NNSS Santanyi (Memoria) - AI2 (Cat)

EXCM.
AJUNTAMENT DE SANTANY
REVISI NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DEL MUNICIPI DE SANTANY

MEMRIA INFORMATIVA I JUSTIFICATIVA ESTUDI ECONMIC I FINANCER MEMRIA DE SOSTENIBILITAT ECONMICA
DOCUMENT DAPROVACI INICIAL 2
NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA
EQUIP REDACTOR Direcci general de lequip: FORNELL CONSULTORS S.L.P. Redactors: Jos M Mayol Comas Antonio Ramis Ramos ARQUITECTES Santany, mar de 2012
2
REVISI DE LES NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY MEMRIA INFORMATIVA I JUSTIFICATIVA ESTUDI ECONMIC I FINANCER I MEMRIA DE SOSTENIBILITAT ECONMICA
DOCUMENT DAPROVACI INICIAL 2
NDEX GENERAL MEMRIA INFORMATIVA 01.1.1.1.2.1.3.1.4.02.2.1.2.2.03.3.1.3.2.3.3.04.05.5.1.5.2.5.3.5.4.5.5.06.07.7.1.7.2.7.3.08.8.1.8.2.8.3.DESCRIPCI GENERAL Geologia Clima Hidrologia Vegetaci DEMOGRAFIA I HABITATGE Evoluci de la poblaci Habitatges ECONOMIA Descripci general Activitat econmica Activitat turstica COMUNICACIONS I MOBILITAT EQUIPAMENTS I INFRAESTRUCTURES GENERALS Equipaments docents Equipaments esportius Equipaments sanitaris Equipaments socioculturals Infraestructures porturies CATLEG MUNICIPAL PLANEJAMENT General De desenvolupament Ompliment de les Directrius dordenaci del territori NORMATIVA SUPRAMUNICIPAL VIGENT Legislaci estatal Legislaci suprainsular Legislaci insular MEMRIA JUSTIFICATIVA 01.1.1.1.2.1.3.1.4.02.CONSIDERACIONS GENERALS Antecedents i justificaci Fins i objecte de les Normes Subsidiries mbit, abast i contingut del planejament general Tramitaci, aprovaci i vigncia del planejament SL URB
3
2.1.2.2.2.3.2.4.2.5.2.6.03.3.1.3.2.3.3.3.4.04.05.5.1.5.2.5.3.5.4.5.5.5.6.5.7.5.8.06.6.1.6.2.07.7.1.7.2.7.3.08.09.9.1.9.2.10.10.1.10.2.10.3.10.4.10.5.10.6.10.7.-
Condicions establertes per la Llei de sl Condicions establertes per les Directrius dordenaci territorial Condicions establertes pel Pla territorial insular de Mallorca Condicions de les llicncies en sl urb Condicions de la Llei de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible Criteris de les Normes Subsidiries per al sl urb SL URBANITZABLE Condicions establertes per la Llei de sl Condicions establertes per les Directrius dordenaci del territori Condicions establertes pel Pla territorial insular de Mallorca Criteris de les Normes Subsidiries per al sl urbanitzable JUSTIFICACI DEL CREIXEMENT EN SL URB I URBANITZABLE SL RSTIC Condicions establertes per la Llei de sl Condicions establertes per la Llei del sl rstic Condicions establertes per les Directrius dordenaci del territori Condicions establertes pel Pla territorial de Mallorca Condicions de les activitats vinculades amb el dest i natura de les finques i rgim dunitats mnimes de cultiu Criteris per a les rees de prevenci de risc (APR) Pla director sectorial denergia Criteris de les Normes Subsidiries per al sl rstic LA GESTI URBANSTICA DEL PLANEJAMENT Execuci del planejament Sistemes generals JUSTIFICACI DE LA CAPACITAT DE POBLACI Decret 2/1996, de 16 de gener, sobre regulaci de les capacitats de poblaci Justificaci del nombre mxim dhabitants segons lordenaci Justificaci destndard de zones verdes per habitant JUSTIFICACI DEL COMPLIMENT DEL DECRET 105/1997, DE 24 DE JULIOL JUSTIFICACI DEL COMPLIMENT DE LA LLEI DEL PATRIMONI HISTRIC Redacci dels catlegs municipals Elements dinters histric artstic del municipi JUSTIFICACI DEL COMPLIMENT DEL PLA HIDROLGIC Objectius del PHIB Divisi territorial i criteris per a la compatibilitat dusos Clcul dels usos i demandes existents i previstes Ordenaci dels aprofitaments i caracterstiques bsiques de qualitat de les aiges Ordenaci dabocaments Mesures de protecci i ordenaci dels recursos per a la prevenci de danys Afeccions al terme municipal i incorporaci al planejament
4
11.11.1.11.2.11.3.11.4.11.5.11.6.11.7.11.8.11.9.12.13.-
ADAPTACI A LA LLEI 11/2001, DE 15 DE JUNY, DORDENACI DE LACTIVITAT COMERCIAL Prohibicions al comer Concepte destabliment comercial Concepte de superfcie comercial til Concepte de comer turstic Concepte de gran establiment comercial Determinaci de zones de gran afluncia turstica Ordenaci urbanstica dels usos comercials Vinculaci del planejament Afeccions al terme municipal INFORME I MEMRIA DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL RESUM EXECUTIU DEL PLANEJAMENT ANNEX ADAPTACI ALS PLANS DIRECTORS SECTORIALS
01.1.1 1.2.1.3.1.4.1.5.1.6.1.7.1.8.1.9.02.2.1.2.2.2.3.03.3.1.3.2.3.3.04.4.1.4.2.05.5.1.5.2.5.3.5.4.-
PLA DIRECTOR SECTORIAL DORDENACI DE LOFERTA TURSTICA Objecte de ladaptaci al POOT del planejament municipal Estndards mnims de les zones turstiques Justificaci del compliment dels estndards del POOT Mesures correctores de locupaci de platges Zona de reserva i dotacional Zones limtrofes de protecci costanera i rea de protecci posterior Condicions mnimes per als nous establiments turstics Llei general turstica Pla territorial insular de Mallorca PLA DIRECTOR SECTORIAL DE CARRETERES Vinculaci del planejament urbanstic municipal Zones de protecci de carreteres Desenvolupament del pla de carreteres PLA DIRECTOR SECTORIAL DE PEDRERES Catleg de pedreres actives Catleg de pedreres inactives Catleg de pedreres dinters etnolgic PLANS DIRECTORS SECTORIALS PER A LA GESTI DELS RESIDUS Pla director sectorial per a la gesti dels residus urbans Pla director sectorial per a la gesti dels residus de construcci i demolici PLA DIRECTOR SECTORIAL ENERGTIC Potenciaci de leficincia energtica i energies renovables Diversificaci de les fonts dabastament Magatzematge i transport de combustibles derivats del petroli Limitacions territorials per a la generaci elctrica
5
5.5.5.6.5.7.06.6.1.6.2.6.3.6.4.6.5.6.6.6.7.07.7.1.7.2.7.3.-
Limitacions territorials per al transport denergia elctrica i combustible RESUM de les actuacions contemplades pel PDS Afeccions en el terme municipal PLA DIRECTOR SECTORIAL DE TELECOMUNICACIONS Xarxes pbliques de comunicacions Planificaci de les infraestructures Vinculaci, determinacions i competncies del planejament urbanstic Emplaaments preferents per a la ubicaci delements de les xarxes Llicncies dinstallaci, dobres, dobertura i funcionament Installaci de xarxes en sl rstic i en rees historicoambientals Afeccions al terme municipal i incorporaci al planejament PLA DIRECTOR SECTORIAL DE TRANSPORT Diagnstic general del transport a les Illes Balears Plans sectorials Afeccions al terme municipal i incorporaci al planejament ESTUDI ECONMIC I FINANCER
01.02.2.1.2.2.2.3.-
NORMATIVA DAPLICACI ESTUDI ECONMIC I FINANCER En sl urb En sl urbanitzable Sistemas generals MEMRIA DE SOSTENIBILITAT ECONMICA
01.02.2.1.2.2.2.2.1.2.2.3.2.3.2.3.1.2.3.2.2.3.3.2.4.-
NORMATIVA DAPLICACI MEMRIA DE SOSTENIBILITAT ECONMICA Objectius. Determinaci de les administracions afectades i del manteniment de les actuacions Concepte Actuacions durbanitzaci Valoraci econmica de les noves infraestructures i serveis resultants Valoraci de les despeses previstes en el pressupost municipal Valoraci dels ingressos previstos en el pressupost municipal Sostenibilitat econmica del planejament Conclusi
MEMRIA INFORMATIVA 01.DESCRIPCI GENERAL Santany, amb una extensi de 126,39 km2 i una poblaci (1991) de 6.944 habitants de dret (santanyiners), t una densitat de 54,94 hab/km2, inferior a la mitjana de la part forana. Limita a lOest amb el terme de Les ses Salines, al Nord amb el de Campos i amb el de Felanitx, i a lEst i Sud amb el mar. A linterior es troba el nucli de Santany, el de Calonge, sAlquera Blanca, Llombards i la Costa, mentre que, al litoral, es troben: Cala Esmeralda, Cala dOr, Portopetro, Cap des Moro, Cala Figuera, Cala Santany, Cala Llombards i Cala sAlmunia. El terme comprn les rees de la marina i de linterior. La primera sestn des de la costa fins a uns 3,5 km. terra dins. Caracteritzada per la plana, que s noms trencada per alguns barrancs, t el paisatge diversificat com a conseqncia, tant de la presncia daquestes depressions, com de lalternana de cultiu i vegetaci natural. La costa, articulada i desenvolupada longitudinalment, t aproximadament 3,5 km de longitud i presenta dos sectors diferents. El primer, el ms ampli, sestn entre el cal des Corrals i el Cap de ses Salines, s lextrem meridional de Mallorca. Punxegut i daiges profundes, aconsegueix la mxima altitud, superior als 30 metres, entre les Cala Llonga i Cala Llombards. Entre els entrants ms destacables, hi ha el citat cal, la Cala Gran, el cal de ses Dones, les cales Llonga i de sa Galera, el cal de ses Eges, Portopetro -amb set cales-, les cales Mondrag -amb dues cales-, Figuera -tamb amb dues cales-, Santany, Llombards i Figuera i el cal des Mrmols. Malgrat el predomini rocs, el fons de les cales Llonga, Portopetro i Llombards est format per barres sorrenques. Aquests cordons han tancat la desembocadura dels torrents i afavorit la formaci destuaris. No obstant aix, noms resten sense dessecar els de sAmarador i de ses Fonts dAlis, de Cala Mondrag. Per un altre part, entre els sortints, hi ha les dues puntes: Grosses i les de ses Galera, es Corb Mar, es Frontet, sa Torre, es Blanquer, es Savinar, es Niu de sguila, sa Torre den Beu, na Fontanella, es Bau, es Mrmols i sa Cresta. El segon sector s el comprs entre Cala en Togores -terminal amb el municipi de ses Salines- i el Cap de ses Salines. T el litoral baix i rocs, amb aiges somes. Encara que menys articulat que lanterior, hi ha lesmentada cala i la platja, des de Caragol, integrada per un cord dunar de prop d1 km de longitud, i les puntes de sArany, sa Galera, Negra i na Mil. Prop de la costa daquest sector es troba lestany de ses Gambes. Per contra, al litoral de Santany, noms hi ha els illots des Ponts i de can Curt, situats prop de Cala Santany i de la platja des Caragol, respectivament. La segona rea, la interior, s majoritriament plana excepte lextrem septentrional, que est integrat per turons descassa altitud i contorns suaus. La majoria daquestes elevacions afronten amb el terme de Felanitx. Concretament, dOest a Est, est el bloc muntanys format per la talaia des Pi (166 m), el puig Gros (279 m) -la cota mxima del terme-, es Pujolets (186 m), el tur des Crritx (170 m), el puig de Consolaci (205 m) -en la cim del qual est el santuari de la Mare de Du de Consolaci- i la penya Bosca (257 m). Tamb es troben, separats del citat bloc, la vessant meridional del puig de ses Donardes -amb la penya de sa Cova Negra (170 m)- i el puig de sAtalaia que, situat al Nord de Calonge, aconsegueix els 194 metres daltitud dins terres de sHorta de Felanitx. A la zona interior, domina el cultiu, sobretot lherbaci, encara que sn significatius els reductes de vegetaci natural. 1.1.Geologia. Quant a la geologia, en el terme predominen els materials miocnicos, de margues blanques. No obstant aix, tamb es donen, per ordre de major a menor, la presncia de dipsits quaternaris, secundaris i altres terciaris. Els materials quaternaris de sorres i calcaris biognics formen fonamentalment el segon sector litoral, mentre que els llims vermells ocupen els terrenys dels voltants de Llombards, sAlquera Blanca i Calonge, els camps a Torrella i en Vidal i la major part dels fons dels barrancs de la zona de la marina. Per contra, en les elevacions citades afloren dipsits secundaris i terciaris, que estan constituts per dolomites del trisic; calcries, calcries margoses i margues del jurssic; calcries margoses del neocomi, i sediments de leoc. Respecte de les unitats de relleu, aquestes sintegren a la zona meridional, a lextrem Norte, corresponent a les elevacions
7
citades, que formen part de la serra de Llevant. Lrea meridional s una extensa zona tabular de sedimentaci miocnica. En concret, sintegra en el bloc de la marina de llevant que, situat entre la depressi de Campos, les serres de Llevant i el mar, es va formar com a conseqncia de la sedimentaci horitzontal -de materials del terciari superior i del quaternari- i del seu alament posterior. Pel que fa a ledafologia, predomina la terra morena meridional, desenvolupada sobre els materials miocnics, encara que apareixen sl ranker o pararedzina, sobre les dunes del segon sector litoral i terres terrosa calcria i relicta de terra rosa, sobre els materials de les elevacions. La transformaci dels sediments carbonatats de la plataforma tabular postorognica ha possibilitat, fonamentalment en la marina de llevant, la formaci de cavitats, avencs i dolets. Al municipi hi ha inventariades (1.979) onze cavitats naturals, de les quals sobresurten lavenc des Coloms i la cova des Drac, que, situades en la marina, dins la possessi den Rafal des Porcs, tenen entre 15 i 50 metres de profunditat i entre 30 i 300 metres de recorregut, respectivament. Tamb, feia el ponent de la vila, hi ha la depressi crstica del camp denTorrella, que s lrea endorreica ms gran de lIlla. 1.2.Clima. El clima s semi rid, segons el mtode del gegraf i climatlog Charles Warren Thornthwatte. De mitja anual, t una temperatura mxima de 30-32C. La mnima disminueix des del 16-8C de la costa fins als 4-6C de linterior. Les precipitacions sn escasses i irregulars i sincrementen cap al Nord. Per aix, es donen aproximadament 300-400 mm al litoral occidental i 400-500 mm a lextrem Nord. Aquests valors representen el mnim publiomtric de Mallorca. El perode 1961-1980, es van registrar mitges de 287,1 mm al far del Cap de ses Salines; 398,5 mm en el nucli i 1.449,3 mm en sAlquera Blanca. Com la resta de lrea sud-oriental de lIlla, el terme va tenir el 6 de setembre de 1989 les pluges ms intenses i generalitzades des del 5 doctubre de 1932. En alguns llocs de la citada zona es van recollir 300 mm de precipitaci. Els vents predominants sn la tramuntana, el mitjorn i el llebeig. 1.3.Hidrologia. Quant a les aiges superficials, el terme drena tant cap a la vessant litoral del sud-est, com a la meridional de Campos. La primera vessant, que abraa la major part del terme, est integrada per torrents de vessament no permanent, gaireb allada, amb trams de recorregut descassa definici. Sn recorreguts duna elevada densitat de drenatge i de considerables pendents de canals. No obstant aix, en el terme destaquen els torrents den Boqueres o de Portopetro, de ses Coves del Rei, de sAmarador i de Cala Llonga per les seves dimensions i pendents notables. El primer, amb 23,7 km2 de conca, s el ms extens. Nascut en el declivi del meridional del puig de Sant Salvador i de la serra Llonga (Felanitx), baixa pel clot des Pou. A continuaci, rep, ja dins Santany, lafluent provinent del puig de sEnvestida, i, a laltura del tancament del torrent den Bielet, loriginat en la depressi, que se situa entra la penya Bosca i el puig de ses Donardes. Desemboca en Portopetro. Finalment, hi ha una srie de petits torrents, com el del cal den Boira, cal den Busquets, den Romaguera, Son Morl, sAlmunia, Cala Figuera, es Mrmols i es Barragot, que presenten, a ms de recorreguts introduts dins la plataforma de la marina, conques descs pendent i poc desenvolupament superficial. Daltra banda, la zona sud-occidental del terme, que inclou terrenys de sa Vallet, es Verger, sa Marina den Monjo i es Llombards, no presenta recorreguts definits i aboca les aiges a la vessant meridional o de Campos. 1.4.Vegetaci. La superfcie forestal comprenia en 1993 el 26,57% del total municipal. La garriga s la comunitat ms extensa. Concretament, hi ha dos tipus de garriga, la dullastre i la de garlanda i bruc. La primera est constituda, a ms de lullastre, per alguns exemplars de pins, arbust -laladern de full estret, lesteperola negra, lelvoro, la maia i el roman- i orqudies (lAnacamptis pyramidalis, la mosca vermella i la sabateta del Bon Jess). En canvi, la garriga de garlanda i el bruc creix acompanyada de largelaga, lherba de San Poncio i el roman. En lrea litoral, la garriga sovint salterna amb el cultiu i ocupa considerables extensions de sa Vallet, sa Talasa Grossa i Cala Santany, mentre que a linterior lrea gran se situa en Son Dans. La pineda, segona comunitat amb
8
ms superfcie, s especialment abunds al voltant del Cap de ses Salines i les cales de sAlmunia i Montdrag, de la marina, i a la talaia des Pi, el puig Gros i la penya de sa Cova Negra, de la zona interior. 02.DEMOGRAFIA I HABITATGE Levoluci, creixement natural i emigracions de la poblaci, dacord amb les dades del Llibre blanc de lhabitatge de les Illes Balears (desembre de 2001), s el segent: 2.1.1950 5.260
Evoluci de la poblaci.
1960 5.170 1970 5.431 1981 5.870 1986 6.588 1991 6.944 1996 7.702 1998 7.974 1999 8.467 2000 8.957
El cens de poblaci el 2.001 era de: 8.875 habitants i el 2.005 de: 10.673 habitants (font: IBAE). El 2.008 era de 14.017 habitants (font: Ajuntament), distributs per nuclis segons dacord amb la relaci segent: Alqueria Blanca: 1.165 habitants. Cala dOr: 4.722 habitants. Cala Figuera: 781 habitants. Cala Llombards: 437 habitants. Cala Santany: 621 habitants. Calonge: 1.000 habitants. Cap des Moro: 124 habitants. Es Llombards: 680 habitants. Portopetro: 816 habitants. Santany: 3.671 habitants. Poblaci de dret a data 1 de gener de 2010: 12.823 habitants. Creixement natural de la poblaci.
1991 -3 1992 16 1993 2 1994 -3 1995 -14 1996 6 1997 -8 1998 11
Migracions interiors.
1991 -37 1992 20 1993 -6 1994 14 1995 -50 1996 8 1997 -62 1998 14
Migracions estatals.
1991 13 1992 -32 1993 19 1994 41 1995 63 1996 68 1997 159 1998 198
2.2.-
Habitatges. Per a lanlisi dels habitatges sha pres de base de partida la informaci prvia realitzada pel cens dhabitatges de lInstitut balear destadstica (IBAE). Cens dhabitatges (2.001):
Principal Secundria Desocupada Altres No consta Total
3.761
1.898
2.053
1,883
--
9.598
Superfcie til (m2) dels habitatges principals i secundries:

< 30 52 31-45 89 46-60 212 61-75 378 76-90 818 91-105 924 106-120 564 121-150 386 151-180 138 > 180 200
El nombre total dhabitatges, dacord amb les dades de lIBAE, en 2001, era de 9.598 habitatges i el cens de poblaci daquest mateix any de 8.875 habitants, per la qual cosa si considerem, dacord amb el criteri del Decret 2/1996, de 16 de gener, tres habitants per habitatge, obtindrem que la capacitat de poblaci, calculada sobre lhabitatge principal ms la desocupada, donaria una poblaci terica de 9.598 habitatges x 3: 28.794 habitants, per la qual cosa podria considerar-se una baixa ocupaci fixa dels habitatges existents. Sl rstic: 736 habitatges existents segons estudi del sl rstic de 1996 (font: Conselleria de Medi Ambient). Nombre de parcelles en rstic en 2003 (font: IBAE): 10.167 (12.528 ha). El nombre total dhabitatges visats, llicncies i finals dobra, dacord amb les dades del Llibre blanc de lhabitatge dels Illes Balears (desembre de 2001), s el segent: Habitatges unifamiliars (visades):
1990 71 1991 37 1992 37 1993 35 1994 48 1995 72 1996 70 1997 111 1998 97 1999 125 2000 93
Habitatges plurifamiliars (visats):

1990 50 1991 119 1992 81 1993 49 1994 49 1995 84 1996 111 1997 101 1998 375 1999 308 2000 282
Habitages dobra nova (visats):

1990 117 1991 156 1992 115 1993 77 1994 91 1995 152 1996 130 1997 198 1998 456 1999 426 2000 336
Reforma dhabitatges (visats):

1990 4 1991 0 1992 3 1993 7 1994 6 1995 4 1996 7 1997 14 1998 16 1999 7 2000 39
Habitatges dobra nova (llicncies):

1993 54 1994 87 1995 113 1996 86 1997 204 1998 371 1999 274
Reforma dhabitatges (llicncies):

1993 11 1994 5 1995 6 1996 1 1997 7 1998 12 1999 7
03.3.1.-
ECONOMIA Descripci general.

