EL PLA DE LESTANY, 69 NOVEMBRE 2011

FAUNA AUTCTONA DEL PLA DE LESTANY

Text / Fotograa: Carles Feo, bileg

Leri com, una bola entranyable de punxes

Leri s un mamfer simptic amb un peculiar sistema de defensa contra els depredadors. Si se sent amenaat, cargola el seu cos sobre el ventre formant una bola i es transforma en un manyoc de pues punxants que li serveixen per repellir els atacs dels depredadors. Bon aliat dels pagesos, ja que menja molts insectes dels camps, els horts i els boscos, no t mala fama entre els humans. Malgrat aix, s una de les vctimes collaterals del nostre estil de vida, en morir de manera massiva a les carreteres a causa dels atropellaments. Descripci s un animal inconfusible a casa nostra per la seva forma arrodonida i les parts superiors del cos i dels costats cobertes de punxes. La cara de color blanc no t pues per s una franja de pl de color fosc que sestn des de lull ns al morro, i una altra banda fosca que marca el lmit entre la cara i les pues del front. Les pues sn llargues, dures i de color marr clar, amb una banda negra a lextrem. La panxa s de color clar i les potes, curtes i fosques. Li sobresurt una petita cua duns 3 cm de llarg. Les orelles petites, els ulls negres sortits i el musell llarg li donen un aspecte simptic i bonifaci. Ecologia i hbitat Difcilment veurem ms dun eri junt perqu sn animals solitaris en territoris bastant grans, i encara ens costar ms trobar-los si prenem en consideraci que sn de costums essencialment nocturns. De dia sestan dins un cau enmig de la fullaraca i la vegetaci i, quan sels molesta, senrotllen formant una bola, gr-

cies a uns msculs especials, i deixen les punxes a la vista. Tot i semblar lent, pot assolir prou velocitat i moures gilment, encara que per norma general es va aturant a airar laire rutinriament. La seva dieta s dall ms variada, essencialment insectvora. Salimenta de tota mena dinvertebrats, com ara llimacs, cargols,

escarabats i cucs de terra. T capacitat per caar granotes, ratolins, musaranyes i serps i per robar ous docell, i no fa escarafalls a la possibilitat de menjar restes de carronya. Completa la dieta amb glans i altres fruits silvestres.

30

EL PLA DE LESTANY, 69 NOVEMBRE 2011

Quan arriba el fred s ms inactiu i hiverna doctubre a mar als seus diferents caus. Pel que fa a la reproducci, aquesta funci es produeix en dos perodes lany, entre abril i agost. Laparellament dels erions s molt curis, amb baralles entre mascles, que salten i bufen, i un festeig que pot durar entre 30 i 180 minuts. Un cop fecundada la femella, la gestaci dura entre 30 i 45 dies, transcorreguts els quals neixen els petitons, completament cecs i nus, amb pues toves. Els joves, lany segent, ja es poden reproduir. Els erions es poden trobar en una gran varietat dambients. Els agraden ms els entorns boscosos de muntanya mitjana que limitin amb camps de conreu, prats i pastures, per en les zones ms mediterrnies i seques tamb hi sn abundants, especialment en rees de ribera i boscos humits. Sn habituals en hortes i zones enjardinades, perqu sapropen molt a lhome. Distribuci En lmbit mundial es troba bastant restringit a tota lEuropa occidental, des del Mediterrani ns a Escandinvia. Ocupa la prctica totalitat de la pennsula Ibrica i Catalunya, a excepci de les zones ms muntanyoses, ns als 1.100 metres, i zones molt rides, com la plana de Lleida i la costa. Al Pla de lEstany s abundant a tot el territori des de les zones ms elevades de Sant Miquel de Campmajor, ns als jardins i les zones urbanes de Banyoles i la vall del Terri.

Estat de conservaci s una espcie catalogada com a no protegida, i considerada abundant, malgrat que en la legislaci europea es diu que la seva supervivncia podria veures amenaada si no sadopten precaucions especials. El seu sistema de protecci s bastant eca, tot i que t alguns depredadors, com ara la guilla, el teix i el senglar. El seu pitjor enemic s lhome. Cada any milers derions moren aixafats a les carreteres. En aquest sentit, els erions, en lloc de fugir quan es veuen amenaats per un cotxe, es queden quiets i es cargolen, de manera que converteixen la seva defensa en la seva desgrcia. Els pesticides acumulats en els insectes que ingereixen sn un altre factor negatiu per a aquesta espcie, especialment en zones on conviu amb lhome. En algunes zones s considerat com a animal de companyia, pel fet que s manyac i sociable. Nosaltres aix ho considerem una bestiesa, ja que es tracta dun animal salvatge que t el seu lloc a la natura, on fa una gran funci en el control dinsectes i rosegadors. Si ens agrada, podem atraure de forma natural un eri al nostre pati. Existeixen en el mercat nius articials i altres materials que poden fer del nostre jard o hort un espai ms acollidor per a aquestes i altres bestioles. Igualment, els pagesos conscienciats que mantenen els marges de camps amb restes de troncs i pilons de pedres amb pocs insecticides sn els seus millors aliats.

Nom com: Eri com Altres noms: Eri, uri, erizo comn Nom cientc: Erinaceus europaeus Famlia: Erinaceidae Carcter: Pues espinoses de 2-3 cm Mides: 22-30 cm de cos, de 400 a 1.200 g de pes Hbitat: Ambients forestals Edat: De 7 a 10 anys Cria/ous: Neixen de 4 a 7 lls, 2 ventrades lany Conservaci: No protegida

31