NNSS Santanyi (Normes) - AI2 (Cat)

EXCM.
AJUNTAMENT DE SANTANY
REVISI NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DEL MUNICIPI DE SANTANY

NORMES URBANSTIQUES
DOCUMENT DAPROBACI INICIAL 2
NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES
EQUIP REDACTOR Direcci general de lequip: FORNELL CONSULTORS S.L.P. Redactors: Jos M Mayol Comas Antonio Ramis Ramos ARQUITECTES Santany, mar de 2012
2
REVISI DE LES NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY NORMES URBANSTIQUES
DOCUMENT DAPROVACI INICIAL 2
NDEX TTOL I: DISPOSICIONS GENERALS CAPTOL I: PRELIMINAR Article 1.1.01: Naturalesa i mbit Article 1.1.02: Vigncia, modificaci i revisi Article 1.1.03: Efectes de laprovaci Article 1.1.04: Interpretaci Article 1.1.05: Consulta del planejament Article 1.1.06: Cdula urbanstica CAPTOL II: DESENVOLUPAMENT DE LES NN.SS. Article 1.2.01: rgans actuants Article 1.2.02: Desenvolupament del planejament CAPTOL III: PROTECCI DEL MEDI AMBIENT Article 1.3.01: Protecci de la biodiversitat Article 1.3.02: Protecci de les masses forestals Article 1.3.03: Mobilitat de la fauna Article 1.3.04: Xarxa Natura 2000 Article 1.3.05: Protecci contra la contaminaci acstica Article 1.3.06: Zones de possible risc de contaminaci daqfers Article 1.3.07: Parc natural de Mondrag TTOL II: RGIM URBANSTIC DEL SL CAPTOL I: DISPOSICIONS GENERALS Article 2.1.01: Situacions bsiques del sl Article 2.1.02: Facultats, drets I deures legals dels propietaris CAPTOL II: GESTI DEL PLANEJAMENT I EXECUCI Article 2.2.01: Gesti i competncia urbanstica Article 2.2.02: Sistemes dactuaci CAPTOL III: RGIM DEL SL URB Article 2.3.01: Concepte de sl urb Article 2.3.02: Deures legals a sl urb Article 2.3.03: Tipus dordenaci Article 2.3.04: Condicions per poder edificar a sl urb Article 2.3.05: Sl urb amb Pla parcial integrat a les Normes Subsidiries CAPTOL IV: RGIM DEL SL URBANITZABLE Article 2.4.01: Definici i desenvolupament Article 2.4.02: Obligacions i deures legals dels propietaris del sl urbanitzable Article 2.4.03: Edificaci a sl urbanitzable
3
CAPTOL V: RGIM DEL SL RSTIC Article 2.5.01: Definici i parcellacions en sl rstic CAPTOL VI: RGIM DEL SL EN DOMINI PBLIC I ZONA DE SERVITUD Article 2.6.01: Llei de costes Article 2.6.02: Llei daiges Article 2.6.03: Llei de carreteres TTOL III: SISTEMES GENERALS CAPTOL I: DEFINICIONS Article 3.1.01: Definici i estructura dels sistemes generals Article 3.1.02: Regulaci dels sistemes generals Article 3.1.03: Sistema general dequipament comunitari (SGEQ) Article 3.1.04: Sistema general de comunicacions i infraestructures (SGCI) Article 3.1.05: Sistema general despais lliures pblics (SGEL) CAPTOL II: DESENVOLUPAMENT DELS SISTEMES GENERALS Article 3.2.01: Procediment general per a lobtenci dels sistemes generals Article 3.2.02: Desenvolupament i execuci dels sistemes generals Article 3.2.03: Plans especials dordenaci del litoral TTOL IV: INTERVENCI MUNICIPAL EN LEDIFICACI I S DEL SL CAPTOL I: COMPETNCIA I FORMES DINTERVENCI Article 4.1.01: Objecte i formes dintervenci Article 4.1.02: Actes subjectes a llicncia urbanstica Article 4.1.03: Procediment i competncia per a latorgament de llicncies Article 4.1.04: Tipus, abast i contingut de les llicncies Article 4.1.05: Llicncies de parcellaci o segregaci Article 4.1.06: Llicncies per a moviment de terres Article 4.1.07: Llicncies per a obres dedificaci Article 4.1.08: Llicncies per a obres menors Article 4.1.09: Llicncia per a demolici de construccions Article 4.1.10: Termini de resoluci de llicncies i silenci administratiu Article 4.1.11: Iniciaci, transmissi, prrrogues i caducitat de les llicncies dobres Article 4.1.12: Modificaci de les llicncies dobres Article 4.1.13: Cdules dhabitabilitat i llicncies de primera utilitzaci Article 4.1.14: Llicncies dactivitats Article 4.1.15: Ordres dexecucio i suspensi dobres Article 4.1.16: Dret fonamental al reps CAPTOL II: LA DISCIPLINA URBANSTICA Article 4.2.01: Organitzaci i funcions de la inspecci urbanstica Article 4.2.02: Protecci de la legalitat urbanstica, infraccions i prescripci
4
CAPTOL III: DEURES DE CONSERVACI Article 4.3.01: Deure de conservaci de les edificacions Article 4.3.02: Adequaci a lambient de les obres i les edificacions Article 4.3.03: Ordres dexecuci i limit del deure de conservaci Article 4.3.04: Runa imminent i supsits legals per a la declaraci de runa TTOL V: NORMES DEDIFICACI A SL URB CAPTOL I: NORMES APLICABLES A TOTS ELS TIPUS DEDIFICACI Article 5.1.01: Tipus dedificaci i normes comuns Article 5.1.02: Compliment dels requisits de parcella a sl urb Article 5.1.03: Compliment dels parmetres edificatoris Article 5.1.04: Superfcie docupaci de la parcella Article 5.1.05: Cmputs dedificabilitat Article 5.1.06: Construccions permeses per sobre de laltura mxima Article 5.1.07: ndex dintensitat ds residencial Article 5.1.08: Reordenaci de volums Article 5.1.09: Cossos i elements sortints sobre via pblica o espai lliure pblic Article 5.1.10: Xamfrans Article 5.1.11: Protecci de larbrat Article 5.1.12: Exigncia del previ assenyalament dalineacions i rasants a determinats casos Article 5.1.13: Edificacions davanteres a llits pblics CAPTOL II: NORMES REGULADORES DELS USOS Article 5.2.01: Objecte, aplicaci i estructura general dels usos Article 5.2.02: Classificaci i definicions dels usos globals i detallats Article 5.2.03: Rgim de compatibilitat dels usos CAPTOL III: CONDICIONS DHIGIENE I COMPOSICI INTERIOR DE LES EDIFICACIONS Article 5.3.01: Dimensions mnimes, composici i distribuci de lhabitatge Article 5.3.02: Escales interiors Article 5.3.03: Habitatges adaptats a minusvlids CAPTOL IV: CONDICIONS DILLUMINACI I VENTILACI DE LHABITATGE Article 5.4.01: Illuminaci i ventilaci directa Article 5.4.02: Buits dilluminaci i ventilaci directa Article 5.4.03: Penetracions a faanes Article 5.4.04: Definicions i dimensions dels patis Article 5.4.05: Ventilaci i evacuaci de fums Article 5.4.06: Llums rectes dilluminaci i ventilaci Article 5.4.07: Condicions dilluminaci i ventilaci en obres dampliaci i reforma CAPTOL V: CONDICIONS DHIGIENE I DIMENSIONS MNIMES DELS LOCALS Article 5.5.01: Altura lliure, dimensions i accessibilitat dels locals Article 5.5.02: Illuminaci i ventilaci dels locals i galeries comercials Article 5.5.03: Serveis higinics Article 5.5.04: Condicions generals dels locals destinats a ls administratiu
5
CAPTOL VI: ESPAIS COMUNS EN ELS EDIFICIS Article 5.6.01: Vestbuls Article 5.6.02: Circulaci Article 5.6.03: Escales CAPTOL VII: APARELLS ELEVADORS Article 5.7.01: Condicions generals Article 5.7.02: Obligatorietat dinstallaci dascensors CAPTOL VIII: APARCAMENTS Article 5.8.01: Rgim aplicable Article 5.8.02: Obligatorietat Article 5.8.03: Nombre de places a reservar Article 5.8.04: Dimensi i situaci dels aparcaments Article 5.8.05: Determinacions de disseny Article 5.8.06: Aparcaments a laire lliure en solars no edificats CAPTOL IX: DOTACI DE SERVEIS Article 5.9.01: Dotaci daigua potable Article 5.9.02: Recollida daiges de pluja Article 5.9.03: Desgus daigua de pluja Article 5.9.04: Installaci daigua calenta Article 5.9.05: Sanejament Article 5.9.06: Eficcia energtica i installacions lligades a lenergia Article 5.9.07: Serveis de telecomunicacions Article 5.9.08: Evacuaci de fums, bafs, gasos i aire condicionat CAPTOL X: CONDICIONS TCNIQUES Article 5.10.01: Parets mitgeres de les edificacions Article 5.10.02: Protecci contra la humitat Article 5.10.03: Tancat de parcelles i solars sense edificar Article 5.10.04: Construcci de voravies Article 5.10.05: Passos per a lentrada de vehicles Article 5.10.06: Reserva per a recintes de contenidors a determinats edificis CAPTOL XI: CONDICIONS GENERALS DESTTICA DE LES EDIFICACIONS Article 5.11.01: Condicions generals desttica Article 5.11.02: Faanes Article 5.11.03: Porxades, marquesines i tendals Article 5.11.04: Anuncis, rtols i cartells publicitaris Article 5.11.05: Faroles CAPTOL XII: RGIM DELS EDIFICIS EXISTENTS Article 5.12.01: Edificis fora dordenaci Article 5.12.02: Edificis construts a lempara de la normativa anterior
6
TTOL VI: NORMES DE ZONES HOMOGNIES CAPTOL I: EDIFICACI SEGONS ALINEACI VIAL Article 6.1.01: Definici del tipus dedificaci segons alineaci a vial o espai lliure pblic Article 6.1.02: Ordenaci mitjanant el tipus dedificaci en illeta tancada Article 6.1.03: Condicions dedificaci i s en els patis dilleta Article 6.1.04: Medici daltura en el tipus dedificaci segons alineaci a vial Article 6.1.05: Construccions permeses per sobre de laltura mxima Article 6.1.06: Adaptaci de ledifici al terreny Article 6.1.07: Construccions i usos permesos a lespai de reculada Article 6.1.08: Tanques de separaci en el tipus dordenaci segons alineaci a vial Article 6.1.09: Cossos i elements sortints en el tipus dedificaci segons alineaci a vial Article 6.1.10: Reordenaci dilletes tancades CAPTOL II: NORMES DAPLICACI PER A LES EDIFICACIONS ALLADES Article 6.2.01: Definici de lordenaci mitjanant el tipus dedificaci segons regulaci de parcella Article 6.2.02: Medici de laltura en el tipus dedificaci allada Article 6.2.03: Adaptaci de ledifici al terreny Article 6.2.04: Construccions permeses per sobre de laltura mxima Article 6.2.05: Tractament dels espais lliures de la parcella Article 6.2.06: Separacions o reculades a partions Article 6.2.07: Separacions entre edificis en un mateix solar Article 6.2.08: Tanqus de separaci en el tipus dedificaci segons regulaci de parcella CAPTOL III: RGIM DEL SL URB. ORDENANCES PARTICULARS Article 6.3.01: Ordenances particulars de la zona de casc antic (CA) Article 6.3.02: Ordenances particulars de la zona intensiva (I) Article 6.3.03: Ordenances particulars de la zona extensiva (E) Article 6.3.04: Ordenances particulars de la zona hotelera (H) Article 6.3.05: Ordenaci dels nous establiments dallotjament turstic Article 6.3.06: Ordenances particulars de la zona comercial (C) Article 6.3.07: Ordenances particulars de la zona industrial (ID) Article 6.3.08: Ordenances particulars de la zona dequipaments (EQ) Article 6.3.09: Ordenances particulars de la zona dinstallacions i serveis (IS) Article 6.3.10: Condicions particulars dels espais lliures (EL) CAPTOL IV: CONDICIONS PARTICULARS DESTTICA DE LES EDIFICACIONS Article 6.4.01: Normes desttica i composici en la zona de casc antic Article 6.4.02: Normes desttica i composici en la zona intensiva Article 6.4.03: Normes desttica i composici en la zona extensiva Article 6.4.04: Normes desttica i composici en la zona industrial TTOL VII: NORMES DE PLANEJAMENT CAPTOL I: NORMES GENERALS PER A LA REDACCI DE PLANS PARCIALS Article 7.1.01: Formaci dels Plans parcials Article 7.1.02: Contingut documental dels Plans parcials
7
Article 7.1.03: Criteris dordenaci dels Plans parcials Article 7.1.04: Reserves mnimes de cessi obligatria i gratuta Article 7.1.05: Sectors dactuaci a sl urbanitzable CAPTOL II: NORMES GENERALS PER A LA REDACCI DE PLANS ESPECIALS Article 7.2.01: Formaci i contingut dels Plans especials Article 7.2.02: Pla especial de Cal den Boira Article 7.2.03: Pla especial dinfraestructures porturies CAPTOL III: NORMES GENERALS PER ALS PROJECTES DURBANITZACI Article 7.3.01: Condicions dels projectes durbanitzaci TTOL VIII: NORMES DEDIFICACI A SL RSTIC CAPTOL I: DISPOSICIONS DE CARCTER GENERAL Article 8.1.01: mbit i disposicions generals Article 8.1.02: Qualificaci CAPTOL II: CONDICIONS GENERALS Article 8.2.01: Segregacions i parcellacions a sl rstic Article 8.2.02: Estudi justificatiu de ladaptaci al medi fsic rural Article 8.2.03: Condicions de ledificaci, mbit daplicaci i disposicions generals Article 8.2.04: Condicions generals desttica i composici de les edificacions Article 8.2.05: Piscines Article 8.2.06: Construccions que guardin relaci amb la naturalesa i dest de la finca Article 8.2.07: Moviments de terra Article 8.2.08: Tancat de finques Article 8.2.09: Camins i connexions Article 8.2.10: Pedreres Article 8.2.11: Protecci de les zones turstiques Article 8.2.12: Trajectes pintorescos i rutes dinters cultural i paisatgstic Article 8.2.13: Prestaci compensatria per usos i aprofitaments excepcionals CAPTOL III: NORMES REGULADORES DELS USOS Article 8.3.01: Classificaci i definicions dels usos Article 8.3.02: Limitacions dels usos al voltant dels pous de suministrament CAPTOL IV: RGIM DELS EDIFICIS EXISTENTS Article 8.4.01: Edificis existents a sl rstic CAPTOL V: NORMES PARTICULARS PER AL SL RSTIC PROTEGIT Article 8.5.01: rees naturals despecial inters dalt nivell de protecci (AANP) Article 8.5.02: rees naturals despecial inters (ANEI) Article 8.5.03: rees rurals dinters paisatgstic (ARIP) Article 8.5.04: rees de prevenci de riscos (APR) Article 8.5.05: rees de protecci territorial (APT)
8
CAPTOL VI: NORMES PARTICULARS PER AL SL RSTIC COM Article 8.6.01: rees dinters agrari (AIA) Article 8.6.02: rees de transici (AT) Article 8.6.03: Sl rstic de rgim general (SRG) ANNEX I NORMES DE ZONIFICACI, PARCELLACI, EDIFICACI I S EN SL URB ANNEX II UNITATS DACTUACI A SL URB ANNEX III SECTORS DACTUACI A SL URBANITZABLE ANNEX IV SISTEMES GENERALS
TTOL I: DISPOSICIONS GENERALS CAPTOL I: PRELIMINAR ARTICLE 1.1.01 NATURALESA I MBIT Les Normes Subsidiries del municipi de Santany shan redactat de conformitat amb el Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual saprova el text refs de la llei de sl, la legislaci supletria continguda en el Reial Decret 1346/1976, de 9 dabril, pel qual saprova la Llei sobre rgim del sl i ordenaci urbana, i altre legislaci urbanstica de desenvolupament, tot lanterior contingut dara endavant sota la denominaci de legislaci urbanstica. Les Normes Subsidiries (NN.SS.) sn linstrument dordenaci integral del territori del terme municipal i, de conformitat amb la legislaci urbanstica vigent, defineixen els elements bsics de lestructura general i orgnica del territori i classifiquen el sl establint els rgims jurdics corresponents a cadascuna de les seves classes i categories. Aix mateix, ja sigui directament o per mitj dels instruments de desenvolupament previstos, delimiten les facultats urbanstiques del dret de propietat del sl i especifiquen els deures que condicionen lefectivitat i lexercici legtim daquestes facultats. ARTICLE 1.1.02 VIGNCIA, MODIFICACI I REVISI 1.Vigncia. Les Normes Subsidiries, de conformitat amb all que sha establit en larticle 103.1 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de rgim local de les Illes Balears, entraran en vigor un cop publicat en el Butllet Oficial de les Illes Balears (BOIB) lacord de la seva aprovaci definitiva i el text complet de les normes urbanstiques. La seva vigncia ser indefinida, sense perjudici de la seva modificaci o revisi. El Consell insular i lAjuntament en cas daprovaci per silenci positiu, tindr a la seva cura la publicaci de les normes urbanstiques en el BOIB, aix com instrumentalitzar el rgim de publicitat de les Normes Subsidiries a travs dels mitjans dinformaci que consideri oportuns. 2.Modificaci. Sentn per modificaci lalteraci de algun o alguns dels elements o determinacions concretes que ho integrin i que pugui realitzar-se sense contemplar la globalitat de les NN.SS., per no afectar a aspectes substancials que configuren les caracterstiques bsiques de lordenaci i encara que lesmentada alteraci porti en si mateixa canvis allats en la classificaci o qualificaci del sl. 3.Revisi. Sentn per revisi ladopci de nous criteris respecte de lestructura general i orgnica del territori o de la classificaci del sl, motivada per lelecci dun model territorial diferent o per laparici de circumstncies sobrevengudes, de carcter demogrfic o econmic, que incideixin substancialment sobre lordenaci o per agotament de la seva capacitat. Seran causes objectives que motivin i justifiquin la seva revisi qualsevol de les segents: a).Que sobrevinguin majors exigncies dequipaments dmbit general derivades de la prpia evoluci
10
social o de disposicions de rang superior, excepte que la corporaci municipal acordi no tramitar-la mitjanant una revisi al no afectar lestructura general i orgnica del planejament. b).c).d).Que sarribi a la poblaci terica prevista a la memria de les NN.SS. Que hagin transcorregut dotze anys des de la seva entrada en vigor. Que lAjuntament aix ho decideixi per haver sobrevingut altres circumstncies que exigeixin lalteraci substancial de lestructura general i orgnica del territori.
ARTICLE 1.1.03 EFECTES DE LAPROVACI 1.Publicitat Comporta el dret de qualsevol persona a consultar les NN.SS. i a demanar informaci escrita sobre el seu contingut i aplicaci en la forma regulada en les presents normes. El principi de publicitat del planejament es fa efectiu per mitj dels segents tipus dinformaci urbanstica: a).b).c).2.Consulta directa del planejament. Consulta urbanstica. Cdula urbanstica. Executivitat i executorietat Les NN.SS. seran immediatament executives un cop publicat en la forma establida i transcorregut el termini assenyalat en larticle 1.1.02 de les presents normes. Lexecutorietat implicar la facultat per emprendre la realitzaci dels projectes i obres que es prevegin, la seva declaraci dinters general i la necessitat docupaci dels terrenys i edificis corresponents a les finalitats dexpropiaci o dimposici de servituds i, en general, lhabilitaci per a lexercici per part de lAjuntament de les facultats enunciades en la legislaci urbanstica i contingudes a les NN.SS. 3.Obligatorietat Comporta el deure, legalment exigible, del compliment exacte de totes les seves determinacions, tant per part dels particulars com de la corporaci municipal i organismes de lAdministraci Pblica. ARTICLE 1.1.04 INTERPRETACI Sense perjudici de les facultats atribudes al Consell insular i a la Comunitat Autnoma de les Illes Balears, en funci dels seus respectius mbits competencials, lordenaci i gesti del territori, urbanisme i disciplina urbanstica, aix com la protecci i conservaci del patrimoni histric cultural i elaboraci de plans especials de protecci i catlegs, dacord amb la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de rgim local de les Illes Balears, correspon a lAjuntament. Les normes urbanstiques sinterpretaran atenent al seu contingut i amb subjecci als objectius i finalitats
11
expressats en la memria. En cas de discrepncia entre els documents grfics, tindr primacia el de major sobre el de menor escala, llevat que del text es desprengus linterpretaci contrria. En el supsit de falta de coincidncia entre la documentaci escrita i la grfica tindr prevalena lescrita. En cas de contradicci entre diferents tipus de documents escrits de les NN.SS. tindr prevalena lespecial sobre el general. Tota interpretaci que susciti dubtes raonables requerir un informe tcnic-jurdic sobre el tema, en el que hi constin les possibles alternatives dinterpretaci, definint-se la Corporaci municipal sobre quina s la correcta i que sincorporar a partir de llavors com circular aclaridora de les NN.SS. En la interpretaci de les NN.SS. prevaldran com a criteris aquells que siguin ms favorables al millor equilibri entre aprofitament edificatori i equipaments urbans, als majors espais lliures, a la millor conservaci del patrimoni protegit, al menor deteriorament del medi natural, del paisatge i de la imatge urbana aix com a linters ms general de la collectivitat. Les referncies en larticulat de les normes urbanstiques a la legislaci, tant estatal com autonmica, sentendran sempre substituda per les modificacions legislatives que es portin a terme. ARTICLE 1.1.05 CONSULTA DEL PLANEJAMENT 1.Consulta directa Tota persona t dret a examinar per si mateix i gratutament, en els llocs i amb les condicions de funcionament del servei fixades a lefecte, la documentaci integrant de les Normes Subsidiries i dels instruments de desenvolupament daquestes. Als fins daquest article, els locals de consulta disposaran de cpies ntegres i autntiques de tota la documentaci dels plans i els seus documents annexos i complementaris, degudament actualitzats i amb constncia dels respectius actes daprovaci definitiva, aix com els daprovaci inicial i provisional de les seves eventuals modificacions en curs. Estaran aix mateix disponibles relacions dels Estudis de detall, dels projectes aprovats, de les llicncies de parcellaci concedides i dels expedients de reparcellaci i compensaci aprovats o en trmit. Aix mateix es formalitzar el llibre de registre previst a larticle 166 del Reglament de planejament, en el que sinscriuran els acords daprovaci definitiva dels instruments de planejament i gesti, aix com les resolucions administratives i sentncies que afectin a aquests. 2.Consultes que requereixen interpretaci del planejament Quan les consultes o cdules urbanstiques suposin laclariment daspectes contradictoris de les determinacions del planejament, la seva emissi requerir el pronunciament previ de lrgan municipal competent, que resoldr la qesti interpretativa mitjanant un dictamen motivat basat en informes tcnics i jurdics. Aquestes resolucions, quan tinguin abast general, seran publicades en el Butllet Oficial de les Illes Balears (BOIB) i sincorporaran a les NN.SS. en la forma establerta en larticle 1.1.04 daquestes normes. ARTICLE 1.1.06 CDULA URBANSTICA Dacord amb el previst a larticle 4.d del Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual saprova el text refs de la llei de sl i a larticle 168 del Reglament de planejament urbanstic, lAjuntament atorgar a petici de linteressat una cdula urbanstica. Aquesta cdula s el document acreditatiu del rgim urbanstic aplicable a una
12
finca, unitat dexecuci, actuaci o sector i daltres circumstncies que concorrin en els terrenys compresos en el terme municipal. El valor acreditatiu de la cdula sentendr sense perjudici de la ulterior subsanaci dels errors materials o de fet que continguessin i en cap cas podr alterar els drets i obligacions que recaiguin sobre la finca en virtut de lordenaci legal i urbanstica aplicable en cada moment. 1.Sollicitud. La cdula urbanstica sexpedir a petici de linteressat, prvia presentaci de la corresponent instncia, acompanyada del plnol demplaament a escala 1/500 1/5.000, segons estigui a sl urb o rstic, en el qual es concreti la situaci del terreny, la seva superfcie i configuraci, altimetria, longitud de faana i partions, situaci respecte a vials i altres accessos, aix com les edificacions i arborat existent. En cas dedificacions existents, el plnol de les mateixes es presentar a escala mnima 1/100. 2.Obligatorietat de la cdula urbanstica. LAjuntament podr exigir la fitxa o cdula urbanstica com a trmit previ a la sollicitud de llicncia de parcellaci o reparcellaci de finques, edificis de nova planta i quants altres casos consideri convenient. 3.Validesa i caducitat. La validesa de la cdula urbanstica es considerar automticament caducada quan es modifiquin les ordenances o les normes urbanstiques en el moment o posteriorment a la seva expedici, sense que sigui precisa la seva notificaci. CAPTOL II: DESENVOLUPAMENT DE LES NN.SS. ARTICLE 1.2.01 RGANS ACTUANTS El desenvolupament i execuci de les NN.SS. correspon a lAjuntament, sense perjudici de la participaci dels particulars dacord amb la legislaci vigent i els documents de carcter vinculant que conformen aquestes NN.SS. Dins lmbit de les respectives atribucions i competncies, als altres organismes de la resta dadministracions pbliques, correspondr el desenvolupament de les infraestructures, serveis i equipaments, aix com la cooperaci amb lAjuntament amb la finalitat daconseguir una major eficcia en lexecuci del planejament urbanstic. ARTICLE 1.2.02 DESENVOLUPAMENT DEL PLANEJAMENT 1.Instruments. Les NN.SS. es desenvoluparan, dacord amb cada classe de sl definit en aquest Ttol i amb el previst a la legislaci urbanstica aplicable, mitjanant Plans parcials, Plans especials, Estudis de detall i Unitats dactuaci o dexecuci en sl urb que, si sescau, es duran a efecte per mitj dels corresponents projectes dexecuci. a).Plans parcials. Els Plans parcials tenen per objecte desenvolupar els sectors classificats com a sl urbanitzable. Lmbit ordenat per cada Pla parcial haur dincloure la superfcie total del sector i abans de la formulaci del Pla
13
parcial, si results necessari, es podran ordenar les superfcies del sistema general que li estigui adscrit mitjanant un Pla especial. El Pla parcial haur de contenir, a ms de les determinacions i documents exigibles legalment i reglamentriament, un estudi i clcul detallat que expressi i justifiqui que lassignaci i ponderaci relativa als usos permenoritzats i tipologies edificatries que sestableixen, respecten els fixats per les NN.SS. per al sector que sordena, la suficincia de labastament daigua, aix com quanta documentaci addicional fos necessria, en funci de les caracterstiques de lordenaci i el compliment de les condicions que aquesta estableixi b).Plans especials. El Pla especial s linstrument per al desenvolupament dordenacions sectorials o parcials del territori, s a dir amb incidncia limitada als aspectes urbanstics compresos en els seus objectius. Els Plans especials podran tenir les segents o anlogues finalitats: El desenvolupament dinfrastructures o dequipaments comunitaris pertanyents als sistemes generals, en qualsevol de les classes de sl que es defineixen en aquestes NN.SS. Lordenaci dmbits determinats del sl urb per a la seva reforma interior, millora o sanejament, ja sigui en actuacions allades referides a una determinada finalitat, o b en operacions integrades dirigides a la reestructuraci urbanstica dun rea delimitada a les NN.SS per al seu desenvolupament mitjanant aquest instrument. Lordenaci, protecci, millora i conservaci drees pertanyents a qualsevol classe de sl, elements urbans o naturals, allats o genricament considerats, comprenent, entre daltres anlogues les segents finalitats: La conservaci i rehabilitaci del patrimoni histrico-arquitectnic, protecci, catalogaci, conservaci i millora dels espais naturals, del paisatge i del medi fsic rural, urb i les seves vies de comunicaci i lestabliment i coordinaci dinfrastructures bsiques. Els Plans especials contindran les determinacions i documentaci adequades als objectius que pretenguin, aix com quanta documentaci addicional fos necessria per al compliment de les condicions especfiques que el planejament estableix. En els Plans especials de reforma interior, el contingut de les determinacions tindr com a mnim el grau de definici equivalent al dels Plans parcials. Hauran de respectar els usos, intensitats i tipologies edificatries assenyalades per les NN.SS. per a lrea de planejament que desenvolupin i contindran, si sescau, la delimitaci dunitats dexecuci o dactuaci, fixaci dels terminis dexecuci i lelecci del sistema dactuaci per al seu desenvolupament. Els Plans especials per a la installaci de xarxes i serveis de telecomunicacions dajustaran a all que sha determinat pel Pla director sectorial de telecomunicacions de les Illes Balears, definitivament aprovat mitjanant el Decret 22/2006, de 10 mar. c).Estudis de detall. Per a laplicaci de les NN.SS. en sl urb es podran formular, quan sigui necessari, Estudis de detall amb alguna o algunes de les segents finalitats: Assenyalament dalineacions i rasants delements o trams de la xarxa viria en el sl urb, en desenvolupament de les previsions contingudes en el planejament, i completar les que ja hi estiguessin fixades. Reajustar o adaptar les alineacions i rasants assenyalades als instruments de planejament per al sl urb, podent concretar els traats, sense reduir en cap cas la superfcie del viari i altres espais pblics i sense incrementar les edificabilitats ni alterar els aprofitaments assignats. Ordenar els volums edificatoris, respectant sempre les determinacions del planejament quant a la
14
tipologia dedificaci, edificabilitat, altura mxima i total, densitat de poblaci i usos permesos i prohibits. Es redactaran Estudis de detall en aquells casos en que aix ho disposin les NN.SS. o el seu planejament de desenvolupament i amb la finalitat que en aquells sestableixi. Aix mateix selaboraran quan lAjuntament ho consideri necessari, per prpia iniciativa o a proposta dinteressat, en atenci a les circumstncies urbanstiques duna actuaci o emplaament determinat. Tamb es podran redactar Estudis de detall amb les finalitats assenyalades en larticle 120 de la Llei 53/2002, de 30 de desembre, de modificaci de la Llei de costes, que hauran dajustar-se als trams de faana martima de tractament homogeni delimitats en el planejament o, si escau, als que assenyali lAdministraci competent. d).Unitats dactuaci De conformitat amb el que estableix larticle 2.2.02 i quan hagi estat previst en les NN.SS., el sl urb podr desenvolupar-se de forma sistemtica mitjanant unitats dactuaci o dexecuci. 2.Iniciativa. Els instruments de planejament que es formulin en desenvolupament daquestes NN.SS. podran ser diniciativa pblica, privada o mixta. Els particulars tenen dret a la consulta prvia en matria diniciativa i collaboraci en el planejament municipal, sempre que presentin la documentaci preceptiva en cada cas i el seu contingut sigui conforme a Dret i a les NN.SS. 3.Tramitaci simultnia. Els instruments de planejament que desenvolupin les NN.SS. es podran tramitar de forma simultnia amb els instruments dexecuci o gesti corresponents. 4.Precisi dels lmits. Els lmits dels mbits definits per les NN.SS. podran ser objecte de reajust en els respectius instruments de desenvolupament quan afectin els aspectes segents: a).b).c).Alineaci o lnies dedificaci existents. Caracterstiques topogrfiques del terreny. Existncia darbrat i altres elements dinters segons el parer dels serveis tcnics municipals. Sadmetr, en relaci a les superfcies delimitades en els plnols daquestes NN.SS., un marge derror del + 5 % i la presentaci de les diferents documentacions shaur de realitzar sobre cartografia oficial municipal, havent-se dassenyalar, si sescau, les coordenades de, almenys, dos punts corresponents a punts fixos en el terreny. CAPTOL III: PROTECCI DEL MEDI AMBIENT ARTICLE 1.3.01 PROTECCI DE LA BIODIVERSITAT Tota actuaci que es desenvolupi en el territori tindr en compte els efectes sobre la fauna i la flora i incorporar
15
les mesures necessries per garantir la protecci dels hbitats que alberguin endemismes i espcies protegides. ARTICLE 1.3.02 PROTECCI DE LES MASSES FORESTALS Amb independncia del compliment de la legislaci vigent en matria despcies vegetals protegides es conservaran les espcies vegetals autctones i, dacord amb lautoritzaci de ladministraci competent en matria de gesti forestal, es limitar la tala i qualsevol altre tipus dalteraci o canvi ds, aix com es fomentaran les accions de neteja de boscos. ARTICLE 1.3.03 MOBILITAT DE LA FAUNA La concessi de llicncia per aixecar tancats, cledes o closos en sl rstic, aix com tamb els plans i projectes de carreteres i daltres infraestructures lineals, consideraran els efectes sobre els desplaaments dels animals silvestres, establint, excepte en el cas dhorts i explotacions intensives, les obertures necessries per al pas de laigua i de la fauna, aix com altres mesures que es considerin oportunes per a no alterar aquests moviments. La installaci desteses elctriques dalta tensi haur de realitzar-se amb dispositius adequats per evitar lelectrocuci a les zones de passada daus que per la seva mida puguin veures afectades. ARTICLE 1.3.04 XARXA NATURA 2000 Quan el pla o projecte derivat del mateix pugui afectar un lloc de la Xarxa Natura 2000, dacord amb larticle 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservaci dels espais de rellevncia ambiental, ser preceptiu linforme previ de la Conselleria de Medi Ambient i shaur dincorporar un estudi davaluaci de les repercussions ambientals en relaci amb els objectius de conservaci i incloure les corresponents mesures correctores o, si escau, incorporar a lestudi davaluaci dimpacte ambiental, lestudi davaluaci de les repercussions ambientals. ARTICLE 1.3.05 PROTECCI CONTRA LA CONTAMINACI ACSTICA Amb la finalitat devitar o de reduir els danys que es puguin derivar per a la salut humana, els bns o el medi ambient, aix com per regular les activitats especfiques en matria de renouss i vibracions, dacord amb la Llei 1/2007, de 16 de mar, contra la contaminaci acstica de les Illes Balears i amb independncia de lordenana municipal que ho reguli, lAjuntament podr denegar la llicncia dinstallaci de les activitats que causin molsties per contaminaci acstica o vibracions. ARTICLE 1.3.06 ZONES DE POSSIBLE RISC DE CONTAMINACI DAQFERS Sn rees de terreny que per la seva composici geolgica i presncia daqfers poden sser susceptibles de contaminaci pels seus usos admesos. Els projectes que es presentin en aquestes rees, relatius a usos o activitats admesos, hauran dincorporar mesures tendents a evitar la contaminaci daqfers, dacord amb les mesures que dicti la Conselleria de Medi Ambient i de conformitat amb el que estableix la Directiva 2000/60/CE, la Llei daiges i el Pla hidrolgic de les Illes
16
Balears. En cap cas sautoritzaran en les ZPR de contaminaci daqfers en sl rstic les activitats classificades com insalubres o perilloses, com tampoc cap tipus dabocament o emmagatzemament de substncies txiques per a la salut humana o per als recursos naturals. El sistema per a levacuaci daiges fecals en els habitatges unifamiliars, situades a les zones assenyalades en els plnols com de risc baix, mitj o alt, ser individual i mitjanant fossa sptica o depuradora dacord amb les condicions de lapartat 5 de larticle 5.9.05. En les ZPR de contaminaci daqfers situades en sl urb, les activitats que sautoritzin, a ms de complir amb la norma 5.9.05 relativa al control dabocaments, hauran de garantir la seguretat de les xarxes i dipsits enterrats que continguin lquids contaminants, aix com la impermeabilitat del terreny on se situn els residus, escombraries i, si escau, el seu tractament. En qualsevol cas, es complir el Reial decret 314/2006, de 17 de mar, pel qual saprova el codi tcnic de ledificaci i en particular el document bsic HS 5. ARTICLE 1.3.07 PARC NATURAL DE MONDRAG En lmbit del parc natural de Mondrag, dacord amb el Decret 85/1992, de 18 de novembre, modificat mitjanant el Decret 39/2002, de 15 de mar, saplicar les determinacions i normes del PORN dels recursos naturals, per la qual cosa estaran prohibits els segents usos i activitats: Qualsevol activitat que pugui generar degradaci o prdua del patrimoni natural o cultural. Lobertura o ampliaci dels vials exceptuant els necessaris per al funcionament del parc. Els moviments de terres, excepte els necessaris per al funcionament del parc i, amb autoritzaci prvia de ladministraci competent, tambin per a lactivitat agrcola o ramadera. Qualsevol s industrial. Els usos comercials o de serveis turstics, excepte el els locals o rees predeterminades, amb regulaci dhorari. Lactivitat extractiva, excepte la de lalga de la platja segons regulaci de tcniques, mitjans, dades i horaris. Labocament de residus lquids o slids. Labocament daiges residuals no depurades al mar o a pous absorbents. La captura, recollecci, amputaci, mort o molstia de qualsevol individu animal o vegetal, exceptuant la caa regulada. La recollecci dous. La installaci de noves lnies elctriques, telefniques i aries de qualsevol tipus. Qualsevol mena de publicitat, fixa, mbil o sonora, excepte els cartells indicadors dels establiments turstics permesos. Les maniobres militars, excepte les necessries en cas de conflicte bllic. Lincrement de les extraccions daiges subterrnies, excepte per a ls de les infraestructures del parc sempre que siguin volums poc significatius que no generin disminuci de la qualitat de les aiges explotades, ni perjudici per a les zones humides. La dotaci de noves infraestructures turstiques o la implantaci de les existents. Qualsevol increment dels serveis turstics existents. Qualsevol mena dactuaci que minvi definitivament, temporalment o instantniament les qualitats paisatgstiques de lrea. La utilitzaci massiva que comporti qualsevol mena de degradaci de la natura, com les visites massives de turistes, agrupacions, escoles o grups desplai, excepte les autoritzades. La circulaci amb vehicles motoritzats i a cavall fora dels vials. Qualsevol forma dacampada. Encendre foc fora dels llocs preparats o actuacions que puguin generar risc dincendi. Lestacionament de vehicles fora de les rees daparcament. La presncia danimals de companyia a les platges.
17
El trnsit de cans a lloure, excepte durant lactivitat cinegtica. La navegaci dins els estanys dels torrents sobre qualsevol mena destructura. La producci de renous innecessaris que puguin originar molsties als usuaris de la zona o a la seva fauna. Les curses i qualsevol mena de competici esportiva. La installaci de noves explotacions ramaderes intensives. Qualsevol mena dexplotaci daqicultura intensiva o extensiva. La installaci de caseres dabelles a les proximitats de les platges i zones de serveis (400 m). Noves transformacions en regadius que generin increment de les extraccions daiges. La prctica de la caa submarina. La interdicci de la pesca esportiva per qualsevol mitj a linterior dels lmits del parc.
A les edificacions existents en lmbit del PORN estaran permeses les obres assenyalades en lapartat 1.d de larticle 8.4.01, aix com les necessries per al compliment de les normes de prevenci dincendis, installacions dinfraestructures prpies de ledificaci, installacions per al compliment del Codi Tcnic de lEdificaci i les dadaptaci a la normativa dhabitabilitat i de supressi de barreres arquitectniques. TTOL II: RGIM URBANSTIC DEL SL CAPTOL I: DISPOSICIONS GENERALS ARTICLE 2.1.01 SITUACIONS BSIQUES DEL SL El sl, dacord amb larticle 12, del Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual saprova el text refs de la llei de sl, es troba en una de les situacions bsiques segents: 1.Situaci de sl rural. Es troba en situaci de sl rural, dacord amb la legislaci urbanstica vigent, el classificat per les NN.SS. com a sl rstic i urbanitzable, aix com qualsevol altre que no reuneixi els requisits de lapartat segent. 2.Situaci de sl urbanitzat. Es troba en situaci de sl urbanitzat, dacord amb la legislaci urbanstica vigent, lintegrat de forma legal i efectiva a la xarxa de dotacions i serveis propis del nucli de poblaci, s a dir quan les parcelles comptin amb les dotacions i els serveis requerits per la legislaci urbanstica o puguin arribar a comptar amb ells sense altres obres que les de connexi de les parcelles a les installacions ja en funcionament. ARTICLE 2.1.02 FACULTATS, DRETS I DEURES LEGALS DELS PROPIETARIS 1.Laprovaci del planejament necessari, segons la situaci i classe de sl, determina les facultats i drets legals dels propietaris del sl. El dret de propietat del sl comprn les facultats ds, de gaudi i dexplotaci conforme a lestat, classificaci, caracterstiques objectives i dest que tingui en cada moment, aix com la facultat de disposici, sempre que el seu exercici no infringeixi el rgim de formaci de finques i parcelles i de relaci entre elles. Aquestes facultats inclouen:
18
2.-
a).-
Realitzar les installacions i construccions necessries per a ls i gaudi del sl conforme a la seva natura que, estant expressament permeses, no tinguin el carcter legal dedificaci. Quan tingui atribuda edificabilitat per a s o usos determinats i es compleixin els altres requisits i condicions establerts, edificar sobre la unitat apta per a aix en els termes disposats en lordenaci territorial i urbanstica. En terrenys que es trobin al sl rural i no estiguin sotmesos al rgim duna actuaci durbanitzaci, lexercici daquesta facultat comporta per al propietari, en la forma que determini la legislaci sobre ordenaci territorial i urbanstica, els deures segents:
Costejar i executar les obres i els treballs necessaris per conservar el sl i la seva massa vegetal en lestat legalmente exigible o per restaurar lesmentat estat, en els termes previstos en la normativa que sapliqui. Satisfer les prestacions patrimonials que sestableixin, si escau, per legitimar usos privats del sl no vinculats a la seva explotaci primria. Costejar i, si escau, executar les infraestructures de connexi de les installacions, la construcci o ledificaci amb les xarxes generals de serveis i entregar-les a lAdministraci competent per a la seva incorporaci al domini pblic quan hagin de formar part daquest. Participar en el termini determinat legalment en lexecuci de les actuacions durbanitzaci o la seva reforma i actuacions de dotaci, en un rgim dequitativa distribuci de beneficis i crregues entre tots els propietaris afectats en proporci a la seva aportaci. Lexercici daquesta facultat comporta assumir com a crrega real la participaci en els deures legals de la promoci de lactuaci, en rgim dequitativa distribuci de beneficis i crregues i en els termes de la legislaci sobre ordenaci territorial i urbanstica, aix com permetre ocupar els bns necessaris per a la realitzaci de les obres al responsable dexecutar lactuaci.
b).-
3.-
El dret de propietat dels terrenys, installacions, construccions i edificacions, comprn, sigui quin sigui la situaci en qu es trobin, els deures segents: A dedicar-los a usos que no siguin incompatibles amb lordenaci territorial i urbanstica. A conservar-los en les condicions legals per servir de suport a lesmentat s i, en tot cas, en les de seguretat, salubritat, accessibilitat i ornament legalment exigibles. A realitzar els treballs de millora i rehabilitaci fins on arribi el deure legal de conservaci. Aquest deure constituir el lmit de les obres que hagin dexecutar-se a costa dels propietaris, quan lAdministraci les ordeni per motius turstics o culturals, anant a crrec dels fons daquesta les obres que el sobrepassin per obtenir millores dinters general. Al sl urbanitzat que tingui atribuda edificabilitat, a edificar en els terminis establerts en la normativa aplicable. Al sl que sigui rural o quan estigui vacant dedificaci: A mantenir els terrenys i la seva massa vegetal en condicions devitar riscos derosi, incendi o inundaci per a la seguretat o salut pblica, dany o perjudici a tercers o a linters general, incls lambiental. A prevenir la contaminaci del sl, laigua o laire i les inmisions contaminants indegudes en altres bns i, si escau, recuperar-los delles. A mantenir lestabliment i funcionament dels serveis derivats dels usos i les activitats que sexerceixin al sl.
19
a).b).-
c).-
d).-
e).-
CAPTOL II: GESTI DEL PLANEJAMENT I EXECUCI ARTICLE 2.2.01 GESTI I COMPETNCIA URBANSTICA 1.La direcci i control de la gesti urbanstica i de lexecuci del planejament correspon, en tot cas, a lAjuntament. La planificaci urbanstica es configura com a funci pblica, la finalitat primordial de la qual s garantir la realitzaci efectiva de les obres durbanitzaci a travs de la facultat de dirigir, realitzar, concedir i fiscalitzar lexecuci de les obres durbanitzaci, aix com, si escau, expropiar els terrenys i construccions necessries per efectuar les esmentades obres.
2.-
ARTICLE 2.2.02 SISTEMES DACTUACI El desenvolupament de les unitats dactuaci (UA), delimitades pel planejament, sefectuar per mitj dalgun dels sistemes dactuaci previstos a la legislaci urbanstica: Compensaci, cooperaci o expropiaci. LAjuntament podr modificar lmbit de les unitats dactuaci i dels sistemes dexecuci previstos en les presents NN.SS., dacord amb els trmits establerts als articles 38 i 155 del Reglament de gesti urbanstica, sense necessitat de procedir a la modificaci puntual daquestes. En tot cas, ser requisit la notificaci personal als propietaris dels terrenys afectats, concedint-los un termini de quinze dies per formular allegacions. CAPTOL III: RGIM DEL SL URB ARTICLE 2.3.01 CONCEPTE DE SL URB Constitueixen el sl urb els terrenys que es troben en situaci de sl urbanitzat i que les NN.SS., en compliment de la legislaci urbanstica, inclou en aquesta classe de sl. ARTICLE 2.3.02 DEURES LEGALS A SL URB 1.Els propietaris de terrenys situats en sl urb que no comptin amb les dotacions i serveis requerits per la legislaci urbanstica, hauran de completar la urbanitzaci per adquirir la condici de solar i, en el cas de trobar-se inclosos dins lmbit duna unitat dactuaci (UA), a ms a ms complir amb all que sha establit en el planejament per al seu desplegament. Els propietaris de terrenys situats en sl urb, inclosos dins lmbit duna unitat dactuaci (UA) de reforma o renovaci de la urbanitzaci estan, a ms a ms, obligats al compliment dels deures legals assenyalats en larticle 2.4.02. Els terrenys inclosos en lmbit de les actuacions i els adscrits a elles estan afectats, amb carcter de garantia real, al compliment dels deures anteriors. Aquests es presumiran complerts amb la recepci per lAdministraci competent de les obres durbanitzaci o, si no nhi ha, al terme del termini en qu
20
2.-
3.-
hagus dhaver-se produt la recepci des de la seva sollicitud acompanyada de certificaci expedida per la direcci tcnica de les obres, sense perjudici de les obligacions que puguin derivar-se de la liquidaci de les cuentas definitives de lactuaci. ARTICLE 2.3.03 TIPUS DORDENACI En funci de lordenaci detallada sestableixen diferents tipus dordenaci urbanstica, per a cada zona de sl urb, regulant-se laprofitament urbanstic i els usos permesos. ARTICLE 2.3.04 CONDICIONS PER PODER EDIFICAR A SL URB El sl urb, a ms de les limitacions especfiques que li imposin les presents NN.SS. i el planejament que el desenvolupi, estar subjecte a la condici de no poder sser edificat fins que la respectiva parcella mereixi la qualificaci de solar, llevat que sasseguri lexecuci simultnia de la urbanitzaci i de ledificaci per mitj de les garanties i les previsions, per a cada cas, establertes en els articles 39.1, 40.1, 40.3 i 41 del Reglament de gesti urbanstica i a les presents normes urbanstiques. 1.Tindran la consideraci de solar, dacord amb el Decret llei 2/2012, de 17 de febrer, requisit indispensable per obtenir llicncia dedificaci, els terrenys classificats com a sl urb que siguin aptes per a ledificaci segons la seva qualificaci urbanstica i que compleixin els requisits segents: Que confrontin amb vies pbliques que disposin efectivament o puguin arribar a disposar, mitjanant la realitzaci dobres accessries i prvies o, en tot cas, simultnies amb les dedificaci, denllumenat pblic, pavimentaci i, si escau, voreres encintades, aix com dels serveis urbanstics segents: Xarxa viria amb un nivell de consolidaci suficient per permetre la connectivitat amb la trama viria bsica municipal. Xarxa de provement daigua. Xarxa de sanejament, excepte en els nuclis segents: Cala Llombards, Son Moja, sEscaleta, Cal den Boira i Es Cap des Moro. Subministrament denergia elctrica. Aquests serveis urbanstics bsics han de tenir les caracterstiques adequades per a ls previst en el planejament urbanstic. b).c).Tenir assenyalats alineacions i rasants. Ser susceptibles de llicncia dedificaci immediata per no estar inclosos en un sector subjecte a un pla especial de millora urbana, ni en un polgon dactuaci urbanstica, pendents de desenvolupament. Que, per edificar-los, no hagin de cedir terrenys per destinar-los a carrers o a vies a lefecte de regularitzar alineacions o completar la xarxa viria. Quan no existeixi vial enfront de la parcella, sadmetr laccs des dun vial per als vianants, una zona pblica daparcaments o un espai lliure pblic. El paviment haur de complir les condicions segents: Ser daglomerat o reg asfltic, formig de ciment Prtland, lloses, llambordes o maons o el que lAjuntament pugui estimar segons el cas. Tant el ferm com la base dexplanaci tindran la capacitat mecnica suficient per resistir el pas de
21
a).-
d).-
2.-
vehicles. orada al front de lalineaci oficial de la parcella si lAjuntament tingus previst la construcci de voreres. Xarxes daigua potable i daiges residuals. El dimensionat de les xarxes daigua potable i daiges residuals hauran de garantir el subministrament i levacuaci dels habitants als quals donin servei.
