Campanya espeleolgica al masss del Porracolina

Arredondo Cantabria
Capalera del P80 a la Torca del Cotero BU-141 - Foto Toni Mor

Agrupaci Cientfico - Excursionista de Matar Secci despeleologia

2003

Introducci

Arrel de la descoberta dels nivells inferiors a la BU-141, Torca del Cotero, durant lAgost del 2002, enguany hem concentrat tots els esforos en la seva exploraci. Els resultats han estat fora importants. Hem passat dels 3254 metres de recorregut en la campanya del 2002 als vora de 7500 en lactual. Malgrat aquest progrs fruit de curtes incursions en caps de setmana, actualment estem aturats en la expansi de la cavitat per caos de blocs. La nica sortida de moment es forar passos estrets o be fer escalades. Una altra fita important daquesta campanya, ha estat unir la Torca del Cotero a la Cueva de los Moros, i en conseqncia al sistema Rellanon-Moros-Canal que actualment ja te ms de 35.000 metres de recorregut. Com en daltres cavitats importants, ha calgut installar un bivac per facilitar les exploracions. Per raons estratgiques, lhem situat a la Galeria Bustablado. Quan acabem la exploraci de aquesta galeria, tenim previst moure el bivac a la Galeria Inferior. La dedicaci exclusiva a la Torca del Cotero, no ha perms fer descobriments importants a la resta de la zona. Enguany hem intentat eliminar incgnites de cavitats ja descobertes anteriorment. Aix doncs hem donat per acabada la BU-153 desprs de veure que una via pendent dexplorar anava a un punt ja conegut. Tamb donem per explorada la CL-289, desprs que la seva continuaci es queds pinada. Hem explorat la BU-17 i BU-18, localitzades per lE.C. de Grcia, i que no havien estat mai explorades. Dins del captol de noves cavitats, noms destaquem la CL-274 que ats el corrent daire que hi circula i la seva situaci, ens dona esperances per treuren un bon resultat en properes campanyes.

Mapa de situaci de Cavitats

BU-141/BU-144 Torca del Cotero

Sistema Rellann Moros Cotero Canal
Situaci: Hoyo Justo , Bustablado, Arredondo (Cantbria) BU-141 BU-144 X 445.590 X 445.710 Y 4.790.825 Y 4.790.875 Z 710m Z 695m Data descobriment: 01-11-1999 Data connexi al sistema: 07-12-2002 Recorregut cavitat: 7500 metres Desnivell mxim cavitat: 299 metres Recorregut sistema: 37.452 metres

Histria: El 30 d0ctubre de 1999, durant una prospecci a una zona coneguda danteriors campanyes, ens endinsem a la garma coneguda com Hoyo Justo i localitzem diversos pous, un dells duns 10m de dimetre. Es retorna el 7 de desembre per descendir el pou que resulta ser de 80m de profunditat i una secci de 15 x 5 m. A la base es troba una galeria duns 20m damplada i 300m de recorregut, fet fora inslit a aquestes alades dins del masss en estudi, solament es repeteix a la Torca de las Yeguas, situada a pocs metres de distancia. Durant el 2000 i el 2001, sexploren diversos ramals, per cap continuaci evident. Descendint per la BU-144, es va a parar de nou a la galeria principal de la BU-141. Finalment el 15 de juny del 2002, es troba un pas que desprs de baixar 80 m de desnivell des de la Galeria Carme, ens porta a un nou nivell de galeries. Hi ha diverses continuacions que ens fan sumar recorregut rpidament. El 17 dAgost del 2002 descendim el Pou de fang i ens trobem un tercer nivell de galeries aquest cop de dimensions considerables, daltra banda, habitual a aquest nivell. Per acabar dafegir importncia a aquesta cavitat, el 7 de desembre del 2002, aconseguim la uni de la Galeria Inferior amb La Rampa de la Cueva de los Moros (BU-111). Durant el 2003, sexploren altres ramals del segon i tercer nivell fins a sumar els actuals 7500 metres de recorregut.