10
En 1891, el terme produa cereals, figues, ametlles, garrofes, vi i altres fruites de sec. Hi havia nou botigues de comestibles i teixits, sis molins fariners, cinc comerciants de gra, cinc fusteries, tres sabaters i tres cafeteries. A ms a ms sexplotaven pedreres i salines. La contribuci territorial era de 43.746 pessetes, 15.726 de les quals corresponien a terres de propietat externa. En 1887, Portopetro va ser declarat port dutilitat pblica de segona classe. Cap a 1890 es va establir el primer servei regular de diligncies entre Santany i Palma. En 1897, es va inaugurar el ferrocarril de Felanitx i llavors es va establir una lnia de diligncies entre Santany i Felanitx. Tamb hi havia un servei de diligncies amb sAlquera Blanca i Calonge. Durant el segle XIX es van donar males collites (1810, 1817, 1825-29, 1867 i 1876-81) i secada (1850, 1869, 1879 i 1893). En canvi en 1802 i 1803 va haver-hi collites extraordinries, encara que lescassetat daigua va continuar sent un problema important. En 1829, lAjuntament va iniciar la construcci duna snia i uns abeuradors pblics al carrer de la Mar, de la vila. En 1879, es va netejar el pou del Rei i el del cam des Pou per poder treure aigua per al ramat. A inicis del segle XX, es va produir una diversificaci de leconomia, si b es va mantenir el predomini agrari i cap a 1910, va augmentar el nombre de mariners i el de costureres, es van aparellar les primeres barques de bou en Cala Figuera, que tamb es dedicaven al contraban. En aquesta mateixa poca, lametller va igualar la importncia econmica dels cereals. En 1914, va haver-hi una important secada. En aquells anys va continuar augmentant el nombre de propietaris, que va passar de 2.081 (en 1901) a 2.224 (en 1910) i 2.324 (en 1920). Entre daltres propietats, es va dividir Son Dans. Malgrat aix, lemigraci va ser molt important en el primer decenni del segle XX. Cap a 1920, els petits propietaris eren ms nombrosos que els jornalers. En aquella poca tenien el 29,5% de la riquesa rstica, mentre que els propietaris mitjans tenien el 19,5% i els grans propietaris el 51%. En 1912, Joan Muntaner va crear la primera central elctrica. En 1919, Joan March, va adquirir sa Vall al marqus de Palmer. En 1921, la Uni Agrcola va fundar una nova central elctrica, que en 1958 va ser adquirida per Gas i Electricitat Societat Annima (GESA) i es va millorar notablement el subministrament de fluid elctric. Les comunicacions terrestres havien millorat molt en 1917, data en qu es va inaugurar el ferrocarril entre Palma i Santany. Aquest ferrocarril va ser susps en 1964 a causa de la competncia del transport per carretera. En 1928 es va establir la lnia dautobusos Palma-Santany-ses Salines, amb la filial Santany-Calonge. Aquesta lnia va ser explotada per lempresa Clar, fundada per Lloren Clar Fullana, fins a 1989 que va passar a lempresa Grimalt, de Felanitx. La indstria gaireb no es va desenvolupar. En el primer ter del segle XX va haver-hi fariners i una fbrica de begudes gasoses de lempresa Germans de Pere J. Aguil. En 1928, existien nou ferreries, set fusteries, tres empreses de teules i maons i un mestre daixa. En aquesta mateixa data tamb hi havia trenta-quatre botigues de comestibles, setze cafeteries, catorze barberies, set forns, set comerciants de farina, cinc comerciants de productes agraris, quatre ferreries, quatre mestres paletes, tres magatzems de construcci i dos de fusta. Aquestes indstries i comeros es concentraven a la vila de Santany i, en menor mesura, en sAlquera Blanca, es Llombards i Calonge. En 1935, hi havia vuit barques de bou en Cala Figuera. Lagricultura va comenar a decaure en els anys cinquanta i la seva crisi es va accentuar en els anys seixanta i setanta. En 1960, el 67,37% del sl era de cultiu, predominava el sec, que es repartida entre lametller (59,23%), els cereals i llegums (25,65%), la figuera (6,16%), el garrover (4,71%), altres arbres fruiters (3,45%) i la vinya (0,17%). Els cultius de regadiu eren molt minoritaris, les hortalisses ocupaven el 0,34% i els arbres fruiters el 0,27%. En 1972, la superfcie agrria era del 71,02%, hi havia 6.111 parcelles, 232 de les quals tenien ms de 5 ha, 1.707 entre 1 i 5 ha, 2.012 entre 0,5 i 1 ha i 12.064, menys de 0,5 ha. En total, sexplotaven 10.900 ha, 8.703 de les quals en rgim de propietat, 2.737 en rgim compartit i 90 en rgim darrendament. Aquestes dades indiquen un predomini de la petita propietat. En 1962, la superfcie agrria empadronada ocupava el 67,62% de les terres del municipi, els cultius herbacis ocupaven 5.135 ha i els fruiters de sec 1.644. En aquella poca el cens de bestiar estava compost principalment per 1.104 caps de porc, 1.102 dov i 884 de bov. En 1941, es va crear en es Llombards lempresa Formatges Grimalt i en 1983 va ampliar el seu capital que va ser adquirit en bona part pels ramaders de la zona. En 1995 es dedicava, sobretot, a la producci de formatge mallorqu, transformant uns cinc milions de litres de llet anuals. La llet que utilitza procedeix de les explotacions de Santany, ses Salines i Campos. T uns 25 treballadors. En
11
1966, es va crear en Es Llombards lEscorxador Avcola Miquel Cabrer, que sacrifica anualment 150.000 galls dindis i 99.000 pollastres. Els galls dindis procedeixen de les seves granges i es comercialitzen sobretot a Palma. Els pollastres sn de les granges de Bartomeu Rigo, de sAlquera Blanca. En 1995, les deu finques principals del terme eren de sa Vall (2.180,76 ha), propietat de Surisla S.A., societat vinculada a Carmen Delgado, viuda de March; el Rafal des Porcs (1.223,89 ha) de Ferran Sarriera Losada; Son Dans Nou (246,47 ha) dApollnia Cerd Segu; Son Dans Vell (97,19 ha) de Gregori Llobera Vicens; Son Danusset (92,37 ha), dAina Obrador Llamblas; sa Talaiola (90 ha) dAgroland S.A.; Son Tous (88,13 ha) de Mara Bonet Barcel; Rafal de Llinrs (83,68 ha) de Jaume Sitjar Cirera; es Pujol (83,08 ha) dAntoni Artigues Vicens i Son Morl (56,67 ha) de les germanes Vidal Valls de Padrines. En els anys cinquanta tamb va decaure la pesca. En 1964, noms hi havia dues embarcacions del tipus bou en Cala Figuera. En 1982 es dedicaven a la pesca en Portopetro i Cala Figuera, 24 embarcacions. El contraban va tenir una notable importncia fins als anys seixanta. En els anys trenta es va iniciar un tmid desenvolupament turstic que va ser interromput per la Guerra Civil. En 1933, es va iniciar la urbanitzaci de Cala dOr, impulsada per Josep Costa Ferrer. En 1936, en Cala Figuera ja hi havia dues fondes i en la segona meitat dels anys cinquanta es va iniciar el creixement turstic impulsat pel turisme de masses. Aquest fet va transformar totalment leconomia del municipi, van sorgir diverses urbanitzacions i es van desenvolupar els nuclis situats en la costa com: Cala dOr, Cala Figuera, Portopetro, Cala Santany, Cala Llombard i es Cap des Moro. Daquesta manera sha format una rea urbana costanera que sestn gaireb sense interrupci entre Cala Figuera i sAlmunia. En 1965 ja hi havia 39 hotels amb 1.777 llits (el 3% del total de Mallorca). El turisme va impulsar la construcci i el comer pel que en 1995 ja hi havia 132 paletes. En 1964 es continuava traient pedra de Santany de les seves Pedreres Grands, Son Jord, es Mol den Jordi i es Llombards. A ms a ms, sextreia mars de sEstret des Temps, sa Vall, es Rafal, Son Dans i es Figueral i grava de Consolaci, les coves de sa Grava i el puig de ses Serres. En 1970 ja hi havia trenta-un hostals i onze hotels. Aquests ltims es concentraven a Cala dOr (8), Cala Figuera (2) i Portopetro (1). En aquesta mateixa poca hi havia 29 botigues de comestibles, disset cafeteries, una dotzena de fusteries, nou empreses de transport, set tallers mecnics, sis mestres dobres, quatre empreses de fruites seques, quatre restaurants, tres ferreteries, tres botigues de teixits, dos sucursals bancries, dos mercaders de bestiar i lempresa dembotits de J. Escales Garau. En 1995 hi havia 66 hotels amb un total de 11.411 places repartits entre Cala dOr (38), Cala Figuera (18), Portopetro (6) i Cala Santany (4). A ms a ms, hi havia 83 blocs dapartaments, repartits entre Cala dOr (66), Cala Figuera (2), Cala Santany (4) i Portopetro (1). Tamb 134 bars i 112 restaurants. Pel que fa a la construcci, en 1995 es comptava amb una gravera, la fbrica de blocs Vibrats Montdrag, els tallers de pedra de Santany dAndreu Bonet, Sebasti Caldenteny, Andreu Ferrer i Antoni Vidal i un gran nombre dempreses dedicades a la construcci. Tamb hi havia deu fusteries, dues serradores i dos tallers de reparaci de barques. Als clubs nutics de Cala Figuera i Portopetro hi ha installacions per a la neteja i reparaci dembarcacions. En 1995, hi havia disset sucursals bancries, repartides entre Cala dOr (7), Santany (4), sAlquera Blanca (3), Cala Figuera (1), Calonge (1) i es Llombards (1). El subministrament daigua potable (des de 1970) el realitzen les empreses privades Aigua Coves des Vicari, Aigua des Mol i Joan Bruguera. Segons el cens de 1991, hi havia 3.091 persones econmicament actives, 2.408 de les quals estaven ocupades i 683 en atur. 3.2.Activitat econmica. Dacord amb les dades de lAjuntament, el cens dactivitat econmica de les empreses, calculat a partir del IAE, es distribueix de la forma segent:
DESCRIPCI DE LACTIVITAT Combustibles totes classes Merceria i paqueteria Calat i complements pell Farmcies Drogueria i perfumeria EPGRAF 6551 6514 6516 6521 6522 NOMBRE 3 2 12 8 13 SUPERFCIE DECLARADA (m2) 236 124 1418 1014 1184,55
12
Peces de roba i tocat Articles de parament, ferreteria, adorn Tabacs en expenedoria Aparells mdics, ortopdics Llibres, revistes, peridics Plantes i herbes, herbolari Productes alimentaris, 120-399 m2. Fruites i verdures Tabac (mquines automtiques) Pastisseria, brioxeria Pa, pastissos, confiteria i lactis Peixos Carnisseries Carnisseries-xarcuteries Joieries, rellotgeries i bijuteries Materials de construcci Productes alimentaris i begudes Aparells dusos domstic Llavors, adob, flors, plantes Aparells electrodomstics Materials construcci TOTAL
6512 6533 6461 6593 6594 6524 6473 641 6465 6443 6441 6431 6424 6422 6595 6534 6471 6532 6597 6153 6174 --
68 92 10 2 12 1 24 2 -2 10 1 2 1 12 10 17 8 8 7 -327
9519,10 23699,15 633 282 893 53 11755,80 506 -206 1715 167 503 149 865,67 1871,62 1434 1423,40 1263 1079 -61994,69
Total superfcie declarada (m2): 61.994,69 3.3.Activitat turstica. Hotels, apartaments turstics, hostals, etc. (font: IBAE): 120 nombre destabliments, 8.802 habitacions i 20.905 places turstiques. Turisme rural (font: IBAE): 1 establiment. Habitatges turstics de vacances (font: IBAE): 0. Resum de lactivitat turstica: 20.905 places turstiques. 04.COMUNICACIONS I MOBILITAT Conflueixen en el nucli de Santany la carretera Ma-19 (Palma a Campos i Santany) i la Ma-14 (Santany a Felanitx i Manacor), aquesta carretera comunica tamb, mitjanant la Ma-4016 amb Calonge i Cala dOr. Del nucli de Santany part la carretera Ma-6100 que ho comunica amb Es Llombards, la carretera Ma-6102 que ho comunica amb Cala Figuera i la continutat de la carretera Ma-19 de Palma a Portopetro per sAlquera Blanca. El nucli dEs Llombards es comunica amb Cala Llombards mitjanant el cam de Cala Llombards i el de Cala Santany, mitjanant el carrer de Talaia Vella que connecta amb la carretera La Ma-6102 (Santany a Cala Figuera), amb el nucli de Cala Figuera. De Santany a sAlqueria Blanca mitjanant la carretera Ma-19 i daquesta a Calonge per la carretera Ma-4012. De Calonge a Cala dOr per la carretera Ma-4013 i de sAlqueria Blanca a Portopetro mitjanant la carretera Ma-19. 05.5.1.5.2.EQUIPAMENTS I INFRAESTRUCTURES GENERALS Equipaments docents. Centres pblics: 7 Centres privats: 6 Centres privats concertats: 1. Collegi Verger, rtio de 25 alumnes infantil i primria i 30 alumnes dESO. Total 345 alumnes, Total centres docents: 14 Equipaments esportius.
13
5.3.5.4.5.5.-
Ports esportius: 4 Equipaments sanitaris. Centres de salut: 1 Centres sanitaris: 4 Equipaments socioculturals. Biblioteques: 1 Infraestructures porturies. Dacord amb lannex de la Llei 10/2005, de 14 de juny, de ports de les Illes Balears, en el terme municipal es troben les segents infraestructures porturies competncia de ladministraci autonmica:
06.-
Port de Portopetro. Port de Cala Figuera. Marina de Cala Llonga (Cala dOr). CATLEG MUNICIPAL Dacord amb la disposici transitria tercera de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni histric de les Illes Balears, modificada per larticle 12 del Decret llei 2/2012, de 17 de febrer, de mesures urgents per a lordenaci urbanstica sostenible, els Ajuntaments que no disposin de Catleg de protecci del patrimoni histric aprovat definitivament, hauran de tramitar-ho conjuntament amb la la primera revisi de linstrument de planejament general que es redacti. El municipi, no disposa de Catleg de protecci del patrimoni pel que el mateix es tramitar simultniament amb la present revisi del planejament. Daltra banda, tamb als efectes del compliment de la norma 47 del Pla territorial de Mallorca que requereix entre els documents necessaris per a laprovaci definitiva de la seva adaptaci un catleg delements que, pels seus valors singulars o caracterstiques urbanstiques o arquitectniques, hagin de ser objecte duna especial protecci. El Catleg distingir entre sl urb i rstic. En primer lloc quedaran inventariats els Bns dInters Cultural (BIC), entre els quals es troben les edificacions significatives, torres de defensa, escuts, emblemes, encreuaments de terme, elements militars i defensius, aix com elements etnolgics. A ms a ms, sinventariaran les cases i altres elements que ostentin algun grau dinters i requereixin una protecci. A lltim la delimitaci dels conjunts hidrulics, paisatgstics, etc. En sl rstic linventari distingir les possessions de les cases de pags i dels elements artstics, etnolgics i/o naturals que presentin un cert grau dinters (ponts, sistemes hidrulics, aljubs, etc.). Tot el treball de recerca es presentar a una fitxa per a cadascun dels immobles i elements que, segons la norma 47 del referit Pla territorial de Mallorca, contindr com a mnim les dades segents:
a).b).c).d).-
Identificaci espacial: municipi, poblaci, localitzaci i pla de situaci. Identificaci de lelement: denominaci, codi didentificaci, tipologia, s actual, documentaci fotogrfica, autoria, estil o corrent. Descripci de lelement: descripci (morfolgica, estructural i elements integrants), cronologia, bibliografia. Estat de conservaci: intervencions, realitzacions i descripci de lestat actual de conservaci.
14
e).-
Protecci de lelement: grau de protecci, usos permesos, elements destacats que shan de preservar que excepcionalmente poden incloure bns mobles i, amb carcter normatiu, la definici de les intervencions preferents i admissibles sobre lelement catalogat. Definici de la zona de protecci: Excepte en el cas de conjunts histrics, el nivell de protecci integral i, quan es consideri necessari, tamb altres nivells, podran definir un entorn de protecci al voltant de lelement catalogat a fi de preservar el seu mbit dinfluncia. Lesmentat entorn es tindr en compte pel planejament general per no distorsionar les visuals i en els elements ja catalogats, si aquests no el tenen, es fixar o ampliar si s necessari lesmentat mbit. El municipi, si b no disposa de Catleg de protecci del patrimoni, per a cadascun dels quatre nuclis interiors (com tamb en lmbit del sl rstic), les NN.SS. vigents van incloure uns plnols (dels nm. 44 a 47) on se situen els diversos elements que van ser considerats com a llocs dinters historicoartstic, amb indicaci de la seva referncia en la corresponent fitxa. En tot cas, es troba pendent de ser completat i adaptat tant a la vigent Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni histric de les Illes Balears, com tamb al Pla territorial insular de Mallorca. A ms a ms, el nucli de Calonge t declarats amb la categoria de Ben Catalogat els segents dos mbits o conjunts de cases:
f).-
Nucli de sa Talaiassa, format per un petit grup atapet de cases, donant-se lespatlla, creant uns espais davanters on subiquen cisternes, forns o petites rees de cultiu. Est situat en sl rstic ben a prop del nucli de Calonge, des del qual part el carrer (de sa Talaissa) que dna accs al nucli. El seu origen s de principis del segle XVI i la data de la seva declaraci com Ben Catalogat s de 7 dabril de 2008 (BOIB n. 68, de 17.05.08), havent-se incoat lexpedient en data: 20 dabril de 2007. Nucli de Cas Senyor, que inclou les cases de Cas Senyor, Can Fideuer, Cas Vallbones, Cas Vadells i Ca Blonquet. Formen un conjunt de cases de tipus popular o tradicional, amb una particular disposici atapeda. Est classificat com a sl urb amb la qualificaci de zona residencial SEMIINTENSIVA i el seu origen s del segle XV. La data de la seva declaraci com Ben Catalogat s de 10 de novembre de 2008 (BOIB n. 14, de 29.01.09), havent-se incoat lexpedient en data: 20 dabril de 2007. A ltim, per acord de 30 doctubre de 2009, la CIOTUP ha incoat lexpedient de Ben Catalogat de diferents habitatges de Cala dOr (BOIB n. 5, de 12.01.10 i BOIB n. 62, de 24.04.10) i per acord de 25 de mar de 2011 ha incoat lexpedient de B dInters Cultural de la zona arqueolgica del jaciment de Ses Roquisses.
07.7.1.-
PLANEJAMENT General. Les vigents Normes Subsidiries de planejament de Santany van ser aprovades definitivament, amb prescripcions, mitjanant un acord de la Secci Insular de Mallorca de la Comissi Provincial dUrbanisme de Balears en data: 22 de mar de 1985 (BOPIB n. 18549, de 27.04.85). Les prescripcions van ser donades per a complimentades en data: 18 de novembre de 1985. A partir daquesta data, durant la vigncia de les NN.SS. de planejament shan tramitat modificacions puntuals amb diferents objectes que han afectat distints mbits territorials del municipi, algunes de les quals, a hores dara, estan pendents de la corresponent aprovaci definitiva. La relaci de les modificacions puntuals de les NN.SS. tramitades fins avui s la segent:
Modificaci De 1 a 8 De 9 a 11
Aprovaci definitiva 16.01.87 31.05.88
Complimentacio de prescripcions 27.11.87
Data BOIB 19.02.88 16.07.88
Observacions
Desestimada la nm. 11
15
De 12 a 12 De 13 a 13 De 14 a 15 De 16 a 51 De 52 a 55 De 56 a 66 De 67 a 67 De 68 a 70 De 71 a 71 De 72a 72 De 73 a 75 De 76 a 79 De 80 a 80 De 81 a 83 De 84 a 85
21.12.88 22.02.90 10.12.90 18.04.91 25 i 29.06.92 Diferents dates 15.11.96 17.05.02 18.09.02 23.01.03 14.11.03 i 18.03.05 29.06.07 07.06.91
16.03.89 05.05.90 19.01.01 21.05.91 28.07.92 Difer. dates 01.01.97 01.06.02 03.10.02 20.02.03 02.12.03 i 09.04.05 Suspesa : 22.04.05 19.07.07 Pendent la nm. 83 Pendent Adms recurs dalzada Pendents la nm. 35 i 37; denegada la nm. 38 Pendent nm. 54 Desestimada la nm. 56; Denegada la nm. 59; Ex. Sentncia la nm. 61+62. Pendent la nm. 63 Pendient Pendient la nm. 70
A ms de les anteriors, shan tramitat tamb diferents modificacions de les NN.SS. relatives a les delimitacions de les unitats dactuaci, s a dir : Dos per als mbits del primer i segon tram de la via de cintura de la Vila de Santany (amb aprovaci definitiva de data 11.03.88). Una en lmbit del polgon anomenat: Es Ragadiu de Cala dOr, amb aprovaci definitiva de data: 15.12.94 Una al carrer Sebastiana Clar, tamb a la Vila de Santany. Finalment, es van tramitar dues correccions derrors materials que van ser acceptades per la Comissi Insular dUrbanisme i que sn les segents: Una de data: 27 de juliol de 1993 per incloure com a carrer pblic un vial de 40 + 4 metres de llarg i 2 metres dample, perpendicular al carrer Castelnovo en el nucli de Santany. Una altra, de data: 22 de juliol de 1994 per suprimir lalineaci de la faana de lesglsia del carrer Rafel Adrover en el nucli de Calonge, procedint a corregir els plnols nm. 10 i 20 de les NN.SS. De lanlisi individualitzat dels anteriors expedients de modificaci puntual de les NN.SS., es pot deduir la segent informaci urbanstica, tot indicant lobjecte i lmbit de les diferents modificacions, com tamb els plnols i/o articles modificats i, finalment, les que es troben pendents daprovaci definitiva:
Nm 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 OBJECTE I MBIT DE LA MODIFICACI Suspn un tram viari duns 42 m al Nord del nucli 3 de Cala Llombarts incloure com a sl urb una parcella de 7.000 m2 al nord nucli 1 de Cala Llombarts (Equipament Esportiu) AMB PRESCRIPCIONS; modifica el traat viari i se requalifica una parcella a Torre Nova, extrem Est del nucli 3 de Cala Santany AMB PRESCRIPCIONS; obertura dun vial interior dilleta i amplia el sl urb amb una parcella a lOest del nucli Calonge (part qualificada dequipament i part de residencial intensiva), limitada al Nord per la carretera de sAlqueria Blanca a Cala dOr. Varia els usos a lextrem Est del nucli Cala dOr: parcelles E1 passen a E15; parcelles E2 a E6. Al Nord del Polgon 17 "Punta Grossa" de Cala dOr, canvia 4 parcelles de S1 a E10 En el Polgon 9 Es Regadiu de Cala dOr, canvia 2 parcelles de E5 a S2 AMB PRESCRIPCI: tramitar conjuntament amb la modificaci del pla parcial del Polgon 15; el Polgon 6 Anexo Bienvenidos de Cala dOr, passa de SAU a urb. Amplia el sl urb amb una parcella a la carretera Palma-Santany, per a casa quarter de la Gurdia Civil. Suprimir un tram de Sistema General Viari denlla Cala Llombarts-Cala Santany PLNOL 11; 21 11; 21 12; 22 10; 20 30; 31 30 31 30; 33; 37 1; 4; 8; 18 5 ARTICLE
16
11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54
DESESTIMENT; canvi de qualificaci de terrenys a Costa den Nofre (Cala Santany) Canvi de parmetres del sector de SAU Industrial Santany I; Aprovat per resoluci de recurs dalada contra lacord de la CPU de 26-09-8 Reordenaci i obertura de vial interior illeta definida per c/Ponts, Mar, Lluna i Rafalet (Santany) Reducci del xamfr c/Farinera Vella cantonada c/Canteras (Santany) Qualificar com a EXCEDENT uns terrenys grcola-Ramadera prxims a Es Pinaret (polgon cadastral 6, Sa Marina den Monjo) Incloure nou vial de Sistema General de circumvallaci Sud al nucli sAlqueria Blanca (entre carreteres a Santany i a Portopetro) Considerar el vial de Sistema General de circumvallaci Est al nucli sAlqueria Blanca (entre carreteres a Cas Concos i a Calonge) Considerar el vial de Sistema General de latual Cam des P a lOest del nucli de Portopetro Vials de Sistema General de circumvallaci Nord de Port Petro (enlla Cala dOrcarretera.sAlqueria Blanca; Portopetro-carretera sAlqueria Blanca i Portopetro-carretera a Barca Trencada Vial de Sistema General de circumvallaci Nord nucli Santany (enlla carreteres Santany-Campos i Santany-sAlqueria Blanca) Amplia franja reserva Sistema General de comunicaci entre Cala Santany i Santany, tram conegut com Pouet den Ferrando Sistema General dEquipament Comunitari en sl rstic per ABOCADOR (parcelles 948 i 950, del polgon cadastral 9, Consolaci); amb la prescripci de que no sigui per a residus orgnics Aprovat per recurs de reposici de la CIU de 15-11-91; supressi del vial entre c/Campos i c/Palma (Santany) Modifica lalineaci del c/Sant Andreu (Santany) Qualifica com a Equipament municipal divers els terrenys de lantic TEATRE i el solar posterior (c/Palma, 29 i c/Centre, 7) a Santany Qualifica com a Equipament municipal divers els terrenys de lantic CONVENT, al nucli Es Llombarts Requalifica una parcella al sl urb del nucli sAlqueria Blanca Apertura de vial pblic com a travessia del c/Convent (sl urb) al nucli sAlqueria Blanca Modifica la situaci de lEquipament Municipal Divers, del nucli 1 de Cala Santany Modifica la classificaci de sl en nucli 2 de Cala Santany Modifica la secci tipus del vial c/Morrs, al nucli de Cala Figuera Requalifica una parcella de sl urb al nucli 1 de Es Cap des Moro Modifica el traat i les seccions tipus en el nucli 3 de Es Cap des Moro PENDENT DE JUSTIFICAR LINCREMENT DE POBLACI I ZONES VERDES; requalifica solars de sa Cova Blanca (Portopetro) Requalifica uns solars de lavda. Bienvenidos de Cala dOr PENDENT DE JUSTIFICAR LINCREMENT DE POBLACI I ZONES VERDES; requalifica uns solars en el Polgon Tagomago (Cala dOr) DENEGADA PER RESERVA DE DISPENSACI; noves zones S7 i H33; requalifica uns solars del Polgon Es Revells (Cala dOr) Modifica la posici de la rotonda i crea un aparcament pblic en Polgon Punta Grossa (Cala dOr) Modifica la posici de pasos peatonals en Polgon Punta Grossa (Cala dOr) Requalifica uns solars en Polgon n 6 de Cala dOr Classifica com a sl urb ds equipament benzinera-estaci servei a laccs a Cala dOr Modifica el traat viari entre els Polgons 3 i 4 de Cala dOr obliga a fer PORXOS a lilleta del c/Bienvenidos, Ariel i Sant Antoni (Cala dOr); Modifica la posici duna ZONA VERDA en el Polgon 25 "Parque Mar" (Cala dOr) Modifica la posici de VIALS i incrementa ZONES VERDES en el Polgon 25 Parque Mar (Cala dOr) Reclassifica com a sl urb el SAU en Polgon 23 i part del 26 (Cala dOr); crea noves zones H35, H36, H37, H38 i S8 Crea una ordenana urbanstica relativa a esteses soterrades en sl urb i SAU Crea una ordenana desttica relativa a tendals, porxos i prgoles en el nucli de Cala dOr. Crea una ordenana urbanstica relativa a limitar lamplada daccs de vehicles en interior de solars Amplia les possibilitats edificatries en quant a usos en equipaments del nucli de Santany Suprimeix dos trams de viari Sistema General al Nord del nucli de Santany Delimita la Unitat dActuaci Es Tomarinar a una part del nucli de Cala Figuera QUED SOBRE TAULA, pendent de l informe de la Junta dAiges; requalifica sl i delimita la UA-3 en part de Es Ravells (Cala dOr); crea les noves zones S7 i H33;
12; 22 38 8; 18 8; 18 2 4 4 4 4 4 5 4 8 8 8 7 9 9; 19 12; 22 12; 22 23 14 14; 24 14; 16 30 30 30
4.1.1; 2; 3; 6
30; 33 30 30; 33 30; 33 30; 37 32; 35 32; 35 32; 35 5.7 9.2.3.2.b) 6.1.f) 8 2 13 30; 37
4.3.1.1 4.3.1.1 + fitxa UA
17
55 56 57 58 59 60 61 + 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85
Amplia el sl urb i qualifica com a Equipament Esportiu, zona verda, vial,... terrenys a Cal des Moix (Portopetro), segons conveni urbanstic. EXCLOSA DEL DOC 8/9; classifica SAU ds serveis al nord del nucli de Santany Classifica SAU ds residencial al Nord del nucli de Santany, segons els fulls n 2.1 i 3.1 (quadres normatius annexes) Modifica el perfil viari de 3 passos peatonals del nucli de Cala Figuera DENEGADA; RE-MODIFICACI DUNA ANTERIOR; lnies subterrnies de xarxes elctriques AMB PRESCRIPCIONS; classifica SAU Es Pujol (sAlqueria Blanca) per a s esportiu+residencial; amb recurs contencis Classifica SAU residencial turstic Sa Talaiola (Santany) admetent el camp de golf; norma 4.1.5.8 protecci elements histrics; Acord CIU 01-12-03 destimar recurs (en execuci de sentncia 20-05-03) COM A SL RSTIC. PENDENT completar EIA i reparar les deficincies de Demarcaci de Costes; classificar com a SAU "Cala Llombards-A" (nuclis 2 i 3) ds residencial unifamiliar. Saccepta com a sl urb (abans de la Llei Costes) uns solars a c/Sa Garlanda (abans c/Tempestad); amplia el nucli 3 de Cala Llombards ELIMINA SECTORS DE SAU "Es Cap des Moro", "Font de nAls", "Cala Mondrag" i sAmarador AMB PRESCRIPCIONS; classifica SAU ds mixt residencial-serveis al Nord del nucli de Cala dOr; PENDENT; A CALA EGOS I CALA DOR Amplia la classificaci del SAU serveis de Santany, per a EQUIPAMENTS AMB PRESCRIPCIONS; regula els tancaments de solars PENDENT ADAPTAR AL POOT; suprimir vial en Cala Santany Redueix una planta a totes les zones de sl urb dels nuclis: Calonge, sAlqueria Blanca i es Llombards Incrementa laprofitament i ledificabilitat mxims en zona v4, nucli de Cala dOr (amplia lequipament docent) AMB PRESCRIPCIONS; modifica el traat viari i laparcament pblic a la zona ALDEA TURSTICA I, del nucli de Portopetro (c/Far, s/n) AMB PRESCRIPCI; classifica com a Sistema General Equipament Comunitari ESCOLAR (V4) en uns terrenys en el lmit del nucli Calonge AMB PRESCRIPCI; classifica com a Sistema General Equipament Comunitari ESPORTIU I MUNICIPAL DIVERS (V5). Canvi de qualificaci de parcella c/far, 8, de Portopetro; passa de Residencial Mixta II (A) a Equipament Nutic. Canvia de posici el pas peatonal del Polgon 5 de Cala dOr Canvia el viari i el pas de vianants del c/Partions, al nucli de Cala dOr Adapta al PDS de Pedreres, en Polgon 10, les parcelles 1205 a 1208 (Sa Pedrera) PENDENT; afecta a les zones intensives i semiintensives dels nuclis interiors Ampliar el cementiri de la Vila; com a Sistema Gral. dEquipament Comunitari Definir lEDAR existent i la parcella per a lampliaci; com a Sistema General de Comunicaci, Espais Lliures i Equipament Comunitari. PENDENT; canvi ubicaci pas peatonal en Sa Torre Nova (Cala Santany) PENDENT; incloure SSGG cultural Es Llombards PENDENT; modificar el traat daccesos a Porto Petro
1; 8; 18 23
1; 4 1; 4
Fitxa SAU 3.2; 4.1.1 a 4.1.6.
11; 21 1; 4; 25 1; 4; 8; 18 8; 18 6.1.H 12; 22 Full 3.1 30 16; 27 4 4 16 30; 33 30; 33 1 5 4 12 fitxa EQ fitxa EQ fitxa EQ Full n 38 4.1.1 a 6 full n 38
Les Normes Subsidiries i Complementries de Planejament, pel que fa al sl urb, estableixen lordenaci dels diferents nuclis i assentaments segons els blocs segents: Els nuclis interiors: Santany, Calonge, sAlquera Blanca i Es Llombards. El primer que caracteritza lordenaci dels nuclis interiors i, ms concretament al nucli de la vila de Santany, s que no sestableix cap zona de NUCLI ANTIC. Les zones urbanstiques bsiques per als nuclis interiors sn dos: ZONA RESIDENCIAL: Amb quatre zones INTENSIVES (A, B, B1 i C); una zona SEMIINTENSIVA; i una zona EXTENSIVA. Les superfcies mnimes de parcella van des dels 80 m2 (Intensiva A) als 400 m2.(Extensiva). Quant al rgim daltures noms es permeten 2 plantes (9 metres) sobre rasant en totes les subzones, excepte en el nucli de Santany (des de 17.05.02), que es permeten 3 plantes (12 metres) i excepte a la zona extensiva on noms es permeten 2 plantes.
18
ZONA DE SERVEIS: Amb una nica zona (S), de superfcie mnima 1.000 m2. Els nuclis costaners (excepte Cala dOr): Portopetro, Colnia del Silenci, Sa Barca Trencada (o Cala Barca), Cala Santany (amb 2 nuclis), Cala Llombards (amb 4 nuclis), Cala Figuera (amb 2 nuclis) i Es Cap des Moro (amb 3 nuclis). Les zones urbanstiques bsiques per als nuclis costaners sn quatre: ZONA RESIDENCIAL: Amb dues zones INTENSIVES (I i II), dedificaci contnua, amb altura mxima de 3 plantes (I) i 2 plantes (II). Les superfcies mnimes de parcella sn de 80 m2 (Intensiva II) i de 200 m2 (Intensiva I); ZONA EXTENSIVA (I, II i III): Dedificaci allada, amb altura mxima de 2 plantes en les tres subzones. Les superfcies mnimes de parcella van des dels 400 m2 (Extensiva I) als 1.000 m2 (Extensiva III). En les tres subzones el volum mxim per edifici queda limitat a 2.500 m3. ZONA EXTENSIVA MIXTA (I-A, I-B, IIA i II-B): Dedificaci allada. En les subzones I-A i II-A laltura mxima s de 2 plantes i es limita a 2.500 m3 el volum mxim per edifici. En les subzones IB i II-B laltura mxima s de 3 plantes i es limita a 10.000 m3 el volum mxim per edifici: Les superfcies mnimes de parcella van des dels 400 m2 (subzona I-A) als 1.200 m2 (subzona II-B). ZONA TURISTICORESIDENCIAL: Amb dues zones, ALDEA TURSTICA I (dedificaci contnua i/o allada) i II (dedificaci allada). Laltura mxima sobre rasant s de 3 plantes per a ambdues i el volum mxim per edifici queda limitat a 2.500 m3. ZONA DE SERVEIS: Amb la zona GENERAL (de parcella mnima: 1.000 m2) i la zona dEQUIPAMENT ESPORTIU I i II (ambdues de parcella mnima 4.000 m2) A ms a ms, per acord de la Comissi Insular dOrdenaci del Territori, Urbanisme i Patrimoni Histric de 22 doctubre de 2004, van quedar transitriament exonerats devacuaci daiges residuals mitjanant xarxa de clavegueram, segons el que preveu el punt 7.e, de lapartat 2, de lacord daprovaci inicial del PTI de 9 de gener de 2004 i fins a la seva aprovaci definitiva, permetent transitria les fosses sptiques homologades als segents nuclis costaners: Cala Llombards: nuclis 1 a 4 Cala Santany: nuclis 1 i 2 Cala Figuera: nucli 2 Es Cap des Moro: nuclis 1 a 3 No obstant aix, lesmentada exoneraci sentn derogada en ser contrria al que estableix la Llei 4/2008, de 14 de maig. Aix sense perjudici del rgim transitori establert en la Llei 10/2010, de 27 de juliol, de mesures urgents relatives a determinades infraestructures i equipaments dinters general en matria dordenaci territorial, urbanisme i dimpuls a la inversi i en el Decret llei 3/2011, de 29 de juliol (BOIB n. 115, de 30.07.11). No obstant lanterior, el Decret llei 2/2012, de 17 de febrer, determina lexoneraci daquest servei en els assentaments en el medi rural. Cala dOr: Lmbit de Cala dOr inclou lordenaci dels mbits de Cala Esmeralda, Cala Gran, Punta Grossa, Cala Llonga, Es Fort, Cala Galera i Cala de Ses Egos. Les zones urbanstiques bsiques per als nuclis costaners sn sis: ZONA RESIDENCIAL: Amb setze zones EXTENSIVES (amb superfcies mnimes de parcelles entre els 400 m2 i els 1.200 m2) i vuit zones SEMI-INTENSIVAS (amb superfcies mnimes de parcelles entre els 200 m2 en la subzona S-5 els 500 m2 en la subzona S-6)
19
ZONA HOTELERA: Amb trenta-vuit subzones (H-1 a H-38), les superfcies del qual mnimes de parcella es troben entre els 200 m2 i els 3.000 m2. ZONA COMERCIAL: Amb quatre subzones (C-1 a C-4), les superfcies dels quals mnimes de parcella es troben entre els 80 m2 (C-1) i els 1.000 m2 (C-2). ZONA DE SERVEIS: Amb quatre subzones (V-1 a V-4), les superfcies del qual mnimes de parcella es troben entre els 400 m2 (V-1) i els 500 m2 de les altres tres subzones. ZONA ESPORTIVA: Amb tres subzones (D-1 a D-3), les superfcies mnimes de parcella estan compreses entre els 1.000 m2 (D-1) i els 3.000 m2 de les altres dos subzones. ZONA DEQUIPAMENT: Amb dos subzones (G i GS) 7.2.De desenvolupament. Diferents plans parcials que ja es trobaven executats i urbansticament desenvolupats quedessin classificats com a sl urb en el document de planejament general a aprovar definitivament; a ms daquests sectors i mitjanant la modificaci puntual nm. 47 de les NN.SS., aprovada lany 1991, el sector corresponent al polgon 23 i part del polgon 26 de Cala dOr va quedar tamb classificat com a sl urb. A ms a ms, durant la vigncia de les NN.SS., shan desenvolupat o es troba en tramitaci, el planejament parcial segent: a).b).c).d).e).En Cala dOr: Pla parcial del polgon 15, de 30.03.83 i modificaci de data: 12.11.99. Pla parcial del polgon 12, de 13.01.75 i modificaci de data: 09.07.82. Pla parcial del polgon 27 Cala Llamp-Punta donis Port, de 20.02.87 i modificaci de data: 03.05.88. Pla parcial del sector 15 Port de Cala Llonga, de 23.10.87. Pla parcial del polgon de serveis i restes dels polgons: 22 i 20, de data: 05.07.88, modificat el 11.10.90 (estimat recurs dalada per acord de data 01.04.91). En Portopetro: Pla parcial del sector Portopetro-D, de data: 28.04.87. En Cala Barca Trencada: Pla parcial dels polgons 1, 2 i 3, de data: 10.11.71 i modificaci de data: 28.04.87. En Santany : Pla parcial del sector industrial sOliv, de data: 29.04.89 i modificaci de data: 13.02.02. En sAlqueria Blanca: Pla parcial del sector 12 Es Pujols, de data: 09.01.98, que va quedar reclassificat com a sl rstic pel DOT. Daltra banda, dentre aquesta relaci de plans de desenvolupament que havien iniciat la seva tramitaci, alguns no lhan continuat i altres han vist denegada la seva sollicitud daprovaci definitiva per part de la CIOTUPH. Altres han esdevingut en caducitat i, la resta ha vist acordada el
20
seu suspesin de tramitaci, sense aconseguir laprovaci definitiva, per diferents motius. La relaci daquests plans s la segent: 7.3.Modificaci del pla parcial del polgon 12 Cala Esmeralda (Cala dOr). Pla parcial del sector 6 Sa Talaiola. Modificaci del pla parcial del polgon 15 de Cala dOr. Pla parcial del sector 7. Pla parcial del sector Font de nAls. Compliment de les Directrius dordenaci del territori. Els Ajuntaments, dacord amb la Llei 6/1999, de 3 dabril, de les Directrius dordenaci territorial de les Illes Balears, havien de complimentar els requisits segents: a).En el termini de sis mesos, des de lentrada en vigor de les DOT, per acord plenari adoptat per majoria absoluta, comunicar al Govern de les Illes Balears i a la Comissi Insular dUrbanisme els terrenys que considerin prioritaris als efectes que tiinguin la classificaci durbanitzables o aptes per a la urbanitzaci, en els termes establits en la disposici transitria quarta i en cap cas, segons la disposici transitria sptima, poden ser els inclosos a lapartat 2n de la disposici addicional dotzena. En el termini de 60 dies, des de lentrada en vigncia de les DOT, comunicar, a travs de certificaci municipal, a la Comissi Insular dUrbanisme i a lArxiu Central dUrbanisme de la Conselleria de Medi Ambient, ordenaci del territori i litoral, les segents superfcies expressades en hectrees, individualitzades per a cada nucli, polgon o sector i reflectides a un pla general del terme municipal, indicant el seu s global i la seva poblaci (disposici transitria quarta, apartat 1r): Dels nuclis urbans. Dels urbanitzables o aptes per a la urbanitzaci amb pla parcial inicialment aprovat Dels urbanitzables o aptes per a la urbanitzaci amb pla parcial definitivament aprovat, respecte dels quals sindicar si compten o no amb projecte durbanitzaci definitivament aprovat i en quina data. Dels urbanitzables amb programa dactuaci urbanstica definitivament aprovat. De la resta durbanitzables o aptes per a la urbanitzaci. Dels terrenys classificats com a sl rstic protegit com a conseqncia de les determinacions dimmediata i directa aplicaci daquesta Llei. No consta la certificaci municipal de compliment del requisit establit en la disposici transitria catorzena del DOT. 08.8.1.NORMATIVA SUPRAMUNICIPAL VIGENT Legislaci estatal. 1. Rgim del sl: Real decreto 1346/1976 por el cual se aprueba el texto refundido de la Ley del suelo. Real decreto 2159/1978, de 23 de junio, por el cual se aprueba el Reglamento de planeamiento urbanstico (BOE n. 221 y 222, de 15 y 16.09.78). Real decreto 3288/1978, de 25 de agosto, por el cual se aprueba el Reglamento de gestin urbanstica (BOE n. 27 y 28, de 31.01.79 y 01.02.79). Real decreto ley 3/1980, de 14 de marzo, sobre promocin del suelo y agilizacin de la gestin urbanstica. Real decreto ley 16/1981, de 16 de octubre, de adaptacin de planes generales de ordenacin urbana (BOE n. 253, de 22.10.81). Real decreto legislativo 2/2008, de 20 de junio, por el cual se aprueba el texto refundido de la ley de suelo (BOE n. 154, de 26.06.08).
21
b).-
El artculo 17 y 20 han sido modificados por el Real decreto-ley 8/2011, de 1 de julio, de medidas de apoyo a los deudores hipotecarios, de control del gasto pblico y cancelacin de deudas con empresas y autnomos contradas por las entidades locales, de fomento de la actividad empresarial e impulso de la rehabilitacin y de simplificacin administrativa (BOE n. 161, de 07.07.11). 2. Costes: Ley 22/1988, de 28 de julio, de costas (BOE de 29.07.88). Modificada por el artculo 120 de la Ley 53/2002, de 30 de diciembre (BOE n. 31, de 31.12.02) y por la disposicin adicional dcima de la Ley 13/2003, de 23 de mayo, reguladora del contrato de concesin de obras pblicas (BOE n. 124, de 24.05.03). Modificada por la Ley 25/2009, de 22 de diciembre, de modificacin de diversas leyes para su adaptacin a la Ley sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio (BOE n. 308, de 23.12.09). Real decreto 1471/1989, de 1 de diciembre, por el cual se aprueba su reglamento (BOE n. 297, de 12.12.89). 3. Aiges: Real decreto ley 11/1995, de 28 de diciembre, por el cual se establece el tratamiento de las aguas residuales urbanas (BOE n. 312, de 30.09.95). Real decreto 509/1996, de 15 de marzo, de desarrollo del RDL 11/1995. Real decreto legislativo 1/2001, de 20 de julio, por el cual se aprueba el texto refundido de la ley de aguas (BOE n. 176, de 24.07.01). Modificado por el artculo 91 de la Ley 24/2001, de 27 de diciembre (BOE n. 313, de 31.12.01). Modificado por la disposicin adicional decimonovena y vigsima de la Ley 53/2002, de 30 de diciembre (BOE n. 31, de 31.12.02). Modificado por la disposicin adicional undcima de la Ley 13/2003, de 23 de mayo, reguladora del contrato de concesin de obras pblicas (BOE n. 124, de 24.05.03). Modificado por el artculo 22 de la Ley 10/2003, de 22 de diciembre, de medidas tributarias y administrativas (BOIB n. 179 ext., de 29.12.03) en cuanto al artculo 54.2 y rbrica y apartado 4 del artculo 55 para las Islas Baleares, y por el artculo 122 y 129 de la Ley 62/2003, de 30 de diciembre, de medidas fiscales, administrativas y de la orden social (BOE n. 313, de 31.12.03). El artculo 55 para las Islas Baleares ha sido tambin modificado por el artculo 35 de la Ley 8/2004, de 23 de diciembre (BOIB n. 186, de 30.12.04). Disposicin adicional primera de la Ley 46/1999, de 13 de diciembre y Real decreto 849/1986, de 11 de abril, por el cual se aprueba el Reglamento del dominio pblico hidrulico que desarrolla los ttulos preliminar I, IV, V, VI y VII de la Ley 29/1985, de 2 de agosto, de aguas (BOE n. 103, de 30.04.86) Modificado por el Real decreto 606/2003, de 23 de mayo (BOE n. 135, de 06.06.03). El artculo 61 y 109 del Real decreto legislativo 1/2001 se modifican por el artculo 51 y la Ley 29/1985 por la disposicin adicional tercera, de la Ley 13/2005, de 27 de diciembre, de medidas tributarias y administrativas (BOIB n. 196, de 31.12.05 y n.36, de 11.03.06). Modificado por la Ley 25/2009, de 22 de diciembre, de modificacin de diversas leyes para su adaptacin a la Ley sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio (BOE n. 308, de 23.12.09). Modificado mediante la disposicin adicional sexta del Decreto ley 2/2012, de 17 de febrero, de medidas urgentes para la ordenacin urbanstica sosteniblee (BOIB n. 26 ext., de 18.02.12). Real decreto 378/2001, de 6 de abril, por el cual se aprueba el Plan hidrolgico de las Islas Baleares (BOE n. 96, de 21.04.01). Modificado por el apartado 4 de la disposicin derogatoria nica de la Ley 10/2003, de 22 de diciembre, de medidas tributarias y administrativas (BOIB n. 179 ext., de 29.12.03). 4. Renou: Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del ruido (BOE n. 276, 18.11.03).
22
Real decreto 1513/2005, de 16 de diciembre, por el que se desarrolla la Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del ruido, en lo relativo a la evaluacin y gestin del ruido (BOE n. 301, de 17.12.05). 5. Accesibilitat: Ley 51/2003, de 2 de diciembre, de igualdad de oportunidades, no discriminacin y accesibilidad universal para personas con discapacitad (BOE n. 289, de 03.12.03). Real decreto 505/2007, de 20 de abril, por el cual se aprueban las condiciones bsicas de accesibilidad y no discriminacin de las personas con discapacitad por el acceso y utilizacin de los espacios pblicos urbanizados y edificaciones (BOE n. 113, de 11.05.07). 6. Contaminaci: Real decreto 9/2005, de 14 de enero, por el cual se establece la relacin de actividades potencialmente contaminantes del suelo y los criterios y estndares para la declaracin de suelos contaminados (BOE n. 15, de 18.01.05). Ley 34/2007, de 15 de noviembre, de calidad del aire y proteccin de la atmsfera (BOE n. 275, de 16.11.07). Ley 22/2011, de 28 de julio, de residuos y suelos contaminados (BOE n. 181, de 29.07.11). 7. Seguretat: Real decreto 1627/1997, de 24 de octubre, por el cual se establecen disposiciones mnimas de seguridad y salud en las obras en construccin (BOE n. 256, de 25.10.97). Real decreto 39/1997, de 17 de enero, por el cual se aprueba el Reglamento de servicios mnimos de prevencin, modificado por el Real decreto 780/1998, de 30 de abril (BOE n. 104, de 01.05.98) y por la Ley 54/2003, de 12 de diciembre, de reforma del marco normativo de la prevencin de riesgos laborales (BOE n. 298, de 13.12.03). Real decreto 2267/2004, de 3 de septiembre, por el cual se aprueba el Reglamento de seguridad contra incendios en establecimientos industriales (BOE n. 303, de 17.12.04). 8. Telecomunicacions: Real decreto ley 1/1998, de 27 de febrero sobre las infraestructuras comunes para el acceso a los servicios de telecomunicacin (BOE n. 51, de 28.02.98). Real decreto 346/2011, de 11 de marzo, por el cual se aprueba el Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicacin en el interior de las edificaciones (BOE n. 78, de 01.04.11). Orden ITC/1644/2011, de 10 de junio, por la que se desarrolla su reglamento (BOE n. 143, de 16.06.11). Ley 32/2003, de 3 de noviembre, general de telecomunicaciones (BOE n. 264, de 04.11.03). Modificada por la Ley 25/2009, de 22 de diciembre, de modificacin de diversas leyes para su adaptacin a la Ley sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio (BOE n. 308, de 23.12.09). 9. Installacions: Real decreto 842/2002, de 2 de agosto, por el cual se aprueba el Reglamento electrotcnico para baja tensin (BOE n. 224, de 18.11.02). Real decreto 1027/2007, de 20 de julio, por el cual se aprueba el Reglamento de instalaciones trmicas en los edificios (BOE n. 207, de 29.08.07). Real decreto 1890/2008, de 14 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de eficiencia energtica en instalaciones de alumbrado exterior y sus instrucciones tcnicas complementarias EA01 a EA-07 (BOE n. 279, de 19.11.08). 10. Edificaci:
23
Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenacin de la edificacin (BOE n. 266, de 06.11.99) e instruccin de 11 de septiembre de 2.000 (BOE n. 227, de 21.09.00). Modificada (artculo 3.1) por la Ley 24/2001, de 27 de diciembre (BOE n. 313, de 31.12.01) y la disposicin adicional segunda por el artculo 105 de la Ley 53/2002, de 30 de diciembre (BOE n. 31, de 31.12.02) e interpretacin de 3 de diciembre de 2.003 de la Direccin general de los registros y del notariado. Modificada por la Ley 25/2009, de 22 de diciembre, de modificacin de diversas leyes para su adaptacin a la Ley sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio (BOE n. 308, de 23.12.09). Real decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el cual se aprueba el cdigo tcnico de la edificacin (BOE n. 74, de 28.03.06 y correccin de errores en el BOE n. 22, de 25.01.08). Modificado por la Orden VIV/984/2009, de 14 de abril (BOE n. 99, de 23.04.09) y por el Real decreto 173/2010, de 19 de febrero, en materia de accesibilidad y no discriminacin de las personas con discapacidad (BOE n. 61, de 11.03.10). 11. Monts:
Ley 43/2003, de 21 de noviembre, de montes (BOE n. 280, de 22.11.03), modificada mediante la Ley 10/2006, de 28 de abril (BOE n. 102, de 29.04.06). Modificada por la Ley 25/2009, de 22 de diciembre, de modificacin de diversas leyes para su adaptacin a la Ley sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio (BOE n. 308, de 23.12.09). 12. Biodiversitat:
Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del patrimonio natural y de la biodiversidad (BOE n. 299, de 14.12.07). Modificada por la Ley 25/2009, de 22 de diciembre, de modificacin de diversas leyes para su adaptacin a la Ley sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio (BOE n. 308, de 23.12.09). 13. Avaluaci ambiental:
Real Decreto legislativo 1/2008, de 11 de enero, por el cual se aprueba el texto refundido de la Ley de evaluaciones de impacto ambiental de proyectos (BOE n. 23, de 26.10.08). Legislaci supra-insular. 1. Urbanitzacions:
8.2.-
Decret 38/1987, de 4 de juny, sobre recepci durbanitzacions pels ajuntaments (BOCAIB n. 76, de 18.06.87). 2. Fora dordenaci:
Llei 8/1988, d1 de juny, dedificis i installacions fora dordenaci (BOCAIB de 28.06.88), desenvolupat pel Decret 159/1989, de 23 de desembre, sobre adaptaci dels plans generals dordenaci urbana i de les normes subsidiries i complementries de planejament a la Llei 8/1988 (BOCAIB de 30.01.90). Modificada per la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sl rstic de les Illes Balears (BOCAIB n. 88, de 15.07.97). Modificada per larticle 14 de la Llei 10/2010, de 27 de juliol, de mesures urgents relatives a determinades infraestructures i equipaments dinters general en matria dordenaci territorial, urbanisme i de impuls a la inversi (BOIB n. 115, de 05.08.10). Modificada per la disposici addional segona del Decret llei 2/2012, de 17 de febrer, de mesures urgents per a lordenaci urbanstica sostenible (BOIB n. 26 ext., de 18.02.12) i derogaci del derrer
24
pargraf de larticle 3 de larticle 14 de la Llei 10/2010, de 27 de juliol. 3. Carreteres: Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la CAIB (BOCAIB de 26.06.90). Modificada per larticle 18 de la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributries i administratives (BOIB n. 179 ext., de 29.12.03). Acord de 3 de desembre de 2009 daprovaci definitiva de la Revisi del PDS de carreteres de Mallorca (BOIB n. 183, de 17.12.09 i correcci derrors en el BOIB n. 7, de 16.01.10). Llei 16/2001, 14 de desembre, datribuci de competncies als consells insulars en matria de carreteres i camins (BOIB n. 153, de 22.12.01). Modificada per la disposici addicional vint-i-tresena de la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributries i administratives (BOIB n. 179 ext., de 29.12.03). La disposici addicional primera de la Llei 25/2006, de 27 de desembre, de mesures tributries i administratives (BOIB n. 188, de 30.12.06) en relaci al Consell Insular de Formentera. 4. Disciplina urbanstica: Llei 10/1990, de 23 doctubre, de disciplina urbanstica de les Illes Balears (BOCAIB n. 141, de 17.11.90). Modificada per la Llei 2/1992, de 6 de maig (BOCAIB n. 65, de 30.05.92), per la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sl rstic de les Illes Balears (BOCAIB n. 88, de 15.07.97). Modificada per la Llei 6/1999, de 3 dabril, de les Directrius dordenaci territorial de les Illes Balears (BOCAIB n. 48, de 17.04.99). Modificada per la disposici addional segona del Decret llei 2/2012, de 17 de febrer, de mesures urgents per a lordenaci urbanstica sostenible (BOIB n. 26 ext., de 18.02.12) i derogaci del derrer pargraf de larticle 3 de larticle 14 de la Llei 10/2010, de 27 de juliol. 5. Espais protegits: Llei 1/1991, de 30 de gener, despais naturals i de rgim urbanstic de les rees despecial protecci de les Illes Balears (BOCAIB n. 31, de 09.03.91). Modificada per la Llei 7/1992, de 23 de desembre (BOCAIB n. 8, de 19.01.93), per la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sl rstic de les Illes Balears (BOCAIB n. 88, de 15.07.97). Modificada per la Llei 9/1997, de 22 de desembre, de diverses mesures tributries i administratives (BOCAIB n. 161, de 30.12.97). Modificada per la Llei 6/1999, de 3 dabril, de les Directrius dordenaci territorial de les Illes Balears (BOCAIB n. 48, de 17.04.99). Modificada per la Llei 1/2000, de 9 de mar (BOIB n. 31 ext., de 13.03.00) i per larticle 2 de la Llei 8/2003, de 25 de novembre, de mesures urgents en matria dordenaci territorial i urbanisme a les Illes Balears (BOIB n. 168, de 04.12.03). Els articles 26 i 27 estan derogats per la disposici addicional primera de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservaci dels espais de rellevncia ambiental (BOIB n.85, de 04.06.05). Larticle 16 bis est derogat per la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears (BOIB n. 68, de 17.05.08). Decret 130/2001, de 23 de novembre, pel qual saprova la delimitaci a escala 1:5.000 de les rees dalzinars protegits (BOIB n. 149, de 13.12.01). Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservaci dels espais de rellevncia ambiental (LECO) (BOIB n.85, de 04.06.05). 6. Accesibilitat: Llei 3/1993, de 4 de maig, per a la millora de laccessibilitat i de la supressi de barreres arquitectniques. Decret 110/2010, de 15 doctubre, pel qual saprova el Reglament per a la millora de laccessibilitat i la supressi de barreres arquitectniques (BOIB n. 157 ext., de 29.10.10).
25
7. Patrimoni histric: Llei 6/1993, de 28 de setembre, sobre adequaci de les xarxes dinstallacions a les condicions histric-ambientals dels nuclis de poblaci (BOCAIB n. 131, de 28.10.93). Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni histric de les Illes Balears (BOCAIB n. 165, de 29.12.98). Modificada per larticle 13 de la Llei 10/2010, de 27 de juliol, de mesures urgents relatives a determinades infraestructures i equipaments dinters general en matria dordenaci territorial, urbanisme i de impuls a la inversi (BOIB n. 115, de 05.08.10), daddici duna nova disposici addional. Modificada per larticle 12 del Decret llei 2/2012, de 17 de febrer, de mesures urgents per a lordenaci urbanstica sostenible (BOIB n. 26 ext., de 18.02.12) quant a la disposici addional tercera i derogaci de lapartat 3er de la disposici transitria tercera. 8. Sl rstic: Llei 1/1994, de 23 de mar, sobre condicions per a la reconstrucci en sl no urbanitzable dedificis i installacions afectades per obres pbliques o declarades dutilitat pblica i executades pel sistema dexpropiaci forosa (BOCAIB de 19.04.94). Larticle 2 es modifica per la disposici addicional tretzena de la Llei 13/2005, de 27 de desembre, de mesures tributries i administratives (BOIB n. 196, de 31.12.05 i n.36, de 11.03.06). Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sl rstic de les Illes Balears (BOCAIB n. 88, de 15.07.97). Modificada per la Llei 9/1997, de 22 de desembre, de diverses mesures tributries i administratives, per la Llei 6/1999, de 3 dabril, de les Directrius dordenaci territorial de les Illes Balears (BOCAIB n. 48, de 17.04.99). Modificada per la Llei 9/1999, de 6 doctubre, de mesures cautelars i demergncia relatives a lordenaci del territori i urbanisme de les Illes Balears (BOCAIB n. 128, de 12.10.99). Modificada per larticle 16, dispossi addicional setena i vuitena de la Llei 25/2006, de 27 de desembre, de mesures tributries i administratives (BOIB n. 188, de 30.12.06). Modificada per larticle 16 del Decret llei 2/2012, de 17 de febrer, de mesures urgents per a lordenaci urbanstica sostenible (BOIB n. 26 ext., de 18.02.12) quant als articles 17, 19, 26, 36 i 37 i derogaci de larticle 8 Decret 147/2002, de 13 de desembre, pel qual es desenvolupa la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sl rstic de les Illes Balears, en relaci amb les activitats vinculades amb la destinaci i naturalesa de les finques i el rgim dunitats mnimes de cultiu (BOIB n. 153 ext., de 23.12.02). 9. Capacitat de poblaci: Decret 2/1996, de 16 de gener, sobre regulaci de la capacitat de poblaci en els instruments de planejament general i sectorial (BOCAIB n. 14, de 30.01.96) i article 33 de la Llei 6/1999, de 3 dabril, de les Directrius dordenaci territorial de les Illes Balears (BOCAIB n. 48, de 17.04.99). 10. Activitats i equipaments comercials: Llei 8/1995, de 30 de mar, datribuci de competncies als Consells Insulars en matria dactivitats classificades i parcs aqutics (BOCAIB n. 50, de 22.04.95). La disposici addicional novena de la Llei 8/2004, de 23 de desembre (BOIB n. 186, de 30.12.04) afegeix la disposici addicional setena. La Llei 16/2006, de 17 doctubre, de Rgim jurdic de les llicncies integrades dactivitat de les Illes Balears (BOIB n. 152, de 28.10.06) deroga els ttols II i III. La disposici addicional primera de la Llei 25/2006, de 27 de desembre, de mesures tributries i administratives (BOIB n. 188, de 30.12.06) en relaci al Consell Insular de Formentera. Decret 18/1996, de 8 de febrer, pel qual saprova el Reglament dactivitats classificades (BOCAIB n. 25, de 24.02.96) i Decret 19/1996, de 8 de febrer (BOCAIB n. 25, de 24.02.96). Llei 11/2001, de 15 de juny, dordenaci de lactivitat comercial a les Illes Balears (BOIB n. 77, de
26
28.06.01) i article 32 de la Llei 8/2004, de 23 de desembre (BOIB n. 186, de 30.12.04), per la qual es modifiquen determinats articles. Modificada per larticle 46 de la Llei 13/2005, de 27 de desembre, de mesures tributries i administratives (BOIB n. 196, de 31.12.05 i n.36, de 11.03.06). Modificada en els articles: 7, 12, 20, 25, 37, 49 i 60, per larticle 14 de la Llei 25/2006, de 27 de desembre, de mesures tributries i administratives (BOIB n. 188, de 30.12.06). Modificada per la Llei 8/2009, de 16 de desembre, de reforma de la Llei 11/2001, de 15 de juny, dordenaci de lactivitat comercial a les Illes Balears per a la transposici de la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior (BOIB n. 186, de 22.12.09 i correcci derrors en el BOIB n. 190 ext., de 30.12.09). Modificada per larticle 13 del Decret llei 2/2012, de 17 de febrer, de mesures urgents per a lordenaci urbanstica sostenible (BOIB n. 26 ext., de 18.02.12) quant a la disposici transitria sisena. Llei 16/2006, de 17 doctubre, de Rgim jurdic de les llicncies integrades dactivitat de les Illes Balears (BOIB n. 152, de 28.10.06 i correcci derrors en el BOIB n. 190 ext., de 30.12.09). Decret 62/2007 de 18 de maig, sobre les activitats secundries de msica, entreteniment o oci desenvolupades en terrassa, espai, recinte o similar a laire lliure (BOIB n. 79, de 26.05.07). 11. Cementiris:
Decret 105/1997, de 24 de juliol, pel qual saprova el Reglament de policia sanitria morturia de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears (BOCAIB n. 99, de 07.08.97). Modificat pel Decret 87/2004, de 15 doctubre (BOIB n. 148, de 21.10.04). 12. Ordenaci territorial:
Llei 6/1999, de 3 dabril, de les Directrius dordenaci territorial de les Illes Balears (BOCAIB n. 48, de 17.04.99). Modificada per la Llei 9/1999, de 6 doctubre, de mesures cautelars i demergncia relatives a lordenaci del territori i lurbanisme a les Illes Balears (BOCAIB n. 128, de 12.10.99). Modificada per la Llei 8/2003, de 25 de novembre, de mesures urgents en matria dordenaci territorial i urbanisme a les Illes Balears (BOIB n. 168, de 04.12.03). Modificada per la disposici addicional quinzena de la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributries i administratives (BOIB n. 179 ext., de 29.12.03). Modificada en el seu article 19.1.a per la disposici addicional primera de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservaci dels espais de rellevncia ambiental (BOIB n.85, de 04.06.05). Modificada per la disposici addicional segona de la Llei 10/2005, de 14 de juny, de ports de les Illes Balears (BOIB n. 100, de 02.07.05). Lapartat 6.e de larticle 76 es modifica per larticle 51 de la Llei 13/2005, de 27 de desembre, de mesures tributries i administratives (BOIB n. 196, de 31.12.05 i n.36, de 11.03.06). Modificada per la Llei 6/2007, de 27 de desembre, de mesures tributries i econmicoadministratives (BOIB n. 196, de 29.12.07). Lapartat 2n de larticle 1 de la Llei 8/2003 que afegeix un apartat a la disposici transitria sisena de les DOT queda derogat per la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears (BOIB n. 68, de 17.05.08). Llei 14/2000, de 21 de desembre, dordenaci territorial de les Illes Balears (BOIB n.157, de 27.12.00). Modificada per la disposici addicional vint-i-dosena de la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributries i administratives (BOIB n. 179 ext., de 29.12.03) i per la disposici addicional sisena de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, davaluacions dimpacte ambiental i avaluacions ambientals estratgiques a les Illes Balears (BOIB n. 133, de 21.09.06). Modificada per larticle 11 del Decret llei 2/2012, de 17 de febrer, de mesures urgents per a lordenaci urbanstica sostenible (BOIB n. 26 ext., de 18.02.12) quant a larticle 15 i derogaci de la disposici addional tercera. Llei 2/2001, 7 de mar, datribuci de competncies als consells insulars en matria dordenaci del territori (BOIB n. 32, de 15.03.01).
27
Modificada per la disposici addicional cinquena de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, davaluacions dimpacte ambiental i avaluacions ambientals estratgiques a les Illes Balears (BOIB n. 133, de 21.09.06). La disposici addicional primera de la Llei 25/2006, de 27 de desembre, de mesures tributries i administratives (BOIB n. 188, de 30.12.06) en relaci al Consell Insular de Formentera. Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears (BOIB n. 68, de 17.05.08). Modificada per larticle 8 del Decret llei 5/2009, de 27 de novembre, de mesures relatives al servei pblic regular de viatgers per carretera de les Illes Balears i de determinades disposicions en matria urbanstica (BOIB n. 174, de 28.11.09) que introdueix un nou article 7 bis. Modificada per la disposici addicional setena de la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a limpuls de la inversi a les Illes Balears (BOIB n. 94, de 22.06.10). Els articles 1 a 8 i la disposici addional tercera han estat derogats per la disposici derogatoria del Decret llei 2/2012, de 17 de febrer, de mesures urgents per a lordenaci urbanstica sostenible (BOIB n. 26 ext., de 18.02.12). Decret llei 5/2009, de 27 de novembre, de mesures relatives al servei pblic regular de viatgers per carretera de les Illes Balears i de determinades disposicions en matria urbanstica (BOIB n. 174, de 28.11.09) i Resoluci del Parlament de 17 de desembre de 2009 de validaci del Decret llei 5/2009 (BOIB n. 187, de 21.12.09). Decret llei 1/2010, de 26 de mar, de mesures urgents relatives a determinades infraestructures i equipaments dinters general (BOIB n. 49, de 27.03.10). Resoluci del Parlament de 27 dabril de 2010 de validaci del Decret llei 1/2010, de 26 de mar (BOIB n. 66, de 01.05.10). Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a limpuls de la inversi a les Illes Balears (BOIB n. 94, de 22.06.10). 13. Turisme:
Article 17 de la Llei 25/2006, de 27 de desembre, de mesures tributries i administratives (BOIB n. 188, de 30.12.06) sobre la reutilitzaci de les aiges residuals en els agroturismes i hotels rurals de les de 12 places. Llei 2/1999, de 24 de maig, general turstica de les Illes Balears (BOIB n. 41, de 01.04.99). Modificada per la Llei 9/2002, de 12.12.02 (BOIB n. 153, de 21.12.02). Modificada per la disposici addicional tercera de la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a limpuls de la inversi a les Illes Balears (BOIB n. 94, de 22.06.10). Modificada per la disposici addicional de la Llei 10/2010, de 27 de juliol, de mesures urgents relatives a determinades infraestructures i equipaments dinters general en matria dordenaci territorial, urbanisme i de impuls a la inversi (BOIB n. 115, de 05.08.10). Modificada per la Llei 12/2010, de 12 de novembre, de modificaci de diverses lleis per a la transposici a les Illes Balears de la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre, del Parlament Europeu i del Consell, relativa als serveis en el mercat interior (BOIB n. 171, de 25.11.10 i correcci derrors en el BOIB n.111, de 21.07.11). Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a limpuls de la inversi a les Illes Balears (BOIB n. 94, de 22.06.10). Modificada per la Llei 12/2010, de 12 de novembre, de modificaci de diverses lleis per a la transposici a les Illes Balears de la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre, del Parlament Europeu i del Consell, relativa als serveis en el mercat interior (BOIB n. 171, de 25.11.10). Decret 13/2011, de 25 de febrer, pel qual sestableixen les disposicions generals necessries per facilitar la llibertat destabliment i de prestaci de serveis turstics, la regulaci de la declaraci responsable i la simplificaci dels procediments administratius en matria turstica (BOIB n. 32, de 03.03.11). Decret 20/2011, de 18 de mar, pel qual sestableixen les disposicions generals de classificaci de la categoria dels establiments dallotjament turstic en hotel, hotel apartament i apartament turstic de les Illes Balears (BOIB n. 46 ext., de 30.03.11). 14. Pedreres:
28
Decret 61/1999, de 28 de maig, daprovaci definitiva de la revisi del Pla director sectorial de pedreres (BOCAIB n. 73 ext., de 05.06.99). 15. Aiges:
Resoluci de 28 de maig de 2002, per la qual es disposa la publicaci de les determinacions del contingut normatiu del Pla hidrolgic de les Illes Balears, aprovat mitjanant el Reial Decret 378/2001, de 6 dabril (BOIB n. 77, de 27.06.02). Decret 108/2005, de 21 doctubre, pel qual es regulen les condicions tcniques dautoritzacions i concessions daiges subterrnies i dexecuci i abandonament dels sondejos en lmbit de les Illes Balears (BOIB n. 163, de 29.10.05). 16. Energia:
Resoluci de la Direcci General dIndstria de 17 de maig de 1994, per la qual saproven les normes per a les installacions denlla dels subministraments denergia elctrica en baixa tensi (BOCAIB de 07.06.94). Decret 96/2005, de 23 de setembre, daprovaci definitiva de la revisi del Pla director sectorial energtic de les Illes Balears (BOIB n. 143, de 27.09.05, correcci derrors en el BOIB n. 170, de 12.11.05). 17. Telecomunicacions:
Decret 22/2006, de 10 de mar, pel qual saprova el Pla director sectorial de telecomunicacions a les Illes Balears (BOIB n. 39, de 18.03.06). 18. Rgim local:
Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de rgim local de les Illes Balears (BOIB n. 186 ext., de 27.12.06). Lapartat 2n de larticle 185 ha estat derogat per la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears (BOIB n. 68, de 17.05.08). 19. Contaminaci acstica:
Decret 20/1987, de 26 de mar, per a la protecci del medi ambient contra la contaminaci per lemissi de renous i vibracions (BOCAIB de 30.04.87). Llei 16/2002, d1 de juliol, de prevenci i control integrats de la contaminaci (BOE n. 157, de 02.07.02). Llei 1/2007, de 16 de mar, contra la contaminaci acstica de les Illes Balears (BOIB n. 45, de 24.03.07). Acord de 24 de setembre de 2007 en relaci amb larticle 9 (BOIB n. 147, de 04.10.07). 20. Habitabilitat, s i manteniment:
Decret 145/1997, de 21 de novembre, pel qual es regulen les condicions de dimensionament, dhigiene i dinstallacions per al disseny i lhabitabilitat de vivendes aix com lexpedici de cdules dhabitabilitat (BOCAIB n. 151, de 06.12.97 i correcci derrors en el BOCAIB n. 14, de 29.01.98). Modificat pel Decret 20/2007, de 23 de mar (BOIB n. 48, de 31.03.07 i correcci derrors en el BOIB n. 55, de 12.04.07). Decret 35/2001, de 9 de mar, pel qual sestableixen mesures reguladores de ls i manteniment dels edificis (BOIB n. 33, de 17.03.01). 21. Procediment dinscripci de textos:
Ordre del Conseller de Presidncia de 23 de desembre de 2.002, per la qual es determinen les caracterstiques formals del Bullet Oficial de les Illes Balears i el procediment per a la inscripci de
29
textos (BOIB n. 157, de 31.12.02). 22. Installacions daigua: Decret 55/2006 de 23 de juny, pel qual sestableix el sistema de mesures per a la installaci obligatria de comptadors individuals i fontaneria de baix consum i estalviadora daigua (BOIB n. 91, de 29.06.06). Correcci derrors segons acord de 29 de setembre de 2006 (BOIB n. 140, de 07.10.06). Decret 146/2007, de 21 de desembre, pel qual es regula la posada en servei de les installacions per a subministrament daigua en els edificis (BOIB n. 195 ext., de 28.12.07). 23. Incendis: Decret 37/1990, de 3 de maig, sobre actuacions del Govern Balear en les zones de perill dincendis forestals i derosi (BOCAIB n. 59, de 15.05.90). Decret 101/1993, de 2 de setembre, pel qual sestableixen noves mesures preventives en la lluita contra els incendis forestals (BOCAIB n. 111, de 11.09.93). Decret 46/1994, de 28 dabril, sobre prevenci dincendis forestals (BOCAIB n. 56, de 07.05.94). Decret 41/2005, de 22 dabril, pel qual saprova el Pla especial per fer front al risc dincendis forestals (BOIB n. 128 ext., de 31.08.05). Decret 125/2007, de 5 doctubre, pel qual es dicten normes sobre ls del foc i es regula lexercici de determinades activitats susceptibles dincrementar el risc dincendi forestal (BOIB n. 153, de 11.10.07). 24. Zones sensibles: Decret 49/2003, de 9 de maig, pel qual es declaren les zones sensibles a les Illes Balears (BOIB n. 76, de 29.05.03). La disposici transitria nica es modifica per la disposici addicional vuitena de la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributries i administratives (BOIB n. 179 ext., de 29.12.03). Acord del Consell de Govern de 3 de mar de 2006, pel qual saprova definitivament la llista de llocs dimportncia comunitria (LIC) (BOIB n. 38, de 16.03.06). Decret 28/2006, de 24 de mar, pel qual es declaren zones despecial protecci per a les aus (ZEPAS) a lmbit de les Illes Balears (BOIB n. 47 ext., de 01.04.06). Decret 29/2006, de 24 de mar, pel qual saprova lampliaci de la llista de llocs dimportncia comunitria (LIC) i es declaren ms zones despecial protecci per a les aus (ZEPA) a lmbit de les Illes Balears (BOIB n. 51 ext., de 06.04.06). Acord del Consell de Govern de 28 de setembre de 2007 dinici dexpedient de declaraci de ZEPA (BOIB n. 150, de 06.10.07). 25. Riscos i emergncies: Decret 7/2004, de 23 de gener, pel qual sexecuta en lmbit de la comunitat autnoma de les Illes Balears el Reial decret 1254/1999, de 16 de juliol, pel qual saproven mesures de control dels riscs inherents als accidents greus en els quals intervenguin substncies perilloses (BOIB n.17, de 03.02.04). Decret 8/2004, de 23 de gener, pel qual es despleguen determinats aspectes de la llei dordenaci demergncies a les Illes Balears (BOIB n. 18, de 05.02.04). Decret 40/2005, de 22 dabril, pel qual saprova el Pla especial per fer front al risc dinundacions (BOIB n. 141 ext., de 23.09.05). Decret 39/2005, de 22 dabril, pel qual saprova el Pla especial front al risc ssmic (BOIB n. 149 ext., de 07.10.05). Llei 3/2006, de 30 de mar, de gesti demergncies de les Illes Balears (BOIB n. 50, de 06.04.06). 26. Protecci del medi nocturn: Llei 3/2005, de 20 dabril, de protecci del medi nocturn de les Illes Balears (BOIB n. 65, de
30
28.04.05). 27. Avaluaci ambiental: Llei 11/2006, de 14 de setembre, davaluacions dimpacte ambiental i avaluacions ambientals estratgiques a les Illes Balears (BOIB n. 133, de 21.09.06). Modificada per la Llei 6/2007, de 27 de desembre, de mesures tributries i economicoadministratives (BOIB n. 196, de 29.12.07). Modificada per la Llei 6/2009, de 17 de novembre, de mesures ambientals per impulsar les inversions i lactivitat econmica a les Illes Balears (BOIB n. 172, de 24.11.09). Modificada per la Llei 6/2009, de 17 de novembre, de mesures ambientals per impulsar les inversions i lactivitat econmica a les Illes Balears (BOIB n. 172, de 24.11.09). Modificada per la disposici addional tercera del Decret llei 2/2012, de 17 de febrer, de mesures urgents per a lordenaci urbanstica sostenible (BOIB n. 26 ext., de 18.02.12) quant als articles 29, 44, 89 i 96 28. Ports: Llei 10/2005, de 14 de juny, de ports de les Illes Balears (BOIB n. 100, de 02.07.05, correcci derrors en el BOIB n. 111, de 26.07.05) i Decret 11 /2011, de 18 de febrer, daprovaci del Reglament de desplegament i execuci de determinats aspectes de la Llei 10/2005, de 21 de juny, de ports de les Illes Balears (BOIB n. 27, de 22.02.11). Larticle 3, 5 i 11 es modifiquen per la disposici addicional novena i la disposici transitria quarta per la disposici transitria segona, de la Llei 13/2005, de 27 de desembre, de mesures tributries i administratives (BOIB n. 196, de 31.12.05 i n.36, de 11.03.06). Els articles: 28, 30, 92, 93, 94, 98 i 104 es modifiquen per larticle 21 i es deroga la disposici addicional setena per la Llei 25/2006, de 27 de desembre, de mesures tributries i administratives (BOIB n. 188, de 30.12.06). Modificada per la Llei 12/2010, de 12 de novembre, de modificaci de diverses lleis per a la transposici a les Illes Balears de la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre, del Parlament Europeu i del Consell, relativa als serveis en el mercat interior (BOIB n. 171, de 25.11.10). Legislaci insular. 1. Turisme: Decret 54/1995, de 6 dabril, pel qual saprova el Pla dordenaci de loferta turstica de la Illa de Mallorca.(BOCAIB de 30.05.95 i n. 79, de 22.06.95). Decret 98/1998, de 6 de novembre, (BOCAIB n. 147, de 17.11.98) i Decret 14/2000, de 4 de febrer, (BOCAIB n. 21, de 21.02.00) pels quals es modifica el POOT de la Illa de Mallorca. 2. Residus: Acord del Ple del Consell de 6 de febrer de 2006 daprovaci definitiva de la revisi del Decret 21/2000, de 18 de febrer, pel qual saprova definitivament el Pla director sectorial per a la gesti dels residus urbans de Mallorca (BOIB n. 35, de 09.03.06). Acord del Ple del Consell de Mallorca, de 8 dabril, pel qual saprova definitivament el Pla director sectorial per a la gesti dels residus de construcci, demolici, voluminosos i pneumtics fora ds de la Illa de Mallorca (BOIB n.59, de 16.05.02). Modificat en larticle 9 per larticle 20 de la Llei 25/2006, de 27 de desembre, de mesures tributries i administratives (BOIB n. 188, de 30.12.06). Acord del Ple del Consell de Mallorca daprovaci definitiva de les Normes Complementries i Subsidiries de Planejament derivats del Pla Director Sectorial per la Gesti de Residus Slids Urbans de la Illa de Mallorca (BOIB n. 76, de 22.05.07). 3. Carreteres:
31
8.3.-
Decret 59/2001, de 20 dabril, pel qual saprova definitivament la modificaci puntual n. 1 (Illa de Mallorca) del PDS de carreteres de les Illes Balears (BOIB n. 52, de 01.05.01) i acord de Ple del Consell de Mallorca, d1 de desembre de 2003, de aprovaci definitiva de la modificaci puntual n. 2 (Illa de Mallorca) del PDS de carreteres de les Illes Balears (BOIB n. 174, de 18.12.03). Acord de 3 de desembre de 2009 daprovaci definitiva de la Revisi del PDS de carreteres de Mallorca (BOIB n. 183, de 17.12.09). 4. Ordenaci territorial:
Acord de 13 de desembre de 2004 del Ple del Consell de Mallorca daprovaci definitiva del Pla territorial insular (BOIB n.188 ext, de 31.12.04). Acord de 3 de juny de 2010 daprovaci definitiva de la modificaci nm. 1 del Pla territorial insular (BOIB n. 90, de 15.06.10) i Acord de 13 de gener de 2011 daprovaci definitiva de la modificaci nm. 2 del Pla territorial insular (BOIB n. 18 ext., de 04.02.11).
32
MEMRIA JUSTIFICATIVA 01.1.1.a).CONSIDERACIONS GENERALS Antecedents i justificaci. Antecedents. El municipi de Santany es troba ordenat mitjanant les Normes Subsidiries de planejament aprovades definitivament amb prescripcions el 22 de mar de 1985 (BOPIB n. 18549, de 27.04.85) que es donen per complimentades el 18 de novembre de 1985. b).Justificaci de la revisi. Justifica la formulaci de la present revisi de les Normes Subsidiries el temps transcorregut i sobretot laprovaci de nombroses modificacions i laprovaci duna abundant normativa estatal i, especialment, autonmica. En la seva conseqncia, laplicaci del planejament vigent, simultniament amb la citada normativa sobrevinguda, requereix laprovaci dun planejament adaptat. 1.2.a).Fins i objecte de les Normes Subsidiries. Fins. La finalitat de les Normes Subsidiries s la planificaci dun desenvolupament sostenible del territori amb lobjectiu general i bsic de la millora de les condicions de vida dels seus ciutadans. b).Objectius. El planejament general, dacord amb les DOT, haur de donar suport als segents objectius generals: Un desenvolupament socioeconmic equilibrat i compatible amb la protecci i millora del mediambient. Una millora de la qualitat de vida dels ciutadans i ambiental dels espais urbans del municipi. Garantir laccs dels ciutadans del municipi a un habitatge digna i adequada. Protecci dels espais oberts del municipi de qualsevol s que pugui alterar els seus valors ecolgics i paisatgstics. Les Normes Subsidiries de planejament, per aconseguir els anteriors objectius generals, shan basat en els criteris segents: 1. De redacci. Compliment del marc legislatiu estatal, autonmic i insular vigent. Seguiment dun procs urbanstic participatiu i clar. Ordenaci territorial racional i coherent amb la realitat actual del municipi. Formalitzar un document refs del planejament vigent que incorpori les modificacions puntuals aprovades definitivament amb posterioritat a 1985 i traslladar a cartografia digital la totalitat del sl urb del planejament vigent. 2. De planificaci. Lestabliment dun desenvolupament urbanstic dels nuclis urbans adequat a les seves capacitats reals i raonables de creixement, mitjanant la delimitaci del sl urb i la determinaci dels ndexs de capacitat de poblaci.
33
Lordenaci racional dels nuclis turstics mantenint loferta turstica als llindars adequats per constituir un dest viable. La conservaci del potencial agrcola i ramader del municipi i la protecci del sl rstic, de lactivitat agropecuria i del paisatge. La implantaci de nous equipaments en sl urb i sistemes generals ds comunitari. La millora de les xarxes de comunicaci. La continuaci de les infraestructures pbliques. La protecci, conservaci i recuperaci dels recursos naturals, del paisatge natural, rural i urb i del patrimoni histric artstic. Una racional utilitzaci dels recursos (aigua potable, energia elctrica, residus, etc.). La millora de la qualitat urbana i residencial prioritzant la implantaci de zones de vianants i la rehabilitaci de les edificacions tradicionals. La qualificaci de sl de reserva per a habitatge subjecta a algun rgim de protecci pblica. Lordenaci de la implantaci de les activitats comercials i la millora de loferta de serveis en els nuclis turstics. La prohibici de les activitats molestes i el control dels sorolls de dacord amb les caracterstiques dels nuclis. La constituci de patrimoni pblic de sl per a actuacions pbliques que facilitin lexecuci del planejament. Mancant una Llei del paisatge, shan tingut tamb en compte els criteris del Conveni europeu del paisatge (CEP), ratificat el 26 de novembre de 2007 i que va entrar en vigor l1 de mar de 2008. A aquests efectes, en la planificaci urbanstica han incorporat els segents criteris:
Shan definit els elements fonamentals de lestructura general i orgnica del territori i, en particular, els sistemes generals de comunicaci i les seves zones de protecci, aix com els equipaments comunitaris, infraestructures i sistema despais lliures pblics destinats a parcs i zones verdes. Shan establert els nivells de protecci i lordenaci del sl rstic dacord amb el PTIM i el planejament vigent amb la finalitat de no reduir la seva protecci. Sha incorporat el plnol i normes relatives als nivells i valors de protecci del paisatge del municipi. Shan establert mesures per a la protecci del patrimoni, tant dedificis, espais, paisatges i elements o conjunts dinters sobre els quals concorren valors histrics, culturals o ambientals. No sha plantejat nou sl de creixement residencial o turstic sin noms aquell destinat a incrementar les dotacions i serveis, adoptant per a aix mesures de protecci del territori i del paisatge. Daltra banda, dacord amb el que estableix larticle 10.1.c del Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, lordenaci tamb ha ats els principis de:
Accessibilitat universal. Igualtat de tracte i doportunitats entre dones i homes. Mobilitat. Eficincia energtica. Garantia de subministrament daigua. Prevenci de riscos naturals i daccidents greus. Prevenci i protecci contra la contaminaci i limitaci de les seves conseqncies per a la salut o el medi ambient. A aquests efectes, les Normes Subsidiries de planejament han considerat i ajustat als segents aspectes: 1. Accessibilitat universal. La planificaci pretn resoldre els problemes perqu tots els ciutadans puguin arribar als seus centres de destinaci, s a dir: maximitzar laccessibilitat de tots els usuaris independentment de la seva capacitat de mobilitat quan:
34
Utilitzaci de les vies de comunicaci. Espais lliures pblics. Equipaments pblics. Edificis residencials i ds pblic. A aquests efectes el planejament sha basat, dacord amb la llei 51/2003, de 2 de desembre, en una mobilitat sostenible, segura i equitativa, mitjanant ladopci dels segents criteris:
Potenciar, des de lactuaci pblica, un transport collectiu, adaptat a persones amb capacitat o mobilitat reduda, que permeti laccs al nucli i als seus equipaments. Planificar, segons les necessitats del municipi, la quantitat i situaci estratgica de les parades destacionament del transport pblic en funci de lemplaament de les zones verdes, mercats, equipaments i centres privats ds pblic. Adaptar les mateixes a tots els usuaris amb independncia de la seva capacitat de mobilitat. Planificar, segons les necessitats de la poblaci, les zones daparcament pblic de vehicles privats, amb places daparcament adaptades a persones amb mobilitat reduda, properes a les zones verdes i equipaments. Dissenyar els espais pblics, elements durbanitzaci, mobiliari urb, voreres, aparcaments, intervencions i activitats en la via pblica, pas de vianants, retolaci, sistemes dalarma i senyalitzaci urbana, etc. dacord amb els principis daccessibilitat regulats en el Reial decret 505/2007, de 20 dabril, i normativa autonmica. Adaptar els edificis pblics existents i els nous edificis de qualsevol tipus a la normativa vigent sobre accessibilitat, s a dir: Llei 3/1993, de 4 de maig, per a la millora de laccessibilitat i de la supressi de barreres arquitectniques. Decret 110/2010, de 15 doctubre, pel qual saprova el Reglament per a la millora de laccessibilitat i la supressi de barreres arquitectniques (BOIB n. 157 ext., de 29.10.10). 2. Igualtat de tracte i doportunitats entre dones i homes. El planejament compleix amb els esmentats objectius segons lestablert en larticle 3 de la Llei orgnica 3/2007, de 22 de mar, sense perjudici que les poltiques pbliques, dacord amb larticle 2 del RDL 2/2008, de 20 de juny, en virtut del principi de desenvolupament sostenible, hagin de propiciar la igualtat de tracte i doportunitats entre homes i dones. 3. Mobilitat. En coordinaci amb els criteris daccessibilitat, el planejament ha estudiat la mobilitat en el municipi des dels segents aspectes:
La xarxa viria de connexions exteriors amb altres municipis de lentorn. La xarxes viries interiors de carcter municipal (bsiques o principals i de segon o tercer nivell). La xarxa de camins pblics. El transport (tren, autobusos, transports, vehicles, bicicleta, etc.). Els estacionaments i aparcaments pblics. Els objectius urbanstics de mobilitat sostenible per al municipi shan basat en els segents criteris bsics:
Planificar les reserves per a noves vies rodades de comunicaci o ampliaci de les existents, interseccions, rotondes o noves alineacions en sl urb segons figuren en els plnols dordenaci. Incorporaci, des de lactuaci pblica, de mesures dordenaci del trnsit, zones per als vianants i daccs restringit a vehicles. La planificaci de les zones daparcament pblic de vehicles privats i motos en funci de les necessitats de la poblaci.
35
La planificaci de les zones i plataformes de crrega i descrrega de mercaderies en funci dels usos admesos. Potenciar, des de lactuaci pblica, els desplaaments en transport pblic, en grups dusuaris del cotxe compartit, bicicleta o a peu. Planificar un disseny urb viari amb incorporaci de carrils bici i itineraris per als vianants. Installaci de senyalitzaci i panells informatius sobre els tipus de vies, rutes i serveis de transport pblic. Quant a laccessibilitat i mobilitat en el municipi, les noves actuacions urbanstiques que, una vegada desenvolupades, poden afectar lactual model sn les segents:
Pla parcial del polgon industrial de sOliv (Santany nucli) quant a la segona i tercera fase (SUb01S) que es troben pendents dexecuci. Sector urbanitzable (SUb-01CD) de serveis de Cala dOr. Sector urbanitzable de serveis de nova creaci (SUb-02CD) situat a Cala dOr. Amb independncia del desenvolupament complet i quantificaci de les actuacions pbliques i privades que a nivell municipal es difereixen a la redacci futura dun pla especial daccessibilitat i mobilitat que incorpori, a ms dactuacions urbanstiques, tamb les educatives, les actuacions urbanstiques de dotaci o urbanitzaci previstes hauran dincorporar la justificaci de les mesures tendents a complir amb els objectius anteriorment assenyalats. 3. Eficincia energtica. La mateixa es compleix, com sassenyala en la present memria, amb la incorporaci normativa del Reial decret 314/2006, de 17 de mar, pel qual saprova el codi tcnic de ledificaci, aix com de la normativa relativa a les installacions trmiques i certificaci energtica dels edificis. 4. Garantia de subministrament daigua. La garantia en el subministrament daigua s competncia de lAdministraci que ha de tutelar a les entitats de subministrament autoritzades i controlar les extraccions. No obstant aix, la normativa urbanstica ha incorporat mesures tendents a lemmagatzematge daigua per a consum i a lestalvi, aix com a la recollida daigua de pluja per a reg. 5. Prevenci de riscos naturals i daccidents greus. Shan incorporat al planejament les rees de prevenci de riscos (APR) del Pla territorial insular de Mallorca i els usos admesos dacord amb la matriu, aix com els derivats del mapa de vulnerabilitat a la contaminaci daqfers com ZPR i de latles de zones dinundaci potencial com ZIP. Daltra banda, dacord amb la Llei 3/2006, de 30 de mar, de gesti demergncies, les situacions demergncia seran objecte dun pla especial de protecci civil. A aquests efectes es troba aprovat el Decret 50/1998, de 8 de maig, en matria de protecci civil (PLATERBAL) i els plans especials segents:
Decret 40/2005, de 22 dabril, pel qual saprova el Pla especial per fer front al risc dinundacions. Decret 39/2005, de 22 dabril, pel qual saprova el Pla especial front al risc ssmic. Decret 41/2005, de 22 dabril, pel qual saprova el Pla especial per fer front al risc dincendis forestals. Decret 82/2005, de 22 de juliol, pel qual saprova el Pla especial per fer front al risc per transport de mercaderies perillloses. 6. Prevenci i protecci contra la contaminaci i limitaci de les seves conseqncies per a la salut o el medi ambient.
36
Dacord amb larticle 2 del RDL 2/2008, de 20 de juny, les poltiques pbliques han de propiciar, entre altres finalitats, la protecci del medi ambient, contribuint a la prevenci i reducci de la contaminaci. En els casos de sl rural o vacant dedificaci, larticle 9, estableix el deure del propietari de prevenir la contaminaci del sl, laigua o laire i les inmisions contaminants indegudes en altres bns i, si escau, recuperar-los delles. A aquests efectes, amb independncia de les poltiques municipals tendents a disminuir les emissions de gasos defecte hivernacle i de gasos i partcules contaminants, la normativa urbanstica ha incorporat el compliment dels segents objectius: El compliment de lestablert en el Decret 20/1987, de 26 de mar, per a la protecci del medi ambient contra la contaminaci per lemissi de renous i vibracions, aix com la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del renou. El compliment de lestablert en la Llei 3/2005, de 20 dabril, i Reial decret 1890/2008, de 14 de novembre, aix com en el Pla territorial insular de Mallorca quant a les mesures tendents a evitar la contaminaci lumnica. La Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de laire i protecci de latmosfera. La legislaci relativa a activitats potencialment contaminants (Reial decret 9/2005, de 14 de gener), aix com de sls i residus contaminats (Llei 22/2011, de 28 de juliol) i de la prevenci i control integrats de la contaminaci dacord amb la Llei 16/2002, d1 de juliol. Les mesures de protecci acstica determinades en la Llei 1/2007, de 16 de mar, contra la contaminaci acstica de les Illes Balears. mbit, abast i contingut del planejament general. mbit i abast. Lmbit del planejament general s la totalitat del territori del municipi de Santany i, sense perjudici del compliment de les determinacions del Pla territorial insular de Mallorca, t com a objecte la seva ordenaci urbanstica. b).Contingut. 1. Memria informativa i justificativa. s el document informatiu i justificatiu de les caracterstiques i condicionants que han estat determinants per a lordenaci. 2. Estudi econmic i financer. s el document en qu es defineix i avalua la responsabilitat de lexecuci del planejament, fonamentalment pel que fa a la inversi pblica i a la racionalitzaci de la seva assignaci. 3. Memria de sostenibilitat econmica. s el document que estudia i analitza el cost pblic del manteniment i conservaci de les infraestructures i serveis dels nous mbits dactuaci un cop urbanitzats i rebuts per lAdministraci local. 4. Memria de participaci. s el document que resumeix el procs i trmits administratius seguits per a laprovaci del planejament, aix com les allegacions hagudes en la fase dinformaci pblica, la seva contestaci i resoluci. 5. Normes urbanstiques.
37
1.3.a).-
Sestableix la delimitaci del contingut urbanstic del dret de propietat i de les condicions a qu han dajustar-se les actuacions amb implicacions urbanstiques en el seu mbit territorial, ja siguin de planejament de desenvolupament, gesti o execuci directa. En elles es recull les determinacions que estableixen les condicions de carcter general i particular aplicable a tots i cadascun dels espais pblics i parcelles incloses en lmbit del planejament. Inclou entre daltres determinacions aquelles que habitualment es consideren ordenances i que es desenvolupen en aquest document. 6. Plnols dinformaci i ordenaci. Els plnols dinformaci reflecteixen la realitat de lmbit a lhora de redactar-se el pla i que pel seu carcter bsic sn el punt de partida obligat per a lordenaci. Els plnols dordenaci sn els documents que expressen grficament les determinacions que es desenvolupen i detallen en les normes urbanstiques. 7. Catleg de protecci del patrimoni. s un instrument complementari a les determinacions del planejament general que cont la relaci de monuments, edificis i elements que pel seu singular valor o caracterstiques se subjecten a un rgim especial de protecci. En lesmentada relaci de fitxes es fixa el seu grau i nivell de protecci, aix com, si escau, la descripci de les obres admeses. 1.4.Tramitaci, aprovaci i vigncia del planejament. El procediment per a la tramitaci i aprovaci del planejament general ser el determinat en el Reial decret 1346/1976 pel qual saprova el text refs de la Llei del sl i en el Reial decret 2159/1978, de 23 de juny, pel qual saprova el Reglament de planejament urbanstic. El planejament general, un cop aprovat definitivament, dacord amb el que estableix larticle 103.1 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de rgim local de les Illes Balears, entra en vigor un cop publicat en el Butllet Oficial de les Illes Balears (BOIB) lacord de la seva aprovaci definitiva i el text complet de les normes urbanstiques. La seva vigncia ser indefinida, sense perjudici de la seva modificaci o revisi. 02.2.1.SL URB Condicions establertes per la Llei de sl. Tenen aquesta condici, dacord amb larticle 12, del Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual saprova el text refs de la llei de sl, el que es troba en situaci de sl urbanitzat dacord amb la legislaci urbanstica vigent i classificat per les NN.SS. com a sl urb per estar integrat de forma legal i efectiva en la xarxa de dotacions i serveis propis del nucli de poblaci. 2.2.Condicions establertes per les Directrius dordenaci territorial. Les Directrius dordenaci territorial estableixen en larticle 11 que sn aquells sls aptes per als assentaments urbans, de qualsevol tipus ds, reconeguts pels instruments de planejament general, amb les dimensions i les caracterstiques bsiques que aquests els atorguin, sense perjudici del que indiquin els Plans territorials insulars. 2.3.Condicions establertes pel Pla territorial insular de Mallorca. El planejament urbanstic noms podr classificar com a sl urb i inclourel en la delimitaci que a lefecte estableixi, els terrenys que reuneixin almenys un dels tres requisits segents:
38
a).-
Els que ja estiguin transformats per estar dotats daccs rodat, abastament daigua, evacuaci daiges residuals (incloent les rees autoritzades segons la norma 13 del mateix) i subministrament denergia elctrica. Havent de tenir aquests serveis caracterstiques adequades per servir a ledificaci que sobre ells existeixi o shagi de construir. Aquests terrenys tindran, dacord amb la norma 11, la consideraci de terrenys urbans amb urbanitzaci consolidada i no sintegraran en un mbit de gesti per no precisar ni quedar subjectes a operacions integrals durbanitzaci, encara que de vegades requereixin completar puntualment la seva urbanitzaci per adquirir la condici de solar. No obstant aix, el planejament urbanstic, amb independncia de la seva consolidaci per ledificaci, delimitar i integrar en un mbit de gesti com a sl urb sense urbanitzaci consolidada, les superfcies de sl que, a ms de pertnyer a la citada classe per estar aix classificades pels instruments de planejament general i faltar-los alguns o tots els serveis anteriorment assenyalats, requereixin operacions integrals durbanitzaci.
b).c).-
Els terrenys que, en execuci del planejament, hagin estat urbanitzats dacord amb aquest. Els terrenys que tinguin la seva ordenaci consolidada, per ocupar ledificaci, almenys, dues terceres parts dels espais aptes per a aquesta segons lordenaci que el planejament urbanstic proposi, amb les condicions segents: rea de referncia: Sn els terrenys ocupats per ledificaci amb usos i parmetres urbanstics homogenis que shauran de mantenir per al sl no ocupat per ledificaci. La delimitaci de lmbit global haur de ser duna de les dues formes segents: Per consolidaci interna: Quan tot lmbit que quedi dins el seu permetre tingui cap classificaci de sl. Per consolidaci externa: Quan tot lmbit que quedi dins el seu permetre tingui ms duna classificaci de sl. En aquest cas, la part de lmbit que subiqui en lrea de referncia no podr superar els 30.000 m2 bruts, incloent les superfcies dels terrenys ocupats per ledificaci, vials i espais lliures pblics. Lrea no ocupada per ledificaci deur, a ms destar en contacte amb el sl urb existent almenys en un 50 % del seu permetre, estar situada en una rea de transici, no sobrepassar el lmit dels sistemes generals, mantenir les densitats, les tipologies dedificaci i les altures dedificaci de lrea de referncia i la continutat de la seva xarxa viria, incloses les seves seccions. Condicions de les llicncies en sl urb. Les llicncies dedificaci en sl urb estan condicionades al fet que la parcella compleixi la condici de solar, s a dir al sl que es troba definit com a urb en les presents Normes Subsidiries o que resulti de laprovaci definitiva del planejament de desenvolupament corresponent, apte per a ledificaci i que reuneixi els segents requisits:
c.1).c.2).-
2.4.-
a).b).c).-
Xarxa viria que tingui un nivell de consolidaci suficient per permetre la connectivitat amb la trama viria bsica municipal. Xarxes de provement daigua i de sanejament. Subministrament denergia elctrica. Els serveis urbanstics bsics han de tenir les caracterstiques adequades per a ls del sl previst pel planejament urbanstic que ho classifica. En qualsevol cas, la classificaci com a urb dels terrenys es mantindr al marge del fet que necessitin actuacions de transformaci urbanstica per a la implantaci o millora dels serveis durbanitzaci.
39
Quan en una zona determinada, les infraestructures descrites en aquesta norma, no existeixin o no aconsegueixen el nivell de suficincia, shaur de denegar lautoritzaci de qualsevol construcci que suposi increment del nombre dhabitatges, allotjaments turstics o nova edificaci. No obstant aix, dacord amb la legislaci vigent, es podr obtenir llicncia executant o avalant lexecuci dels serveis inexistents o insuficients, encara que no podran ocupar-se les edificacions fins a la seva finalitzaci, recepci i cessi pblica. 2.5.Condicions de la Llei de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible. Constitueixen el sl urb, segons larticle 1 del Decret llei 2/2012, de 17 de febrer, de mesures urgents per a lordenaci urbanstica sostenible, els terrenys que compleixen amb alguna de les condicions segents: a).Els terrenys que el planejament urbanstic general inclou de manera expressa en aquesta classe de sl perqu, havent estat legalment sotmesos al procs dintegraci en el teixit urb, tenen tots els serveis urbanstics bsics, s a dir: Xarxa viria amb nivell suficient de consolidaci per permetre la connectivitat amb la trama viria bsica municipal. Xarxa daigua. Sanejament. Subministro energia elctrica. Aquests serveis han de ser adequats als usos del sl. La classificaci durb es mant al marge que necessitin actuacions de transformaci urbanstica per a la implantaci o millora dels serveis durbanitzaci. No obstant aix, els assentaments en el medi rural tindran excepcionades algunes de les anteriors condicions segons el seu carcter i integraci paisatgstica en lentorn. En el cas de la xarxa de sanejament, la mateixa podr substituir-se per un sistema de depuraci daiges residuals de carcter individual, depuradores daiges o fosses sptiques estances i homologades, quan es justifiqui el seu elevat cost o no suposi cap avantatge per al medi ambient. Els nuclis urbans que es mantindran sense xarxa de sanejament i que la mateixa s'admetr substituir per un sistema de depuraci individual i homologat dacord amb les condicions que sindiquin tant per la DGRH com per les normes urbanstiques sn els segents: b).c).d).Cala Llombards. En Cala Santany: Son Moja i sEscaleta. En Cala Figuera (Cal den Boira). Es Cap des Moro. Els terrenys que, en execuci del planejament urbanstic, aconsegueixen el grau durbanitzaci que aquest determina. Els assentaments existents en el medi rural amb anterioritat al referit Decret llei que siguin delimitats pel planejament. Tamb, dacord amb la disposici transitria primera, constitueixen sl urb: Els terrenys que, amb independncia de la seva classificaci, estiguin integrats en la trama urbana i compleixin algun dels segents requisits: Estar transformats per la urbanitzaci per disposar cadascuna de les parcelles amb els serveis que exigia el planejament que va legitimar la seva execuci i, en tot cas, amb els bsics. Plenament funcionals i suficients per a la poblaci a la qual donen servei.
40
Estar parcialment transformats per la urbanitzaci per no disposar de tots els serveis bsics o algun no sigui plenament funcional o suficient, sempre que estiguin edificats en ms de 2/3 de la superfcie edificable. El planejament municipal o, si escau, un pla especial haur dincorporar aquests sls i ordenar-los dacord amb els segents criteris: En el cas destar parcialment transformats, no es podran incloure zones no edificades on faltin serveis. Lordenaci haur davaluar els serveis durbanitzaci que es requereixin i la qualitat dels existents, aix com imposar crregues. Fins a laprovaci del planejament no es podran autoritzar obres durbanitzaci, ni edificaci que impliquin nova planta o ampliaci de les existents. El fet de confrontar amb carreteres i vies de connexi interlocal o vies que delimitin sl urb no comporta la consideraci de sl urb. No poden classificar-se com a urbans: Els sls que han iniciat la seva transformaci estant classificats com a sl rstic protegit. Els que han estat sotmesos a un canvi de classificaci que hagi derivat en el reconeixement a un dret a indemnitzaci.
e).f).-
2.5.2.- Actuacions de transformaci urbanstica en sl urb. a).De renovaci o reforma integral de la urbanitzaci. Modificaci substancial de lordenaci preexistent en un mbit de sl urb. b).c).d).De dotaci. Transformaci dusos, augment dedificabilitat o densitat i, si escau, majors reserves de zones verdes o equipaments. Completar serveis per adquirir la condici de solar. Sense transformaci urbanstica. Actuacions de dotaci de serveis per adquirir la condici de solar sense equiditribuci de crregues encara que estiguin subjectes a cessi obligatria i gratuta de vials. Actuacions dabast limitat per a lajust, ampliaci o millora de vials o espais lliures, encara que estiguin subjectes en deure cessi per a sistemes. Deures de les actuacions de transformaci urbanstica en sl urb. El 15% de ledificabilitat mitjana ponderada en el cas dactuacions de transformaci urbanstica de renovaci o reforma integral de la urbanitzaci i de lincrement dedificabilitat en el cas dactuacions de dotaci, lliure de crregues durbanitzaci. El planejament ho podr incrementar justificadament fins a un 20 % quan el valor de les parcelles resultants sigui considerablement superior a altres de la mateixa categoria de sl o quan lexecuci i el manteniment dels serveis urbanstics impliquin un cost molt superior al de les altres parcelles. Tamb ho podr reduir fins a un 5 % en el cas de recuperaci o rehabilitaci integral de sl urbans. i).Aquestes actuacions de transformaci urbanstica no computen com a creixement. No obstant aix, les mateixes tindran la classificaci durbanitzable, ordenat o no ordenat segons el cas, i, a ms, computaran com a creixement, els sls que no compleixin les anteriors condicions de sl urb. Criteris de les Normes Subsidiries per al sl urb.
41
2.6.-
Les normes urbanstiques han definit en sl urb les segents qualificacions urbanstiques: a).b).Residencial: Nucli antic (CA), residencial intensiva (I), residencial extensiva plurifamiliar (E-P) i residencial extensiva unifamiliar (E-U). Terciari: Comercial (C), administratiu privat (AD), turstic (T) i establiments pblics (EP). Les anteriors qualificacions urbanstiques, excepte la turstica (T), shan incorporat com a usos i activitats compatibles. Ls turstic, dacord amb el Decret 54/1995, de 6 dabril, pel qual saprova el Pla dordenaci de loferta turstica de lIlla de Mallorca (POOT) i que es justifica a lapartat de condicions mnimes dels nous establiments turstics, shauran de complir les condicions generals del POOT i particulars de les segents zones turstiques: 28.2 (Cala dOr), 29 (Portopetro) i 30 (Cala Llombards, Cala Santany, Cala Figuera i Cala Mondrag). c).Industrial: Industrial (ID). Correspon a les rees vinculades fonamentalment a activitats industrials, de serveis, de magatzematge o de taller. El sl industrial del municipi es concentra en el sector urb de sOliv. A ms a ms, en el sector urbanitzable industrial: Segons apartat 3.4. d).Equipament comunitari: Sociocultural (EQ-SC), docent (EQ-D), assistencial (EQ-A), administratiuinstitucional (EQ-AI), esportiu (EQ-E), seguretat (EQ-SG), sanitari (EQ-S), religis (EQ-RL), cementiri (EQ-CI), abastament (EQ-AB), recreatiu (EQ-R) i municipal divers (EQ-MD). Equipaments del municipi:
Nuclis Santany SAlqueria Blanca Calonge Es Llombards Cala Llombards Cala Santany Cala Figuera Portopetro Cala dOr Cap des Moro Cala Barca SHorta 1672,47 1150 6210 2990 19664 25610 59925 5056 7189 3486 2123 EQ-SC 10244 319 EQ-D 20385 5136 10862 7595 6828 9508 1102,72 187 1046 EQ-A EQ-AI EQ-E 44126 EQ-SG EQ-S 14683 4015 607 EQ-RL 3805 1484 2479 803 5510 1234 5436 6278 1445 15299 18651 EQ-CI EQAB EQ-R EQ-MD 14663
e).-
Comunicacions i infraestructures: Installacions i serveis (IS), transport (TR), telecomunicacions (TC) i aparcament de vehicles (AP). Les anteriors qualificacions urbanstiques, excepte la dinstallacions i serveis (IS), shan incorporat com a usos i activitats compatibles.
f).-
Espais lliures: Espai lliure pblic (EL-P) i espai lliure privat (EL-PR). 1. Espais lliures pblics. Comprn els terrenys aix qualificats en els plans dordenaci corresponents als nuclis urbans, siguin o no de titularitat pblica, destinats a lesbarjo de la poblaci i a dotar de millors condicions ambientals a la ciutat. La seva ordenaci estar condicionada als fins per als que shan creat, amb la possibilitat de contenir els serveis propis per al seu s, aix com els corresponents camins, rampes i la resta delements i dinstallacions precises per a la seva utilitzaci correcta.
42
Clcul de la superfcie dels espais lliures pblics existents i previstos al municipi, situats en sl urb:
Nuclis Santany SAlqueria Blanca Calonge Es Llombards Cala Llombards Cala Santany Cala Figuera Portopetro Cala dOr Cap des Moro Cala Barca SHorta TOTAL ELP (m2) 22451 5789 4326 814 9507 41935 15808 4470 237721 716 8643 0 352180
2. Espais lliures privats. Sn les rees enjardinades de domini privat i ds pblic o privat, qualificades especficament pel planejament o resultants del compliment de les determinacions sobre ocupaci del sl en cada ordenana dedificaci. g).Unitats dactuaci en sl urb. Sha previst, amb la finalitat dordenar zones interiors del nucli, determinar les seves rees de creixement, obtenir espais lliures pblics, vials i aparcaments, el desenvolupament dunitats dactuaci. Les unitats d'actuaci, dacord amb el Decret llei 2/2012, de 17 de febrer, es qualifiquen: De renovaci o reforma integral de la urbanitzaci. De dotaci. Sense transformaci urbanstica. Shan delimitat les segents unitats dactuaci: UA-01S Es tracta duna UA de creixement situada en el nucli de Santany amb la finalitat dincrementar la superfcie de la parcella pblica destinada a equipament esportiu, a ms dordenar el final de la trama viria del nucli i obtenir una zona daparcaments pblics. La superfcie del sl de cessi s del 41,73 % i les condicions dedificaci es regeixen per la fitxa particularitzada i les normes generals de la zona. UA-02S En el planejament vigent es troba una zona verda que interromp el traat lineal del carrer de Manuel de Falla. Aquesta zona verda no est afecta a cap mbit de gesti i les edificacions confrontats manquen de vial daccs. La UA t per objecte obtenir per cessi aquesta zona verda, aix com donar continutat al carrer de Manuel de Falla i accs a les edificacions a travs dun vial que mantingui ls per als vianants de la zona verda. La superfcie de sl de cessi representa un 40,98 % de lmbit i les condicions dedificaci sn les de la zona homognia. UA-03S Es tracta duna UA per cooperaci amb la finalitat de lobertura de la prolongaci del carrer des Mol des Cs i carrer de la Mar. Com a resultat de lordenaci es produeix un sl romanent que es destina a zona verda pblica de carcter lineal. Les cessions representen un 37,42 % de lmbit. UA-01AB s una UA situada en el nucli de sAlqueria Blanca amb la finalitat de donar continutat a un vial i fraccionar daquesta manera una illeta excessivament gran per a la seva edificaci conjunta.
43
Lobertura daquest vial que suposa lenderrocament duna srie dedificacions donar continutat al carrer Son Russinyol i la connectar amb el carrer Ramon Llull. Les cessions sn dun 29,07 % de lmbit. UA-01CF Es tracta duna UA en Cala Figuera amb la finalitat de completar la trama viria i donar continutat als ja existents, aix com obtenir lequipament i la zona verda del planejament de vigente. Les cessions sn del 29,73 % de lmbit. UA-02CF s una UA situada en Cala Figuera i confrontant amb la UA-01CF amb la finalitat de donar continutat als objectius daquesta UA de completar la trama viria del planejament vigent. La superfcie de cessi s del 38,20 % de lmbit. UA-03CF Tamb s una UA situada en Cala Figuera i confrontant amb la UA-01CF amb la finalitat de donar continutat als objectius daquesta UA de completar la trama viria del planejament vigent. La superfcie de cessi s del 24,43 % de lmbit. UA-04CF Es tracta duna UA discontnua situada en Cala Figuera amb la finalitat de reubicar i incrementar la superfcie de zona verda del planejament vigent i obtenir-la mitjanant cessi gratuta. Les cessions sn del 63,92 % de lmbit. UA-01CLL Es tracta duna UA que resol el final del carrer Garlanda mitjanant una rotonda i una zona verda en primera lnia de costa. Les cessions sn del 50,19 % de lmbit. UA-01CS En el planejament vigent existeix un vial que connecta el carrer de Sa Costa del Tics amb el carrer Sa Talaia Vella, amb una zona verda pblica intermdia. Aquesta ordenaci urbanstica manca dmbit de gesti pel que es reordena aquesta zona deixant sense continutat el carrer de connexi i es resitua la zona verda al final del vial dacord amb les propietats existents. Les cessions representen un 46,38 % de lmbit. UA-01CA Es tracta de reordenar aquesta parcella destinada a municipal divers i fixar un sistema dobtenci gratut del sl pblic. Per a aix es compensa la cessi duna zona verda que descongestiona les edificacions de linterior de la illeta amb una part edificable. Les cessions representen 61,53 % de lmbit. UA-01PP Es tracta duna UA situada a Portopetro amb la finalitat dordenar urbansticament les edificacions en una illeta, actualment sense vials i obtenir a ms una zona verda pblica. Les cessions sn del 29,70 % de lmbit. SL URBANITZABLE Condicions establertes per la Llei de sl. Els terrenys que, als efectes del Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual saprova el text refs de la llei de sl, es troben en situaci de sl rural i que les NN.SS. declaren aptes per ser urbanitzats.
03.3.1.-
3.2.-
Condicions establertes per les Directrius dordenaci del territori. Les Directrius dordenaci del territori estableixen que el sl urbanitzable o apte per urbanitzar sha de desenvolupar de forma integrada o contigua als nuclis urbans existents que no siguin ds industrial o de serveis i per aix hauran de complir les tres condicions segents:
a).b).-
Haver-hi contacte entre lrea de transici del sl urb, urbanitzable o apte per a la urbanitzaci i el nou polgon o sector. Haver-hi interconnexi dels sistemes viaris.
44
c).-
No tots els espais intermedis poden ser classificats com a sl rstic. Les condicions exposades per al creixement del sl urb, regulades per la disposici transitria quarta, sn tamb de compliment obligatori per als creixements del sl urbanitzable o apte per a la urbanitzaci que determinin els instruments de planejament general.
3.3.-
Condicions establertes pel Pla territorial insular de Mallorca. El nou sl urb o urbanitzable, excepte si es tracta duna actuaci en ART o de reserva i dotacional (RD) en execuci del POOT, haur de situar-se dins les rees de transici de creixement (AT-C) o, quan aquesta shagi exhaurit, sobre una rea de transici dharmonitzaci (AT-H) i, excepte que es tracti de sl de reserva i dotacional (RD) en AT-H, no podr situar-se fora de lmbit de les zones turstiques delimitades pel Pla territorial insular. A ms a ms, el nou creixement haur de complir:
Tendir a la consecuci dunitats coherents en laspecte formal i integrades amb lentorn, cuidant especialment lharmonitzaci amb la tipologia dedificaci dels sls a qu sagregui i evitant la desfiguraci de la perspectiva del conjunt urb tradicional ja existent. Hauran de desenvolupar-se de forma integrada i contigua als nuclis existents de tal manera que hi hagi interconnexi amb els seus respectius sistemes viaris. Haur de justificar-se mitjanant lestudi i compliment dels apartats segents: Implantaci del nucli urb, topografia circumdant al nucli urb, principals visuals del nucli antic, situaci del nucli antic respecte de lentorn i tendncia natural del creixement del nucli urb. Fins que no desaparegui la seva situaci de risc i es reflecteixi en la modificaci del Pla territorial insular, no podran ubicar-se nous sls urbans, urbanitzable o aptes per a la urbanitzaci al sl on una rea de transici coincideixi amb una APR. Criteris de les Normes Subsidiries per al sl urbanitzable. Es mantenen i incorporen al planejament com a sl urbanitzable ds industrial i serveis les fases 2 i 3 de lactual sector urbanitzable al costat del nucli de Santany (sOliv) amb una superfcie de 9,21 ha que compta amb Pla parcial aprovat i amb la fase 1 ja urbanitzada, aix com un sector urbanitzable de serveis sense pla parcial aprovat situat en Cala dOr. La resta de sectors que es troben ja urbanitzats i recepcionats, inclosa la fase 1 del polgon de sOliv (5,79 ha), sincorporen al planejament, s a dir: Sector Cala Barca (21.05.96), polgon de serveis 20 i 22, Es Sementer (28.11.96), sector 15 de Cala dOr (02.10.02), polgon 15 de Cala dOr (09.12.04), sector D de Porto Petro (10.02.89), polgon 27, excepte la illeta qualificada com a comercial (20.10.87) i polgon 12 de Cala dOr. No sha previst desclassificar cap sector de sl urbanitzable a excepci del sector 12 (Es Pujol) ja desclassificat pel Pla territorial insular de Mallorca que el classifica com a sl rstic. Es classifica un nou sector urbanitzable de tipus industrial i serveis per completar loferta daquest tipus de sl complementari a lactivitat turstica i sense que lafecti negativament. Als efectes de la justificaci de lemplaament, sha tingut en compte lexistncia duna zona ja transformada en la que es troba situada una gasolinera i unes naus destinades a autobusos i vehicles. A ms a ms, la seva situaci proper a la rotonda dentrada i en un entorn ja tercialitzat per una gran superfcie i diversos comeros.
3.4.a).-
b).c).-
04.-
JUSTIFICACI DEL CREIXEMENT EN SL URB I URBANITZABLE Dacord amb la norma 6 del Pla territorial insular de Mallorca, el creixement del sl urb o urbanitzable vinculat a s residencial, turstic o mixt per al municipi no podr superar els lmits segents:
45
a).-
En les actuacions en ART o RD en execuci del POOT (ha): 5,36 Dacord amb la modificaci 2 del Pla territorial insular de Mallorca que suprimeix lART 8.11 de tipus diferit, no es considera la delimitaci des del planejament de cap rea de reconversi. Aix sense perjudici que, posteriorment a la seva adaptaci al referit PTM i via modificaci puntual, puguin emportar-se a terme operacions concretes de reconversi en lmbit de les zones turstiques amb les finalitats segents:
b).b.1).b.2).-
Obtenir sl de reserva i dotacional amb lobjectiu de millorar lentorn mediambiental i potenciar la reconversi hotelera. Realitzar operacions desponjament dimmobles obsolets i obtenci despais lliures pblics, especialment per reordenar i millorar la primera lnia de costa. Sl de creixement residencial turstic o mixt no subjecte a actuacions en ART o RD (ha): 22,06 Creixement consumit pel planejament des de laprovaci de les DOT (m2): 0 Clcul i justificaci del sl de creixement consumit pel planejament:
Nuclis Santany SAlqueria Blanca Calonge Es Llombards Cala Llombards Cala Santany Cala Figuera Portopetro (2) Cala dOr Cap des Moro Cala Barca SHorta TOTAL (m2) Planejament vigent (1) 961812 279567 159233 249640 394134 632648 469753 911404 2789982 172075 103096 13693 7137037 Revisi planejament 984261 283730 172081 249540 396175 633215 468004 891092 2783512 167055 99289 13656,49 7141610,49 Diferncies +22449 +4163 +12848 -100 +2041 +567 -1749 -20312 -6470 -5020 -3807 -36,51 +4573,49
(1).- Segons mesurament sobre cartografia digital del planejament vigent. (2).- Portopetro i Colnia del Silenci. b.3).b.4).Superfcie de sl de creixement residencial consumit (ha): 4,57 ha. La superfcie que el Pla territorial insular adjudica al sl de creixement residencial, turstic o mixt s de: 22,06 ha. Sl romanent del municipi per a futur creixement daquest tipus de sl residencial: 22,06 ha 4,57 ha: 17,49 ha. b.5).Justificaci del compliment del POOT. No hi ha creixement residencial com a sl urbanitzable a la zona POOT sin noms de tipus industrial i serveis (SUb-02). c).c.1).Creixement del sl urb o urbanitzable vinculat a s industrial i de serveis. Superfcie de sl vinculat a s industrial o de serveis, als municipis amb poblaci de dret inferior a 15.000 habitants a lentrada en vigor del Pla territorial insular: 5 % de la suma de la superfcie de sl urb i urbanitzable aix classificat a lentrada en vigor daquest, exceptuant el que quedi reclassificat com a rstic amb lesmentada entrada en vigor i el que ja tingui la qualificaci de sl ds industrial o de serveis. No computaran les superfcies de sl necessari per a la implantaci dels equipaments demmagatzemament i de serveis, com a centres de transformaci agroalimentari i rees de
46
revaloraci, transformaci i emmagatzemament de productes manufacturats a partir de matria reciclada. c.2).Clcul del 5 % de superfcie mxima ds industrial i de serveis del municipi i del sl consumit pels actuals sectors (urb i urbanitzable) i pel nou sector urbanitzable.
Nuclis Santany SAlqueria Blanca Calonge Es Llombards Cala Llombards Cala Santany Cala Figuera Portopetro Cala dOr Cap des Moro Cala Barca SHorta TOTAL Superfcie SU (m2) 984261 283730 172081 249540 396175 633215 468004 891092 2783512 167055 99289 13656,49 7141610,49 Superfcie SUb (m2) 92149
209785
301934
La mxima superfcie en sl industrial del municipi podria actualment ascendir a: 7.141.610,49 m2 x 5 %: 3.357.080,52 m2 (35,71 ha). Clcul del sl de tipus industrial i serveis del municipi: Pla parcial del polgono de sOliv (Santany nucli): 15,01 ha., que es corresponen amb lmbit del Pla parcial, s a dir la primera fase ja executada (incorporada a les NN.SS. com a sl urb), aix com la segona i tercera fase (SUb-01S que es mant com a sl urbanitzable) encara pendents dexecuci. Sector urbanitzable (SUb-01CD) de serveis de Cala dOr: 16,27 ha., (segons les NN.SS. vigents per error figura una superfcie de 17,70 ha). Sector urbanitzable de nova creaci (SUb-02CD), situat en Cala dOr: 4,7 ha. Total sl urb i urbanitzable de tipus industrial i serveis: 35,98 ha., per la qual cosa hi ha un increment sobre el mxim determinat pel PTM de: 35,71 ha 35,98 ha: 0,27 ha., encara que aix s conseqncia de no haver computat com a industrial el 5 % corresponent al sl de creixement residencial i/o turstic romanent, s a dir: 17,49 ha x 5 %: 0,87 ha., amb el que municipi no sobrepassa el citat lmit de sl. A lltim, cal tenir en compte que la disposici addicional quarta del Pla territorial insular de Mallorca classifica com a sl rstic el sector 12 (Es Pujol) de les vigents NN.SS. de planejament. SL RSTIC Condicions establertes per la Llei de sl. Els terrenys que es troben en situaci de sl rural i que les NN.SS. classifiquen com a sl rstic per les seves condicions naturals, ambientals, paisatgstiques, ecolgiques, de valor agrcola, forestal, ramader, cinegtic i, en general, els vinculats a la utilitzaci racional dels recursos naturals que sn aix classificats a fi que romanguin al marge del procs durbanitzaci, per considerar-los com a terrenys inadequats per al desplegament urb. 5.2.a).Condicions establertes per la Llei del sl rstic. Dacord amb larticle 4 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, lassignaci dels terrenys que constitueixen el sl rstic es realitza mitjanant els instruments de planejament general. Sinclouen, en tot cas, entre els terrenys classificats com a sl rstic els segents: El domini pblic martim terrestre i hidrulic.
47
d).-
05.5.1.-
b).-
Els terrenys que tenen un rellevant valor agrcola, forestal, pecuari, cinegtic, natural, paisatgstic o cultural. Els terrenys que per les seves caracterstiques geotcniques o morfolgiques no sigui aconsellable el seu desenvolupament urbanstic pel risc o alt impacte que comportaria. Els terrenys que, alladament o en conjunt, formin unitats paisatgstiques les caracterstiques dels quals interessa mantenir. Els terrenys que tinguin valor etnolgic o que constitueixin lentorn delements arqueolgics, darquitectura rural o, en general, de patrimoni histric, sotmesos a un rgim de protecci especfic. Els terrenys que, dacord amb lestructura territorial adoptada, shagin dexcloure del procs de desenvolupament urbanstic o preservar daquest procs. El sl rstic sordena segons sigui sl rstic protegit o sl rstic com i amb les categories que estableix el Plan territorla insular, assignant-los a cadascuna dells: Els usos prohibits i admesos, aix com els condicionats. Estaran prohibits aquells en relaci als quals no s possible autoritzar cap activitat pel fet que la incidncia de les actuacions que es vinculin resulten incompatibles amb la protecci del sl rstic. Els admesos seran aquells a qu es vinculin actuacions que no alterin les caracterstiques essencials dels terrenys o que tenen una incidncia que ha estat prviament avaluada i corregida. Aquests seran: Els usos relacionats amb el dest i natura de les finques i els relacionats amb lexecuci i manteniment de les estructures pbliques. Seran usos condicionats els que tan sols es podran efectuar en la forma que determini linstrument de planejament general. Es consideren usos condicionats: El dhabitatge unifamiliar i els vinculats a activitats declarades dinters general. Quan una parcella a la qual es vinculi una activitat pertany a ms dun terme municipal, les llicncies i les autoritzacions municipals correspondran al Consell Insular i la normativa daplicaci sobre condicions dedificaci ser la prpia del terme municipal en qu subiqui ledificaci (article 21.3 de la Llei 9/1997, de 22 de desembre). Superfcie de terreny mnima exigible vinculada a cada s. Caracterstiques tipolgiques, esttiques i constructives a les quals shauran de subjectar les obres dedificaci. La delimitaci dels nuclis rurals i les condicions per a la seva ordenaci. En sl rstic tan sols es podran efectuar actes que tinguin per objecte o conseqncia la parcellaci, la segregaci o la divisi de terrenys o finques quan siguin conformes amb el que disposa la Llei del sl rstic i posteriors modificacions. En tot cas aquests actes estaran subjectes a lobtenci de llicncia municipal prvia i seran nuls els que sefectun sense llicncia, exceptuant: Els que siguin conseqncia de lexecuci de determinacions del planejament o de les infraestructures pbliques. Els que sestableixin reglamentariament. Les activitats relacionades amb ls dhabitatge unifamiliar noms podran efectuar-se a les zones en les quals lesmentat s no es trobi prohibit en les presents Normes Subsidiries i amb les condicions que sestableixen i que shan adaptat a les prescripcions segents: Quant a la construcci dun nou habitatge tan sols es permet un habitatge unifamiliar per parcella. La parcella mnima admesa al terreny classificats com a sl rstic com ser igual o superior a 14.000 m2. Als terrenys classificats com a sl rstic protegit shan aplicat les superfcies mnimes, parmetres i usos segons la matriu del sl rstic. Quan la parcella en la qual es pretengui aquesta activitat es trobi en sl amb diferents categories de rstic que suposin determinacions diferents, la parcella mnima sha definit mitjanant una regla proporcional als efectes de la seva aplicaci. El procediment per a la concessi de llicncia municipal siniciar davant lAjuntament que el tramitar dacord amb la normativa general dusos, obres i activitats. Un cop completat lexpedient el remetr a la Comissi Insular dUrbanisme per a linforme previ i vinculant sobre els requisits de
48
c).-
d).-
parcella mnima i aprofitament mxim. La CIU tot seguit el sotmetr al trmit dinformaci pblica durant quinze dies, mitjanant anunci publicat en el BOIB i a ladrea o punt daccs electrnic corresponent. A la vista del resultat semetr el corresponent informe que es notificar a la corporaci municipal. Els habitatges unifamiliars existents, construdes legalment, que no hagin exhaurit els parmetres de superfcie construda aplicables en el moment de concessi de la llicncia i es trobin situades en una zona on aquest s no estigui prohibit, podran ser objecte dampliaci respectant les condicions establertes en la disposici transitria segona, apartat 2 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sl rstic. Les activitats relacionades amb usos no prohibits diferents dels admesos o de lhabitatge unifamiliar hauran dobtenir, prviament a la llicncia, la declaraci dinters general de la Comissi Insular dUrbanisme o del Govern de les Illes Balears en els casos previstos en larticle 3.4 de la Llei 9/1990, de 20 de juny, datribuci de competncies dels Consells Insulars en matria durbanisme i habitabilitat. La declaraci dinters general podr atorgar-se a totes aquelles activitats que, respectant les limitacions que, dacord amb els usos sestableixen, transcendeixin els interessos individuals, siguin compatibles amb el grau de protecci de la zona i, en el cas que suposin la construcci de noves edificacions, resultin de necessria ubicaci al sl rstic. Les declaracions dinters general es dirigiran preferentment a fomentar les activitats que suposin la preservaci dedificis o installacions de valor etnolgic o arquitectnic o la implantaci, prvia la seva adequaci, al que disposa el Ttol IV de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sl rstic, de noves activitats en edificacions o installacions en estat de deteriorament que no hagin estat declarats fora dordenaci. El procediment per a lautoritzaci daquestes activitats ser el de larticle 37 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sl rstic complint, a ms a ms, amb el que estableix larticle 17 de lesmentada Llei.
e).-
f).-
g).h).-
Les condicions de les edificacions i installacions que es recullen a les presents Normes Subsidiries compleixen amb les limitacions segents: Obligaci dadaptar-se a les tipologies prpies del medi rural descrites en les normes. Percentatge mxim de superfcie construible: 3 % de la parcella. Percentatge mxim docupaci (edificaci i elements constructius): 4 % de la parcella. Altura mxima dels edificis: 2 plantes (8 metres des del nivell de la planta baixa a la coronaci de coberta). Volum mxim construible en cada edifici: 1.500 m3, amb separaci mnima entre edificis prou mplia perqu se singularitzi limpacte de cadasc. Caracterstiques tipolgiques dels edificis dacord amb els propis de cada zona, definint-se les condicions de volumetria, tractament de faanes, morfologia, mida de finestres i solucions de coberta. Caracterstiques esttiques i constructives dels edificis, de les installacions i de les construccions, determinant els materials i acabats admesos. Els edificis se situaran en la parcella tenint en compte les segents condicions de posici i dimplantaci: La conservaci de la condici rstica dels terrenys. La possibilitat, si escau, dexplotaci agrria. La protecci de les caracterstiques generals del paisatge i la reducci de limpacte visual. Amb aquesta finalitat en les presents Normes Subsidiries shan definit les condicions de posici dels edificis en relaci a:
49
i).-
Distncies de ledificaci als lmits que garanteixin la seva condici dallada. Situaci dacord amb la topografia de la parcella. Condicions dabancalament obligatori i dels seus acabats. mbit dobligada situaci de les possibles edificacions en una determinada zona. Percentatge de la parcella que ha de mantenir-se en estat natural. Els terrenys de lentorn a ledifici que han de ser reforestats, amb indicaci de les caracterstiques bsiques. Les caracterstiques dels tancaments de la parcella. Les edificacions i les installacions hauran de resoldre les dotacions de serveis de forma autnoma i individualitzada a partir de les infraestructures existents. Les dimensions i caracterstiques daquestes dotacions seran les estrictament necessries per donar servei a lactivitat i no podran donar servei a activitats diferents de la vinculada. Les obres corresponents a aquestes dotacions es podran autoritzar conjuntament amb lactivitat a la qual serveixin. Quan no es vinculin a una nica activitat o no sajustin a les limitacions anteriorment exposades shauran de declarar dinters general i mai podran donar suport a actuacions illegals. Qualsevol sollicitud dactivitat a sl rstic haur de reunir els requisits de larticle 70 de la Llei 30/1992, de 6 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com i shaur dacompanyar: Documentaci a la qual es detalli la titularitat. Pla demplaament i memria detallada de les caracterstiques de lactivitat. Projecte bsic, visat pel Collegi professional corresponent, quan lactivitat comporti obres de construcci. Quan lexpedient shagi de sotmetre a informaci pblica, la documentaci es completar amb el material addicional que sestableixi reglamentariament. Es consideren edificis o installacions fora dordenaci els que es construeixen o shagin construt en contra de les determinacions contingudes en els instruments de planejament general o que el seu s contravingui les condicions de lacord amb qu van ser autoritzades, aix com els construts en contra de la legislaci urbanstica vigent, encara que hagi transcorregut el termini de vuit anys fixats per larticle 73 de la Llei 10/1990, de 23 doctubre, de disciplina urbanstica. Condicions establertes per les Directrius dordenaci del territori. Sn, dacord amb la definici de les DOT, les rees sostretes al desenvolupament urb que shan de preservar dels processos de desenvolupament urbanstic, distingint-se dues classes de sl rstic:
j).-
k).-
5.3.-
5.3.1.- Sl rstic protegit. Sn aquelles rees sostretes al desenvolupament urb, per a les quals, pels seus valors excepcionals, la preservaci de la fauna i la flora i el manteniment de la biodiversitat, sestableix un rgim especial diferent del general. Est format per cinc categories: a).rees naturals despecial inters dalt nivell de protecci (AANP). Sn les definides per la Llei 1/1991, de 30 de gener, despais naturals i de rgim urbanstic de les rees despecial protecci de les Illes Balears, aix com tamb els espais naturals protegits, declarats dacord amb la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservaci dels espais de rellevncia ambiental. Els instruments de planejament general, de conformitat amb larticle 21 de les DOT, en aquestes rees hauran destablir les normes urbanstiques i dintegraci paisatgstica i ambiental dacord amb els criteris de promoure la conservaci, la recerca i la millora dels recursos naturals. En les esmentada rees, dacord amb la Disposici addicional vint primera, els tancaments de les finques es regiran per les regles segents:
50
Els tancaments de les explotacions agrries que no suposin obres de fbrica, sefectuaran seguint el sistemes tradicionals de la zona, sense que sigui necessria lobtenci de llicncia municipal. En els casos no compresos en el punt anterior, els tancaments es realitzaran amb pedra sorrenca o calcria en murs de paret seca i queda expressament prohibit el seu adreat. Laltura mxima del tancament masss ser dun (1) metre i sadmetr sobre la seva coronaci i fins una altura mxima de 2,20 metres, la disposici delements difans executats mitjanant els sistemes tradicionals de la zona. rees naturals despecial inters (ANEI). Sn les definides per la Llei 1/1991, de 30 de gener, despais naturals i de rgim urbanstic de les rees despecial protecci de les Illes Balears, no incloses a la categoria anterior. Els instruments de planejament general, de conformitat amb larticle 21 de les DOT, en aquestes rees hauran destablir les normes urbanstiques i dintegraci paisatgstica i ambiental dacord amb els criteris de promoure les activitats tradicionals i aquelles altres que generin els recursos necessaris per a la seva conservaci que siguin compatibles amb les de les rees AANP.
b).-
c).-
rees naturals dinters paisatgstic (ARIP). Sn les definides per la Llei 1/1991, de 30 de gener, despais naturals i de rgim urbanstic de les rees despecial protecci de les Illes Balears. Els instruments de planejament general, de conformitat amb larticle 21 de les DOT, en aquestes rees hauran destablir les normes urbanstiques i dintegraci paisatgstiques i ambiental dacord amb els criteris de promoure la conservaci i la millora dels recursos paisatgstic.
d).-
rees de prevenci de risc (APR). Sn les que presenten un manifest risc dinundaci, dincendi, derosi, de contaminaci daqfers o de despreniment, independentment de la seva inclusi en les categories abans esmentades. Els instruments de planejament general, de conformitat amb larticle 21 de les DOT, en aquestes rees hauran destablir les normes urbanstiques i dintegraci paisatgstica i ambiental dacord amb les condicions i limitacions de desenvolupament dels usos i de les activitats en funci del nivell de risc i determinar les accions de protecci i de previsions de les infraestructures, seguint els criteris de ladministraci pblica competent, aix com promoure les accions que evitin aquests risc. En les esmentades rees, dacord amb la Disposici addicional onzena de les DOT, per reduir al mxim els nivells de risc de despreniment, derosi, dinundaci, de contaminaci daqfers o dincendi, els diferents instruments urbanstics inclouran la documentaci necessria per fer front a aquests risc. Per a lobtenci de llicncia dobres o activitats en terrenys situats en aquestes rees, de conformitat amb qu estableix la disposici addicional quinzena de la Llei 10/2003, ser preceptiu haver obtingut linforme previ de lAdministraci competent en matria de medi-ambient.
e).-
rees de protecci territorial (APT). Sn, amb independncia de la seva inclusi a les categories abans esmentades, les segents:
e.1).e.2).-
La franja de 500 metres mesurats des del lmit interior de la riba de la mar. La franja compresa entre dues lnies longitudinals paralleles a les arestes dexplanaci de les carreteres i a una distncia daquestes de: 25 metres per a les carreteres de quatre o ms carrils. 18 metres per a les carreteres de dos carrils de les xarxes primria i secundria.
51
8 metres per a les carreteres de dos carrils de les xarxes local o rural. Excepte quan es tracti de travessies, dacord amb el que disposa la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de les Illes Balears.
5.3.2.- Sl rstic com. s el constitut per la resta dels terrenys que pertanyen a rees sostretes del desenvolupament urb i que no es trobin incloses en cap de les cinc categories de sl rstic protegit. Est format per tres categories: a).rees dinters agrari (AIA). Sn aquelles rees que es determinen en el Pla territorial insular de Mallorca i que corresponen a les rees en rstic de rgim general, no forestals. Els instruments de planejament general, de conformitat amb larticle 21 de les DOT, en aquestes rees hauran destablir les normes urbanstiques i dintegraci paisatgstica i ambiental dacord amb els criteris segents: Definir mesures que protegeixin el potencial productiu del sl, la permanncia de larbratge, els incentius per a les activitats agrries i la millora de les rees rurals. b).rees de transici (AT). Sn aquelles rees que es determinen en el Pla territorial de Mallorca. c).rees de sl rstic de rgim general (SRG). Seran les constitudes per la resta de sl rstic com. 5.3.3.- Quadre de definicions dusos. a).Protecci i educaci ambiental. Sn les activitats prpies de la protecci i leducaci ambiental. Comprn les installacions necessries per portar-lo a terme: Habilitaci de camins i accessos, installacions dobservaci, centres dinterpretaci, aules de la natura, granges escola, passos sobre rierons o torrents, miradors i semblants. b).b.1).Activitats del sector primari. De carcter extensiu. Sn les prpies de les explotacions agrries, ramaderes i forestals i daltres com lapicultura i semblants, caracteritzades pel seu carcter extensiu, siguin de sec o de regadiu. Estaran vinculades a preparar la terra per a lobtenci dels conreus agrcoles, de pastures i farratges o dels forestals i lactivitat cinegtica en vedats no intensius. Inclou les construccions necessries per desenvolupar les diferents tasques lligades a lexplotaci. Aquestes hauran dincorporar els criteris dintegraci ambiental i paisatgstic de les DOT. b.2).De carcter intensiu. Aquestes activitats sn les mateixes que les de lapartat anterior, per diferenciades pel seu carcter intensiu, dacord amb els criteris establerts per lorganisme corresponent, aix com tamb la piscicultura. Inclouen les construccions i installacions prpies daquestes activitats, com sn els hiverners, les infraestructures de reg, les granges i magatzems de certes dimensions, les installacions lligades a explotacions pisccoles intensives i altres semblants.
52
b.3).-
Complementries. Seran considerades aix lagroturisme, el turisme rural, les granges cinegtiques, les posades, les cases de colnies, els refugis i altres installacions vinculades a lestana i allotjament de grups i, en general, les ofertes complementries compatibles amb els objectius de conservaci i protecci del sl rstic. En qualsevol cas, sentendran compreses en aquest apartat les activitats complementries a les quals es refereix la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernitzaci de les explotacions agrries, que vincular els instruments de planejament general als efectes de laplicaci transitria de la matriu dordenaci del sl rstic.
b.4).-
Extractives. Sn activitats encaminades a lextracci dels recursos minerals en explotacions a cel obert o al subsl o les auxiliars vinculades a lextracci i primer tractament dels recursos geolgics situats en la mateixa zona.
c).c.1).-
Activitats del sector secundari. Indstria de transformaci agrria. Sn les activitats vinculades a lemmagatzemament, separaci, classificaci, manipulaci o primer tractament industrial dels productes agraris i del seu envs per comercialitzar-los i distribuir-los en el corresponent mercat. Sinclouen les construccions i infraestructures que necessriament shan dubicar en aquest tipus de sl per al desplegament daquestes activitats, sempre adequades a les condicions dintegraci establertes en les DOT. Sexclouen les edificacions noves i el tractaments de productes que no siguin de la producci de la prpia explotaci en les rees naturals despecial inters dalt nivell de protecci.
c.2).-
Indstria en general. Sn les activitats vinculades a lobtenci, la transformaci o el transport de productes a partir de les primeres matries. Sinclouen les construccions i infraestructures que necessriament shan dubicar en aquest tipus de sl per al desplegament daquestes activitats, sempre adequant-se a les condicions dintegraci establertes en las DOT.
d).d.1).-
Equipaments. Equipaments sense construcci. Es refereix a equipaments situats en terrenys no vinculats a explotacions agrries, els quals es defineixen en el punt b-3. Consisteix en ladaptaci dun espai, sense implicar transformaci de les seves caracterstiques inicials, per a activitats doci i temps lliure de diferents classes, de carcter concentrat o no, com sn: rees recreatives, embarcadors, varadors, ancoratges, activitats de temporal lligades a la platja. Sinclouran les installacions de taules, barbacoes, fonts, serveis sanitaris desmuntables i socorrisme, jocs de nens, papereres, aparcaments i la xarxa viria interna destinada a tasques de manteniment, servei i vigilncia, aix com les derivades de les concessions de temporada al litoral.
d.2).-
Resta dequipaments. Consisteix en la transformaci de les caracterstiques dun espai per permetre la realitzaci duna activitat, o per a installacions i construccions de nova planta vinculades a les activitats doci, recreatives, cientfiques, culturals, comercials i demmagatzemament, educacionals, socioassistencials i al turisme de certes dimensions que, per les seves caracterstiques, necessriament shan de situar en sl rstic. Sinclouen, a manera dexemple, els camps de golf i la seva oferta
53
complementria dacord amb la seva legislaci especfica, cmpings, parcs zoolgics o circuits esportius. e).Infraestructures. Sn un conjunt ampli dinstallacions superficials, subterrnies o rees, de carcter local o supra municipal amb alternatives de localitzaci restringides, necessries per a la creaci i el funcionament duna organitzaci qualsevol. e.1).Petites infraestructures: Torres, antenes i estacions de telecomunicacions, de navegaci i altres installacions de comunicaci dimpacte semblant, aix com tamb les infraestructures hidruliques, energtiques i de tractament de residus, de superfcie no superior a 200 m2. Vies de transport: Inclou autopistes, autovies, carreteres, ferrocarrils i les seves installacions complementries. Conduccions i esteses: Sn un conjunt de xarxes de transport o distribuci denergia elctrica, aigua, telecomunicacions, sanejament i semblants i altres lnies destesa aria o soterrades, juntament amb els suports i les installacions complementries a la xarxa. Ports i ports esportius: Sinclouen les installacions vinculades a latracada dembarcacions per al transport de passatgers i mercaderies i les installacions necessries per a la crrega i descrrega, emmagatzemament i tractament de mercaderies, rees de reparaci, moviment i totes les altres superfcies, construccions, emplaaments i serveis associats a aquest tipus dinfraestructures, aix com els ports esportius, doci, de pesca i les seves superfcies annexes. Grans installacions tcniques de serveis de carcter no lineal, com a grans superfcies destacionament de vehicles a laire lliure, infraestructures hidruliques, energtiques i de tractament de residus, de superfcie superior a 200 m2, aeroports i qualsevol altre installaci dinters general o dimpacte semblant sobre el medi fsic. Habitatge unifamiliar allat. Es tracta de la construcci dedificis unifamiliars destinats a habitatge de nova planta al sl rstic, vinculat o no a lexplotaci agrria. 5.4.Condicions establertes pel Pla territorial de Mallorca.
e.2).e.3).-
e.4).-
e.5).-
f).-
5.4.1.- Rgim dusos.