3.-
4.-
Xarxa de distribuci denergia elctrica en baixa tensi pel lmit del vial o espai lliure pblics als quals dna front la parcella, amb capacitat suficient per als usos existents o que puguin sser necessaris, en tota la lnia de subministrament, segons el Reglament electrotcnic de baixa tensi i instruccions complementries. Les xarxes denergia elctrica i telefonia, quan aix es determini en la llicncia, hauran denterrar-se. Per autoritzar en sl urb ledificaci en terrenys que no tinguin la condici de solar i que no sincloguin en polgons o unitats dactuaci, el comproms durbanitzar comprendr no noms les obres que afectin el front de faana o faanes del terreny sobre el qual es pretengui construir, sin a totes les infraestructures indispensables perqu es puguin prestar els serveis pblics necessaris, tals com abastiment daigua, evacuaci daiges residuals i de pluja, subministrament denergia elctrica, enllumenat pblic i pavimentaci de voreres i calada, fins el punt denlla amb les xarxes generals i viries que estiguin en funcionament, dacord amb les caracterstiques esmentades segons el tipus de zona a la qual es trobi. La dotaci dinfraestructura i serveis es dur a terme una vegada obtinguda laprovaci del projecte dobres ordinries o projecte de dotaci de serveis. Els propietaris dels terrenys hauran de formalitzar la cessi dels vials i espais lliures pblics que donen front a la seva faana i, en el cas de solars que donin front a dos o ms vials, shaur de cedir el sl de tots els vials, li donin o no la consideraci de solar. A sl urb els propietaris de terrenys inclosos en una unitat dactuaci podran, aix mateix, sollicitar llicncia dedificaci abans que els esmentats terrenys adquireixin la condici de solar, quan reuneixin els requisits de larticle 41 el Reglament de gesti urbanstica i, per tant, shagin aprovats els projectes de compensaci i durbanitzaci. No obstant aix lanterior, lexecuci simultnia de la urbanitzaci i edificaci, de conformitat amb all que sha establit en el Pla territorial insular de Mallorca, noms podr autoritzar-se, en el cas dunitats dactuaci situades en sl urb, als efectes de completar la urbanitzaci i adquirir la condici de solar apte per a ledificaci o que sacrediti que les obres durbanitzaci estan en curs dexecuci i ja finalitzades, com a mnim, les segents: Moviment de terres, vialitat rodada llevat de la capa de rodament, passos per als vianants amb solera de formig llevat del paviment final, xarxes de serveis completes incloses les connexions amb les xarxes generals llevat de les rees exonerades, i tamb, excepte la seva plantaci, les zones verdes. Al sl urbanitzable, a ms del que assenyala anteriorment, es requereix que sacrediti que shan costejat i executat les obres necessries per a lampliaci dels sistemes generals exteriors a lactuaci.
5.-
6.-
7.-
8.-
La dotaci dinfraestructures i serveis es dur a terme una vegada obtinguda laprovaci del projecte durbanitzaci que inclour el desenvolupament de les obres corresponents a lexecuci dels vials, abastiment daigua, xarxa dhidrants contra-incendis, evacuaci daiges residuals i, si escau, de pluja, subministrament denergia elctrica, enllumenat pblic, amb les caracterstiques esmentades segons el tipus de zona a la qual es trobi, i, si escau, zones verdes i arbrat. Aix mateix, si s procedent, xarxa de telefonia, telecomunicacions, subministrament de gas, televisi per cable, etc. Quan sigui necessria la pavimentaci de voreres o calada, dacord amb larticle 8.2 de la Llei 3/2005, de 20 dabril, simplantaran paviments amb un coeficient de luminncia mitjana o grau de lluminositat
22
9.-
elevat amb factor especular baix. La installaci denllumenat pblic o la substituci de lexistent haur de complir amb el que estableix lesmentada Llei segons all que sha assenyalat en larticle 7.3.01. ARTICLE 2.3.05 SL URB AMB PLA PARCIAL INTEGRAT A LES NORMES SUBSIDIRIES 1.Correspon a les rees dels nuclis urbans o part dels mateixos, segons la delimitaci assenyalada en els plnols dordenaci del sl urb, el desenvolupament urbanstic del qual va sser realitzat mitjanant un Pla parcial aprovat i la seva ordenaci es troba plenament integrada a les Normes Subsidiries. La normativa daplicaci en aquestes rees, tant de carcter general com a particular, ser la que figura en aquestes normes. La parcellaci assenyalada en els plnols corresponents s de carcter indicatiu, mantenint, si sescau, la seva vigncia les llicncies municipals de parcellaci.
2.-
CAPTOL IV RGIM DEL SL URBANITZABLE ARTICLE 2.4.01 DEFINICI I DESENVOLUPAMENT 1.Definici. El sl urbanitzable comprn els terrenys que es troben en situaci de sl rural i que les NN.SS. declaren aptes per ser urbanitzats i el desplegament i execuci dels quals es preveu en la corresponent fitxa de lannex. 2.Desenvolupament. El sl urbanitzable es desenvolupar mitjanant els Plans parcials corresponents als sectors delimitats en els plnols corresponents. Els Plans parcials que desenvolupin els sectors de sl urbanitzable delimitats en les NN.SS. es subjectaran a les determinacions i condicions dactuaci que sestableixen en les presents normes i al que disposa la legislaci urbanstica aplicable. Les entitats urbanstiques de conservaci que shagin constitut quedaran extingides quan shagi consolidat ledificaci en un cinquanta per cent (50 %) de la superfcie apta per edificar del sector. En el cas general, el lmit teric entre dos sectors confrontants ser leix del vial que els separi, encara que, als efectes de la urbanitzaci daquest vial, sempre es comprendr tot lample de la calada en el primer sector que surbanitzi, arbitrant, en aquest cas, les despeses dexecuci entre ambds sectors. ARTICLE 2.4.02 OBLIGACIONS I DEURES LEGALS DELS PROPIETARIS DEL SL URBANITZABLE Els propietaris dels terrenys situats en sl urbanitzable estan obligats al compliment dels segents deures legals: a).Entregar a lAdministraci competent el sl reservat per a vials, espais lliures, zones verdes i restants dotacions pbliques incloses en la prpia actuaci o adscrites a ella per a la seva obtenci.
23
b).-
Entregar a lAdministraci competent, amb dest a patrimoni pblic de sl, el sl lliure de crregues durbanitzaci corresponent al 15 % de ledificabilitat mitjana ponderada de lactuaci. Costejar i, si escau, executar totes les obres durbanitzaci previstes en lactuaci corresponent, aix com les infraestructures de connexi amb les xarxes generals de serveis i les dampliaci i reforament de les existents fora de lactuaci que aquesta demandi per la seva dimensi i caracterstiques especfiques, sense perjudici del dret a reintegrar-se de les despeses dinstallaci de les xarxes de serveis a crrec de les seves empreses prestadores, en els termes establits en la legislaci aplicable. Entregar a lAdministraci competent, junt amb el sl corresponent, les obres i infraestructures a qu es refereix lapartat anterior que hagin de formar part del domini pblic com a suport immoble de les installacions prpies de les xarxes de dotacions i serveis, aix com tamb les esmentades installacions quan estiguin destinades a la prestaci de serveis de titularitat pblica. Garantir el reallotjament dels ocupants legals que es precisi desallotjar dimmobles situats dins lrea de lactuaci i que constitueixin la seva residncia habitual, aix com el retorn quan tinguin dret a ell, en els termes establits en la legislaci vigent. Indemnitzar als titulars de drets sobre les construccions i edificacions que hagin de ser demolides i les obres, installacions, plantacions i sembrats que no puguin conservar-se.
c).-
d).-
e).-
f).-
ARTICLE 2.4.03 EDIFICIACI A SL URBANITZABLE Les facultats dedificaci, contemplades en els sectors de sl urbanitzable, no podran sser exercides fins que no siguin aprovats els Plans parcials corresponents a cada sector, shagin complimentat els trmits del sistema dactuaci corresponent i sexecutin les obres durbanitzaci previstes en aquells, prvia la formalitzaci de les cessions obligatries del planejament, mitjanant, si escau, el projecte de compensaci o de reparcellaci. Per la qual cosa, fins que no es donin aquestes circumstncies no es podr edificar ni aixecar altres installacions que no siguin les previstes com a sistemes generals del municipi o aquelles altres de carcter provisional previstes a la legislaci vigent. Al sl urbanitzable, un cop shagi aprovat el projecte de compensaci o de reparcellaci, el Pla parcial, el projecte durbanitzaci corresponent i, si escau, constituda lentitat de conservaci, es podr edificar, amb anterioritat a qu els terrenys estiguin totalment urbanitzats, sempre que es compleixin els requisits assenyalats a larticle 41 del Reglament de gesti urbanstica i, dacord amb el que estableix el Pla territorial insular de Mallorca, la urbanitzaci hagi aconseguit el grau dexecuci indicat en larticle 2.3.04. CAPTOL V: RGIM DEL SL RSTIC ARTICLE 2.5.01 DEFINICI I PARCELLACIONS EN SL RSTIC 1.Definici. Constitueixen el sl rstic els terrenys que es troben en situaci de sl rural i que les NN.SS. classifiquen com a sl rstic. Especialment sn aquells terrenys que per les seves condicions naturals, ambientals, paisatgstiques, ecolgiques, de valor agrcola, forestal, ramader, cinegtic i, en general, els vinculats a la utilitzaci racional dels recursos naturals, sn aix classificats a fi de que romanguin al marge del procs durbanitzaci, per considerar-los com a terrenys inadequades pel desenvolupament urb.
24
2.-
Parcellacions en sl rstic. En el sl rstic queden prohibides les parcellacions urbanstiques. La segregaci o divisi de terrenys o finques classificades com a sl rstic estar subjecte a llicncia municipal, dacord amb el que preveu la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sl rstic i altres disposicions complementries. A ms, compliran les superfcies de les unitats mnimes de cultiu establertes en el Decret 147/2002, de 13 de desembre, i en aquestes normes.
CAPTOL VI: RGIM DEL SL EN DOMINI PBLIC I ZONA DE SERVITUD ARTICLE 2.6.01 LLEI DE COSTES Les obres a realitzar a les zones de servitud de protecci i trnsit, hauran de complir les determinacions dels articles 23, 24, 25, 26 i 27 de la Llei 22/1988 de costes, aix com respectar les servituds daccs a la mar previstes a larticle 28 i el ttol III en relaci amb lutilitzaci del domini pblic martim-terrestre. Per a tals efectes, la documentaci grfica de les Normes Subsidiries han assenyalat les esmentades zones de servitud, a partir de les delimitacions definitivament aprovades, aix com els passos daccs al mar. Els usos permesos a la zona de servitud de protecci i les obres o installacions a realitzar en domini pblic o zona de trnsit requeriran, prviament a latorgament de la llicncia, lautoritzaci o concessi de lAdministraci competent. Les obres, installacions i usos existents, tant en domini pblic martim-terrestre com en zones de servitud de trnsit i protecci, hauran de complir amb el que estableix la disposici transitria quarta de lesmentada Llei. Dacord amb el que estableix el Pla territorial insular de Mallorca, les Normes Subsidiries, a ms dassenyalar la zona de domini pblic martim terrestre, les zones de servitud i passos daccs al mar, han delimitat en sl urb, segons sestableix en lapartat 3.2 de la disposici transitria tercera de la Llei de costes, els trams de faana martima segons els quals, mitjanant actuacions edificatries, es proposa obtenir un tractament homogeni. Els esmentats trams constituiran els mbits mnims objecte dels Estudis de detall. ARTICLE 2.6.02 LLEI DAIGES 1.Zona de servitud daiges. A la zona de servitud daiges shaur de complir amb tot el que estableix el Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual saprova el text refs de la Llei daiges i el Reglament del domini pblic hidrulic que desenvolupa els ttol preliminar, I, IV, V i VII de la Llei 29/1985, de 2 dagost, daiges. Les obres a realitzar a les zones de servitud per a s pblic i policia dels canals dels torrents, llacunes i zones humides que sassenyalen a la documentaci grfica, de conformitat amb la Llei daiges i el Pla hidrolgic de les Illes Balears, requerir lautoritzaci prvia a la llicncia de la Direcci General de Recursos Hdrics. A aquests afectes i dacord amb el que estableix larticle 6 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, i articles 6 i 7 del Reglament del domini pblic hidrulic que desenvolupa els ttos preliminar, I, IV, V i VII de la Llei 29/1985, de 2 dagost, daiges, la zona de servitud per a s pblic tindr una amplria de cinc (5) metres, mesurats des dels marges i la zona de policia tindr una amplria de cent (100) metres, tamb mesurats des dels esmentats marges. La zona de servitud, dacord amb larticle 8 de lesmentat Reglament, podr justificadament modificar-se, amb lautoritzaci prvia
25
de la DGRH, per raons topogrfiques o hidrogrfiques. No obstant aix lanterior i dacord amb larticle 78 del Reglament del domini pblic hidrulic, des de laprovaci definitiva daquestes NN.SS., en les zones de policia situades en sl urb no es requerir lesmentada autoritzaci prvia a la llicncia de la Direcci General de Recursos Hdrics. A la zona de servitud no podr autoritzar-se cap edificaci, exceptuant les plantacions i les de carcter excepcional previstes en larticle 7, apartat 2, de lesmentat Reglament. Les edificacions i usos a realitzar a la zona de policia se subjectaran a all que sha previst en els articles 9, 14 i 78 de lesmentat Reglament del domini pblic hidrulic, aix com als articles corresponents del Pla hidrolgic de les Illes Balears. 2.Abocament daiges. Queda prohibit, dacord amb larticle 100 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, labocament directe o indirecte daiges i de productes residuals susceptibles de contaminar les aiges continentals o qualsevol altre element del domini pblic hidrulic, tret que es compti amb la prvia autoritzaci administrativa. En aquesta sinclou labocament daiges pluvials excepte que es garanteixi que la qualitat de lesmentat abocament no afectar el llit. Aix mateix, de conformitat amb el que estableix larticle 70 del Reglament del domini pblic hidrulic, la utilitzaci o aprofitament pels particulars dels llits o dels bns situats en ells requereix la prvia concessi o autoritzaci administrativa. A aquests efectes les obres destinades a la canalitzaci, talla o cobertura de qualsevol llit requereix la presentaci prvia del projecte subscrit per tcnic competent, conforme al que estableix larticle 126, en el qual es justificar la no afecci de les obres projectades al rgim hidrulic normal, aix com incloure lencreuament de lnies elctriques i qualsevol mena de pas per damunt o per sota del llit. El compliment de les esmentades prescripcions sinclour i justificar en un projecte especfic. 3.Zones dinundaci potencial (ZIP). Les edificacions o activitats a autoritzar a les zones dinundaci potencial (ZIP), situades en sl rstic, no incloses en les rees de prevenci de riscos (APR) dinundacions, estaran subjectes a les mateixes limitacions que les APR excepte a les condicions ds que seran les de la zona subjacent. Les edificacions o activitats a autoritzar en les esmentades zones, quan es trobin situades en sl urb, suposar la incorporaci en el projecte de la justificaci del risc potencial ja sigui per desbordament o per anegaci i de les mesures a adoptar per evitar-lo. A ms a ms, si escau, els soterranis hauran de garantir la seva estanqueitat i la planta baixa haur de situar-se a un nivell igual o superior als cinquanta (50) centmetres de la rasant del terreny en cada punt del seu permetre. Les activitats i productes que, si escau, es puguin emmagatzemar en les edificacions no podran ser causa, en cas duna eventual inundaci, de contaminaci. Quan aquestes rees concorrin sobre un sector urbanitzable, el Pla parcial haur de desenvolupar la justificaci del risc i de les mesures a adoptar, aix com, si escau, de les que hagin dafectar a les edificacions, usos i activitats. ARTICLE 2.6.03 LLEI DE CARRETERES De conformitat amb el que estableix la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres, no podr autoritzar-se cap edificaci ni serveis a les zones de domini pblic, les quals seran les compreses entres dues lnies paralleles a les arestes exteriors de lexplanaci i a una distncia daquestes de vuit (8) metres en vies de quatre o ms carrils, de tres (3) metres en vies de dos carrils de les xarxes primria o secundria i dun (1) metre en vies de dos carrils de les xarxes local o rural. A les zones de protecci de la carretera, que seran les compreses entres dues lnies longitudinals paralleles a les
26
arestes exteriors de lexplanaci i a una distncia daquestes de vint-i-cinc (25) metres en carreteres de quatre o ms carrils, de divuit (18) metres a les carreteres de dos carrils de les xarxes primria i secundria i de vuit (8) metres a les carreteres de dos carrils de les xarxes local o rural, no es podran realitzar obres ni es permetran, prvia autoritzaci, ms usos que els compatibles amb la seguretat vial. En els nous sl urbans, les alineacions de les edificacions se situaran fora de la zona de protecci. A les zones de reserva vial, que seran les compreses entres dues lnies longitudinals paralleles a les arestes exteriors de lexplanaci i a una distncia daquestes de cent (100) metres per a vies de quatre o ms carrils, cinquanta (50) metres per a vies de dos carrils de les xarxes primria i secundria i vint-i-cinc (25) metres per a vies de dos carrils de les xarxes local o rural, es prohibeix lexecuci de qualsevol tipus dobra o installaci, excepte les de mera conservaci de les existents i tamb qualsevol altra classe dactivitat que pugui elevar el valor del sl, excepte els cultius agrcoles. TTOL III: SISTEMES GENERALS CAPTOL I: DEFINICIONS ARTICLE 3.1.01 DEFINICI I ESTRUCTURA DELS SISTEMES GENERALS 1.Definici. Els sistemes generals constitueixen els elements fonamentals de lestructura general i orgnica del territori que estableixen les NN.SS., de conformitat amb el model de desenvolupament urb que sadopta per al municipi. 2.Estructura. Dacord amb el model urb adoptat, les NN.SS. estableixen els segents tipus de sistemes generals: Sistema general dequipament comunitari (SGEQ). Sistema general de comunicacions i infraestructures (SGCI). Sistema general despais lliures (SGEL). Els sistemes generals, definits per les NN.SS., es delimiten en els plnols dordenaci global del territori, amb una trama especfica per a cadascun dels tipus enunciats en lapartat anterior, si b sinclouen a les diferents classes de sl a efectes de la seva valoraci i obtenci. El sl destinat a sistemes generals es troba subjecte al mateix rgim jurdic dexecuci, als efectes de valoraci i obtenci, que la classe de sl a la qual sadscriu. ARTICLE 3.1.02 REGULACI DELS SISTEMES GENERALS La inclusi de terrenys i edificacions com a sistema general comporta un rgim especial de protecci i/o unes especials condicions ds i edificaci, coherents amb la importncia que tenen pel municipi. La regulaci particular de cadascun dels usos, als quals es vinculen els elements dels sistemes generals, incloent les condicions que shauran de respectar en la seva execuci, es contenen al Captol II del Ttol V daquestes normes.
27
ARTICLE 3.1.03 SISTEMA GENERAL DEQUIPAMENT COMUNITARI (SG-EQ) Els sistemes generals dequipament comunitari comprenen aquells sls destinats a usos dotacionals pblics o collectius al servei de tot el municipi. El rgim dusos i edificaci ser lestablert a la normativa o directrius incloses a les fitxes de cada sistema. Per la seva funci poden sser dels segents tipus: 1.Soci-cultural (EQ-SC): Comprn els equipaments socials i culturals de nivell o mbit urb i ds collectiu o pblic tals com biblioteques, centres culturals, sales dexposicions, etc. 2.Docent (EQ-D): Comprn els centres destinats a lensenyana al servei de tot el municipi, tals com collegis dEGB, instituts, conservatoris i centres deducaci especial o tallers del mateix tipus. 3.Assistencial (EQ-A): Comprn els serveis datenci i cura de les persones amb problemes relacionats amb toxicomanies, malalties o minusvalideses, pobresa extrema i de desprotecci jurdica, tals com les residncies de majors, minusvlids, albergs per a transents, residncies, miniresidncies, pisos tutelats o protegits, centres de rehabilitaci, centres de dia, centres dinformaci i orientaci, etc. 4.Administratiu-institucional (EQ-AI): Comprn els centres i dependncies administratives o poltiques ds pblic o no, adscrites al funcionament del govern central, del govern autnom, les seves conselleries i de lAjuntament. 5.Esportiu (EQ-E): Comprn les grans unitats dequipament esportiu de nivell o mbit de ciutat, de domini pblic o privat, tals com poliesportius, pistes esportives, camps de futbol, etc. 6.Seguretat (EQ-SG): Comprn els centres i dependncies ds pblic per als cossos o institucions de lEstat o de la Comunitat Autnoma, destinades a la defensa nacional, de lordre pblic i dels individus i els bens. 7.Sanitari (EQ-S): Comprn els centres sanitaris, ds pblic o collectiu, per a la informaci, orientaci, prevenci, administraci i prestaci de serveis mdics o quirrgics i hospitalaris, tals com hospitals, clniques, residncies de malalts, ambulatoris, dispensaris, centres de salut datenci primria i preventiva, cases de socors, consultoris, psiquitrics, laboratoris relacionats amb lactivitat sanitria i, en general, tot tipus de centres dassistncia sanitria. 8.Religis (EQ-RL): Comprn els centres religiosos representatius i ds collectiu. 9.Cementiri (EQ-C):
28
Comprn les installacions i activitats destinades a serveis funeraris i denterrament al servei de tota la comunitat, dacord amb el previst en el Decret 105/1997, de 24 de juliol, pel qual saprova el Reglament de policia sanitria morturia. 10.Abastiment (EQ-AB): Comprn els centres i installacions, ds privat, collectiu o pblic, destinades a la realitzaci de transaccions comercials de mercaderies, serveis personals, administratius, tcnics, mercats, fires, escorxadors, installacions frigorfiques, etc. 11.Recreatiu (EQ-R): Comprn les installacions destinades a la vida de relaci i esplai dels ciutadans, tals com parcs recreatius, datraccions, zoolgics, aquaris i installacions similars a les descrites, amb petites edificacions annexes, com a bars, oficines dinformaci al ciutad o turstica, etc 12.Municipal divers (EQ-MD): Comprn, excepte cementiri, qualsevol dels usos, de titularitat i domini pblic, destinats a equipament i relacionats en aquest article. ARTICLE 3.1.04 SISTEMA GENERAL DE COMUNICACIONS I INFRAESTRUCTURES (SG-CI) Els sistemes generals de comunicacions i infraestructures comprenen el conjunt de terrenys, installacions i reserves de sl per a les xarxes i emplaament de la xarxa viria, transports, installacions, serveis tcnics i de telecomunicacions, els espais naturals devacuaci daiges de pluja i les seves canalitzacions que serveixen a la totalitat del territori. El rgim dusos ser lenunciat a les presents normes i a la normativa aplicable. Per la seva funci es poden distingir els segents tipus: 1.Xarxa viria (V). Comprn els terrenys i installacions amb les seves zones de protecci, existents o previstos, que formen el conjunt de vies rodades i de vianants destinades a mantenir uns nivells bsics de mobilitat a linterior del terme i daccessibilitat des de i cap a lexterior, tals com autopistes, autovies, carreteres primries i secundries i els camins rurals. Es troben recollides en la documentaci grfica del planejament. 2.Installacions i serveis (IS). Comprn, en general, els terrenys, installacions i reserves de sl per a les infraestructures generals dels serveis tcnics, tals com grans xarxes i serveis, artries de reg daigua depurada, artries dabastiment, collectors de sanejament, collectors daigua de pluja i llits de torrents, centres de producci, magatzematge i feeders de distribuci de gas, dipsits dabastiment daigua, estacions de depuraci daiges residuals, centres de recollida, tractament i eliminaci de residus slids, abocadors, xarxes dalta tensi de 220 i 66 Kv, subestacions elctriques, etc. 3.Transports (TR). Comprn els terrenys i installacions destinats al transport de persones i mercaderies dmbit municipal, extramunicipal i extraprovincial, tals com estaci dautobusos, etc. 4.Comunicacions i telecomunicacions (CT).
29
Comprn els terrenys i installacions bsiques per als serveis de comunicacions (correus, telgrafs i telfons) i telecomunicacions (rdio i televisi, xarxes i installacions radioelctriques i transmissi de dades). 5.Aparcaments de vehicles (AP). Comprn els terrenys i installacions destinats a laparcament de vehicles. ARTICLE 3.1.05 SISTEMA GENERAL DESPAIS LLIURES PBLICS (SG-ELP) Comprn els terrenys i installacions destinades a lesbarjo de la poblaci i a dotar de millors condicions ambientals a la ciutat. El rgim dusos i dedificaci seran, a ms dels establerts en la normativa especfica que li sigui daplicaci, els enunciats en aquestes normes. CAPTOL II: DESENVOLUPAMENT DELS SISTEMES GENERALS ARTICLE 3.2.01 PROCEDIMENT GENERAL PER A LOBTENCI DELS SISTEMES GENERALS Els sistemes generals de titularitat pblica sobtenen per adscripci al domini pblic, afectes a ls determinat en les presents normes, a travs de la resoluci dels corresponents procediments expropiatoris, reparcellatoris o compensatoris. La qualificaci del sl com a sistema general comporta linters general dels usos i activitats als quals es destina lesmentat sl o que en ell subiquen. ARTICLE 3.2.02 DESENVOLUPAMENT I EXECUCI DELS SISTEMES GENERALS 1.Desenvolupament per planejament de detall. Es realitzar a travs de Plans especials, llevat que les NN.SS. continguin les determinacions necessries o que estiguin inclosos o puguin arribar a estar-hi en polgons a desenvolupar per Plans parcials o unitats dactuaci. LAjuntament podr acordar la necessitat de lexecuci de qualsevol element dels sistemes generals per mitj dun Pla especial quan sigui indispensable reajustar les reserves de sl previstes a les NN.SS. o quan resulti convenient precisar la coordinaci entre la implantaci de lelement i el seu entorn ms immediat. Fins que siguin formulats els Plans especials, tota intervenci tendent a lexecuci dels referits elements, sigui a travs dobres de nova planta o obres durbanitzaci, respondr a un projecte unitari i coherent amb les determinacions de les NN.SS. i en especial es subjectar a les normes sobre classificacions de sl, edificabilitat i altres condicions vinculants. Els elements de sistemes generals inclosos en sl urbanitzable, delimitats per les NN.SS., requeriran prviament a la seva execuci, laprovaci del Pla parcial que desenvolupi el sector corresponent, sense perjudici, en qualsevol cas, de la facultat municipal dobtenir anticipadament el sl destinat a sistemes generals. 2.Execuci material.
30
Lexecuci de les obres i installacions en els sistemes generals es dur a efecte dacord amb la programaci i els terminis previstos en les NN.SS. i exigir lefectiva coordinaci de les actuacions i inversions pbliques i privades, segons els casos, en consonncia amb les previsions que en aquest sentit sestableixen. Lexecuci de les obres i installacions dels sistemes generals ser escomesa per lAdministraci Pblica i els particulars, dacord amb les previsions de les NN.SS. i, si escau, de conformitat amb el que determinen els plans especials per a cada classe de sl. No obstant aix, lexecuci de les obres dels sistemes generals expressament previstos i qualificats en el planejament no necessitaran de declaraci dinters general, tenint la llicncia que subjectar-se noms a les condicions especfiques de la qualificaci atorgada. 3.Ports i installacions porturies i complementries competncia de ladministraci autonmica. En el domini pblic martim-terrestre, saplicaran les determinacions de la Llei 10/2005, de 14 de juny, de ports de les Illes Balears. La zona de servei dels ports de Portopetro, Cala Figuera i Marina de Cala Llonga (Cala dOr), dacord amb larticle 12 de lesmentada Llei, es qualifiquen com a sistema general portuari, encara que sn criteri daquestes NN.SS. els segents: Limitar, de forma restringida i suficientment justificada, les ampliacions dels ports esportius ja existents, sempre i quan lAjuntament les consideri oportunes i convenients per a linters general i per als objectius de les presents Normes Subsidiries. Permetre les les obres necessries per al manteniment de les installacions existents, aix com la millora de les condicions de funcionalitat i de la seva seguretat.
ARTICLE 3.2.03 PLANS ESPECIALS DORDENACI DEL LITORAL Les platges del municipi podran ser objecte dordenaci detallada, de forma completa o per trams, dacord amb lindicat a larticle 3 del Decret 72/1994, de 26 de maig, sobre plans dordenaci del litoral. La seva iniciativa correspondr, de conformitat amb larticle 8, a lAjuntament i el procediment es subjectar a lestablert a larticle 9 i segents de lesmentat Decret. TTOL IV: INTERVENCI MUNICIPAL EN LEDIFICACI I S DEL SL CAPTOL I: COMPETNCIA I FORMES DINTERVENCI ARTICLE 4.1.01 OBJECTE I FORMES DINTERVENCI 1.Objecte. La competncia municipal en matria dintervenci en ledificaci i s del sl t per objecte controlar la conformitat de les distintes actuacions amb la legislaci i el planejament aplicables, aix com restablir, si escau, lordenaci legal infringida i imposar les sancions corresponents. 2.Formes dintervenci. La intervenci municipal en ledificaci i s del sl sexercir a travs de:
31
a).b).c).-
Latorgament de llicncies urbanstiques. Les ordres dexecuci, reparaci, demolici o suspensi dobres i altres usos. Linspecci urbanstica.
ARTICLE 4.1.02 ACTES SUBJECTES A LLICNCIA URBANSTICA Tot acte dedificaci requereix la preceptiva llicncia municipal. Estan subjectes igualment a prvia llicncia els actes ds del sl i el subsl enumerats a larticle 2 de la Llei 10/1990, de 23 doctubre, de disciplina urbanstica de les Illes Balears, dara endavant LDU, i, en general, qualsevol activitat ds i/o de realitzaci dobres. En tot cas estan sotmeses a prvia llicncia municipal les parcellacions, segregacions o qualsevol altre acte de divisi de finques o predis en sl rstic. Installaci de xarxes de servei o la seva modificaci. Installaci, obertura, modificaci o transformaci destabliments comercials, industrials i magatzems. Modificaci, substituci o canvi de lloc de mquines i motors, aix com la installaci de grues-torre i altres aparells industrials. La subjecci prvia a la llicncia regeix sense excepci per a totes les activitats relacionades en els apartats anteriors que es realitzin en lmbit territorial de les NN.SS. amb independncia de la seva pertinena al domini pblic i sense perjudici de que lacte exigeixi autoritzaci o concessi per part del titular del domini pblic. Els actes relacionats en els apartats anteriors que siguin promoguts per rgans de les Administracions Pbliques, Comunitat Autnoma o entitats de dret pblic que administrin bns estatals o autonmics sobre qualsevol classe de sl comprs dins lmbit del terme municipal, sense perjudici del que disposa el rgim especial per als supsits durgncia o excepcional inters pblic establerts a la disposici addicional desena del Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual saprova el text refs de la llei de sl, estan sotmesos a prvia llicncia. ARTICLE 4.1.03 PROCEDIMENT I COMPETNCIA PER A LATORGAMENT DE LLICNCIES 1.Procediment. El procediment per a la concessi de llicncies urbanstiques de tota mena sajustar al que disposa la legislaci aplicable, aquestes normes i les ordenances municipals. 2.Competncia. La competncia per a atorgar llicncies de tota mena correspon a lAjuntament, segons el procediment regulat en larticle 179 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de rgim local de les Illes Balears. La competncia per atorgar les llicncies urbanstiques correspondr a lorgue municipal determinat conforme a la legislaci de rgim local. 3.Llicncies a sl rstic. La competncia correspon a lAjuntament amb el procediment determinat en la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sl rstic o norma que la modifiqui o substitueixi. Quan la parcella pertangui a ms dun terme municipal les autoritzacions, dacord amb larticle 31 de lesmentada Llei, correspondran al
32
Consell Insular i la normativa daplicaci ser la prpia del terme municipal en el qual subiqui ledificaci. ARTICLE 4.1.04 TIPUS, ABAST I CONTINGUT DE LES LLICNCIES 1.a).b).c).Les llicncies urbanstiques corresponen als segents tipus: Parcellaci. Urbanitzaci i dotaci de serveis. Obres dedificaci, tant les de nova planta com les dampliaci o reforma, aix com les de conservaci, reparaci i millora. Obres menors. Primera utilitzaci de les edificacions o modificaci ds. Installaci. Obertura i funcionament. Obres i usos que shagin de realitzar-se amb carcter provisional. Els moviments de terra, com els desmunts, aplanament, excavaci i terraplenat, exceptuant que els esmentats actes formen part dun projecte durbanitzaci o dedificaci aprovat. La demolici de les construccions, salvant els casos declarats com a runa imminent. La tala darbres integrats en massa arbria. La collocaci de cartells de propaganda visibles des de la via pblica. Els tancaments de solars i terrenys. Les xarxes radioelctriques. Els altres actes que assenyalin els plans que es redactin en desenvolupament de les Normes Subsidiries. Abast i contingut. Les llicncies sentendran atorgades llevat del dret de propietat i sense perjudici de tercers i no podran sser invocades pels particulars per excloure o disminuir la responsabilitat civil o penal en que incorrin en lexercici de les activitats corresponents. Les llicncies sentendran atorgades de conformitat amb les condicions generals establertes en la vigent legislaci, en aquestes normes i en les expressades en lacte de latorgament, segons la classe i dest del sl i les condicions dedificabilitat i usos. No es podr justificar la vulneraci de les disposicions legals o normes urbanstiques amb el silenci o insuficincia del contingut de la llicncia.
33
d).e).f).g).h).i).-
j).k).l).m).n).o).2.-
En tot cas, latorgament de llicncia no implicar per a lAjuntament responsabilitat alguna pels danys o perjudicis que es puguin produir amb motiu i ocasi dactivitats que es realitzin en virtut daquelles. La llicncia urbanstica no eximeix al seu titular de lobligaci dobtenir qualsevol altra llicncia i/o autoritzaci exigible per la legislaci vigent de carcter general o municipal. ARTICLE 4.1.05 LLICNCIES DE PARCELLACI O SEGREGACI Est subjecte a prvia llicncia municipal qualsevol acte dalteraci de parcelles, terrenys o finques que es porti a terme en els sls classificats com a urbans i rstics per les NN.SS. La llicncia de parcellaci o segregaci autoritza a partionar i fitar la parcella, parcelles resultants o terrenys. Les segregacions en sl rstic estan subjectes a les determinacions de la legislaci agrria, de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sl rstic, al Decret 147/2002, de 13 de desembre, pel qual es desenvolupa la Llei 6/1997 del sl rstic i a les presents NN.SS. Tot tancament o divisi material de terrenys que sefectu sense la preceptiva llicncia de parcellaci o amb infracci daquesta, es considerar infracci urbanstica i donar lloc a la seva supressi i a la sanci que procedeixi, sense perjudici de la responsabilitat especfica que pertoqui si la parcellaci realitzada no fos legalitzable. ARTICLE 4.1.06 LLICNCIES PER A MOVIMENT DE TERRES Estan sotmesos a prvia llicncia municipal els moviments de terra, tals com els desmunts, explanacions, excavacions i terraplens, excepte aquells supsits que estiguin programats i detallats com a obres a executar en un projecte durbanitzaci o dotaci de serveis, prviament aprovat, o dedificaci que disposi de llicncia atorgada. Lactivitat en qesti no podr modificar el relleu del sl de forma tal que pugui dificultar el dest previst en les NN.SS. o lharmonia del paisatge. Aix mateix haur de complir les condicions tcniques de seguretat i salubritat. ARTICLE 4.1.07 LLICNCIES PER A OBRES DEDIFICACI Latorgament de la llicncia dobres determina ladquisici del dret a edificar, sempre que el projecte presentat sigui conforme amb lordenaci urbanstica aplicable. Per a la sollicitud de llicncia dobres dedificaci s suficient la presentaci del projecte bsic, el qual, en cas necessari, sacompanyar dels informes daltres organismes i/o estudis complementaris legalment exigibles. La falta dalgun daquests informes o estudis o les deficincies que shagin observades pels serveis tcnics municipals, sentendr com a documentaci incompleta als efectes del cmput del termini establert per a la concessi de la llicncia. Un cop informat favorablement el projecte sobre el compliment de les condicions urbanstiques i dhabitabilitat, amb les modificacions que siguin procedents, satorgar la llicncia i es notificar a linteressat a fi de la redacci del projecte dexecuci que sajustar estrictament al projecte bsic i a les condicions de la llicncia. En qualsevol cas, els projectes compliran amb el vigent Decret 110/2010, de 15 doctubre, pel qual saprova el Reglament per a la millora de laccessibilitat i la supressi de barreres arquitectniques. Quant al projecte bsic i dexecuci sestar al que estableixen els articles 6 i 7 de la LDU. Per a lautoritzaci de linici de les obres sexigir la presentaci prvia del projecte dexecuci i, segns el Reial decret 1627/1997, de
34
24 doctubre, tamb lestudi de seguretat i salud. En el cas que fos necessari, shauran dincorporar, mitjanant document pblic, les possibles servituds de les xarxes dinfraestructura. El projecte dexecuci, en el cas legalment exigible, sacompanyar del projecte dinfraestructures comunes als edificis per a laccs als serveis de telecomunicaci, segons el que disposa el Reial decret llei 1/1998, de 27 de febrer, i el Reial decret 401/2003, de 4 dabril, pel qual saprova el seu Reglament regulador, aix com, en el cas que correspongui, del projecte de desenvolupament de les installacions trmiques als edificis, segons el que disposa el Reial decret 1727/2007, de 20 de juliol, redactats per tcnic competent i visats pel Collegi professional corresponent. La sollicitud de la llicncia dobres dedificaci sacompanyar del corresponent projecte bsic o bsic i dexecuci en qu hauran de figurar, a ms de ledificaci projectada, el detall dels tancament de la parcella i, als efectes de poder constatar que lactuaci projectada compleix amb les condicions tcniques, de dimensi i ds fixades pel planejament i la normativa aplicable, sexigeix la constncia i, si escau, acreditaci dels documents segents: 1.Llicncia de parcellaci o, si aquesta no fos exigible, conformitat de la parcella amb el planejament aplicable. En sl urb sacreditar la prvia conversi de la parcella en solar o es garantir suficientment lexecuci simultnia de la urbanitzaci i de ledificaci en els termes previstos en larticle 40 del Reglament de gesti urbanstica i en larticle 2.3.04 daquestes normes urbanstiques. Fotografies de la parcella i de les seves confrontants, des del vial al que dna front, on saprecin les caracterstiques daquesta. Plnol demplaament a escala mxima 1:1.000 (sl urb) i 1:5.000 (sl rstic), expressant la situaci de la parcella o finca amb referncia a les vies pbliques o particulars que limitin la totalitat de la illeta en la qual estigui situada o de la finca. Shauran dacotar les distncies de lobra a leix de la via pblica i a la vorera ms prxima i sindicar lorientaci i les alineacions i rasants oficials del vial daccs. Aix mateix shauran dindicar els serveis urbans, larbratge, fanals i mobiliari urb, fixant, a ms a ms, els punts de connexi a les xarxes de serveis. Topogrfic del solar en el que estiguin marcats els arbres existents aix com la rasant de la voravia. El sollicitant haur daportar tamb a lAjuntament els segents documents: Nomenament del director dobra, director de lexecuci de lobra i empresa constructora, de conformitat amb el que estableix la Llei 38/1999, de 5 de novembre, dordenaci de ledificaci i, si escau, nomemament de coordinador de seguretat i salut. Certificat dinscripci en el Registre de la Propietat en els casos de provenir la parcella duna agrupaci, segregaci, reparcellaci o compensaci. Si sescau, haver materialitzat les cessions de terreny necessries per a la concessi de la llicncia (superfcie vials, aparcament, zones verdes, etc.) La indivisibilitat de les parcelles edificables en una proporci de volum en relaci amb la seva rea, de conformitat amb larticle 95 del Text refs de la Llei del sl de 1976 (RD 1346/1976). Quan la parcella, sobre la qual es sollicita llicncia, no reuneixi les condicions de solar i es garanteixi lexecuci simultnia de ledificaci amb la dotaci de serveis o les obres durbanitzaci, el comproms de no ocupar ledificaci fins que no shagin completat i recepcionats per lAjuntament els esmentats serveis. Fotocpia de lltim rebut dIBI. Amb carcter previ a lobtenci de la llicncia es procedir a la liquidaci i abonament de les taxes municipals corresponents, aix com realitzar tots els trmits dndole especfica que fossin exigibles a
35
2.-
3.-
4.-
5.6.-
tenor de les presents normes, del planejament de desenvolupament aplicable i de les ordenances municipals. 7.A ms a ms, en compliment del PDS per a la gesti dels residus de construcci-demolici, voluminosos i pneumtics fora ds de Mallorca, els productors daquests residus estan obligats a: Presentar un contracte formalitzat amb els gestors autoritzats pel servei pblic insularizat per gestionar els residus generats, en el moment de sollicitar les llicncies dobres de construcci i/o demolici, abans de linici, adjunt a la corresponent sollicitud o en el moment de la retirada de la llicncia municipal dobres, segons es tracti dobra menor o major, respectivament. Incorporar al projecte dexecuci que es presenti amb la sollicitud de la llicncia denderrocament, construcci, excavaci o una altra que generi residus de construcci-demolici, els segents continguts: Una avaluaci del volum i les caracterstiques dels residus que soriginen. Lavaluaci, si fa falta, dels residus (terres i desmunts no contaminants) que no necessiten cap tipus de tractament i que es puguin destinar directament a la restauraci de pedreres. Les mesures previstes de separaci en origen o reciclatge in situ durant la fase dexecuci de lobra. Una valoraci econmica del cost duna gesti adequada dels residus generats.
a).-
b).-
ARTICLE 4.1.08 LLICNCIES PER A OBRES MENORS Noms es conceptuaran com a obres menors aquelles de tcnica senzilla i escassa entitat constructiva i econmica que no suposin alteraci del volum, de les installacions i serveis ds com o del nombre dhabitatges i locals, ni afectin al disseny exterior, la fonamentaci, lestructura o les condicions dhabitabilitat o de seguretat de totes les classes dedificis i installacions. En cap cas sentendran com a obres menors les parcellacions urbanstiques i les segregacions en sl rstic, ni les intervencions en mbits i elements declarats com bns dinters cultural, bns catalogats o bns inclosos en el catleg municipal, grans moviments de terra i la tala duna massa darbres. a).b).La petici de llicncia dobra menor sacompanyar de: Plnol de situaci. Croquis de lestat actual. Croquis de les modificacions, assenyalant les variacions introdudes. Memria descriptiva de les obres. Pressupost detallat per partides i total de lobra. Nomenament dempresa constructora. Per a la collocaci de grues i bastimentes, quan lentitat daquests el requereixi, sexigir el nomenament dun tcnic competent. En cas de requerir-se, de conformitat amb larticle 4 del Reial Decret 1627/1997, de 24 doctubre, pel qual sestableixen disposicions mnimes de seguretat i salut a les obres en construcci, estudi o estudi bsic de seguretat i salut i, si escau, nomenament dun coordinador de seguretat i salut. Lesmentat estudi shaur daportar redactat per tcnic competent. En cas de no requerir-se, shaur daportar un document davaluaci de riscos laborals. Sense perjudici de lordenana municipal que els reguli, queden exclosos del compliment de les obligacions del PDS per a la gesti dels residus de construcci-demolici, voluminosos i pneumtics fora ds de Mallorca, assenyalades en larticle anterior els productors de residus provinents dobres menors i
36
c).-
d).-
reparacions domiciliries. No obstant aix, els mateixos hauran de ser abocaments a una planta de tractament del servei pblic insularitzat. ARTICLE 4.1.09 LLICNCIA PER A DEMOLICI DE CONSTRUCCIONS 1.Les sollicituds de llicncia per a demolicions i enderrocament de construccions es presentaran subscrites per linteressat o per la persona que el representi i pel facultatiu competent designat per dirigir-les. La sollicitud de llicncia sacompanyar dels segents documents: Plnol demplaament a escala mxima 1:1.000 (sl urb) i 1:5.000 (sl rstic). Projecte (plantes, alats i seccions) que permeti apreciar lndole de lenderrocament o demolici a realitzar, visat pel collegi professional corresponent, i memria descriptiva i tcnica explicativa de les caracterstiques dels treballs, amb indicaci del programa i coordinaci daquests, aix com de les precaucions a prendre en relaci a la prpia obra, via pblica i construccions o predis vens. El projecte inclour, si sescau, la justificaci del compliment de les obligacions assenyalades a larticle 9 del Pla director sectorial per a la gesti dels residus de construcci, demolici, voluminosos i pneumtics fora ds de lIlla de Mallorca. c).Estudi o estudi bsic de seguretat i salut, segons el Reial Decret 1627/1997, de 24 doctubre, realitzat per tcnic competent. Fotografies a les que es pugui apreciar si a lobra a enderrocar o demolir existeix algun element dinters especial per lAjuntament, des del punt de vista histric, artstic o tradicional. Aquestes fotografies aniran signades en el seu dors pel propietari i pel facultatiu designat per dirigir les obres. Comunicaci de lacceptaci del facultatiu designat com a director de les obres i de la seva execuci, visada pel collegi professional corresponent, designaci, si escau, de coordinador de seguretat i salut i nomenament de lempresa dobres encarregada dexecutar lenderrocament. Quan es tracti de demolicions en edificis inclosos en el Catleg es compliran, a ms de les prescripcions assenyalades en aquest article, les especfiques sobre protecci del patrimoni arquitectnic contingudes en el Catleg.