Galeria Meandre Aquesta branca de la Galeria Inferior, sobre en direcci Sud molt a prop del caos de blocs. Com el seu nom indica es un meandre dentre 1 i 3 metres dample, de progressi fora cmoda. Linters daquesta via rau en el corrent daire que constantment la recorre i a ms la direcci que pren sacosta a la Torca de Bernalln, amb la que en cas de connectar, unirem el sistema Bernalln - Canto Encaramado al sistema Rellann Moros Cotero - Canal, amb un recorregut total que superaria els 70.000m. Un altre inters daquesta via est en la possibilitat de que torni a la Galeria de Inferior ms enll del caos de blocs. Cap de les dues opcions han estat encara aconseguides. Seguim treballant en diversos punts en escalades per accedir a finestres penjades, esperem que els resultats acompanyin en properes campanyes. Descripci: Linici es un tram perpendicular al eix de la Galeria Inferior. Al cap de 20m tomba 90 graus per seguir-la en parallel, en aquest punt, duns 40cm dample, es on es nota amb ms fora el corrent daire. 45 metres ms enll, hi ha diverses bifurcacions, dos meandres que desemboquen al meandre principal i un que surt en direcci a la Galeria Inferior, aquest ltim lanomenem Meandre Borneo. Les dues bifurcacions que arriben a la galeria han estat remuntades fins que ha estat possible, la primera acaba en una estretor remuntant impracticable. La segona a la base duna xemeneia. Seguint la galeria principal, trobem un esfondrament que no han estat baixat. Aquest tram es duns 85 metres de recorregut desprs dels quals la galeria tomba cap al Nord i inicia un descens. En aquest tomb i des del Sud ve un altre meandre, lestripamonos. Daquest ramal ve part de la corrent daire, cosa que el fa molt interessant. Seguint de nou la galeria principal, ens trobem diversos aports que venen del Nord, un dells origina un pou encara pendent dexploraci. Poc desprs, la galeria, altre cop ascendent, queda taponada. Poc abans del tap remuntem un aport que ve del sud, desprs dalgun pas entre blocs, sortim a una saleta. En aquesta saleta, un tub fora evident queda penjat uns 30m, decidim que aquest tub era fora important com per fer-ne un intent descalada. Aquesta escalada lanomenen dels DBZs. Finalment a darrera del tub penjat hi ha un pou duns 20m de fondria que torna en direcci cap a la Galeria del Meandre. No obstant observem que 15metres per damunt es torna a fer evident una galeria penjada. Deixem la escalada installada per fer aquest nou intent en la propera campanya. Al fons de la saleta, retrobem el meandre estripamonos, per en un nivell superior. Aquest es pot seguir fins que ens porta un altre cop al fons del meandre. Un cop aqu seguim el meandre cap amunt, dos passos molt estrets dificulten la progressi. Passats aquests, cal fer una escalada de 6 metres i el meandre torna a fer-se fora estret i de difcil progressi. Ascendim en vertical per situar-nos a una part ms amplia, on trobem un tram dun tub rod de 2m de dimetre per de poc recorregut Seguint en la direcci ascendent del meandre original, ens trobem un nou ressalt que hem de escalar (E7). A dalt del pas, el meandre segueix ampliant-se fins als 3metres, per continuar cal remuntar 3 metres de difcil escalada per uns blocs. Aqu som a la base dun pou. En la paret del qual es veu una finestra penjada a 10m, aquesta encara es pendent descalar.

Del meandre Borneo, noms shan explorat els primers 20 metres. Un curt ressalt per installar, es actualment el punt final. De moment no lhi hem donat prioritat perqu pren direcci a la Galeria Inferior, situada a 40m escassos.

Galeria de la Uni Parteix del costat Sud de la Galeria Inferior, molt a prop de la Sala Preciosa i enfront de la Galeria del Gallego. Per aquesta via vrem enllaar el 7 de desembre del 2002 amb la Galeria de la Rampa a la Cueva de los Moros (BU-111). Aprofitant la estada a la Rampa, explorem una curta galeria situada uns metres ms avall del punt duni, dins de la Cueva de Los Moros. Descripci: En un principi ascendent, aquesta galeria es torna plana i poc desprs descendent. Poc desprs de iniciar-se el descens, hi ha un pas estret que des del costat de La Cueva de los Moros, no ens va semblar important. A partir del pas estret, seguim una rampa de blocs fins al punt topogrfic de La Rampa. El mateix dia, es va trobar una nova galeria a La Rampa, que es va explorar i topografiar. Es tracta de dues galeries paralleles de secci inclinada i sostre baix que en dificulta la seva progressi. Al final de la galeria ms al Sud hi ha un pou que sondeja uns 10 m i est pendent de baixar.

