, Arredondo (Cantbria) X 444.579 Y 4.790.532 Z 836 m Data descobriment: 26-03-2005 Data ltima exploraci: 26-03-2005 Recorregut cavitat: 12 metres Desnivell mxim cavitat: - 8 metres Descripci:

Topografia:

CL-307
Situaci: Bustablado, Arredondo (Cantbria) X 444.577 Y 4.790.542 Z 826m Data descobriment: 06-08-2004 Data ltima exploraci: 06-08-2004 Recorregut cavitat: 35 metres Desnivell mxim cavitat: -12 metres Descripci: Forat en el pendent duna gran dolina. En principi hi accedim per un forat en un cingle, aquest havia estat tapat per els pastors i en notarem frescor en passar pel seu costat. Un cop retirats els blocs accedim a dins des don saprecia que la llum del sol entra per una xemeneia. Ms tard localitzem la boca superior en mig dun petit rascler. Topografia:

GC-15
Situaci: Bustablado, Arredondo (Cantbria) X 446.494 Y 4.789.291 Z 998 m Data descobriment: 24-03-2005 Data ltima exploraci: 24-03-2005 Recorregut cavitat: 15 metres Desnivell mxim cavitat: - 70 metres Descripci: Avenc penjat a dalt del rascler de Garma Cierca, per accedir-hi cal grimpar per una canal. Una rampa amb fort pendent du a un pou de 60 metres. Al fons una fractura impenetrable es la continuaci de la cavitat. Topografia:

GC-16
Situaci: Bustablado, Arredondo (Cantbria) X 446.716 Y 4.789.578 Z 872 m Data descobriment: 24-03-2005 Data ltima exploraci: 24-03-2005 Recorregut cavitat: 30 metres Desnivell mxim cavitat: - 18 metres Descripci: Pou en un rascler. Topografia:

También podría gustarte