2.a).b).-
d).-
e).-
3.-
ARTICLE 4.1.10 TERMINI DE RESOLUCI DE LLICNCIES I SILENCI ADMINISTRATIU 1.a).Termini de resoluci de llicncies. Satorgaran o denegaran en el termini dun mes, comptat des de la data a la qual lexpedient complet de la sollicitud hagus ingressat en el Registre general de la corporaci, les llicncies relatives a: Obres i installacions industrials menors. Obertura dactivitats excloses del R.A.M.N.I.P., segons lannex I del Decret 18/1996, de 8 de febrer. Les obres menors, enteses en els termes de larticle 7.2 de la LDU i article 4.1.08 de les presents normes. La resta de llicncies no catalogades, dacord amb larticle 7.2 de la LDU, com a obres menors, satorgaran o denegaran en el termini de tres mesos, comptats des de la data a la qual lexpedient complet
37
b).-
de la sollicitud hagus ingressat en el Registre general de la corporaci. 2.Silenci administratiu. Quan hagin transcorregut els terminis legalment establerts per resoldre la llicncia, amb les prrrogues que, si escau, shagin concedit, sense que lAjuntament hagi adoptat resoluci expressa, operar el silenci administratiu de la segent forma: a).Si la llicncia sollicitada es refereix a activitats en via pblica o en bns de domini pblic o patrimonials sentendr denegada. Si la llicncia es refereix a qualsevol altre tipus dactuaci urbanstica sestar al previst en la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de rgim local de les Illes Balears i larticle 23 del Reial decretllei 8/2011, d1 de juliol, de mesures de suport als deutors hipotecaris, de control de la despesa pblica i cancellaci de deutes amb empreses i autnoms contretes per les entitats locals, de foment de lactivitat empresarial i impuls de la rehabilitaci i de simplificaci administrativa. Quan per a determinada actuaci subjecta a llicncia fossin prviament exigibles autoritzacions o informes daltre organisme de lAdministraci o el dictamen previ de la Comissi del Patrimoni, el termini per a que operi el silenci sentendr ampliat en el termini legal que lesmentat organisme tingui per emetre la seva autoritzaci. En cap cas sentendran adquirides per silenci administratiu facultats urbanstiques en contra de la legislaci, del planejament urbanstic o de les ordenances municipals ds del sl i edificaci. Encara que hagin transcorregut els terminis establerts per resoldre, lAjuntament est obligat a dictar resoluci expressa en els termes previstos en la Llei 30/1992 de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com.
b).-
c).-
d).-
e).-
ARTICLE 4.1.11 INICIACI, TRANSMISSI, PRRROGUES I CADUCITAT DE LES LLICNCIES DOBRES En les llicncies es determinar el termini pel qual es concedeix per iniciar i en el que shan de concloures les obres. Lesmentat termini ser el fixat, de conformitat amb larticle 8.1 de la Llei 10/1990, de 23 doctubre, de disciplina urbanstica de les Illes Balears, per lAjuntament dacord al segent: 1.Collocaci de cartells visibles des de la via pblica: 1 mes. Obres menors i obres de reforma interior: 8 mesos. Moviments de terra i demolicions: 12 mesos. Obres majors, durbanitzaci i dotaci de serveis: 24 mesos. Iniciaci. Les activitats autoritzades per la llicncia shauran diniciar dins els terminis fixats en lacte del seu atorgament que ser com a mxim de sis (6) mesos comptats a partir de lendem de la notificaci de lesmentat atorgament. 2.Transmissi. Les llicncies es podran transmetre comunicant a lAjuntament el canvi de titularitat mitjanant instncia subscrita tant per lantic titular com pel nou i assumint expressament aquest totes les crregues derivades de la llicncia. En el supsit que les crregues constin en escriptura pblica sefectuar el canvi de titularitat amb les mateixes formalitats.
38
Sense el compliment daquests requisits, les responsabilitats que es derivin del compliment de la llicncia seran exigibles indistintament a lantic i al nou titular de la llicncia. 3.Prrrogues. Quant al rgim de prorrogues, tant dinici com de finalitzaci de les obres, sestar al que disposa la LDU i la legislaci urbanstica aplicable. Ser necessria la seva sollicitud, mitjanant instncia del titular de la llicncia, acompanyada duna acta subscrita pel director de lobra en la qual es far constar especficament lestat dexecuci en qu es troben les obres. 4.Caducitat. Transcorreguts els terminis fixats en la llicncia o quan el seu titular incompleixi les condicions a les quals estaven subordinades, dacord amb larticle 182 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de rgim local de les Illes Balears, les autoritzacions i llicncies queden sense efecte. Un cop extingit el dret a edificar no es podr iniciar o reprendre cap activitat a lempara de la llicncia caducada, excepte, prvia autoritzaci o ordre de lAjuntament, les obres estrictament necessries per garantir la seguretat de les persones i bns i el valor de ledificaci ja realitzada. Les obres que sexecutin trobant-se la llicncia caducada o sense efecte, excepte els treballs de seguretat i manteniment permesos per lAjuntament, es consideraran com a obres no autoritzades, donant lloc a les responsabilitats pertinents per realitzar obres sense llicncia i a les mesures executives que corresponguessin. 5.En cas de renncia del director dobra i/o del director dexecuci daquesta, la llicncia quedar sense efecte i els treballs en lobra, excepte els que afectin la seguretat, hauran de suspendres fins al nomenament efectiu de nous tcnics directors.
ARTICLE 4.1.12 MODIFICACI DE LES LLICNCIES DOBRES Les modificacions durant lexecuci de les obres que tinguin per objecte variar el nombre dhabitatges autoritzats o comportin alteraci de les condicions ds del sl, altura, volum, edificabilitat, situaci de les edificacions i ocupaci mxima permesa, hauran dsser prviament autoritzades per lAjuntament i tramitades de la mateixa forma i procediment que les sollicituds de llicncia, no podent-se iniciar les obres de modificaci fins que hagi recaigut la resoluci favorable. Si en el curs de les obres es pretenen realitzar modificacions en la disposici interior o en laspecte exterior que no alterin els parmetres relacionats en el pargraf anterior, les obres no shauran de paralitzar durant la tramitaci administrativa de la sollicitud de modificaci del projecte, llevat que es trobin situats en rees de protecci del patrimoni o es realitzin en edificis catalogats. Fins que no es presenti el certificat de fi dobra, amb el visat collegial corresponent, totes les modificacions que es pretenguin introduir respecte del projecte aprovat, hauran dsser subscrites pel titular de la llicncia i pel tcnic director de les obres. Per a tot el que no queda regulat en aquestes normes sestar a larticle 5 de la LDU. ARTICLE 4.1.13
39
CDULES DHABITABILITAT I LLICNCIES DE PRIMERA UTILITZACI 1.Cdules dhabitabilitat. El procediment dexpedici de cdules dhabitabilitat es regula en el Decret 145/1997, de 21 de novembre, o normativa autonmica que el substitueixi. 2.Llicncies de primera utilitzaci. Les llicncies de primera utilitzaci dels edificis tenen per objecte autoritzar la posada en s daquells, prvia comprovaci que shan executat de conformitat amb el projecte i condicions en les quals la llicncia va ser concedida. Aquesta llicncia ser necessria tant per a les construccions noves com per a la reutilitzaci dels edificis que hagin estat objecte duna remodelaci general, amb o sense canvi ds. La sollicitud daquestes llicncies shaur dacompanyar de plnols, redactats i signats per tcnic competent, on sassenyalin totes les modificacions introdudes durant el transcurs de les obres o manifestaci expressa de la inexistncia daquestes, aix com els documents segents: a).Certificat final dobra, subscrit pel tcnic director daquesta i visat pel seu collegi professional i, si escau, certificat final de les obres durbanitzaci que shaguessin emprs simultniament amb ledificaci. Liquidaci final del cost de lobra. Si sescau, de conformitat amb el que estableix larticle 2 del Decret 35/2001, de 9 de mar, pel qual sestableixen mesures reguladores de ls i manteniment dels edificis, la documentaci indicada en larticle 10.2 relativa a aquestes instruccions. El termini per a la resoluci de llicncia de primera utilitzaci ser dun mes, llevat de deficincies subsanables, comptat des de la presentaci de la totalitat de la documentaci relacionada a lapartat anterior. Lobtenci de la llicncia de primera utilitzaci no eximeix als sollicitants, constructors i tcnics de les responsabilitats de naturalesa civil o penal derivades de la seva activitat, ni de ladministrativa per causa dinfracci urbanstica que derivs derror o falsedat imputable a aquells. Tampoc els eximeix dels deures legals ds, conservaci i rehabilitaci a que fa referncia la legislaci urbanstica aplicable. ARTICLE 4.1.14 LLICNCIES DACTIVITATS 1.Sense perjudici de la normativa que la desenvolupi o substitueixi, saplicar, quant al seu rgim jurdic i procediment datorgament, la Llei 8/1995, de 30 de mar, datribuci de competncies als Consells insulars en matria dactivitats classificades i parcs aqutics, reguladora del procediment i de les infraccions i sancions, aix com el Decret 18/1996, de 8 de febrer, pel qual saprova el Reglament dactivitats classificades, el Decret 19/1996, de 8 de febrer, i la Llei 16/2006, de 17 doctubre, de rgim jurdic de les llicncies integrades dactivitat. Per a la sollicitud de llicncia dactivitat es requeriran els segents documents: Instncia de sollicitud i projecte dactivitat, redactat per tcnic competent i visat pel collegi
40
b).c).-
2.a).-
professional corresponent que contindr plnol demplaament a escala mxima 1/500 1/1.000 de les NN.SS., firmat pel sollicitant i plnols (planta, secci, faana a carrer, etc.) del local, a escala mxima 1/100. b).c).3.Referncia cadastral. Document que acrediti la disponibilitat del local (escriptura de propietat, contracte de lloguer, etc.). Un cop atorgada la llicncia dinstallaci, el titular haur de sollicitar llicncia dobertura i funcionament per a la qual cosa, a ms de la sollicitud, haur daportar la documentaci que, si escau, figuri entre les prescripcions de la llicncia dinstallaci. Lobtenci de llicncia dinstallaci quan es tracti dun s especfic que no sigui exclusivament el dhabitatge, haur de ser prvia a la dedificaci i s del sl. Lesmentat rgim tamb saplicar, dacord amb la Llei 16/2006, de 17 doctubre, de rgim jurdic de les llicncies integrades dactivitat, a les naus i locals ds indeterminat, situats en polgons industrials o de serveis. No saplicar als locals ds indeterminat situats en edificis ds exclusiu residencial que compleixin amb les condicions segents: Que disposin dun conducte estanc i de grau de reacci al foc M0 per a extracci de fums amb unes dimensions mnimes de 30x30 centmetres de secci circular equivalent, per cada 100 m2 construts de local o fracci. Que tinguin determinat lespai per a la ubicaci de les unitats exteriors daire condicionat. Que els locals estiguin compartimentats amb tancaments de resistncia mnima al foc 120 minuts. Que disposin almenys dun accs adaptat per a persones amb discapacitat. Que disposin de ventilaci ds exclusiu per als lavabos. Quan les obres siguin compatibles amb lactivitat, sadjuntin plnols daquesta i lacreditaci signada per tcnic competent, no requeriran llicncia dinstallaci prvia els locals existents on es pretengui realitzar obres per adaptar-los a una activitat permanent inncua.
4.-
a).-
b).c).d).e).5.-
ARTICLE 4.1.15 ORDRES DEXECUCI I SUSPENSI DOBRES Mitjanant les ordres dexecuci i suspensi, dictades pel Batle, lAjuntament exerceix la seva competncia en ordre a imposar o restablir lordenaci urbanstica infringida, a exigir el compliment dels deures de conservaci en matria de seguretat, salubritat i ornament dels edificis i installacions i a assegurar, eventualment, leficcia de les decisions que adopti en atenci a linters pblic urbanstic i al compliment de les disposicions generals vigents. Lincompliment de les ordres dexecuci i suspensi, a ms de la responsabilitat disciplinria que procedeixi per infracci urbanstica, donar lloc a lexecuci administrativa subsidiria, que ser amb crrec als obligats en quant no excedeixi del lmit dels seus deures. Es podran denunciar, a ms, els fets a la jurisdicci penal quan lincompliment pogus sser constitutiu de delicte o falta. Lordre dexecuci haur de contenir obligatriament la determinaci concreta de les obres que fossin necessries per restablir les condicions de seguretat, salubritat i ornament pblic de ledificaci o installaci. Aix mateix, haur de fixar el termini per al compliment voluntari de lordenat i, si s necessari perqu lentitat de les obres aix ho exigeix, projecte tcnic i direcci facultativa.
41
ARTICLE 4.1.16 DRET FONAMENTAL AL REPS LAjuntament pot imposar les mesures correctores que consideri necessries per salvaguardar el dret fonamental al necessari reps i tranquillitat dels residents, estiuejants i turistes, incloent ordenar el tancament temporal o definitiu de qualsevol activitat que atempti contra aquest principi fonamental, respectant els procediments legals vigents. Amb aquesta finalitat, lAjuntament procurar que, durant els mesos de maig, juny, juliol, agost i setembre, les obres que es comencin o es realitzin a tot el Terme municipal no resultin molestes, per la qual cosa podr impedir, durant aquest perode, que sexecutin obres de demolici, moviments de terres o excavacions, pilotatges, fonamentacions, murs, construcci destructures i obres exteriors que raonablement puguin causar molsties per renous, vibracions, pols, etc. Durant aquest perode de temps i pels mateixos motius, tamb es podran prohibir o limitar ls de grues i maquinria que puguin resultar tamb molestes. A ms a ms, per evitar o disminuir les esmentades molsties, lAjuntament tamb podr prescriure a la llicncia aquelles condicions particulars que suposin mesures especials a adoptar durant lexecuci de qualsevol obra que es realitzi durant el perode de temps abans indicat. En el cas que per aquest motiu la llicncia prescrigui la suspensi total duna obra durant un perode de temps, lesmentat termini no computar als efectes del termini de vigncia de la mateixa. CAPTOL II: LA DISCIPLINA URBANSTICA ARTICLE 4.2.01 ORGANITZACI I FUNCIONS DE LA INSPECCI URBANSTICA Sestar al contingut i determinacions del Ttol II: Linspecci urbanstica, de la Llei 10/1990, de 23 doctubre, de disciplina urbanstica (LDU) o normativa autonmica que la substitueixi. ARTICLE 4.2.02 PROTECCI DE LA LEGALITAT URBANSTICA, INFRACCIONS I PRESCRIPCI Sestar al contingut i determinacions dels Ttols III, IV i V de la Llei 10/1990, de 23 doctubre, de disciplina urbanstica o normativa autonmica que la substitueixi. Supletriament, en el que no estigui regulat, regir la legislaci estatal aplicable. Lincompliment de les ordres de suspensi dobres implicar, per part de lAjuntament, ladopci de les mesures necessries per garantir la interrupci total de lactivitat. Amb aquesta finalitat es podr ordenar la retirada de la maquinria i dels materials preparats per ser utilitzats a lobra, procedint, en el cas que linteressat no ho faci, a executar-ho lAjuntament i/o a precintar lobra i impedir definitivament els usos a qu doni lloc. CAPTOL III: DEURES DE CONSERVACI ARTICLE 4.3.01 DEURE DE CONSERVACI DE LES EDIFICACIONS 1.Deure de conservaci genric. Els propietaris dels edificis, dacord amb larticle 185 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i
42
de rgim local de les Illes Balears, han de mantenir les faanes visibles des del domini pblic en bon estat de conservaci tant per mantenir la bona imatge com per evitar qualsevol perill per a les persones usuries de les vies pbliques. Segons el que preveu larticle 18 del Reial decret 1346/1976, pel qual saprova el text refs de la Llei del sl, estan subjectes igualment al compliment de les normes sobre protecci del medi ambient, patrimoni arquitectnic i rehabilitaci urbana. Tamb estaran subjectes als esmentats deures les installacions, terrenys, jardins i cartells. El deure normal de conservaci exigible a la propietat dun immoble sentn sense perjudici de les obligacions i drets dels arrendataris que es derivin de la legislaci especfica. Sentrendran com a obres contingudes dins el deure de conservaci que correspon als propietaris, les de manteniment, adaptaci i reformes mnimes necessries per obtenir les condicions de seguretat, salubritat i ornament, segons els criteris daquestes normes i sempre que el cost sigui inferior al cinquanta per cent (50 %) del valor actual de limmoble o parts afectades. En tot cas, lAjuntament podr imposar les actuacions de conservaci, millora i regeneraci segons el que preveu larticle 18 del Reial decret llei 8/2011, d1 de juliol, de mesures de suport als deutors hipotecaris, de control de la despesa pblica i cancellaci de deutes amb empreses i autnoms contretes per les entitats locals, de foment de lactivitat empresarial i impuls de la rehabilitaci i de simplificaci administrativa. 2.a).Deures de conservaci del patrimoni histric. La conservaci, protecci i custdia dels edificis o elements inventariats es declara dutilitat pblica. Correspon el deure de conservar-los a llurs respectius propietaris o possedors. Quan en el transcurs duna obra de demolici, excavaci, urbanitzaci, edificaci, etc. es produssin troballes dinters arqueolgics es procedir a la immediata suspensi de les obres i es seguiran les actuacions dictades per la Llei 12/1998, de 21 de desembre, de patrimoni histric de les Illes Balears i el Decret 144/2000, de 27 doctubre, pel qual saprova el reglament dintervencions arqueolgiques i paleontolgiques. Qualsevol persona est obligada a posar en coneixement de ladministraci competent la troballa de restes arqueolgics. Lincompliment daquest deure, aix com els danys perpetrats contra bns dinters arqueolgics, ser objecte de les sancions administratives previstes, a la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni histric de les Illes Balears, o penals. c).En el cas que els propietaris de bns dinters cultural o catalogats no duguessin a terme les obres de conservaci requerides per les NN.SS. o per les normes o projectes de carcter histric-artstic, subsidiriament aquestes podran realitzar-se per lAjuntament o ladministraci competent i, si escau, dacord amb larticle 27.2 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, podr expropiar-se total o parcialment ledifici. Els bns dinters cultural o catalogats, en el cas que el propietari en fes mal s, estiguessin en perill de destrucci o deteriorament i no estiguessin degudament atesos, dacord amb larticle 33 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, podran sser expropiats amb carcter sancionador i per ra dutilitat pblica. Les construccions o elements inventariats hauran, si sescau, de conservar lespai lliure adjacent dins la seva prpia unitat predial en iguals condicions ambientals que les actuals, sense perjudici de les plantacions, enjardinament o elements auxiliars que es poguessin erigir segons el seu s i dest. Els edificis, elements, installacions o conjunts inventariats no podran ser demolits, llevat daquelles parts de la seva estructura o elements que, dacord amb lassenyalat en la fitxa corresponent del Catleg i segons el dictamen dels serveis tcnics, resultin imprescindibles per a la seva mxima garantia
43
b).-
d).-
e).-
f).-
destabilitat i seguretat. La demolici no autoritzada o la provocaci de runa per abandonament o negligncia reiterada dun edifici inventariat comportar lobligaci de la seva reconstrucci. ARTICLE 4.3.02 ADEQUACI A LAMBIENT DE LES OBRES I LES EDIFICACIONS Les edificacions shauran de construir i mantenir en condicions ornamentals adequades a lambient on subiquin i lAjuntament denegar, arribat el cas, la llicncia per a lexecuci dobres per a la installaci delements visibles en les faanes dels edificis si desvirtuessin o enlletgissin laspecte exterior daquestes o resultessin estticament inadequades a lentorn circumdant, podent-se exigir la demolici de les ja existents i la restituci de limmoble al seu aspecte originari. Les actuacions sobre faanes existents sajustaran al que est regulat en les normes generals de ledificaci. ARTICLE 4.3.03 ORDRES DEXECUCI I LMIT DEL DEURE DE CONSERVACI LAutoritat municipal i, si escau, els altres organismes competents, ordenaran, dofici o a instncia de qualsevol interessat, lexecuci de les obres necessries per al compliment del deure de conservaci de terrenys, urbanitzacions particulars i edificacions. Lincompliment de lordre dexecuci donar lloc a la imposici de les sancions legalment previstes i a lexecuci municipal subsidiria, a costa del propietari. Malgrat aix, quan lordre dexecuci exceds del lmit del deure normal de conservaci, el propietari tindr dret a que lAdministraci responsable de lesmentat excs en la reparaci, financi o assumeixi aquella part del cost que superi el deure de conservaci. ARTICLE 4.3.04 RUNA IMMINENT I SUPSITS LEGALS PER A LA DECLARACI DE RUNA 1.Runa imminent. En el cas dimminent perill desfonsament total o parcial dun immoble sadoptaran amb tota urgncia les mesures i precaucions proposades pels serveis tcnics municipals, encaminades a salvaguardar la seguretat pblica i la dels ocupants de limmoble, tot aix a crrec del propietari de ledifici runs. No obstant aix, la declaraci de runa imminent dun edifici protegit no ha de comportar necessriament la seva demolici. 2.Es declarar lestat runs duna construcci o part della, dacord amb larticle 183.2, de la Llei del sl de 1976 (RD 1346/1976), en els segents supsits: Quan el cost de les obres necessries sigui superior al cinquanta per cent (50 %) del valor actual de ledifici o plantes afectades. Quan els danys no siguin reparables tcnicament pels mitjans normals. Quan existeixin circumstncies urbanstiques que aconsellin la demolici de limmoble. TTOL V: NORMES DEDIFICACI A SL URB
44
a).-
b).c).-
CAPTOL I: NORMES APLICABLES A TOTS ELS TIPUS DEDIFICACI ARTICLE 5.1.01 TIPUS DEDIFICACI I NORMES COMUNS 1.Tipus dedificaci. Els tipus dedificaci establerts a lordenaci detallada del sl urb, previstes en aquestes normes o en els instruments de planejament que les desenvolupin seran les segents: a).Segons alineaci vial. Quan la faana de les edificacions shagi de situar contigua amb lalineaci del vial o espai lliure pblic o a una distncia determinada de les mateixes. La superfcie edificable en planta vindr determinada per una profunditat edificable mxima, mesurada perpendicularment a partir de lalineaci de faana. b).Edificaci allada. Quan la disposici de ledificaci a la parcella es regula establint-se unes separacions mnimes a les partions i es troba definida, a ms a ms, per parmetres dedificabilitat, ocupaci i altura. c).Volumetria especfica. Quan la situaci de les edificacions, aix com la seva forma en planta i secci, es troba a les prpies NN.SS. o instrument de planejament que les desenvolupi. Les condicions dedificaci de les illetes ordenades segons volumetria especfica (VE) es regiran per lEstudi de detall aprovat i els usos seran els existents o, en cas, de sl vacant, el corresponent a la qualificaci urbanstica predominant a la zona homognia. 2.Normes comuns a tots els tipus. Aquest captol cont la reglamentaci de lordenaci de les edificacions i, per tant, de les obres de nova planta a realitzar a totes les classes de sl. Seran daplicaci directa a tot el sl classificat com a urb i urbanitzable, encara que el seu desenvolupament es realitzi per mitj dels corresponents Plans parcials. Seran a ms daplicaci supletria a sl rstic en el que fa a la definici dels parmetres edificatoris i a les mesures de terrenys i edificabilitats. ARTICLE 5.1.02 COMPLIMENT DELS REQUISITS DE PARCELLA A SL URB 1.Superfcie de parcella. s la delimitada per la projecci vertical del permetre de la parcella mesurada sobre un pla horitzontal. 2.a).Amplria de parcella als efectes de mesurament de faana mnima. Parcella amb enfront a un sol carrer o formant cantonada o xamfr.
45
Sentendr per faana mnima de parcella la longitud mnima que haur de tenir el front de separaci daquella amb aparcaments i espais lliures pblics o vials i passos de vianants. Aquesta longitud es mesurar sobre lalineaci oficial. Quan existeixi xamfr, el mesurament es realitzar prolongant lalineaci de cada carrer fins a la intersecci de laltre. b).Parcella amb enfront a dos o ms carrers sense formar cantonada o xamfr. Es prendr com a faana mnima cadascuna de les longituds definides en lapartat anterior. c).En els fons de sac, entenent com a tals els eixamplaments de vials sense prolongaci, sadmetr una reducci de lamplria mnima de la faana de parcella en una tercera part. Fons. Es denomina fons duna parcella a la distncia entre lmits mesurada en el perpendicular a lalineaci exterior en el punt mitj de la faana. 4.Quan una parcella incompleixi alguna de les condicions de superfcie o dimensions inferiors als mnims, les seves condicions dedificaci seran les segents: La parcella ser edificable dacord amb les ordenances corresponents a la zona: Si la parcella proceds duna parcellaci anterior a laprovaci inicial de les presents NN.SS. Si la parcella complia les condicions de superfcie o faana mnima a lentrada en vigor de les presents NN.SS. i com a conseqncia duna actuaci pblica posterior, dacord amb el que estableix la disposici addicional onzena de la Llei 8/2004, de 23 de desembre, o a causa de la previsi duna nova alineaci, no inclosa en una unitat dactuaci, la parcella restant incompleix els esmentats mnims. Si com a conseqncia duna segregaci la parcella ha estat constituda com a unitat independent amb posterioritat a laprovaci inicial de les presents NN.SS., la parcella resultar inedificable mentre no es regularitzi quant a superfcie o format. Quan se solliciti llicncia de construcci en un solar que es trobi en la situaci prevista en el pargraf primer de lapartat 4.a, shaur dacreditar fefaentment que la parcellaci s anterior a laprovaci inicial de les presents NN.SS. i que les parcelles confrontants sn propietat de persona o entitat diferent del titular del solar en el qual es pretn edificar. En el cas que es trobi en la situaci prevista en el pargraf segon de lapartat 4.a, shaur de justificar el compliment de les condicions amb anterioritat a lactuaci pblica.
3.-
a).-
b).-
5.-
6.-
ARTICLE 5.1.03 COMPLIMENT DELS PARMETRES EDIFICATORIS A cada projecte dedificaci han de ser complerts tots i cadasc dels parmetres lmit fixats a les normes generals i en les especfiques de cada zona. El compliment dun dells no justifica la transgressi daltre o daltres i aix es condicionar ledificaci al o als que ms estrictes resultin per a cada cas particular. 1.Locupaci i edificabilitat mxima dels edificis ser la que sindica a les ordenances especfiques de cada zona quan aquestes sapliquin de forma directa. Altura mxima.
46
2.-
Les altures mximes edificables seran les que sindiquen a les ordenances especfiques de cada zona quan aquestes sapliquen de forma directa. La correspondncia entre nombre de plantes i altura mxima es defineix a les ordenances particulars. 3.a).Nombre de plantes. La correspondncia entre nombre de plantes i altura sindiquen a les ordenances especfiques de cada zona: Planta baixa (B) i plantes pis (P). La planta baixa computar com a planta encara que sigui difana o amb porxos. La planta soterrani o semi soterrani no computar com a planta quan la part superior del forjat del sostre respecti les limitacions assenyalades en larticle 6.1.06 i apartat 3 de larticle 6.2.03. Als afectes del cmput del nombre de plantes sadmetran desnivells de fins un (1) metre en una mateixa planta, sense que per aix es perdi la condici de planta nica. Els solars amb vial daccs elevat respecte del terreny natural es podran reomplir fins al nivell de la vorera quan es trobin en la situaci descrita en lapartat 3 de larticle 6.2.02. En aquest cas, laltura de ledifici i la del forjat de la planta semisoterrani, als efectes de laplicaci del pargraf anterior, es mesurar en el punt mig de la faana de la parcella a partir de la rasant del vial. De no reomplir-se el solar, la mesura es realitzar a partir del terreny natural Volum. s el comprs entre els elements constitutius de tancament o coberta de totes les plantes edificades. Sexclou daquest: Lltim forjat. Les cobertes inclinades que es permetin sobre laltura mxima. Els soterranis i semisoterranis, aix com balcons, terrasses, porxos, galeries o porxes i escales que estiguin coberts per altres elements, en les mateixes condicions que per al cmput de ledificabilitat. Les prgoles sempre que no computin com a ocupaci i les terrasses descobertes. Els dipsits i installacions que tampoc no ho facin com a edificabilitat.
b).-
c).-
d).-
4.-
ARTICLE 5.1.04 SUPERFCIE DOCUPACI DE LA PARCELLA s la superfcie de la projecci vertical sobre un plnol horitzontal de lrea compresa entre les lnies externes de totes les plantes, fins i tot soterranis i semisoterranis, definida com un percentatge respecto de la superfcie total de la parcella. Els porxos i cossos o elements sortints, excepte les simples cornises i rfecs que compleixin amb el vol mxim definit en aquestes normes es consideraran: Que computen ntegrament com a ocupaci si estan limitats per tancaments en ms de dos teros del seu permetre. Que computen com a ocupaci al cinquanta per cent (50 %) si estan limitats per tancaments en una longitud del seu permetre comprs entre la meitat i dos teros, tots dos inclusivament. Que no computen com a ocupaci si posseeixen exclusivament tancament en una longitud inferior a la meitat del seu permetre.
Sentendr com a tancament qualsevol element amb altura superior a un metre i vuitanta centmetres (1,80) sobre
47
el nivell de sl de la planta respectiva. Les prgoles, quan estiguin formades per un entramat calat delements constructius repartits uniformement i la relaci entre la superfcie dels buits i la daquests, mesurats ambds en projecci vertical sobre un plnol horitzontal, sigui igual o superior a deu (10), no computaran com a ocupaci. En qualsevol cas, computar ntegrament la superfcie dels porxos, cossos o elements sortints i prgoles que excedeixin del deu per cent (10 %) de la superfcie del solar. Les piscines no computaran com a superfcie ocupada de la parcella, encara que s ho faran les construccions en les quals se situn les installacions i maquinria daquestes, sempre que en sobresortir del terreny deixin de complir la condici de soterrani o semisoterrani. Aquestes construccions, quan no computin, noms podran ocupar lespai estrictament necessari per a aquesta finalitat. ARTICLE 5.1.05 CMPUTS DEDIFICABILITAT 1.2.La superfcie de les plantes tancades computar al cent per cent (100 %). La superfcie de les terrasses, balcons, patis descoberts i les prgoles, que compleixin la definici de larticle anterior, no computaran en cap tipus dedificaci. Tampoc computaran com a edificabilitat les prgoles, que no compleixin amb la definici de larticle anterior, sempre que no excedeixin de locupaci del solar. No computaran les plantes soterrani o semisoterrani, destinades a aparcament de vehicles, serveis dinfraestructura de ledifici (calefacci, condicionament daire, maquinria dascensors, aljubs, recintes descombraries, de comptadors, trasters, centres de transformacin i serveis auxiliars diversos) o equipament complementari de la indstria turstica (cuines, magatzems, bugaderies o similars), quan tampoc no ho facin com a planta segons definici de lapartat 3.b de larticle 5.1.03. La superfcie dels porxos i elements coberts computar: ntegrament si estan limitats per tancament en ms de dos teros del seu permetre. En un cinquanta per cent (50 %) quan estiguin limitats per tancament en una longitud del seu permetre comprs entre la meitat i dos teros, tots dos inclusivament. No comptabilitzaran quan existeixi tancament exclusivament en una longitud inferior a la meitat del seu permetre. Sentendr com a tancament qualsevol element amb altura superior a un metre i vuitanta centmetres (1,80) sobre el nivell de sl de la planta respectiva. La superfcie no computable dels porxes no podr superar el deu per cent (10 %) de la superfcie del solar. 5.No computaran com a edificabilitat, ni com a volum, els dipsits de lquids o gasos i les installacions de tractament daiges residuals en edificacions unifamiliar allades. En edificaci ds exclusiu comercial, administratiu, industrial o equipaments, es podr descomptar del cmput de superfcie construda les superfcies destinades a aljubs, magatzems i serveis generals de ledificaci que es trobin situats en planta baixa fins a un mxim del deu per cent (10 %) de la superfcie de la parcella.
3.-
4.-
6.-
48
7.-
En tot cas, les installacions i construccions permeses sobre laltura mxima no computaran com a edificabilitat.
ARTICLE 5.1.06 CONSTRUCCIONS PERMESES PER SOBRE DE LALTURA MXIMA 1.a).b).Per sobre de laltura mxima noms es permetran: El forjat del sostre de la darrera planta. La formaci de terrats i cobertes inclinades, amb pendent mnima dun vint per cent (20 %) i mxima dun trenta per cent (30 %), sense sobrepassar laltura total de ledificaci. La cota de coronaci de les cobertes inclinades podr arribar com a mxim a una altura de dos (2) metres per sobre de lintrads del darrer forjat. Els paretons i baranes amb una altura mxima dun metre i vint centmetres (1,20) sobre el paviment. La caixa descala, amb una superfcie mxima construda del repl daccs al terrat de quatre (4) m2 i el recinte que cont la maquinria de lascensor, si hagus, de dimensions tals que la seva superfcie no superar en dos (2) m2 a la mnima exigida per la normativa reguladora. Laltura total de la caixa descala no podr sobrepassar els tres metres i trenta centmetres (3,30) i els quatre (4) metres el recinte de la maquinria de lascensor. Es permetr tamb que la caixa descala contingui, amb una altura total de quatre (4) metres, lespai necessari per a que lascensor tingui parada en el terrat sempre que no existeixi el recinte de maquinria. Les altures es mesuraran a partir de lintrads de lltim forjat. Les torres de refrigeraci que ocuparan la superfcie estrictament necessria per acollir les installacions que, per raons tcniques, shagin dubicar a laire lliure. Els armaris dinstallacions, amb les dimensions mnimes requerides per la companyia subministradora i la normativa tcnica vigent. Les antenes, installacions radioelctriques, xemeneies, conductes daireaci i artefactes captadors denergia solar. Les canonades, torres de refrigeraci i dipsits hauran de quedar ocults de vistes des de la via pblica. Tots els paraments verticals visibles des de la via pblica hauran destar convenientment decorats a to amb la faana de ledifici. Tots els elements situats per damunt de la coberta general de ledifici, en el que sigui possible, hauran destar agrupats. Tamb es permetr una piscina o jacuzzi i una zona elevada daccs o solrium annex, sempre que aquests elements constructius estiguin separats almenys tres (3) metres de les faanes de ledificaci i, excepte una barana difana de protecci dun (1) metre daltura, no sobresurtin de laltura mxima permesa als ampits.
c).d).-
e).-
f).-
g).-
2.3.-
4.-
5.-
ARTICLE 5.1.07 NDEX DINTENSITAT DS RESIDENCIAL Lndex dintensitat ds residencial (Ir) es defineix com la limitaci que estableix la superfcie mnima en m2 de
49
superfcie de sl per habitatge a cada zonificaci. En el tipus dedificaci segons alineaci a vial, es refereix a la superfcie de sl inclosa dins la profunditat edificable o de locupaci mxima o, en el cas que vingui referit a la parcella, de la superfcie total daquesta. En el tipus dedificaci allada a la superfcie total de la parcella. Aquesta xifra ser el nombre sencer per excs, quan la xifra decimal sigui igual o superior a la meitat duna unitat, i per defecte, en cas contrari, que sobt per mitj de loperaci del producte daquest ndex per la superfcie en metres quadrats, en edificaci continua, de la fondria edificable o de locupaci mxima i, en edificaci allada, de la parcella, segons es defineix en lapartat anterior. Per aplicaci de lndex corresponent a cada zonificaci sobtindr el nombre mxim dhabitatges que s possible realitzar en una parcella. El nombre dels habitatges projectats noms estar condicionat per aquesta xifra i les condicions dhigiene i composici interior. Per tant, en el cas que part de ledificabilitat permesa a cada zona es destini a altres usos distints, encara que admesos a ms del residencial, es podr esgotar el nombre dhabitatges resultant de laplicaci de lndex dintensitat ds residencial en cada parcella. En qualsevol cas, en la parcella sempre es podr construir un habitatge. ARTICLE 5.1.08 REORDENACI DE VOLUMS Es permetr la modificaci de lordenaci establerta per les NN.SS. en qualssevol de les zones, excepte en casc antic que ser amb carcter excepcional, mitjanant un Estudi de detall amb lmbit mnim duna illeta, quan lordenaci proposada presenti, a judici de la Corporaci municipal, clares avantatges per a la ciutat. Tota ordenaci de volums no podr suposar increment de laltura mxima i total de cada illeta, ni de la superfcie i el volum edificables fixats amb carcter general per lordenana especfica prevista. No es podran alterar els usos establerts amb carcter limitatiu, exclusiu o predominant a la zona o zones. Tampoc podr ser incrementada la densitat de poblaci. En aquest sentit, no es podr transferir a ls residencial la superfcie edificable destinada a altres usos o transferir edificabilitat del pati dilleta per a la seva utilitzaci residencial. No obstant aix, es podr modificar locupaci de la parcella i, en edificaci allada, quan estigui justificat, les reculades previstes en aquestes normes a vies i lmits. En cap cas es podr ocasionar perjudici ni alterar les condicions dordenaci dels predis prxims o confrontants. En cas daprovaci de lEstudi de detall, lAjuntament podr fixar el termini mxim que consideri procedent per a la presentaci de la sollicitud de llicncia i del projecte corresponent. ARTICLE 5.1.09 COSSOS I ELEMENTS SORTINTS SOBRE VIA PBLICA O ESPAI LLIURE PBLIC 1.Cap cos o element dun edifici, tant si forma part dell com si es tracta dinstallaci adossada a la seva faana, podr volar sobre el vial o espai lliure pblic a altura inferior a tres metres i vint-i-cinc centmetres (3,25) sobre la rasant de la vorera i tres metres i cinquanta centmetres (3,5) sobre la rasant de la via quan aquesta manqui de voreres. Aquesta distncia podr reduir-se a dos metres i cinquanta centmetres (2,50) en cas de passatge per a vianants. Les baixants daiges, tant de pluja com residuals, encara que siguin de recollida de les procedents de terrasses i balcons, shauran de collocar per linterior de ledifici o encastades a la paret de faana de La planta baixa, de forma que no ressaltin daquesta ni siguin visibles des de la via pblica. Podran ser vistes a partir de la primera planta pis i superiors.
2.-
50
3.-
Els balcons i cossos tancats volats no tindran un volads superior a la dcima part (1/10) de lample de la via pblica i no sobrepassaran el caire exterior de lencintat de la voravia. Shauran de separar dels vens una distncia mnima igual a la del volads mxim perms i no inferior a seixanta (60) centmetres. Els laterals dels elements volats no podran, amb la finalitat de reduir la distncia de separaci als vens, inclinar-se o escalonar-se. Els cossos volats sobre la via pblica no podran tancar-se. En el cas dexistir xamfr i projectar-se volads, aquest haur dincloure la totalitat del mateix. Els edificis a carrers dample inferior a sis (6) metres no podran tenir cossos volats.
4.-
5.-
ARTICLE 5.1.10 XAMFRANS Els xamfrans seran dobligatria execuci noms en planta soterrani, semisoterrani i baixa de les cantonades de les illetes qualificades com a zona intensiva i vindr definit pels punts dintersecci de les lnies de faana amb la circumferncia que, amb centre a lesmentat punt dintersecci, tingui com a rdio la suma de les amplades dambds voravies, amb una longitud mxima de tres (3) metres i mnima dun metre i cinquanta centmetres (1,50). ARTICLE 5.1.11 PROTECCI DE LARBRAT a).Larbrat existent a lespai viari, encara que no hagi estat qualificat com a zona verda o espai desplai i esbarjo, haur de ser protegit i conservat. Quan sigui necessari eliminar alguns exemplars per causa de fora major es procurar que afectin als exemplars de menor edat i port. Tota prdua darbrat en via pblica haur de ser reposada de forma immediata. A les franges de reculada obligatria confrontants amb vies pbliques de zones dhabitatge unifamiliar allat, ser preceptiva la plantaci darbrat. En els patis o espais lliures existents en lactualitat, ja siguin pblics o privats, que es trobin enjardinats, es procurar conservar i mantenir en bon estat les seves plantacions, a no ser que, per causa de fora major, sigui necessari eliminar alguns exemplars, procurant-se, en aquest cas, que siguin afectats els exemplars de menys edat i port. Quan una obra pugui afectar a algun exemplar arbori pblic o privat, sindicar a la sollicitud de llicncia corresponent, assenyalant la seva situaci en els plnols topogrfics que saportin. En aquests casos sexigir i garantir durant el transcurs de les obres la protecci dels troncs darbrat, fins a una altura mnima dun metre i vuitanta centmetres (1,80), amb adequat recobriment rgid que impedeixi la seva lesi o deteriorament. Larbrat que sha de protegir, ser lexistent fora de lobra objecte de llicncia. La necessria substituci de larbrat a les vies pbliques, quan per deteriorament o altres causes desapareguin els exemplars existents, ser obligatria a crrec del responsable de la prdua, essent substituts, a ser possible, per espcies iguals a les antigues o altres semblants als tradicionals.
b).c).-
d).-
e).-
f).-
ARTICLE 5.1.12 EXIGNCIA DEL PREVI ASSENYALAMENT DALINEACIONS I RASANTS A DETERMINATS

51
CASOS Prviament a la sollicitud de la llicncia dobres els particulars podran sollicitar lassenyalament dalineacions i rasants. En qualsevol cas, hauran de sollicitar-ho prviament en el cas que la parcella objecte de llicncia estigui afectada per una nova alineaci i no estigui suficientment definida o acotada en els plnols dordenaci. No es podr iniciar la construcci, reconstrucci o reforma de faanes, murs ni altre classe de tanques en cap tram contigu a la via pblica sense que, a ms de loportuna llicncia, linteressat hagi obtingut de lAjuntament lassenyalament sobre el terreny de les alineacions i rasants oficials, quan la prpia Administraci municipal hagus comunicat ser necessria aquesta operaci abans de lexecuci de les obres. Lincompliment del que disposa aquest article donar lloc, en tot cas i sense perjudici daltres correccions que procedissin, a la suspensi immediata dels treballs, que no ser aixecada mentre no es doni compliment al prescrit. ARTICLE 5.1.13 EDIFICACIONS DAVANTERES A LLITS PBLICS Excepte autoritzaci administrativa de la Direcci General de Recursos Hdrics, qualsevol cos dedificaci, aix com tancaments de parcelles prxim a llits pblics, han de distar de la parti o del lmit fsic del llit com a mnim cinc (5) metres, dacord amb larticle 6 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual saprova el text refs de la Llei daiges i articles 6 i 7 del Reglament del domini pblic hidrulic. Els usos permesos a les zones de protecci de llits, tant de domini pblic com privat, es regularan pel que disposa la llei daiges i desenvolupaments reglamentaris, fins laprovaci de la delimitaci definitiva que la substitueixi o rectifiqui. CAPTOL II: NORMES REGULADORES DELS USOS ARTICLE 5.2.01 OBJECTE, APLICACI I ESTRUCTURA GENERAL DELS USOS 1.Objecte. Els preceptes reguladors daquest Captol sn els que estableixen les diferents utilitzacions del sl urb i de les edificacions, fixant els usos que en ells poden desenvolupar-se, segons les distintes categories de sl que es defineixen en les presents NN.SS. 2.Aplicaci. A ms dels preceptes reguladors dels usos, shauran de complir les normes generals de ledificaci i, si escau, les ordenances de la zona que corresponguin, en funci de la localitzaci del sl, edifici o installaci. 3.a).a.1).Estructura general dels usos. Segons la seva assignaci urbanstica. s global. s lestablert per les NN.SS. per definir el dest genric de cada zona. Aquesta categoritzaci ds noms
52
t efectes en relaci amb lestructura orgnica del territori. Els usos globals poden sser: Usos globals lucratius, s a dir, susceptibles de trnsit jurdic privat. Usos globals no lucratius, la caracterstica bsica dels quals s la de ser usos pblics imposats per les necessitats de serveis i dequipaments per a la comunitat. s detallat. s el contemplat de forma ms detallada per les NN.SS. per a la regulaci del rgim de compatibilitat amb els corresponents usos globals a cada zona. b).b.1).Segons la seva utilitzaci. Pblic. s el que es desenvolupa sobre un b de titularitat pblica o de titularitat privada gestionat, en aquest cas, en benefici de la comunitat per mitj dels mecanismes que a lefecte estableix la llei. A sl urb seran ds pblic els segents: Equipaments, comunicacions i infraestructures i espais lliures (espais lliures pblics). Tamb, si escau, ho podran ser els usos segents: Residencial i industrial. b.2).Collectiu. s el que es desenvolupa sobre un b de titularitat privada i al qual saccedeix per pertinena a una associaci, club o organitzaci similar, o per labonament duna quota, entrada, preu o contraprestaci anloga. A sl urb podran, si escau, ser ds collectiu els segents: Residencial (residencial comunitari), equipaments (soci-cultural, docent, assistencial, esportiu, sanitari, religis, abastiment i recreatiu) i comunicacions i infraestrutures (transports i aparcaments de vehicles). b.3).Privat. s el que es desenvolupa per particulars en bns de titularitat privada i que no t les caracterstiques dun s collectiu. A sl urb seran ds privat els segents: Residencial, industrial, serveis i espais lliures (espais lliures privats). Tamb, si escau, ho podran ser els usos segents: Equipaments (soci-cultural, docent, assistencial, esportiu, sanitari, religis, abastiment i recreatiu) i comunicacions i infraestrutures (installacions i serveis, transports, comunicacions i telecomunicacions i aparcaments de vehicles). c).c.1).Segons la seva titularitat. s de domini pblic. En compliment dels articles 19.1.b i 29.1.d i e del Reglament de planejament urbanstic, les NN.SS. determinen la titularitat pblica del domini assignat als usos pblics o collectius previstos, lexistncia dels quals es consideri dinters pblic i social. Els bns i recursos que integren el patrimoni pblic de sl, dacord amb larticle 39 del Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual saprova el text refs de la llei de sl, es destinaran a la construcci dhabitatges subjectes a algun rgim de protecci pblica i a altres usos dinters social. Es consideren usos dinters general, als efectes dall que sha determinat en lapartat 3 de larticle 37 de la Llei 8/2004, de 23 de desembre, de mesures tributries, administratives i de funci pblica, modificat per la Llei 6/2007, de 27 de desembre, els segents: Operacions diniciativa pblica de rehabilitaci dhabitatge protegit, conservaci, gesti o ampliaci dels propis patrimonis pblics de sl, execuci de dotacions urbanstiques pbliques inclosos els sistemes generals, compensaci a propietaris a qui correspongui un aprofitament superior al perms pel planejament, adquisici i rehabilitaci de bns immobles declarats dinters cultural i catalogats i a ladquisici i millora drees naturals, adopci de
53
a.2).-
mesures de millora i conservaci del medi ambient. c.2).s de domini privat. En compliment dels articles 19.1.b i 29.1.d del Reglament de planejament urbanstic, les NN.SS. proposen la titularitat privada o patrimonial de la resta dels usos assignats no inclosos en lanterior apartat. d).d.1).Segons la seva compatibilitat. s perms. s aquell que sautoritza per les Nomes Subsidiries de forma alternativa per a cadascuna de les zones. d.2).s condicionat. s aquell que est subjecte a una autoritzaci prvia en base al compliment de determinats requisits legals. d.3).s prohibit. s aquell la implantaci del qual no es permesa pel planejament ni tan sols acollint-se al trmit dinters general. Es consideren prohibits tamb els usos que estiguin aix conceptuats per les disposicions estatals o autonmiques promulgades en matria de seguretat, salubritat, molsties o perillositat. Tots els usos no inclosos com permesos a cada rgim dusos es consideraran prohibits o condicionats. ARTICLE 5.2.02 CLASSIFICACI I DEFINICIONS DELS USOS GLOBALS I DETALLATS Per a la fixaci dels usos als sls i per a la seva adequada regulaci es defineixen els segents conceptes: 1.Residencial. s privat que es desenvolupa per particulars o entitats pbliques sobre bns de titularitat privada o pblica, en tot cas, de carcter residencial. Lesmentat s podr desenvolupar-se en modalitat dhabitatge lliure o en rgim de protecci pblica o un altre que permeti taxar el preu mxim de venda o lloguer. a).Habitatge unifamiliar allat o entre mitgeres. s ls corresponent a lallotjament duna famlia. s la que, albergant a una sola famlia en el total dun edifici, constitueix junt amb la parcella una nica unitat registral, tenint accs exclusiu des de via pblica. b).Habitatges unifamiliars adossats. Es tracta de dos habitatges unifamiliars adossats o dun conjunt de ms habitatges unifamiliars adossats a una mateixa parcella, formant un nic cos dedificaci i amb accessos independents. c).Edifici plurifamiliar. s el format per un conjunt de habitatges amb accs comunitari des de lexterior.
54
d).-
Residencial comunitari. s el corresponent a lallotjament de persones en rgim dinterrelaci, com a collegis majors, residncies, albergs, asils, etc., excepte els de carcter assitencial o religis.
2.-
Industrial o secundari. s ls productiu relatiu a les activitats econmiques corresponents al sector secundari. Se subdivideix en tres usos detallats:
a).-
Indstries. s ls corresponent a la transformaci de primeres matries i a lelaboraci de productes. Pot ser, segons les condicions establertes en larticle 5.2.03, desenvolupat:
a.1).a.2).b).-
A zona no industrial urbana. En plantes inferiors dedifici no industrial. En plantes pis dedifici no industrial. A zona industrial urbana. Magatzems. s ls corresponent al dipsit, conservaci, guarda o distribuci dobjetes i/o mercaderies, agncies, magatzems, transports distributius, etc., sense servei de venda directa al pblic per s a venedors minoristes.
c).-
Tallers. s ls corresponent a les activitats de reparaci i conservaci de maquinria, eines i tils, la producci industrial o artesanal (fusteries, ferreries i similars), aix com les arts plstiques i grfiques, grans bugaderies, tintoreries i similars.