Galeria del Pavo, Sala de Dalt i Sala de Freda Aquesta galeria parteix de la Sala del Pavo, i pren direcci Nord. La corrent daire sol recrrer la galeria. Aquesta circumstncia ens motiv a seguir-la fins al punt on ens trobem actualment, una sala de sostre molt alt i sense continuacions evidents. Aquesta nova sala (Sala de Dalt), est situada al mateix nivell que la Sala de baix, per no hi hem trobat cap connexi directe. Al costat daquesta sala trobem una nova sala, la Sala Freda, de caracterstiques similars a la Sala de Dalt, per de dimensions ms redudes. Actualment queden diverses opcions als laterals de les sales pendents dexploraci. Descripci: Des de la Sala del Pavo, en direcci Nord, ens trobem una nova saleta, que en direcci Oest connecta per dos llocs diferents amb la Galeria del Gallego. Al Nord daquesta saleta hi ha un parell de finestres, dun metre de dimetre, totalment cobertes amb moonmilk, aquest punt lanomenem el pas de la neu. Hem constatat que normalment, el moonmilk est associat a llocs amb corrent daire constant. Per aquestes finestres accedim a una galeria amb moltes formacions, estalactites i sobretot espases en els llocs ms exposats al corrent daire. Finalment arribem a un lloc on les estalactites, degut al corrent daire, estan completament horitzontals. A partir daqu la galeria es una rampa dentre 1 i 2 metres dalada, amb un parell de passos estrets. Acabada aquesta, ens trobem a la base dun pou. Superem aquest entre blocs per una via parallela. Aqu trobem una primera sala amb blocs molt grans. En el sostre tamb format per grans blocs es veu que hi ha un gran nivell superior. Accedim a ell entre blocs i ens trobem la Sala de Dalt. El terra de la part alta de la sala, es grava compactada amb fang, tot prov dunes xemeneies a uns 20-25m dalada. La resta de la sala est formada per grans blocs i en el seu centre hi ha un gran esfondrament que shaur de baixar amb corda.

Contigua a la Sala de Dalt, hi ha la Sala Freda. El seu nom es deu a la sensaci de fred que varen experimentar els seus descobridors. En una de les seves parets, hi ha un llaminador vertical que cal baixar.

Galeria dels Gallegos Aquesta via surt de la Galeria Inferior, en direcci Nord. Malgrat la seva dimensi, 15 x 15m, la seva exploraci va ser de les ltimes. Es una galeria parallela a la Sala Preciosa i acaba tornant a connectar amb la Sala del Pavo. Descripci: Originalment hi vrem accedir per el costat de la Galeria Inferior. La galeria en linici es de grans dimensions (15x15m), 40 metres ms enll, remuntem per blocs fins a prop del sostre, lamplada i alada es redueixen. 15 metres ms endavant, els blocs del terra desapareixen i la galeria sestreny ms, fins a uns 5 metres, aqu cal corda per descendir al nivell practicable. Un important goteig del sostre, inicia un meandre descendent molt estret. Galeria amunt, tornem a trobar grans blocs. Progressant entre mig dels blocs, trobem un pou duns 15m de fondria pendent de baixar. Per sobre del pou i desprs de escalar els blocs accedim a la continuaci de la galeria de nou amb dimensions importants. En aquest punt, cap a lEst anem a la Sala del Pavo. Galeria endavant, trobem un tub penjat del sostre i de molt difcil accs. Per sota daquest no es veu cap continuaci evident, solament passos entre blocs que no ens deixen avanar.

Galeria Bustablado La Galeria Bustablado, va ser la primera en ser explorada, arran del descobriment dels nivells inferiors de la BU-141. Per la seva proximitat amb el Bivac, aquesta punta dexploraci sol utilitzar-se per cobrir mitjos dies dexploraci. Quedava pendent, revisar una xemeneia per on sescolava part de la corrent daire de la Galeria Bustablado, baixar un pou i topografiar un llaminador. Enguany shan fet les tres tasques, donant un parell dincgnites ms que hauran de ser estudiades a la propera campanya. Descripci: La primera incgnita, es troba desprs duna rampa de fang, es una galeria que va en direcci Sud i que als pocs metres hi ha un pou. Es va descendir aquest pou (P21) trobant la Galeria Inferior de Bustablado. Posteriorment i des de la Sala dels Blocs, es va trobar la mateixa galeria. La segona incgnita, era a la punta on hi ha el caos de blocs. Es tractava duna finestra amb corrent daire constant que donava a un pou. El pou va ser descendit anteriorment i al seu fons no hi havia continuaci. Es per aix que vrem sospitar que el corrent daire pujava xemeneia amunt i que calia fer una escalada per tal de intentar trobar una galeria penjada. La escalada de 24m ens va dur a una saleta de 10 x 5 metres amb dues continuacions penjades. Vrem escalar la primera (E 6) i no tenia continuaci. La segona la vrem deixar per