SL RSTIC PROTEGIT SECTOR PRIMARI Activitats extensives Activitats intensives Activitats complementries SECTOR SECUNDARI Indstria, transfor. agrria Indstria general EQUIPAMENTS Sense construcci Resta dequipaments ALTRES Activitats extractives Infraestructures 3 3 3 2 3 2 3 2 3 2 3 2 3 3 2 3 2 2 2 2 2 2 2 3 3 3 3 3 2 3 2 3 2 3 2 3 1 3 3 1 2 2 1 2 2 1 2 2 1 2 2 1 2 2 AANP ANEI ARIP ARIP-B APR (*) APT
54
Habitatge unifamiliar Protecci i educaci ambiental
3 2
3 2
2 2
3 2
2 2
3 2
(*).-
En les rees de prevenci de riscos (APR) ser necessari linforme previ de ladministraci competent en matria de medi ambient.
AIA-I 1 1 2 2 3 2 2 3 2 2 2 AIA-E 1 1 2 2 3 2 2 3 2 2 2 AT-C 1 1 2 2 3 2 2 3 2 3 2 AT-H 1 1 2 2 3 2 2 3 2 2 2 SRG 1 1 2 2 3 2 2 3 2 2 2 SRG-F 1 1 2 2 3 2 2 3 2 2 2
SL RSTIC COM SECTOR PRIMARI Activitats extensives Activitats intensives Activitats complementries SECTOR SECUNDARI Indstria, transfor. agrria Indstria general EQUIPAMENTS Sense construcci Resta dequipaments ALTRES Activitats extractives Infraestructures Habitage unifamiliar Protecci i educaci ambiental
(1).(2).-
Adms. Condicionat a lobtenci de la declaraci dinters general o a lautoritzaci dactivitats relacionades amb ls dhabitatge unifamiliar establerta en la Llei 6/1997, del sl rstic, i als segents requisits addicionals: Activitats intensives en ANEI, ARIP, APR i APT: Garantir la recollida i depuraci dels residus generats per les activitats ramaderes intensives, el manteniment de la massa arbria existent, incloent la renovaci dexemplars morts per, almenys, el mateix nombre dexemplars joves de la mateixa espcie i el daquells conreus que tinguin per objecte el manteniment de poblacions naturals danimals. En ANEI no podran ubicar-se hivernacles.
a).-
b).-
Activitats complementries en ANEI, ARIP, APR, APT, AIA, AT, SRG-F i SRG: Noms activitats de serveis turstics en el medi rural segons la seva normativa especfica (hotel rural, agroturisme i altres ofertes complementries). Excepte en AANP i ANEI, els hotels rurals podran complementar-se amb installacions esportives a laire lliure i disposar de les edificacions complementries estrictament necessries per realitzar lesmentada activitat. A ms a ms, alguna de les segents: Venda directa dels productes de la seva explotaci i activitat artesanal realitzada en la seva explotaci, segons regulaci de la legislaci agrria, granja cinegtica, alberg, refugi, casa de colnies i altres installacions vinculades a lallotjament de grups i, en general, les ofertes complementries compatibles amb la conservaci de lespai natural i protecci del sl rstic sempre que lactivitat pretesa sigui complementria duna explotaci agrria i que el seu volum edificat i de construcci dinstallacions quedi integrat a linterior duna construcci existent amb anterioritat a lentrada en vigor del PTI.
c).-
Indstria i transformaci agrria en ARIP, APR, APT i SRG-F: Que subiqui en edificis existents que no hagin estat edificats en contra del planejament urbanstic vigent en el moment de ser construts i que siguin activitats de tractament de productes de la mateixa
55
explotaci, la qual pot ser discontnua per sempre en parcelles ubicades en sl rstic protegit o SRG-F. Els edificis seran ampliables fins a un mxim dun 20 % de la seva superfcie a causa de necessitats funcionals prpies de lactivitat. d).d.1).Resta dequipaments en ARIP, APR, AIA, AT, SRG i SRG-F: Loferta turstica es limita a lhotel de cinc estrelles que per les seves caracterstiques necessriament hagi de situar-se al sl rstic amb lobjectiu de preservar edificis o installacions de valor etnolgic o arquitectnic i que: Sestableixi en construccions anteriors al 14 de juliol de 1956 (al volum edificat anterior a aquesta data se li denomina nucli original). La superfcie edificada vinculada a hotel no superi l1 % de superfcie de la parcella vinculada, excepte que es tracti de conversi dagroturismes o dhotels rurals ja autoritzats i existents a lentrada en vigor del PTI. Disposi dinforme favorable de la CIOTUPH o rgan que tingui atribuda la competncia sobre patrimoni histric. No sobrepassar les 120 places dallotjament o les 60 unitats dallotjament turstic. Podran complementar-se amb installacions esportives a laire lliure i disposar de les edificacions complementries estrictament necessries per realitzar lesmentada activitat. La superfcie edificada existent, en funci duna oferta turstica de mxima qualitat, es pot ampliar sempre que: La superfcie edificada del nucli original ms la de lampliaci no arribi a l1 % de la parcella (excepte que es tracti de conversi dagroturismes o dhotels rurals ja autoritzats i existents a lentrada en vigor del PTI.), les ampliacions de volum exteriors al nucli original, annexes o no a aquest, sintegrin amb ell sense danyar els seus valors arquitectnics i no suposin una ampliaci de volum superior a un 20 % del nucli original. En cas de realitzar-se nous edificis hauran de ser menors i subordinats a ledificaci del nucli original. Els camps de golf, a ms de la seva normativa especfica, hauran de complir amb les condicions segents: El conjunt dels moviments de terres aix com la ubicaci temporal, tant daquestes, com de les estructures, shauran de realitzar nicament en lmbit esportiu del camp de golf. Les construccions, vinculades o no a lesport del golf, nicament podran ser les que resultin autoritzables per la normativa especfica de camps de golf. El camp de golf no podr ocupar zones dAIA i SRG-F. Laigua per al seu reg procedir de la depuraci daiges residuals o daltres mitjans expressament admesos per la normativa especfica dels camps de golf i comptar amb sistemes automatitzats doptimitzaci del consum daigua mitjanant estaci meteorolgica prpia. Les zones dembassament daiges comptaran amb cinturons de vegetaci terrestre que actun com a filtres naturals i les canalitzacions que drenin les aiges de la massa embassada comptaran amb arquetes de recollida de residus fins. Realitzar un estudi dimpacte ambiental tant del propi camp com de les seves obres de construcci. La CIOTUPH o lrgan que tingui atribuda la competncia, haur de tenir en compte, en referncia a la seva localitzaci, en valorar lexistncia o no de linters general que justifiqui la implantaci del nou camp de golf, els criteris regulats en lapartat 3 de la norma 57 i norma 61 del PTI. Ls docent, educacional, socio-assistencial, sanitari, o esportiu en AT, ls cientfic, cultural o esportiu, ls, en edificis existents o pedreres inactives a lentrada en vigor del PTI, doci o recreatiu i, en edificis existents, ls comercial o demmagatzemament. Infraestructures. En ANEI, ARIP, APR i SRG-F:
d.2).-
d.3).-
e).e.1).-
56
Les del tipus E-1 (petites infraestructures) i E-2 (vies de transport) que estiguin recollides en el PDS de carreteres i noves lnies frries recollides en el PDS de transport. En el cas dobertura de nous camins noms sautoritzaran quan siguin ds i domini pblics. Les del tipus E-3 (conduccions i estesos) i E-5 (grans installacions tcniques de serveis de carcter no lineal) sempre que siguin grans superfcies destacionament de vehicles a laire lliure de titularitat pblica, infraestructures hidruliques, energtiques i de tractament de residus. e.2).En APT, AIA, AT i SRG: Les del tipus E-1 (petites infraestructures), E-2 (vies de transport i camins), que estiguin recollides en el PTI o en els corresponents PDS, E-3 (conduccions i estesos) i E-5 (grans infraestructures tcniques de carcter no lineal). Les marines seques o superfcies dinvernatje dembarcacions noms es permetran a AT-H. f).f.1).f.2).Habitatge unifamiliar allat en ARIP, APR, AIA, AT-H, SRG i SRG-F: Que no estigui prohibit pel planejament general a la zona on pretengui implantar-se i es compleixin les condicions que en aquest sestableixin. Que resulti noms un habitatge per parcella, la qual haur de comptar amb la superfcie assenyalada per a tal s pel planejament general, no inferior a: 50.000 m2 en ARIP i SRG-F i 14.000 m2 en AIA, AT-H i SRG. Que la data de divisi, segregaci o fragmentaci de la parcella, acreditada mitjanant la seva constncia en document pblic, es trobi en algun dels supsits segents: Procedeixi duna divisi, segregaci o fragmentaci practicada abans del dia 16 de juliol d1997. No procedeixi duna divisi, segregaci o fragmentaci practicada des del 16 de juliol de 1997 i abans del 13 doctubre de 1999 que hagi donat lloc, simultnia o successivament, a ms de cinc unitats registrals independents, exclosa la finca matriu, excepte que shagin reagrupat per sota daquest lmit o que es tracti dactuacions emparades en lapartat segent. Parcelles, segregades des del 13 doctubre de 1999, que provinguin duna primera divisi, segregaci o fragmentaci practicada en document pblic en virtut de donaci de pares a fills o a fills de fills premorts o a causa dherncia entre pares i fills (inclosa la substituci per al cas de premorincia i la successi per dret de representaci), limitada lexcepci, en ambds supsits, a un mxim duna parcella per fill i una sola vegada. Aquesta excepci ja no es podr aplicar a les noves fragmentacions que es puguin fer de les parcelles resultants daquesta primera. Juntament amb la sollicitud inicial de llicncia, shaur de presentar un certificat expedit por el Registre de la Propietat acreditativa de lhistorial continuat de la parcella, que indiqui si ha estat objecte dalguna divisi, segregaci o fragmentaci i, si escau, si ho ha estat per donaci, herncia o qualsevol altra causa. f.4).Quan suposi nova construcci dedificacions o canvi ds daltres ja existents, la mateixa compleixi amb les determinacions segents: El programa i distribuci del conjunt de les dependncies incloses seran els inequvocs per constituir un nic habitatge unifamiliar, no podent, a aquests efectes, incloure espais de comunicaci vertical ni dependncies auxiliars, destar, menjar, cuinar o dormir, que distorsionin, per la seva reiteraci o pel seu excessiu nombre, el carcter unifamiliar de lhabitatge. Les dependncies que conformin lhabitatge, vinculada a domicili de les persones, es desenvoluparan en un nic edifici i tindran accs totes elles des de linterior daquest. nicament es podran desenvolupar en edificacions separades de la principal les dependncies que no siguin obligatries en la composici de lhabitatge i que tinguin usos de servei o complementaris a aquest, sempre que la seva superfcie edificada resulti coherent amb el programa plantejat per a lhabitatge i que el seu volum, altura i aparena no desvirtun els de ledifici principal.
57
f.3).-
f.5).-
El conjunt de ledificaci o edificacions hauran de complir amb les normes dintegraci paisatgstica del PTI. En APR dincendi shauran dincorporar mesures de seguretat vial per garantir laccs de persones i vehicles, dipsits daigua per a una primera situaci demergncia, aix com actuacions en la vegetaci en un radi de 30 metres al voltant de les edificacions per reduir la crrega de combustible i saplicar el rgim dusos previstos a la categoria de sl rstic que els correspondria en absncia del risc dincendi. Els requisits mnims per considerar si un habitatge existent en sl rstic s susceptible de ser objecte dobres de reforma i ampliaci seran els regulats pel planejament general dacord amb els segents: Que la tipologia, la distribuci i el programa de ledificaci siguin els propis dun habitatge rural tradicional, que present caracterstiques arquitectniques, tipolgiques i constructives inequvoques prpies dedificaci dhabitatge, tal com es coneix a Mallorca, aix com una superfcie til mnima de 35 m2 i suficient capacitat per poder realitzar les funcions destar, cuinar i dormir. Que shagi construt a lempara dautoritzaci. No ser exigible laportaci de la llicncia municipal en cas dhabitatges existents abans de lentrada en vigor de la Llei del sl de 1956, la qual cosa sacreditar mitjanant un certificat municipal, ems partint de la constncia de lesmentat habitatge en el cadastre o en qualsevol registre o document pblic. Que per a la reforma no sigui necessari que sactu sobre elements estructurals, arquitectnics bsics de ledificaci, fent necessria la reconstrucci, excepte que es tracti dactuacions parcials en cobertes o forjats o que es tracti dhabitatges catalogats pel planejament vigent. La demolici de lhabitatge existent suposar la prdua daquest s i la subjecci al rgim de nova construcci dedificacions o canvi ds regulats en el PTI. Les ampliacions shauran dintegrar a lhabitatge existent i cap cas no podr donar lloc a cossos dedificaci funcionalment independents destinats a usos residencials. En les edificacions existents de tipologia tradicional que incompleixin algun dels parmetres de posici dels edificis en relaci a la parcella o daltura mxima establerta per a les edificacions de nova planta del mateix s, el planejament municipal haur dincorporar mesures per permetre obres de reforma i dampliaci, amb la intenci de respectar i protegir els edificis i evitar la seva degradaci, encara que aquesta ampliaci haur de complir amb els parmetres exigibles per a noves construccions.
f.6).-
g).-
Protecci i educaci ambiental en AANP. Que subiqui en edificis existents que no hagin estat edificats en contra del planejament urbanstic vigent en el moment de ser construts.
(3).a).-
Prohibit, excepte: Equipament sense construcci en AANP derivats de les concessions de temporada al litoral, incloent els aparcaments lligats a aquestes activitats que sautoritzin segons la normativa sectorial en matria de costes i litoral. Activitats extractives en ANEI, ARIP, APT, AIA, SRG i SRG-F en pedreres ja existents a lentrada en vigor de la LEN que estiguin autoritzades o sautoritzin segons el PDS de pedreres. No obstant aix, shaur dobtenir la declaraci dinters general, la qual comportar la qualificaci de la parcella per a lactivitat extractiva, fins que no es produeixi ladaptaci del planejament municipal. Infraestructures en AANP del tipus E-2 (vies de transport) recollides en el PDS de carreteres. Les segents, encara que condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general:
b).-
c).d).-
58
Activitats intensives en AANP declarades com a espais naturals protegits per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservaci dels espais de rellevncia ambiental, no incloses en la LEN. Activitats complementries en AANP que no es trobin en: els sistemes dunars, els illots, les zones humides, els cims, els barrancs, els penya-segats, els penyals ms significatius i els terrenys qualificats com a element paisatgstic singular en el Pla Provincial dOrdenaci de Balears de 1973, excepte si es tracta refugis de muntanya dins una xarxa pblica i en edificis existents, sempre que no hagin estat edificats en contra del planejament urbanstic vigent en el moment de ser construts (sinclou tamb ls daparcament vinculat a lesmentada activitat). Quan el desenvolupament daquesta activitat requereixi ls dedificacions, noms es permetr la utilitzaci de les existents, sempre que no hagin estat edificades en contra del planejament urbanstic vigent en el moment de la seva construcci. Indstria i transformaci agrria en AANP i ANEI que subiqui en edificis existents que no hagin estat edificats en contra del planejament urbanstic vigent en el moment de ser construts i que siguin activitats de tractament de productes de la mateixa explotaci, la qual pot ser discontnua per sempre en parcelles ubicades en sl rstic protegit. En rees declarades com a espais naturals protegits per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservaci dels espais de rellevncia ambiental, no incloses en la LEN, i en ANEI els edificis existents, seran ampliables fins a un mxim dun 20 % de la seva superfcie a causa de necessitats funcionals prpies de lactivitat. Indstria general en SRG, existents a lentrada en vigor del PTI i anteriors a l1 de gener de 1996, que siguin autoritzades de conformitat amb el que estableix la disposici addicional segona del PTI. Infraestructures en AANP, quan es justifiqui la impossibilitat de la seva ubicaci en sls de menor protecci i es tracti de: Petites infraestructures (E-1) destinades a tractament de residus, les conduccions, les esteses i les installacions de telecomunicacions (E-3) i les grans installacions tcniques (E-5) destinades a tractament de residus.
5.4.2.- Quan en una mateixa parcella coincideixin diverses categories de sl rstic, haur de respectar-se el rgim dusos corresponent a cada categoria en la seva part afectada. Totes les referncies que es fan a edificacions i construccions existents, ho sn condicionades que les mateixes no estiguin en situaci de fora dordenaci. 5.4.3.- Unitats dintegraci paisatgstica i ambiental dmbit supramunicipal i del valor paisatgstic. a).b).El municipi es troba dividit per tres unitats paisatgstiques: Unitat paisatgstica UP-2: Xorrigo, Masss de Randa, part sud de la Serra de Llevant i Puig de Bonany. Unitat paisatgstica UP-6: Llevant. Unitat paisatgstica UP-7: Migjorn. Valoraci paisatgstica: 1. Valoraci paisatgstica moderada. 2. Valoraci paisatgstica alta, molt alta o extraordinria. c).c.1).Condicions dintegraci paisatgstica i ambiental. Condicions de les edificacions i installacions: Edificabilitat mxima de la parcella: 2 % (unitats paisatgstiques: 1, 2 i 5 i zones: ANEI, ARIP, APR, APT, AIA i SGR-F) i 3 % en la resta. Ocupaci mxima de la parcella (edificaci i resta delements constructius): 3 % (unitats paisatgstiques: 1, 2 i 5 i zones: ANEI, ARIP, APR, APT, AIA i SGR-F) i 4 % en la resta. Altura mxima: 8 metres (B+1P), comptats des del nivell de la planta baixa de ledifici fins a la coronament de la coberta. Els porxes no podran superar el 20 % de la superfcie ocupada per la resta de ledificaci. La fusteria exterior de les edificacions ser de fusta o metllica de tipologia idntica a la tradicional.
59
c.2).-
Laspecte visual dels materials i acabats de les faanes ser dins la gamma de la pedra, de mars o dels ocres-terra. Es prohibeixen els acabats amb elements constructius vistos del tipus ma, bloc de formig i semblant. La coberta ser inclinada de teula rab, permetent-se un altre tipus de cobertes tradicionals en cossos i elements complementaris, sempre que aquestes no superin el 20 % de la superfcie ocupada total de ledificaci principal. En la coberta hauran de quedar integrats tots els elements que shagin dinstallar en el part superior de ledifici, de manera que no siguin visibles a llarga distncia. Les aiges residuals generades no podran ser abocades a pous negres o rases filtrants. Els projectes tcnics contindran el sistema devacuaci que garanteixi el seu compliment. Condicions de posici i dimplantaci: Els edificis, en ubicar-se dins la parcella, hauran de salvaguardar la condici rstica dels terrenys, la protecci de les caracterstiques generals del paisatge i la reducci de limpacte visual. Ledificaci, en parcelles amb pendent mitjana superior al 10 %, haur de situar-se en les rees de menys desnivell de tal forma que sevitin grans anivellacions i desmunts. Dins les unitats paisatgstiques: 1, 2 i 5 i zones: ANEI, ARIP, APR, APT, AIA i SRG-F, no es podran situar les noves edificacions en rees amb pendent major al 20 %. Condicions de la parcella no ocupada per ledificaci: La part de la parcella no ocupada per ledificaci, ni per la resta delements constructius, shaur de mantenir en estat natural o en explotaci agrcola, ramadera o forestal. Dins les unitats paisatgstiques: 1, 2 i 5 i zones: ANEI, ARIP i SRG-F no es faran moviments de terres, ni cap altra actuaci que alteri la naturalesa rstica o el perfil natural del terreny. Lacabat de les bancals i els murs de tancament seran de pedra. Les anivellacions exteriors del terreny produdes per ledificaci i la resta delements constructius, no es podran situar a ms d1,50 metres per sobre i 2,20 metres per sota del terreny natural. Els tancaments de les propietats, quan no siguin dobra, seran de malla metllica ampla (sobre pals de fusta en les unitats paisatgstiques: 1, 2 i 5 i zones: ANEI, ARIP i SRG-F), elctriques o de tanca. Quan siguin dobra seran de peces de mars, no revocats, o paret seca, amb una altura mxima del masss d1 metre, en ambds casos, admetent-se sobre la seva coronaci i fins a laltura mxima de 2,20 metres la disposici delements difans executats mitjanant els sistemes tradicionals de la zona. Excepte en el cas dhorts i dexplotacions intensives, hauran de deixar-se separacions o obertures necessries per permetre el pas daigua i de la fauna silvestre. Queda prohibida lobertura de nous camins de titularitat privada, excepte aquells que transcorrin ntegrament per linterior duna finca i serveixin a les necessitats daquesta, o transcorrin ntegrament per dins diverses finques a ttol de servitud de pas per a un o diversos predis dominants. Cap construcci o installaci podr eliminar o reduir elements edilicis, catalogats de valor cultural, de la parcella com a murs de pedra seca, barraques de roter, forns de cal, cases de neu o bancals. Fins que no existeixi catleg municipal no es podran efectuar les referides obres en cap dels elements edilicis relacionats. No es permetr la publicitat fixa mitjanant tancaments, cartells o mitjans acstics, encara que no es considerar publicitat els indicadors, integrats en lentorn y la retolaci destabliments informatius de lactivitat que es desenvolupi de dimensi inferior a 0,2 m2. Els sistemes generals que el planejament urbanstic ubiqui en sl rstic no estaran subjectes a les condicions anteriors i les declaracions dinters general podran exonerar del seu compliment a les edificacions i installacions de carcter agrari lligades a un s adms, quan aix ho autoritzi la seva normativa especfica i els habitatges emparats en lautoritzaci regulada a lapartat 2.b de larticle 27 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sl rstic de les Illes Balears.
c.3).-
c.4).-
c.5).-
c.6).-
c.7).-
5.4.4.- mbits de planejament coherent supramunicipal (APCS).