3.-
Serveis o terciari. s ls productiu relatiu a les activitats econmiques corresponents al sector terciari. Se subdivideix en quatre usos detallats:
a).-
Comercial. Tenen la consideraci destabliments comercials, dacord amb la Llei 11/2001, de 15 de juny, dordenaci de lactivitat comercial a les Illes Balears, reformada mitjanant la Llei 8/2009, de 16 de desembre, els locals i les construccions o installacions ubicats al sl de manera fixa i permanent, coberts o sense cobrir, exempts o no, exteriors o interiors duna edificaci, amb aparadors o sense, on sexerceixen regularment activitats comercials de venda de productes a lengrs o al detall, o de prestaci de serveis daquesta natura al pblic, com tamb qualssevol altres recintes tancats que rebin aquella qualificaci en virtut de disposici legal o reglamentria. Aquests establiments podran ser individuals o collectius i es consideren collectius els conformats per un conjunt destabliments comercials individuals, integrats en un edifici o complex dedificis, en els que sexerceixin les activitats respectives de forma empresarialment independent, sempre que comparteixin la utilitzaci dalgun dels elements segents:
55
Lexistncia dun vial o espai lliure, preexistent o no, pblic o privat, lobjectiu principal del qual sigui assegurar la circulaci interna entre els distints establiments comercials, per a s exclusiu dels clients i del personal dels establiments. Lexistncia duna rea o rees destacionament com o contiges als diferents establiments que no prohibeixin la circulaci de vianants entre aquestes. Estar units per una estructura jurdica comuna, controlada directa o indirectament almenys per un associat o que disposin duna adrea, de dret o de fet, com. Lexistncia dun permetre com delimitat. La densitat comercial mxima del municipi en metres quadrats de superfcie construda per zones o barris, exclosos els establiments de superfcie construda inferior a 150 m2, ser el resultat de multiplicar la poblaci equivalent per un determinat percentatge. Fins a la determinaci, mitjanant la disposici reglamentria prevista en la Llei 8/2009, de 16 de desembre, del concepte de poblaci equivalent i del percentatge, saplicar transitriament el que sassenyala en la memria justificativa.
b).-
Administratiu privat. Sn les activitats destinades a la realitzaci de tasques administratives, tcniques, creatives o monetries, excepte les incloses en els usos globals dequipaments comunitaris. Sinclouen, a ttol dexemple, els bancs, oficines, gestories, agncies, seus socials o tcniques dempreses, estudis, despatxos, etc.
c).-
Turstic. Sn les activitats destinades a lallotjament ocasional i transitori de transents o turistes. Aquest s, prviament a lobtenci de la llicncia urbanstica, requerir la declaraci responsable dinici dactivitat turstica segons el que preveu la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a limpuls de la inversi a les Illes Balears.
d).-
Establiments pblics. Sn les activitats integrades en el sector de la restauraci i destinades a esplai, expansi, relaci i diversi del conjunt de la poblaci. Sinclouen els usos relacionats en el grup IV de lannex del Reglament de policia despectacles pblics i activitats recreatives i en el grup XLII de lannex I del Decret 18/1996, de 8 de febrer, pel qual saprova el Reglament dactivitats classificades, com, per exemple, restaurants, cafs i cafeteries, bars, cafs cantants, cafs teatre, taulats flamencs i similars.
4.-
Equipaments. s ls dotacional relacionat amb els serveis pblics pel conjunt de la poblaci. Comprn onze diferents usos detallats:
a).-
Soci-cultural. Activitats ds pblic, collectiu o privat, destinades a la custdia, transmissi i conservaci dels coneixements, exhibici de les arts i a la investigaci, les activitats socio-culturals de relaci o associaci, aix com les activitats complementries de la principal. Sinclouen, a ttol dexemple, cases de cultura, palau de congressos i exposicions, biblioteques, arxius, museus, sales dexposicions, centres dassociacions venals, culturals, agrupacions cviques, seus de club, etc.
b).-
Docent. Activitats ds pblic, collectiu o privat, destinades a la formaci humana i intellectual de les persones en els seus diferents nivells. Sinclouen, a ttol dexemple, els centres universitaris (facultats, escoles tcniques i universitries), ensenyana infantil, primria i secundria, formaci professional, guarderies,
56
centres didiomes, etc., educaci especial, educaci per a adults, acadmies, tallers ocupacionals, conservatoris, escoles darts i oficis, centres dinvestigaci cientfica i tcnica vinculats a la docncia, etc. c).Assistencial. Activitats ds pblic, collectiu o privat, destinades a la informaci, orientaci i prestaci de serveis o ajudes sobre problemes relacionats amb toxicomanies, malalties o minusvalideses, pobresa extrema i desprotecci jurdica de les persones. Inclou, a ttol dexemple, albergs de transents, residncies, miniresidncies, pisos tutelats o protegits, centres de rehabilitaci, centres de dia, centres dinformaci i orientaci, etc. Ocasionalment cohabita amb usos sanitaris, residencial, formatius, docents, etc. d).Administratiu-institucional. Edificacions per al servei de ladministraci de lEstat, la Comunitat Autnoma i el municipi. Inclou, a ttol dexemple, les seus de lAjuntament, Govern Balear, conselleries, serveis perifrics de lEstat, delegaci dHisenda, etc. e).Esportiu. Activitats ds pblic, collectiu o privat, destinades a la prctica, ensenyana o exhibici despecialitats esportives o de cultura fsica. No inclou activitats lligades fsica i funcionalment a altre usos, tals com universitaris, docents, etc. Sinclouen en aquesta situaci, a ttol dexemple, les installacions esportives a laire lliure i les cobertes, gimnasos, poliesportius, aix com els continguts en el apartat 2 del grup I i apartat 3 del grup II de lannex del Reglament de policia despectacles pblics i activitats recreatives. f).Seguretat. Activitats ds pblic realitzades per cossos o institucions de lEstat o de la Comunitat Autnoma, destinades a la defensa nacional, de lordre pblic i dels individus i els bns. Sinclouen tamb parcs de bombers i similars. g).Sanitari. Activitats ds pblic o privat, destinades a la informaci, orientaci, prevenci, administraci i prestaci de serveis mdics o quirrgics i hospitalaris. No sinclouen els serveis mdics que es presten en despatxos professionals, fora dels centres sanitaris, que tenen la mateixa conceptuaci que la de la resta de professionals. Sinclouen, a ttol dexemple, hospitals, clniques, residncies de malalts, ambulatoris, dispensaris, centres de salut datenci primria i preventiva, cases de socors, consultoris, psiquitrics, laboratoris relacionats amb lactivitat sanitria i, en general, tot tipus de centres dassistncia sanitria. h).Religis. Activitats ds collectiu o privat destinades al culte religis, aix com els lligats a aquest i a les formes de vida associativa religiosa. Sinclouen, a ttol dexemple, comunitats religioses, convents, monestirs, ermites, esglsies i centres parroquials, catedral, capelles, cases rurals o residncies religioses, centres de culte de qualsevol confessi, etc. i).Cementiri. Activitats ds pblic, collectiu o privat, destinades a serveis funeraris en general, cementiris, tanatoris, etc. dacord al previst en el Decret 105/1997, de 24 de juliol, pel qual saprova el Reglament de policia sanitria morturia. Aquest s haur de trobar-se expressament assenyalat en els plnols dordenaci.
57
j).-
Abastiment. Activitats ds privat, collectiu o pblic destinades a la realitzaci de transaccions comercials de mercaderies, serveis personals, administratius i tcnics, com, per exemple, mercats, fires, escorxadors, installacions frigorfiques, etc. Aquests usos hauran de trobar-se expressament assenyalats en els plnols dordenaci.
k).-
Recreatiu. Activitats ds pblic o privat, vinculades amb lesplai, la vida de relaci, el temps lliure i lesbarjo en general i aquelles similars, no incloses en altres usos. Comprn els segents tipus:
k.1).-
Que es realitzin en edificis, locals i installacions tals com sales de cine, teatres, sales de concerts, sales de joc, casins, etc. Que es realitzin en el parcs i jardins. Sinclouen a ttol dexemple, els jardins botnics, parcs recreatius, datraccions, zoolgics, aquaris i installacions similars a les descrites, amb petites edificacions annexes, com a bars, oficines dinformaci al ciutad o turstiques, etc. Municipal divers. Reuneix la possibilitat dsser destinat a qualsevol s, excepte cementiri, de titularitat i domini pblic, dentre els equipaments relacionats en el present article.
k.2).-
l).-
5.a).-
Comunicacions i infraestrutures. Xarxa viria. Ls de les xarxes viries s el trnsit de persones i vehicles i lestacionament daquests darrers a les rees regulades a lefecte. El rgim dusos vindr determinat pel que disposa la Llei 5/1990, de carreteres de la CAIB, i els seus desenvolupaments reglamentaris, pel Pla director sectorial de carreteres, per les disposicions del Consell Insular en les vies de la seva competncia i per les prpies NN.SS., aix com quantes ordenances municipals, disposicions i reglaments siguin daplicaci (normatives sobre estacions de servei, reglaments dactivitats a la via pblica, servituds per a infraestructures, etc.).
b).-
Installacions i serveis. Correspon a les activitats destinades a les infraestructures i serveis del municipi, tals com grans xarxes i serveis, artries de reg daigua depurada, artries dabastiment, collectors de sanejament, collectors de aigua de pluja i llits de torrents, centres de producci, emmagatzematge i feeders de distribuci de gas, dipsits dabastiment daigua, estacions de depuraci daiges residuals, centres de recollida, tractament i eliminaci de residus slids, abocadors, xarxes elctriques, estacions i subestacions elctriques, centrals trmiques, parcs demmagatzematge i poliducte de productes petrolfers, ferralleries, desballestament de vehicles i els semblants a tots els esmentats anteriorment. Aquest s haur de trobar-se expressament assenyalat en els plnols dordenaci. Dins aquests recintes es podran ubicar dotacions o serveis que, per les seves caracterstiques especials (molstia, perillositat, insalubritat, etc.), sigui aconsellable el seu allunyament de nuclis urbans. Malgrat aix, shaur de complir la normativa que sigui daplicaci. Lexecuci en domini pblic de les xarxes de serveis i les condicions ds daquestes es regir pel que disposen les ordenances municipals, per les normes sobre serveis dels ens locals, pels plecs de condicions de la concessi i pel corresponent contracte administratiu, aix com pels reglaments sectorials que les regulen.
58
Les servituds de les lnies elctriques es regularan pels reglaments elctrics dalta i baixa tensi i altra normativa aplicable. A ms de lestablert als apartats anteriors, als efectes de servituds, ser preceptiu linforme de lempresa subministradora denergia elctrica previ a la petici de qualsevol llicncia dedificaci o activitat o les seves modificacions en terrenys situats a la zona compresa entre dues lnies longitudinals paralleles, situades una a cada costat de leix de la lnia elctrica aria dalta tensi, i a una distncia de trenta (30) metres daquest. c).Transports. Comprn les activitats que es desenvolupen a les rees destinades al trnsit i estada de persones, tant de transport pblic, privat o collectiu. Aquest s haur de trobar-se expressament assenyalat en els plnols dordenaci. d).Comunicacions i telecomunicacions. Comprn les activitats que es desenvolupen a les rees i installacions bsiques destinades als serveis de comunicacions (correus, telgrafs i telfons) i telecomunicacions (rdio, televisi i transmissi de dades). Corresponen, aix mateix, a ls detallat de telecomunicaci les xarxes i installacions radioelctriques per a les que regiran les determinacions establides en el Decret 22/2006, de 10 de mar, pel qual saprova el Pla director sectorial de telecomunicacions a les Illes Balears. e).Aparcament de vehicles. Comprn els espais ds pblic, collectiu o privat, destinats a lestacionament de vehicles tipus turisme o motocicletes, ja siguin subterranis, en superfcie o en edificis construts a lefecte. Aix mateix sinclou en aquest s el corresponent al dipsit o guarda de grans vehicles autombils tals com autobusos i camions, permetent-se, en aquest cas, noms en les zones industrials i de serveis. f).Estaci de serveis. Comprn els espais i edificis destinats exclusivament a estaci de serveis (benzinera), encara que com a s annex i vinculat pot permetres ls comercial. Aquest s haur de trobar-se expressament assenyalat en els plnols dordenaci. 6.Espais lliures. Comprn els espais lliures dedificaci, destinats a lesplai, esbarjo i reps de la poblaci i a la protecci i allament de vies i edificacions, dirigida a la millora de les condicions higiniques, climatolgiques i esttiques del municipi. Comprn els segents tipus: a).Espais lliures ds i domini pblics. Zones ds i domini pblic, destinades a lesbarjo i esplai de la poblaci, compatibles amb petites installacions esportives no cobertes i amb els usos establerts en larticle 6.3.10.1. b).Espais lliures privats. rees enjardinades de domini privat i s pblic o privat, qualificades per les NN.SS. o resultants del compliment de les determinacions sobre ocupaci del sl en cada ordenana dedificaci. ARTICLE 5.2.03
59
RGIM DE COMPATIBILITAT DUSOS A SL URB 1.El rgim de compatibilitat dels usos s la concreci per a cada zona de normativa diferenciada de la relaci dusos permesos, aix com el nivell de permisivitat de cadascun dells. Les classes o subclasses dusos permesos o prohibits, aix com la seva situaci respecte a altres usos i edificis, es recullen en les ordenances particulars de les zones. Els usos que no figurin expressament com admesos es troben prohibits. Els Plans especials de reforma interior, els Plans especials de protecci i conservaci i les ordenances especfiques dusos podran regular de forma ms restrictiva lassignaci dusos a sl urb, quant al seu mbit de localitzaci, les categories permeses i la seva distribuci en linterior de les edificacions. Els Plans especials de reforma interior podran admetre usos no contemplats per les NN.SS. sempre que siguin compatibles amb els assignats per aquestes. Categories segons situaci i determinacions particulars dels usos. A sl urb, es defineixen les segents categories segons situaci: 1.- A qualsevol planta dedifici ds no exclusiu. 2.- A planta baixa amb accs directe des de la via pblica i/o associada a planta semisoterrani, soterrani i/o planta primera (amb un mnim del 50 % a planta baixa). 3.- Edifici dactivitat exclusiva de ls, adossat a un altre de diferent s. 4.- Edifici dactivitat exclusiva de ls, allat daltres usos. 5.- A espai lliure de parcella. 5.1.a).Residencial Situacions permeses en zona residencial urbana: s unifamiliar i plurifamiliar: 1a 4. s residencial comunitari: 3 i 4. Situacions permeses en zona no residencial urbana: s unifamiliar: 1 i 4. Determinacions especfiques: Es prohibeix ls residencial en planta soterrani o semisoterrani, encara que podran situar-se les dependncies que siguin complementries o al servei de ls residencial. No obstant aix, aquest s es permetr en plantes per sota de la baixa en solars amb edificaci segons alineaci vial en els quals el terreny natural es trobi ms baix que el nivell de la rasant del carrer sempre que el paviment de la planta ms baixa en la seva faana posterior selevi almenys vint (20) centmetres respecte del terreny natural. Els edificis ds residencial hauran de complir amb lestablert en la Llei 38/1999, de 5 de novembre, dordenaci de ledificaci. Ls residencial destinat a habitatge de preu taxat (VPT) estar subjecte a un rgim de protecci pblica que, almenys, permeti establir el seu preu mxim en venda, lloguer o altres formes daccs a lhabitatge. Industrial o secundari. Situacions permeses en zona no industrial urbana: Indstries, magatzems i tallers: 2, amb les segents determinacions especfiques: En plantes inferiors dedifici no industrial amb les segents condicions:
60
2.-
3.-
4.-
5.-
b).c).-
5.2.a).-
a.1).-
a.2).b).-
Sense molsties per als altres usos. Potncia mecnica mxima (CV): 2 al casc antic i 10 a la resta. Superfcie mxima: 300 m2. Decibels mxims: Segons lordenana municipal. En plantes pis dedifici no industrial amb les segents condicions: Sense molsties per als altres usos. Potncia mecnica mxima (CV): 1 al casc antic i 5 a la resta. Superfcie mxima: 150 m2. Decibels mxims: Segons lordenana municipal. Situacions permeses en zona industrial urbana: Indstries, magatzems i tallers: 1 a 4, amb les segents determinacions especfiques: Distncia mnima entre edificis. Nivell de risc intrnsec de la indstria alt: 10 m (ambds edificis podran sser adjacents si la separaci entre ells es fa mitjanant mur que sigui RF-240 com a mnim i no presenti obertures). Nivell de risc intrnsec de la indstria mig: 5 m (ambds edificis podran sser adjacents si la separaci entre ells es fa mitjanant mur que sigui RF-180 com a mnim i no presenti obertures). Nivell de risc intrnsec de la indstria baix: Qualsevol (ambds edificis podran sser adjacents si la separaci entre ells es fa mitjanant mur que sigui RF-120 com a mnim i no presenti obertures). La distncia mnima entre aquest tipus dedificis i els dhabitatges ser: Nivell de risc intrnsec de la indstria alt: 15 m. Nivell de risc intrnsec de la indstria mig: 10 m. Nivell de risc intrnsec de la indstria baix: 5 m. Determinacions especfiques comuns: Shaur de tenir en compte el que estableix el Reial decret 314/2006, de 17 de mar, pel qual saprova el codi tcnic de ledificaci i en particular els documents bsics relatius a seguretat en cas dincendi, aix com el que estableix el Reial decret 2267/2004, de 3 de setembre, pel qual saprova el Reglament de seguretat contra incendis en establiments industrials. Shaur de complir en tots els casos amb lestablert a larticle 4 del Decret 20/1987, de 26 de mar, per a la protecci del medi ambient contra la contaminaci per lemissi de renous i vibracions aix com amb lindicat a larticle 6 que estableix la taula de nivells sonors mxims. A ms, dacord amb larticle 17 de la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del renou, les determinacions que es desenvolupin contingudes en aquesta Llei. Per raons de seguretat medi ambientals o sanitries, lAjuntament podr denegar la llicncia dinstallaci de les activitats insalubres, nocives o perilloses que el seu ndex i grau dintensitat sigui 5 dacord amb lAnnex II del Decret 18/1996, de 8 de febrer, mitjanant el qual saprova el Reglament dactivitats classificades. Els titulars dinstallacions on sexerceixin activitats potencialment contaminants de latmosfera, segons el catleg incorporat a lannex IV de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de laire i protecci de latmosfera, hauran de complir el que disposa larticle 7 de lesmentada Llei. Serveis o terciari.
61
b.1).-
b.2).c).c.1).-
c.2).-
c.3).-
c.4).-
5.3.-
a).-
Situacions permeses en zona residencial urbana: Comercial: 2 i 3, administratiu privat: 1 a 3, turstic: 3 i 4, i establiments pblics: 2 i 3. Situacions permeses en zona de qualificaci especfica: Comercial: 2 a 4, administratiu privat: 1 a 4, turstic: 3 i 4, i establiments pblics: 2 a 4. Determinacions especfiques: Comercial: A ms dall que sha determinat en larticle 5.2.02, es consideren gran establiments comercials, dacord amb el que estableix la Llei 11/2001, de 15 de juny, dordenaci de lactivitat comercial a les Illes Balears, reformada per la Llei 8/2009, de 16 de desembre, els comeros a lengrs o al detall que tinguin una superfcie til per a lexposici i la venda superior a: 700 m2. Els establiments comercials amb superfcie de venda inferior a les assenyalades, oberts al pblic amb anterioritat al 17 doctubre de 2006, que manquin de llicncia dinstallaci i dobertura i funcionament, sense perjudici del compliment de la normativa aplicable, estaran exempts de la seva obtenci. En cas de modificaci o ampliaci, noms ser exigible la llicncia autonmica dels establiments comercials qualificats com a gran establiment comercial si lampliaci supera el 25 % de la superfcie til dedicada a exposici i venda o si canvia lactivitat. Quan lobjecte de lestabliment sigui lexposici i la venda de forma exclusiva dautombils i vehicles a motor, de maquinria, dequip industrial, dembarcacions, daeronaus, de mobles de tota mena, de material de construcci i delements propis de cuina i bany, tindran la consideraci de gran establiment comercial els establiments a lengrs o al detall que tinguin una superfcie til per a lexposici i la venda superior a: 2.000 m2. La sollicitud de llicncia de gran establiment comercial ser dacord amb el que assenyala larticle 16 i 17 de la Llei 8/2009, de 16 de desembre.
b).-
c).c.1).-
c.2).-
Turstic: Les plantes soterrani i semisoterrani no podran destinar-se a allotjament turstic.
5.4.-
Equipaments. Situacions permeses en zona residencial urbana i en zona de qualificaci especfica: Soci-cultural, docent, assistencial, administratiu-institucional i religis: 1 a 4, esportiu: 1 a 5, seguretat, sanitari, abastiment i recreatiu: 2 a 4, i cementiri: 4.
5.5.-
Comunicacions i infraestructures. Situacions permeses en zona residencial urbana i en zona de qualificaci especfica: Installacions i serveis: 2 a 4, transport: 3 i 4, telecomunicacions i aparcament de vehicles: 1 a 5.
5.6.-
Espais lliures. Situacions permeses en qualsevol zona: Espai lliure pblic i espai lliure privat: 5.
6.-
Determinacions especfiques de les piscines ds pblic collectiu. Quan algun dels usos definits en la norma 5.2.02 comporti la installaci de piscines ds pblic collectiu o aquestes, dacord amb la norma 6.3.05, estiguin annexes a un establiment dallotjament
62
turstic, shaur de complir amb el que estableix el Decret 53/1995, de 18 de maig, relatiu a les condicions higinic sanitries, aix com el Reial decret 314/2006, de 17 de mar, pel qual saprova el codi tcnic de ledificaci i en particular amb el document bsic relatiu a seguretat enfront del cas dofegament. CAPTOL III: CONDICIONS DHIGIENE, COMPOSICI INTERIOR I ESTTICA DE LES EDIFICACIONS ARTICLE 5.3.01 DIMENSIONS MNIMES, COMPOSICI I DISTRIBUCI DE LHABITATGE La classificaci de les dependncies de lhabitatge, les seves dimensions mnimes, lequipament mnim i laccessibilitat es regularan per aquestes normes i supletriament pel Decret 145/1997, de la CAIB i el seu annex, o norma que el substitueixi o modifiqui. 1.Sense perjudici del compliment del Decret 145/1997, de 21 de novembre, o normativa autonmica que el substitueixi, tot habitatge, sense incloure la terrassa, es compondr almenys de les segents dependncies i superfcies tils mnimes i, en cap cas, la seva suma ser inferior a quaranta-set (47) m2: Cuina: 8 m2. Estar-menjador: 16 m2. Un dormitori doble de 10 m2. Bugaderia: 3 m2. Bany: 4 m2 i, com a mnim, compost per banyera o dutxa, lavabo i inodor. Lhabitatge que tingui quatre (4) o ms dormitoris haur, a ms dun bany, disposar, almenys, dun excusat. La cuina i lestar-menjador podran agrupar-se en cuina-menjador de 12 m2 de superfcie til mnima i sala destar de 12 m2 o estar-menjador-cuina de 24 m2, resenvant a la zona de cuina una superfcie til mnima de, al menys, 8 m2. La cuina tamb podr agrupar-se amb la bugaderia i llavors haur de tenir una superfcie mnima d11 m2, havent de complir amb les condicions de ventilaci exigibles a ambds dependncies en funci de ls i de les installacions que allotgin. Les dependncies de cuina, menjador i bugaderia, quan estiguin agrupades, tindran una superfcie til mnima de 15 m2 i, en aquest cas, no podran agrupar-se amb la sala destar. 2.Quan la bugaderia es ventili des de la via pblica o espai lliure pblic o privat, llevat si es tracta de patis dilluminaci i ventilaci que no siguin el pati dilleta, sadoptar un sistema de persianes o gelosies que impedeixin la visi de la roba estesa des de lexterior. Laltura til mnima de lhabitatge haur dsser de, al menys, dos metres i cinquanta centmetres (2,50). En el cas de cambres higiniques, dependncies auxiliars i sota jcenes o altres elements fixos, com conduccions, etc., que no superin lample de seixanta (60) centmetres, laltura til mnima podr ser de dos metres i vint centmetres (2,20). Aix mateix, en les cambres destar es podr disminuir laltura til a dos metres i vint centmetres (2,20) en una superfcie til no superior al vint per cent (20 %) daquelles. En dependncies amb el sostre inclinat laltura til mitja no ser inferior a dos metres i cinquanta centmetres (2,50). En els habitatges situats en edificis on sigui obligatria la installaci dun ascensor seran daplicaci les disposicions contingudes en el Decret 110/2010, de 15 doctubre, pel qual saprova el Reglament per a la millora de laccessibilitat i la supressi de barreres arquitectniques. En actuacions sobre edificis declarats bns dinters cultural o que figurin en el Catleg, aix com sobre
63
3.-
4.-
5.-
6.-
els elements de la seva arquitectura quan els serveis tcnics municipals considerin justificat la seva conservaci, podr excepcionar-se el compliment de les condicions assenyalades en els apartats anteriors de conformitat amb el que estableix la Disposici addicional segona del Decret 145/1997. ARTICLE 5.3.02 ESCALES INTERIORS Les escales interiors dun habitatge ds estrictament privat tindran una amplada mnima de vuitanta (80) centmetres i laltura lliure vertical a tots els punts no ser inferior a dos metres i deu centmetres (2,10). ARTICLE 5.3.03 HABITATGES ADAPTATS A MINUSVLIDS Els edificis dhabitatges de protecci oficial hauran de complir amb la reserva mnima dhabitatges adaptats a minusvlids establert en la Llei 3/1993, de 4 de maig, per a la millora de laccessibilitat i de la supressi de barreres arquitectniques i Decret 110/2010, de 15 doctubre, pel qual saprova el Reglament per a la millora de laccessibilitat i la supressi de barreres arquitectniques o normativa que la substitueixi. CAPTOL IV: CONDICIONS DILLUMINACI I VENTILACI DE LHABITATGE ARTICLE 5.4.01 ILLUMINACI I VENTILACI DIRECTA Sentn per illuminaci i ventilaci directa duna dependncia la que es produeix a travs dun buit, provist de finestra o porta balconera, de dimensi suficient, practicat a un mur que separa lesmentada dependncia, directament o a travs dun porxo, dun vial, espai lliure pblic o privat, pati o patiet. Es procurar que totes les dependncies de lhabitatge estiguin dotades dilluminaci i ventilaci directa. Malgrat aix, aquesta condici ser obligatria per a totes les dependncies distintes a vestbuls, rebosts, cambres higiniques, trasters o armaris i zones de circulaci. ARTICLE 5.4.02 BUITS DILLUMINACI I VENTILACI DIRECTA 1.A les dependncies on sexigeixi illuminaci i ventilaci directa, la superfcie dels buits a travs dels quals es produeixi, no ser inferior a un (1) m2, ni a un des (1/10) de la superfcie til de les dependncies. Quan a una dependncia es projecti un estrenyiment o estrangulaci daquesta en situaci contigua al seu buit dilluminaci i ventilaci, la profunditat de lesmentat estrenyiment com a mxim podr ser igual a la seva amplada. La superfcie dels buits de les dependncies que silluminin i ventilin a travs dun porxo no ser inferior a un vuit (1/8) de la superfcie til de la dependncia. La superfcie dobertura del porxo es repartir uniformement al llarg del seu permetre exterior, essent necessari que davant cada buit dilluminaci i ventilaci de les dependncies el porxo estigui obert. En el cas que es prevegin buits dilluminaci i ventilaci a travs dun porxo que estigui tancat per tres dels seus costats, la profunditat daquests, com a mxim, podr sser igual a lamplria de la seva
64
2.-
3.-
4.-
obertura. ARTICLE 5.4.03 PENETRACIONS A FAANES Es consideraran penetracions als entrants de lespai no edificat respecte a lalineaci de la faana, tant de pati com dexterior, sempre que lesmentada penetraci no pugui tenir la consideraci de pati. Perqu qualsevol dependncia es pugui ventilar i illuminar des duna penetraci, la relaci entre la longitud del front que obre a aquesta i la profunditat de lesmentada penetraci, mesurada des del pla de faana, ha dsser major o igual a u (1). ARTICLE 5.4.04 DEFINICIONS I DIMENSIONS DELS PATIS 1.a).Patis de primera categoria. Als patis de primera categoria shaur de poder inscriure un cercle dun dimetre no inferior a quatre (4) metres ni a una quarta part (1/4) de la seva altura. Podran rebre illuminaci i ventilaci directa des dun pati de primera categoria qualsevol dependncia de lhabitatge excepte la sala destar i el menjador. No es podr realitzar a travs dels patis de primera categoria la descrrega daire daparells daire condicionat o unitats condensadores. Patis de segona categoria Als patis de segona categoria shaur de poder inscriure un cercle dun dimetre no inferior a dos (2) metres i la superfcie mnima del pati ser de sis (6) m2. Podran rebre illuminaci i ventilaci directa des dun pati de segona categoria exclusivament les segents dependncies: Vestbul, rebost, cambres higiniques i les dependncies auxiliars, excepte lestedor-bugaderia, aix com lescala comuna a diversos habitatges Patiets. Als patiets shaur de poder inscriure un cercle dun dimetre no inferior a seixanta (60) centmetres. Podran rebre illuminaci i ventilaci directa des dun patiet noms les segents dependncies: Vestbul, rebost, traster o armaris i zones de circulaci. Patis mancomunats. Sn patis mancomunats els que sn comuns als volums de dos immobles confrontants quan es constitueixin mancomunitat amb la finalitat de complimentar les dimensions mnimes exigides. La constituci de la mancomunitat shaur destablir constituint, per mitj descriptura pblica, un dret real de servitud sobre els solars o immobles en el Registre de la Propietat. Els cercles inscriptibles i les superfcies mnimes no podran quedar afectats per cossos o elements sortints, com per exemple, conduccions, etc.
b).-
2.a).-
b).-
3.a).b).-
4.a).-
b).-
5.-
65
6.-
Els patis de llums estaran dotats de fcil accs per a la seva inspecci i neteja, amb paviment impermeable i dotat dun desgus amb sif amb capacitat per a la recollida de les aiges de pluja i de neteja.
ARTICLE 5.4.05 VENTILACI I EVACUACI DE FUMS 1.a).Ventilaci de cambres higiniques, cambres darmaris i rebosts. La superfcie dels buits de ventilaci directa dels banys, lavabos, excusats i rebosts no ser inferior a zero coma vint-i-cinc (0,25) m2. Sadmetr que el rebost ventili a travs de la cuina mitjanant un buit de almenys zero coma vint-i-cinc (0,25) m2. Si no es pot dotar a aquestes dependncies de ventilaci directa sinstallar un conducte independent o collectiu homologat de ventilaci forada, de tipus esttic o dinmic, directament a lexterior sobre la coberta de ledifici. Sha de prestar especial atenci a la sortida exterior del collector. Aquesta sortida, excepte en el cas de mitgeres cegues, shaur de prolongar com a mnim un (1) metre per damunt de qualsevol construcci situada a menys de vuit (8) metres. En cobertes planes o amb lleuger pendent, shaur de prolongar un metre i vint centmetres (1,20) per damunt del seu punt darrencada a lexterior. La part superior de la xemeneia de ventilaci shaur de coronar amb un aspirador esttic. Evacuaci de fums, bafs i gasos de cuines. A totes les cuines sinstallar un conducte dextracci de fums aix com, quan existeixi xarxa de gas, un conducte de bafs i gasos per a la possible installaci descalfadors i calderes de gas, excepte que es prevegi una bugaderia de tipus porxe. En els dos casos ventilaran directament a lexterior sobre la coberta de ledifici. ARTICLE 5.4.06 LLUMS RECTES DILLUMINACI I VENTILACI Es coneix com a llum recta dilluminaci i ventilaci dun buit al menor dels segments que, essent perpendiculars al buit en qualsevol dels seus punts, es talla amb el mur ms prxim existent o possible per aplicaci de la normativa. Als patis de segona categoria no sadmetran llums rectes dilluminaci i ventilaci inferiors a dos (2) metres. A tota la resta de casos (patis de primera categoria, penetracions en faana, etc) seran com a mnim de tres (3) metres. Tot buit dilluminaci i ventilaci quedar separat lateralment del pla de mitjera una distncia mnima de seixanta (60) centmetres. ARTICLE 5.4.07 CONDICIONS DILLUMINACI I VENTILACI EN OBRES DAMPLIACI I REFORMA
66
b).-
c).-
d).-
e).2.-
1.-
Obres dampliaci Quan es pretenguin realitzar obres dampliaci dedificis existents i els patis no compleixin les condicions de larticle 5.4.04, es podr optar per:
a).b).-
Dur a terme les obres necessries per aconseguir el seu compliment. Si no results possible lexecuci de les obres assenyalades en lapartat anterior, saugmentaran les dimensions del pati a partir de lampliaci fins a aconseguir inscriure un cercle dun dimetre no inferior a quatre (4) metres, ni a un ter (1/3) de la seva altura, per als patis de primera categoria i de dos (2) metres per als de segona. Obres de reforma Quan es pretenguin realitzar obres de reforma en edificis existents, els patis dels quals no compleixin les condicions de larticle 5.4.04, noms sadmetran aquestes obres si, entre altres, tenen la finalitat de millorar sensiblement les condicions dilluminaci i ventilaci de totes les peces que incompleixin els requisits mnims, ja sigui per mitj de lincrement de la superfcie dels buits, la disminuci de les superfcies de les peces i, en cas necessari, de la installaci de xemeneies daspiraci esttica.
2.-
CAPTOL V: CONDICIONS DHIGIENE I DIMENSIONS MNIMES DELS LOCALS ARTICLE 5.5.01 ALTURA LLIURE, DIMENSIONS I ACCESSIBILITAT DELS LOCALS 1.Altura lliure i dimensions dels locals comercials. Laltura mnima lliure dels locals ser de tres (3) metres, que es podr reduir a dos metres i cinquanta centmetres (2,50) en una superfcie fins al cinquanta per cent (50 %) i a dos metres i vint centmetres (2,20), a les zones de magatzem i dependncies que no sutilitzin permanentment pel personal o pblic. El dimensionat de les escales sajustar al que preveu larticle 5.6.03. Els locals en planta baixa, en edificis situats en zona ds comercial adms, existents amb anterioritat a laprovaci inicial daquestes Normes Subsidiries o amb llicncia municipal vigent anterior a lesmentada aprovaci, laltura lliure de la qual sigui igual o major a dos metres i cinquanta centmetres (2,50), quedaran integrats en el planejament a efectes del compliment de laltura mnima per a s comercial. La superfcie til mnima dels locals comercials i oficines, amb independncia del seu s, no podr sser inferior a trenta-cinc (35) m2 incloent totes les dependncies. LAjuntament, en funci de ls al qual es destini el local, podr exigir una superfcie major. 2.Altura lliure dels locals industrials. Els locals industrials tindran una altura mnima lliure de tres (3) metres i es podr reduir a dos metres i vint centmetres (2,20) a les zones de magatzem, serveis sanitaris i dependncies que no sutilitzin permanentment pel personal. 3.Locals despectacles pblics. Els locals que es pretenguin destinar a usos despectacles pblics tindran una altura lliure no inferior a tres metres i vint centmetres (3,20) amb les excepcions regulades en la normativa especfica.
67
4.a).-
Accessibilitat. Els locals no podran servir de pas ni tenir comunicaci directa amb cap habitatge, excepte quan siguin del mateix titular i, adoptant les mesures previstes en la normativa contra incendis, en els casos legalment permesos dacord amb lactivitat. Es podran comunicar amb vestbuls, passadissos o replans de distribuci daltres usos si s a travs de portes de sortida inalterables al foc, sense perjudici dels que, per a cada s, exigeixin la normativa de prevenci dincendis. Els locals comercials, situats en edificis de nova planta que continguin habitatges, hauran de disposar daccessos, escales i, si escau, ascensors independents de les vivendes. Quan la cota del paviment del local, en el punt daccs des de la via pblica, sigui inferior a la rasant, lentrada haur de tenir una altura lliure mnima de dos (2) metres comptats des de la rasant de la voravia en el punt daccs. A ms a ms haur de deixar-se un repl, dun (1) metre damplada com a mnim, a nivell de la batent on es pugui efectuar el gir de la porta. En planta soterrani noms sadmetr ls de local en el primer soterrani, quan es trobi vinculat al local situat en planta baixa i complint, a ms damb aquestes normes, amb la normativa que regula les condicions de ventilaci, accesibilitat i evacuaci. Els elements ds com dels edificis destinats a locals comercials es regiran pel que disposa com a referncia en els espais comuns dels edificis. Seran daplicaci les disposicions contingudes en el Decret 110/2010, de 15 doctubre, pel qual saprova el Reglament per a la millora de laccessibilitat i la supressi de barreres arquitectniques.
b).-
c).-
d).-
e).-
f).-
ARTICLE 5.5.02 ILLUMINACI I VENTILACI DE LOCALS I GALERIES COMERCIALS 1.Locals comercials. Els locals amb ventilaci natural hauran de disposar de buits de ventilaci de superfcie total no inferior a un des (1/10) de la superfcie en planta de cada dependncia. La illuminaci i ventilaci directa, exceptuant els locals exclusivament destinats a magatzems trasters i passadissos, no es produir des de patis de segona categoria ni patiets. Els locals podran disposar de ventilaci artificial mitjanant sistema daire condicionat i climatitzat o b forada mecnicament. En aquests casos shauran de definir detalladament aquestes installacions en el projecte dexecuci. Per als serveis higinics sadmetr un conducte independent o collectiu homologat de ventilaci forada esttica o dinmica que evacu directament a lexterior sobre la coberta de ledifici. Tot local dactivitat indeterminada, situat en edificis de nova planta, ampliaci o reforma, estar dotat de les installacions que sassenyalen en lapartat 4 de larticle 4.1.14. 2.Galeries comercials. Les galeries comercials disposaran de ventilaci natural o artificial dacord amb els criteris generals i amb independncia dels locals als quals donin accs. Lamplada mnima duna galeria comercial ser igual a un set per cent (7 %) de la seva longitud, amb un mnim de quatre (4) metres. Podr servir daccs a vestbuls dedificis dhabitatges o oficines. El passatge tindr accs per al pblic per ambds extrems.
68
Els locals amb accs des duna galeria comercial compliran, a ms damb lestablert en aquestes normes, amb la normativa corresponent, segons la seva categoria, relativa a les condicions de ventilaci, accesibilitat i evacuaci en cas dincendi. ARTICLE 5.5.03 SERVEIS HIGINICS El nombre i capacitat dels serveis higinics dels locals vindr regulat en funci de ls propi del local pels organismes competents a la matria. Les cambres higiniques hauran de complir les condicions de ventilaci establertes per als habitatges o b disposar dun sistema de ventilaci formant part del que es descriu a larticle anterior. Els locals ds indeterminat en els quals no sinstalli excusat, shauran de dotar obligatriament de les condicions necessries per a la seva installaci. ARTICLE 5.5.04 CONDICIONS GENERALS DELS LOCALS DESTINATS A LS ADMINISTRATIU Els locals destinats a oficines tindran una superfcie til mnima de 35 m2. Les dependncies que sutilitzin permanentment per persones comptaran almenys amb sis (6) m2. Laltura mnima dels locals ser de dos metres i cinquanta centmetres (2,50) i es podr reduir a dos metres i vint centmetres (2,20) a les zones de magatzem, serveis sanitaris i dependncies que no sutilitzin permanentment pel personal. Les condicions dilluminaci i ventilaci seran les mateixes que les disposades per als locals comercials en larticle 5.5.02. Els edificis destinats a s administratiu tindran la configuraci prpia daquest s i la seva distribuci interior respondr tamb de forma inequvoca a aquesta tipologia. No podran, excepte algun element complementari i compatible amb lactivitat administrativa segons grandria i capacitat de loficina, contenir dependncies del tipus cuina o les seves installacions. CAPTOL VI: ESPAIS COMUNS EN ELS EDIFICIS ARTICLE 5.6.01 VESTBULS En lespai destinat a entrada o vestbul dels edificis dhabitatges plurifamiliars haur de poder-se inscriure, tangent al pla format per la porta daccs, un cercle de dos (2) metres de dimetre i disposar duna altura lliure mnima de dos metres i cinquanta centmetres (2,50). Lamplada mnima de la porta daccs ser dun (1) metre. El vestbul dentrada que doni accs a ms de set (7) habitatges haur de disposar duna superfcie til mnima de cinc (5) m2 i de vuit (8) m2 quan siguin ms de deu (10). En els edificis ds pblic i en els edificis dhabitatges, en els quals sigui obligatori la installaci dun ascensor, shaur de complir el Decret 110/2010, de 15 doctubre, pel qual saprova el Reglament per a la millora de laccessibilitat i la supressi de barreres arquitectniques.
69
Als vestbuls dentrada no se podr installar cap tipus de local, ni a travs dells es permetr laccs al pblic o a les mercaderies dels locals que poguessin estar installats a la planta baixa de ledifici. ARTICLE 5.6.02 CIRCULACI Qualsevol recorregut horitzontal daccs des de la via pblica o espai lliure pblic fins a la porta dentrada de tot habitatge tindr, almenys, una amplria lliure dun metre i vint centmetres (1,20). Excepte obres en edificis existents amb lobjecte de millorar les seves condicions dhabitabilitat, en lespai situat enfront de la porta de lascensor, tant del vestbul dentrada com de la resta de les plantes, shaur de poder inscriure un cercle de dimetre no inferior a un metre i cinquanta centmetres (1,50) i les aturades dels ascensors a cada planta es produiran al mateix nivell que el de laccs als habitatges o locals. ARTICLE 5.6.03 ESCALES 1.a).Condicions damplria i altura. Lamplria mnima de lescala haur de ser dun (1) metre, excepte en escales corbes que ser de 1,20 m. Laltura, mesurada verticalment a cada punt, no ser inferior a dos metres i vint centmetres (2,20). Els replans que donin accs a locals i habitatges tindran la seva longitud i amplria mnima dun metre i vint centmetres (1,20), excepte en edificis existents en els quals aquesta amplria ser al menys igual a la de lescala. No sadmetran replans partits i la seva amplria mnima haur de ser dun (1) metre. Entre replans existiran, almenys, dues (2) altures de gra, per mai ms de setze (16) i laltura mxima a salvar ser de 3,20 m. En edificis de ms de trenta (30) habitatges, es disposaran almenys dues escales o b una sola duna amplria mnima dun metre i trenta centmetres (1,30). Graons. Els graons de qualsevol escala, ls de la qual no sigui estrictament privat, compliran les segents condicions: a).La suma de la longitud duna estesa ms el doble de laltura de la contraestesa estar compresa entre cinquanta-quatre (54) i setanta (70) centmetres. Lestesa mnima ser de vint-i-vuit (28) centmetres, excepte en escales corbes que tindran com a mnim una lnia dempremta de 0,28 m. mesurada a 0,50 m. de la lnia interior til i a 0,44 m. com a mxim de lexterior til. La contraestesa mxima entre tretze (13) i divuit coma cinquanta (18,50) centmetres. A cada tram tots els graons seran diguals dimensions. Distncia i altura mnima de barana. Distncia mnima des de qualsevol esgla de lescala a portes de locals, habitatges o ascensors (m): 0,40.
b).-
c).-
d).-
2.-
b).-
c).3.a).-
70
b).-
Altura mnima de les baranes de protecci (m): 1, mesurat en laresta exterior de lempremta i 1,10 quan protegeixin una altura de caiguda superior a 6 m. Illuminaci i ventilaci. Les escales tindran necessriament illuminaci i ventilaci ja sigui directament o a travs dun porxo, des de la via pblica, espai lliure pblic o privat, pati dilleta o pati de primera o segona categoria. A cada planta, excepte en planta baixa, existir un buit dilluminaci i ventilaci duna superfcie no inferior a un (1) m2. En cas de ventilar-se a travs dun porxo i destinar-se aquest a bugaderia, el costat inferior del buit dilluminaci i ventilaci shaur de situar almenys a una altura dun metre i cinquanta centmetres (1,50) sobre la cota del paviment de lesmentat porxo. En edificis daltura igual o inferior a planta baixa i dos pisos (B+2P) es permetr la illuminaci i ventilaci de lescala per mitj de lluernes. La superfcie en planta dels lluernaris no ser inferior als dos teros (2/3) de la caixa descala, havent de tenir lull de lescala una amplada mnima de vuitanta (80) centmetres. En els casos en els quals lilluminaci i ventilaci es realitzi des de la caixa de lescala situada en el terrat sadmetran lluernaris laterals de manera que la seva superfcie sinclogui en la superfcie mnima de dos teros (2/3), per sempre shaur de preveure un lluernari zenital en correspondncia vertical amb lull de lescala i amb una superfcie mnima en planta igual a la superfcie en projecci horitzontal daquell.
4.a).-
b).-
c).-
d).-
CAPTOL VII: APARELLS ELEVADORS ARTICLE 5.7.01 CONDICIONS GENERALS La installaci daparells elevadors requerir la prvia llicncia municipal que, en el cas de projectes de nova planta, reformes i ampliacions, podr incloures en el mateix expedient de sollicitud de llicncia dobres. A la memria i als plnols que acompanyin la petici es far constar, a ms de les dades tcniques de la installaci, ls al qual es destina laparell elevador, nombre de plantes i habitatges que haur datendre, la superfcie til del cambril o amplria de lescala mecnica i velocitat delevaci. Per a latorgament de llicncia municipal haur dacreditar-se, a travs de la corresponent autoritzaci expedida per lrgan competent de ladministraci de la Comunitat Autnoma, que les installacions dascensors i muntacrregues reuneixen les condicions de seguretat especificades a la reglamentaci en vigor. A la mateixa planta i contigua a la cambra de mquines, tant si est ubicada a la part superior del recorregut com en la inferior, no es podran construir habitatges, excepte que lesmentada cambra sinsonoritzi adequadament de tal forma que no transmeti renous i vibracions que puguin causar molsties als habitatges annexos. ARTICLE 5.7.02 OBLIGATORIETAT DINSTALLACI DASCENSORS 1.Obligatorietat. Saplicar el Decret 110/2010, de 15 doctubre, pel qual sestableix per als edificis plurifamiliars lobligatorietat de complir amb els apartats 2.1 i 2.3 de lannex 2, sent obligatria la installaci
71
dascensor als efectes de disposar dun itinerari accessible als edificis comunitaris on existeixin habitatges situats en planta pis. 2.a).Capacitat. La capacitat mnima de transport dels ascensors ser igual al nombre que resulta de sumar el nombre de plantes pis de ledifici, amb el nombre dhabitatges per planta (a les plantes tipus) menys dos i amb les dimensions mnimes establertes en el Decret 110/2010, de 15 doctubre. Si lascensor resulta duna capacitat superior a sis (6) places ser necessari installar almenys dos ascensors independents. Quan la capacitat dun ascensor sigui de sis o ms persones, haur destar dotat de maniobra selectiva. Els edificis destinats a comeros, oficines i altres usos (docent, assistencial i edificis pblics), dacord amb el Decret 110/2010, de 15 doctubre, hauran de complir amb les determinacions dels apartats 2.1, 2.3.1 i 2.3.2 de lannex 2, aix com amb els apartats 4.4.2, 4.5.1.b i 4.5.2 de lannex 4. Quant a la resta dusos sestar al que determina especficament en el referit Decret. Quan una part de ledifici estigui destinat a habitatges i la resta a altres usos, el nombre mnim dascensors es determinar per analogia a les condicions dels edificis residencials i dacord amb la normativa especfica que reguli els altres usos. Accessibilitat. En els edificis als quals sigui obligatria la installaci dun ascensor seran daplicaci les disposicions daccessibilitat accessibilitat i la resta de condicions establertes en el Decret 110/2010, de 15 doctubre, pel qual saprova el Reglament per a la millora de laccessibilitat i la supressi de barreres arquitectniques o norma que el substitueixi o modifiqui. CAPTOL VIII: APARCAMENTS ARTICLE 5.8.01 RGIM APLICABLE Les presents normes regulen la reserva despais destinats a aparcaments de vehicles autombils tipus turisme no oberts a ls pblic i es refereixen a totes les zones o qualificacions urbanstiques, tenint en compte que si en alguna hi ha una major exigncia provenint de la normativa dun Pla parcial, especial o duna unitat dactuaci (UA), satendr a aquesta. Les places daparcament no estaran, als efectes de les transmissions de propietat de les quals siguin objecte aquests, vinculades necessriament als seus corresponents mduls. ARTICLE 5.8.02 OBLIGATORIETAT 1.Aparcaments voluntaris. Els aparcaments voluntaris tamb estan obligats a complir les condicions de disseny establertes a larticle 5.8.05, sense perjudici dall que sha assenyalat en lapartat segent.
