EL PLA DE LESTANY, 60 NOVEMBRE 2008

FAUNA AUTCTONA DEL PLA DE L'ESTANY

Text: Carles Feo i Quer, bileg / Fotografia: Carles Feo i Quer i Quim Pou

La bavosa de riu, el peix que viu sota les pedres

Poques espcies poden ser a la vegada tan abundants i tan poc conegudes com aquelles que viuen sota l'aigua i que, per sort o per desgrcia, no tenen valor per als humans ni a nivell comercial, ni culinari, ni esportiu. La bavosa s un d'aquests peixos tan desconeguts com habituals als nostres rius i estanys, i s que, segurament, es tracta de l'espcie autctona ms abundant a la comarca. La curiositat ens pot portar a descobrir un peix fantstic, que fa el cau a sota les pedres, que pot canviar de color, que no t escates i que, com a mascle, s un pare exemplar. Descripci Aquest peix s l'nic de la famlia dels blnnids que viu en aiges dolces, ja que tots els seus parents propers viuen a mar. s una famlia caracteritzada per tenir unes mides petites, per unes formes peculiars amb tentacles, banyes i crestes amb una coloraci molt vistent, i per no presentar escates a la seva pell, sin una secreci mucosa. La seva forma tamb s singular, ja que presenta un cap gros amb uns llavis carnosos i un cos allargat i comprimit lateralment. A sobre de l'ull hi ha un petit tentacle i a la boca li sobresurten dues dents canines a cada mandbula, s a dir, uns ullals, que pot utilitzar per a mossegar si li ofereixes el teu dit. Val a dir que la mossegada s inofensiva i que, en general, estem parlant d'un peix de cara amable. Presenta unes aletes dorsals i anals molt llargues, gaireb des del cap fins a la cua, i pot utilitzar les aletes ventrals per aguantar-se a terra, gaireb com un cavallet. Adopta una coloraci bastant variable, de tons verdosos amb bandes transversals fosques, grises o groguenques, i dibuixos sinuosos. A ms, aquesta espcie presenta dimorfisme sexual; s a dir, que mascle i femella sn diferents. El mascle sol ser ms gran i, en poca de cria, presenta una cresta a sobre el cap molt desenvolupada i una coloraci ms uniforme i fosca, tot i que pot canviar quan es produeixen baralles entre mascles. Ecologia i hbitat Qu podrem esperar d'un peix sense escates, amb aletes per aguantar-se a terra i amb ullals? Certs problemes d'identitat? s un peix bentnic, de costums inquiets i curiosos, que viu al fons de les aiges, no en superfcie, i que s'amaga llargues estones sota les pedres i en forats on fa el seu cau. Es troba en dos tipus d'ambients, sempre amb cdols i blocs de pedra, que serien els corrents moderats de rius i rierols, i les zones d'aiges quietes del litoral de llacs i embassaments. Un peix aix i amb uns ullals, qu deu menjar? Doncs s un peix depredador que executa atacs sobtats sobre invertebrats aqutics, com larves de mosques, crustacis, com les gambetes, i peixos petits.

EL PLA DE LESTANY, 60 NOVEMBRE 2008

1- Bavosa de riu, femella. 2- Bavosa de riu, mascle.

Pel que fa a la reproducci, la femella fa la posta sota una pedra, normalment a la primavera, i llavors s el mascle qui s'encarrega exclusivament de la cura dels ous, ventilant l'ambient amb les seves aletes i defensant el territori de mascles rivals. Les larves quan neixen sn planctniques, s a dir, neden en aiges lliures, i quan ja sn ms grans, els juvenils presenten un comportament gregari i formen petits bancs de peixos a sobre els sediments en ambients poc profunds. Distribuci s un peix de distribuci mediterrnia, des del nord d'frica al litoral de Portugal, Espanya, Frana, fins a Turquia i Israel. A Catalunya es troba a les conques del riu Ter, Fluvi i Ebre de forma localitzada en aquells hbitats que li sn favorables. A la comarca del Pla de l'Estany la bavosa de riu ocupa dos tipus d'ambients ben diferents. Al riu Fluvi s'ha comprovat que l'espcie viu des de la seva desembocadura fins, aproximadament, a la zona de Vilert, a Esponell. No s'ha detectat aiges amunt, tot i que s'ha buscat en ambients favorables per la zona de Besal, i tamb al riu Ser, sense xit. Sembla ser que l'efecte de les rescloses de Vilert, Esponell, Marts i

Seriny s una barrera per a l'espcie, a ms de suposar un canvi d'hbitat. Al riu viu en zones de corrent moderat o rpid amb cdols grans. En canvi, a l'Estany de Banyoles, s'ha localitzat especialment en ambients d'aiges poc profundes del litoral amb travert i ambients rocosos. Els juvenils, durant el juliol, es poden veure molt b al litoral en ambients d'aiges somes de l'Estany, com al Club Nataci. Tamb s'ha trobat en algunes rieres d'entrada i als recs de sortida al mig de Banyoles, per no al riu Terri, on hi haurien trams bons per a l'espcie. Estat de conservaci Fa uns anys, l'espcie presentava una mplia distribuci, que s'ha anat reduint de forma alarmant, fins al punt d'estar catalogada en perill d'extinci. A tot Catalunya est en regressi, i potser l'Estany representa una de les poques localitats on mant poblacions ms o menys estables. Malgrat tot, s'ha observat que els exemplars del riu Fluvi sn ms grans que els de l'Estany, on es creu que les bavoses pateixen una major pressi de depredaci per part de peixos extics. Espcies com el luci i el black-bass suposen una gran amenaa per a la supervivncia futura d'aquesta espcie.

Nom com: Bavosa de riu Altres noms: Blenius, Ravosa de riu, pez fraile Nom cientfic: Salaria fluviatilis (Asso, 1801) Classe: Actinopterygii Ordre: Perciformes Carcter: Autctona. Resident. Vida: De 3 a 5 anys Mides: De 12 a 15 cm de llarg Hbitat: Aiges netes amb zones de cdols i pedres en cursos fluvials i al litoral de llacs i embassaments Cria/Ous: De 300 a 600 ous per femella i temporada, els quals sn vigilats pel mascle Conservaci: En perill d'extinci a la Pennsula i protegit a Catalunya

La seva protecci s vital per al manteniment de l'equilibri natural de l'Estany. s probable que algunes espcies de niades necessitin de la bavosa de riu per a desenvolupar completament el seu cicle vital. La conservaci d'aquesta espcie protegida a la comarca passa pel manteniment d'una bona qualitat de l'aigua, la conservaci d'ambients rocosos amb cdols o travertins, i l'eliminaci radical de les espcies de peixos extics.

13