60
Sn per al municipi els segents: mbit de planejament coherent 4: Llevant i Serra de Llevant Sud. mbit de planejament coherent 5: Migjorn. mbit de planejament coherent 9: Xorrigo-Masss de Randa. Dins cada terme municipal, el percentatge mnim de superfcie (%) per a cada APCS que pot tenir una superfcie de parcella mnima de ms de 28.000 m2 per a ls dhabitatge s el segent:
APCS % > 28.000 m2 1 97 2 60 3 73 4 17 5 43 6 61 7 43 8 19 9 67
a).-
Criteris: La superfcie de les rees on ls dhabitatge estigui prohibit tamb computaran. Quan la superfcie dun dels APCS, que afectin un mateix municipi, superi el 80 % del terme municipal, noms saplicar el percentatge daquest a tot el terme i no saplicar lndex corresponent, aplicant lndex de lAPCS majoritari, en el cas de superfcies dAPCS inferiors a un 10 % del terme municipal. Criteris per establir la ubicaci de la zona amb major protecci: Quan sigui possible, saplicar la major protecci als territoris contigus o ms prxims a AANP, ANEI o ARIP i, alternativament, tenint en compte la situaci i regulaci de la parcella mnima dels municipis confrontants per aconseguir ordenacions no dispars, a les zones limtrofes de diversos termes municipals ubicats dins un mateix APCS. Noms es consideraran aquelles zones on sempre sigui necessria la superfcie de 28.000 m2, sense excepcions que permetin superfcies inferiors per ra de la data de divisi, segregaci o fragmentaci.
b).- Justificaci del compliment de lAPCS.