72
b).-
c).d).-
e).-
3.-
2.-
Petits aparcaments. Els garatges de superfcie til inferior a cent (100) m2 i capacitat daparcament igual o inferior a tres (3) places noms estaran obligats a respectar les dimensions de les places fixades a la present norma.
3.-
Edificis de nova planta. Ser obligatria la reserva despai destinat a aparcament segons laplicaci de larticle segent.
4.a).-
Edificis existents. Els edificis catalogats que es mantinguin i les reformes i ampliacions dedificis existents, amb tipologia dalineaci a vial, fins a tres (3) habitatges, estaran exonerats de lobligaci de la reserva despai destinat a aparcament. Els canvis ds i les reformes que condueixin a un canvi ds total o parcial de ledifici podran, quan lobligatorietat de reserva sigui superiors a deu (10) places, reduir el nombre de places a reservar fins un quaranta per cent (40 %). Les places subicaran en el mateix edifici o, respectant-se el tractament dels espais lliures privats regulats per larticle 6.2.05, en aquest espai. Independentment de lobligat compliment del Reial decret 314/2006, de 17 de mar, pel qual saprova el codi tcnic de ledificaci i en particular dels documents bsics relatius a seguretat en cas dincendi, les determinacions de disseny seran les de larticle 5.8.05 amb les determinacions segents: La porta del garatge podr situar-se a qualsevol distncia de lalineaci oficial i, si aquesta distncia s menor de quatre (4) metres, haur destar provista daccionament per comandament a distncia. La pendent mxima de les rampes ser del vint-i-cinc per cent (25 %). Tant els carrils de circulaci, com els de maniobra, tindran, en els trams corbs un rdio interior mnim de dos metres i seixanta centmetres (2,60). En els carrils de maniobra es permetr lexistncia delements estructurals sustentadors quan davant de cadascuna de les places es respectin, totalment lliures, les amplries mnimes establertes per a aquests carrils. Laltura lliure en qualsevol punt de la rampa daccs ser com a mnim dun metre i vuitanta centmetres (1,80) mesurada perpendicularment a la rampa. Lamplria mnima de la porta daccs ser de dos metres i cinquanta centmetres (2,50). Queden exclosos del compliment de lexigncia de doble accs o daccs per a la circulaci en doble sentit, motivada per la longitud superior a quaranta (40) metres del tram daccs a la zona destacionament de vehicles. Queden exempts del sistema previst devacuaci de fums.
b).-
c).-
ARTICLE 5.8.03 NOMBRE DE PLACES A RESERVAR 1.Nombre mnim de places a reservar. El nombre de places a reservar vindr determinat pels segents mduls segons els usos de ledifici a construir: a).Turstic: Sestar al previst a la legislaci especfica o 3 m2/plaa, incloent la part proporcional daccessos i carrils de circulaci. Residencial: Una (1) plaa per cada habitatge. Els edificis dhabitatges socials, promoguts i subvencionats per administracions pbliques, noms hauran de reservar el cinquanta per cent (50 %) de
73
b).-
les places previstes en el present apartat. c).d).e).f).g).Comercial i administratiu: Una (1) plaa per cada cent (100) m2 dedificaci. Espectacles: Una (1) plaa per cada cinquanta (50) localitats. Sales de reuni ds pblic: Una (1) plaa per cada cinquanta (50) m2 dedificaci. Religis: Una (1) plaa per cada cent (100) m2 dedificaci. Esportiu: Deu per cent (10 %) de la superfcie de la parcella, exceptuant que es justifiqui la seva disminuci en funci dels aparcaments pblics circumdants. Assistencial o sanitari: Una (1) plaa per cada cent (100) m2 dedificaci o per cada quinze (15) llits. Cultural, industrial i resta dusos: Una (1) plaa per cada cent (100) m2 dedificaci. En edificaci ds exclusiu comercial, administratiu, industrial o equipaments en tipologia allada es podr ubicar un aparcament en superfcie dins la parcella, a la zona de reculada de ledificaci, sempre que quedi un carril de circulaci damplria mnima cinc (5) metres, amb una amplria mnima de plaa de dos metres i cinquanta centmetres (2,50) i una longitud mnima de quatre metres i cinquanta centmetres (4,50). En el cas que a un mateix edifici existeixin distints usos, per trobar el nombre de places a reservar es sumaran, inclosos els respectius decimals per excs, el nombre de places que resultin de cada s. Obres dampliaci. En edificis existents, ser obligatria la reserva despai destinat a aparcament quan les obres dampliaci siguin superiors al vint per cent (20 %) i el solar compleixi amb les condicions dobligatorietat daquest article. 5.Canvis ds. Excepte all que sha determinat en lapartat 4 de larticle 5.8.02, al canvi ds dun edifici se li aplicar els mduls establerts en el present article quan resulti lobligatorietat de reservar ms de deu (10) places daparcament. 6.Dispensa de lobligatorietat de reservar places daparcament. Sexceptuen de lobligaci de la reserva de places daparcament les edificacions compreses en algun dels casos segents: a).Quan es trobin situades en zones de casc antic i dambientaci urbana tradicional a les quals es prohibeix expressament, excepte la conservaci dels existents o quan ho autoritzi la Comissi insular de patrimoni histric-artstic. Les edificacions que accedissin exclusivament per vials per als vianants. Les parcelles situades en casc antic i zona intensiva on no es pugui inscriure un cercle de 14 metres de dimetre o tinguin una superfcie de parcella inferior a 370 m2. Saplicar la reducci prevista en lapartat 4 de larticle 5.8.02 en les parcelles situades en zones dedificaci allada on per la seva dimensi es justifiqui la impossibilitat daconseguir els mnims
74
h).i).2.-
3.-
4.-
b).c).-
d).-
establerts. ARTICLE 5.8.04 DIMENSI I SITUACI DELS APARCAMENTS Les dimensions mximes seran les contingudes en el rgim dusos de cada zona per a ls daparcament de vehicles que inclouen tant els aparcaments ds pblic o privat i els obligatoris o voluntaris. Els aparcaments es construiran a linterior de ledifici en planta baixa, soterrani o semisoterrani o, complint amb la superfcie mnima despais ajardinats, en lrea no edificable del solar. En les zones dedificaci allada, exclusivament el nombre obligatori de places daparcament segons el tipus dedificaci, podran situar-se, complint amb la superfcie mnima despais ajardinats, en lrees no edificables del solar, excepte en la reculada a vial o espai lliure pblic, i protegir-se, en aquest cas, de lassolellament mitjanant prgoles lleugeres cobertes amb vegetaci i daltura total no superior a dos metres i vint centmetres (2,20). En el tipus dedificaci segons alineaci de vial o espai lliure pblic, es podr ocupar la totalitat del solar en soterrani o semisoterrani, llevat de lespai de reculada de faana en el tipus dedificaci residencial intensiva amb reculada del carrer, amb la finalitat exclusiva de construir en ells aparcaments de vehicles del tipus turisme. En aquest tipus dedificaci, tamb es permetr amb la mateixa finalitat locupaci en planta baixa del solar sempre que, excepte, si escau, la zona de reculada, els accessos i recintes de serveis, es destini a aparcaments de vehicles tipus turisme. ARTICLE 5.8.05 DETERMINACIONS DE DISSENY 1.Places daparcament. Es denomina plaa daparcament a lespai rectangular destinat a aparcament dun cotxe. La seva longitud o fons mnim ser de quatre metres i cinquanta centmetres (4,50) i la seva amplria mnima de dos metres i vint-i-cinc centmetres (2,25). Els vehicles a situar a cada plaa no podran sobresortir dels lmits de lesmentat rectangle. En el rectangle de cada plaa no sadmetran minves de la seva superfcie. 2.a).Disposicions de les places. El disseny del garatge es realitzar de tal forma que permeti evacuar qualsevol vehicle aparcat amb un mxim de tres maniobres o moviments. Es considerar que una plaa est dissenyada en bateria quan langle que forma leix daquesta amb el carril de maniobra s igual o superior a seixanta (60) graus sexagesimals. Es considerar que una plaa est dissenyada en diagonal quan langle que forma leix daquesta amb el del carril de maniobra est comprs entre seixanta (60) i trenta (30) graus sexagesimals. Es considerar que una plaa est dissenyada en cord quan langle que forma leix daquesta amb el del carril de maniobra s inferior a trenta (30) graus sexagesimals. En aquesta disposici les places shauran de distanciar en el sentit del seu eix longitudinal cinquanta (50) centmetres entre si, o respecte a elements constructius.
b).-
c).-
d).-
75
3.-
Portes daccs de vehicles. La porta del garatge, excepte en els aparcaments de menys donze (11) places la porta dels quals estigui provista de procediment dobertura mecnica i comandament a distncia, se situar a una distncia igual o major a quatre metres i cinquanta centmetres (4,50) de lalineaci oficial. No es permetran, excepte en edificis ds exclusiu aparcaments, el sistema mecnic deleva cotxes com a soluci nica daccs de vehicles. En cas de construir-se, la seva porta daccs haur de complir la mateixa distncia de lalineaci oficial assenyalada en lapartat anterior i les seves dimensions, excepte justificaci tcnica, hauran de ser iguals o superiors a dos metres i vuitanta-cinc centmetres (2,85) per cinc metres i seixanta centmetres (5,60). Si els aparcaments sinstallessin en edificis amb faana a ms duna via pblica, els seus accessos, tant dentrada com de sortida, shauran de projectar de forma que resulti la soluci ms adequada atesa la circulaci rodada existent a cadascuna de les esmentades vies pbliques. La soluci que es proposi haur de contenir un estudi raonable basat en la naturalesa i lintensitat del trnsit en aquelles.
4.a).-
Rampes. La pendent mxima ser del vint per cent (20 %) i, entre plans de distinta pendent, shauran de realitzar corbes dacord amb les generatrius constitudes per plans reglats, la directriu dels quals sigui un segment circular de longitud igual o superior a quatre (4) metres. Quan saccedeixi a laparcament des de la via pblica mitjanant rampa haur dhaver-hi un replanell de connexi daquesta amb la via pblica amb una pendent mxima del quatre per cent (4 %) i un fons mnim de quatre metres i cinquanta centmetres (4,50). Quan lactivitat principal de ledifici sigui lexplotaci de les places daparcament, es podran substituir les rampas de connexi interior entre plantes per algun sistema mecnic eleva-cotxes. En aquest cas, shaur de justificar i garantir degudament el seu s, manteniment i compliment de la normativa vigent i, quan no existeixi cap rampa, almenys shauran dinstallar dos mecanismes eleva-cotxes que cobreixin tot el recorregut de ledifici. Carrils. De circulaci. Sn aquells espais destinats noms a la circulaci, sense que des dells saccedeixi a cap plaa. La seva amplada mnima haur de ser de dos metres i vuitanta-cinc centmetres (2,85) per a sentit nic i quatre metres i cinquanta centmetres (4,50) per doble sentit. Es permetran carrils de circulaci per a doble sentit amb lamplria mnima corresponent a un sol sentit, sempre i quan la longitud de lesmentat carril no excedeixi de quaranta (40) metres, si aquests estan regulats mitjanant semfors.
b).-
c).-
5.a).-
b).-
De maniobra. Sn aquells espais que, a ms de permetre la circulaci, donen accs a una o vries places daparcament i, per tant, hauran de complir amb les limitacions corresponents als carrils de circulaci i amb les segents:
Lamplria mnima, quan siguin de doble sentit de circulaci, no podr ser inferior a quatre metres i cinquanta centmetres (4,50). Quan els carrils de maniobra finalitzin en fons de sac i tinguin una longitud major de vint-i-cinc (25) metres ser obligatori deixar en aquest fons lespai suficient per realitzar les maniobres de canvi de sentit.
76
Lamplria mnima dels carrils que donin accs a places dample igual o inferior a dos metres i cinquanta centmetres (2,50) ser de cinc (5) metres i es podr disminuir proporcionalment al augment de lamplria de la plaa fins a quatre metres i vint-i-cinc centmetres (4,25) per a una plaa de dos metres i vuitanta centmetres (2,80) dample. En cap cas existiran places encaixonades entre parets amb una separaci inferior a dos metres i cinquanta centmetres (2,50). Les dimensions mnimes de lespai daparcament en els garatges duna nica plaa seran de 2,50 x 4,80 metres, havent de tenir la seva via daccs i el seu buit de la porta una amplria til mnima de dos metres i cinquanta centmetres (2,50). Corbes. Tant els carrils de circulaci com els de maniobres tindran en els trams corbs un radi interior mnim de tres metres i noranta centmetres (3,90) i un ample mnim de dos metres i vuitanta-cinc centmetres (2,85) als carrils dun sol sentit i quatre metres i noranta centmetres (4,90) en els de doble sentit.
6.-
7.-
Compatibilitat entre espai i elements constructius. Els espais destinats a places daparcament no es podran superposar amb els destinats a carrils de circulaci i maniobra. No es permet la ubicaci de cap element constructiu, tals com pilars, baixants, murs, etc. en lespai mnim dels carrils de circulaci i maniobra. Als efectes de no entorpir el fcil accs del vehicle a la plaa, en cap de les tres disposicions es podran situar elements fixos entre la plaa daparcament i el carril de maniobra. Conseqentment, els elements constructius verticals es collocaran entre les places.
8.-
Altura lliure. Laltura lliure mnima entre paviments i sostres horitzontals ser de dos metres i vint centmetres (2,20) i, en cap punt, es podr reduir a menys de dos (2) metres com a conseqncia de canalitzacions, elements estructurals o qualssevol altre element fixo, excepte en el fons de les places i amb una amplria mxima de seixanta (60) centmetres, on laltura es podr reduir a un metre i setanta-cinc centmetres (1,75). A les rampes, laltura lliure vertical ser com a mnim de dos metres i vint centmetres (2,20) a tots els seus punts.
9.-
Senyalitzaci. Lentrada i sortida dun aparcament estar senyalitzada amb una llum ambre intermitent que haur de ser visible des dambds costats de la calada i voravia prxima. Aquesta llum haur de funcionar sempre que estigui oberta la porta de laparcament. Quan un carril de circulaci serveixi dentrada i sortida i tingui menys de quatre metres i cinquanta centmetres (4,50), shauran de situar semfors en ambds extrems per a la seva correcta utilitzaci alternativa. Els locals estaran dotats denllumenat de senyalitzaci per indicar la situaci de les sortides. Si la superfcie s major de sis-cents (600) m2, estaran dotats, a ms damb linstallaci de lenllumenat normal, amb lenllumenat demergncia. Aquests enllumenats, a cada cas, shauran dinstallar tamb a les escales i als vestbuls dindependncia. Shauran de collocar en llocs ben visibles rtols llegibles com a mnim a deu (10) metres de distncia, indicant: PERILL DINCENDI, PROHIBIT FUMAR I FER FOC i S OBLIGATORI APARCAR EN SENTIT DE LA MS RPIDA SORTIDA. A la porta dentrada exterior sindicar laltura mxima dels vehicles que hi puguin penetrar i aquesta
77
indicar una xifra inferior a trenta (30) centmetres a laltura lliure ms petita del local. Els lmits dels carrils i de les places shauran de senyalitzar en el paviment. 10.Accessos dels vehicles a les parcelles. Lamplria mnima dels accessos per a un sol sentit de circulaci, que donin a carrers de menys de vuit (8) metres damplada, ser de quatre (4) metres i de dos metres i vuitanta-cinc centmetres (2,85) en vials damplada superior. Els locals de capacitat superior a cinquanta vehicles o mil cinc-cents (1.500) m2 de superfcie total o b aquells que el tram daccs a la zona destacionament sigui duna longitud superior a quaranta (40) metres, hauran de tenir com a mnim dos accessos. Cadascun haur de ser de dos metres i vuitanta-cinc centmetres (2,85) damplria mnima, senyalitzats o abalisats de forma que sestableixi un sentit nic de circulaci. Es podran substituir per un sol accs duna amplada no inferior a cinc (5) metres. En tots els casos, lamplada mnima shaur de complir en una profunditat de quatre metres i cinquanta centmetres (4,50) a partir de lalineaci oficial i es procurar que siguin compatibles, en el que sigui possible, amb larbrat, parterres i jardins existents a les voravies. 11.Sistema de ventilaci. Els sistemes de ventilaci estaran projectats i es realitzaran amb lamplitud suficient per impedir lacumulaci de gasos nocius en proporci capa de produir accidents. La superfcie de ventilaci natural i directa, a travs de les obertures que pugui tenir el local en faanes oposades que assegurin la renovaci de laire de linterior del local, ser com a mnim dun dos i mig per cent (2,5 %) de la superfcie total daquest. Si les obertures es troben a una mateixa faana, aquestes superfcies de ventilaci hauran de ser com a mnim dun cinc per cent (5 %). Als efectes del dimensionat de buits, els patis o patiets tindran la mateixa consideraci de faana. La secci daquests haur dsser igual o superior a la dels buits que a ell ventilin. En cas de no ser possible la ventilaci natural, shaur dinstallar un sistema de ventilaci forada que haur dassegurar una renovaci mnima daire de quinze (15) m3 per hora i per m2 de superfcie del local. 12.Evacuaci de fums. Els garatges, aix mateix, hauran de disposar dun conducte independent per a cada planta o local a ra de cinquanta (50) cm2 per cada dos-cents cinquanta (250) m2 de superfcie daparcament en planta, llevat duna major exigncia per norma de rang superior. Aquests conductes estaran provistos de comportes i altres dispositius especials de tancament i dun sistema que, manual o automticament, provoqui la seva obertura en cas dincendi. Aquest conducte sentendr, en principi, independent del sistema de ventilaci forada o directa que pugui tenir la planta o local en qesti. Si el local hagus destar dotat de sistema de ventilaci forada per a la descrrega daire a latmosfera, es podr utilitzar el mateix conducte a que es refereix lapartat anterior, per en aquest cas shauran de projectar els mecanismes adequats perqu aquest sistema devacuaci natural de fums i gasos funcioni com a tal en cas dincendi. En tot cas, tant els conductes devacuaci daire de ventilaci forada com el de fums i gasos hauran defectuar la descrrega a latmosfera a un (1) metre per damunt de la part superior de qualsevol buit de ventilaci duna habitaci situada a una distncia inferior a vuit (8) metres, ja sigui del mateix edifici o
78
dun altre ve. 13.Evacuaci de lquids. A cada local o planta daparcament shauran de preveure un sistema, que disposi darqueta separadora dhidrocarburs, que permeti i garanteixi levacuaci daigua i lquids. 14.Illuminaci. Els accessos, carrils i qualsevol punt del local per a aparcaments hauran de disposar dun adequat nivell dintensitat dilluminaci mitja i haur de complir els valors mnims que sestableixen en la normativa en vigor. 15.Protecci contraincendis. Ser dobligat compliment el Reial decret 314/2006, de 17 de mar, pel qual saprova el codi tcnic de ledificaci i en particular els documents bsics relatius a seguretat en cas dincendi. ARTICLE 5.8.06 APARCAMENTS A LAIRE LLIURE EN SOLARS NO EDIFICATS A tot solar no edificat, es permetr provisionalment la installaci i ls daparcaments a laire lliure, complint les segents condicions: a).Les places daparcament shauran de protegir mitjanant arbrat (1 arbre cada 2 places) o altres mitjans que, permesos per la normativa vigent, compleixin el mateix fi. Els terrenys del solar destinats a aparcaments shauran de dotar de paviment dadequades condicions de resistncia i antilliscament, aix com dadequades installacions per a la recollida i evacuaci daiges de pluja, de forma que quedi garantit que no es produiran embassaments. El recinte daparcament shaur de dotar dinstallacions denllumenat normal que proporcioni una intensitat mitja dilluminaci de lordre dels quinze (15) lux, amb una uniformitat de lordre de 0,3 i dun enllumenat guia o de senyalitzaci que proporcioni, en els eixos dels carrils, una intensitat mitja dilluminaci de lordre de cinc (5) lux. Ser tamb dobligat compliment el Reial decret 314/2006, de 17 de mar, pel qual saprova el codi tcnic de ledificaci i en particular els documents bsics relatius a seguretat en cas dincendi. Els solars, de conformitat amb el previst a les presents normes, hauran destar degudament tancats. El fet que un solar no edificat es destini a lactivitat daparcaments no leximeix de lobligatorietat del pagament de les taxes, arbitris i impostos que li corresponguin com a solar sense edificar i, a ms, per lactivitat daparcaments.
b).-
c).-
d).-
e).f).-
CAPTOL IX: DOTACI DE SERVEIS ARTICLE 5.9.01 DOTACI DAIGUA POTABLE 1.Tot habitatge haur destar dotat del cabal daigua suficient per als usos domstics dels seus habitants.
79
2.-
Quan existeixi xarxa general al vial o espai lliure pblic que doni enfront de la parcella ser obligatria la presa daigua daquesta. A tot edifici de nova planta es disposar dun comptador per cada local a ms dels corresponents als habitatges. El recinte de medici o armari on sallotgin els comptadors daigua es situar en lloc de fcil accs i ds com de limmoble, com pot ser la prpia faana daquest, el mur de tancament del solar o el vestbul de ledifici. El seu emplaament es trobar sempre a nivell de la planta baixa, sense que les seves portes puguin obrir cap a rampes de garatges o llocs de pas de vehicles. La reserva mnima en edificacin plurifamiliar ser dun (1) m3 per habitatge o per cada cent (100) m2 construts dedificaci residencial. Per a vivendes unifamiliars, apariades i agrupades la reserva mnima ser de deu (10) m3 per habitatge. En la tipologia dhabitatge unifamiliar es podr dividir laljub daigua de pluja, indicat a larticle segent, destinant com a mnim 10 m3 per a la reserva daigua potable. Per a usos distints al residencial shaur de justificar en el projecte que es garanteix la continutat de lactivitat en cas dinterrupci del servei. En tot cas, la reserva ser superior a un (1) m3 per habitatge o per cada cent (100) m2 construts destinats a usos diferents al residencial, amb un mxim de 100 m3. Els aljubs daigua potable hauran de disposar de parets i sl llisos, de fcil neteja i desinfecci, amb un registre provet de tancament hermtic i ventilaci amb malla anti-mrids i anti-insectes. Hauran de poder-se buidar completament per a la seva neteja i lentrada i sortida daigua estaran en extrems oposats per garantir la correcta renovaci de laigua emmagatzemada. La distncia mnima de laljub als lmits del solar ser la corresponent a la reculada fixada per a cada zona. Aquestes distncies es mesuraran horitzontalment des del vora interior de laljub. De conformitat amb la norma 42.3 del Pla territorial insular de Mallorca, tots els habitatges, installacions turstiques i la resta dinstallacions urbanes de nova construcci que requereixin subministrament daigua, aix com les modificacions de les existents que tinguin la consideraci dobra major dacord amb la legislaci urbanstica i de rgim local, hauran dincloure comptadors individuals daigua, aix com la installaci de lampisteria de baix consum i dispositius estalviadors daigua. Aquestes installacions hauran tamb de complir amb el Decret 55/2006, de 23 de juny, pel qual sestableix el sistema de mesures per a la installaci obligatria de comptadors individuals i fontaneria de baix consum i estalviadora daigua, aix com, els armaris de comptadors, amb les condicions demplaament i dimensions mnimes de larticle 4 de lesmentat Decret. Abans de l1 de gener de 2012, les xarxes de distribuci pblica o privades i les installacions interiors dels edificis pblics i establiments amb activitat pblica o comercial, dacord amb la seva disposici transitria primera, hauran de reformar-se i adaptar-se al Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual sestableixen els criteris sanitaris de la qualitat de laigua de consum hum.
3.-
4.-
5.-
6.-
7.-
8.-
9.-
ARTICLE 5.9.02 RECOLLIDA DAIGES DE PLUJA En les edificacions entre mitgeres ser obligatria la collocaci de canals de recollida daiges de pluja, no podent les cobertes desguassar lliurement a vial o espai lliure pblic. En tot projecte dedifici de nova planta que es situ en una zona amb edificaci del tipus allat i amb una superfcie de lespai lliure dedificaci en la parcella superior a cent (100) m2, shaur de preveure un aljub que permeti la recollida daiges de pluja de les cobertes per a usos no potables.
80
La dimensi mnima daquest aljub haur dsser, al menys, de cinc (5) m3 per cada cent (100) m2 de superfcie despai lliure de parcella i, en cap cas, la dimensi mnima obligatria ser superior a trenta (30) m3. ARTICLE 5.9.03 DESGUS DAIGUA DE PLUJA Ser obligatria, en els casos assenyalats en larticle anterior, la conducci de les aiges de pluja, procedents de la coberta de ledifici, a laljub destinat amb aquest fi. En els casos en els quals no sigui obligatria la previsi daljub de recollida daiges de pluja i existeixi xarxa de aiges de pluja, el desgus de les baixants es far en albellons que les condueixin a lesmentada xarxa i, en cas de no existir, shauran de conduir per sota de la voravia fins a la cuneta. ARTICLE 5.9.04 INSTALLACI DAIGUA CALENTA En edificis de nova planta i en obres de reforma, rehabilitaci i reestructuraci, shaur de projectar la installaci daigua calenta a tots els aparells sanitaris destinats a la higiene de les persones, aix com als utilitzats per a la neteja domstica. Ser tamb de compliment obligatori el Reial decret 314/2006, de 17 de mar, pel qual saprova el codi tcnic de ledificaci i en particular la installaci de plaques solars per a ACS previstes en el document bsic relatiu a estalvi denergia. ARTICLE 5.9.05 SANEJAMENT Sestar a lestablert a larticle 7.c de lannex I i 6.c de lannex II del Decret 145/1997, de 21 novembre, pel qual es regulen les condiciones de dimensionament, dhigiene i dinstallacions per al disseny i lhabitabilitat de vivendes aix com lexpedici de cdules dhabitabilitat o disposicions que el substitueixin o modifiquin. En cap cas, les aiges residuals podran ser abocades a pous negres o vasos filtrants i ser obligatori conduir-les a la xarxa de clavegueram excepte en sl rstic on ser obligatori ls de depuradores o fosses sptiques homologades 1.a).Control dabocaments. Les activitats que es relacionen en lannex I del Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual sestableix la relaci dactivitats potencialment contaminants del sl i els criteris i estndards per a la declaraci de sls contaminats requeriran per a la seva installaci, ampliaci, modificaci o trasllat, la amb lautoritzaci prvia de ladministraci competent i de lAjuntament de ladopci de les mesures correctores adequades, aix com dels tractaments previs necessaris per descarregar els seus abocaments. La installaci i manteniment de les esmentades mesures seran per conta del responsable de lactivitat i el seu control i inspecci competncia de lAjuntament. Les aiges residuals procedents de les activitats classificades, abocades a la xarxa de collectors municipals per sser tractades a les plantes daiges residuals municipals, seran subjectes a un rgim previ a labocament que garanteixi: La protecci de la salut del personal de manteniment dels collectors i plantes de tractament. Que no es deteriorin els collectors, plantes de tractament i equips associats. Que no sobstaculitzi el funcionament de les plantes de tractament.
81
b).-
2.a).-
Que els abocaments no tinguin efectes negatius sobre el medi ambient i sacompleixin les disposicions legislatives en vigncia. Que permeti levacuaci o reciclatge de llots de les plantes de tractament daiges residuals. Autoritzaci dabocaments. Totes les activitats del terme municipal, qualsevulla que siguin les seves caracterstiques, han de tenir resolt el sistema dabocaments de les seves aiges residuals de tal manera que seviti la contaminaci del medi ambient. Les activitats classificades que optin per abocar als collectors municipals estan obligades a sollicitar de lAjuntament el perms exprs dabocaments a la xarxa de sanejament, sense perjudici de les autoritzacions o llicncies que hagin de concedir altres organismes competents en la matria. Els abocaments a les xarxes generals de sanejament provenents de les activitats classificades i qualsevulla altres susceptibles dalterar el medi ambient noms sautoritzaran si sn assimilables als de natura urbana. La resta dabocaments, compresos a algun dels supsits segents, hauran de presentar un projecte alternatiu de mesures preventives i correctors amb carcter previ a lautoritzaci: Els que per les seves caracterstiques corrosives, per la concentraci de materials slids viscossos, per la seva natura inflamable o explosiva o per produir fortes oscillacions en el cabal de labocament, suposin algun tipus de risc per a la xarxa general. Els que, per si mateixos o en combinaci amb altres abocaments, incideixin significativament a leficcia del funcionament de lestaci depuradora. Els que continguin contaminants txics que suposin una amenaa per a la qualitat de les aiges receptores de labocament.
b).-
c).-
d).- Les autoritzacions dabocaments es concediran especficament i segons el tipus dactivitat, procs i/o caracterstiques del corresponent abocament, conforme amb el Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual saprova el text refs de la Llei daiges o norma que el substitueixi o modifiqui. e).La sollicitud del perms dabocament haur dincloure les segents dades i documents: Nom i domicili social del titular de lestabliment o activitat. Ubicaci i caracterstiques de la installaci o activitat. Descripci de les activitats i processos generadors dels abocaments. Matries primes o productes utilitzats indicant les quantitats en unitats usuals. Productes finals i intermedis, si nhi hagus, consignant les quantitats en unitats usuals aix com el ritme de producci. Descripci del rgim dabocaments (cabal mig i punta, horaris, durada i, si nhi hagus, variacions diries, mensuals i estacionals), de les seves caracterstiques i concentracions. Descripci dels sistemes de tractament adoptats i del grau de eficcia previst, aix com la composici final dels abocaments descarregats amb els resultats, si sescau, de les anlisis de posta en marxa realitzats. Plnol de situaci, de xarxa interior de recollida i installaci de pre-tractaments i detalls de les obres de connexi, de les arquetes de registres i dels dispositius de seguretat. Subministrament daigua, volum daigua consumida en el procs industrial i dispositius de seguretat adoptats per prevenir accidents en els elements de emmagatzemament de matries primes, composts intermedis o productes elaborats susceptibles dsser abocats a la xarxa de clavegueram. Projecte de mesures preventives, correctores, de seguretat i/o reparadores per a supsits daccident o emergncia dabocaments i totes aquelles dades que ladministraci consideri necessries, a efectes de conixer les circumstncies i elements implicats en els abocaments daiges residuals. El perms dabocaments no shaur dentendre concedit fins que el sollicitant obtengui lautoritzaci
82
f).-
expresa i, qualsevol modificaci posterior de les condicions de la sollicitud, exigir un nou perms dabocament. La infracci a les prescripcions daquest article i/o la manca de pagament de les taxes de depuraci i abocament de les aiges residuals, podr determinar la revocaci del perms dabocament. g).Les aiges residuals de qualsevol edifici shauran de connectar obligatriament a la xarxa de clavegueram. Es considerar que una parcella disposa devacuaci daiges residuals, als efectes del compliment de la condici de solar, quan enfront de la mateixa existeixi xarxa general de clavegueram en servei i aquesta sigui suficient. LAjuntament permetr la descrrega a la xarxa de sanejament, amb subjecci als termes, lmits i condicions que sindiquin a lautoritzaci. Sense lesmentada autoritzaci prvia dabocament, no satorgaran les llicncies segents: Lobertura, ampliaci o modificaci duna indstria. La construcci, reparaci o remodelaci dun claveguer simple o longitudinal. La posta en funcionament dactivitats industrials potencialment contaminants, excepte que prviament shagi aprovat, installat i, si sescau, comprovat pels serveis tcnics municipals, leficcia i correcte funcionament dels tractaments previs a labocament. Les escomeses a la xarxa que no siguin independents per a cada indstria. Quan aix no sigui possible, shaur de proposar com a alternativa una soluci tcnicament adient que permeti diferenciar els abocaments. LAjuntament podr exigir, en cas de que distints usuaris aboquin a una mateixa claveguera, la installaci dequips de control separats si les condicions dabocament ho aconsellen. Les installacions de vigilncia i control es construiran dacord amb els requisits imposats per lAjuntament. La descrrega a una xarxa de clavegueram que estigui fora de servei. La utilitzaci daiges procedents de canals pblics o de la xarxa amb la nica finalitat de diluir les aiges residuals. Els titulars dabocaments daiges residuals hauran de satisfer la taxa de sanejament de conformitat, si sescau, amb lestablert en lordenana fiscal corresponent. Limitacions als abocaments. Queda prohibit abocar, directa o indirectament, a la xarxa de collectors municipals qualsevol producte, la composici qumica o transmissi bacteriolgica del qual pugui contaminar les aiges, ocasionant dany a la salut pblica, aprofitaments subterranis o de recursos en general i es realitzin mitjanant evacuaci, injecci o dipsit. 4.a).Mostrari i anlisi Les installacions productores daiges residuals hauran de comptar necessriament amb els dispositius, registres, arquetes i altres utensilis pertinents que facin possible la realitzaci de mesuraments i presa de mostres representatives. Tota installaci que produeixi abocaments daiges residuals no domstiques disposar duna nica arqueta de registre situada en el darrer abocament i accessible per a la presa de mostres. Les mostres es prendran de mode que sasseguri la seva representativitat i en quantitat suficient per poder separar tres porcions iguals per a les operacions que shagin de realitzar en laboratori. Les mostres sintroduiran en recipients adients, convenientment segellats i etiquetats, per impedir la seva manipulaci. En el cas dun habitatge unifamiliar o altres usos no residencials permesos, on per norma legal es permeti levacuaci mitjanant fossa sptica o depuradora, aquestes hauran de complir les condicions segents:
83
h).-
i).-
3.-
b).-
c).-
d).-
5.-
a).-
El projecte de sollicitud de llicncia haur de justificar i incorporar la construcci de la depuradora o fossa sptica homologada del tipus individual. La fossa sptica o depuradora shaur de construir amb desbast de filtres o reixes netejables i com a mnim de tres cambres (anaerbia, aerbia i dipsit daiges tractades), amb rendiment al voltant del vuitanta per cent (80 %) i quan estiguin situades a menys de 300 metres de la lnia de costa, canals pblics, canaletes, llacs i semblants haur dimpermeabilitzar-se les seves parets fins a la cota dun metre i cinquanta centmetres (1,50) per sota del nivell lliure del nivell daigua. Els dipsits que continguin aiges residuals shauran de separar com a mnim cinc (5) metres dels aljubs daigua potable, piscines i lmits de la parcella, aix com situar-se en el part ms baixa dels terrenys amb pendent. Quan es localitzi en una zona de possible risc (ZPR) de contaminaci daqfers de risc: Baix: Lefluent lquid de la fossa es podr eliminar mitjanant un sistema de reg subsuperficial en espina de peix (filtre verd) sempre que es disposi de 100 m2 de terreny per cada habitant potencial. Moderat: Lefluent lquid de la fossa es podr eliminar mitjanant un sistema de reg subsuperficial en espina de peix (filtre verd) sempre que es disposi de 200 m2 de terreny per cada habitant potencial. Alt o en una zona afectada per un permetre de restriccions moderades dun pou dabastament urb: Es requerir un informe favorable de la DGRH de la Conselleria de Medi Ambient i, en tot cas, les fosses sptiques seran completament estanques amb capacitat mnima per a deu dies. Si no es disposa de suficient rea, lefluent lquid haur de ser gestionat per un gestor autoritzat. En els casos que es localitzi dins un permetre de restriccions mximes dun pou dabastament urb, dacord amb els articles 65, 66 i 67 del Pla hidrolgic de les Illes Balears, no es podr evacuar a fossa sptica.
b).-
c).-
d).-
e).-
ARTICLE 5.9.06 EFICCIA ENERGTICA I INSTALLACIONS LLIGADES A LENERGIA Tots els edificis o locals de nova construcci, ampliaci o reforma comptaran amb les installacions elctriques necessries per a ls o usos als quals es destinin, b connectades a la xarxa general de distribuci denergia elctrica, b alimentades per fonts productores delectricitat prpia. Shaur de complir amb el que estableix el Reial decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual saprova el Reglament dinstallacions trmiques als edificis, aix com el Reial decret 314/2006, de 17 de mar, pel qual saprova el codi tcnic de ledificaci i en particular els documents bsics relatius a estalvi denergia. Els edificis de nova planta i reformes, segons el que assenyala larticle 2 del Reial decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual saprova el procediment bsic per al certificat deficcia energtica, hauran de justificar i complir amb la qualificaci energtica corresponent. En el cas destabliments comercials, dacord amb la Llei 11/2001, de 15 de juny, dordenaci de lactivitat comercial a les Illes Balears, reformada mitjanant la Llei 8/2009, de 16 de desembre, la qualificaci energtica mnima ser B per als edificis de nova construcci i C per als ja existents. ARTICLE 5.9.07 SERVEIS DE TELECOMUNICACIONS Tots els edificis de nova construcci ds residencial i dest diferent del dhabitatge unifamiliar, shauran de construir amb previsi per a les canalitzacions de telecomunicacions interiors amb independncia de que es
84
realitzi o no la connexi amb el servei duna de les companyies existents. Sestar a lestablert en el Reial decret llei 1/1998, de 27 de febrer, i en el seu Reglament regulador (Reial decret 401/2003, de 4 dabril), sobre les infraestructures comuns per a laccs als serveis de telecomunicacions o disposicions que els substitueixin o modifiquin. ARTICLE 5.9.08 EVACUACI DE FUMS, BAFS, GASOS I AIRE CONDICIONAT En tota nova construcci es prohibeix la sortida lliure de fums i levacuaci forada de bafs i gasos diferents de laire per faanes, patis comuns, balcons, finestres i altres buits de ventilaci similars, encara que aquesta sortida tingui carcter provisional. Les xemeneies o conductes de fums, bafs, gasos i aire viciat hauran defectuar la descrrega a latmosfera de tals productes a un (1) metre per damunt de la part superior de qualsevol buit de ventilaci de local, recinte o habitaci situats a una distncia inferior a vuit (8) metres, ja sigui del mateix edifici o daltres vens. Quan els conductes es situn en la coberta o terrat dedificis entre mitgeres de nova planta que subiquin entre edificis existents de superior altura amb buits dilluminaci i ventilaci situats en els plans de faana del vial i del pati dilleta, es considerar una distncia inferior a quatre (4) metres entre els conductes i els esmentats buits dilluminaci i ventilaci, a efectes de lobligaci de descrrega a la atmosfera es far almenys a un (1) metre per damunt de la part superior daquests, sempre que els conductes quedin enfrontats a les mitgeres dels edificis confrontants per la dimensi o situaci daquells. CAPTOL X: CONDICIONS TCNIQUES ARTICLE 5.10.01 PARETS MITGERES DE LES EDIFICACIONS Les parets mitgeres i les prpies adossades a eixos mitgers, sigui de crrega o de tancament, tindran com a mnim un gruix de vint (20) centmetres i hauran de complir els mateixos requisits dallament trmic que els murs de faana. Els murs perimetrals no mitgers, siguin de crrega, tancament o contenci, aix com les seves fonamentacions, es situaran sempre al terreny propi, com a molt adossats a leix de mitjera o lmit respecte a la via pblica. ARTICLE 5.10.02 PROTECCI CONTRA LA HUMITAT Tota cambra haur de ser estanca i estar protegida de la penetraci dhumitats. Amb aquesta finalitat, les soleres, murs perimetrals de soterranis, cobertes, juntes de construccions i altres punts que puguin ser causa de filtraci daiges, estaran convenientment impermeabilitzats i allats. Aix mateix, les fonamentacions hauran destar calculades i dissenyades per complir la seva funci fins i tot en terreny saturat daigua. ARTICLE 5.10.03 TANCAT DE PARCELLES I SOLARS SENSE EDIFICAR 1.Tant els solars com les parcelles en sl urb sense edificar shauran de mantenir nets i en estat decors. Shauran de tancar mitjanant tanca de materials de picapedreratge revocada o pintada i amb tancament adequat al portal daccs. Laltura de la tanca, a tot el contorn del solar o parcella, no ser inferior a un
85
metre i vuitanta centmetres (1,80) en el tipus dordenaci contnua i a un (1) metre masss i la resta difan fins a un metre i vuitanta centmetres (1,80) en el tipus allat. 2.3.El tancament shaur de situar a lalineaci oficial. Al produir-se lobertura de noves vies, els propietaris de solars tindran obligaci defectuar el tancament en el termini mxim de dos (2) mesos a partir de la terminaci de les obres de collocaci de les voveres i pavimentaci. Quan es produeixi lenderrocament dun edifici, sense la construcci immediata dun altre de nova planta, ser obligatori el tancament de la parcella. Lesmentat tancament shaur de dur a terme en el moment efectiu de la demolici i es situar a lalineaci oficial. Es podran exceptuar de la condici de tancament obligatori, a judici de lAjuntament, aquells solars o parcelles no edificades situades en rees a les quals el seu aixecament pogus incidir negativament en el carcter ambiental de la zona.
4.-
5.-
ARTICLE 5.10.04 CONSTRUCCI DE VORAVIES La construcci de la voravia contigua amb la faana dun immoble amb llicncia dobra nova, ampliaci o reforma atorgada s obligaci de la propietat, sempre que la seva construcci existeixi o estigui prevista en el planejament general o de desenvolupament. No obstant aix, als vials damplria igual o inferior a cinc (5) metres no ser necessari disposar de voreres i hauran de pavimentar-se ntegrament dacord amb els serveis tcnics municipals. Aquesta obligaci inclou no noms la del paviment en general, sin tamb la de la collocaci de la corresponent vorada o encintat. Les caracterstiques de la voravia i de la vora shauran dadaptar al que estableixi la ordenana municipal corresponent i shaur de procedir a larrancada i reposici de la vora existent quan es donin les circumstncies establertes en lesmentada ordenana, havent-se de complir els requisits assenyalats en ella. Per a la construcci de la voravia ser preceptiva la prvia ordre de lAutoritat municipal o lobtenci de la corresponent llicncia municipal i, en ambds casos, que hagi estat prviament assenyalada la rasant pels serveis tcnics municipals. Amb latorgament de la llicncia dobra nova, ampliaci o reforma sentendr concedida tamb la llicncia per a la construcci de la voravia corresponent. No es podr extendres el certificat municipal de terminaci dobres de nova planta, ampliaci o reforma que autoritzi ls de limmoble, sense abans haver-se construt la voravia corresponent a la faana de ledifici de que es tracti. Llevat que sestipuli el contrari, la conservaci i reparaci de les voravies correr a crrec de lAjuntament. ARTICLE 5.10.05 PASSOS PER A LENTRADA DE VEHICLES Els passos per a entrada de vehicles en edificis o solars sobre les voravies es realitzaran rebaixant la vorada i la voravia amb una pendent mxima del dotze per cent (12 %) i donant a aquesta la forma de gual convenient.
