Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Les niades sn musclos daigua dola que gaudeixen de la particularitat de tenir un cicle vital extraordinari. Les larves parasiten un peix per fer la metamorfosi cap a juvenil i poder crixer. El seu nom com s sinnim de nimfes o fades encarregades de mantenir la puresa de laigua, com ara les goges de les Estunes. Dalgunes espcies se naprotava el nacre per fer botons i daltres, les perles. Les diferents espcies de niades Un estudi cientc recent que ha analitzat la composici gentica dels musclos de riu ens ha donat una bona sorpresa, i ha fet canviar els noms i el coneixement que tenem de les niades de la comarca. Hi trobem quatre espcies que han rebut diversos noms cientcs al llarg dels anys: Potomida littoralis, Anodonta anatina, i dues
espcies de niades allargades que sn la Unio mancus i la Unio ravoisieri. Desprs daquest embolic de noms ens centrarem a descriure les niades allargades U. ravoisieri i U. mancus, que sn gaireb impossibles de distingir entre elles per la forma. Descripci Tenen un aspecte tpic de musclo allargat amb una coloraci bruna amb tons negres, grocs i verds. Tenen una forma molt variable, des dexemplars de closca molt na i delicada, que solen viure en rius, ns a altres que la tenen molt robusta, com els que viuen en estanys. Dun costat sn ms arrodonits i de laltre allargats i acabats en una mena de bec. Si localitzem closques mortes i en mirem la part in-
16
sones mhan explicat que als anys vuitanta i noranta shavien dragat els recs i shavia provocat la mort de desenes de musclos. Per sort, sembla que als recs encara hi sn presents, tant al rec den Teixidor, al de Can Hort, a la guera den Xo i al Major. Aquesta espcie t com a peixos hoste nicament el barb i la bagra, peixos gaireb desapareguts de lEstany, la qual cosa posa en perill la seva supervivncia futura. Sense els peixos indicats, les niades allargades tenen els dies comptats, perqu no es poden reproduir. Tamb se nhan localitzat a la riera de la Farga, auent del Ter, a tocar de la comarca del Girons. Pel que fa a la Unio ravoisieri s una niade allargada que ns fa poc era coneguda com a Unio aleroni al riu Ser, i com a Unio penchinatianus a lEstany, tot i ser la mateixa espcie. Fa anys que al parc natural de la zona volcnica de la Garrotxa desenvolupen un programa de recuperaci de lespcie al riu Ser. Les seves principals poblacions es troben al nord dfrica, a Algria i Tunsia, i presenten una distribuci dall ms estranya, ja que a tot Europa noms es localitza a lEstany i al riu Ser. Ara fa uns anys, uns moviments de terres van causar la mort de les niades que vivien a la riera Casinyola, a Vilademuls, i ara no se sap quina mena de niade allargada eren. Estat de conservaci Sn espcies en un estat de conservaci molt vulnerable, i, per tant, protegides.
amb espines, anomenades gloquidis, que sn expulsades del cos i que senganxen a les brnquies i a les aletes dun peix hoste, normalment barbs i bagres. Aquest procs es produeix entre mar i setembre i, desprs duns dies, les larves passen a lestadi juvenil i es desenganxen del peix, per caure a sobre del sediment, normalment en racons de poc corrent i sota lombra dels arbres. Distribuci La niade allargada Unio mancus es troba a tot Europa de manera escassa, i a casa nostra viu als rius i els ambients a lentorn del Mediterrani. Al Pla de lEstany la podem trobar a lestany de Banyoles i especialment als recs de sortida. Algunes per-
Nom com: Niade allargada de Banyoles / niade allargada Altres noms: Musclo daigua o bivalve daigua dola. Almeja de ro Nom cientc: Unio mancus / Unio ravoisieri Famlia: Uninids Carcter: Autctona Mides: Fins a 10 cm Hbitat: Estanys, rius, rierols i recs Vida: Ms de 30 anys Cria/ous: Milers de gloquidis Conservaci: Protegida a Catalunya, segons la directiva dhbitats europea
Cal pensar que la disminuci dels peixos autctons, la destrucci de lhbitat, la introducci despcies de peixos forans i la contaminaci de laigua els han fet desaparixer de molts rius on eren abundants. Actualment a lEstany sn molt escassos i envellits per la manca de reproducci natural, per la qual cosa shan iniciat actuacions per a la seva cria en captivitat, dins un projecte europeu anomenat Projecte Estany.
17