TIPUS DE SL RSTIC (1) AANP ANEI ARIP SRG-F SS.GG. APT (carreteres) APT (costes) AT-C TOTAL (ha) TOTAL (%) APCS (% mnim) Superfcie de parcella (ha) > 28.000 m2 APC-5 1121,38 1193,58 1235,74 541,93 3,62 153,21 220,92 48,81 4519,19 52,78 43 TOTAL (h) TOTAL (%) APCS (% mxim) 4043 47,22 57 TIPUS DE SL RSTIC (1) AIA AT-H SRG Superfcie de parcella (ha) < 28.000 m2 APC-5 31,29 938,43 3073,42
(1).-
Dacord amb la norma 24 del Pla territorial insular de Mallorca: En el cas que en un municipi afectat per dues o ms APCS, la superfcie duna delles superi el 80 % del territori del terme municipal, noms saplicar el percentatge daquesta a tot el terme. En el cas de superfcies afectades per una APCS inferiors a un 10 % del terme municipal no saplicar lndex corresponent i, en aquest cas, saplicar lndex de lAPCS majoritari. En aquest cas la superfcie situada dins lAPCS-9 s de: 823,74 ha (6,769 %) i la superfcie dins lAPCS-4 s de: 37,95 ha (0,312 %), sent la superfcie dins lAPCS-5 de: 11.306,88 ha (92,919 %), tot el terme es regir pel percentatge de lAPCS-5.
61
5.5.-
Condicions de les activitats vinculades amb el dest i natura de les finques i rgim dunitats mnimes de cultiu. El Decret 147/2002, de 13 de desembre, pel qual es desenvolupa la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sl rstic de les Illes Balears, en relaci amb les activitats vinculades amb la destinaci i natura de les finques i el rgim dunitats mnimes de cultiu (BOIB n. 153 ext., de 23.12.02), estableix les condicions segents:
5.5.1.- Explotaci agrria. a).Conjunt de bns i drets organitzats empresarialment pel seu titular que destinat a les activitats assenyalades, primordialment amb finalitats de mercat, forma una unitat orgnica o una organitzaci econmica, encara que estigui constituda per parcelles (finques, possessions, llocs, hisendes) no limtrofs. Es consideren edificis o installacions afectes a lexplotaci agrcola, ramadera o forestal els necessaris per exercir les activitats relacionades en larticle 2.1 (rompuda, desempedregament, anivellament, aportaci de terres i esmenes tendents a la millora del sl amb finalitats agrcoles, cultiu, plantaci, sembra, conreu, poda, reparaci, reg, cria, manteniments i custdia danimals, etc). Procediment i documentaci. Presentaci per linteressat de la sollicitud davant lAjuntament. Certificat dinscripci en el Registre General dExplotacions Agrries. Memria justificativa sobre el compliment dels requisits exigits pels articles 21 i 22 de la Llei 6/1997, del sl rstic, emesa per tcnic competent. Documentaci acreditativa del compliment de les condicions establertes en lapartat segent. Un cop completat lexpedient se sollicitar, dacord amb larticle 34.3, de la Llei 6/1997, del sl rstic, linforme de lAdministraci competent en matria dagricultura. Si linforme fos desfavorable, noms podran autoritzar-se les activitats declarades dinters general. Condicions de lautoritzaci. Que lexplotaci agrcola, ramadera o forestal ocupi, almenys, mitja UTH (unitat-treball-home). Que la tipologia de ledificaci sigui adequada a ls agrari. Superfcie mnima de parcella: 2 quarterades (14.206 m2). Superfcies construdes mximes de les edificacions afectes a explotaci agrcola:
SEC (m2) 50 100 150 RAGADIU (m2) 100 150 --
b).-
c).-
d).e).-
SUPERFCIE DEXPLOTACI > 2 quarterades (14.206 m2) > 5 quarterades (35.515 m2) > 10 quarterades (71.030 m2)
Per a explotacions ramaderes intensives la superfcie construda ser la justificada sobre projecte segons el nombre danimals i la legislaci vigent. A les superfcies mximes construdes es computaran les edificacions agrries ja existents, on es realitzin activitats relacionades amb la destinaci o naturalesa de les finques. Estaran exempts dels parmetres anteriors, llevat del cas de la condici general de la tipologa de ledificaci, les construccions a realitzar en explotacions agrries inscrites en el Registre General dExplotacions Agrries Prioritries, les edificacions que es construeixin a explotacions agrries prioritries que reuneixin les condicions de la Llei 19/1995, els edificis i installacions destinats als usos complementaris de lactivitat tradicional i els hivernacles i installacions de reg.
5.5.2.- Unitat mnima de cultiu.

62
a).b).c).-
Parcella de regadiu. Tenir la condici de regadiu en el cadastre de finques rstiques. Disposar dun cabal daigua autoritzat suficient per al seu reg. Disposar de la infraestructura necessria per al reg. Superfcie mnima: 0,7 quarterades (5.000 m2). Parcella de sec. La que no s de regadiu, excloses aquelles parcelles considerades terreny forestal. Superfcie mnima: 3,5 quarterades (25.000 m2). Si la parcella que pretn segregar-se duna finca sestn per ms dun terme municipal, amb unitats mnimes de cultiu diferents, se li aplicar la de menor extensi. Criteris per a les rees de prevenci de risc (APR). Les rees de prevenci de risc (APR) sn aquelles rees que presenten un manifest risc dinundaci, incendi, erosi, contaminaci daqfers o despreniment, independentment de la seva inclusi en les categories anteriors. Les rees de prevenci de risc (APR), amb lexcepci de la zona de possible risc (ZPR) de contaminaci daqfers, han estat delimitades pel Pla territorial insular de Mallorca. Aquestes rees responen als criteris segents:
5.6.-
5.6.1.- Inundaci: Zones de terreny pla situades en els laterals dalguns dels torrents, segons delimitaci efectuada per la Conselleria de Medi Ambient (Direcci General de Recursos Hdrics) i recollida en el Pla territorial insular de Mallorca. 5.6.2.- Incendis: Zones de terreny on hi ha una massa arbria important, segons delimitaci efectuada per la Conselleria de Medi Ambient (Direcci General de Biodiversitat) i recollida en el Pla territorial insular de Mallorca. Aix mateix, dacord amb els criteris establerts per la Conselleria de Medi Ambient, les parcelles fronterisses o situades a una zona de risc evident dincendis hauran de complir les condicions segents: a).Els preceptes relatius a incendis forestals previstos a la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de monts i en el seu Reglament, aix com els continguts en el Decret 101/1993, de 2 de setembre, de la Conselleria dAgricultura i Pesca de les Illes Balears. Shaur de complir tamb amb la Llei 2/1998, de 13 de mar, dordenaci demergncies a les Illes Balears i el Decret 41/2005, de 22 dabril, pel qual saprova el Pla especial per fer front al risc dincendis forestals que assigna al municipi la prioritat MITJANA dacord amb la taula segent:
SUPERFCIE FORESTAL (ha) 3.083,05 SUPERFCIE FORESTAL SEGONS PRIORITATS (ha) MOLT ALTA 216,84 ALTA 831,42 MITJANA 2.025,44 BAIXA 0
b).-
Les urbanitzacions i parcelles no edificades que estiguin situades a menys de 500 metres de terrenys forestals hauran de complir amb les condicions segents:
63
c).d).-
Contemplar una faixa de defensa contra els incendis forestals de 50 metres perimetrals comptats des del permetre exterior. Mantenir neta la vegetaci seca en els vials daccs, els interiors i les cunetes. Disposar duna xarxa dhidrants perimetrals de 100 mm de dimetre amb preses cada 200 metres. Disposar dun Pla dautoprotecci per a la incorporaci al Pla municipal dactuaci dacord amb el Pla de Protecci Civil. Mantenir les parcelles no edificades i els espais lliures de les edificacions netes de vegetaci seca, al menys durant lpoca de mxim perill dincendis. Explotacions agrries i installacions de carcter industrial i de serveis: Les installacions agrcoles, ramaderes i forestals situades a terrenys forestals sadequaran a la normativa que sestableixi en funci del grau de perillosidad que comportin. Els edificis i installacions de carcter industrial de subministrament i magatzement de carburants i productes inflamables, aix com les edificacions i installacions de serveis, hauran de complir la normativa establerta, elaborant un Pla dautoprotecci que sincorporar al Pla dactuaci municipal. Els solars industrials sense edificar hauran destar lliure de vegetaci seca o morta durant lpoca de mxim perill dincendis. rees recreatives i dacampada: Aquestes rees disposaran duna franja de protecci de 50 metres damplada. Les situades a municipis dalt risc dincendis disposaran duna xarxa dhidrants perimetral o duna reserva daigua suficient.
5.6.3.- Contaminaci daqfers: Zones de terreny que per la seva composici geolgica, presncia daqfers i pels seus usos admesos poden sser susceptibles de contaminaci. 5.6.4.- Despreniments: Zones de terreny situades a zones de forta pendent i tipus de sl inestable, segons estudis realitzats per lITGME i delimitaci recollida en el Pla territorial insular de Mallorca.
GRAU DE SUSCEPTIBILITAT (PENDENTS) DESPRENIMENTS ROCOSOS RELLISCADES A SLS RISC ALT > 35 > 30 RISC MITJA 20 35 15 30 RISC BAIX < 20 < 15
5.6.5.- Erosions: Zones de possible perill derosi, segons estudis de la Conselleria dAgricultura i Conselleria de Medi Ambient (Direcci General de Biodiversitat) i delimitaci recollida en el Pla territorial insular de Mallorca.
EROSIONS ALTA PENDENT > 30 > 30 15 30 15 30 MITJANA 15 30 15 30 < 15 < 15 VEGETACI sense vegetaci amb vegetaci sense vegetaci amb vegetaci sense vegetaci amb vegetaci sense vegetaci amb vegetaci PERMEABILITAT Impermeable, baixa, mitjana i alta Impermeable, baixa, mitjana i alta Impermeable, baixa i mitjana Impermeable i baixa Alta Mitjana i alta Impermeable i baixa Impermeable i baixa
64
BAIXA
< 15 < 15
sense vegetaci amb vegetaci
Mitjana i alta Mitjana i alta
5.7.-
Pla director sectorial denergia. Les installacions per al transport i distribuci denergia elctrica i estacions transformadores denergia elctrica hauran de complir amb les segents condicions establertes a larticle 21 del Decret 96/2005, de 23 de setembre, daprovaci definitiva de la revisi del Pla director sectorial energtic de les Illes Balears:
5.7.1.- Subministraments elctrics. a).Esteses en baixa tensi (tensions inferiors a 1 kV). Les xarxes de baixa tensi en sl rstic hauran de complir amb el que estableix la Resoluci de la Direcci General dIndstria de 16 de juliol de 2004, per la qual saproven les condicions tcniques per a les installacions denlla dels subministraments denergia elctrica en baixa tensi (CIES), i en la Resoluci de la Direcci General dIndstria de 27 de juliol de 2004, per la qual saproven les condicions tcniques per a les xarxes subterrnies en baixa tensi, exceptuant en els casos segents: Quan linters territorial o mediambiental determini la inconvenincia del soterrament. Quan la Conselleria competent determini lexistncia de dificultats que desaconsellin el soterrament. En tot cas, les xarxes hauran de complir lestablert en el Reglament electrotcnic de baixa tensi i, quan estiguin soterrades, hauran de discrrer per camins pblics o, si no nhi ha, per camins privats o per zones privades, adoptant-se, en aquests dos ltims casos, les servituds necessries per possibilitar laccs a qualsevol punt de les installacions per part del gestor de la xarxa. b).Esteses en mitja tensi (tensions inferiors a 66 kV i superiors a 1 kV). Seran soterrades les derivacions en mitja tensi necessries per alimentar des de la xarxa existent fins a lestaci transformadora o centre de maniobra i mesura, quan el subministrament sefectu en mitja tensi, exceptuant els mateixos casos assenyalats en lapartat anterior. Les connexions, juntament amb els dispositius de maniobra i protecci necessaris, es faran a la mateixa torre des de la qual es realitzi la uni. Aquestes derivacions hauran de discrrer per camins pblics o privats, adoptant-se, en aquest ltim cas, les servituds necessries per possibilitar al gestor de la xarxa laccs a qualsevol punt de les installacions. c).Estacions transformadores. Hauran de complir les normes tcniques aprovades per Resoluci de la Direcci General dIndstria, seguint, en tot cas, les disposicions legals exigibles en cada moment i amb lentrada en mitja tensi i les sortides en baixa tensi soterrades. Les noves lnies de mitja tensi troncals, s a dir que cap dels seus punts de discontinutat sigui una estaci transformadora i que delles es derivin lnies dalimentaci a subministraments, podran ser aries en la mesura que discorrin per traats prviament existents, o que la seva installaci obeeixi a la necessitat dincrementar la potncia disponible o per augmentar el grau de fiabilitat de la xarxa o el nivell de qualitat del servei global. Aquests aspectes seran determinats per la Conselleria competent en lautoritzaci daquestes installacions, respectant-se, en tot cas, les disposicions legals que en cada cas sapliqui. 5.7.2.- Distribuci denergia elctrica en alta tensi (tensions inferiors a 220 kV i superiors a 15 kV).
65
Excepte que en la planificaci es determini el contrari, les esteses de la xarxa de transport planificada podran ser aeris. Les esteses dalta tensi, en el cas que siguin dalimentaci a usuaris finals, podran ser soterrades en la mesura que discorrin per camins pblics o privats, establint-se, si escau, les servituds necessries per possibilitar en titular de la xarxa laccs a qualsevol punt de les installacions. 5.8.Criteris de les Normes Subsidiries per al sl rstic. Lordenaci del sl rstic en les Normes Subsidiries ha seguit la regulaci anteriorment esmentada a fi daconseguir els segents objectius generals: Definir les rees de sl rstic dacord amb les categories determinades el Pla territorial insular i establir els parmetres ds i edificaci, amb criteris proteccionistes, tant per a les edificacions, com per als moviments de terres, obertura de camins, etc. Evitar latomitzaci del sl rstic, s a dir la segregaci i edificaci de tot el sl rstic en parcelles. La protecci dels edificis rurals tradicionals existents i lestabliment de normes dintegraci paisatgstica per a les noves edificacions. Quant a les pedreres existents, tant les inactives com les que realitzin activitats extractives, establir un rgim especial de recuperaci. Ls turstic queda limitat a les modalitats descrites en el Decret 13/2011, de 25 de febrer, pel qual sestableixen les disposicions generals necessries per facilitar la llibertat destabliment i de prestaci de serveis turstics, la regulaci de la declaraci responsable i la simplificaci dels procediments administratius en matria turstica, s a dir: Hotel rural, agroturisme, turisme dinterior i altres ofertes complementries. Aquesta ocupaci, previament a lobtenci de la llicncia urbanstica, requerir lautoritzaci de lAdministraci turstica corresponent i, dacord amb el que disposen les DOT, la declaraci dinters general de la CIOTUPH. Delimitar i protegir, dacord amb larticle 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservaci dels espais de rellevncia ambiental, la zona inclosa en lmbit de la Xarxa Natura 2000. Incorporar la delimitaci del parc natural de Mondrag de 785 ha de superfcie que comprn la Platja de SAmarador (les dunes i la zona humida posterior) i la Platja de Mondrag (la zona humida de ses Fonts de nAlis, els penya-segats i la zona de muntanya baixa que envolta la zona) i que va ser declarat Parc Natural lany 1992, segons Decret 85/1992 (s, a ms a ms, zona ZEPA des de lany 1995). LA GESTI URBANSTICA DEL PLANEJAMENT Execuci del planejament. Lexecuci de lordenaci urbanstica en sl urb es realitzar de conformitat amb la legislaci vigent i amb les determinacions establertes en les presents Normes Subsidiries. Shan previst per a aix dos tipus de desenvolupament: a).Daplicaci directa: Mitjanant lordenaci detallada que sha establert en els plnols, en funci del tipus de zona, i dacord amb els parmetres urbanstics definits en el document de normes urbanstiques. b).Daplicaci indirecta: En sl urb: Mitjanant el desenvolupament dunitats dactuaci (UA), contnues o discontnues, que completin lestructura urbana o proporcionin nous vials, espais dotacionals o zones verdes al nucli urb. Aquestes unitats podran ser executades per la iniciativa privada, mitjanant el sistema dactuaci previst en les fitxes o mitjanant el canvi de sistema dactuaci, sense perjudici de poder intervenir tamb modificant lmbit de les unitats previstes o creant noves unitats. En sl urbanitzable: Mitjanant el desenvolupament de plans parcials que completin lestructura urbana o proporcionin nous vials, espais dotacionals, equipaments o zones verdes al nucli urb.
66
06.6.1.-
Aquests plans parcials podran ser executats per la iniciativa privada, mitjanant el sistema dactuaci previst en les fitxes o mitjanant el canvi de sistema dactuaci. 6.2.Sistemes generals. Constitueixen els sistemes generals aquells elements que formen lestructura general i orgnica del territori. a).Sistemes generals dinfraestructura en sl urb. Sistema general de comunicacions (xarxa viria urbana). Sistema general despais lliures (parcs pblics i zones verdes). La reserva mnima ser de 5 m2/habitant potencialment residents al municipi. Sistema general dequipament comunitari (edificis pblics administratius, comercial, cultural, docent, sanitari, assistencial, etc.). Sistema general dinfraestructures (xarxes de serveis, exceptuant el viria, com a transport i distribuci denergia elctrica de mitja i alta tensi, xarxa general dabastament daigua potable, xarxa de sanejament de residus lquids, depuradores, xarxa de tractament de residus slids i altres xarxes de serveis semblants). Sistemes general dinfraestructures en sl rstic. Tenen la consideraci dactivitats relacionades amb les infraestructures pbliques, dacord amb larticle 24 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sl rstic de les Illes Balears, les vinculades a lexecuci, ls i el manteniment dels sistemes territorials segents: La xarxa viria i els seus centres de serveis. Els centres i les xarxes dabastament daigua i les obres dinfraestructures hidruliques en general. Els centres de producci, de servei, de transport i de provisi denergia elctrica i de gas. Les xarxes de sanejament, les estacions de depuraci, els sistemes vinculats a la reutilitzaci daiges residuals, aix com les basses demmagatzemament i les xarxes de distribuci. Els ferrocarrils, els ports i els aeroports. Les telecomunicacions, la teledetecci i el control del trnsit aeri. Els centres de recollida i tractament dels residus slids. En general, tots els que aix resultin qualificats en virtut de la legislaci especfica. Perqu els usos vinculats a aquestes infraestructures tinguin la condici dadmesos shauran de preveure en els instruments de planejament general o en els dordenaci territorial. En el present planejament les infraestructures pbliques es recullen en els plnols corresponents. Si no existissin, lexecuci de lactivitat exigir la prvia declaraci dinters general. c).Autoritzaci de les activitats relacionades amb les infraestructures pbliques. Lautoritzaci de les infraestructures pbliques sajustar al que disposi la normativa especfica i la general reguladora dels usos, obres i activitats. Quan sigui necessari llicncia municipal, la sollicitud shaur dacompanyar dun certificat de ladministraci competent sobre el compliment de les condicions establertes a lapartat anterior. d).Execuci dels sistemes generals. Lexecuci dels sistemes general es realitzar obtenint el sl per la via de lexpropiaci o b per la seva cessi gratuta per estar aix previst en qualsevol unitat dactuaci. Els sistemes generals previstos es desenvoluparan justificadament, de conformitat amb els objectius de sostenibilitat del territori i benestar per a la poblaci, garantint en tot moment el respecte i manteniment dels seus factors ambientals i dels valors historico-culturals del terme municipal.
67
b).-
07.7.1.-
JUSTIFICACI DE LA CAPACITAT DE POBLACI Decret 2/1996, de 16 de gener, sobre regulaci de les capacitats de poblaci. El Decret 2/1996, de 16 de gener, sobre regulaci de les capacitats de poblaci en els instruments de planejament general i sectorial, obliga, en larticle 3, a introduir un ndex dintensitat ds residencial i turstic a les zones de sl urb on aquest es permetin, aix com realitzar un clcul de la capacitat residencial mxima que, en funci de la diferent zonificaci, resulta de lordenaci proposada en el planejament general. Als efectes del compliment de la capacitat potencial mxima que es derivi del planejament urbanstic sha fixat el rtio de tres habitants/habitatge (article 5).
7.2.-
Justificaci del nombre mxim dhabitants segons lordenaci.