86
Noms podr existir un accs per faana mnima de solar amb una amplria mxima de sis (6) metres que, si escau, podr descompondres en dos trams daccs. Es prohibeix expressament omplir, de forma permanent, de formig o altres materials, el desgus de la calada en forma de pla inclinat que salvi el desnivell entre vorada i calada, encara que es prevegi la circulaci de les aiges de pluja mitjanant canons o altres sistemes. Els actuals passos dentrada de vehicles, existents i no realitzats en forma reglamentria, shauran dadaptar a les normes assenyalades. El paviment de la voravia dels esmentats passos de vehicles es realitzar amb rajoles o enllosats amb resistncia suficient per suportar el pas de vehicles. ARTICLE 5.10.06 RESERVA PER A RECINTES DE CONTENIDORS EN DETERMINATS EDIFICIS Sense perjudici del compliment del Reial decret 314/2006, de 17 de mar, pel qual saprova el codi tcnic de ledificaci i en particular del document bsic HS 2: Recollida i evacuaci de residus, als edificis o locals que es destinin a ls comercial o destabliments pblics i disposin duna superfcie til total superior a tres-cents (300) m2 i inferior a cinc-mil (5.000) m2 shaur de preveure un recinte, situat a linterior de la propietat, accessible des de la via pblica on allotjar els contenidors de residus. La superfcie til mnima daquest recinte haur de ser de dos (2) m2 per cada tres-cents (300) m2 de superfcie de local. En els locals que es destinin a ls diferent al residencial i disposin duna superfcie til major de cent cinquanta (150) m2 i inferior a tres-cents (300) m2 shaur de preveure aix mateix aquest recinte amb una superfcie til adequada per emmagatzemar els residus que generi lactivitat. CAPTOL XI: CONDICIONS GENERALS DESTTICA DE LES EDIFICACIONS ARTICLE 5.11.01 CONDICIONS GENERALS DESTTICA En els sectors ja edificats, les noves construccions hauran de respondre, a la seva composici i disseny, a les caracterstiques dominants de lambient urb al qual shagin dubicar. A fi de garantir la deguda adaptaci de les noves edificacions a les ja existents i al seu entorn, es podr exigir laportaci de fotografies del conjunt dels carrers o places a les quals aquelles donin front. A tal fi es posar especial atenci a harmonitzar sistemes de cobertes, cornises, nivells de forjats, dimensions de buits i massissos, composici, materials, color i detalls constructius. En el cas de situar-se plaques solars per a la producci de laigua calenta sanitria o electricitat, aquestes hauran dsser integrades, en el que sigui possible, a ledificaci, allunyades del permetre de les faanes de ledificaci i no podran sser visibles des de la via pblica ni interrompre les perspectives del casc antic o de les edificacions situades en sl rstic. Els serveis tcnics podran denegar la sollicitud dinstallaci dels esmentats elements per motius esttics o de falta dintegraci en ledificaci. Es prohibeix la collocaci daparells daire condicionat o parts de la seva installaci en les faanes de les edificacions. La maquinria, si escau, se situar en la coberta de ledifici i no podr ser visible des de la via pblica. Quan, en edificis existents, no sigui possible la seva situaci en la coberta, lAjuntament podr autoritzar linstallaci en balconades o altres elements volats, justificant en el projecte que queda oculta en la seva totalitat per algun element sobreposat i sempre que aquest sintegri en ledificaci. En tot cas, no es permetr desguassar directament la maquinria a la terrassa volada o al vial pblic i aquest haur dincorporar-se a una baixant de
87
recollida daiges de pluja. Tamb hauran de quedar ocults en linterior de baixants del mateix tipus els possibles conductes que uneixin les maquinries i que hagin necessriament de transcrrer per la faana. Aquestes baixants hauran de complir amb les normes de connexi a les xarxes pbliques i amb les establertes en les condicions particulars desttica de les zones. En edificaci segons alineaci a vial, cadascun dels conjunts formats per un nucli daccs independent i els seus habitatges hauran de tenir un tractament diferenciat de faana a carrer o espai lliure pblic respecte de les dels confrontants, tant en els seus buits i remarcats, com en laltura de cornisa de coronaci, disseny de baranes de balcons, aix com textura i color de faana (dins els tons admesos), amb lobjecte dobtenir un aspecte esttic i arquitectnic distint per a cada conjunt. ARTICLE 5.11.02 FAANES Quan ledificaci de nova planta es trobi contigua o flanquejada per edificacions objecte de protecci, sadequar la composici de la nova faana a les preexistents, harmonitzant les lnies fixes de referncia de la composici (cornises, volades, impostes, vols, scols, remarcats i similars) entre la nova edificaci i les catalogades o protegides. Als edificis de nova construcci, la planta baixa haur de composar els seus buits i materials amb els de la resta de la faana. A les edificacions existents es procurar que les reformes en planta baixa i locals comercials sajustin a la composici de la resta de la faana i a les caracterstiques ambientals i arquitectniques del mateix edifici i de lentorn. Les faanes laterals i posteriors es tractaran en condicions de composici i materials similars als de la faana principal. Les caixes descales, ascensors i recintes dinstallacions permesos sobre la coberta hauran de ser tractats en harmonia amb la faana i utilitzant materials i colors semblants. Cap installaci de refrigeraci, condicionament daire, evacuaci de fums, extractors o antenes, podr sobresortir del pla exterior de les faanes ni perjudicar la seva esttica. En qualsevol cas, el tractament exterior haur de ser de forma que quedin integrats compositivament en la resta de la faana. Es podr procedir a la modificaci de les caracterstiques duna faana existent dacord amb un projecte adequat que garanteixi un resultat homogeni del conjunt arquitectnic. La modificaci de faanes en planta baixa requerir la seva adequaci al conjunt de ledifici, tant en el que fa a disseny com a materials i soluci constructiva. ARTICLE 5.11.03 PORXADES, MARQUESINES I TENDALS 1.Porxades. Si a una construcci es projecten porxades en alineaci oficial de carrer, els elements verticals de suport no podran sobrepassar aquesta alineaci. 2.Marquesines. Es prohibeixen les marquesines a vials de circulaci rodada als quals no existeixin voravies. Si la marquesina no est prevista en el projecte original de ledifici es construir en prolongaci horitzontal
88
del forjat del sostre de planta baixa i sempre a una altura lliure no inferior a dos metres i cinquanta centmetres (2,50) des de la rasant de la voravia. La part de sortint de la marquesina quedar a una distncia igual o superior a trenta (30) centmetres de la vora de la voravia, sense sobrepassar mai un des (1/10) de lample del carrer ni els dos (2) metres de distncia de lalineaci oficial de ledifici. En casc antic, lautoritzaci dinstallaci de marquesines ser de carcter excepcional i noms quan es trobi adequadament justificada la seva installaci i pugui integrar-se en ledificaci sense alterar la seva configuraci. Es prohibeix ls de qualsevol mena de material plstic o vidre i els colors estaran sempre dins la gamma de colors de la faana i sense cap tipus de lletres o publicitat. Amb la sol.licitud de llicncia shauran de presentar fotografies de la faana existent i de la voravia, a fi de garantir que la installaci sadeqi a la configuraci general de ledifici i no sigui lesiva per a larbrat pblic. 3.Tendals. No sadmetr cap classe de tendal a les plantes baixes dedificis alineats amb vials de circulaci rodada als quals no existeixin voravies. Els tendals que puguin installar-se en faanes de planta baixa estaran a tots els seus punts a una altura mnima de dos metres i cinquanta centmetres (2,50) sobre la rasant de la voravia. El seu vol ser tal que cap punt pugui estar situat a distncia inferior de trenta (30) centmetres de la vertical traada per la vora exterior de lencintat de la voravia, sense sobrepassar els dos (2) metres i respectant, en tot cas, larbrat existent. Els tendals que sinstallin en faanes de plantes pis no podran excedir en el seu vol ms de vint (20) centmetres dels voladissos permesos. A lobligatria petici de llicncia municipal per a la installaci de tendals shauran daportar els documents necessaris subscrits pel propietari o comunitat de propietaris de ledifici que garanteixin la seva conformitat, la simultnia collocaci i ladopci duniformitat del sistema de collocaci, colorit i dibuixos a tot ledifici. En casc antic es prohibeix ls de qualsevol mena de material plstic i els colors estaran sempre dins la gamma de colors de la faana i sense cap tipus de lletres o publicitat. ARTICLE 5.11.04 ANUNCIS, RTOLS I CARTELLS PUBLICITARIS Entre els dos metres i cinquanta centmetres (2,50) daltura sobre la rasant de la voravia o de la calada i laltura total de la planta baixa queda lliure per a la collocaci danuncis, rtols, lluminosos o no, aix com pels seus elements de subjecci. Llevat del que disposin les normes particulars de les zones o les ordenances de carcter especial, hauran de complir les segents condicions generals: 1.Que no sobresurtin ms de quinze (15) centmetres del pla de la faana, excepte que es recolzin sobre una marquesina o adossats al cantell daquesta. En aquest darrer cas, el pla vertical de la vora exterior de lanunci o rtol quedar a una distncia igual o inferior a la meitat de lamplria de la voravia, sense sobrepassar mai els dos (2) metres de distncia de lalineaci oficial de ledifici. Que ni la seva composici, forma o colors pugui tenir semblana o prestar-se a confusi amb senyals de trnsit. Que pel seu contingut, forma, color o situaci no puguin ocasionar molsties, resultar inadequats o
89
2.-
3.-
4.-
atemptar contra el decoro pblic. 5.Per damunt de laltura de sostre de la planta baixa a cada edifici es podr installar un sol anunci o rtol per faana, indicatiu de la propietat o ls daquest, sempre per damunt dels tres metres i cinquanta centmetres (3,50) daltura sobre el paviment de la voravia. La menor dimensi del rtol no superar un (1) metre. Es podr installar a partir de laltura mxima, sempre que no la sobrepassi en ms de dos (2) metres. Queda expressament prohibida la ubicaci danuncis o rtols, qualsevulla que sigui la seva classe, adossats a baranes i balcons, aix com, excepte que una ordenana el reguli expressament, tamb en murs mitgers o cecs Es prohibeix expressament la installaci de cartells publicitaris als edificis catalogats, al sl urbanitzable, sl rstic i als espais lliures privats dels solars edificats. Per motiu de protecci del paisatge urb o per la seva excessiva proliferaci, lAjuntament podr acordar la prohibici de cartells publicitaris en un sector determinat. Es prohibeixen els rtols publicitaris en la coberta dedificis ds residencial. Quan els rtols publicitaris estiguin permesos hauran de formar part del projecte i seran objecte de la llicncia, podent lAjuntament rebutjar-los per motius esttics o dimpacte negatiu en lentorn.
6.-
7.-
8.-
9.-
ARTICLE 5.11.05 FAROLES Les installacions de faroles i altres elements dilluminaci de carcter particular que no formin part de lenllumenat pblic es regiran per les segents normes: 1.A vies amb voravies. No es podran collocar faroles i altres elements dilluminaci que sobresurtin de les faanes a una altura inferior a dos metres i cinquanta centmetres (2,50) sobre el paviment de la voravia. Per damunt daquesta altura es permetr la seva installaci, sempre i quan no sobresurtin ms de quaranta (40) centmetres de lalineaci de les faanes i el seu extrem ms sortint disti, com a mnim, vuitanta (80) centmetres de la vertical corresponent a la vora exterior encintada. 2.Vies sense voravies. Noms es podran autoritzar per damunt dels quatre (4) metres daltura i sempre que no sobresurtin ms de quaranta (40) centmetres de lalineaci de les faanes. CAPTOL XII: RGIM DELS EDIFICIS EXISTENTS ARTICLE 5.12.01 EDIFICIS FORA DORDENACI 1.Es consideraran exclusivament fora dordenaci dacord amb larticle 3 la Llei 8/1988, d1 de juny, modificat per larticle 14 de Llei 10/2010, de 27 de juliol: Les edificacions que de conformitat amb el planejament vigent quedin subjectes a expropiaci, cessi obligatria i gratuta o enderrocament. No obstant aix, no es considerar a aquests efectes les
90
a).-
edificacions afectades per un xamfr obligatori. b).Les edificacions o construccions executades sense llicncia o amb llicncia anullada encara que hagi transcorregut el termini de prescripci de la demolici aplicable en cada cas. Les edificacions o construccions implantades legalment en les que shagin executat obres dampliaci i de reforma sense comptar amb llicncia o amb llicncia que hagi estat anullada. En les edificacions o installacions que es trobin en situaci de fora dordenaci en virtut de lapartat1.a daquest article, no es poden autoritzar obres de consolidaci, daugment de volum ni de modernitzaci. No obstant aix, seran autoritzables, excepcional i motivadament, amb renncia expressa al seu possible increment del valor dexpropiaci, les reparacions que exigeixi la salubritat pblica, la seguretat i la higiene de les persones que resideixin o ocupin les citades edificacions. En les edificacions o installacions que es trobin en situaci de fora dordenaci, en virtut de lapartat 1.b daquest article, no podr realitzar-se cap tipus dobra. A ms a ms, en el cas que aquestes edificacions shagin executat amb posterioritat a l1 de mar de 1987, tampoc es podr obtenir la contractaci de serveis de subministrament denergia elctrica, gas, aigua, clavegueram, telfon, telecomunicacions o de semblant natura. Aquest rgim ser aplicable mentre no sobtingui la legalitzaci de les construccions o edificacions dacord amb la legislaci i el planejament en vigor. En les edificacions o installacions que es trobin en situaci de fora dordenaci, en virtut de lapartat 1.c daquest article, sn autoritzables les obres de salubritat, seguretat, higiene, reparacions, consolidacions i tamb les reformes, sempre que no afectin la part de ledificaci o construcci realitzada illegalment. Tamb sautoritzaran les obres necessries per al compliment de les normes de prevenci dincendis, installacions dinfraestructures prpies de ledificaci, installacions per al compliment del Codi Tcnic de lEdificaci i les dadaptaci al Reglament de supressi de barreres arquitectniques. No obstant aix, mentre no sobtingui la legalitzaci de les construccions o edificacions, en el part illegal no podr realitzar-se cap tipus dobra. 5.En qualsevol cas, en els establiments turstics existents, amb un informe previ preceptiu i vinculant de ladministraci turstica, es permetran les obres de millora assenyalades en larticle 17 de la Llei 4/2010, de 16 de juny.
c).-
2.-
3.-
4.-
ARTICLE 5.12.02 EDIFICIS CONSTRUTS A LEMPARA DE LA NORMATIVA ANTERIOR 1.Edificis ajustats a les presents NN.SS. Als edificis existents que sajustin a les NN.SS. es podran realitzar les obres de reforma, ampliaci i canvi ds sempre que no shagin exhaurit els parmetres i aquests estiguin permesos en les ordenances particulars de la zona. 2.Edificis disconformes amb les presents NN.SS. En els edificis existents disconformes amb aquestes NN.SS., construts a lempara de lanterior normativa i sempre que no es trobin en cap dels supsits previstos a larticle anterior, es podran realitzar les obres regulades a continuaci, per a cadascuna de les segents situacions: 2.1.Situaci primera.
91
Edificis la superfcie edificada dels quals excedeixi de la permesa per les ordenances de cada zona, encara que incomplissin alguna o diverses de les restants limitacions. En aquests edificis es permetran els segents tipus dobres: a).b).Obres de reforma i canvi ds dentre els permesos a les ordenances particulars de cada zona. Es podr ampliar ledifici existent fins a un deu per cent (10 %) de la superfcie edificada, exceptuant del seu cmput els soterranis, compensant aquesta ampliaci amb la demolici de una superfcie igual a lampliada i sempre que lesmentada ampliaci sajusti a la resta dels parmetres de la zona. Tamb sautoritzaran les obres que permetin adequar ledificaci a la situaci segent. Situaci segona. Els edificis, la superfcie edificada dels quals no excedeixi de la permesa per les ordenances de cada zona, encara que incompleixin algun altre parmetre de zona o b a ledificaci no existeixi, si escau, el xamfr preceptiu, es permetran les obres referides a lapartat corresponent a la regulaci de la situaci primera, les que permetin subsanar els incompliments de parmetres de zona i, aix mateix, les segents: a).Reformes i canvi ds, dins els permesos a la zona, i ampliacions fins exhaurir ledificabilitat permesa a la zona. Lampliaci shaur dajustar als altres parmetres de la zona encara que, en cas destar previst un xamfr, el mateix no ser obligatori. No es considerar incompliment de parmetres de zona, a efectes de les obres contemplades en aquest article, les dimensions dels voladissos en faanes de vials i espais lliures pblics. En els edificis existents, situats en zones ds principal residencial i destinats actualment a usos distints a aquest s, quan es realitzin obres de reforma per destinar-los a aquell, el nmero mxim dhabitatges perms ser el que resulti de laplicaci de lndex dintensitat ds residencial a la superfcie de la parcella on estiguin construts, havent-se de destinar, si sescau, la superfcie edificable romanent a la resta dusos compatibles amb les ordenances. En edificis actualment destinats a habitatges que superin el nmero mxim que resulti de laplicaci de lndex dintensitat ds residencial, es podr mantenir o reduir el nombre dhabitatges existent, per en cap cas es podr augmentar. En edificis que no el superin, es podr esgotar aquell nombre mxim. 2.4.En les situacions descrites en aquest article es podran realitzar les obres descrites en lapartat 4 de larticle anterior, fins i tot en el cas que les esmentades obres suposin increment de la superfcie mxima edificable o dels parmetres docupaci, separacions i altura. Totes les obres dampliaci shauran de realitzar amb adequaci a la tipologia de la resta de ledifici i a la correcta integraci daquest al seu entorn, sense perjudici de les normes especfiques especials de protecci aplicables als edificis inclosos en un Pla especial o Catleg. Als edificis inclosos dins un Pla especial o Catleg no les seran daplicaci les normes anteriors i es regularan per les determinacions de la seva fitxa particularitzada. Els edificis, amb llicncia ajustada a una normativa anterior, que no es trobin dins el termini de llicncia o prrroga i en els quals la superfcie edificada excedeixi de la permesa en la normativa vigent, podran finalitzar-se sollicitant una nova llicncia, sempre que lexcs dedificabilitat es redueixi com a mnim en un cinquanta per cent (50 %). Shaur de presentar la documentaci tcnica i les solucions arquitectniques demostratives de lesmentada reducci. En qualsevol cas, dacord amb larticle 14 de la Llei 10/2010, de 27 de juliol, els usos preexistents i
92
c).2.2.-
b).-
2.3.-
2.5.-
2.6.-
2.7.-
2.8.-
legalment implantats podran mantenir-se sempre que sadaptin als lmits de molstia, nocivitat, insalubritat i perill que sestableixen per a cada zona en el planejament i en la legislaci sectorial. 3.Edificis dallotjament turstic. El canvi ds dun edifici existent dallotjaments turstics a residencial, quan aquest s estigui perms en la zona, requerir, a ms del compliment de lndex dintensitat ds determinat per a lesmentada qualificaci urbanstica, lestablert a larticle 21.4 del POOT que exigeix que la superfcie til mnima de les vivendes resultants sigui igual o major a 90 m2, aix com que es compleixi la dotaci mnima daparcaments establerta en aquestes normes. 4.En les edificacions existents en els espais lliures pblics, que siguin un clar exponent de larquitectura tradicional, un cop que hagin passat a domini pblic, podran realitzar-se obres de reforma i destinar-les a usos dequipament. TTOL VI: NORMES DE ZONES HOMOGNIES CAPTOL I: EDIFICACI SEGONS ALINEACI VIAL ARTICLE 6.1.01 DEFINICI DEL TIPUS DEDIFICACI SEGONS ALINEACI A VIAL O ESPAI LLIURE PBLIC s aquella a la qual les faanes de les edificacions shan de situar confrontants amb lalineaci del vial o espai lliure pblic o a una distncia determinada daquells. Lespai edificable de cada parcella vindr determinat per una profunditat edificable constant mesurada a partir de lalineaci de faana i/o per una ocupaci mxima. A zona dedificaci contnua amb reculada a carrer la profunditat edificable es mesurar a partir de la reculada. ARTICLE 6.1.02 ORDENACI MITJANANT EL TIPUS DEDIFICACI EN ILLETA TANCADA Lespai edificable quedar delimitat per les alineacions interior i exterior dilleta, separades entre s una distncia denominada profunditat edificable. Ambdues alineacions sn polgons de figura semblant a la de la illeta, formades per lnies paralleles a cada punt a lalineaci oficial. Lespai delimitat per lalineaci interior de la illeta corresponent a la profunditat edificable es denomina pati dilleta. La profunditat edificable ser, en principi, constant i nica per a cada illeta i sespecifica al plnols o normes dedificaci a sl urb. Les profunditats edificables noms poden donar front a vials rodats i espais lliures pblics. En els casos on existeixen passos particulars daccs a parcelles es podr realitzar mitjanant un Estudi de detall una reordenaci dels volums de la illeta, dacord amb el que disposa larticle 6.1.10. Amb carcter transitori i dacord amb les condicions que sassenyalin pels serveis tcnics municipals, les edificacions situades en casc antic i en vials amb les faanes no alineades podran mantenir aquesta estructura urbana mentre ledifici no sigui substitut. Quan dues cares del pati dilleta formen un angle inferior a 60, lespai en planta, en forma de triangle issceles, formant per les esmentades cares i una base de quatre (4) metres de longitud, sintegrar a lespai edificable fins laltura ms baixa de les permeses. En les parcelles en cantonada on existeixen dues qualificacions en les quals es permeten altures mximes diferents, el pla vertical que separa les zones de distinta altura s el coincident amb la profunditat edificable i tindr, aix mateix, la consideraci dalineaci de faana, per la qual cosa es permetran obertures en ell i el seu
93
tractament esttic ser el corresponent a tota faana, essent daplicaci la normativa corresponent a lalineaci interior al pati dilleta. ARTICLE 6.1.03 CONDICIONS DEDIFICACI I S EN ELS PATIS DILLETA La possibilitat dedificar en el pati dilleta quedar determinada a les ordenances particulars de cada zona. La superfcie no edificable del pati dilleta situada ms all de la profunditat edificable shaur de destinar a ls despai lliure privat o esportiu a laire lliure, admetent-se la ubicaci de piscines. En aquesta rea de la parcella es permetr la construcci de soterranis, semisoterranis i, amb les condicions de larticle 5.8.04, tamb la planta baixa, amb lexclusiva finalitat de destinar-los a aparcament de vehicles tipus turisme, podent en aquest cas reservar-se fins un vint per cent (20 %) de la mateixa a serveis propis de ledificaci (aljub, casetes de mquines, trasters i semblants), per no es podran ubicar les rampes descobertes dacces a aquells, ni les sortides dels conductes devacuaci de fums o els de ventilaci forada dels aparcaments, en els casos als quals sutilitzi aquest sistema, amb una altura sobre el paviment superior a dos metres i quaranta centmetres (2,40). ARTICLE 6.1.04 MEDICI DALTURA AL TIPUS DEDIFICACI SEGONS ALINEACI A VIAL 1.Si la rasant del carrer, presa a la lnia de faana del solar, presenta entre ambds extrems un desnivell igual o menor a un metre i vint centmetres (1,20), laltura mxima es mesurar en el punt mig de la faana a partir de la rasant de la voravia en aquest punt fins la cara inferior del forjat del sostre de la darrera planta. Si la rasant del carrer, presa a la lnia de faana del solar, presenta entre ambds extrems un desnivell major a un metre i vint centmetres (1,20), laltura mxima es mesurar a partir dun nivell situat a seixanta (60) centmetres per sota del punt de la lnia de faana de major cota fins la cara inferior del forjat del sostre de la darrera planta. Quan laplicaci de la regla anterior, en determinats punts de la faana, origini que la rasant de la vovera es situa a ms de tres (3) metres per sota del punt daplicaci de laltura mxima, la faana shaur de dividir en els trams necessaris, de longitud no inferior a lamplada mnima de solar, per que aix no ocorri i a cada tram laltura mxima es mesurar, com si fossin faanes independents, dacord amb les regles abans esmentades. En solars a cantonades, laltura edificable vindr definida per la rasant corresponent al carrer amb menor pendent i aix fins el lmit de la mxima profunditat edificable o, si aquesta dimensi fos inferior, fins la meitat de lamplada de la illeta. Per a aix, sentn per amplada de la illeta a la distncia entre lalineaci exterior considerada i la seva oposada, mesurada a la perpendicular a la primera en el punt mig de la faana. Quan un edifici es situa a un solar en cantonades a dos carrers, a les que corresponguin diferents altures en ra de les normes dedificaci de la zona, es continuar ledificaci amb laltura major per la faana de laltre carrer fins el lmit de la mxima profunditat edificable o la meitat de lamplada de la illeta, si aquesta dimensi fos inferior. En solars amb faanes donant a carrers amb diferent altura sense formar cantonada ni xamfr, laltura ser la corresponent a cadascuna de les faanes a carrer, podent arribar ledificaci situada a major cota fins a la meitat del fons del solar, sense sobrepassar la profunditat edificable mxima definida per a la illeta.
2.-
3.-
4.-
5.-
6.-
94
7.-
Quan una illeta totalment edificable tingui dues o ms zonificacions, amb altures mximes diferents, les franges corresponents a les zones de major altura tindran una profunditat edificable mxima de deu (10) metres. Quan per aplicaci de les ordenances corresponents resultessin en edificis confrontants parets mitgeres amb una altura al descobert igual o superior a tres (3) metres, ledifici situat a major cota shaur de recular de la mitgera de ledifici inferior una distncia mnima de tres (3) metres i tractar el parament reculat com si fos faana. Si com a conseqncia de lexistncia dedificis antics o per aplicaci de les presents normes, soriginassin, entre les altures dedificis confrontants o entre diferents parts dun mateix edifici, desnivells superiors a quatre (4) metres o quan els volums dels edificis situats a zones de topografia accidentada puguin, a criteri de lAjuntament, no quedar integrats a lentorn, es podran, sense augment de volum, modificar les regles anteriors amb la finalitat exclusiva dobtenir un major resultat compositiu i esttic. LAjuntament podr exigir, en aquestes circumstncies, la redacci dun Estudi de detall.
8.-
9.-
ARTICLE 6.1.05 CONSTRUCCIONS PERMESES PER SOBRE DE LALTURA MXIMA Per sobre de laltura mxima noms es permetran: 1.2.Les enumerades a larticle 5.1.06. Les sortides de fums, conductes daireaci, antenes collectives, parallamps i similars sempre que es situn, exceptuant les xemeneies, a una distncia no inferior a tres (3) metres del caire de les faanes a via pblica de ledifici. No obstant aix, les antenes podran incomplir aquesta norma quan, des dun punt de vista tcnic, sigui ms idnia una altra ubicaci per a la recepci del servei. Justificadament i aportant, a ms del projecte corresponent, un estudi de no produir un impacte negatiu en lentorn urb, en els edificis representatius i dinters collectiu, podran sobre-elevar-se torres, cpules, espadanyes, campanaris, etc., conforme a larquitectura tradicional. En edificis plurifamiliars o destinats a usos pblics noms es permetr un nic cos de coronament per escala comunitria, separat un mnim de tres (3) metres del caire de les faanes a vial o ELP, que podr contenir la maquinria de lascensor, dipsits daigua, sistemes de calefacci, refrigeraci i la caixa descala. Lesmentat cos de coronaci haur de tenir les dimensions estrictament necessries per a la funcionalitat de laccs a la coberta i per allotjar els usos abans descrits. La dimensi mxima de la seva planta no podr excedir de vint-i-cinc (25) m2, ni de deu (10) metres el costat de major longitud i la seva altura total ser la definida en lapartat 1.d de larticle 5.1.06.
3.-
4.-
ARTICLE 6.1.06 ADAPTACI DE LEDIFICI AL TERRENY 1.En aquest tipus dordenaci es denominar planta baixa per a cada parcella o tram de parcella a aquella planta el paviment de la qual es trobi situat entre seixanta (60) centmetres per sota i seixanta (60) centmetres per sobre del punt de referncia. Ser obligatori que en tot edifici es projecti una planta que compleixi lesmentada definici. Si la parcella dna front a dos vials o espais lliures pblics que no formin cantonada ni xamfr, situats a diferents cotes, les cotes del paviment de la planta baixa respecte a cada front de faana es podran prolongar fins a la lnia equidistant de les dues alineacions.
95
2.-
3.-
Queden prohibides les excavacions la finalitat de les quals sigui augmentar el front de faana per sota del punt de referncia. Noms es permetran aquelles encaminades a adaptar els cossos dedificaci al terreny o aquelles destinades a ubicar soterranis o semisoterranis. Quan degut a excavacions anteriors a laprovaci inicial de les presents NN.SS., terraplenaments o a lexistncia dedificacions, on no sigui possible conixer les cotes del terreny natural, es prendran com a cotes de medici les dels plnols municipals i, en cas de dubte, aquelles vindran determinades per lAjuntament. No sadmetr que per a la realitzaci de terrasses o piscines situades ms all de la profunditat edificable es realitzin desmunts o terraplens superiors a un (1) metre des del terreny natural.
4.-
5.-
ARTICLE 6.1.07 CONSTRUCCIONS I USOS PERMESOS A LESPAI DE RECULADA 1.a).b).c).2.a).b).A lespai de reculada a espai lliure pblic o a vial noms es permetran: Les tanques de separaci entre parcelles o entre distints locals i habitatges. Els jardins i terrasses sempre que no superin la rasant del carrer. Els cossos volats quan estiguin permesos per lordenana particular de la zona. Es prohibeix expressament en aquest espai la ubicaci de: Dipsits i installacions aries que no estiguin soterrades. Caixes de comptadors, llevat del cas dhabitatge unifamiliar, sempre que es situn integrats en les tanques de separaci, disposin de nnxol individual i no superin laltura mxima de tancament masss permesa segons larticle 6.1.08. Soterranis i semisoterranis.
c).-
ARTICLE 6.1.08 TANQUES DE SEPARACI EN EL TIPUS DORDENACI SEGONS ALINEACI A VIAL 1.Les faanes de les edificacions hauran dalinear-se a vial o comptar, en lesmentada alineaci de faana, amb un prtic de dos metres i cinquanta centmetres (2,50) daltura mnima lliure que ocupi la totalitat de la mateixa als efectes de donar continutat a la tipologia arquitectnica del carrer. En cas de vies amb pendent, les faanes hauran dadaptar-se a lesmentada pendent de forma esglaonada. Entre parcelles, aix com a les tanques interiors de parcella corresponents a distints locals o habitatges, les separacions podran ser dobra fins a una altura mxima dun metre i vuitanta centmetres (1,80) a cada punt del terreny.
2.-
ARTICLE 6.1.09 COSSOS I ELEMENTS SORTINTS EN EL TIPUS DEDIFICACI SEGONS ALINEACI A VIAL La seva ordenaci ser, a ms de lestablerta en larticle 5.1.09, la segent:
96
1.-
Quan lordenana particular de la zona ho permeti, els cossos i elements sortints a partir de lalineaci de faana, com a mxim, podran disposar dun front de faana de dos teros (2/3) de la longitud total de la faana a cada planta. Els petits elements sortints, rtols, motius decoratius, anuncis, etc. que sinstallin a una faana no podran situar-se a una altura inferior a dos metres i cinquanta centmetres (2,50), mesurats a la interesecci de la faana amb la voravia, i la seva volada no podr excedir del mxim autoritzat per als mateixos. En plantes pis i sobre el pati dilleta queda prohibida la construcci de cossos o elements sortints ms enll del lmit de lalineaci de faana formada pel lmit de la profunditat edificable, excepte les volades i cornises fins a un mxim de cinquanta (50) centmetres de vol, aix com els canalons daiges pluvials i la conducci general daigua i gas. Els brancals dels portals i buits podran sobresortir de lalineaci una distncia no superior a la dcima part (1/10) de lamplada de la voravia, sense excedir de deu (10) centmetres. Les portes situades en planta baixa no podran amb la seva obertura envair lespai de voravia o vial. Les vitrines, aparadors, scols, reixes i altres elements ornamentals no podran sobrepassar la lnia de faana.
2.-
3.-
4.-
5.6.-
ARTICLE 6.1.10 REORDENACI DILLETES TANCADES 1.Es permet mitjanant la tramitaci dun Estudi de detall, la redistribuci de ledificabilitat i ordenaci de volums en illetes ordenades per les NN.SS. en tipologia tancada, a les quals existeixi en part delles edificacions realitzades segons altre tipus dordenaci. Els propietaris de parcelles no edificades, abans de realitzar obres, podran redactar un Estudi de detall o modificar un Estudi de detall vigent, amb la finalitat de reordenar ledificabilitat que les NN.SS. assigna a aquelles parcelles. En ambds casos, aquest Estudi de detall haur de complir les segents condicions: Afectar la totalitat de la illeta. Es permeten tots els tipus dordenaci. No es podr modificar cap dels segents parmetres i lmits regulats per les NN.SS. per a la illeta tancada: Altura mxima i superfcie edificable. No es podr establir un augment de laltura mxima permesa per a la zona en cap punt de les alineacions de faana establertes per les NN.SS. Els usos permesos, aix com lndex dintensitat ds residencial o turstic a cada parcella, seran els de la zona.
2.-
3.a).b).c).-
d).-
e).-
CAPTOL II: NORMES DAPLICACI PER A LES EDIFICACIONS ALLADES ARTICLE 6.2.01
97
DEFINICI DE LORDENACI MITJANANT EL TIPUS DEDIFICACI SEGONS REGULACI DE PARCELLA Ordenaci per la qual la disposici de les edificacions a cada parcella queda regulada per parmetres de reculada, ocupaci, altura i coeficient dedificabilitat net. ARTICLE 6.2.02 MEDICI DE LALTURA EN EL TIPUS DEDIFICACI ALLADA 1.Laltura reguladora mxima dun edifici allat en la parcella ser la dimensi vertical mesurada en cada punt del paviment de la planta baixa i la cara inferior del forjat de sostre de la planta ms elevada. El valor lmit daquesta altura sestableix en les ordenances particulars de cada zona. En els casos als quals ledificaci es desenvolupi escalonadament, per adaptar-se a la pendent del terreny natural, podr fraccionant-se la planta baixa en el nombre convenient de parts i a cadascuna daquestes shaur de complir independentment laltura mxima segons es defineix a lapartat anterior i en larticle 5.1.03. En les edificacions situades en solars en qu la diferncia de la cota entre els punts mitjans dels lmits, respecte del punt mitj de la rasant de lalineaci, sigui igual o inferior a un (1) metre, laltura es mesurar a partir de lesmentat punt mitj de lalineaci exterior.
2.-
3.-
ARTICLE 6.2.03 ADAPTACI DE LEDIFICI AL TERRENY 1.En aquest tipus dedificaci el paviment de la planta baixa, ja sigui el corresponent a la seva superfcie tancada com al dels seus porxes computables, haur de situar-se respecte al terreny natural, com a mxim: A un metre i vuitanta centmetres (1,80) en el cas que ledifici no tingui planta soterrani o semisoterrani. A noranta (90) centmetres en el cas que ledifici tingui planta soterrani o semisoterrani. En lespai de reculada a mitgeres es permetr la realitzaci de terraplens o terrasses terraplenades fins una cota mxima de vuitanta (80) centmetres mesurats en cada punt respecte del nivell del terreny natural. En els solars amb cota inferior a la del carrer es podr reomplir la zona daccs a ledificaci per a vehicles i persones. Per als accessos als aparcaments en soterranis o semisoterranis es permetr un front mxim de sis (6) metres damplria a nivell de les plantes abans esmentades, aix com un altre dun metre i vint centmetres (1,20) damplria mxima per a accs a les installacions. Es permetr realitzar en lspai de reculada amb la mitjera les rampes estrictament necessries daccs al garatge amb una pendent no superior al vint per cent (20 %) i una amplria mxima de quatre (4) metres.
a).b).2.-
3.-
4.-
ARTICLE 6.2.04 CONSTRUCCIONS PERMESES PER SOBRE DE LALTURA MXIMA Per sobre de laltura mxima noms es permetran:
98
1.2.-
Les enumerades a larticle 5.1.06. Als edificis dhabitatges unifamiliars allats i adossats, la caixa descala noms podr allotjar lescala daccs a la coberta i, si escau, el recinte de maquinria de lascensor, ocupant per a aix lespai estrictament necessari. En la resta dedificis de tipologia allada noms es permetr un nic cos de coronament per escala comunitria, separat un mnim de tres (3) metres del caire de les faanes, que podr contenir la maquinria de lascensor, dipsits daigua, sistemes de calefacci, refrigeraci i la caixa descala. Lesmentat cos de coronaci haur de tenir les dimensions estrictament necessries per a la funcionalitat de laccs a la coberta i per allotjar els usos abans descrits. La dimensi mxima de la seva planta no podr excedir vint-i-cinc (25) m2, ni de deu (10) metres el costat de major longitud.
3.-
En els edificis destinats a allotjaments turstics es permetran, amb independncia de lescala general, altres cossos tancats dedificaci que serveixin daccs a la coberta o que continguin la maquinria de lascensor, dipsits daigua, sistemes de calefacci o refrigeraci, sempre que aquests sintegrin a ledificaci i la seva superfcie total construda no superi el quinze per cent (15 %) de la superfcie construda de la planta immediata inferior. En qualsevol cas laltura total de les construccions definides en els apartats anteriors ser la fixada en lapartat 1.d de larticle 5.1.06.
4.-
ARTICLE 6.2.05 TRACTAMENT DELS ESPAIS LLIURES DE LA PARCELLA 1.A zona residencial. El tractaments dels espais lliures privats de parcella seran enjardinats i/o arbrats almenys en un cinquanta per cent (50 %) de la superfcie susceptible de ser ocupada per ledificaci i, segons lestablert en larticle 5.9.02, hauran de mantenir-se amb laigua emmagatzemada en laljub de recollida daiges pluvials. La lmina daigua de la piscina computar com a superfcie enjardinada. 2.A zona turstica. Lordenaci de lespai lliure de parcella de les noves installacions turstiques haur de complir amb les condicions establertes en larticle 6.3.05. 3.A zona comercial, industrial i dinstallacions i serveis. El tractament dels espais lliures privats de parcella ser enjardinat i/o arbrats almenys en un vint per cent (20 %) de la superfcie susceptible de ser ocupada per ledificaci. 4.Sentendr que un espai est arbrat quan existeixi una densitat mnima dun (1) arbre cada quaranta (40) m2 i les seves dimensions siguin les adequades per aconseguir la seva integraci amb la resta de lentorn.
ARTICLE 6.2.06 SEPARACIONS O RECULADES A PARTIONS 1.Llevat de lordenana especfica que ho permeti, les separacions obligatries dels edificis segons les presentes normes regiran no noms per damunt sin tamb per davall del nivell de la planta baixa. Llevat
99
dindicaci expressa en contra es mesuraran des de lalineaci de referncia fins la vora de qualsevol cos o element de ledificaci inclosos voladissos, llevat dels simples rfecs de menys de cinquanta (50) centmetres de vol. Les separacions indicades a les ordenances de cada zona es consideraran com a distancies mnimes. 2.Sexclouen de lobligaci de la reculada a vial o espai lliure pblic les dependncies destinades a bombones en planta baixa i els dipsits quan es construeixin completament soterrats respecte al terreny natural. Quan a parcelles inferiors a les mnimes, es justifiqui la impossibilitat dedificar amb les separacions a partions establertes, sautoritzaran disminucions daquestes separacions, sempre que es disminueixi en igual proporci laltura mxima de ledific computada en metres. La separaci mnima, en tot cas, ser de dos (2) metres. Les piscines hauran de respectar una reculada mnima de tres (3) metres respecte a partions i vials. La separaci mnima es mesurar a partir del mirall daigua. Als espais de reculada no es permetr realitzar construccions, encara que es permetran els paretons, bancs i tanques de separaci de mitjera. No es podran ubicar a lespai de reculada, llevat del que assenyala lapartat 2n, les caixes de comptadors, excepte en el cas dhabitatges unifamiliars i sempre que es situn integrats en les tanques de separaci, disposin de nnxol individual i no superin laltura mxima del tancament masss permes segons larticle 6.2.08. A les parcelles amb terreny inclinat en sentit descendent a partir del vial, es podr realitzar a lespai de reculada a vial una passarella descoberta per solar, amb una cota del paviment la diferencia de la qual respecte a la de la voravia sigui com a mxim dun (1) metre, i que permeti laccs directe a ledifici a travs duna planta superior a la baixa. Lample mxim daquestes passarelles ser de dos (2) metres i sota aquestes no es permetr la ubicaci de pilars ni de cap element dobra, havent de quedar totalment obertes lateralment, aix com mantenir-se el terreny natural sota elles, excepte, si escau, el pas de la rampa daccs a laparcament amb una amplria mxima de tres (3) metres.
3.-
4.-
5.-
6.-
7.-
ARTICLE 6.2.07 SEPARACIONS ENTRE EDIFICIS EN UN MATEIX SOLAR 1.La distncia entre cossos diferenciats dedificaci en un mateix solar sespecifiquen en lapartat de normes particulars dedificaci. A tots els casos del present article les separacions es mesuraran entre els cossos o elements ms sortints de ledificaci, llevat dels soterranis i semi soterranis, aix com de les volades i cornises fins a un mxim de cinquanta (50) centmetres de vol. No ser necessari complir amb la separaci entre edificis en el cas de cossos units per un porxo o element tancat de, almenys, un (1) metre damplria en qualsevol punt.
2.-
ARTICLE 6.2.08 TANQUS DE SEPARACI EN EL TIPUS DEDIFICACI SEGONS REGULACI DE PARCELLA 1.Els tancaments de separaci de les parcelles podran disposar en lalineaci a vial, aparcament o espai lliure pblic duna altura mxima en la seva part massissa dun (1) metre sobre la rasant de la vorera o respecte de tots els punts del terreny natural en el cas de tancaments de lmits, podent-se completar fins una altura de dos (2) metres amb tancaments difans del tipus reixeta o elements trenats vegetals i per
100
linterior amb tanques vives. Tots els tancaments de la parcella shauran de construir amb pedra en sec o amb morter sense rejuntada entre peces, admetent-se el seu acabat superior arrodonit a base de morter pintat de color blanc en els ltims 25 centmetres. No sadmetran els folres ni les peces de mars, lloses o semblants com a elements de rematada superior, aix com tampoc els filferros daros. No obstant aix, quan es disposi en la seva vora duna tanca viva contnua dun (1) metre daltura mnima, els tancaments a lmits tamb podran executar-se a base de fbrica de bloc o ma revocat i pintat en color blanc o ocre. En Cala dOr es podr realitzar un prtic daccs format per pilastres dobra de mateix fons que el tancament i que no superin laltura total de dos metres i quaranta centmetres (2,40) i els dos (2) metres damplria. Aquest prtic haur de revocar-se i pintar-se de color blanc. 2.Quan el terreny natural es trobi ms alt que la rasant del carrer es podr situar, sobre lesmentada rasant, un tancament masss amb una altura mxima de dos (2) metres. En cas de justificar-se la necessitat dun mur de major altura, shaur de recular una distncia mnima de tres (3) metres de lalineaci del solar. Si el terreny natural es troba a una cota inferior a la rasant del carrer ser obligatori la construcci dun mur de tancament dun (1) metre daltura sobre lesmentada rasant.
CAPTOL III: RGIM DEL SL URB. ORDENANCES PARTICULARS ARTICLE 6.3.01 ORDENANCES PARTICULARS DE LA ZONA DE CASC ANTIC (CA) 1.Definici. Correspon a les rees de sl urb definides en els nuclis de poblaci tradicionals i en els que es pretn la conservaci de la tipologia edificatoria i lestructura interna existent. En ells sarticulen mesures encaminades a mantenir una continutat de les condicions dambient i esttica. 2.Tipus dedificaci. Segons alineaci a vial, corresponent al tipus dedificaci entre mitgeres o, en el cas de zona CA-3, en tipologia mixta (allada o continua). 3.a).Condicions dedificaci en la tipologia dalineaci a vial. Sent les caracterstiques fonamentals de lesmentada zona les de conservaci i manteniment de lestructura urbana i la tipologia arquitectnica, les construccions existents que superin les condicions dedificaci establertes per a lesmentada zona, podran sser objecte de rehabilitaci, reforma o restauraci, amb el fi de millorar les seves condicions higinic-sanitries o sser consolidades, sent obligatria la conservaci de les caracterstiques tipolgiques de les faanes i elements constructius fonamentals. En planta soterrani i semisoterrani es permet ledificaci del pati de illeta per a s exclusiu daparcaments i infraestructures al servei de ledificaci. En cas de que les edificacions limtrofes al solar que es pretn construir no estiguin alineades a vial, shaur de projectar ledificaci de manera que no quedin mitgeres cegues a la nova edificaci, podent-se separar, tant de les mitjeres com del vial, sempre i quan es presenti un estudi conjunt de volums i faanes amb els edificis limtrofes.
b).-
c).-
101
d).-
En el cas de solars limtrofes amb edificis catalogats haur de presentar-se un estudi de faanes i volums que garanteixi que la nova construcci no interfereix a la volumetria i caracterstiques constructives de ledifici catalogat. Aix ser tamb aplicable a solars amb edificis catalogats que no hagin esgotat laprofitament mxim atribut a la parcella. En cap cas sadmetran edificacions amb plantes pis sobre plantes baixes emporxades obertes i hauran dsser respectades les caracterstiques estructurals de les edificacions tradicionals. Es permet el vol de balcons i terrasses amb les limitacions generals assenyalades en els articles 5.1.09 i 6.1.09. Els cossos sortits sobre la via pblica no superaran una volada mxima seixanta (60) centmetres. El paviment de la planta baixa en cap cas superar un (1) metre sobre el punt ms desfavorable de la rasant de la voravia o en el seu defecte de la rasant del carrer. A les finques situades a linterior dilletes amb accs a travs de drets de pas sels aplicar la normativa segent: Parcella mnima (m2): Lexistent. Ocupaci mxima (%): 60 Edificabilitat mxima (m2): 250 Altura mxima reguladora (m): 6,5 Altura total (m): 2, sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+1P Separaci mnima a lmits (m): 3 ndex dintensitat ds: 1/parcella. s perms: Residencial unifamiliar. En parcelles amb accs mitjanant vials o passos per als vianants damplria igual o inferior a quatre (4) metres, laltura mxima ser de B+1P. Zones. Es distingeixen tres zones: Casc antic 1 (CA-1) en el nucli de Santany, casc antic 2 (CA-2) en els nuclis de Llombards, sAlqueria Blanca i Calonge i casc antic 3 (CA-3) en els nuclis tradicionals de Cala dOr i de Cala Figuera, diferenciant-se les mateixes quant a laprofitament, laltura mxima i la tipologia.
e).-
f).-
g).-
h).-
i).-
4.-
ARTICLE 6.3.02 ORDENANCES PARTICULARS DE LA ZONA INTENSIVA (I) 1.Definici. Correspon a les rees dintens desenvolupament urb i alt grau de consolidaci localitzades en els nuclis originals i zones dextensi del casc antic. 2.Tipus dedificaci. Segons alineaci a vial corresponent al tipus dedificaci entre mitgeres. 3.a).Condicions dedificaci. Lordenaci de cada illeta sespecifica en els plnols corresponents, podent sser mitjanant ocupaci mxima de solar o per profunditat edificable.
102
b).-
En planta soterrani i semisoterrani es permet ledificaci del pati de illeta per a s exclusiu daparcaments i infraestructures al servei de ledificaci. En planta baixa es permet amb una profunditat mxima de vint (20) metres ledificaci del pati dilleta per a s exclusiu daparcaments, indstries compatibles, locals despectacles, comercials i sales de reuni, exceptuant que algun dells es trobi limitat a les condicions particulars ds. Sexclouen expressament daquesta possibilitat les parcelles el fons de les quals confronti amb espai lliure pblic. En el cas de solars limtrofes amb edificis catalogats haur de presentar-se un estudi de faanes i volums que garanteixi que la nova construcci no interfereix a la volumetria i caracterstiques constructives de ledifici catalogat. Aix ser tamb aplicable a solars amb edificis catalogats que no hagin esgotat laprofitament mxim atribut a la parcella. Es permet el vol de balcons i terrasses amb les limitacions generals assenyalades en els articles 5.1.09 i 6.1.09. Els cossos sortits sobre la via pblica no superaran una volada mxima dun (1) metre. A les finques situades a linterior dilletes amb accs a travs de drets de pas sels aplicar la normativa segent: Parcella mnima (m2): Lexistent. Ocupaci mxima (%): 60 Edificabilitat mxima (m2): 250 Altura mxima reguladora (m): 6,5 Altura total (m): 2, sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+1P Separaci mnima a lmits (m): 3 ndex dintensitat ds: 1/parcella. s perms: Residencial unifamiliar. En parcelles amb accs mitjanant vials o passos per als vianants damplria igual o inferior a quatre (4) metres, laltura mxima ser de B+1P. En les edificacions legalment existents situades dins del pati dilleta seran autoritzables les obres de salubritat, seguretat, higiene, reparaci, consolidaci, reforma i canvi ds. Les parcelles confrontants amb altres edificades en tipologia allada o amb sl rstic en AT-H, hauran de recular-se daquestes un mnim de 3 metres i la mitgera tractar-se com a faana. En aquest cas podr, mitjanant un Estudi de detall, compensar-se la minva dedificabilitat amb un increment equivalent de la profunditat edificable. En la zona I2.a la planta pis sobre el nivell del carrer shaur de recular de la faana martima una profunditat uniforme de 8 metres a partir de lalineaci posterior de carrer, conformant una terrassa descoberta a laltura del sostre de la planta baixa. Zones. Es distingeixen quatre zones: Intensiva 1 (I1 i subzona: I.a), intensiva 2 (I2 i subzona: I2.a), intensiva 3 (I3) i intensiva 4 (I4 i subzona: I4.a), diferenciant-se les mateixes quant als usos, laprofitament i altura mxima.
c).-
d).-
e).-
f).-
g).-
h).-
i).-
j).-
4.-
ARTICLE 6.3.03 ORDENANCES PARTICULARS DE LA ZONA EXTENSIVA (E)

103
1.-
Definici. Sn rees residencials de temporada, situades en els nuclis urbans de carcter turstic o en les rees dextensi urbana dels nuclis de poblaci permanent, amb tipologia dedificaci variable (habitatge unifamiliar, dues vivendes per parcella o edificis plurifamiliars).
2.-
Tipus dedificaci. La situaci de ledifici a la parcella sha regit per separacions a les alineacions a vials, ELP i a les partions.
3.a).-
Condicions dedificaci. Es podran realitzar accessos a garatge, tant en planta baixa com a soterrani, a ra dun accs per amplria mnima de parcella o solar. La resta seran les definides amb carcter general en aquestes normes urbanstiques. Zones. Sestableixen tres tipologies de zona en funci de ls residencial adms:
b).4.-
a).-
Extensiva plurifamiliar. Composta per nou zones: Extensiva P1 (E-P1 i subzona: E-P1.a), extensiva P2 (E-P2 i subzonas: E-P2.a, E-P2.b i E-P2.c), extensiva P3 (E-P3), extensiva P4 (E-P4), extensiva P5 (E-P5), extensiva P6 (E-P6 i subzona: E-P6.a), extensiva P7 (E-P7 i subzonas: E-P7.a i E-P7.b), extensiva P8 (E-P8) i extensiva P9 (E-P9 i subzona: E-P9.a).
b).-
Extensiva unifamiliar. Composta per quatre zones: Extensiva U1 (E-U1), extensiva U2 (E-U2 i subzonas: E-U2.a i E-U2.b), extensiva U3 (E-U3 i subzona: E-U3.a) i extensiva U4 (E-U4 i subzonas: E-U4.a i E-U4.b).
c).-
Extensiva mixta. Composta per dues zones que podran ser plurifamiliars o unifamiliars en funci de la superfcie de parcella: Extensiva M1 (E-M1) i extensiva M2 (E-M2). Aquestes zones es diferencien quant a usos, superfcies mnimes de parcella, aprofitament, altura i ocupaci.
ARTICLE 6.3.04 ORDENANCES PARTICULARS DE LA ZONA HOTELERA (H) 1.Definici. La zona hotelera correspon a les rees situades en els nuclis urbans de carcter turstic i es caracteritza preferentment per lexistncia dedificis ds hoteler o apartaments turstics, encara que tamb poden trobar-se edificis dequipaments propis del sector. 2.Tipus dedificaci.