manca de temps, tot i que no sembla ser una continuaci evident. Molt probablement el corrent daire puja per una xemeneia que hi ha al sostre de la sala. La tercera incgnita, El llaminador, es duns 50metres de recorregut, te una alada entre 1 i 2 metres. Cap avall, el sostre baixa fins a fer-se impracticable. En un lateral de aquest llaminador, un aport daigua del sostre, ha obert un pou que vrem descendir uns 10 m sense material. Ms avall el pou encara sondeja uns 15 metres ms per calia installar una corda. Queda pendent per la propera campanya.

La via del tub Aquesta via es molt a prop del Bivac, la vrem comenar a explorar durant una incursi el setembre del 2002, fins a un pou que per manca de material no vrem descendir. Retornats a aquest punt el novembre, baixem fins a connectar amb la Galeria del Pavo, a lalada del Pas de la Neu. Descripci Deixem la Galeria Bustablado, pocs metres desprs del Bivac, mitjanant un passam que voreja un pou. Desprs daquest obstacle, la galeria es de fcil progressi i duns 3 metres dample. La galeria fa un gir a la dreta, en aquest punt fa una saleta. La continuaci es un pas baix, seguit dun ressalt ascendent de 2 metres. A partir daqu la secci es en forma de tub i dun metre de dimetre, la corrent daire es fa evident en aquest punt. El tub es bifurca, les dues bifurcacions van a un pou de 6m, la de la esquerra sembla tenir continuaci a laltre costat del pou, per caldria fer un passam. Superat el pou, la galeria torna a agafar les dimensions anteriors i a ser clarament descendent. Descendim un ressalt de 8 metres. A partir daqu la galeria es bifurca, a la dreta una rampa ascendent, ens duu a una finestra de un pou que sondeja uns 40m. A la esquerra, baixem una srie de rampes i ressalts fins a connectar amb la Galeria del Pavo, a lalada del Pas de la Neu.

Vies del Bivac Pou Negre A les immediacions del Bivac, hi ha diversos pous que hem anat deixant per ms endavant. En curtes incursions shan baixat la majoria, que van a parar a un punt com: El Pou Negre. Encara queden alguns pous ms per baixar, per sospitem que tamb son part del Pou Negre. Descripci: Sortint del Bivac, a ma esquerra, hi ha una finestra a un parell de metres del terra, aquesta dona a un pou de 12m. Hi ha dues continuacions, seguint en vertical descendim 15m ms sense continuaci. La segona opci es seguir un tub de 1.5m de dimetre en rampa, aquesta es fa molt vertical. Baixant 15m hi trobem una galeria de 8 metres de recorregut, per continuar caldr desobstruir un pas estret. Seguim baixant per la rampa 15 metres ms, la rampa es torna ms plana fins un nou pou de 8 m que va a parar a una finestra penjada del Pou Negre. Sortint del Bivac a ma dreta, trobem un altre pou. Aquest fa 41m i a la seva base podem ascendir fins a una finestra que dona al Pou Negre. En direcci contraria, i a mig pou vrem veure una galeria penjada que caldr explorar.

Via de la Pluja Aquesta via surt de la Sala Bustablado. Es descendent i segons les poligonals va cap a la Galeria Plana. Aquest fet no sha confirmat encara, doncs queda pendent eixamplar un pas estret i baixar un pou duns 15 m. Descripci Prenem una galeria que surt de la Sala Bustablado en direcci Sud. Aquesta galeria queda tallada per u pou de 30 metres. Aquest pou no te continuaci practicable.

Travessem aquest pou per continuar la galeria i arribem a una sala. A la sala hi ha dos pous regats. Descendim un dels pous (P20), a la base anem a sortir a una finestra del altre pou, que encara est pendent de baixar. A la mateixa sala, sempre en direcci Sud, trobem entre blocs un meandre descendent dun metre damplada. Baixant per aquest meandre, superem dos ressalts de 4 metres, seguit dun pou de 35 metres fins arribar a una petita galeria. En aquesta galeria trobem una fractura, cap avall, shi pot baixar per tres punts diferents. De moment queda pendent dexploraci a partir daquest punt.