Superfcie de sl residencial (m2) 80798 546507 627305 Superfcie de sl residencial (m2) 21370 37596 132643 8584 200193 Superfcie de sl residencial (m2) 4071 40003 61540 105614 Superfcie de sl residencial (m2) 27015 128187 23454 178656 Superfcie de sl residencial (m2) 3267 198697 67531 15767 285262 Superfcie de sl residencial Sl edificable parcella Sostre mxim Intensitat ds Habitatges existents Sl edificable parcella (m2) 2646 Sostre mxim edificable (m2) 7938 99348,50 24311,16 5676,12 Intensitat ds residencial 1/50 1/parcella 1/parcella 1/parcella Habitatges existents (n) Sl edificable parcella (m2) 18910,50 77778 13219,64 Sostre mxim edificable (m2) 37821 155556 26439,28 Intensitat ds residencial 1/60 1/150 1/60 Habitatges existents (n) Sl edificable parcella (m2) 2849,70 24282 39433 Sostre mxim edificable (m2) 5699,40 48564 78866 Intensitat ds residencial 1/60 1/150 1/60 Habitatges existents (n) Sl edificable parcella (m2) 14959 28448 64547 Sostre mxim edificable (m2) 29918 56896 129094 8584 Intensitat ds residencial 1/60 1/150 1/60 1/400 Habitatges existents (n) Sl edificable parcella (m2) 56558,60 307852 Sostre mxim edificable (m2) 169675,80 923556 Intensitat ds residencial 1/50 1/150 Habitatges existents (n) Mxims habitatges (n) 1131 2052 3183 Mxims habitatges (n) 249 190 1076 21 1536 Mxims habitatges (n) 47 162 657 866 Mxims habitatges (n) 315 519 220 1054 Mxims habitatges (n) 53 496 112 15 676 Mxims habitatges Habitants 3 hab/viv (n) 3393 6156 9549 Habitants 3 hab/viv (n) 747 570 3228 63 4608 Habitants 3 hab/viv (n) 141 486 1971 2598 Habitants 3 hab/viv (n) 945 1557 660 3162 Habitants 3 hab/viv (n) 159 1488 336 45 2028 Habitants 3 hab/viv
SANTANY
Casco antiguo CA-1 Zona intensiva I1 TOTAL PARCIAL SALQUERIA BLANCA Casco antiguo CA-2 Zona intensiva I2 Zona intensiva I3 Zona extensiva P3 TOTAL PARCIAL CALONGE
Casco antiguo CA-2 Zona intensiva I2 Zona intensiva I3 TOTAL PARCIAL ES LLOMBARDS
Casco antiguo CA-2 Zona intensiva I2 Zona intensiva I3 TOTAL PARCIAL CALA LLOMBARDS Zona intensiva I1.a Zona extensiva U2.a Zona extensiva U3.a Zona extensiva U4.a TOTAL PARCIAL CALA
68
SANTANY Zona extensiva M1 Zona extensiva M2 Zona extensiva U2.a Zona extensiva U3.a Zona extensiva U4-a TOTAL PARCIAL CALA FIGUERA Casco antiguo CA-3 Zona intensiva I1.a Zona extensiva M1 Zona extensiva M2 Zona extensiva P8 Zona extensiva U2.a Zona extensiva U3.a Zona extensiva U4.a TOTAL PARCIAL
(m2) 52589 5634 159317 97115 109177 423832 Superfcie de sl residencial (m2) 18703 47106,96 40335 55441 2364 13137 94205 29404 300695,96
(m2)
edificable (m2) 35234,63 2253,60 79658,50 34961,40 39303,72
residencial 1/150 1/400 1/parcella 1/parcella 1/parcella
(n)
(n) 351 14 398 161 109 1033
(n) 1053 42 1194 483 327 3099 Habitants 3 hab/viv (n) 264 2385 807 417 48 96 471 87 4575
Sl edificable parcella (m2) 39755
Sostre mxim edificable (m2)
Intensitat ds residencial (1) 1/50 1/150 1/400 1/150 1/parcella 1/parcella 1/parcella
Habitatges existents (n) 76
Mxims habitatges (n) 88 795 269 139 16 32 157 29 1525
119265 27024,45 22176,40 1418,40 6568,50 33913,80 10585,44
(1).-
Lexistent i sl vacant: 1/500

Superfcie de sl residencial (m2) 7061 7618 6122 29461 10933 30007 26768 9734 24142 44838 187284 66107 450075 Superfcie de sl residencial (m2) 10684 18686 7398 21314 45345 76783 96976 26606 46223 23531 16031 36187 18686 5400,54 15559,22 33101,85 27641,88 45578,72 9578,16 16640,28 23531 8656,74 13027,32 Sl edificable parcella (m2) Sostre mxim Edificable (m2) Intensitat ds residencial (1) 1/60 1/60 1/100 1/100 1/100 1/170 1/200 1/200 1/400 1/150 1/300 Habitatges Existents (n) 26 Sl edificable parcella (m2) 4942,70 7618 6122 Sostre mxim edificable (m2) 9885,40 15236 12244 19738,87 4373,20 18004,20 8030,4 2920,2 12071 16141,68 37456,80 Intensitat ds residencial 1/60 1/50 1/60 1/150 1/400 1/150 1/300 1/300 1/parcella 1/parcella 1/parcella 180 Habitatges existents (n) Mxims habitatges (n) 82 152 102 196 27 200 89 32 60 74 187 180 1381 Mxims habitatges (n) 29 311 123 213 453 768 570 133 231 59 107 121 Habitants 3 hab/viv (n) 246 456 306 588 81 600 267 96 180 222 561 540 4143 Habitants 3 hab/viv (n) 87 933 369 639 1359 2304 1710 399 693 177 321 363
PORTOPETRO
Casco antiguo CA-2 Zona intensiva I2.a Zona intensiva I3 Zona extensiva M1 Zona extensiva M2 Zona extensiva P8 Zona extensiva P9 Zona extensiva P9.a Zona extensiva U2.a Zona extensiva U3.a Zona extensiva U4.a Zona extensiva U4 (*) TOTAL PARCIAL CALA DOR
Casco antiguo CA-3 Zona intensiva I4 Zona intensiva I4.a Zona extensiva P1 Zona extensiva P1.a Zona extensiva P2 Zona extensiva P2.a Zona extensiva P2.b Zona extensiva P2.c Zona extensiva P3 Zona extensiva P4 Zona extensiva P5
69
Zona extensiva P6 Zona extensiva P6.a Zona extensiva P7 Zona extensiva P7.a Zona extensiva P7.b Zona extensiva P8 Zona extensiva U1 Zona extensiva U2 Zona extensiva U2.b Zona extensiva U3 Zona extensiva U4 Zona extensiva U4.a Zona extensiva U4.b Volumetra especf. TOTAL PARCIAL
35091 5137 82527 124373 59939 11291 14905 133836 7584 135551 149661 32023 5991 32561 1256234
10527,30 2054,80 49516,20 44774,28 13186,58 6774,60 7452,50 67775,5 2275,20 48798,36 53877,96 11528,28 2156,76 26565,09
1/180 1/180 1/150 1/300 1/300 1/150 1/parcela 1/parcela 1/parcela 1/parcela 1/parcela 1/parcela 1/parcela 1/150
195 29 550 415 200 75 24 338 18 169 149 32 6 217 5535
585 87 1515 1245 600 225 72 1014 54 507 447 96 18 651 16470
(1).-
Lexistent i sl vacant: 1/500

Superfcie de sl residencial (m2) 109093 559 8693 118345 Superfcie de sl residencial (m2) 13155 13155 Superfcie de sl residencial (m2) 10847,16 10847,16 Sl edificable parcella (m2) 5177 Sostre mxim edificable (m2) 10354 Intensitat ds residencial 1/60 Habitatges existents (n) Sl edificable parcella (m2) Sostre mxim edificable (m2) 5262 Intensitat ds residencial 1/200 Habitatges existents (n) Sl edificable parcella (m2) Sostre mxim edificable (m2) 54546,50 279,50 3129,48 Intensitat ds residencial 1/parcella 1/parcella 1/parcella Habitatges existents (n) Mxims habitatges (n) 272 1 14 287 Mxims habitatges (n) 66 66 Mxims habitatges (n) 86 86 Habitants 3 hab/viv (n) 816 3 42 861 Habitants 3 hab/viv (n) 198 198 Habitants 3 hab/viv (n) 258 258
CAP DES MORO
Zona extensiva U2.a Extensiva U2.a (*) Zona extensiva U3.a TOTAL PARCIAL CALA BARCA
Zona extensiva P2.a TOTAL PARCIAL SHORTA
Zona intensiva I3 TOTAL PARCIAL
Capacitat residencial terica del municipi: 51.549 habitants. Quant a la capacitat terica turstica del municipi, el nombre mxim de places de les parcelles qualificades amb aquest s s el segent:
LOCALITZACI Cala Santany Cala Figuera Portopetro Zonificaci Hotelera H10 Hotelera H10 Hotelera H9 Hotelera H1 Hotelera H1.a Hotelera H2 Hotelera H2.a Hotelera H2.b Hotelera H2.c Hotelera H3 Hotelera H4 Hotelera H5 Hotelera H6 Superfcie sl (m2) 20523 3783 119969 40553 33892 40349 2810 15815 2062 69323 15534 31507 12211 Sostre mxim (m2) 15392,25 2837,25 29992,25 40553 33892 29454,77 2051,30 17396,50 1505,26 27729,20 13981,50 28356,30 13432,05 Intensitat ds 1/60 1/60 1/60 1/60 1/60 1/60 1/60 1/60 1/60 1/60 1/60 1/60 1/60 Places turstiques 342 63 1999 675 564 672 46 263 34 1155 258 525 203
70
Hotelera H7 Hotelera H7.a Hotelera H7.b Hotelera H8 Cala dOr Cala Barca TOTAL Hotelera H9.a Hotelera H10
61137 6690 35092 17116 91561 56817 676744
24454,80 2676 14036,80 20539,20 22890,25 42612,75
1/60 1/60 1/60 1/60 1/60 1/60
1018 111 584 285 1526 946 11269
Segons lacord de la C.P.U. de 8 de setembre de 1981 a lavan de planejament de les vigents NN.SS. de planejament el total de sl ordenat s de 1.178,16 ha i la poblaci mxima prevista de 60.809 habitants. 7.3.Justificaci destndard de zones verdes per habitant. El municipi compleix amb lestndar mnim de 5 m2 despais lliures pblics per habitant actual i toric, ja que existeixen 352.180 m2 de superfcie despais lliures pblics en sl urb, contra un mnim en funci dels habitants totals prevists (51.549) de 257.745 m2, per la qual cosa lestndar resultant s de: 6,83 m2/habitant. En el cas es computar tamb les places turstiques (11.269), lestndard seria de: 5,60 m2/habitant/plaa. 08.JUSTIFICACI DEL COMPLIMENT DEL DECRET 105/1997, DE 24 DE JULIOL Larticle 44.1 del Decret 105/1997, de 24 de juliol, pel qual saprova el Reglament de policia sanitria morturia de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears (BOCAIB n. 99, de 07.08.97) estableix que els plans generals dordenaci urbana i les normes subsidiries de planejament han dincloure, entre daltres documents informatius, un estudi sobre les necessitats que en relaci al servei del cementiri es poden preveure en lmbit del planejament redactat. En el cas que la tramitaci de les Normes Subsidiries incideixi de forma directa o indirecta en les condicions de lemplaament del cementiri, un cop obtinguda laprovaci inicial, shaur de sollicitar informe al respecte de la Conselleria de Sanitat i Consum. Lactual superfcie destinada a aquest s (13.482 m2) s bastant per cobrir les necessitats actuals i les de creixement previst en les presents NN.SS. En cas de futura ampliaci dels cementiris actuals, aquesta haur de complir amb el que sha establert en lesmentat Decret i amb el Decret 87/2004, de 15 doctubre (BOIB n. 148, de 21.10.04) i especialment, en cas dun nou cementiri amb larticle 41, quant al segent permetre de protecci de 25 metres que noms podr classificar-se com dotacional del cementiri. En aquest cas, existeixen actualment un cementiris situats a sl urb (Cra. Santany a Cala Figuera). A ms a ms, els primers es troben en la situaci descrita en lapartat 2n de la Disposici transitria del Decret 87/2004, de 15 doctubre, s a dir: les prescripcions de larticle 41 del Reglament no sapliquen als cementiris existents i en funcionament, amb anterioritat a lentrada en vigor del Reglament de policia sanitria morturia, aprovat per Decret 105/1997, de 24 de juliol, aix com les ampliacions realitzades en aquests, la ubicaci dels quals sigui en un nucli urb o en la seva proximitat. En aquest cas, existeix actualment un cementiris situat a sl urb (Cra. Santany a Cala Figuera) que ha estat ampliat recentment amb 114 tombes de 4 nnxols cadascuna, 288 nnxols individuals i 252 columbaris. A ms a ms, els primers es troben en la situaci descrita en lapartat 2n de la Disposici transitria del Decret 87/2004, de 15 doctubre, s a dir: les prescripcions de larticle 41 del Reglament no sapliquen als cementiris existents i en funcionament, amb anterioritat a lentrada en vigor del Reglament de policia sanitria morturia, aprovat per Decret 105/1997, de 24 de juliol, aix com les ampliacions realitzades en aquests, la ubicaci dels quals sigui en un nucli urb o en la seva proximitat. 09.JUSTIFICACI DEL COMPLIMENT DE LA LLEI DEL PATRIMONI HISTRIC
71
La Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni histric de les Illes Balears (BOCAIB n. 165, de 29.12.98) t per objecte la protecci, la conservaci, lenriquiment, el foment, la recerca i la difusi del patrimoni histric de les Illes Balears, perqu pugui ser gaudit pels ciutadans i pugui ser transms en les millors condicions a les futures generacions. 9.1.Redacci dels catlegs municipals. Dacord amb la disposici transitria tercera de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni histric de les Illes Balears, modificada per larticle 12 del Decret llei 2/2012, de 17 de febrer, de mesures urgents per a l'ordenaci urbanstica sostenible, els Ajuntaments que no disposin de Catleg de protecci del patrimoni histric aprovat definitivament, hauran de tramitar-lo conjuntament amb la primera revisi del planejament municipal. 9.2.Elements dinters histric artstic del municipi. El municipi no compta amb un Catleg de protecci del patrimoni histric aprovat, encara que, es troba redactat un inventari de patrimoni histric (plnols nm. 44 a 47) que ha servit de base per a la realitzaci del Catleg que, dacord amb el Pla territorial insular de Mallorca, es tramitar conjunta i simultniament o amb posterioritat i prviament a laprovaci definitiva del present planejament general. A ms a ms, dacord amb la disposici addicional primera del Pla territorial insular de Mallorca i article 15.1.d de les DOT, es delimita el nucli histric de Santany als efectes que el Consell insular, si escau, determini la incoaci de la corresponent delimitaci de conjunt histric. A lltim, sincorpora tamb al planejament els trams de les rutes dinters cultural i naturalstic assenyalades en el Pla territorial insular de Mallorca, que travessan part del municipi, s a dir: ruta del gtic (2), ruta dels castells (3) i ruta del barroc (4). 10.JUSTIFICACI DEL COMPLIMENT DEL PLA HIDROLGIC El Pla hidrolgic de les Illes Balears saprova mitjanant el Reial decret 378/2001, de 6 dabril (BOE n. 96, de 21.04.01) i es modifica per lapartat 4 de la disposici derogatria nica de la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributries i administratives (BOIB n. 179 ext., de 29.12.03). 10.1.- Objectius del PHIB. Definir els recursos disponibles per a una explotaci sostenible. Assegurar la quantitat i qualitat de laigua subministrada en els abastaments urbans. Evitar que es produeixin estrangulacions en el desenvolupament de qualsevol activitat sectorial per limitacions derivades de la insuficincia de recursos per atendre les corresponents demandes. Fomentar lestalvi en els consums daigua promovent mesures tcniques i poltiques que incentivin i penalitzin el balafiament. Assegurar la protecci dels recursos hdrics naturals de bona qualitat, reservant zones especfiques per a labastament urb. Reutilitzar al mxim les aiges residuals tractades dins els lmits derivats de la racionalitat econmica i els requeriments sanitaris. Ordenar i racionalitzar lexplotaci dels sistemes hidrulics i, en particular, definir les normes a complir en lexplotaci de les unitats hidrogeolgiques. Millorar la garantia dels subministraments daigua incrementant els recursos disponibles dins una gesti adequada de la demanda. Definir les normes dactuaci i obres necessries per prevenir i minorar els danys causats en situacions de secada i dinundacions. Definir les normes dactuaci necessries per a la conservaci del medi ambient en tot all que sha relacionat amb els rgims hdrics.
72
Definir les actuacions per a la millora continuada del coneixement dels recursos hdrics i de les demandes, i la seva evoluci, a fi de definir les infraestructures necessries per a la seva millor satisfacci i totes les accions que garanteixin la millor preservaci i utilitzaci dels recursos.
10.2.- Divisi territorial i criteris per a la compatibilitat dusos. El PHIB cont la divisi territorial de les quatre illes en les distintes unitats hidrogeolgiques (UH), definint a Mallorca i avaluant els recursos naturals disponibles dun total de 21 UH, aix com la definici dels criteris per a la compatibilitat dels usos en les diferents UH segons: Lordre de prioritats per a les actuacions. Lordre de preferncies dins un mateix s. El PHIB assigna, per a cada UH, excepte aquelles en qu shan detectat problemes de sobreexplotaci o de salinitzaci (a Mallorca: Andratx, s Estremera, Calvi, Na Burgesa, Pla de Palma, Marina de Llevant i Lluchmajor-Campos) els recursos necessaris per atendre als usos actuals existents, amb preferncia a nous aprofitaments futurs i estableix: Els recursos disponibles no assignats podran aplicar-se a satisfer les demandes dabastament previstes i no satisfetes. Es fomentar la utilitzaci daiges residuals depurades que tinguin la qualitat adequada per atendre usos agrcoles existents que en lactualitat se serveixen amb recursos subterranis. Les demandes dabastament urb que no sigui possible satisfer podran atendres mitjanant dessalaci daigua de mar. El futur increment de les demandes daigua per a camps de golf satendr mitjanant aiges residuals depurades o dessalaci daigua de mar. El manteniment de zones verdes ser ats, en la mesura que sigui possible, mitjanant aigua residual depurada.
10.3.- Clcul dels usos i demandes existents i previstes. a).Abastaments urbans, basant-se en dotacions entre els 210 i els 350 l/hb/dia, establint un percentatge mxim de perdudes admissibles a la xarxa del 30 % i preveient actuacions per reduir tal percentatge al 20 % i 15 % respectivament, per als dos horitzons temporals contemplats. Demanda industrial no connectada a la xarxa urbana. Dotacions per a regadiu, segons la divisi territorial i determinacions del Pla nacional de regadius. En aquest sentit es regulen les millores en els regadius i abastaments existents definint: Els criteris generals sobre millora de regadius, encaminats a augmentar leficincia de ls de laigua i la limitaci del consum de recursos hdrics convencionals per a reg. Les actuacions bsiques, encaminades a la substituci de les aiges subterrnies per aiges residuals depurades i a la delimitaci dinmica de les superfcies de regadiu, distribuci de cultius, dotacions reals, consums, origen de laigua i volums i cabals subministrats. La regulaci de les concessions per a reutilitzaci de les aiges depurades. Les mesures de control de les rees regades amb aiges depurades. Les mesures destalvi daigua en els abastaments urbans, mitjanant la millora de la distribuci i gesti i la reducci del percentatge de prdues a la xarxa. El regadiu dels camps de golf amb aiges residuals tractades. Cabals exigibles per raons mediambientals per al manteniment dels sistemes alimentats per fluxos subterranis o en superfcie.
b).c).d).-
10.4.- Ordenaci dels aprofitaments i caracterstiques bsiques de qualitat de les aiges.

73
a).b).-
Ordenaci dels aprofitaments. Assenyalament dels criteris bsics daplicaci. Definici de les UH que presenten problemes de sobreexplotaci o salinitzaci. Regulaci dels plans dexplotaci de cadascuna de les UH. Regulaci de latorgament de concessions daiges subterrnies. Caracterstiques bsiques de qualitat de les aiges. Es defineixen les normes de qualitat de les aiges, segons els distints usos. Es fixen objectius de qualitat de les aiges superficials i subterrnies. Sassenyalen les zones sensibles dacord amb all que sha assenyalat en la Directiva 91/271/CEE.
10.5.- Ordenaci dabocaments. Es defineixen els criteris bsics en matria se sanejament i depuraci daiges residuals, quant al sanejament, la depuraci i els encaminats a la garantir el funcionament i el tractament dels fangs amb preferncia per als de reutilitzaci enfront de la incineraci. A lltim es defineix lordenaci i el control dels abocaments puntuals, difusos i de residus slids. 10.6.- Mesures de protecci i ordenaci dels recursos per a la prevenci de danys. Sestableixen mesures relatives a la recarrega daqfers i protecci mediambiental dels recursos, definint: a).b).c).Les zones humides de les Illes Balears i les mesures per a la seva protecci. Els permetres de protecci de les aiges subterrnies. Els permetres de protecci dels pous dabastament, definint les segents zones de restriccions absolutes, mximes i moderades: La zona de restricci moderada sestableix provisionalment en un radi d1 km al voltant del pou, prohibint-se en ella: la injecci de residus i substncies contaminants al subsl, i lemmagatzemament, transport i tractament de productes radioactius i assenyalant la necessitat dinforme previ per a la implantaci de les activitats segents: Obres dinfraestructura (mines, pedreres, extracci drids), activitats urbanes (fosses sptiques, cementiris, emmagatzemament, transport i tractament de residus slids o aiges residuals), activitats agrcoles i ramaderes (dipsit i distribuci de fertilitzants plaguicides, reg amb aiges residuals i granges), activitats industrials (emmagatzemament, transport i tractament dhidrocarburs lquids, farmacutiques i radioactives, indstries alimentries i escorxadors) i activitats recreatives (acampada i zones de banys). La zona de restricci mxima sestableix provisionalment en un radi de 250 metres al voltant del pou. Dins aquesta rea estaran prohibits els segents usos i activitats: Pedreres, mines i extraccions drids; fosses sptiques i nous cementiris; emmagatzemament i tractament de residus slids; dipsits i distribuci de fertilitzants i plaguicides; reg amb aiges residuals; emmagatzemament, transport i tractament dhidrocarburs, lquids i slids inflamables, productes qumics i farmacutics, productes radioactius; indstries alimentries i escorxadors; acampada i zones de bany; injecci de residus i substncies contaminants; sondejos petrolfers; enterrament de cadvers danimals i estacions de servei. No obstant aix, dins la mateixa, sempre que es demostri que no produeixen efectes ambientals nocius sobre el domini pblic hidrulic, podran autoritzar-se els segents usos i activitats: Emmagatzemament, transport i tractament daiges residuals; granges; pous i sondejos; excavacions; sondejos geotcnics i indstries potencialment contaminants (assaonats, cermiques, bugaderies, etc). La zona de restricci absoluta es fixa provisionalment en un radi de 10 metres al voltant del pou, la qual haur de clausurar-se mitjanant tanca, prohibint-se en ella qualsevol s, excepte els relacionats amb el manteniment i operaci de la captaci.
74
d).e).-
Sincorporen les definicions segents: Actuacions de protecci en les UH classificades mitjanant la disminuci de les extraccions i laportaci de nous recursos. Declaraci de sobreexplotaci i salinitzaci dunitats o sectors daquestes. Ordre de prioritat de les actuacions necessries en cadascuna de les UH. Regulaci de la recarrega artificial daqfers per referncia a la Directiva 60/668 CEE i la seva transposici. Objectius en matria de protecci enfront davingudes i inundacions. Linventari de zones amb risc dinundaci. Els criteris per a la realitzaci destudis relacionats amb situacions de risc dinundaci. Les directrius per al desplegament dactuacions en matria de defensa contra avingudes. El programa de seguretat de les preses de Cber i Gorc Blau. Els criteris dactuaci enfront de situacions de secada i els criteris i actuacions en matria de conservaci de sls i correcci hidrolgic-forestal. Criteris i actuacions en matria de conservaci de sls i correcci hidrolgic-forestal. Delimitaci i ordenaci de les zones potencialment inundables, classificant-les en: Zones dinundaci potencial (freqent, ocasional o excepcional), zones de risc (alt, significatiu i baix). Diferenciant en elles les segents zones i limitacions generals ds: Zona de precauci, que en principi es correspondr amb la zona dinundaci excepcional, en la que es prohibiran installacions o activitats singulars com a emmagatzemament de residus dalta toxicitat o perillositat i determinades indstries, zona de restricci que, en principi, es correspondr amb la zona dinundaci ocasional i la que, a ms de les limitacions imposades a la zona de precauci, es reglamentaran les condicions de projecte i materials de construcci dels edificis que es construeixin al seu interior, prohibint-se les installacions destinades a serveis pblics essencials o que comportin un alt nivell de risc en situacions davinguda i zona de prohibici que, en principi, es correspon amb la zona dinundaci freqent i en la que, a ms de les limitacions que afecten la zona de restricci, es prohibiran edificacions i usos que comportin un risc potencial de prdua de vides humanes. Determinant les zones inundables, s a dir les cobertes per les aiges amb lavinguda T: 500 anys, en els nuclis i zones dacampada autoritzats, habitats estacional o permanentment per ms de 25 persones i en el seu entorn amb el segent criteri, havent dassenyalar tots els llits que travessin el nucli que tinguin ms de 5 km2 de conca afluent i determinant les zones inundables dins la zona urbanitzable i tamb aiges dalt i aiges sota 0,5 i 5 km segons la poblaci. Assenyalant que, en tant lAdministraci hidrulica no disposi de la delimitaci de zones inundables, els planificadors i promotors urbanstics en actuacions sobre rees potencialment inundables hauran delaborar els estudis hidrolgics i hidrulics corresponents. Mesures dordenaci per a la prevenci de danys per adequar lordenaci del territori als riscos existents: En cap cas seran autoritzades en zones amb risc dinundaci les activitats classificades com insalubres o perilloses, abocadors o magatzems de substncies txiques per a la salut humana o per als recursos naturals. Es prohibeix la realitzaci de qualsevol obra que interrompi el funcionament hidrulic de la xarxa de drenatge natural del territori, o que per la seva localitzaci o disseny, pugui actuar com a dic. Les infraestructures lineals hauran dincorporar al seu disseny els passos daigua necessaris per a les avingudes corresponents al tipus dobra de qu es tracti, i adequadament dimensionades per permetre la circulaci de les aiges fins i tot en les majors avingudes previsibles. Els plans de manteniment de les dites infraestructures incorporaran les feines de neteja daquests passos que garanteixin el seu funcionament i permetin mantenir la circulaci del cabal de disseny. Sevitar la localitzaci dusos susceptibles de ser danyats per avingudes i inundacions a les zones inundables establint-se una regulaci ms restrictiva quant de menor sigui el perode de retorn amb qu es donen aquests processos.
75
f).-
g).-
Laprovaci del planejament urb a les zones inundables quedar subjecte a la definici prvia de la zona dinundaci i linforme favorable de la DGRH, recomanant-se la revisi del planejament urb vigent a les zones potencialment inundables que no hagin tingut en compte aquest aspecte. Quan es projectin vies de comunicaci que reglamentriament requereixin autoritzaci per la DGRH, es delimitar la modificaci de la zona inundable imputable a la construcci daquestes i es calcularan els danys possibles, incloent, si escau, les mesures correctores que siguin necessries per mantenir la seguretat de persones i bns. Les vies de comunicaci paralleles a les lnies de flux aniran sobreelevades sobre els terrenys confrontants quan constitueixin una protecci enfront de lexpansi de la lmina i les vies de comunicaci transversals a les lnies de flux hauran de disposar els elements de drenatge necessaris per garantir que no es produeixi un empitjorament de les condicions preexistents. Per a lexecuci de qualsevol obra o treball localitzat en zona inundable ser necessria lautoritzaci prvia de lAdministraci hidrulica. Finalment, a ms del que assenyala anteriorment, el PHIB cont: Un catleg de les actuacions corresponents a: Installaci i millora de xarxes de control del D.P.H., captacions per a la correcci del dficit hdric, interconnexi dinfraestructures, sanejament i depuraci, reutilitzaci daiges residuals, desaladoras daigua de mar, gesti de la demanda (millora de xarxes, installacions sanitries i comptadors), defensa contra avingudes i inundacions, restauraci agrolgic-forestal i correcci de llits i manteniment i regeneraci de zones humides. Definici de les operacions de manteniment i reposici dinfraestructures hidruliques aix com de lnies preferents dinvestigaci. Relaci dels 15 programes definits per al desplegament del Pla: Millora de la informaci hidrolgica i hidrogeolgica, revisi i actualitzaci del cens daprofitaments, plans dexplotaci daiges subterrnies, pla de reutilitzaci daiges depurades, quantificaci del consum agrcola, recuperaci daqfers sobreexplotats i salinitzats, recarrega artificial daqfers, protecci de la qualitat de les aiges, millores en labastament de municipis, manteniment hdric dels zones humides, previsi i defensa davingudes, conservaci i estalvi daigua, emergncies en situaci de secada, infraestructures, plantes dessaladoras i, a lltim, el PHIB defineix les mesures per al seu seguiment i revisi.
10.7.- Afeccions al terme municipal i incorporaci al planejament. El PHIB no assigna al municipi recursos propis subterranis (hm3/any) per a abastament, ni per a regadiu (article 24). Larticle 47 del PHIB estableix que, de forma cautelar, tots els abocaments dels torrents que desemboquin a la zona humida de Cala Mondrag, dacord amb la Directiva 91/271, han de rebre tractament adequat per a les zones despecial protecci. Determina tamb que la zona humida de Cala Mondrag ha de ser objecte datenci preferent (article 63.6). El PHIB inclou Cala Santany entre les zones amb risc dinundaci MITJ (apndix A.6) i en el catleg dinfraestructures bsiques amb un horitz del 2006 (apndix A.7), les EDAR de Santany, Cala Santany i Cala Figuera. Larticle 62 considera les possibilitats de regadiu de camps de golf a partir dels afluents de lEDAR (Cala dOr) amb un cabal de 0,3 hm3/any. Aquestes efeccions, a ms de les de carcter genric, shan incorporat al planejament. Sha determinat la situaci grfica dels pous de subministrament i zones de protecci, aix com shan assenyalat en la normativa les limitacions dusos a les zones de protecci i a les zones de risc de contaminaci daqfers. Tamb quant a la regulaci i prohibici dabocaments. Shan determinat grficament les zones de servitud daiges definida en la Llei daiges i en el seu Reglament de desenvolupament, tant per a la zona de domini pblic com de policia dels canals, torrents, llacunes i zones humides, aix com shan establit les seves limitacions en la normativa. A ms a ms, en relaci amb les rees de prevenci de riscos dinundacions, dacord amb els articles 77 i 78 del PHIB, shan
76
incorporat les zones dinundaci potencial (ZIP) que es corresponen amb les zones de possible risc dinundaci no incloses en les APR dinundacions. 11.ADAPTACI A LA LLEI 11/2001, DE 15 DE JUNY, DORDENACI DE LACTIVITAT COMERCIAL La reforma, mitjanant la Llei 8/2009, de 16 de desembre, de la Llei 11/2001, de 15 de juny, dordenaci de lactivitat comercial a les Illes Balears (BOIB n. 77, de 28.06.01), ha derogat el PDS dequipaments comercials de les Illes Balears (Decret 217/1996, de 22 de desembre i acord de Govern de 28 de gener de 2000). Dacord amb la reforma de la Llei 11/2001, de 15 de juny, sestableix el segent rgim vinculant per al planejament: 11.1.- Prohibicions al comer. Es prohibeix expressament la implantaci destabliments comercials en sl que no tingui el carcter i la condici durb consolidat, definit en la legislaci urbanstica vigent, excepte quan es tracti destabliments o activitats directament vinculats a explotacions agrries, ramaderes o forestals que hagin dubicar-se necessriament en el medi rural i en els casos que estableix la legislaci urbanstica general. 11.2.- Concepte destabliment comercial. Tenen la consideraci destabliments comercials els locals i les construccions o installacions ubicats al sl de manera fixa i permanent, coberts o sense cobrir, exempts o no, exteriors o interiors duna edificaci, amb aparadors o sense, on sexerceixen regularment activitats comercials de venda de productes a lengrs o al detall, o de prestaci de serveis daquesta natura al pblic, com tamb qualssevol altres recintes tancats que rebin aquella qualificaci en virtut de disposici legal o reglamentria. Els establiments comercials poden tenir carcter individual o collectiu. Es consideren collectius els conformats per un conjunt destabliments comercials individuals integrats en un edifici o complex dedificis, en els que sexerceixin les activitats respectives de forma empresarialment independent, sempre que comparteixin la utilitzaci dalgun dels elements segents: a).Lexistncia dun vial o espai lliure, preexistent o no, pblic o privat, lobjectiu principal del qual sigui assegurar la circulaci interna entre els distints establiments comercials, per a s exclusiu dels clients i del personal dels establiments. Lexistncia duna rea o rees destacionament com o contiges als diferents establiments que no prohibeixin la circulaci de vianants entre aquestes. Estar units per una estructura jurdica comuna, controlada directa o indirectament almenys per un associat o que disposin duna adrea, de dret o de fet, com. Lexistncia dun permetre com delimitat.
b).c).d).-
11.3.- Concepte de superfcie comercial til. Sentendr per superfcie til per a lexposici i venda darticles tot lespai habitualment accessible al pblic, aix com locupat per aparadors, vitrines i expositors. No es computar com a superfcie de venda la destinada a aparcament situada a laire lliure o baix terra, ni els llocs exteriors en els quals no sexposin productes per vendrels, ni tampoc lespai anterior a les caixes registradores, les zones demmagatzemament no accessibles al pblic, les de manipulaci i les de serveis i infraestructures relacionats amb lactivitat de comer. 11.4.- Concepte de comer turstic.
77
Tenen la consideraci de comeros turstics els establiments comercials aix qualificats per la conselleria competent en matria de comer que prestin serveis en lmbit de les activitats turstiques i estiguin ubicats en una zona de gran afluncia turstica. Els comeros turstics es consideraran establiments anlegs als dallotjament turstic als efectes de larticle 8.1.b, en relaci amb larticle 4.b, de la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitries en relaci amb el tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac. 11.5.- Concepte de gran establiment comercial. a).Tenen la consideraci de gran establiment comercial els comeros a lengrs o al detall que tinguin una superfcie til per a lexposici i la venda superior a: 700 m2 (Mallorca), 400 m2 (Eivissa i Menorca) i 200 m2 (Formentera). Dacord amb la disposici addicional sisena i sense perjudici del compliment de la normativa aplicable, els establiments comercials amb superfcie de venda inferior a les assenyalades, oberts al pblic amb anterioritat al 17 doctubre de 2006, que manquin de llicncia dinstallaci i dobertura i funcionament, estaran exempts de la seva obtenci. Els mercats municipals i els mercats ambulants no tenen la consideraci de gran establiment comercial. b).En cas de modificaci o ampliaci noms ser exigible la llicncia autonmica dels establiments comercials qualificats com a gran establiment comercial si lampliaci supera el 25 % de la superfcie til dedicada a exposici i venda o si canvia lactivitat. Quan lobjecte de lestabliment sigui lexposici i la venda de forma exclusiva dautombils i vehicles a motor, de maquinria, dequip industrial, dembarcacions, daeronaus, de mobles de tota mena, de material de construcci i delements propis de cuina i bany, tindran la consideraci de gran establiment comercial els establiments a lengrs o al detall que tinguin una superfcie til per a lexposici i la venda superior a: 2.000 m2 (Mallorca), 1.500 m2 (Eivissa i Menorca) i 400 m2 (Formentera). La sollicitud de llicncia de gran establiment comercial ser dacord amb lassenyalat en larticle 16 i 17 de la Llei 8/2009, de 16 de desembre.
c).-
d).-
11.6.- Determinaci de zones de gran afluncia turstica. Els ajuntaments, a travs dexposici motivada, adoptada per acord plenari, podran proposar a la conselleria competent en matria de comer les zones de gran afluncia turstica del municipi als efectes de la seva exclusi, entre el 15 de mar i el 30 doctubre, de la limitaci dhoraris de la Llei. 11.7.- Ordenaci urbanstica dels usos comercials. Els instruments de planejament general, dacord amb larticle 60, han de compatibilitzar ls comercial amb la resta dusos urbanstics i considerar lequipament comercial com a element bsic i estructurant del sistema general dequipaments. A aquests efectes, es podran establir superfcies mnimes per a determinats tipus destabliments i, en tot cas, regular especficament el segent: a).Densitat comercial. La densitat comercial de les distintes zones o barriades dels diferents nuclis urbans i assentaments turistic-residencials, en termes de nombre mxim de metres quadrats edificables susceptibles ds comercial en cada zona o barri. Aix mateix, shan de fixar les limitacions de ls comercial tant en funci del grau de compatibilitat amb la resta dusos urbanstics com de lexistncia dinfraestructures adequades.
78
La densitat comercial no s aplicable als establiments que tinguin una superfcie construible o edificada inferior a 150 m2. La densitat comercial ha dassignar-se en metres quadrats de superfcie construda per a cada zona o barri i ha de tenir en compte la densitat residencial, la superfcie destinada a altres usos i la funci, ms o menys comercial de la zona o barriada, en el conjunt del nucli urb o assentament turisticoresidencial. El nombre total de metres quadrats de superfcie construda, susceptible ds comercial en un municipi, distribuble a distintes zones o barriades dels nuclis urbans, no pot ser superior al resultat de multiplicar la poblaci equivalent per un determinat percentatge. Sostenibilitat del model territorial. Amb lobjectiu de garantir la sostenibilitat del model territorial mediterrani, shan de complir preferentment els criteris de lordenaci urbanstica dels usos comercials segents:
b).-
Locupaci de trames consolidades drees ds predominantment residencial o turstic. Atendre la integraci en lestratgia devoluci, mobilitat urbana i ocupaci del sl per evitar el seu consum. Avaluar els moviments de persones i vehicles que es puguin generar, i valorar especialment la incidncia a la xarxa viria i en la resta dinfraestructures pbliques, aix com tamb lexistncia de mitjans de transport collectiu suficients per satisfer els fluxos previsibles de pblic i per a desincentivar ls de vehicles particulars. Preveure la dotaci daparcaments precisa i adequada a la intensitat prevista de ls comercial, per a la qual cosa han de tenir-se en compte els espais disponibles, lafecci al trnsit urb i els mitjans de transport pblic ja existents o previstos. Exigir per a les futures construccions ladopci de solucions que garanteixin laccessibilitat, la integraci en lentorn dels nous establiments comercials i una qualificaci energtica com a mnim B per als edificis de nova construcci i C per als ja existents. Determinar la compatibilitat de ls comercial amb les mesures de protecci del patrimoni histric de les Illes Balears en qualssevol de les seves classificacions, dels bns immobles dinters cultural o dels bns immobles catalogats.
11.8.- Vinculaci del planejament. No s aplicable lestndard de l1 % de reserva dequipament comercial establert en el RPU en sectors o polgons urbanitzable i noms es podr qualificar com comercial al detall un mxim dun 10 % de la superfcie lucrativa destinada a s residencial. En els sectors o polgons urbanitzable destinats a s industrial o de serveis, excepte en aquells situats en zones turstiques i adaptats al POOT, noms es permeten establiments comercials a lengrs. 11.9.- Afeccions al terme municipal. Sn les derivades dels conceptes definits en la reforma de la Llei 11/2001, de 15 de juny, com la consideraci destabliment comercial, superfcie til comercial, comer turstic i gran establiment comercial, aix com la prohibici dimplantaci destabliments comercials en sl urb no consolidat. Tamb quant a la modificaci de lestndard del RPU per als sectors urbanitzable de tipus residencial i, excepte en zona turstica, la limitaci en els urbanitzables de tipus industrial nicament a establiments a lengrs. Daltra banda, el planejament no ha fixat cap zona de gran afluncia turstica que haur, si escau, de proposar-se mitjanant acord plenari i exposici motivada a la conselleria competent. En relaci amb el compliment de larticle 60, amb independncia dels objectius que haur de fixar lordenaci territorial quant a determinats establiments comercials, sha considerat lequipament comercial com a element bsic i estructurant del sistema general dequipaments del municipi i incorporat especficament les determinacions segents:
79
Superfcie til mnima dels establiments comercials. Densitat comercial per zones o barriades dels diferents nuclis urbans o assentaments turisticresidencials, exclosos els establiments de superfcie construda inferior a 150 m2, assignada en metres quadrats. Previsi de la dotaci daparcaments adequada, dacord amb lavaluaci dels fluxos de persones i vehicles, a la intensitat de ls comercial. Integraci en lentorn de les construccions i compliment de leficcia energtica B per als nous edificis i C per a ja existents. Compatibilitat de ls comercial amb les mesures de protecci del patrimoni histric. Fins a laprovaci de la disposici reglamentria que determini el concepte de poblaci equivalent i els percentatges corresponents, sadopta de forma transitria, per al clcul de la densitat comercial per zones o barriades dels diferents nuclis urbans del municipi, la frmula segent: Pe : Pd + (Ph x 0,25) + Vs Pe: Poblaci equivalent. Pd: Poblaci de dret. Ph: Places hoteleres i apartaments turstics. Vs: Vivendes secundries. Poblaci de dret del terme municipal (PD): 14.017, prenent de referncia lany 2008 Places turstiques (PH): 20.905 Habitatges secundaris (Vs): 1.898, dacord amb lIBAE prenent de referncia lany 2001 Poblaci equivalent (P): 14.017 + (20.905 x 0,25) + 1.898: 21.141,25 Resultats actuals obtinguts dels anteriors dades:
a).-
Superfcie comercial edificada (m2): 61.994,69 Habitants equivalents: 21.141,25 Rtio (superfcie comercial/habitants equivalents): 2,93 Rtio mxim perms (equivalent al de Ma): 3,5 m2/habitant equivalent Rtio romanent: 0,57 Superfcie comercial mxima (rtio: 3,5): 73.994,37 m2 Superfcie comercial romanent (73.994,37 61.994,69): 11.999,68 m2 Densitat comercial mxima per sectors.
Habitages (n) 4672 TOTAL 4672 Habitants (n) 14017 14017 Places turstiques (n) 20905 20905 Segona residncia (n) 1898 1898 Poblaci equivalent 21141,25 21141,25 Rtio 3,5 -Superfcie mxima ds comercial (m2) 73994,37 73994,37
SECTORS
b).-
Densitat comercial romanent del municipi.