104
La situaci de ledifici a la parcella sha regit per separacions a les partions i a les alineacions. 3.a).Condicions dedificaci. Les condicions especfiques per als nous edificis destinats a allotjament turstic sestableixen a larticle 6.3.05. La resta seran les definides amb carcter general en aquestes normes urbanstiques. Zones. Sestableixen deu tipus de zones: Hotelera 1 (H1 i subzona: H1.a), hotelera 2 (H2 i subzones: H2.a, H2.b i H2.c), hotelera 3 (H3), hotelera 4 (H4), hotelera 5 (H5), hotelera 6 (H6), hotelera 7 (H7 i subzones: H7.a i H7.b), hotelera 8 (H8), hotelera 9 (H9) i hotelera 10 (H10), diferenciant-se les mateixes quant a superfcies mnimes de la parcella, aprofitament, altura i ocupaci mxima. 5.a).Rgim dusos permesos. Els usos admesos distints al turstic hauran dsser prviament autoritzats per lAdministraci turstica competent. Sadmetran, necessriament vinculats i al servei de lexplotaci turstica, els usos segents: Comercial, recreatiu, establiments pblics, sanitari i esportiu. Sadmetran en planta soterrani o semisoterrani, necessriament vinculats i al servei de lexplotaci turstica, els usos complementaris segents: Aparcaments, serveis de ledificaci i de lexplotaci, installacions esportives i similars. Els establiments denominats ciutat de vacances, de conformitat amb la disposici transitria tercera de la Llei 2/1999, de 24 de maig, general turstica de les Illes Balears, hauran de canviar, abans dels tres anys a partir del 01.04.02, la seva classificaci turstica per alguna de les establertes en larticle 15 de lesmentada Llei i, en qualsevol cas, superar els plans de modernitzaci corresponents. La resta dusos permesos seran, dacord amb la classificaci, definici i condicions de larticle 5.2.02 i 5.2.03, els segents: Serveis o terciari: Turstic. Espais lliures: Tots
b).4.-
b).-
c).-
d).-
e).-
ARTICLE 6.3.05 ORDENACI DELS NOUS ESTABLIMENTS DALLOTJAMENT TURSTIC 1.1.1.Condicions generals. Lautoritzaci sectorial turstica nica dacord amb el que preveu la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a limpuls de la inversi a les Illes Balears que remet al sistema de declaraci responsable dinici dactivitat turstica. El cmput del nombre de places per a les quals es sollicitin autoritzaci sefectuar, dacord amb la legislaci turstica vigent. La superfcie de terreny que figuri en lescriptura del solar i en el projecte, basant-se en el qual shagi atorgat lautoritzaci, quedar exclusivament afectada a lesmentat s turstic i no podr allotjar ms
105
1.2.-
1.3.-
installacions o construccions que les estrictament lligades a lexplotaci turstica. 1.4.La utilitzaci del solar afectat per a una finalitat diferent a la contemplada en el projecte autoritzat, donar lloc a la revocaci, prvia instrucci del corresponent expedient amb audincia de linteressat, de lautoritzaci concedida. Condicions especfiques per a establiments de nova creaci en lmbit de larticle 2 del POOT. Categoria mnima per a cada tipus destabliment. Hotels: 4 estrelles i apartaments turstics: 3 claus. 2.2.Intensitat ds turstic (plaes/m2 de solar), sense perjudici de les variacions en la intensitat ds per aplicaci dels articles 20 i 21 de les normes generals del POOT relatius a la reconversi destabliments turstics: 1/60. Dimetre mxim del cercle inscriptible a la planta de ledifici (m): 60. No obstant, sadmetran passadissos de connexi entre edificis, en planta soterrani i en planta baixa. Les connexions en planta baixa podran tancar-se mitjanant materials translcids. Superfcie mnima de parcella (m2): 12.000 Parmetres generals de ledificaci: Ocupaci mxima del solar (%): 40 Coeficient dedificabilitat neta (m2/m2): 0,80. Volum mxim per edifici sobre rasant (m3): 30.000 (Cala dOr i Porto Petro) i 25.000 (Cala Llombards, Cala Santany i Cala Figuera). Altura mxima (nombre de plantes): B+3P. Superfcie mnima daparcaments privats destinats a autocars i turismes (m2/plaa): 3, incloent la part proporcional daccessos i carrils de circulaci. Superfcie mnima de parcella destinada a equipament esportiu privat (m2/plaa): 5 Condicions de les piscines: Superfcie mnima de mirall daigua (m2/plaa): 1, amb una superfcie mnima: 50 m2. Volum mnim (m3 daigua per m2 projectat de mirall daigua): 1,2 Shaur de complir, a ms, amb lestablert en el Decret 53/1995, de 18 de maig, relatiu a les condicions higinic-sanitries. Superfcie mnima de terrasses destinades a solrium (m2/plaa): 3 Superfcie mnima destinada a zones verdes enjardinades ds privat: Resta de la parcella. Establiments de nova creaci no inclosos en lmbit de lepgraf anterior. Resultaran daplicaci, dacord amb larticle 2 de les normes generals del POOT, ladaptaci a les determinacions de lepgraf anterior i les que es recullen a les normes urbanstiques relatives a les normes de zonificaci, parcellaci, usos i edificaci.
106
2.2.1.-
2.3.-
2.4.2.5.a).b).c).-
d).e).-
f).g).-
h).i).3.-
4.-
Queden exonerats del compliment de les condicions determinades en lapartat 2n daquest article, havent, en tot cas, de complir amb la normativa turstica especfica de lactivitat, els establiments segents: Els que subiquin a zona apta per hotels de ciutat. Aquesta zona ser la delimitada per les qualificacions urbanstiques on aquest s estigui expressament adms. Els que es situn a edificis empararts per la Llei del patrimoni histric o que estiguin catalogats pel planejament. Els que es projectin dacord amb el que disposa la legislaci i normativa autonmica per la qual es regula la prestaci de serveis turstics en el medi rural. Intercanvi daprofitament i reconversi. Sn el conjunt dactuacions i mesures que el POOT estableix en larticle 20 amb la finalitat deliminar o substituir els establiments dallotjaments turstics obsolets i millorar el nivell de les dotacions despais lliures pblics i dequipaments de les zones turstiques. Aquestes actuacions es desenvoluparan dacord amb lestablert en larticle 51 de la Llei 2/1999, de 24 de maig, general turstica i en el Pla territorial insular de Mallorca.
a).-
b).-
c).-
5.-
6.-
Mesures per a la millora de les condicions dels establiments turstics existents amb anterioritat a les presents NN.SS. Condicions per a lagrupaci de diverses parcelles: Els solars confrontants o no confrontants i situats en la mateixa zona homognia, ls previst dels quals no sigui el dequipament, excepte espai lliure privat o zona esportiva privada, es podran agrupar amb la finalitat dincrementar la seva superfcie a una parcella qualificada com turstica pel planejament. Es requerir per a aix la prvia inscripci en el Registre de la Propietat de lagrupaci de les parcelles i de la unitat dexplotaci indivisible, sempre que aquesta no es trobi afectada per altres usos que els previstos en el projecte autoritzat per ladministraci turstica competent.
6.1.-
6.2.-
Condicions dedificaci de la parcella agregada: Es mantindran les condicions dedificaci prpies de la qualificaci de les parcelles agregades. Lordenaci de la parcella resultant es far procurant una racional disposici dels espais lliures.
6.3.a).-
Condicions ds: Usos admesos als solars agregats: rees enjardinades, piscina, solrium, installacions esportives i edificis dallotjament, excloent salons, menjadors, cuines, restaurants, bars, quioscos i qualsevol altra activitat prpia dels establiments turstics. Quan la parcella agregada no tingui cap lmit com amb una zona residencial, sadmetr que se li ubiquin tots els usos permesos en la parcella principal. Quan la parcella agregada estigui qualificada com a espai lliure privat o zona esportiva privada, els usos admesos sn els propis daquestes qualificacions, podent-se dedicar tamb a serveis, habitacions de personal, bar i tenda defectes esportius ds exclusiu de lestabliment turstic o installacions prpies de ledifici que formi la unitat dexplotaci turstica, sempre que estiguin prviament autoritzats per ladministraci turstica competent.
107
b).-
c).-
6.4.a).-
ndex dintensitat de ls turstic (It): ndex dintensitat de ls turstic de la parcella agregada (plaa/m2 solar): Segons la zona turstica. No obstant aix, quan la parcella agregada sigui ds residencial shaur daplicar lndex daquesta zona (Ir) si daix results una poblaci menor. En les operacions de reconversi, intercanvi daprofitament i en les legalitzacions, dadmetran les intensitats ds que determinin les normes generals del POOT i les autoritzacions vigents concedides per ladministraci turstica competent. Per a latorgament de les llicncies urbanstiques dels projectes de construcci de nova planta dedificacions destinades a allotjament turstic, canvis ds per a lesmentada finalitat i ampliacions dels existents que suposin augment del nombre de places, dacord amb el Pla territorial insular de Mallorca, shaur daportar lautoritzaci turstica prvia subjecta al rgim segent: Lestabliment dallotjament turstic del que provinguin les places donades de baixa definitiva haur de demolir-se totalment i la parcella passar a formar part del sistema despais lliures pblics o dequipaments pblics. Amb aquest fi, lefectivitat de la concessi de la llicncia municipal dobres quedar condicionada a lexecuci de la demolici de lestabliment donat de baixa definitiva i que, dins el termini mxim de 2 mesos, el seu titular procedeixi a formalitzar en document pblic la cessi de lesmentada parcella resultant a favor de lAjuntament en el terme de la qual subiqui la mateixa, lliure de crregues, gravmens, arrendaments i ocupants i al corrent de pagament dimpostos, contribucions i arbitris. No ser exigible la demolici de lestabliment donat de baixa definitiva:
b).-
7.-
a).-
Quan sigui una edificaci integrant del patrimoni histric en qualsevol de les seves categories o quan es tracti dun edifici incls en el catleg municipal referit en la norma 47 del Pla territorial insular de Mallorca. Quan per raons dinters pblic, manifestat mitjanant acord plenari, interessi a lAjuntament que no sigui demolit i es destini a s pblic dotacional. Igual que en el cas anterior, lefectivitat de la llicncia municipal dobres quedar condicionada a que, en el termini mxim de 2 mesos, el seu titular procedeixi a formalitzar en document pblic la cessi a lAjuntament de limmoble donat de baixa definitiva en les condicions expressades en aquest article. Quan sigui un establiment ubicat en un edifici que, a ms del turstic donat de baixa definitiva, estigui destinat legalment a altres usos que ocupin almenys el 50 % de la seva superfcie edificada i formi amb ell una sola una unitat predial fsicament i arquitectnicament dependent. No es considerar que hi ha unitat predial i arquitectnica quan ledifici presenti cossos distints amb una funcionalitat estructural que permeti, sense minva de la funcionalitat de la resta de ledificaci, la demolici parcial autnoma de la part ocupada per lestabliment turstic donat de baixa definitiva i que, en aquest cas, aquest haur de seguir el rgim establert en els apartats 1er i 2n anteriors. Si les places turstiques provenen de lorganisme gestor, determinat a larticle 54 de la Llei 2/1999, de 24 de mar, General Turstica de les Illes Balears, atesa la seva desvinculaci en el moment de la baixa definitiva, no ser exigible la demolici i/o pas al domini pblic de ledifici on es donen de baixa definitiva les places turstiques. En cas de la seva reconstrucci, reforma o canvi ds shaur dadaptar a les determinacions del planejament vigent per als edificis de nova planta. No seran exigibles els requisits establerts en lapartat anterior i es permetr el canvi ds de lestabliment dallotjament turstic donat de baixa a s residencial en les operacions dintercanvi incloses dins lmbit dun PERI, delimitat per planejament adaptat al POOT i al Pla territorial insular de Mallorca, sempre desprs de lexecuci daquell. Les places donades de baixa shan dutilitzar dins el mateix mbit dactuaci, que pot ser discontinu i que contingui lrea territorial subjecta a la reconversi i altres sls de futur desenvolupament urb.
108
b).-
ARTICLE 6.3.06 ORDENANCES PARTICULARS DE LA ZONA COMERCIAL (C) 1.Definici. Correspon a les rees situades en els nuclis urbans de carcter residencial i turstic-residencial susceptibles de concentrar lequipament terciari. 2.Tipus dedificaci. La tipologia dedificaci s allada i regulada per reculades de ledificaci respecte de les partions de la parcella. 3.Condicions dedificaci. A les zones qualificades com a comercial podran formular-se projectes que ocupin diverses parcelles diferents, respectant les condicions dedificaci corresponents al seu conjunt, per sense tenir que respectar la separaci a les partions de les parcelles integrades en lactuaci i amb les segents condicions: a).Els edificis seran de tipologia allada respecte de les partions de les parcelles no afectades per lactuaci. El complex comercial shaura de desenvolupar en un nic projecte arquitectnic i respectar la unitat formal de ledifici. Les condicions ds de les zones lliures dedificaci hauran de figurar en el projecte autoritzat, en la declaraci dobra nova i divisi horitzontal, en els contractes darrendaments i en el Registre de la Propietat. Haur dinscribir-se en el Registre de la Propietat la indivisibilitat resultant de laplicaci de la legislaci urbanstica vigent per ledificabilitat materialitzada i usos vinculats. Zones. Sestableixen tres tipus de zones: Comercial 1 (C1), comercial 2 (C2 i subzona C2.a) i comercial 3 (C3), diferenciant-se les mateixes quant a superfcies mnimes de la parcella, aprofitament, altura, ocupaci mxima i tipologia. 5.a).b).Rgim dusos permesos. A la zona comercial (C) sadmetr ls residencial annex a lactivitat principal. La resta dusos permesos seran, dacord amb la classificaci, definici i condicions de larticle 5.2.02 i 5.2.03, els segents: Serveis o terciari: Comercial, administratiu privat i establiments pblics. Equipaments: Tots, excepte cementiri i abastiment tret de mercats. Comunicacions i infraestructures: Tots. Espais lliures: Tots
b).-
c).-
d).-
4.-
ARTICLE 6.3.07
109
ORDENANCES PARTICULARS DE LA ZONA INDUSTRIAL (ID) 1.Definici. Correspon a les rees destinades fonamentalment a activitats industrials, demmagatzematge o de taller. 2.Tipus dedificaci. La tipologia dedificaci s allada i regulada per reculades respecte de les partions de la parcella. 3.a).Condicions dedificaci. Sadmetran, prvia aprovaci dun Estudi de detall, les edificacions apariades, entenent per tals aquelles adossades entre s sobre una mitjera. En aquest cas els murs de separaci entre edificis hauran de ser tallafocs. Es podran realitzar com a mxim dos accessos de vehicles per parcella mnima i la resta del lmit amb el vial estar encerclat segons normes. Als efectes del compliment de lapartat 3.d de larticle 5.1.03, les parcelles es podran reomplir fins a la rasant del vial. En tot cas el mur del lmit de fons shaur de projectar, dins la propietat, de forma esglaonada, enjardinada o en tals i folrar-se de pedra natural als efectes de minimitzar el seu impacte visual. La resta seran les definides amb carcter general en aquestes normes urbanstiques. Zones: Sestableixen tres tipus de zones: Industrial 1 (ID-1), industrial 2 (ID-2) i industrial 3 (ID-3), diferenciant-se les mateixes quant a superfcies mnimes de la parcella, aprofitament, altura, ocupaci mxima i tipologia. 5.a).b).Rgim dusos permesos A la zona industrial (ID) sadmet lhabitatge del guarda annex a ls principal. Ls industrial i de magatzem admeten com a s annex el comercial per a la venda dels productes emmagatzemats. Els usos annexos no podr superar el cinquanta per cent (50 %) de ledificabilitat mxima permesa en la parcella. La resta dusos permesos seran, dacord amb la classificaci, definici i condicions de larticle 5.2.02 i 5.2.03, els segents: Industrial: Tots. Serveis o terciari: Comercial, administratiu privat i establiments pblics. Equipaments: Tots, excepte cementiri. Comunicacions i infraestructures: Tots. Espais lliures: Tots. En els nous sls industrials, dacord amb la norma 8.2.b del Pla territorial insular de Mallorca, els usos no industrials no podran superar el cinquanta per cent (50%) del sl lucratiu.
b).-
c).-
d).4.-
c).-
d).-
ARTICLE 6.3.08
110
ORDENANCES PARTICULARS DE LA ZONA DEQUIPAMENTS (EQ) 1.Definici. Sentn per zona dequipaments les zones on es preveuen equipaments de carcter general, en illeta completa o ocupant part de lilleta, compatibles amb altres usos. 2.Tipus dedificaci. La situaci de ledifici a la parcella sha regit, segons els casos, per separacions a les partions i a les alineacions o segons alineaci del vial en el tipus dedificaci entre mitgeres. 3.a).b).Condicions dedificaci. Les edificacions en tipologia allada hauran de projectar-se de manera que no quedin mitgeres cegues. Les condicions i parmetres dedificaci daquest article es refereix a aquells equipaments en tipologia allada, essent daplicaci, per als de tipologia entre mitgeres, les normes que li corresponguin en funci de lordenaci de la zona on es trobin situats i amb les particularitats assenyalades per a aquest tipus dedificis. Locupaci a illetes qualificades com a zona dequipament docent (EQ-D) es refereix noms a les edificacions i no sinclouen els porxos, passos, patis, pistes esportives o similars que estiguin cobertas. LAjuntament, justificadament, podr excepcionar laplicaci dels parmetres previstos per a la zona dequipaments en funci de les caracterstiques i necessitats de ls pblic a qu es destini ledifici. La resta de condicions seran les definides amb carcter general en aquestes normes urbanstiques. Zones. Sestableixen els segents tipus de zones: Soci-cultural (EQ-SC), docent (EQ-D), assistencial (EQ-A), administratiu-institucional (EQ-AI), esportiu (EQ-E), seguretat (EQ-SG), sanitari (EQ-S), religis (EQRL), cementiri (EQ-C), abastiment (EQ-AB), recreatiu (EQ-R) i municipal divers (EQ-MD). 5.a).Rgim dusos permesos. En les edificacions situades en zona dequipaments sadmetran els segents usos complementaris i vinculats a ls principal: Comercial, administratiu privat i destabliment pblic. La superfcie dels usos complementaris, excepte justificaci en funci de lactivitat, no podr superar el trenta per cent (30 %) de ledificabilitat mxima permesa en la parcella. Tamb sadmetr, si escau, ls dhabitatge del guarda annex a ls principal. En les edificacions situades en zona dequipament esportiu sadmetran, a ms dels vestidors, dutxes, lavabos, etc. i magatzems, els segents usos complementaris i vinculats a les installacions esportives: Administratiu privat, sanitari, club amb bar annex, botiga defectes esportius i semblants. La superfcie dels usos complementaris no podr superar el trenta per cent (30 %) de ledificabilitat mxima permesa en la parcella. Tamb sadmetr, si escau, ls dhabitatge del guarda annex a ls principal que en, qualsevol cas, no podr tenir una superfcie til superior al doble de lhabitatge mnim assenyalat en aquestes normes. Els usos permesos a cadascuna de les zones dequipament seran els especificats en aquest article, excepte a la zona dequipament municipal divers (EQ-M) on sadmetr indistintament qualsevol dels usos
111
c).-
d).-
e).4.-
b).-
c).-
dequipament abans descrits. En qualsevol cas ls despai lliure pblic sempre estar perms. d).Ls de cementiri es regir pel Decret 105/1997, de 24 de juliol, pel qual saprova el Reglament de policia sanitria morturia i per a la seva implantaci haur de trobar-se expressament assenyalat en els plnols dordenaci.
ARTICLE 6.3.09 ORDENANCES PARTICULARS DE LA ZONA DINSTALLACIONS I SERVEIS (IS) 1.Definici. Sentn per zona dinstallacions i serveis les zones destinades a lemplaament dels serveis complementaris i ubicaci de les edificacions prpies de les infraestructures (aigua potable, depuraci, energia elctrica, etc.). 2.Tipus dedificaci. La tipologia de ledificaci s allada i regulada per reculades de la mateixa respecte de les partions de la parcella. 3.a).Condicions dedificaci. Segons el tipus dordenaci dominant a la illeta en la que subiqui, procurant la major integraci en el seu entorn i, si escau, shaur dexecutar un projecte de reducci dimpacte ambiental. Es podran superar els parmetres definits en aquest article sempre i quan es justifiqui per les condicions establertes a la legislaci sectorial corresponent. Les estacions transformadores a sl urb es podran situar en les zones assenyalades com dinfraestructures (I) sense haver de complir les condicions daquest article i es regiran per les establertes en larticle 7.3.01. Zones. Sestableixen dos tipus de zones: Installacions i serveis 1 (IS1) i installacions i serveis 2 (IS2), aix com una zona destinada exclusivament a ls destaci de serveis del tipus benzinera (ES) i a la que se li aplicaran els parmetres urbanstics relatius a la zona IS2, encara que en el cas que laltura mxima no superi els 6 metres (B+1P) la reculada a vies i lmits podr ser de 3 metres. 5.a).Rgim dusos permesos. En zones dinstallacions i serveis agrupades en complexos i quan lentitat dels mateixos ho requereixi, es permetr ls residencial en habitatge unifamiliar (un sol habitatge per complex) i noms al servei del manteniment i vigilncia de les installacions. Ls adms a la zona (ES) ser exclusivament el destaci de serveis (benzinera), podent com a s annex al principal permetent-se el comercial. Aquest s haur de trobar-se expressament assenyalat en els plnols dordenaci. La resta dusos permesos seran, dacord amb la classificaci, definici i condicions de larticle 5.2.02 i 5.2.03, els segents: Comunicacions i infraestructures: Tots.
112
b).-
c).-
4.-
b).-
c).-
Espais lliures: Tots.
ARTICLE 6.3.10 CONDICIONS PARTICULARS DELS ESPAIS LLIURES (EL) 1.Espais lliures pblics (EL-P). Comprn els terrenys aix qualificats en els plnols dordenaci corresponents als nuclis urbans, siguin o no de titularitat pblica, destinats a lesbarjo de la poblaci i a dotar de millors condicions ambientals a la ciutat. La seva ordenaci estar condicionada als fins per als que shan creat, amb la possibilitat de contenir els serveis propis per al seu s, aix com els corresponents camins, rampes i la resta delements i dinstallacions precises per al seu funcionament correcte. El rgim dusos i dedificaci, a ms dels establerts en la normativa especfica que li sigui daplicaci, seran els segents: a).Condicions dedificabilitat. Les condicions dedificabilitat permeses es limitaran a les necessries per materialitzar els usos recreatius propis de les zones verdes pbliques, compatibles amb les seves altres funcions (ornamental, de protecci, etc.), dacord amb els segents parmetres urbanstics mxims: Coeficient dedificabilitat neta (m2/m2): 0,033 Altura mxima i total (m): 3 i 4, respectivament. Nombre mxim de plantes: B Tractament del sl: Ser el disposat a lordenaci de zones verdes pbliques i vegetaci a les vies pbliques. No regeixen les condicions de tractament del sl per a les superfcies menors de 1.000 m2 i per a les places situades a zona de casc antic. Condicions ds. Es permeten exclusivament els usos amb carcter desbarjo propis de les zones verdes, s a dir: Els usos esportius noms sadmenten a les zones verdes pbliques quan aquestes estiguin annexes a ls docent o cultural de domini i s pblic i resulti necessari per a linters general de la zona on es situ la zona verda. En el subsl de les zones verdes pbliques podran construir-se estacionaments de vehicles, sempre que es respectin les condicions mnimes de tractament del sl i no ocupin rees a les quals existeixin elements naturals, artstics, ambientals, etc., que hagin dsser protegits. Les edificacions tindran ls recreatiu limitat al que sestableix en lapartat 11 de larticle 3.1.03 i en lapartat 4.k.2 de larticle 5.2.02. Espais lliures privats (EL-PR). Definici. Comprn els espais lliures dedificaci de domini privat i s pblic o privat, qualificades per les NN.SS. o resultants del compliment de les determinacions sobre ocupaci del sl de cada ordenana dedificaci. b).Tipus dedificaci. Els espais lliures privats, excepte que no shagin esgotat els parmetres dedificaci de la parcella, no seran edificables. No obstant, seran susceptibles dadmetre ls de piscines.
113
b).-
2.a).-
CAPTOL IV: CONDICIONS PARTICULARS DESTTICA I COMPOSICI DE LES EDIFICACIONS ARTICLE 6.4.01 NORMES DESTTICA I COMPOSICI EN LA ZONA DE CASC ANTIC A ms de les definides amb carcter general en aquestes normes urbanstiques i excepte les edificacions previstes a larticle 6.3.10.1, en CA-1 i CA-2 shan de complir les segents determinacions: 1.Composici de faanes. La composici dels buits de faana es dur a terme articulant els esmentats buits en una disposici sensiblement agrupada en eixos verticals i la massivitat del mur de faana resaltar front a la superfcie de buits oberts. Lamplada mxima dels buit ser de tres (3) metres. La resoluci de ritmes i morfologia dels buits sadaptar a les caracterstiques tipolgiques tradicionals de lentorn. Les faanes posteriors i, si escau, les laterals es tractaran en condicions de composici i materials similars als de la faana principal. Es prohibeixen els balcons amb balustrades de tipus prefabricades. Les baranes seran sempre en sentit vertical, de fusta o ferro forjat tpiques del terme. Excepte en planta baixa i sempre que es trobi justificat per aconseguir una composici de ledifici integrada en lentorn, no es permetr la successi reiterativa darcs. Materials i colors. Ser obligatori, en general, la utilitzaci de materials amb acabats similars als utilitzats a larquitectura tradicional tant en murs com a paviments exteriors. Les faanes sacabaran amb materials petris tradicionals (pedra natural, mars, etc.) o podran sser arrebossats i enlluts. Sutilitzaran, en aquests casos, colors clids, ocres terrosos, sempre dins els tons dominants a la zona. Es prohibeix a acabats vistos la utilitzaci de toxos, aix com de ratjoles, lloses de marbre o plaques matlliques i els tancats de vidre com a element de faana, excepte en elements en formig vist. El color blanc noms es permet en vetes remarcant forats, cantons i scols. Les fusteries hauran de tenir acabats similars als tradicionals, permetent-se noms les de fusta, envernissada en color natural. La persiana ser la tradicional mallorquina envernissada en color natural o pintada en colors tpics de larquitectura de la zona. En faanes, es prohibeixen els materials plstics i lalumini. Els tancaments de garatges, magatzems, tallers, comeros i altres activitats semblants seran de fusta, permetent-se tamb les de ferro galvanitzat amb acabat en imitaci fusta o pintada en verd carruatge. El tipus dobertura podr ser practicable o basculant, permetent-se en els comeros les de tipus plegable a un costat i a laltre dels aparadors i del portal dentrada. En cap cas es permetran les portes enrotllables. Les ampliacions de faana o augment daltura que es realitzin, hauran dexecutar-se amb els mateixos acabats dels murs originals de manera que el tractament exterior de cada faana sigui homogeni. Els canalons i baixants de recollida daiges pluvials, quan siguin vistos, seran de ferro o zenc, pintats en colors tpics de larquitectura de la zona, cermica o coure. Cobertes. Es resoldran amb coberta inclinada de teula rab color ocre, sense coloretjar ni vitrificar. Es podr realitzar coberta plana, en una superfcie no superior al trenta per cent (30 %) de la total de les cobertes, noms a planta baixa del pati dilleta. La coberta, excepte per al manteniment de les cobertes existents, haur de situar-se a nivell de la darrera
114
2.-
3.-
planta i conservar la seva arrencada de pendent de forma continua al llarg de totes les faanes de ledifici, sense perjudici de la normal elevaci de les volades. Tots els elements situats sobre la coberta de ledifici hauran dintegrar-se arquitectnicament a ledificaci. Es prohibeixen els dipsits visibles des del carrer i els rtols publicitaris. Limitacions al disseny i publicitat dels locals comercials. Es prohibeix la manipulaci dels paraments de faana en planta baixa, mitjanant materials o pintura sobreposats i aquests hauran de mantenir un tractament de continutat amb la resta de la faana. Els accessos i mostradors tindran una amplada mxima de dos (2) metres. Els aparadors, que no siguin el portal, no podran situar-se a una alada de la rasant del carrer inferior a seixanta (60) centmetres. Els tancaments es podran resoldre mitjanant portes de fusta tradicionals. Els rtols han de quedar totalment inscrits en els buits dels aparadors o accessos, sobresortint un mxim de cinc (5) centmetres a partir de dos metres i vint centmetres (2,20) dalada sobre la rasant del carrer i la seva altura mxima ser de cinquanta (50) centmetres. Es permetrn rtols, excepte de utilitat pblica, dels segents tipus: Lletres soltes de llaut, ferro, fusta i cermiques o artesanals i lletres pintades o gravades sobre vidre, fuste o semblant. Els rtols identificaran el local per no tindran marques publicitries. Lilluminaci del rtol no podr ser intermitent, ni mbil i, en cap cas, la font dilluminaci podr quedar vista. Haurn destar protegits per una pantalla opaca o translcida i es prohibeix qualsevol tipus dilluminaci directa sobre la visual del vianant. Sautoritzen tendals de lona mbils, dins la gamma de color de la faana i sense cap tipus de lletra i publicitat, sempre que estiguin collocats en linterior dun buit i que la seva dimensi horitzontal, una vegada desplegats, sigui igual o inferior a un (1) metre i laltura superior a dos metres i vuitanta centmetres (2,80). Es prohibeix ls de qualsevol tipus de material plstic. Voravies. La pavimentaci i les voreres de les voravies seran de pedra calcria. No obstant, quan de forma uniforme una rea del casc antic es trobi pavimentada amb altre material que no desentoni en lentorn de la zona, sadmetr lesmentat acabat. La pavimentaci existent, que no compleixi lanterior condici, haur dsser substituda progressivament pels particulars que sollicitin llicncia dobres o per lAjuntament.
4.-
5.-
6.-
Ser obligatori conservar els murs existents de pedra calcria natural que shauran dintegrar als tancaments de la parcella o a ledifici. Piscines. Lacabament interior de les piscines descobertes a situar en sl urb ser en tons adequats per a una millor integraci en el paisatge. Les construccions a les quals shi ubiquin les installacions i maquinaria daquestes, quan sobrepassin la rasant del terreny, hauran de complir les mateixes condicions esttiques que les edificacions.
7.-
8.-
Exteriors al casc antic. Els edificis que es construeixin a lrea exterior, confrontat amb el casc antic, hauran de quedar compositivament integrats a la unitat de paisatge i per a aix incorporaran un estudi de lentorn urb circumdant (caracterstiques arquitectniques dels edificis, colors, etc) i de les seves visuals.
9.-
Shauran de conservar i mantenir els rfecs i elements arquitectnics que caracteritzen els edificis tradicionals del nucli. A aquests efectes, es prohibeix la mutilaci, destrossa, alteraci o ocultaci delements de cadiratge (llenos, voltes, muntants, llindes, ampits, balcons, porxes, cornises, entrants i sortints, escuts o peces semblants de valor arquitectnic).
115
ARTICLE 6.4.02 NORMES DESTTICA I COMPOSICI EN LA ZONA INTENSIVA A ms de les definides amb carcter general en aquestes normes urbanstiques i excepte les edificacions previstes a larticle 6.3.10.1, shan de complir les segents determinacions: 1.Composici de faanes. La composici dels buits de faana sadaptar a les caracterstiques tipolgiques tradicionals de lentorn. Les faanes posteriors i, si escau, les laterals es tractaran en condicions de composici i materials similars als de la faana principal. Quan hagin de quedar mitgeneres cegues, encara que no siguin prpies, aquestes hauran de tractar-se de tal forma que quedin arquitectnicament integrades en ledifici a lefecte de minimitzar la seva visi des de lespai pblic. Es prohibeixen els balcons amb balustrades de tipus prefabricades i, excepte en planta baixa, la successi reiterativa darcs. Materials i colors. Les faanes sacabaran amb materials petris tradicionals o podran sser arrebossats i enlluts, utilitzant colors dins els tons dominants a la zona. Les ampliacions de faana o augment daltura que es realitzin, hauran dexecutar-se amb els mateixos acabats dels murs originals de manera que el tractament exterior de cada faana sigui homogeni. Els canalons i baixants de recollida daiges de pluja, quan siguin vistos, ser de cermica, ferro, zenc o coure. Cobertes. Es resoldran amb coberta inclinada de teula rab color ocre, sense coloretjar ni vitrificar. Es podr realitzar coberta plana noms a la part central de la projecci de la coberta, deixant una distncia mnima, coberta de teula, a faana de tres (3) metres i garantint una altura mnima dampit dun metre i deu centmetres (1,10). La coberta, excepte per al manteniment de les cobertes existents, haur de situar-se a nivell de la darrera planta i conservar la seva arrencada de pendent de forma continua al llarg de totes les faanes de ledifici, sense perjudici de la normal elevaci de les volades. Tots els elements situats sobre la coberta de ledifici es separaran una distncia mnima de tres (3) metres de les faanes i hauran dintegrar-se arquitectnicament a ledificaci. Es prohibeixen els dipsits visibles des del carrer.
2.-
3.-
ARTICLE 6.4.03 NORMES DESTTICA I COMPOSICI EN LA ZONA EXTENSIVA A ms de les definides amb carcter general en aquestes normes urbanstiques i excepte les edificacions previstes a larticle 6.3.10.1, en la zona extensiva residencial i turstica shan de complir les segents determinacions: 1.Composici de faanes. Les faanes laterals i les posteriors es tractaran en condicions de composici i materials similars als de la faana principal. Les mateixes hauran de projectar-se de manera que no quedin mitgeres cegues. Es prohibeixen els balcons amb balustrades.
116
2.-
Materials i colors. Les faanes sacabaran amb materials petris que puguin integrar-se en lentorn o podran sser arrebossats i enlluts, utilitzant colors dins els tons dominants a la zona. Les ampliacions de faana o augment daltura que es realitzin en edificis existents hauran dexecutar-se de manera que el tractament exterior de tota la faana sigui homogeni. Cobertes. Es podr resoldre amb coberta plana, inclinada o mixta. Els elements situats sobre la coberta de ledifici hauran dintegrar-se arquitectnicament a ledificaci. Es prohibeixen els dipsits visibles des del carrer. Condicions particulars del ncleo de Cala dOr. Cobertes. La coberta ser plana, encara que sadmetr tamb inclinada en els porxos a base de teula rab de color palla en pea nica. Les arestes exteriors dels cossos dedificaci, tant horitzontals com verticals, hauran darrodonir-se de forma sensible, evitant-se cantells vius. Els tancaments de les terrasses planes tindran una altura mnima de 20 centmetres i mxima d1,20 metres, amb els cantells superiors arrodonits. No es permetr en les edificacions la collocaci de cartells. Les plaques de captaci denergia solar subicaran de forma que quedin ocultes de les vistes. Faanes. El tractament exterior de les faanes ser exclusivament en color blanc. La fusteria exterior, en el conjunt original, ser de fusta natural o vernissada i en la resta podr ser tamb alumini lacat en color blanc o, dacord amb lentorn, dun altre color tradicional. No es permeten les peces prefabricades tipus gelosia. Paviments exteriors. Seran de materials nobles, ciment, fang cuit o similar i no es permeten, excepte a la zona de piscina, les rajoles de tipus gres o cermiques.
3.4.a).b).c).-
d).-
Arbratge. Les edificacions hauran dadaptar-se a les condicions de larbratge existent en la parcella, conservant en la mesura que es pugui els pins existents i projectant les edificacions de forma que els pins daltura superior a 2 metres o dedat superior als 10 anys es conservin. Quan sigui necessari talar algun pi existent, ser obligatria la seva reposici, amb un exemplar de les mateixes caracterstiques, a linterior de la parcella. Amb aquesta finalitat, els projectes hauran de recollir larbratge existent, indicant els que shan de talar i reposar.
e).-
Elements constructius. Els porxes, tendals i prgoles seran a base de materials nobles i naturals, estant prohibit lalumini i els plstics o semblants. La coberta estar constituda per materials cermics, fusta o esquerdejat i pintats en color blanc o amb la cermica al natural. Els suports dels porxes i prgoles seran a base pedra viva natural, de Santany, de Porreres, fusta amb acabat en color natural o a base delements dobra
117
esquerdejats i pintats en color blanc. Lentramat superior de les prgoles ser a base de fusta amb acabat en color natural o a base de biguetes prefabricades de formig pintades en color blanc. Als tendals sadmetran les teles naturals de cot, lli, cnem, seda o llana de color blanc o cru vori sobre suports metllics extensibles o enrotllables pintats en color negre o blanc. 5.Condicions particulars de la implantaci dels edificis. Sevitar, en la disposici dels blocs, la formaci de pantalles visuals que obstaculitzin de forma notria la contemplaci del mar. En particular, en les circumstncies en qu, segons el parer dels serveis tcnics de lAjuntament, pugui produir-se tal efecte, haur de procedir-se a la redacci destudis de detall que ordenin la composici volumtrica del bloc o blocs a construir en el sentit expressat. La dimensi mxima en planta dun bloc allat, mesura en la direcci parallela a la costa, no ser superior a 40 metres. ARTICLE 6.4.04 NORMES DESTTICA I COMPOSICI EN LA ZONA INDUSTRIAL A ms de les definides amb carcter general en aquestes normes urbanstiques shan de complir les segents determinacions: 1.Composici de faanes. Les faanes laterals i les posteriors es tractaran en condicions de composici i materials similars als de la faana principal. La composici dels buits de faana es dur a terme articulant els esmentats buits en una disposici sensiblement agrupada. El disseny de les faanes dels baixos hauran de quedar integrats a les pautes de composici general de la totalitat de la faana. Materials i colors. Les faanes sacabaran amb materials petris, arrebossats i enlluts o amb plaques metlliques o de vidre. Sutilitzaran, en aquests casos, colors clids, ocres terrossos, spia o siena clar. Les ampliacions de faana o augment daltura que es realitzin en edificis existents hauran dexecutar-se de manera que el tractament exterior de tota la faana sigui homogeni. Cobertes. Es podran resoldre amb coberta plana, inclinada o mixta. En el cas de cobertes acabades amb materials lleugers, com a plaques ondades o panells dalumini, haur de perllongar-se el tancament de faana fins ocultar en tot el seu permetre lesmentada coberta. Els elements situats sobre la coberta de ledifici hauran dintegrar-se arquitectnicament a ledificaci. TTOL VII: NORMES DE PLANEJAMENT CAPTOL I: NORMES GENERALS PER A LA REDACCI DE PLANS PARCIALS ARTICLE 7.1.01 FORMACI DELS PLANS PARCIALS LAjuntament o, si escau, els particulars, redactaran els Plans parcials dacord amb el que disposa larticle 136.1
118
2.-
3.-
del Reglament de planejament urbanstic. LAjuntament, en lexercici de les seves competncies, vetllar perqu el disseny dels Plans parcials sadeqi a les determinacions i criteris de les NN.SS. i a les fitxes de cada sector. LAjuntament podr impulsar lelaboraci dels Plans parcials redactant dofici els documents necessaris, tant de planejament com de reparcellaci, amb independncia de que posteriorment repercuteixi el seu cost sobre els propietaris beneficiats per la nova ordenaci, que hauran dabonar-ho en metllic o incrementar la cessi de laprofitament mitj en la quantitat corresponent a lesmentat cost. ARTICLE 7.1.02 CONTINGUT DOCUMENTAL DELS PLANS PARCIALS Els Plans parcials contindran les determinacions necessries per assegurar el compliment dels objectius de les NN.SS. i els criteris dordenaci i disseny genrics i especfics de cada sector. Aquestes determinacions es desenvoluparan mitjanant els documents assenyalats en el Reglament de planejament urbanstic, al seu article 45 i segents, i, quan els Plans parcials tinguin per objecte urbanitzacions diniciativa privada, sacompanyaran com a annex els documents segents: a).Els documents necessaris per justificar la necessitat o convenincia de la urbanitzaci, als quals es raoni suficientment que la urbanitzaci projectada sadequa a les previsions i determinacions contingudes en les NN.SS. i, si escau, en el seu programa dactuaci. La relaci de tots els propietaris del sl inclosos al sector, assenyalant domicilis i dades didentificaci. La forma dexecuci de les obres durbanitzaci. Les previsions per a lefectiva realitzaci en el temps de la inversi i la seva correlaci amb els recursos disponibles per fer front a aquella. Els compromisos que es contreguin entre lurbanitzador i lAjuntament i entre aquell i els propietaris dels terrenys afectats. En tot cas saportar un quadre sinttic al qual hauran de figurar els segents extrems: Superfcie total del sector. Si escau, la superfcie dels sistemes generals que assenyalin les NN.SS. Superfcie de vials del Pla parcial. Superfcie de les parcelles per a serveis pblics o dinters social de cessi obligatria i gratuta. Superfcie edificable (suma de les parcelles edificables). Sostre total edificable, suma de totes les plantes per a cadascun dels usos, assenyalant concretament el corresponent als serveis socials i edificabilitat neta sobre superfcie edificable. Anlogament, sadjuntar un anlisi de la incidncia de la possible afectaci, si escau, per rees dinters cultural o edificis o espais catalogats. Informe de sostenibilitat ambiental i Memria ambiental, dacord amb la Llei 11/2006, de 14 de setembre, davaluacions dimpacte ambiental i avaluacions ambientals estratgiques a les Illes Balears. Shauran destablir els ndex dintensitat ds, dacord amb la normativa vigent. Al final de la tramitaci dels Plans parcials shaur de presentar un text refs amb la documentaci completa i amb el nombre dexemplars que determinin els serveis tcnics.
119
b).c).d).-
e).-
f).-
g).-
h).-
i).j).-
k).-
Qualsevol modificaci de les determinacions dels Plans parcials obligar, aix mateix, a la presentaci dun text refs que inclogui la documentaci completa del pla modificat, aix com la data del refs i amb el nombre dexemplars que determinin els serveis tcnics. Ser preceptiu, en la documentaci dels Plans parcials, justificar el subministrament daigua potable i les mesures que afavoreixen el seu estalvi. Justificar, dacord amb la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del renou i Reial decret 1513/2005, de 16 de desembre, les previsions adequades en relaci amb les edificacions i les seves distncies a les vies de comunicaci i infraestructures, vies pbliques, aix com a la seva distribuci i insonoritzaci. Quanta documentaci addicional fos necessria, deduda de les caracterstiques de lordenaci, de la integraci dins lordenaci de les NN.SS. i del compliment de les condicions especfiques que estableixen les normes urbanstiques. El document de resum executiu previst en lapartat 3 de larticle 11 del Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual saprova el text refs de la llei de sl.
l).-
m).-
n).-
o).-
ARTICLE 7.1.03 CRITERIS DORDENACI DELS PLANS PARCIALS En el disseny dels Plans parcials es tindran en compte, a ms dels criteris generals, els segents: a).Es tendir a preservar els elements pre-existents que, sense desvirtuar el seu conjunt, es puguin integrar activament en lordenaci resultant (construccions, medi fsic, vegetaci, subsl, arqueologia, etc.). En la formalitzaci de les determinacions de cada Pla parcial que no quedin expressament regulades a la fitxa de caracterstiques corresponent es perseguir que lacotaci fsica i perceptiva dels espais urbans i tipologies edificatries guardin relaci amb lestructura urbana de la ciutat tradicional. La disposici dels equipaments i zones verdes i el traat de la xarxa viria rodada i per als vianants atendr a un criteri mixt de servei al propi sector i a la ciutat confrontant, especialment quant a laccessibilitat i estratgia dubicaci. Sevitaran, en el que sigui possible, els vials en fons de sac, la necessitat dels quals shaur de justificar. Als efectes dintegrar el creixement de la ciutat amb les seves zones limtrofes sestudiar especficament el tractament dels espais urbans de vora de cada Pla parcial, a fi de que els carrers, places o edificacions proposades siguin elements dharmonitzaci i mai de discordana o singularitzaci. Per a cada sector particular, sobservaran els criteris concrets que sassenyalin a la fitxa corresponent. Als efectes destablir equivalncies entre nombre dhabitatges i dhabitants es considerar que cada habitatge t tres (3) habitants. Vials Lample mnim dels vials de distribuci ser de setze (16) metres. Sadmetran vials dample igual o superior a dotze (12) metres noms quan donin accs exclusiu a habitatges unifamiliars o edificis residencials daltura igual o inferior a dues (2) plantes. Els vials dample menor hauran destar degudament justificats per raons dadaptaci a la topografia o de respecte a construccions existents. Els carrils de circulaci daquests vials tindran un ample comprs entre dos metres i setanta centmetres (2,70) i tres metres i trenta centmetres (3,30).
120
b).-
c).-
d).-
e).f).-
g).-
Lample dels vials de penetraci i circumvallaci, quan no vinguin fixats per les NN.SS., shaur de justificar en funci del trnsit previsible. Lample dels carrils ser, en funci de la seva jerarquia, igual o superior a tres (3) metres i inferior a tres metres i trenta centmetres (3,30). Els vials damplria superior a dotze (12) metres tindran les dues voravies arbrades. Els vials damplria igual o inferior a dotze (12) metres tindran com a mnim la voravia ms assolellada amb arbres, recomanant-se la secci asimtrica del vial amb voravies tamb asimtriques. Es preveur un sistema dhidrants contraincendis i xarxa de rec a les zones verdes. En els trams de vial als quals sigui previsible la ubicaci daturades dautobusos pblics urbans, es dissenyaran apartats dels carrils de circulaci. A les voravies es disposaran espais adequats per situar les aturades. Es dissenyaran aturades de crrega i descrrega de vehicles en llocs als quals sigui previsible la seva necessitat. La reserva daparcaments ser com a mnim de una (1) plaa per cada habitatge o, si aquests no vnen definits, per cada 100 m2 construts. A ms a mes, els pblics, annexos als serveis viaris, tindran una superfcie mnima dun (1) m2 per habitant i subicaran majoritriament en la proximitat de les zones en les quals s previsible la concentraci de persones. La reserva de places per a persones amb mobilitat reduda i la seva situaci requerir complir amb el que estableix el Decret 110/2010, de 15 doctubre, pel qual saprova el Reglament per a la millora de laccessibilitat i la supressi de barreres arquitectniques. En el que fa referncia a infraestructures, implantaci de serveis i espais lliures, sespecificaran els traats i caracterstiques dels vials, xarxes dabastiment daigua, reg i hidrants contraincendis, sanejament, subministrament denergia elctrica, enllumenat pblic, telecomunicacions, zones verdes i, si escau, conducci de gas i qualsevol altra que sestimi necessria. La no procedncia haur de ser degudament justificada. Les xarxes denergia elctrica dalta i baixa tensi i les xarxes telefniques seran subterrnies. Es garantir laccessibilitat i la utilitzaci amb carcter general dels espais ds pblic segons la Llei 3/1993, de 4 de maig, per a la millora de laccessibilitat i de la supressi de les barreres arquitectniques i el Decret 110/2010, de 15 doctubre, que la desenvolupa. No es consideraran espais lliures i conseqentment no comptabilitzaran com a tals, els espais per a vianants o per a trfic rodat, les medianes, els jardins que no siguin ds pblic, ni els terrenys en la superfcie dels quals no es pugui inscriure un cercle de al menys trenta (30) metres de dimetre. Totes aquestes zones passaran a considerar-se espai viari. Els espais lliures pblics hauran de dissenyar-se de tal manera que, excepte justificaci, siguin accessibles com a mnim en un cinquanta per cent (50 %) del seu permetre. Accs rodat. Shaur dordenar el territori de forma tal que totes les parcelles tinguin accs rodat. Es considerar que una parcella t accs rodat quan aquesta tingui una longitud de faana igual o superior a la mnima que doni front a un vial pblic rodat, podent sser menor en el cas de que tingui altra faana a un espai lliure pblic o que doni front de vial en fons de sac. Mesures dautoprotecci enfront del risc dincendi forestal. Dacord amb el Decret 41/2005, de 22 dabril, pel qual saprova el Pla especial per fer front al risc dincendis forestals (INFOBAL), els Plans parcials sobre zones o entorns forestals han de contenir les mesures dautoprotecci suficients per garantir la seguretat de les persones i dels bns que shagin destablir. A ms a ms, les urbanitzacions hauran de comptar amb un vial exterior de circumvallaci equipat amb hidrants normalitzats separats entre si un mxim de 200 metres. A lexterior de lesmentat
121
h).-
i).-
j).-
k).-
l).-
m).-
n).-
o).-
vial ha de comptar-se amb la corresponent faixa perimetral de defensa amb les condicions assenyalades en lapartat 2.2.a de larticle 8.5.04. ARTICLE 7.1.04 RESERVES MNIMES DE CESSI OBLIGATRIA I GRATUTA Tot Pla parcial preveur com a reserves mnimes de cessi obligatria i gratuta a lAdministraci les que com a tals determina lannex al Reglament de planejament urbanstic, considerant les NN.SS., dacord amb larticle 16 del Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual saprova el text refs de la llei de sl, que aquestes cessions sn com a mnim les segents: Els vials i aparcaments pblics, espais lliures de domini i s pblic, zones verdes i restants dotacions pbliques incloses en la prpia actuaci o adscrites a ella, com el sl necessari per als sistemes generals. Quan algun dels mduls mnims de cessi anteriors sigui superat per lestablit en la fitxa de caracterstiques corresponent, regir el daquestes ltimes. ARTICLE 7.1.05 SECTORS DACTUACI A SL URBANITZABLE Les dades numriques daprofitament i condicions dedificaci, aix com els criteris particularitzats dordenaci per a cada sector de planejament parcial queden recollides sintticament a la corresponent fitxa dactuaci a sl urbanitzable, les determinacions de les quals sn dobligada observana per a cada Pla parcial, junt amb la resta de condicions urbanstiques recollides en aquestes normes. Els plnols dordenaci complementen aquestes determinacions. 1.Ordenaci del sl urbanitzable. Sentn per sector urbanitzable cadascuna de les unitats territorials en que es divideix el sl classificat com a urbanitzable a efectes de la seva ordenaci. 2.Sectors urbanitzablesde tipus industrials i de serveis. Correspon als sectors destinats al desenvolupament de ls industrial i/o dequipaments, infraestructures, serveis i/o dels centres de les activitats i installacions complementries per al servei urb. En qualsevol cas, dacord amb larticle 8 del POOT, els Plans parcials daquests sectors, quan es trobin situats en una zona turstica, limitaran els usos que es considerin incompatibles, pel seu carcter molest i pertorbador, amb la globalitat de les zones turstiques i residencials.. 3.a).Tipus de sectors urbanitzables: Sectors amb Pla parcial aprovat i executat o en execuci que, amb les modificacions introdudes, lordenaci dels quals queda plenament integrada en aquestes Normes Subsidiries. Sectors sense Pla parcial aprovat o de nova ordenaci a desenvolupar segons les determinacions de les presents normes. Normes particulars de planejament parcial per als sectors sense Pla parcial aprovat o de nova ordenaci. mbit de lordenaci.