Galeria Inferior Bustablado Es una galeria parallela a la Galeria Bustablado per en un nivell inferior. Est connectada a la Galeria Bustablado per tres punts. El extrem Oest de la galeria est, segons les poligonals, a 5 metres del extrem final de la Galeria Negra. Un tap de fang nevita la connexi. Descripci Hi accedim per un pas entre blocs a un extrem de la Sala dels Blocs. Descendim diversos ressalts fins a una galeria en direcci Est - Oest. En direcci Oest, sacaba als 15m de recorregut. Es en aquest punt on un tap de fang talla la continuaci fins a la Galeria Negra. Prenem direcci Est, la galeria duna amplada entre 6 i 8 metres, te una alada duns 4 metres. Desprs dun pas baix, arribem a la base dun pou. Aquest pou prov de la Galeria Bustablado. Continuant per la galeria, arribem a un punt on la mida de la galeria es redueix i seguim a partir daqu entre blocs fins a sortir de nou a la Galeria Bustablado.

BU-17
Situaci: Bustablado, Arredondo (Cantbria) X 445.750 Y 4.790.540 Z 750m Data descobriment: 01-03-1978 Data exploraci: 22-04-2003 Recorregut cavitat: 45 metres Desnivell mxim cavitat: -33 metres Descripci: Cavitat localitzada per lEspeleo Club de Grcia, que no va ser explorada. Es tracta de un pou nic de 33 m de profunditat. A prop del fons hi ha una finestra impracticable que dona a fora en una paret del cingle.

BU-18
Situaci: Bustablado, Arredondo (Cantbria) X 445.726 Y 4.790.549 Z 753m Data descobriment: 01-03-1978 Data ltima exploraci: 22-04-2003 Recorregut cavitat: 0 metres Desnivell mxim cavitat: 0 metres Descripci: Cavitat localitzada per lEspeleo Club de Grcia, que no va ser explorada. Retornem al lloc on hi est marcada la cavitat. Es tracta duna esquerda molt tapada per blocs, les pedres que tirem no justifiquen una desobstrucci i donem per acabada la exploraci.

BU-153
Situaci: Bustablado, Arredondo (Cantbria) X 445.813 Y 4.790.950 Z 727m Data descobriment: 15-08-2001 Data ltima exploraci: 07-08-2003 Recorregut cavitat: 394 metres Desnivell mxim cavitat: -253 metres Descripci: Cavitat explorada en anteriors campanyes fins a 240. Quedava pendent explorar una bifurcaci en el meandre superior. Aquesta bifurcaci torna a ajuntar-se a mig pou del P50. Es desinstalla la cavitat, donant per acabada la exploraci.

CL-274
Situaci: Bustablado, Arredondo (Cantbria) X 445.088 Y 4.790.595 Z 808m Data descobriment: 26-03-2002 Data ltima exploraci: 07-08-2003 Recorregut cavitat: 100 metres Desnivell mxim cavitat: -50 metres Descripci: Fractura a la paret dun cingle que porta al mig de una de les falles que talla el Canal del Haya. Notem corrent daire constant a la boca de la cavitat. La Falla en aquest punt, est plena de blocs encastats que en dificulten la progressi, entre mig daquests hem aconseguit baixar fins als 50 metres. Queda pendent seguir baixant entre blocs desprs de una petita desobstrucci. Topografia:

CL-289
Situaci: Canal del Haya. Bustablado, Arredondo (Cantbria) X 445.138 Y 4.790.810 Z 755 m Data descobriment: 08-12-2001 Data ltima exploraci: 20-04-2003 Recorregut cavitat: 70 metres Desnivell mxim cavitat: -42 metres Descripci: Pou que sobre al lmit entre un prat i un rascler molt a prop de la Cabana del Canal del Haya. Vrem localitzar aquest forat, durant una prospecci per la zona el 2001, hi vrem fer una primera incursi fins a 36 metres el 2002, finalitzem la exploraci als 42 metres enguany. Un primer pou de 8 seguit de una rampa de terra que ens duu a un nou pou de 26 metres. Al fons, hi ha dues continuacions: - Una finestra penjada a 3 metres que ens porta a la base dun altre pou parallel, - i un meandre descendent que al cap de 15 metres de recorregut i 6 metres de desnivell, acaba en una estretor impracticable i de difcil desobstrucci. Es nota corrent daire intermitent en el meandre. Al fons del pou hi ha diversos esquelets de gossos, molt probablement llenats per els pastors, alguns esquelets varen ser trobats en un rac lluny de la vertical del pou, fet que indica que alguns gossos seguien vius desprs de la caiguda.