Locals declaratas (1) Unidades 327 Superficie (m2) 61994,69 61994,69 Superfcie mxima ds comercial (m2) 73994,37 73994,37 Superfcie romanent ds comercial (m2) (2) 11999,68 11999,68
SECTORS
TOTALS
327
(1).(2).-
Nombre de locals i superfcie declarada en 2008 No estan subjectes els establiments de superfcie construda o edificada inferior a 150 m2.
80
La superfcie ds comercial en sl urbanitzable ser la determinada en el corresponent pla parcial en funci de la poblaci prevista i de lestndard fixat en la Llei 8/2009, de 16 de desembre, de reforma de la Llei 11/2001, de 15 de juny. 12.INFORME I MEMRIA DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL El present planejament general es troba en el supsit de lapartat 3r, del grup 1, de lannex III (plans i programes subjectes a avaluaci ambiental estratgica) de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, davaluacions dimpacte ambiental i avaluacions ambientals estratgiques a les Illes Balears (BOIB n. 133, de 21.09.06), s a dir: La modificaci, la revisi i/o ladaptaci dels instruments de planificaci territorial i urbanstica a qu es refereix aquest grup, sense perjudici del que estableix larticle 17 daquesta Llei. En la seva conseqncia es tramitar dacord amb all que sha assenyalat en larticle 85 de lesmentada Llei, s a dir: 1. Informe de sostenibilitat ambiental. 2. Tramitaci davant lAdministraci competent i fase de consultes. 3. Memria ambiental que incorpori linforme de sostenibilitat, resultat de les consultes i presa de decisions. 4. Execuci i seguiment ambiental. A ms a ms, dacord amb els apartats 1.k, 1.l i 1.m de larticle 87 de lesmentada Llei, introduts pel Decret llei 3/2009, de 29 de maig, de mesures ambientals per impulsar les inversions i lactivitat econmica a les Illes Balears (BOIB n. 78, de 30.05.09): Un annex dincidncia paisatgstica que identifiqui el paisatge afectat pel pla en qesti, prevegi els efectes que produir el desenvolupament del pla i defineixi les mesures protectores, correctores o compensatries daquests efectes. Un mapa de riscs naturals de lmbit objecte dordenaci noms pels instruments dordenaci dactuacions durbanitzaci. Un estudi acstic en el seu mbit dordenaci que permeti avaluar-ne limpacte acstic i adoptar les mesures adequades per reduir-lo noms pels instruments de planejament urbanstic o territorial, llevat del cas que hi hagi plans acstics municipals. RESUM EXECUTIU DEL PLANEJAMENT Dacord amb larticle 11.3 del Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual saprova el text refs de la llei de sl, en els procediments daprovaci o dalteraci dinstruments dordenaci urbanstica, la documentaci exposada al pblic haur dincloure un resum executiu expressiu dels punts segents: a).b).Delimitaci dels mbits en qu lordenaci projectada altera la vigent, amb un pla de la seva situaci, i abast de lesmentada alteraci. Si escau, els mbits en qu se suspengui lordenaci o els procediments dexecuci o dintervenci urbanstica i la durada de lesmentada suspensi. La present revisi de les NN.SS. de planejament altera lordenaci vigent en els supsits segents: 1. Segons sexposa en la memria justificativa, es modifica i actualitza a la normativa sobrevinguda el contingut de les normes urbanstiques en el seu conjunt. Aix ha suposat la redacci dun text
81
13.-
normatiu nou. 2. Els plnols dordenaci del sl urb han estat objecte de digitalitzaci (el planejament vigent est grafiats sobre suport paper) i tamb sha redactat una documentaci refosa que incorpora totes les seves modificacions. A lltim les modificacions puntuals introdudes sn les que es detallen en la present memria. Daltra banda, dacord amb larticle 7 bis de la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears (BOIB n. 68, de 17.05.08), introdut pel Decret llei 5/2009, de 27 de novembre, de mesures relatives al servei regular de viatgers per carretera de les Illes Balears i de determinades disposicions en matria urbanstica (BOIB n. 174, de 28.11.09), amb laprovaci inicial queda susps pel termini de dos anys, prorrogable un any ms si sha repetit el trmit dinformaci pblica, latorgament de llicncies en lmbit dall que sha alterat i, amb laprovaci provisional, de forma automtica un altre any ms, fins a un total de quatre anys. Aix, sense perjudici que puguin concedir-se les llicncies basades en el rgim urbanstic vigent sempre que es respectin tamb les determinacions del nou planejament.
82
ANNEX ADAPTACI ALS PLANS DIRECTORS SECTORIALS 01.PLA DIRECTOR SECTORIAL DORDENACI DE LOFERTA TURSTICA El Pla director sectorial dordenaci de loferta turstica (POOT) de lIlla de Mallorca es va aprovar mitjanant el Decret 54/1995, de 6 dabril (BOCAIB de 30.05.95 i n. 79, de 22.06.95) amb carcter vinculant per als planejaments municipals dacord amb lordenaci general i especfica de les zones turstiques. 1.1 Objecte de ladaptaci al POOT del planejament municipal. Els parmetres relatius a les zones turstiques que han dsser objecte de ladaptaci del planejament Regulaci de les densitats. Regulaci dels usos. Tamany i caracterstiques de les zones turstiques. Dotacions dinfraestructura. Equipament i serveis.
municipal
Quant a les rees de reconversi preferents assenyalades en larticle 22 corresponen al municipi les relatives a la zona 28 (Cala dOr) que seran desenvolupades, dacord amb lapartat 2, amb posterioritat al planejament general mitjanant un PERI. 1.2.Estndars mnims de les zones turstiques.
ZONA 28.2 6 2,5 1 ZONA 29 6 2,5 1 ZONA 30 6 2,25 1
ESTNDARS DEL POOT (1) Zones verdes ds pblic (m2/hab) Zones esportives ds pblic (m2/hab) Zones dequipament complementari (m2/hab)
(1).-
Zones: 28.2 (Cala dOr), 29 (Portopetro) i 30 (Cala Llombards, Cala Santany, Cala Figuera i Cala Mondrag). Justificaci del compliment dels estndards del POOT.
ZONA 28.2 NN.SS Mnim 9,54 6 2,18 2,5 5,68 1 ZONA 29 NN.SS. Mnim 13,96 6 4,15 2,5 2,73 1 ZONA 30 NN.SS. Mnim 6,21 6 1,43 2,25 2,13 1
1.3.-
ESTNDARS DE LES NN.SS. I DEL POOT (1) Zones verdes ds pblic (m2/hab) Zones esportives ds pblic (m2/hab) Zones dequipament complementari (m2/hab) (2)
(1).(2).-
Zones: 28.2 (Cala dOr), 29 (Portopetro) i 30 (Cala Llombards, Cala Santany, Cala Figuera i Cala Mondrag). Culturals-recreatrius, assistencials, sanitaris, comercials, etc. Hi ha un estndard de zones verdes pbliques i dequipament complementari superior al previst pel POOT encara que una insuficincia dequipaments esportius a la zona 28.2 i 30. No obstant aix, es compleix la mitjana daquest estndard ja que el mnim entre les tres zones turstiques seria de 2,41 m2/hab i la mitjana existent s de 2,58 m2/hab.
1.4.-
Mesures correctores de locupaci de platges. Mesures correctores o installacions alternatives per a corregir, si sescau, un ndex excessiu docupaci de platges:
Superfcie mnima docupaci de platja: 7,50 m2/usuari.

83
Situaci de la zona turstica 28.2 (Cala dOr): 0,84 m2/usuari. Situaci de la zona turstica 29 (Portopetro): 1,03 m2/usuari. Situaci de la zona turstica 30 (Cala Llombards, Cala Santany, Cala Figuera i Cala Mondrag): 4,96 m2/usuari. Hi ha una insuficincia de superfcie de platja al municipi per a la terica poblaci residencial i turstica en el cas de simultanetat daquesta ja que lestndard previst pel POOT s de 7,50 m2/usuari i el resultant s de: 97.895 m2 de platja per a una poblaci en zona turstica de 41.212 habitants i places turstiques, s a dir: 2,37 m2/usuari, per la qual cosa el factor de simultanetat docupaci de platja ha de ser de 3,16. No obstant aix, aquesta deficincia queda al municipi palliada per la longitud de costa accessible al mar (uns 20 km), encara que sense platja, i per altres ofertes turstiques com el parc de Cala Mondrag.
1.5.a).b).-
Zona de reserva i dotacional. Sn terrenys que han de definir el planejament general i en els quals tan sols podr qualificar-se com a: Equipaments: Amb la finalitat de corregir els dficits dotacionals de la zona i aportar sl per a la implantaci delements dembelliment i enllaament de la trama urbana. Zona ds turstic: Amb la finalitat daportar sl per a les operacions dintercanvi daprofitament. Preferentment es situaran a sl ja classificat com a urb o urbanitzable i, en cas dimpossibilitat material degudament justificada, reclassificant el sl contigu al mateix. Zones limtrofes de protecci costera i rea de protecci posterior. Zones limtrofes de protecci costera (ZLPC). Sn terrenys no susceptibles dsser urbanitzats, situats entre els lmits laterals de cada zona turstica. Comprenen una franja a partir de la lnia de costa i parallela a la mateixa duna amplada mnima de 1.000 metres (exceptuant a certes rees de la illa de Formentera). Aquests terrenys han de mantenir la seva condici de sl no urbanitzable i sn sotmesos, a ms a ms de a les limitacions del planejament, a la Llei despais naturals 1/1991 de 30 de gener i a les mateixes limitacions definides per a les rees de protecci posterior. Dacord amb les condicions particulars de la subzona turstica 28.2, ats que la totalitat de la subzona est inclosa dintre del continu urb entre Portopetro i Cala Ferrerra, a la zona limtrofa de protecci costera le ser daplicaci larticle 14.4 de les normes generals del POOT. Dacord amb les condicions particulars de les zones turstiques: 29 i 30, els segents terrenys inclosos en les zones protegides per la LEN, tindran la qualificaci de zona limtrofa de protecci costanera: ANEI 22 (Cala Mondrag) i ANEI 23 (Cap de ses Salines). Tamb tindran aquesta qualificaci els terrenys classificats pel planejament vigent com sl no urbanitzable, limtrofs amb el tram de costa, entre el lmit oest de lANEI 23 i el lmit sud de lANEI 22.
1.6.a).-
b).-
rea de protecci posterior (APP). Sn terrenys no urbanitzables, situats en els lmits de cada zona turstica, no colindants amb les zones limtrofes de protecci costera, en els quals sols podran autoritzar-se els usos que no puguin afectar negativament a lactivitat turstica de la zona. Amb carcter general la seva amplada no podr sser inferior a 500 metres, exceptuant si es produeix solape amb lrea de protecci corresponent a una altra zona o amb un nucli urb no incls a zona turstica.
1.7.-
Condicions mnimes per als nous establiments turstics.

84
a).-
Superfcie mnima de solar per plaa turstica. La rtio turstic queda fixat pel POOT amb carcter general en 60 m2 de solar per plaa turstica (article 18.1.a) i tamb amb carcter particular per a les zones turstiques: 28.2 (Cala dOr), 29 (Portopetro) i 30 (Cala Llombards, Cala Santany, Cala Figuera i Cala Mondrag).
b).-
Categoria mnima per als nous establiments turstics. Hotels (zones: 28.2, 29 i 30): 4 estrelles. Apartaments turstics (zones: 28.2, 29 i 30): 3 claus. Ciutats de vacances (zones: 28.2, 29 i 30): 3 estrelles. No obstant aix, de conformitat amb el que estableix la Llei 2/1999, de 24 de mar, general turstica, no s possible la nova obertura daquest tipus destabliments turstics i els existents hauran de reconvertir-se en una altra de les modalitats turstiques dentre les establertes en larticle 15 (disposici transitria tercera). Parcella mnima (m2): 12.000 (zones: 28.2, 29 i 30). Edificabilitat mnima (m2/m2): 0,80 (zones: 28.2, 29 i 30). Volum mxim per edifici (m3): 30.000 (zones: 28.2 i 30) i 25.000 (zona 29). Altura mxima: B+3P (zones: 28.2, 29 i 30). Parcella esportiva mnima (m2/plaa): 5 (zones: 28.2, 29 i 30). Aparcaments mnims (article 18.1.d): 3 m2 per plaa turstica, incloent la part proporcional daccessos i carrils de circulaci, tamb per a la zones: 28.2, 29 i 30. Piscina i solrium (excepte els ubicats en nucli antic, en edificis emparats per la Llei de patrimoni histric artstic, catalogats o en zones aptes per a hotels de ciutat segons els instruments de planejament): Superfcie mnima de mirall daigua (zones: 28.2, 29 i 30): 1 m2/plaa (mnim: 50 m2). Volum mnim: 1,2 m3 daigua per m2 projectat de mirall daigua. Superfcie mnima de la terrassa solrium (zones: 28.2, 29 i 30): 3 m2/plaa. Zones verdes privades: Resta de la parcella. Configuraci de ledifici. La longitud de la faana ser tal que la planta de cada edifici sha de poder inscriure en un cercle de seixanta (60) metres de dimetre com a mxim, podent-se permetre connexions puntuals entre edificis en planta baixa amb tancaments transparents.
c).d).e).e).f).g).h).-
i).j).-
1.8.-
Llei general turstica. Dacord amb larticle 51 de la Llei 2/1999, de 24 de maig, general turstica de les Illes Balears (BOIB n. 41, de 01.04.99), modificada per la Llei 9/2002, de 12.12.02 (BOIB n. 153, de 21.12.02), en el supsit de derrocament de limmoble i quan la parcella passi gratutament a formar part de lespai lliure pblic o resulti inedificable per la seva qualificaci urbanstica, la propietat podr optar:
a).b).-
Per beneficiar-se de la reducci de la ratio tutstica prevista en el sistema de reconversi. Per lincrement en un 50 % del valor del coeficient Ki de loperaci aritmtica segent: N: Sumatori (KiX)
85
N: Nombre de plaes que shan dautoritzar X: Nombre de plaes que es donen de baixa definitiva Valors de Ki: 2 (per a les 100 primeres plaes donades de baixa definitiva), 1,75 (per a les compreses entre la 101 i la 200), 1,50 (per a les compreses entre la 201 i la 300) i 1 (per a les que excedeixin de 301). 1.9.Pla territorial insular de Mallorca. Segons lestablert en el Pla territorial insular de Mallorca, per a latorgament de la llicncia urbanstica dels projectes de construcci de nova planta dedificacions destinades a allotjament turstic, canvis ds per a lesmentada finalitat i ampliacions dels existents que suposin augment del nombre de places, shaur daportar lautoritzaci turstica prvia subjecta al rgim segent: a).Lestabliment dallotjament turstic del que provinguin les places donades de baixa definitiva haur de demolir-se totalment i la parcella passar a formar part del sistema despais lliures pblics o dequipaments pblics. Amb aquest fi, lefectivitat de la concessi de la llicncia municipal dobres quedar condicionada a lexecuci de la demolici de lestabliment donat de baixa definitiva i que, dins el termini mxim de 2 mesos, el seu titular procedeixi a formalitzar en document pblic la cessi de lesmentada parcella resultant a favor de lAjuntament en el terme de la qual subiqui la mateixa, lliure de crregues, gravmens, arrendaments i ocupants i al corrent de pagament dimpostos, contribucions i arbitris. No ser exigible la demolici de lestabliment donat de baixa definitiva: Quan sigui una edificaci integrant del patrimoni histric en qualsevol de les seves categories o quan es tracti dun edifici incls en el catleg municipal referit en la norma 47 del PTI. Quan per raons dinters pblic, manifestat mitjanant acord plenari, interessi a lAjuntament que no sigui demolit. En tot cas passar al domini pblic municipal, del lloc on caigui, per ser destinat a s pblic dotacional. Igual que en el cas anterior, lefectivitat de la llicncia municipal dobres queda condicionada que, en el termini mxim de 2 mesos, el seu titular procedeixi a formalitzar en document pblic la cessi a lAjuntament de limmoble donat de baixa definitiva en les condicions expressades en el pargraf anterior. Quan sigui un establiment ubicat en un edifici que, a ms del turstic donat de baixa definitiva, estigui destinat legalment a altres usos que hauran docupar almenys el 50 % de la seva superfcie edificada i formi tot ell noms una unitat predial fsicament i arquitectnicament dependent. No es considerar que hi ha unitat predial i arquitectnica quan ledifici presenti cossos distints amb una funcionalitat estructural que permeti, sense minva de la funcionalitat de la resta de ledificaci, la demolici parcial autnoma de la part ocupada per lestabliment turstic donat de baixa definitiva, que, en aquest cas, aquest haur de seguir el rgim establert en els apartats 1er i 2n anteriors. Si les places turstiques provenen de lorganisme gestor determinat a larticle 54 de la Llei 2/1999, de 24 de mar, general turstica de les Illes Balears, atesa la seva desvinculaci en el moment de la baixa definitiva, no ser exigible la demolici i/o pas al domini pblic de ledifici on es donen de baixa definitiva les places turstiques. En cas de la seva reconstrucci, reforma o canvi ds shaur dadaptar a les determinacions del planejament vigent per als edificis de nova planta. No seran exigibles els requisits establerts a lapartat anterior i es permetr el canvi ds de lestabliment dallotjament turstic donat de baixa a s residencial en les operacions dintercanvi incloses dins lmbit dun PERI, delimitat pel planejament adaptat al POOT i al PTI, sempre desprs de lexecuci daquell. Les places donades de baixa shan dutilitzar dins el mateix mbit dactuaci, que pot ser discontinu i que contengui lrea territorial subjecta a la reconversi i altres sls de futur desenvolupament urb. PLA DIRECTOR SECTORIAL DE CARRETERES El PDS de carreteres de les Illes Balears saprova definitivament mitjanant el Decret 87/1998, de 16
86
b).-
02.-
doctubre (BOCAIB n. 135, de 22.10.98) i la seva revisi per a Mallorca mitjanant lAcord del Ple del Consell Insular de Mallorca de 3 de desembre de 2009 (BOIB n. 183, de 17.12.09), amb lobjecte de regular el planejament, protecci, execuci i gesti del sistema general de carreteres de les Illes Balears. 2.1.a).b).c).d).Vinculaci del planejament urbanstic municipal. Shan de recollir les franges de terreny incloses en els plnols de zones de reserva vial. Per a les carreteres no incloses a lanterior document, les reserves es referiran als elements segents, amb lample de franja de terreny que shi indiquen: Noves carreteres de 2 carrils: 75 metres. Noves vies de 4 o ms carrils: 150 metres. Duplicacions de calada: 100 metres. Acondicionaments: 50 metres. Noves variants de 2 carrils: 75 metres. Duplicacions de calada a variants existents: 100 metres. Noves variants de 4 carrils: 150 metres. A la resta de xarxes viries, la franja de reserva es podr reduir a 25 metres. Les franges de reserva vial es podran ampliar en els enllaos i interseccions de forma convenient per a atendre les necessitats de traat. Zones de protecci de carreteres. Seran les definides a les presents Normes Subsidiries com a zones de protecci territorial (APT) en compliment de larticle 19 de les DOT i del Pla territorial de Mallorca. Consisteixen en la franja compresa entre dues lnies longitudinals paralleles als caires daplanament de les carreteres, exceptuant quan es tracti de travesseres, dacord amb el que disposa la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de les Illes Balears, i a una distncia daquestes de: 3.3.25 metres per a les carreteres de quatre o ms carrils. 18 metres per a les carreteres de dos carrils de les xarxes primries o secundries. 8 metres per a les carreteres de dos carrils de les xarxes local o rural. Desenvolupament del pla de carreteres. Carreteres pendents de desenvolupament que afecten el municipi de Santany (any 2014): Variant de Calonge a sHorta, variant Calonge Sud i variant dEs Llombards. Quant al Pla territorial de Mallorca, en la norma 52 (propostes relatives a carreteres), tampoc es recull cap modificaci de la xarxa viria existent. 03.PLA DIRECTOR SECTORIAL DE PEDRERES La revisi del Pla director sectorial (PDS) de pedreres de les Illes Balears, Decret 61/1999, de 28 de maig (BOCAIB n. 73, de 05.06.99), estableix que el seu objectiu s regular el planejament, la gesti i la restauraci de les pedreres de forma que ocasionin el menor impacte medi-ambiental possible. 3.1.a).Catleg de pedreres actives. Incorporades al PDS de pedreres. Les pedreres que figuren a lannex I i II: Pedreres incorporades al PDS de pedreres i que es troben
87
2.2.-
actives sn: Sa Pedrera: Nm. dordre: 82, nm. dautor: 500, alta: 12.07.93, fora dAEP. Pedrera de mars. Concessi: 2.242 (BOIB n. 71, de 13.06.02). Mol des Pont: Autoritzaci nm. 511. Pedrera de mars (BOIB n. 86, de 19.06.03). Dacord amb larticle 48 de la Llei 13/2005, de 27 de desembre de mesures tributries i administratives (BOIB n. 196, de 31.12.05) es declara linters general als efectes urbanstics de les pedreres que l1 de gener de 2.006 figuren incloses en lannex II del Decret 61/1999, de 28 de maig, de revisi del PDS de pedreres. b).En tramitaci del PDS de pedreres. Les pedreres que figuren a lannex III: Pedreres en tramitaci del PDS de pedreres i que es troben actives sn: c).Pisa dos: Nm. dordre: 81, nm. dautor: 493, alta: 30.04.92, fora dAEP. La Cruz (en el PDS figura en lannex IV): Nm. dordre: 57, nm. dautor: 63, alta: 07.01.66, dins AEP. No han tramitat ladaptaci al PDS de pedreres. Les pedreres que figuren en lannex IV: Pedreres que no han tramitat el PDS de pedreres i que es troben actives sn: Les que consten en el PDS ja han iniciat la tramitaci dadaptaci al PDS. 3.2.a).b).3.3.Catleg de pedreres inactives. Les pedreres inactives, explotacions de baixa amb numeraci antiga, es recullen en lannex V del PDS de pedreres: Las Cuevas I (nm. dordre: 974, nm. dautor: 619). Baixa des de lany 1959. Pedrera de grava. Son Coves (nm. dordre: 975, nm. dautor: 327). Baixa des de lany 1955. Pedrera darenosa. Son Morl (nm. dordre: 976, nm. dautor: 326). Baixa des de lany 1955. Pedrera darenosa. Son Punta (nm. dordre: 977, nm. dautor: 662). Baixa des de lany 1960. Pedrera de grava. Les pedreres inactives, explotacions de baixa amb numeraci actual, es recullen a lannex V del PDS de pedreres: Caldentey (nm. dordre: 172, nm. dautor: 177). Baixa des de lany 1976. Pedrera de molasas. Mari-Juana (nm. dordre: 173, nm. dautor: 235). Baixa des de lany 1976. Pedrera darenisca. Catleg de pedreres dinters etnolgic. Les pedreres dinters etnolgic que es recullen a lannex VII del PDS de pedreres sn les segents: 04.4.1.Es Vetlar de Son Dans (nm. dordre: 14, nm. dautor: -). Classificaci: Prehistriques. Na Timonera (nm. dordre: 15, nm. dautor: -). Classificaci: Prehistriques. Sa Vallet (nm. dordre: 16, nm. dautor: -). Classificaci: Prehistriques. Cap des Moro (nm. dordre: 29, nm. dautor: -). Classificaci: No prehistriques. SEstret des Temps (nm. dordre: 30, nm. dautor: -). Classificaci: No prehistriques. PLANS DIRECTORS SECTORIALS PER A LA GESTI DELS RESIDUS Pla director sectorial per a la gesti dels residus urbans.
88
Mitjanant acord de 6 de febrer de 2006 es va aprovar definitivament la revisi del PDS per a la gesti dels residus urbans de Mallorca (BOIB n. 35, de 09.03.06), aprovat mitjanant el Decret 21/2000, de 18 de febrer (BOCAIB n. 25, de 26.02.00), i el seu objectiu s lestabliment dun marc de compliment obligatori per a ladequada gesti dels residus urbans que inclou els aspectes segents: a).b).Residus urbans o assimilables a urbans exclosos els regulats en el PDS per a la gesti dels residus de construcci demolici, voluminosos i pneumtics fora ds. Residus urbans produts com a conseqncia de les activitats i les situacions segents: Domiciliries, comercials, industrials i de serveis, sanitries a clniques, hospitals i ambulatoris, neteja viria, jardins, zones verdes i recreatives. Residus assimilables a residus urbans procedents del tractament dels residus de construcci demolici, voluminosos i pneumtics fora ds. Residus denvasos. Residus de podes. Fangs o fangs de les estacions depuradores daiges residuals urbanes. Residus procedents de la incineraci amb recuperaci denergia dels residus urbans: Escries i residus de depuraci de gasos. Residus sanitaris grup II. Deixalles dorigen animal. Altres residus autoritzats. rees daportaci. Sn llocs o zones ds pblic posades a disposici del ciutad destinades a facilitar la recollida selectiva de residus urbans no perillosos, separant-los en origen segons les diferents fraccions. Aquestes rees disposaran, com a mnim, dun contenidor per a la recollida selectiva de les fraccions de paper i cart (blau), envasos de vidre (verd) i envasos lleugers (groc), amb una densitat mnima d1 per cada 300 habitants, integrats estticament en lentorn y accessibles per persones amb mobilitat reduda. c).Estacions de transferncia: ET-1 Ponent (Calvi), ET-2 Nord (Alcdia), ET-3 Centre (Binissalem), ET-4 Sud (Campos) i ET-5 Llevant (Manacor). Els residus urbans recollits per lAjuntament es destinaran a lestaci de transferncia: ET-4 Sud (Mancomunitat Sud de Mallorca: Campos, Felanitx, Santany i Ses Salines). d).Zones de tractament i plantes de compostatge de fangs dEDAR: Zona 1 (Palma), zona 2 (Santa Margalida), zona 3 (Calvi), zona 4 (Sa Pobla), zona 5 (Ariany) i zona 6 (Felanitx). Pla director sectorial per a la gesti dels residus de construcci i demolici. Dacord amb la disposici transitria cinquena del PDS per a la gesti dels residus de construcci, demolici, voluminosos i pneumtics fora ds a la Illa de Mallorca (BOIB n.59, de 16.05.02), els residus de construcci i demolici sajustaran al rgim segent: a).Els sollicitants de llicncies dobres de construcci i/o demolici, amb la corresponent sollicitud o retirada de la llicncia municipal dobres, segons sigui obra menor o major, respectivament, adjuntaran un contracte amb un gestor autoritzat per al tractament dels residus generats. Els possedors i/o productors realitzaran la separaci en origen de la forma segent: Sestableix lobligaci de disposar de dos contenidors on es depositaran les fraccions segents: Residus nica i exclusivament inerts (cermiques, restes de formig, terres i semblants) i resta de
89
4.2.-
b).-
c).d).-
residus: Envasos de qualsevol tipus, restes metllics, restes de fusta, plstics i semblants, residus perillosos i altres. Aquests contenidors disposaran de tancament per a evitar abocaments incontrolats. Queden exempts daquesta mesura de separaci en origen aquelles obres menors a les quals es generi un volum inferior a 15 m3 de residus. Els possedors i/o productors dels residus sern responsables del seu transport fins les plantes de selecci autoritzades, assumint el cost de la seva recollida, selecci i eliminaci. Els titulars de les plantes de selecci hauran de seguir el procediment de consulta, aprovaci i autoritzaci amb els termes que es determinaran mitjanant Ordre de la Conselleria de Medi Ambient. Aquestes installacions de selecci es podran ubicar a les zones previstes en el PDS i hauran de complir els requisits mnims que figuren en el seu annex. Els destins de les fraccions dels residus separades sern els que es relacionen a continuaci: Les fraccions valoritzables de forma material es destinaran als recicladors. La fracci dels residus composta nica i exclusivament per les restes inerts de construcci i demolici saprofitaran per a la restauraci de pedreres, dacord amb el que preveu el Decret 61/1999, de 28 de maig. La fracci dels residus assimilables als urbans i no valoritzables de forma material es transportar fins les installacions del CIM. Els residus perillosos es destinaran a un gestor autoritzat. Els titulars de les plantes de selecci podran adaptar aquestes installacions per al tractament de residus voluminosos. Centres de transferncia i pretractament, plantes de tractament i dipsits de rebuig. La ubicaci dels centres de transferncia i pretractament, plantes de tractament i dipsits de rebuig previstos en el annex VI del PDS per al municipi de Santany sn els segents:
e).f).g).-
05.-
CTP Sud 1 CTP Est 2. PLA DIRECTOR SECTORIAL ENERGTIC La revisi del PDS energtic de les Illes Balears saprova mitjanant el Decret 96/2005, de 23 de setembre (BOIB n. 143, de 27.09.05 i correcci derrors en el BOIB n. 170, de 12.11.05). T com a objecte establir les condicions dndole territorial i ambiental que permetin assegurar labastament energtic en les condicions ambientals i econmiques ms avantatjoses possibles, tenint en compte consideracions relacionades amb la millora de leficincia energtica, la potenciaci de recursos energtics autctons, de les energies renovables i de lestalvi energtic, la diversificaci de les fonts dabastament, la compatibilitzaci del desenvolupament econmic i social amb la preservaci del medi ambient i la planificaci de les installacions de producci i de recepci denergia, de les interconnexions energtiques amb les xarxes peninsulars, de les interconnexions interinsulars i de les xarxes insulars de transport denergia.
5.1.-
Potenciaci de leficincia energtica i energies renovables. Estableix la necessitat articulaci de programes i estratgies destalvi i eficincia energtica mitjanant els segents plans:
Pla dimpuls denergies renovables (PIER). Pla deficincia energtica (PEE).

90
Determina la necessitat foment per les administracions pbliques de mesures de limitaci de la demanda energtica mitjanant laplicaci de: 5.2.5.3.El codi tcnic de ledificaci (CTE). El Reglament dinstallacions trmiques dels edificis (RITE). La certificaci energtica dedificis. Diversificaci de les fonts dabastament. El PDS estableix el gas natural com a combustible necessari assenyalant que el seu abastament ha de dur-se a terme mitjanant un gasoducte, en part submar i en part terrestre, que connectar la xarxa peninsular amb la de les illes dEivissa i de Mallorca i, en un futur, amb la de Menorca. Considera necessria la interconnexi elctrica entre les illes i la pennsula, la interconnexi elctrica entre Mallorca i Eivissa, una nova interconnexi entre Eivissa i Formentera i, en un futur, el refor o substituci de lactual interconnexi amb lilla de Menorca. Descarta la generaci delectricitat mitjanant energia nuclear i, excepte per raons excepcionals, la derivada de ls de lignits autctons. Limita ls de les derivades del carb dimportaci a les installacions existents. Magatzematge i transport de combustibles derivats del petroli. Considera suficients les installacions a lilla de Mallorca. Considera insuficients les de lilla de Menorca proposant com a punt de descrrega lestaci naval i en un futur la de la Mola. Aix com lampliaci de les installacions de laeroport i la construcci dun poliducte fins a elles. Considera que ha de modificar-se el punt de recepci a lilla dEivissa al dic de Botafoc i transportarse mitjanant poliducte a les installacions demmagatzemament actuals. Limitacions territorials per a la generaci elctrica. Sestableix lemplaament de Cas Tresorer com a mbit per a implantaci de noves plantes. Se suprimeixen les centrals de Son Molines i Sant Joan de Du. Es preveu la renovaci les plantes Es Murterar, Sn Reus, Ma, Eivissa i Formentera, sense incrementar els mbits actualment ocupats. Estableix prescripcions per a la generaci elica, laprofitament energtic dels residus i la cogeneraci. Limitacions territorials per al transport denergia elctrica i combustible. Es determina la contemplaci de les xarxes i centres en la definici de lordenaci territorial. Sassenyalen els criteris per a les actuacions a les xarxes de transport denergia elctrica, definint les contemplades en el seu programa. Es determina la necessitat o no de soterrament de lnies en funci del seu nivell de tensi. Es determina el traat de gasoductes i poliductes. Resum de les actuacions contemplades pel PDS. Annex A: Actuacions per a labastament energtic. Annex B: Supressi demplaaments de generaci elctrica. Annex C: Zones declarades de producci denergia elctrica en rgim ordinari i dabastament de combustibles derivats del petroli. Annex D: Actuacions en transport denergia elctrica. Annex E: Actuacions en transport de gas natural. Afeccions al terme municipal.
91
5.4.-
5.5.5.6.5.7.-
a).b).c).-
Les derivades de laplicaci de les disposicions del PDS relatives als programes destalvi i eficincia energtica i a les mesures de limitaci de la demanda energtica. Les derivades dels criteris que el PDS defineix quant a les limitacions territorials de les xarxes de transport i distribuci delctrica. En els annexos del PDS es contemplen les segents actuacions en infraestructures ubicades o previstes en el terme municipal, que suposen una afecci de carcter especfic: Annex D (Actuacions en transport denergia elctrica): Nova subestaci de 132-66/15 KV situada en Cala dOr. Alimentaci mitjanant doble circuit aeri amb entrada/sortida sobre lnia de 66 KV entre S/E Santany i S/E Porto Colom. En actuacions dampliaci de les subestacions existents: Santany (14.845 m2 de superfcie). Annex E (Actuacions en transport de gas natural. Xarxa insular de gasoductes): Sense afecci. El planejament general, segons el que assenyala anteriorment, incorpora en la documentaci grfica les determinacions del PDS energtic i en les normes urbanstiques: La necessitat informe previ per a les actuacions en zona de servitud de lnies de AT, el compliment del RITE, les condicions del subministrament elctric segons el PDS, el foment de les installacions destinades al millor aprofitament de les energies renovables i les determinacions contingudes en el Codi tcnic de ledificaci.
06.-
PLA DIRECTOR SECTORIAL DE TELECOMUNICACIONS El Pla director sectorial de telecomunicacions de les Illes Balears, definitivament aprovat mitjanant el Decret 22/2006, de 10 mar, t per objecte lordenaci de les infraestructures i equipaments de telecomunicacions en lmbit territorial de la Comunitat Autnoma i la promoci de ls de les tecnologies de la informaci i de les comunicacions, amb tal finalitat:
a).-
Defineix en el seu text articulat el rgim urbanstic de les infraestructures de telecomunicacions, la regulaci dels sistemes telemtics de les Administracions pbliques i les normes per al foment de les tecnologies de la informaci i de les comunicacions. Al seu apndix inclou lanlisi de la situaci de les infraestructures i serveis de telecomunicacions i diagnstic sobre necessitats en la matria. Xarxes pbliques de comunicacions. La seva implantaci es regir per all que sha disposat a la Llei 32/2003, de 3 de novembre, general de telecomunicacions, per la normativa urbanstica i per les normes tributries, mediambientals o de salut pblica que resultin daplicaci. Per al seu establiment, els operadors tindran dret a locupaci del domini pblic i tamb de la propietat privada quan resulti estrictament necessari. Locupaci es regir per la normativa especfica sobre gesti i protecci dels bns demanials i la legislaci autonmica i resta de normativa especfica en matria de medi ambient, salut pblica, ordenaci urbana i territorial i tributaci per ocupaci del domini pblic. Planificaci de les infraestructures. Mesures per al foment i coordinaci del desplegament de les infraestructures de telecomunicacions de manera que es minimitzi el seu impacte sobre el medi urb i els espais naturals. El rgim jurdic del desplegament de les xarxes pbliques de comunicacions electrniques, incloent
92
b).-
6.1.a).-
b).c).-
6.2.a).b).-
ls compartit de les infraestructures. c).d).El rgim urbanstic general de les infraestructures de telecomunicacions. Els rgims urbanstics especials aplicables a les infraestructures de telecomunicacions al sl rstic, en rees despecial protecci i en rees historicoambientals. Vinculaci, determinacions i competncies del planejament urbanstic. Vinculaci. Les determinacions del PDS sn vinculants per als instruments de planejament urbanstic municipal en tots aquells aspectes en qu siguin predominants els interessos pblics de carcter supramunicipal i es desenvoluparan mitjanant: Plans especials dinstallaci de xarxes i serveis de telecomunicacions de carcter suprainsular. Plans especials de carcter insular o municipal que podran tenir com a objectius, entre altres, el soterrament destesos aeris; leliminaci dinstallacions obsoletes, insegures o inactives; la simplificaci del traat; la modificaci de les caracterstiques de les infraestructures o la seva ampliaci per permetre el desplegament de les telecomunicacions de banda ampla. Les modalitats dimplantaci en sl rstic que el PDS preveu. Determinacions. Els instruments de planejament hauran de contenir previsions per a la realitzaci, com a part del procs urbanitzador, de les canalitzacions i galeries necessries per a xarxes de telecomunicacions que sintegraran en el domini pblic municipal. En el procediment delaboraci dels instruments de planejament, els Ajuntaments hauran defectuar consulta a la Conselleria competent en matria de telecomunicacions, sense perjudici del compliment dall que sha assenyalat en larticle 26.2 de la Llei 32/2003, i convocar, mitjanant anunci pblic, als operadors, perqu informin sobre les seves necessitats en matria dinfraestructures de telecomunicacions dins el terme municipal. Sempre que sigui possible, les canalitzacions o galeries de domini pblic es planificaran de manera que puguin utilitzar-se tamb per als restants serveis urbanstics que hagin de proveir-se, aix com per al soterrament destesos aeris preexistents. Els Ajuntaments elaboraran i mantindran al dia un inventari de les infraestructures de telecomunicacions susceptibles ds compartit en el terme municipal. Competncies. Prvia consulta amb la Conselleria competent en matria de telecomunicacions, els instruments de planejament podran establir criteris urbanstics que permetin determinar zones i edificacions saturades, en les que no puguin autoritzar-se noves infraestructures. Les limitacions que dels esmentats criteris es derivin hauran de ser proporcionades a linters pblic la salvaguarda de les quals es pretengui, no podran implicar restriccions absolutes, hauran dajustarse a lestrictament necessari i podran aixecar-se si els operadors interessats es comprometen a reduir les condicions de saturaci a la zona o edifici de qu es tracti. 6.4.a).b).Emplaaments preferents per a la ubicaci delements de les xarxes. Les infraestructures preexistents de telecomunicacions, sempre que no es trobin fora dordenaci, mitjanant laplicaci del rgim dutilitzaci compartida. Les installacions publicitries, sempre que no es disminueix el seu grau dintegraci al paisatge urb.
93
6.3.a).-
b).-
c).-
c).6.5.a).-
Les construccions industrials o comercials que facilitin el seu camuflatge o emmascarament. Llicncies dinstallaci, dobres, dobertura i funcionament. Lestabliment i posada en funcionament de xarxes de comunicacions electrniques requerir la prvia obtenci de les corresponents llicncies dinstallaci, dobres, i dobertura i funcionament que, quan es tracti de xarxes radioelctriques, hauran danar precedides de laprovaci del corresponent Projecte dImplantaci per la Conselleria competent en matria de telecomunicacions. El Projecte dimplantaci haur de contenir la determinaci de la ubicaci de cadascun dels elements o estacions de la xarxa, justificaci que la tecnologia que sutilitza s la millor disponible per minimitzar els impactes radioelctrics, visuals i ambientals, i un anlisi sobre ls compartit dinfraestructures. El Projecte saprovar o denegar exclusivament dacord amb criteris urbanstics i dordenaci territorial. Laprovaci podr ser parcial o condicionar-se a ls compartit per loperador dinfraestructures ja existent o a la construcci dinfraestructures noves que permetin el dit s compartit. Les llicncies dobres podran establir condicions en relaci amb: Les possibilitats dutilitzaci compartida. La minimitzaci de limpacte visual de les installacions, sense que en cap cas pugui autoritzar-se antenes en balcons o finestres o que no sintegrin visualment en el pla de la faana, ni antenes parabliques a les faanes dels edificis. El respecte del que disposa larticle 31 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, a les installacions que afectin bns integrants del patrimoni histric de les Illes Balears. Installaci de xarxes en sl rstic i en rees histric-ambientals.
b).-
c).-
d).-
6.6.-
6.6.1.- Installaci de xarxes en sl rstic. Les activitats vinculades amb les infraestructures de telecomunicacions es consideraran activitats relacionades amb les infraestructures pbliques en el sentit de larticle 24.1 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sl rstic de les Illes Balears, encara quan no siguin promogudes per una Administraci pblica. Perqu siguin s adms hauran destar previstes en els instruments de planejament general o en els instruments dordenaci territorial, incloent el PDS i els que saprovin en el seu desenvolupament. En els altres casos, haur de ser objecte de declaraci dinters general amb un informe previ de la Conselleria competent en matria de telecomunicacions sobre el seu carcter dinstallaci insular o suprainsular. Les estacions radioelctriques de telefonia mbil no es podran ubicar en sl rstic i en sl rstic protegit a menys de 500 metres i 1.000 metres, respectivament, de la distncia longitudinal duna altra estaci radioelctrica de telefonia mbil ubicada en sl rstic, excepte en el cas que lestaci de qu es tracti es trobi en rgim ds compartit o existeixin raons dimpossibilitat tcnica. En qualsevol cas, els estesos hauran de ser subterranis. Pel que afecta les installacions en rees despecial protecci, el PDS estableix el segent: a).b).La installaci destesos aeris en ANEI i ARIP noms sautoritzar si la Conselleria competent en matria de telecomunicacions acredita la seva necessitat. En ANEI i ARIP les infraestructures de telecomunicacions:
94
c).-
No es podran situar sobre penya-segats, roques o prominncies del terreny i el seu emplaament haur de triar-se de manera que es minimitzi limpacte de la installaci i del seu accs. En la mesura que sigui possible, es realitzaran dacord amb la tipologia de edificaci i els materials caracterstics del medi rural de la zona on subiquin. No podran tenir ms de dues plantes ni sobrepassar laltura mxima de 7 metres. En les AAPI, excepte autoritzaci de la Comissi Insular dUrbanisme, noms sautoritzaran estesos subterranis.
6.6.2.- Installaci de xarxes en rees histric-ambientals. a).Hauran dajustar-se a all que sha assenyalat en la Llei 6/1993, de 28 de setembre, sobre adequaci de les xarxes dinstallacions a les condicions historicoambientals dels nuclis de poblaci i en els plans que saprovin en el seu desenvolupament. La declaraci duna zona com a rea historicoambiental determinar el carcter transitori de totes les infraestructures de telecomunicacions compreses en lrea fins que no sexecutin els corresponents plans especials de reforma de les xarxes. Afeccions al terme municipal i incorporaci al planejament. Afeccions al terme municipal. Desenvolupament dels Plans especials dinstallacions de xarxes i serveis. Lajust de les xarxes i installacions vinculades a les xarxes pbliques de comunicacions als condicionants que el PDS assenyala. Lobligatria execuci de les canalitzacions i galeries necessries per a les xarxes de telecomunicacions. La incorporaci del rgim dimplantaci de xarxes i installacions en sl rstic que el PDS preveu. La regulaci de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per referncia a all que shan determinat en el Reial Decret Llei 1/1998, de 27 de febrer, sobre infraestructures comunes als edificis per a laccs als serveis de telecomunicaci. Incorporaci a les normes urbanstiques. Sinclou la referncia a lajust al PDS de les determinacions dels Plans especials per a la installaci de xarxes i serveis de telecomunicacions. Sinclou la regulaci de ls de les xarxes i serveis de telecomunicacions dacord amb les determinacions que, respecte daquest, el PDS estableix. Sinclouen les determinacions relatives a lobligaci de realitzaci de les canalitzacions subterrnies per a xarxes a les obres durbanitzaci, ajustades a les condicions que el PDS defineix. Es regulen les actuacions en sl rstic relacionades amb ls de les infraestructures de telecomunicacions en referncia al que el PDS determina. Es regulen les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis en referncia a all que sha determinat en el Reial Decret Llei 1/1998, de 27 de febrer i en el PDS. PLA DIRECTOR SECTORIAL DE TRANSPORT El Pla director sectorial de transport de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears, aprovat mitjanant el Decret 41/2006, de 28 dabril, es planteja com a objectiu bsic lordenaci coordinada de les diferents infraestructures del transport a fi de garantir la mobilitat de tots els ciutadans, aix com fomentar ls del transport pblic, per aconseguir una utilitzaci ms racional del vehicle privat i tot aix atenent a les determinacions que, amb carcter general, estableix larticle 61 de la Llei 6/1999, de 3 dabril, de les DOT.
95
b).-
6.7.a).-
b).-
07.-
7.1.a).-
Diagnstic general del transport en les Illes Balears. Transport terrestre. La mobilitat de la poblaci resident s moderada a lilla de Mallorca i una mica mes alta en les de Menorca e Eivissa per en qualsevol cas inferior a la mitjana del context espanyol. El grau de motoritzaci dels viatges s molt elevat (64 %) amb preponderncia massiva del transport privat (88 %). La mobilitat de la poblaci turstica s molt diferent de la poblaci resident: alta taxa de mobilitat per als vianants i del transport collectiu en els viatges motoritzats. Hi ha una alta taxa de motoritzaci: 877vehicles/1.000hb que passa a 524turismes/1.000hb equivalents amb un parc de cotxes de lloguer entorn dels 50.000 vehicles a lestiu i 28.000 a lhivern. Aguditzaci molt rpida dels desequilibris modals, especialment a Mallorca, amb reducci dels viatges a peu i increment del desplaament en vehicle privat. Com a conseqncia de tot aix, baixa taxa de seguretat del transport: 159 morts/mili hb/any enfront de 100 a Europa, amb Menorca com lilla ms segura (-25 %) e Eivissa com la mas insegura (+25 %). En el que al transport interinsular es refereix assenyala el predomini dels viatges amb avi (80 %) sobre els efectuats amb vaixell. Pel que afecta la infraestructura de transport terrestre assenyala la preponderncia de la xarxa viria enfront de la ferroviria, la qual cosa li dna una importncia fonamental en lestructuraci y vertebraci del territori i incideix decisivament en lordenaci de la mobilitat interurbana. Objectius estratgics. En el transport insular, aconseguir que el 25 % dels viatges mecanitzats es realitzin en transport collectiu, enfront del 12 % actual. En el transport interinsular, aconseguir que els serveis martims rpids, ben connectats amb els modes de transport terrestre, es converteixin en una vertadera alternativa que competeixi en igualtat de condicions amb el transport aeri, i comenci a reequilibrar la seva participaci en la demanda global de viatges. De forma global, aconseguir la plena consolidaci del sistema integrat de transports pblics de les Illes Balears, tant a nivell de relacions insulars com interinsulars. Garantir el dret a la mobilitat individual al nombre ms gran possible de persones. Millorar laccessibilitat dels transports pblics tant en lmbit del transport insular com interinsular. Incrementar la participaci del transport collectiu en la mobilitat obligada. Obtenir una major eficcia econmica i social dels recursos pblics. Plans sectorials. Pla de transport regular de viatgers per carretera. Diagnstic general del sistema. Lheterogeneitzaci, estacionalitat i dualitzaci de loferta. La inadequaci de freqncies, horaris i velocitats comercials. Les deficincies en lestructura empresarial. Propostes. La definici dun nou mapa concessional basat en les premisses dintegrar els serveis ms deficitaris amb altres serveis que tinguin una major rendibilitat econmica i reduir el nombre total de concessions, per racionalitzar i simplificar lesmentat mapa, que contempla: 5 zones a Mallorca, 3 zones a Menorca e Eivissa i una zona a Formentera. Un programa de modernitzaci del material mbil que redueixi ledat de la flota, millori la seva
96
b).-
7.2.a).a.1).a.2).-
b).b.1).b.2).-
accessibilitat, seguretat i confort aix com la seva eficincia energtica i ecolgica. Un programa dimatge de marca, senyalitzaci daturades i informaci als usuaris. Un programa de millora de la velocitat comercial mitjanant implantaci dun sistema dajuda a lexplotaci i informaci, un de prioritat semafrica i un programa de reserva de carrils bus. Pla de transport ferroviari. Diagnstic. Es relacionen les noves perspectives del ferrocarril. Sassenyala lalta rendibilitat social de les inversions en matria ferroviria. Es determina que la demanda turstica s clau per a la rehabilitaci del medi. Descriu la relaci dactuacions contemplades en la proposta parlamentria de 17.03.04 i proposa actuacions en matria de millora de la seguretat i qualitat del servei prioritzant la supressi de passos a nivell, lampliaci i millora del material mbil i installacions, els desdoblaments de vies i lelectrificaci de la xarxa. Efectua un anlisi de les caracterstiques dels distints corredors estudiats en cada illa i inclou les propostes resultants de lanlisi efectuat. Pla de transport interinsular. Respecte del transport martim interinsular: Absncia duna vertadera xarxa martima interinsular. Condicionaments derivats de la prctica absncia de trnsit de mercaderies interinsular que ve substitut pel trnsit amb la pennsula. Condicionaments respecte dhoraris, freqncies i tarifes derivats de la primacia del trnsit rodat de mercaderies. Noves perspectives que lalta velocitat martima obre en les possibilitats del trnsit interinsular. A la vista dall que sha analitzat, ha de potenciar-se el transport martim com a alternativa real al transport de passatgers interinsular, per al que proposa: Lequiparaci dels temps de recorregut entorn de la 2,5 h. La millora de les freqncies. La millora de les installacions porturies. La millora de les connexions amb la xarxa de transport terrestre. La creaci duna ruta Balear que combinaria el transport martim i el terrestre. Respecte del transport aeri interinsular: Un anlisi de les conseqncies de la declaraci com a servei pblic. Estudi de loferta i demanda actual. Una srie de recomanacions relacionades amb la gesti dels aeroports i la relaci de lactivitat aeronutica amb el REB Proposant mesures orientades al desenvolupament de les activitats aeronutiques i associades mitjanant laplicaci de mesures relacionades amb: La identificaci de necessitats i plantejament de noves activitats. Limpuls del campus aeronutic i redacci dun pla de necessitats formatives del sector. El seguiment i millora del desenvolupament de laviaci general i especial. Lestudi de les alternatives de transport aeri a Formentera. El suport per a la construcci dheliports no localitzats als aeroports.
97
b.3)c).c.1).c.2).c.3).c.4).-
d).-
El foment dels serveis doperacions i serveis de manteniment. Pla dintermodalitat. Sanalitza el paper del transport amb bicicleta dins la cadena modal contemplant la creaci de la xarxa cicloturstica i es ressalta la descoordinaci horria, absncia dintercambiadors i de poltica tarifria actualment existents. Tamb sanalitzen les disfuncions dels mitjans terrestres respecte de les terminals del transport martim i aeri i es proposen les lnies dactuaci en matria dintegraci tarifria i es ressenyen les actuacions dintermodalitat contemplades en el Pla de transport regular de viatgers per carretera. El Pla inclou apartat especfic relatiu a la millora de laccessibilitat del transport collectiu en qu saplicaci a les estacions de ferrocarril, parades dautobs i vehicles. A lltim el Pla estableix per a la seva gesti la creaci dels Consorcis Insulars de Transport i analitza les possibilitats dels contractes amb els operadors del transport: contractes programa i contractes de gesti interessada i cont valoraci econmica de les actuacions previstes en el seu perode de vigncia 2005-2012 que es distribueixen en:
7.3.a).-
Una inversi de 82.257.895 euros per al desplegament del Pla de transport regular de viatgers per carretera i del Pla dintermodalitat. Una inversi 1.802.655.681 euros per al Pla de transport ferroviari. Afeccions al terme municipal i incorporaci al planejament. A ms de les afeccions de carcter genric que de les seves determinacions es deriven, el PDS preveu les segents actuacions en matria de serveis, infraestructures i installacions que afecten el terme municipal: En matria de transport regular de viatgers per carretera (PTRVC): Concessi sud que prestaria els serveis interurbans dels municipis de Llucmajor, Campos, Santany i Ses Salines. Segons el Pla de transport ferroviari (PDSTIB), les actuacions de nova xarxa que afecten el municipi sn les segents: Lnia Palma-Aeroport-Llucmajor-Campos-Santany. A ms a ms, lextensi fins a Santany de la xarxa ferroviria es pot completar amb la construcci dun ramal entre Santany i Manacor (corredor central: Palma-Aeroport-Santany-Manacor). Les actuacions ferroviries previstes en el munipio durant el perode 2005-2012 sn les segents: Nova lnia Manacor-Santany (Manacor-Felanitx-Cas Concos-Santany). En desplegament del Pla dintermodalitat: No consten. El present planejament incorpora la referncia a lesmentat PDS i les seves previsions per al terme municipal.
b).-
98
ESTUDI ECONMIC I FINANCER Lestudi economic i financer del planejament t com a finalitat lavaluaci de la suficincia de recursos econmics per dur a terme la seva execuci material quant a lobtenci per expropiaci dels sistemes generals o locals. 01.NORMATIVA DAPLICACI Larticle 42 del Reial decret 2159/1978, de 23 de juny, pel qual saprova el Reglament de planejament urbanstic (BOE n. 221 i 222, de 15 i 16.09.78), estableix lestudi economic i financer com a document integrant dels Plans Generals dOrdenaci Urbana, amb el segent contingut: a).Lavaluaci econmica de lexecuci de les obres durbanitzaci corresponents a lestructura general i orgnica del territori definida en larticle 19.1.b del present Reglament i a la implantaci dels serveis, inclosos ambds en els programes quatriennals corresponents al sl urbanitzable programat. La mateixa avaluaci referida a les actuacions que, si escau, shagin programat per al sl urb. La determinaci del carcter pblic o privat de les inversions a realitzar per a lexecuci de les previsions del Pla General, expressades en els apartats anteriors, amb suficient especificaci de les obres i serveis que satribueixen al sector pblic i privat i indicaci, en el primer cas, dels Organismes o Entitats pbliques que assumeixen limport de la inversi. ESTUDI ECONMIC I FINANCER Quant a lestudi econmic i financer, les presents Normes Subsidiries de planejament de Santany i adaptaci al Pla territorial insular de Mallorca, no ha modificat substancialment lestructura general i orgnica del territori, ni ha creat nous sistemes generals o creixements en sl urb o urbanitzable que comportin crregues econmiques per al municipi o una altra administraci o organisme pblic. 2.1.En sl urb. En sl urb es distingeixen dos tipus dactuacions, les sistemtiques que sn les formades per les unitats dactuaci previstes i les crregues de cessi i/o de dotaci o durbanitzaci sobtindran quan saprovi el corresponent projecte de compensaci o reparcellaci i les asistemtiques que sobtindran per cessi quan els propietaris sollicitin la corresponent llicncia o, si escau, per adquisici, dacord amb les previsions municipals anuals, en funci de les disponibilitats econmiques i plans datribuci de fons o dinversions daltres institucions. Aquestes ltimes es refereixen a parcelles afectades per noves alineacions o que manquen de tots els serveis necessaris per complir amb la condici de solar i que no es troben adscrites a un mbit de gesti urbanstica. No sha previst en el planejament lobtenci de sl mitjanant el sistema dexpropiaci, pel que no s necessari la seva justificaci i avaluaci econmica, encara que shan mantingut del planejament vigent zones destinades a espai lliure o equipaments pblics i que, excepte convenis urbanstics, haurien dobtenir-se per expropiaci. El clcul econmic estimat dels mateixos, sense perjudici, si escau, del seu valor final a la data dexpropiaci, s el segent:
Tipus Localitzaci Santany SAlqueria Calonge Es Llombards C. Llombards Cala Santany Cala Figuera Portopetro ELP ELP Superfcie (m2) 1874 365 0 0 0 0 1098 1561 Aprofitament (m2/m2) (1) 1,5 1,2 0 0 0 0 0,3 0,3 VM (2) (/m2) 1583 1594 0 0 0 0 2187 2285 Coeficient (1-b) (3) 0,82 0,82 0 0 0 0 0,76 0,76 Ci (4) (/m2) 950 950 0 0 0 0 1312 1371 Altres costos () (5) n/c n/c 0 0 0 0 n/c n/c Valor () (6) 978396,66 156401,04 0 0 0 0 115329,53 171210,48
b).c).-
02.-
ELP ELP
99
Cala dOr Cap des Moro Cala Barca SHorta TOTAL
0 0 0 0 4898
0 0 0 0
0 0 0 0
0 0 0 0
0 0 0 0
0 0 0 0 n/c
0 0 0 0 1421337,71
(1).(2).(3).(4).(5).(6).2.2.-
Edificabilitat mitjana segons ls majoritari en lmbit espacial homogeni. Valor de mercat adoptat. Marge o benefici net del promotor en tant per un corresponent a primera o segona residncia. Costos i despeses necessries. Costos durbanitzaci pendents. Amb el 5% de premi dafecci: 1.492.404,59 En sl urbanitzable. Al sl urbanitzable sectoritzat les cessions, tant per a sistemes generals i/o locals, aix com les dotacions a obtenir en desplegament del planejament, constitueixen deures urbanstics de cessi lliure i gratuta, per la qual cosa sobtindran amb laprovaci del corresponent projecte de compensaci o reparcellaci.
2.3.-
Sistemes generals. Els sistemes generals previstos es troben adscrits a mbits de gesti urbanstica pel que no cal la seva justificaci i avaluaci econmica, excepte els destinats a infraestructures lligades a la xarxa de sanejament del municipi (estacions dimpulsi) el clcul econmic estimat, sense perjudici, si escau, del seu valor a la data dexpropiaci, s el segent:
Localitzaci Santany SAlqueria Calonge Es Llombards Cala Llombards Cala Santany Cala Figuera Portopetro Cala dOr Cap des Moro Cala Barca SHorta TOTAL
Qualificacin urbanstica SS.GG. SS.GG.
Superfcie (m2) 0 400 0 700 0 0 0 0 0 0 0 0 1100
Rn (1) 0 651,63 0 651,63 0 0 0 0 0 0 0 0
i (2) 0 0,0153 0 0,0153 0 0 0 0 0 0 0 0
VSR (/ha) (3) 0 42590 0 42590 0 0 0 0 0 0 0 0
Coeficient proximitat 0 2 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0
Valor () 0 3407,20 0 2981,30 0 0 0 0 0 0 0 0 6388,50
(1).(2).(3).-
Renda neta. Tipus dactualitzaci. Valor sl rural.
100
MEMRIA DE SOSTENIBILITAT ECONMICA La memria o informe de sostenibilitat econmica t per objecte lestudi i anlisi del cost pblic del manteniment i conservaci de les infraestructures i serveis dels nous mbits dactuaci un cop urbanitzats i rebuts per lAdministraci local. 01.NORMATIVA DAPLICACI Larticle 15.4 del Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual saprova el text refs de la llei de sl (BOE n. 154, de 26.06.08) estableix que la documentaci dels instruments dordenaci ha dincloure un informe o memria de sostenibilitat econmica en qu es ponderar, en particular, limpacte de lactuaci a les Hisendes Pbliques afectades per la implantaci i el manteniment de les infraestructures necessries o la posada en marxa i la prestaci dels serveis resultants, aix com la suficincia i adequaci de sl destinat a usos productius. 02.2.1.MEMRIA DE SOSTENIBILITAT ECONMICA Objectius. Linforme o memria de sostenibilitat econmica, dacord amb el RDL 2/2008, de 20 de juny, sha destructurar segons els supsits segents: a).Limpacte de les actuacions durbanitzaci a les Hisendes Pbliques afectades. En aquest sentit, limpacte de les actuacions del planejament a les Hisendes Pbliques suposa lanlisi prvia de les infraestructures implantades o de la posada en marxa de la prestaci dels serveis resultants, de quins precisen dun manteniment i de ladministraci a qu correspon, aix com de la valoraci econmica dels costos i ingressos previsibles. A lltim, extreure les conclusions relatives a limpacte de les actuacions basant-se en les dades anteriors i a la seva ponderaci. b).La suficincia i adequaci del sl destinat a usos productius. En aquest sentit sestableix la justificaci de la suficincia o adequaci dels usos productius. 2.2.Determinaci de les administracions afectades i del manteniment de les actuacions.
2.2.1.- Conceptes. Entenem per Hisendes Pbliques afectades les segents Ajuntament. Consell de Mallorca. Govern de les Illes Balears. Estat. Entenem per infraestructures i serveis afectats els segents: Xarxes dinfraestructura o sistemes generals: viaris, ferroviaris, transport pblic, aeroportuari, portuari i infraestructures de serveis (depuradores, collectors, incineradors, etc.). Serveis: equipaments (docents, sanitaris, esportius, socials, etc.), altres serveis (recollida de residus, transport, etc.) Els tipus dimpacte sn els segents: Derivats de la seva implantaci: Inversi. Conseqncia de la seva reposici: millora o adequaci dinfraestructures i serveis ja existents.
101
Prestaci: Manteniment o despeses derivades del seu funcionament. Les actuacions derivades del planejament poden ser:
De nova urbanitzaci, s a dir aquelles que suposen el pas dun mbit de sl de la situaci de sl rural a la durbanitzat per crear, junt amb les corresponents infraestructures i dotacions pbliques, una o ms parcelles aptes per a ledificaci o s independent i connectades funcionalment amb la xarxa dels serveis exigits per lordenaci territorial i urbanstica. Les que tinguin per objecte reformar o renovar la urbanitzaci dun mbit de sl ja urbanitzat.
2.2.2.- Actuacions durbanitzaci. Les actuacions durbanitzaci previstes en el planejament, dacord amb els objectius exposats en la memria justificativa, tenen com a objectiu un creixement sostenible del municipi, amb un increment dinfraestructures, serveis i poblaci ordenat que disposi dequipaments i despais lliures pblics. Aquestes actuacions sn les segents: a).En nou sl urb: UA-01S que es tracta duna UA de creixement (1,4 ha) situada en el nucli de Santany amb la finalitat dincrementar la superfcie de la parcella pblica destinada a equipament esportiu, a ms dordenar el final de la trama viria del nucli i obtenir una zona daparcaments pblics. La superfcie del sl de cessi s del 44 % i les condicions dedificaci es regeixen per la fitxa particularitzada i les normes generals de la zona. No es consideren per inexistents les possibles actuacions de renovaci de la urbanitzaci en sl urb. b).En nou sl urbanitzable: SUb-01S que es correspon amb la segona y tercera fase del Pla parcial del polgono de sOliv (Santany nucli) encara pendents dexecuci (9,21 ha). No es considera a aquests efectes en ser un sector ja previst en el planejament actual que compta amb Pla parcial i projecte durbanitzaci ja aprovats. SUb-01CD que es correspon amb el polgon urbanitzable de serveis de Cala dOr de 16,27 ha de superfcie. SUb-02CD que es corresponda amb un nou polgon urbanitzable de serveis situat a Cala dOr de 4,7 ha de superfcie. Ladministraci directament afectada per les anteriors actuacions s lajuntament, sense que les altres administracions hagin de suportar costos com a conseqncia daquestes. Aix amb independncia que lajuntament o altres administracions intervinguin en la construcci dels equipaments pblics previstos al sl obtingut. En les anteriors actuacions durbanitzaci, ladministraci local haur dintervenir en les despeses derivades del manteniment dels serveis implantats, s a dir: Abastament daigua potable, de reg i contra incendis. Evacuaci daiges residuals, de drenatge i pluvials. Enllumenat pblic. Manteniment dels jardins de les zones verdes i de les plantacions en vials. Manteniment de vies pbliques. Recollida descombraries i neteja viria. Transport pblic. Els resultants del manteniment les zones dequipaments pblics de carcter local fins a la seva edificaci.
102
No obstant aix, determinats serveis compten amb ingressos derivats de taxes especfiques establertes mitjanant ordenances (evacuaci daiges, recollida descombraries, etc.). 2.3.Valoraci econmica de les noves infraestructures i serveis resultants. Un cop descrites les actuacions durbanitzaci previstes en el planejament s necessari valorar el seu impacte sobre la Hisenda Pblica del municipi segons els tipus segents: a).Actuacions que generen creixement poblacional i que suposaran un increment de despeses i ingressos, com a conseqncia de les noves infraestructures i serveis, levoluci del qual haur de planificar-se en els pressupostos. Actuacions que no generen creixement poblacional per estar destinades al sector secundari o terciari.
b).-
2.3.1.- Valoraci de les despeses previstes en el pressupost municipal. En primer lloc determinem les despeses i ingressos fixos (constants) i els variables (segons lexercici) previstos en els pressupostos de lajuntament per a lany 2011 segons la classificaci segent: a).Despeses fixes i variables drgans de govern, personal directiu i funcionaris (): rgans de govern: 144.000 Personal eventual: 393.000 Personal funcionari: 1.646.500 Personal laboral: 1.189.000 Incentius al rendiment: 785.000 Prestacions i despeses socials: 1.415.400 Total despeses personal: 5.573.200 . b).Despeses en bns corrents i serveis (): Arrendements i cnons: 144.000 Manteniment de ves urbanes, camins, clavegueram, parcs i jardins, installacions esportives, cementiri, excorxador, unitats sanitries, escoles, etc.: 1.148.454,64 Materials, suministraments i altres: 6.376.954,87 Indemnitzaci per ra del servei: 262.575 Treballs administracions pbliques: 165.000 Treballs realitzats per institucions sense fins de lucre: 149.000 Total despeses corrents en bns i serveis: 8.245.984,51 . c).d).Despeses financeres (interessos i comissions de prstecs amb distints bancs i caixes destalvi, els quals sn despeses creixents en el temps): 359.000 . Transferncies corrents (ajudes o subsidis a altres sectors o agents econmics, que lajuntament desembossa amb lobjecte de sufragar despeses de consum o doperaci): A ens pblics i societats mercantils de lentitat local (): 1.280.680,74 A entitats locals (): 100.000 A empreses privades (): 14.778,40 A familias i institucions sense fins de lucre (): 262.398,40 Total transferncies corrents: 1.657.857,54 .
103
e).f).-
Inversi associada al funcionament operatiu dels serveis (): 3.010 Transferncies de capital (): A ens pblics i societats mercantils de lentitat local (): 94.339,10 A famlies i institucios sense fins de lucre (): 141.000 Total transferncies de capital: 235.339,10 .
g).-
Passius financers: 1.125.608,85 .
2.3.2.- Valoraci dels ingressos previstos en el pressupost municipal Igual que en lestimaci de les despeses, es procedeix a lavaluaci econmica dels ingressos previstos per al mateix perode segons la seva natura. a).b).b.1).b.2).b.3).b.4).b.5).c).Ingressos fixos: Ingressos de depsit (): 85.000 Rendes de bns inmobles (): 18.000 Productes de concessions i aprofitaments especials (): 561.200 Total ingressos patrimonials: 664.200 . Transferncies de capital (): 776.962,52 Ingressos variables. Impostos directes: Impostos sobre bns immobles, impostos vehicles tracci mecnica i impostos sobre increment del valor del terreny: 8.161.700 . Impostos sobre activitats econmiques (previsi): 210.000 Impostos indirectes: Impostos sobre construccions, installacions i obres (previsi): 500.000 . Taxes (clavegueram, recollida fems, conducci cadvers i serveis funeraris i escorxador): 2.947.9000 . Taxes i altres ingressos (centre destades diurnes, servei dajuda a domicili, escola de msica, installacions esportives, teatre): 243.000 . Taxes (llicncies, documents, retirada de vehicles, obertura establiments, etc.): 176.600 . Taxes (aparcament de vehicles, reserva carga/descrrega, telecomunicacions, etc.): 533.000 Reintegraments doperacions corrents. Vendes: 100 . Reintegrament dOC i anuncis a crrec de particulars: 2.100 . Multes (infraccions urbanstiques, de circulaci, sancions, etc.): 163.837 , Total taxes, preus pblics i altres ingressos: 4.066.637,48 Transferncies corrents: Participaci en tributs, fons i impostos: 2.574.200 . Altres transferncies corrents (subvencions o ajudes): 246.300 .
104
d).-
Total ingressos: 17.200.000 .
2.3.3.- Sostenibilitat econmica del planejament. A travs de les anteriors valoracions dingressos i despeses shan obtingut les necessitats econmiques generals del municipi abans de la posada en marxa de les actuacions del planejament i que corresponen a lactual estat poblacional i a les necessitats de serveis pblics que generen. Ats que laugment poblacional, dacord amb el planejament, es produir de forma successiva al llarg del temps de forma sostenible, lincrement de les infraestructures i serveis anir correlacionat laugment dels pressupostos anuals. a).Despeses derivades de les noves actuacions durbanitzaci (estimaci): Donats les dades anteriors, els nivells de pressupostos afectats per les accions del planejament estimats sn els segents:
SL URB UA-01S Abastament daigua, servei de sanejament i recollida descombraries i neteja Manteniment de lenllumenat pblic Manteniment de vies (calades i voreres, incls larbratge) Neteja de la xarxa viria Manteniment de zones verdes pbliques Equipaments TOTAL Superfcie (m2) (1) 13,2 (2) 2640 2640 0 (3) Cost (/m2 o unt) (1) 102,60 1,24 0,10 3,26 (3) Total (/any) 0 1354,32 3273,60 264 0 0 4891,92
(1).(2).(3).-
La taxa per aquests serveis suporta el seu cost i compensa la despesa per aquest. En la seva conseqncia, els mateixos resulten econmicament sostenibles per a la Hisenda Local. Superfcie de vials i zones verdes (m2) / 200 /m2. No es consideren en ser solars que shan dentregar tanques i que el seu manteniment dependr de les installacions futures. Daltra banda, quant a les actuacions que no generen creixement poblacional per estar destinades al sector secundari o terciari i que shan descrit anteriorment, les mateixes suposen que lAdministraci local ha de rebre tot aquest sl de cessi un cop ja estigui urbanitzat i, dacord amb larticle 7 de la Llei 4/2008, de 14 de maig, sense participar en els esmentats costos. Ats que el sl destinat a aquestes actuacions es troba classificat com urbanitzable, els ingressos corresponents al 15% daprofitament urbanstic ponderat de cessi determinat en el referit article 7 de la Llei 4/2008, de 14 de maig, compensen econmicament els costos. No obstant aix lanterior, sense considerar els esmentatss ingressos que depenen del seu monetaritzaci, els nivells de pressupostos afectats per les accions del planejament estimats sn els segents:
SL URBANITZABLE SUb-01 Abastament daigua, servei de sanejament i recollida descombraries i neteja Manteniment de lenllumenat pblic Manteniment de vies (calades i voreres, incls larbratge) Neteja de la xarxa viria Manteniment de zones verdes pbliques Equipaments TOTAL SUb-02 Abastament daigua, servei de sanejament i recollida descombraries i neteja Manteniment de lenllumenat pblic Manteniment de vies (calades i voreres, incls larbratge) Neteja de la xarxa viria Manteniment de zones verdes pbliques
Superfcie (m2) (1) 166,38 (2) 33277,20 33277,20 19040,53 (3) (m2) (1) 58,75 (2) 11750 11750 4700
Cost (/m2 o unt) (1) 102,60 1,24 0,10 3,26 (3) (/m2 o unt) (1) 102,60 1,24 0,10 3,26
Total (/any) 0 17071,20 41263,73 3327,72 62072,13 0 123734,78 (/any) 0 6027,75 14570 1175 15322
105
Equipaments TOTAL TOTAL SL URBANITZABLE
(3)
(3)
0 37094,75 160829,53
(1).(2).(3).-
La taxa per aquests serveis suporta el seu cost i compensa la despesa per aquest. En la seva conseqncia, els mateixos resulten econmicament sostenibles per a la Hisenda Local. Superfcie de vials i zones verdes (m2) / 200 /m2. No es consideren en ser solars que shan dentregar tanques i que el seu manteniment dependr de les installacions futures. En la seva conseqncia, es pot estimar que el cost global corresponent al manteniment daquestes infraestructures i serveis ser de: 160.829,53 /any. Daltra banda, en aquest cas, no hi ha costos que es derivin de sistemes generals que encara no shagin obtingut i que el planejament assigni la seva execuci a lAjuntament.
b).-
Ingressos derivats de les noves actuacions durbanitzaci: Els derivats de la cessi de laprofitament mitj ponderat de cessi o del seu monetaritzaci i que, com a mnim, ascendeixen a:
SL URB UA-01S Vivenda lliure Vivenda HPO TOTAL SL URBANITZABLE SUb-01CD Industrial i serveis TOTAL SL URBANITZABLE SUb-02CD Industrial i serveis TOTAL TOTAL
Superfcie (m2) 8759 8759
Percentatge (%) 70 30
Superficie (m2) 6131,30 2627,70 8759 Percentatge (%) 100
Aprofitament (m2/m2) 1,54 1,54
Cessi (%) 15 15
Valor (/m2/t) 379,56 228,72
Total () 537582,33 138832,74 676415,07 Total () 2652511,66 2652511,66 Total () 768105,13 768105,13 4097031,86
Superfcie (m2) 162599,50 73678 Superfcie (m2) 47085 47085
Aprofitament (m2/m2) 0,67
Cessi (%) 15
Valor (/m2/s) 162,32
Percentatge (%) 100
Aprofitament (m2/m2) 0,67
Cessi (%) 15
Valor (/m2/s) 162,32
Els associats directament al propi fet constructiu, s a dir els que es derivin de les llicncies i de limpost de construccions i obres (ICIO) i que no es consideren com a ingressos assignats a suportar els costos de manteniment. Els derivats de la tramitaci dexpedients de parcellaci, segregaci, etc., aix com altres derivats del perms de collocaci de cartells, cdules urbanstiques, assenyalament dalineacions i rasants, certificats, etc., que no es considera com a ingrs assignat a suportar els costos de manteniment. La taxa per llicncia de primera ocupaci la base imposable de la qual depn de la seva regulaci en lordenana fiscal i que no es considera com a ingrs assignat a suportar els costos de manteniment. Els que es produeixen de forma constant i anual, s a dir: limpost sobre Bns Immobles (IBI), impost sobre activitat econmica (IAE), impost sobre vehicles de tracci mecnica (IVM) i taxes (guals, ocupaci espais pblics, etc.) i transferncies corrents, inclosa la recaptaci per sancions de trnsit. Clcul de lImpost sobre Bns Immobles: Residencial (habitatge lliure): 8.759 m2/solc x 60% x 85% x 1/50 x 70%: 62 habitatges. Residencial (habitatges VPO o HPT): 8.759 m2/solc x 60% x 85% x 1/50 x 30%: 27 habitatges. Terciari: 50% x (162.599,50 m2 + 47.085 m2) x 65% x 85% / 200 m2: 290 unts. Secundari: 50% x (162.599,50 m2 + 47.085 m2) x 65% x 85% / 200 m2: 290 unts.
106
b.1).-
Equipament (UA-01S): 3.634 m2/sl. Equipament (SUb-01CD i SUb-02CD): 4% x (162.599,50 m2 + 47.085 m2): 8.387,38 m2/sl. Aparcament lliure: 62 habitatges x 1,5: 93 places. Aparcament vinculat a VPO: 27 habitatges x 1,1: 29 places.
2011 484443,55 2012 526590,14 2013 568736,72 2014 610883,32 2015 653029,91 2016 695176,49 2017 737807,53 2018 779954,12
b.2).b.3).b.4).-
Clcul de lImpost sobre activitat econmica (estimaci): Secundari i terciari: (162.599,50 m2 + 47.085 m2) x 65% x 85% x 5,078 /m2: 588.589,78 Equipaments: 47.921,80 m2 (IAE no considerat). Clcul de lImpost sobre vehicles de tracci mecnica (estimaci): Vehicles: 122 + [50% x (162.599,50 m2 + 47.085 m2) x 65% / 100]: 772 unt x 115 /unt: 88.782,52 Taxes per ocupaci despais pblics: No la considerem als efectes del cmput dingressos en ser una taxa aleatria que depn en gran manera dels diversos usos a qu es destinin les plantes baixes comercials.
b.5).-
Transferncies corrents: Els ingressos ms importants daquest epgraf sn les transferncies daltres Administracions que depn dels POS i la variable ms significativa de les quals s el nombre de residents, per la qual cosa no la considerem per a lestimaci dingressos ats que, a ms a ms, no es destina exclusivament al manteniment dinfraestructures, sin que t altres destins molt diversos.
c).-
Ingressos totals. Els ingressos totals derivats de les noves actuacions del planejament ascendeixen a la quantitat de: 4.774.404,16 + impostos/any.
2.4.-
Conclusi. Considerant la relaci dingressos i despeses estimada en els apartats precedents podem concloure que el planejament s sostenible econmicament
107

NNSS Santanyi (Memoria) - AI2 (Cat)

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

NNSS Santanyi (Memoria) - AI2 (Cat)

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

EXCM.

REVISI NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DEL MUNICIPI DE SANTANY

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

DOCUMENT DAPROVACI INICIAL 2

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

Superfcie til (m2) dels habitatges principals i secundries:

Habitatges plurifamiliars (visats):

Habitages dobra nova (visats):

Reforma dhabitatges (visats):

Habitatges dobra nova (llicncies):

Reforma dhabitatges (llicncies):

ECONOMIA Descripci general.

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

Aprovaci definitiva 16.01.87 31.05.88

Complimentacio de prescripcions 27.11.87

Data BOIB 19.02.88 16.07.88

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

12; 22 38 8; 18 8; 18 2 4 4 4 4 4 5 4 8 8 8 7 9 9; 19 12; 22 12; 22 23 14 14; 24 14; 16 30 30 30

4.3.1.1 4.3.1.1 + fitxa UA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

Fitxa SAU 3.2; 4.1.1 a 4.1.6.

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: MEMRIA