122
b).-
4.4.1.-
Lordenaci de cada sector shaur defectuar mitjanant un nic Pla parcial que comprengui tota la superfcie del mateix. No obstant, justificadament podr programar-se la seva ejecuci mitjanant un o ms polgons. 4.2.Parmetres generals de lordenaci. Sespecifiquen, per a cada sector, en els plnols dordenaci i en lannex daquestes normes. Les intensitats globals definides en els sectors urbanitzable de nova creaci es refereixen als usos lucratius, incls el quinze per cent (15 %) de cessi de laprofitament. 4.3.a).Zonificaci, estructura urbanstica i densitat de poblaci. El percentatge mxim de lrea dels solars destinats a ledificaci privada no podr superar el valor expressat en lannex, havent dadjudicar-se el percentatge restant a sistemes generals, vials, espais lliures pblics, zones esportives privades i installacions dinfraestructura. Lestructura urbanstica dels sectors, quan es defini en els plnols dordenaci, sorientar dacord amb els traats de la xarxa viria bsica. Lordenaci haur de solucionar adientment les rees de vorera contges al sl urb de forma que quedi assegurada la continutat de la xarxa viria i regularitzades les alineacions, aix com les tipologies dedificaci. Les zones dequipament pblic hauran de situar-se de forma agrupada i en posicions prximes a les rees de sl urb adjacents. En els sectors de carcter turstic, es dissenyar una xarxa completa i integrada ditineraris per als vianants, amb pautes de traat autnomes respecte de la xarxa viria de circulaci rodada, afavorint laccessibilitat als espais lliures pblics i a ms zones dequipament comunitari, aix com lordenaci dels circuits de passeig i la connexi, si procedeix, amb els sectors o nuclis confrontants. Lamplada mnima dels passos per als vianants ser de sis (6) metres o, justificadament, es podr reduir fins a quatre (4) metres. Aparcament pblic. La superfcie mnima destinada a aparcament pblic es calcular mitjanant el mdul duna (1) plaa daparcament per a vehicles de turisme per cada 100 m2 dedificaci o superfcie construda. La dotaci daparcament pblic haur de complir a ms les condicions estipulades a larticle 7 de lAnnex al Reglament de planejament urbanstic. 4.5.Espais lliures pblics. La superfcie mnima destinada a parcs i jardins pblics ser dun deu per cent (10 %) de la superfcie total ordenada. La dotaci despais lliures pblics haur de complir, a ms a ms de les condicions estipulades a lAnnex al Reglament de planejament urbanstic, les prescripcions segents: Es procurar que coincideixin amb zones naturals arborades i llocs amb vistes panormiques. No sadmetran terrenys que siguin inhbils per a solars, ni que adoptin formes marginals sobrants. La seva posici ser cntrica i poc accidentada, bn relacionada, amb els seus fronts a via pblica i, en cas de projectar-se accessos mitjanant passatges per als vianants, la seva amplada no ser inferior a deu (10) metres. Les faanes de les edificacions en front als parcs i jardins tindran el carcter de principals i amb un tractament digne i harmnic. En el cas de requerir-se reculades de ledificaci respecte daquestes partions shauran de observa com a mnim idntiques mesures que per a les vies pbliques. La vegetaci ser un element primordial per la qual cosa les espcies seran les apropiades per a la zona i el clima, sobservar la deguda profusi i es preveur la corresponent conservaci.
123
b).-
c).-
d).-
4.4.-
La superfcie de parcs i jardins no es superposar, en tot o en part, a la daparcaments, ni tampoc a les altres superfcies prpies de la vialitat (carrers, encreuaments, places, mitjanes, voravies, arcens, faixes de protecci de vials, etc.), passos i installacions dinfraestructura urbanstica. Equipament. A ms a ms de les reserves previstes en els apartats 4.4 i 4.5 del present article i sense perjudici del compliment del que disposa lAnnex del Reglament de planejament urbanstic, les dotacions dequipament comunitari dels sectors industrials i de serveis hauran dobservar les condicions segents:
4.6.-
Equipament municipal divers: Un vint per cent (20 %) de la superfcie total del sector. Equipament esportiu: Un dos per cent (2 %) de la superfcie total ordenada. Altres equipaments pblic de carcter cvic-social: Un u per cent (1 %) de la superfcie total ordenada. Equipament comercial dacord amb la Llei 8/2009, de 16 de desembre: Segons justificaci del Pla parcial i, excepte en zones turstiques que podr ser al detall, noms establiments de venda a lengrs. Unitat urbanstica. Mduls per a dotacions: Les dotacions indicades a aquestes normes tenen el carcter de mnims i hauran de completar-se, si sescau, fins les que fixa la Llei del sl i el Reglament de planejament urbanstic. Les dotacions per a zona esportiva i les indicades a larticle 7.1.04, tindran la consideraci de pbliques i sn de cessi gratuta i obligatria per al municipi. Infraestructures durbanitzaci. El Pla parcial haur de definir, com a mnim, el traat i/o les caracterstiques de les infraestructures durbanitzaci i dels serveis segents:
4.7.a).-
b).-
4.8.-
Xarxa viria, espais per a vianants i zones daparcament, totalment pavimentades. Xarxes de distribuci daigua potable, reg i hidrants contra incendis. Xarxa devacuaci daiges residuals, havent dabocar finalment a lEDAR municipal. Xarxa devacuaci daiges de pluja. Xarxa subterrnia de distribuci denergia elctrica. Xarxa subterrnia denllumenat pblic. Xarxa subterrnia de tubs per a la installaci de telefonia i/o serveis per cable. Recollida descombraries. Condicionament i enjardinament dels espais lliures pblics. Connexions amb les xarxes generals dabastiment daigua i sanejament. Totes les xarxes dinfraestructura seran subterrnies i es conduiran sota la voravia. Les voravies tindran una amplada mnima de dos (2) metres i, en tot cas, hauran de disposar de lamplada suficient per a que sota elles puguin transcrrer les installacions. Hauran de complir les determinacions daquestes normes, les que estableix el Pla territorial insular de Mallorca i altre normativa que resulti daplicaci. Entitat urbanstica collaboradora de conservaci Els propietaris dels terrenys compresos a sectors, polgons o unitats dactuaci quedaran obligats a suportar les despeses de conservaci de les obres durbanitzaci i al manteniment de les dotacions i installacions dels serveis, havent-se dintegrar a la corresponent entitat urbanstica collaboradora de conservaci. Els promotors durbanitzacions privades hauran de gestionar en front de lAdministraci el reconeixement de lentitat urbanstica collaboradora de conservaci.
124
4.9.a).-
b).-
4.10.- Sistema dactuaci. a).b).El sistema dactuaci habitual per gestionar les urbanitzacions privades ser el de compensaci. Quan el sistema dactuaci hagi dsser per cooperaci, degut a lexcessiu nombre dafectats o a la manca dacord entre ells, els propietaris hauran dassumir ntegrament les despeses i costos que pogus implicar el canvi de sistema respecte al de compensaci. Quan lAjuntament en Ple apreci una clara utilitat pblica o inters social en el desenvolupament dun sector, polgon o unitat dactuaci, en benefici de la resta de ciutadans no inclosos en el seu mbit, podr acordar el sistema de cooperaci o expropiaci, segons millor convingui a linters general i sajusti a la legislaci urbanstica aplicable.
c).-
4.11.- Normes de sectors especfics. Segons el que es determina en lannex daquestes normes. 4.12.- Ordenaci de la zona costera a).Lordenaci de la zona costera haur de complir amb les determinacions de la Llei 22/1988 de costes i RD 1471/1989, d1 de desembre, pel qual saprova el seu Reglament. Els lmits del D.P.M.T. que figurin a les NN.SS. sn definitius. Ladaptaci daquestes Normes Subsidiries als lmits definitius es realitzar quan aquests shagin aprovat definitivament.
b).c).-
CAPTOL II: NORMES GENERALS PER A LA REDACCI DE PLANS ESPECIALS ARTICLE 7.2.01 FORMACI I CONTINGUT DOCUMENTAL DELS PLANS ESPECIALS 1.Formaci. LAjuntament o, si escau, els particulars, redactaran els Plans especials dacord amb el que disposa larticle 143 del Reglament de planejament urbanstic. En aquest cas, lAjuntament, en lexercici de les seves competncies, vetllar perqu els Plans especials sadeqin a les determinacions i criteris de les NN.SS. LAjuntament podr impulsar lelaboraci de Plans especials redactant dofici els documents necessaris, tant de planejament com de gesti, amb independncia de que posteriorment repercuteixi el seu cost sobre els propietaris beneficiats per la nova ordenaci, que ho hauran dabonar en metllic. 2.Contingut. Els Plans especials hauran de contenir les determinacions que assenyala el Reglament de planejament urbanstic en els seus articles 76 i segents, aix com en la resta de la legislaci urbanstica vigent. ARTICLE 7.2.02 PLA ESPECIAL DE CAL DEN BOIRA
125
1.-
Objecte. s el desenvolupament en detall del planejament de la zona no edificada del Cal den Boira amb lobjecte dobtenir un vial rodat daccs per la part posterior que connecti el nucli urb.
2.-
mbit. La zona delimitada en els plnols dordenaci i lexterior que determini el Pla especial per a la implantaci del vial rodat de connexi.
3.-
Ordenaci. Les edificacions sajustaran a la zonificaci corresponent a la zona CA-3.
ARTICLE 7.2.03 PLA ESPECIAL DINFRAESTRUCTURES PORTURIES 1.Objecte. s el desenvolupament de detall del planejament de la zona litoral i interior de Portopetro amb lobjecte dobtenir un rea porturia terrestre i marina, destinada a embarcacions desbarjo. 2.mbit. La zona delimitada en els plnols dordenaci i lexterior que determini el Pla especial pel seva adecuada connexi viria. 3.Ordenaci. La que determini el Pla especial per a cada zona amb les limitacions segents: a).Ordenaci de lrea terrestre. rea tcnica: Zona dencallada i edificacions en planta baixa destinades a magatzems i tallers. rea comercial: Edificacions de planta baixa i 1 pis. Zona de passeig: Accessos, aparcaments, rees lliures, jardins i edificacions destinades a club, bars i restaurants en planta baixa i 1 pis. En qualsevol cas, la torre de control podr superar el nombre de plantes i laltura de la resta dedificacions. Zona esportiva: rea dactivitats esportives, escola de vela i edificis de suport necessaris en planta baixa i 1 pis. Ordenaci de lrea martima. rea composta pel moll, pantalans, zona dencallada i similars segons determini el Pla especial. Zona de pantalans. Aprofitament brut de lmbit: 0,4 m2/m2
b).c).-
CAPTOL III: NORMES GENERALS PER A LA REDACCI DE PROJECTES DURBANITZACI ARTICLE 7.3.01
126
CONDICIONS DELS PROJECTES DURBANITZACI Aquestes normes saplicaran als projectes durbanitzaci a sl urb i urbanitzable, aix com als projectes dobres ordinries de dotacions de serveis a sl urb. 1.La xarxa viria complir les condicions de disseny establertes en el planejament i en el Decret 110/2010, de 15 doctubre, pel qual saprova el reglament de supressi de barreres arquitectniques. El ferm sajustar a la instrucci de carreteres per a ferms flexibles i el paviment de les calades, dacord amb larticle 8 de la Llei 3/2005, de 20 dabril, de protecci del medi nocturn, ser de caracterstiques i propietats reflectores adequades a les installacions denllumenat pblic. Les conduccions i canalitzacions seran subterrnies, preferentment situades sota les voravies i seguiran, exceptuant casos justificats, el traat de la xarxa viria, espais lliures pblics i zones de protecci. Abastiment daigua, reg i hidrants contra incendis. Dotacions mitjanes mnimes. Seran les establertes al Reial decret 314/2006, de 17 de mar, pel qual saprova el codi tcnic de ledificaci i en particular del document bsic HS 4. El cabal mxim diari sobtindr multiplicant per 1,50 el cabal mitj diari. El cabal mxim horari sobtindr multiplicant per 2,40 el cabal mitj diari. Xarxa de distribuci. Ser equipada amb boques de reg i hidrants contra incendis. Excepte que es justifiqui la seva impossibilitat, la installaci ser del tipus mallat. La separaci mxima entre dos costats oposats duna malla ser de cinc-cents (500) metres i cada malla abastir com a mxim a 2.000 habitants en rees residencials intensives i a 850 habitants en rees residencials de baixa densitat. Excepte que es justifiqui, el dimetre mnim de les canonades ser de 100 mm. i en cap cas inferior a 80 mm. La pressi esttica a qualsevol punt de la xarxa no ser superior a 60 m.c.d.a. La pressi de la xarxa ser com a mnim (H+10 m.c.d.a), essent (H) el desnivell, mesurat en metres, entre la rasant de la via pblica en el punt ms baix de la faana del solar i la major cota darrencada de coberta. Clavegueram i evacuaci daiges de pluja. La xarxa ser del tipus separatiu i labocament daiges residuals sefectuar a la xarxa general municipal en forma i condicions especfiques imposades per a cada tipus dactivitat. Excepte que es justifiqui, el dimetre mnim de les conduccions ser de 400 mm. i en cap cas inferior a 300 mm. Es disposaran pous de registre en els canvis de direcci, rasant i en alineacions rectes a distncies no superiors a 50 m. A les capaleres de la xarxa, adossades al primer pou de registre, es construiran cambres de descrrega automtiques de 0,60 m3 de capacitat mnima. Les dotacions daiges residuals a tenir en compta seran les establertes per a labastiment daigua.
127
2.-
3.a).b).-
4.a).-
b).-
c).-
d).-
e).-
f).g).-
La velocitat en cada tram ser menor de 4 m/seg. i major de 0,6 m/seg.. Els percentatges de les pendents mnimes en els ramals inicials seran, en cada cas, els que indiquin els serveis tcnics municipals. Els cabals daiges de pluja a evacuar sestabliran conforme a les instruccions tcniques de carreteres i a la normativa vigent. Enllumenat pblic. La installaci denllumenat pblic sajustar, en el referent al disseny dels punts de llum, a les instruccions tcniques per a lenllumenat urb i a la normativa vigent. A les rees turstic-residencials i zones dinters paisatgstic, sempre que es tracti de vies amb trfic rodat poc important, laltura mxima dels punts de llum ser de quatre (4) metres i lestesa elctrica denllumenat pblic complir les prescripcions contingudes en les instruccions tcniques vigents i en el Reglament electrotcnic per a baixa tensi. Els projectes durbanitzaci i dotaci de serveis, dacord amb el que estableix el Pla territorial insular de Mallorca i la Llei 3/2005, de 20 dabril, en relaci amb la illuminaci, hauran de complir amb les condicions segents: Les lluminries no seran del tipus globus, sin amb pantalles on la bombeta no podr sobresortir de linterior. No sutilitzaran reflectors que dispersin la llum cap al cel i la inclinaci de la lluminria ser parallela a lhoritz. El disseny del sistema denllumenat shaur de basar en el criteri deficincia energtica, amb les condicions i la consecuci dels nivells luminotcnics establits en els apartats segents. Enllumenat amb projectors de superfcies horitzontals (installacions esportives, aparcaments, etc.): Shan dinstallar asimtrics sense inclinaci o b installar-los simtrics amb reixetes adequades contra lenlluerni. La inclinaci de les lluminries, quan tcnicament sigui possible i no impliqui una prdua dilluminaci, ser parallela a lhoritz. Lenfosquiment intern de lhemisferi superior de les lluminries que tinguin globus de plstic o similars ser del 50 %. Sinstallaran bombetes de menor consum en aquells llocs on el nivell luminotcnic sigui excessiu, en relaci amb els valors de seguretat recomanats. Limitacions del flux de lhemisfric superior (% mxim del flux que una lluminria emet sobre el pla horitzontal respecte del flux total que emet la mateixa collocada en la posici dinstallaci), segons el plnol de contaminaci lumnica: En zona E-1: 0 %, en zona E-2: Igual o menor al 5 %, en zona E3: Igual o menor al 15 % i en zona E-4: Igual o menor al 25 %. Excepte, en la zona E-3 i E-4, la illuminaci de monuments, altres elements o zones dinters cultural, histric o turstic especial. Aquestes zones, dacord amb larticle 5 de la Llei 3/2005, de 20 dabril, es correspondran tamb amb les de vulnerabilitat a la contaminaci lumnica als efectes del compliment de larticle 6 i 7 de lesmentada Llei. A aquests efectes, les bombetes de vapor de mercuri se substituiran per altres, com a mnim, de vapor de sodi dalta pressi i, en rees on aquest tipus de llum sigui imprescindible per raons de seguretat, per altres de vapor de sodi de baixa pressi. En qualsevol cas la illuminaci exterior complir el Reial decret 1890/2008, de 14 de novembre.
5.a).-
b).-
c).-
6.a).-
Energia elctrica i estacions transformadores. Condicions generals. Es complir amb el que disposa el vigent Reglament electrotcnic per a baixa tensi, instruccions
128
tcniques complementries i normes de la companyia subministradora. b).Estacions transformadores. Preferentment es situaran integrades a ledificaci. En situaci allada, hauran de respectar la reculada general a vials, passos per als vianants i espais lliures pblics. La reculada a les altres partions de la parcella ser el mnim establert per la companyia subministradora, havent de quedar el seu permetre degudament tancat. Excepcionalment, en aquells casos en els quals es justifiqui la impossibilitat o la millor convenincia, dacord amb la ordenaci dels espais pblics, es podr reduir o eliminar la reculada a vials mitjanant un Estudi de detall que justifiqui a ms la seva integraci en lentorn. Les edificacions situades en solars confrontants amb una E.T. hauran de complir, respecte daquesta, les reculades prpies de la zona on semplaci. Infraestructures de telecomunicaci. La xarxa completa de tubs subterranis, integrada en els sistemes generals del servei, hauran de complir les especificacions tcniques de les companyies concessionries del servei i amb el que estableix el Decret 22/2006, de 10 mar, pel qual saprova el Pla director sectorial de telecomunicacions de les Illes Balears. A aquests efectes, sintegraran en el domini pblic municipal i definir-se de tal manera que puguin utilitzar-se tamb per als restants serveis urbanstics i, si escau, per al soterrament dels estesos aeris preexistents. 8.a).Espais lliures pblics. El projecte durbanitzaci dun espai lliure pblic s el destinat a concretar les obres en el referent a les seves dotacions, arbrat, enjardinament i condicionament general que estableixen les determinacions de les Normes Subsidiries, dels Plans parcials o especials que les desenvolupen o, en cas no estar definides en el planejament, les que assenyalin els serveis tcnics municipals. Aquest projecte haur de recollir tota la documentaci precisa per definir de forma completa les obres de jardineria de la urbanitzaci, comprenent les de condicionament darbusts i ornamental, aix com les edificacions auxiliars i, si sescau, les xarxes denergia elctrica, enllumenat i distribuci daigua que complementin el conjunt. Sense perjudici de la regulaci establerta a les ordenances que li siguin daplicaci, els projectes durbanitzaci hauran de complir com a mnim les condicions segents: Es delimitaran les diferents rees de tractament de sl, havent-se de solucionar correctament la separaci entre aquestes. Shauran de dotar de suficients punts de reg a lobjecte de permetre un adient servei a la totalitat de les zones enjardinades. Shaur de disposar dilluminaci correcta a la totalitat de les zones pavimentades i, almenys, en un quaranta per cent (40 %) de les zones enjardinades. Shaur de resoldre adientment levacuaci daiges de pluja i el drenatge de les diferent rees, a lobjecte devitar embassaments i acumulaci de llot. Es disposar del suficient i adient mobiliari urb (bancs, i papereres, etc.). LAjuntament, com a receptor dels espais lliures pblics, podr supervisar les condicions de qualitat durbanitzaci alludides, reservant-se la facultat dintroduir les modificacions oportunes, tant de disseny com de qualitat de les installacions. Shaur de complir amb la Llei 51/2003, de 2 de desembre, digualtat doportunitats, no discriminaci i accessibilitat universal per a persones amb discapacitat i amb el Decret 110/2010, de 15 doctubre, pel qual saprova el Reglament per a la millora de laccessibilitat i la supressi de barreres arquitectniques.
129
7.-
b).-
c).-
TTOL VIII: NORMES DEDIFICACI A SL RSTIC CAPTOL I: DISPOSICIONS DE CARCTER GENERAL ARTICLE 8.1.01 MBIT I DISPOSICIONS GENERALS Les normes daquest Ttol saplicaran en els terrenys classificats com a sl rstic, havent-se de complir en tot cas les determinacions establertes a la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sl rstic de les Illes Balears, a la Llei 6/1999, de 3 dabril, de les Directrius dordenaci del territori i al Pla territorial insular de Mallorca. 1.Constitueixen el sl rstic, dacord amb la definici de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, els terrenys la funci dels quals determina que es preservin dels processos de desenvolupament urbanstic i que es protegeixin els elements didentitat que els caracteritzen. La protecci dels esmentats elements didentitat es podr referir a la totalitat o a una part daquests, sestablir de forma proporcional al valor intrnsec i podr, aix mateix, referir-se a construccions, installacions o conjunts edificats ubicats en aquesta classe de sl, per als quals es configurar un rgim de protecci especfic. 2.La funci daquests terrenys podr tenir relaci amb: Els valors agrcoles, forestals, pecuaris, cinegtics, naturals, paisatgstics o culturals. Laportaci a la defensa de la fauna, la flora i el manteniment de lequilibri ecolgic. El carcter delements bsics per al manteniment de lestructura del territori. La condici de suport de funcions que, encara que shagin originat en el medi urb, shan de desenvolupar en el medi rural. Publicitat. Queda prohibida, de conformitat amb la disposici addicional novena de les Directrius dordenaci territorial, la publicitat a sl rstic, encara que, dacord amb el Pla territorial insular de Mallorca, no es considerar publicitat els indicadors, integrats a lentorn, i la retolaci destabliments informatius de lactivitat que shi desenvolupi de dimensi inferior a 0,2 m2. 4.Protecci de la vegetaci. El respecte al paisatge exigeix un tractament especial de protecci de larbratge i de les masses de vegetaci. Les tales hauran destar degudament justificades i autoritzades i sempre que siguin compatibles amb les mesures convenients per a la defensa de larbratge i vegetaci que constitueixin lambient paisatgstic del lloc i es mantingui la flora prpia de la zona. 5.Abocadors descombraries. A les rees de sl rstic protegit queden prohibits els abocadors descombraries. 6.Les edificacions a situar en sl rstic confrontant amb sl urb o urbanitzable hauran de separar-se dels lmits daquests una distncia mnima de cinquanta (50) metres quan sigui sl rstic com i de cent (100) metres quan sigui sl rstic protegit.
3.-
ARTICLE 8.1.02
130
QUALIFICACI Es distingeixen dues grans rees de sl rstic, dacord amb les caracterstiques que posseeixin i les funcions que han de complir: Sl rstic protegit i sl rstic com. 1.Sl rstic protegit. Sn aquelles rees sostretes al desenvolupament urb, per a les quals, pels seus valors excepcionals, la preservaci de la fauna i la flora i el manteniment de la biodiversitat, sestableix un rgim especial diferent del general. Est format per cinc categories: a).rees naturals despecial inters dalt nivell de protecci (AANP): Sn les definides per la Llei 1/1991, de 30 de gener, despais naturals i de rgim urbanstic de les rees despecial protecci de les Illes Balears, aix com tamb els espais naturals protegits, declarats dacord amb la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservaci dels espais de rellevncia ambiental. rees naturals despecial inters (ANEI): Sn les definides per la Llei 1/1991, de 30 de gener, despais naturals i de rgim urbanstic de les rees despecial protecci de les Illes Balears, no incloses a la categoria anterior. rees rurals dinters paisatgstic (ARIP): Sn les definides per la Llei 1/1991, de 30 de gener, despais naturals i de rgim urbanstic de les rees despecial protecci de les Illes Balears. rees de prevenci de riscs (APR): Sn les que presenten un manifest risc dinundaci, dincendi, derosi o de despreniment, independentment de la seva inclusi a les categories abans esmentades. El planejament, dacord amb la disposici addicional onzena de les DOT, ha delimitat, a ms a ms, les zones que presenten un possible risc de contaminaci daqfers. e).rees de protecci territorial (APT): Sn, amb independncia de la seva inclusi a les categories abans esmentades, les delimitades en el Pla territorial insular de Mallorca. De conformitat amb el que estableixen les DOT, sha distingit les corresponents a la costa i a les carreteres. Sl rstic com. s el constitut per la resta dels terrenys que pertanyen a rees sostretes del desenvolupament urb i que no es trobin incloses a cap de les cinc categories de sl rstic protegit. Est format per tres categories: a).rees dinters agrari (AIA): Sn les zones de regadiu i rees amb explotacions agrries susceptibles, per la seva proximitat, dsser regades amb aiges depurades, aix com les superfcies destinades a cultius. Dins daquesta categoria el Pla territorial insular de Mallorca ha distingit dos subcategories: rees dinters agrari intensiu (AIA-I) i rees dinters agrari extensiu (AIA-E). b).rees de transici (AT): Sn les rees que han estat aix delimitades pel Pla territorial insular de Mallorca a partir del sl classificat com a urb i urbanitzable, destinades a les previsions de futur creixement urb i a lharmonitzaci de les diferents classes de sl. Dins daquesta categoria el Pla territorial insular de Mallorca ha distingit dos subcategories: rees de transici de creixement (AT-C) i rees de transici dharmonitzaci (AT-H). c).rees de sl rstic de rgim general (SRG): Seran les constitudes per la resta de sl rstic com. Dins daquesta categoria el Pla territorial insular de Mallorca hi ha distingit una subcategoria: rees de
131
b).-
c).-
d).-
2.-
sl rstic de rgim general forestal (SRG-F). 3.Unitats dintegraci paisatgstica i ambiental dmbit supramunicipal i del valor paisatgstic. A les anteriors rees de sl rstic, dacord amb el que estableix el Pla territorial insular de Mallorca, se superposen, als efectes, si sescau, de corregir la superfcie mnima de parcella per poder edificar un habitatge unifamiliar allat, els mbits de planejament coherent supramunicipal (APCS) i quant a les condicions dedificaci i dintegraci paisatgstica, les unitats dintegraci i mbits de valoraci paisatgstica (UP i VP) segents: a).b).c).Unitats paisatgstiques: UP-2: Xorrigo, Masss de Randa, part sud de la Serra de Llevant i Puig de Bonany. UP-6: Llevant. UP-7: Migjorn. Valoraci paisatgstica: VP-1: Valoraci paisatgstica moderada. VP-2: Valoraci paisatgstica alta, molt alta o extraordinria. mbits de planejament coherent supramunicipal: APCS-4: Llevant i Serra de Llevant Sud. APCS-5: Migjorn. APCS-6: Xorrigo-Masss de Randa.
CAPTOL II: CONDICIONS GENERALS ARTICLE 8.2.01 SEGREGACIONS I PARCELLACIONS A SL RSTIC 1.a).Segregaci o parcellaci. Tots els actes de parcellaci o segregaci de finques o terrenys a sl rstic quedaran subjectes, independentment de la seva finalitat, a prvia llicncia municipal. A sl rstic queden prohibides les parcellacions urbanstiques. Lexistncia duna parcellaci illegal a sl rstic comportar la denegaci de les llicncies que es poguessin sollicitar i la paralitzaci immediata de les obres. No es podran realitzar segregacions que donin com a resultat parcelles amb una edificaci existent que superi ledificabilitat mxima establerta per a cadascuna de les zones definides en aquestes normes i per a cadascuna de les activitats relacionades amb els usos permesos. Condicions de lunitat mnima de cultiu. Parcelles de regadiu. Tenir la condici de regadiu en el cadastre de finques rstiques. Disposar dun cabal daigua autoritzat suficient per al seu reg.
132
b).c).-
d).-
e).e.1).-
e.2).f).-
Disposar de la infraestructura necessria per al reg. Superfcie mnima: 5.000 m2. Parcelles de sec. La que no s de regadiu, excloses aquelles parcelles considerades terreny forestal. Superfcie mnima: 25.000 m2. Si la parcella que es pretn segregar-se duna finca sestn per ms dun terme municipal, amb unitats mnimes de cultiu diferents, se li aplicar la de menor extensi. No obstant aix lanterior, es permetran les segregacions previstes en larticle 25 de la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernitzaci de les explotacions agrries. Superfcie mnima de parcella afectada per diverses qualificacions. Si una parcella s afectada per diverses qualificacions, per determinar si compleix amb lexigncia de parcella mnima, es verificar comprovant que la suma de percentatges de superfcie de cada zona respecte de la superfcie exigible per a cadascuna delles s igual o superior a cent (100). No es podr comptabilitzar, per aconseguir la superfcie mnima, les rees incloses a zones de major protecci que no admetin ls que es pretn, exceptuant que es trobi inclosa a una rea de protecci territorial (APT). Ledificaci haur, en tot cas, de situar-se a la zona de terreny la categoria del qual tingui menor protecci.
g).-
2.-
3.-
Superfcie mnima de parcella resultant duna agrupaci. Per determinar la parcella mnima aplicable, quan aquesta provingui de lagrupaci de dues o ms parcelles, es prendr la data de constituci com a finca independent de la ms antiga que compleixi amb la superfcie que li resulti exigible. La parcella mnima exigible a lagrupaci de parcelles que, de forma individual, no aconsegueixin la superfcie mnima aplicable a cadascuna delles en funci de la data de constituci com a finca independent, ser la que correspongui a la parcella constituda com a finca independent ms recent amb la que saconsegueixi, si escau, lesmentada superfcie. Per completar la superfcie mnima duna finca no sadmetr la segregaci del romanent duna altre finca confrontat que no compleixi amb el mnim exigible, salvat que aquesta, simultniament sagrupi a una altre que ho compleixi.
4.-
En la normativa corresponent es determinen els valors mnims dels parmetres definits anteriorment, entenent-se per tals els mnims, per sota dels quals es considera la parcella inedificable. No obstant aix, sadmetr la seva edificaci quan la parcella compleixi les condicions de superfcie i ample mnims a lentrada en vigor de les presents NN.SS. i com a conseqncia duna actuaci pblica, dacord amb el que estableix la disposici addicional onzena de la Llei 8/2004, de 23 de desembre, la parcella romanent incompls els esmentats lmits. Segregacions als efectes de ls dhabitatge unifamiliar. En sl rstic, quan les ordenances particulars de les zones ho permetin, podr implantar-se ls dhabitatge unifamiliar noms quan la parcella, a ms de complir amb la superfcie mnima fixada en aquestes normes, dacord amb el que estableix el Pla territorial insular de Mallorca, procedeixi duna divisi, segregaci o fragmentaci practicada abans del 16 de juliol de 1997 o que, si ho ha estat entre aquesta data i el 13 de juliol de 1999, no hagi donat lloc, simultnia o successivament a ms de cinc (5)
133
5.-
unitats registrals independents, exclosa la finca matriu i excepte que shagin reagrupat per sota daquest lmit. En parcelles que procedeixin duna divisi, segregaci o fragmentaci practicada desprs del 13 de juliol de 1999 noms quan les parcelles provenguin duna primera divisi, segregaci o fragmentaci practicada en document pblic en virtut de donaci de pares a fills o a fills de fills premorts o a causa dherncia entre pares i fills (inclosa la substituci per al cas de premorincia i la successi per dret de representaci), limitada lexcepci, en ambds supsits, a un mxim duna parcella per fill i un sol cop. Aquesta excepci ja no es podr aplicar a les noves fragmentacions que es puguin fer de les parcelles resultants daquesta primera. Juntament amb la sollicitud inicial de llicncia, shaur de presentar un certificat expedit pel Registre de la Propietat acreditatiu de lhistorial continuat de la parcella, que indiqui si ha estat objecte de cap divisi, segregaci o fragmentaci i, si s el cas, si ho ha estat per donaci, herncia o qualsevol altra causa. ARTICLE 8.2.02 ESTUDI JUSTIFICATIU DE LADAPTACI AL MEDI FSIC RURAL 1.Les xarxes elctriques de baixa i mitja tensi, les lnies telefniques o de telecomunicaci i els dipsits de G.L.P. que sinstallin en el sl rstic hauran denterrar-se, excepte que per raons excepcionals lAjuntament autoritzi la seva installaci aria. Sense perjudici de lexigncia reglamentria de la realitzaci dun Estudi davaluaci dimpacte ambiental per a aquelles actuacions que aix ho exigs la legislaci vigent, shaur de realitzar un estudi justificatiu dadaptaci al medi fsic per a les actuacions a sl rstic compreses en els segents casos: Les installacions aries. Edificacions i installacions destinades a un s no contingut entre els permesos en el rgim general dusos, llevat dels habitatges unifamiliars. Les obres destinades a activitats extractives de qualsevol ndole. Les obres i infraestructures corresponents a canalitzacions aries o subterrnies de les xarxes bsiques de serveis generals. Lestudi justificatiu dadaptaci al medi fsic sincorporar a la documentaci presentada per a lobtenci de la corresponent llicncia dobres o, si escau, de la corresponent declaraci dinters general. Shauran de recollir en ells els segents aspectes: Justificaci de la idonetat de lemplaament respecte daltres alternatives possibles. Justificaci del compliment de la legislaci vigent quant a protecci del medi ambient i protecci del patrimoni. Es donar especial rellevncia a la consideraci de limpacte derivat dels segents aspectes: Avaluaci de les necessitats de subministrament daigua i energia en qualsevol de les seves formes, amb expressi de la font de subministrament, traat de les xarxes des del seu origen i dimensionat daquestas. Descripci dels sistemes deliminaci de residus lquids, slids o gasosos, es consideraran especialment les garanties de no contaminaci dels aqfers.
2.-
a).b).-
c).d).-
3.-
a).b).-
4.a).-
b).-
134
c).d).-
Avaluaci, si escau, dels nivells de producci de renous i vibracions. Descripci dels moviments de terra, aix com daltres operacions que produeixin transformacions rellevants en el medi geolgic, com rases per a canalitzacions, pous, fonamentacions especials, etc. Avaluaci de les transformacions que es poguessin produir als cicles biolgics per alteraci de la fauna i flora en el medi preexistent. Avaluaci de limpacte visual produt per la implantaci, podent-se exigir amb aquesta finalitat perspectives, fotomuntatges o qualsevol altra documentaci til a lefecte. Les installacions per al transport i distribuci denergia elctrica i estacions transformadores denergia elctrica hauran de complir amb les segents condicions establertes a larticle 21 del Decret 96/2005, de 23 de setembre, laprovaci definitiva de la revisi del Pla director sectorial energtic de les Illes Balears: Subministraments elctrics. Esteses en baixa tensi (tensions inferiors a 1 kV). Les xarxes de baixa tensi a sl rstic hauran de complir lestablert a la Resoluci de la Direcci General dIndstria de 16 de juliol de 2.004, per la qual saproven les condicions tcniques per a les installacions denlla dels subministraments denergia elctrica en baixa tensi (CIES), i a la Resoluci de la Direcci General dIndstria de 27 de juliol de 2004, per la que saproven les condicions tcniques per a les xarxes subterrnies en baixa tensi, exceptuant en els segents casos:
e).-
f).-
5.-
5.1.a).-
Quan linters territorial o medi-ambiental determini la inconvenincia del soterrament. Quan la Conselleria competent determini lexistncia de dificultats que desaconsellin el soterrament. En tot cas, les xarxes hauran de complir lestablert en el Reglament electrotcnic de baixa tensi i, quan siguin soterrades, hauran de transcrrer per camins pblics o, en el seu defecte, per camins privats o per zones privades, adoptant-se, en aquests dos darrers casos, les servituds necessries per a possibilitar laccs a qualsevol punt de les installacions per part del gestor de la xarxa.
b).-
Esteses a mitja tensi (tensions inferiors a 66 kV i superiors a 1 kV). Seran soterrades les derivacions en mitja tensi necessries per alimentar des de la xarxa existent fins lestaci transformadora o centre de maniobra i mesura, quan el subministrament sefectu en mitja tensi, exceptuant en els mateixos casos assenyalats en lapartat anterior. Les connexions, juntament amb els dispositius de maniobra i protecci necessaris, es faran a la mateixa torre des de la qual es realitzi la uni. Aquestes derivacions hauran de discrrer per camins pblics o privats, adoptant-se, en aquest darrer cas, les servituds necessries per possibilitar al gestor de la xarxa laccs a qualsevol punt de les installacions.
c).-
Estacions transformadores. Hauran de complir les normes tcniques aprovades per Resoluci de la Direcci General dIndstria, seguint, en tot cas, les disposicions legals exigibles en cada moment i amb lentrada en mitja tensi i les sortides en baixa tensi soterrades. Les noves lnies de mitja tensi troncals, s a dir que cap dels seus punts de discontinutat sigui una estaci transformadora i que delles es derivin lnies dalimentaci a subministres, podran sser aries en la mesura en que discorrin per traats prviament existents, o que la seva installaci obeeixi a la
135
necessitat dincrementar la potncia disponible o per augmentar el grau de fiabilitat de la xarxa o el nivell de qualitat del servei global. Aquests aspectes seran determinats per la Conselleria competent a lautoritzaci daquestes installacions, respectant-se, en tot cas, les disposicions legals que en cada cas sigui daplicaci. 5.2.Distribuci denergia elctrica en alta tensi (tensions inferiors a 220 kV i superiors a 15 kV). Excepte que a la planificaci es determini el contrari, les esteses de la xarxa de transport planificada podran sser aries. Les esteses dalta tensi, en el cas que siguin dalimentaci a usuaris finals, podran ser soterrades en la mesura que discorrin per camins pblics o privats establint-se, si ns el cas, les servituds necessries per possibilitar al titular de la xarxa laccs a qualsevol punt de les installacions. 5.3.Zones de protecci en conduccions elctriques aries. Dacord amb larticle 13 del Decret 125/2007, de 5 doctubre, pel qual es dicten normes sobre ls del foc i es regula lexercici de determinades activitats susceptibles dincrementar el risc dincendi forestal, els titulars o concessionaris desteses aries que travessin terrenys forestals han destablir una zona de protecci al llarg del traat de cada lnia. Lample daquestes zones de protecci ha de ser el necessari per evitar que la vegetaci forestal constitueixi un perill per a la conservaci de la lnia o risc de produir incendis forestals i ocupar almenys el corredor de la lnia elctrica ms 5 metres a cada costat daquest. En aquestes franges sha de mantenir, en tot cas, una cobertura arbria i arbustiva mxima del 50 % de fracci de cabuda coberta. En els casos de presncia de peus arboris que comportin un perill de contacte amb els conductors, aquests hauran de ser talats de conformitat amb la reglamentaci sectorial vigent. Durant lpoca de perill dincendi forestal, aquestes zones shan de mantenir lliures de residus vegetals o de qualsevol altre tipus de residu que pugui afavorir la propagaci del foc. 6.Infraestructures. Les infraestructures, segons definici de larticle 8.3.01, que per les seves caracterstiques necessriament hagin de situar-se al sl rstic, dacord amb el que estableix el Pla territorial insular de Mallorca, es limiten a les segents: a).En AANP: Sadmeten les del tipus E-2 (vies de transport) recollides en el PDS de carreteres i, condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general. Quan es justifiqui la impossibilitat de la seva ubicaci en sls de menor protecci, les segents: Del tipus E-1 (petites infraestructures) destinades a tractament de residus, E-3 (conduccions, esteses i installacions de telecomunicacions) i E-5 (grans installacions tcniques destinades a tractament de residus). b).En ANEI, ARIP, APR i SRG-F: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general sadmeten: Les del tipus E-1 (petites infraestructures) i E-2 (vies de transport) que estiguin recollides en el PDS de carreteres i noves lnies frries recollides en el PDS de transports. En el cas dobertura de nous camins noms sautoritzaran quan siguin ds i domini pblics. Les del tipus E-3 (conduccions i esteses) i E-5 (grans installacions tcniques de serveis de carcter no lineal) sempre que siguin grans superfcies destacionament de vehicles a laire lliure de titularitat pblica, infraestructures hidruliques, energtiques i de tractament de residus. c).En APT, AIA, AT i SRG: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general sadmeten: Les del tipus E-1 (petites infraestructures), E-2 (vies de transport i camins), que estiguin recollides en el Pla territorial insular de
136
Mallorca o en els corresponents PDS, E-3 (conduccions i esteses) i E-5 (grans infraestructures tcniques de carcter no lineal). Les marines seques o superfcies dhivernatge dembarcacions noms es permetran en AT-H. ARTICLE 8.2.03 CONDICIONS DE LEDIFICACI, MBIT DAPLICACI I DISPOSICIONS GENERALS 1.a).Condicions generals. Els habitatges, les edificacions, installacions auxiliars i les declarades dinters general es regularan, amb carcter general, per les condicions dedificaci establertes en el present Captol. Queden exclosos tots aquells edificis que sincloguin en el Catleg de protecci dedificis dinters histric, arquitectnic, tpic o tradicional del municipi, pels quals shauran dobservar les normes de protecci all establertes. Amb carcter supletori regiran a sl rstic les ordenances dedificaci referides al sl urb per a lordenaci segons regulaci de parcella i la qualificaci urbanstica de zona extensiva en tipologia dhabitatge unifamiliar allat, en tot all que no vingui expressament regulat en el present Captol. Es recomana que les zones que shagin de pavimentar, llevat de les destinades a recollida daiges de pluja, es realitzin amb materials permeables, evitant els asfalts i formigons, i utilitzant les tcniques prpies de lemplaament corresponent. Les superfcies pavimentades computaran en lapartat delements constructius com a ocupaci, aix com aquelles dacabat impermeable. A aquests efectes, les prgoles tamb es consideraran elements constructius. d).El sistema devacuaci daiges fecals en els habitatges unifamiliars ser individuals i mitjanant fossa sptica homologada, estanca i dimensionada en funci dels habitants. En cas de fosses sptiques no estanques o depuradores, excepte que es compleixi les condicions de lapartat 2.g de larticle 5.9.05, es requerir lautoritzaci de la Direcci General de Recursos Hdrics per utilitzar laigua del tercer compartiment per a reg. Els dipsits que continguin aiges residuals shauran de separar com a mnim deu (10) metres dels dipsits daigua potable i piscines i a cinc (5) metres dels lmits del terreny. A ms, es situaran a la part ms baixa dels terrenys amb pendent per evitar la contaminaci de les installacions daigua potable. Quan es realitzin qualsevol de les activitats regulades per aquestes normes o sexecutin edificacions o installacions permeses, shauran de prendre les mesures oportunes perqu lescorrentia de les aiges de pluja no arrossegui terres que suposin el deteriorament del territori. Totes les installacions destinades a un millor aprofitament de les energies renovables que estiguin degudament estudiades i documentades podran ser admeses encara que incompleixin els parmetres daltura de les edificacions. El seu emplaament minimitzar, en qualsevol cas, limpacte ambiental. Les lluminries, de conformitat amb lestablert en el Pla territorial insular de Mallorca i la Llei 3/2005, de 20 dabril, hauran de complir les condicions de lapartat 5.c de larticle 7.3.01 i les limitacions de flux assenyalades per a la zona E-1 en sl rstic protegit i E-2 en la resta. Medici de laltura mxima i total. Laltura total de les edificacions a sl rstic es mesurar, dacord amb lestablert en el Pla territorial insular de Mallorca, des del nivell de la planta baixa de ledifici fins al coronament de la coberta.
137
b).-
c).-
e).-
f).-
g).-
h).-
2.-
El nivell superior del forjat de la planta baixa no podr en cap punt, respecte del terreny natural, sobrepassar laltura dun (1) metre quan el terreny sigui sensiblement pla i dun metre i cinquanta centmetres (1,50) quan no ho sigui. A aquests efectes es considerar que un terreny s pla quan la lnia recta imaginaria que uneixi dos punts qualsevol del terreny natural situats en la projecci de ledifici o terrassa disposi duna pendent inferior al deu per cent (10 %) respecte a un pla horitzontal. 3.a).Condicions de posici i dimplantaci de les edificacions. Les edificacions no podran situar-se sobre penya-segats o cims. Quan se situn en terrenys amb marges, qualsevol punt de ledificaci o porxo, haur de separar-se de la vora del marge inferior una distncia mnima igual a laltura daquest. Les edificacions, dacord amb el que estableix el Pla territorial insular de Mallorca, en ubicar-se dins la parcella, hauran de salvaguardar la condici rstica dels terrenys, la protecci de les caracterstiques generals del paisatge, la reducci de limpacte visual i complir amb les segents condicions dimplantaci: Ledificaci, en parcelles amb pendent mitjana superior al 10 %, haur de situar-se en les rees de menys desnivell de tal forma que sevitin grans anivellacions i desmunts. En lunita paisatgstica UP-2 i zones: ANEI, ARIP, APR, APT, AIA i SRG-F, no es podran situar les noves edificacions en rees amb pendent major al 20 %. Normes que regulen ledificaci i installacions dinters general. Les activitats relacionades amb usos no prohibits, diferents dels admesos o de lhabitatge unifamiliar, hauran dobtenir, prviament a la llicncia, la declaraci dinters general per la Comissi Insular dUrbanisme o del Govern de les Illes Balears en aquells casos previstos a larticle 3.4 de Llei 9/1990, de 20 de juny, datribuci de competncies dels Consells Insulars en matria durbanisme i habitabilitat. La declaraci dinters general podr atorgar-se a totes aquelles activitats que, respectant les limitacions que, dacord amb els usos sestableixin, transcendeixin els mers interessos individuals, siguin compatibles amb el grau de protecci de la zona i, en el cas de que suposin la construcci de noves edificacions, resultin de necessria ubicaci en el sl rstic. Les declaracions dinters general es dirigiran preferentment a fomentar les activitats que suposin la preservaci dedificis o installacions de valor etnolgic o arquitectnic o la implantaci, previ la seva adequaci, al que disposa el Ttol IV de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sl rstic, de noves activitats en edificacions o installacions en estat de deteriorament que no estiguin declarades fora dordenaci. El procediment per a lautoritzaci daquestes activitats ser el de larticle 37 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sl rstic i haur de complir, a ms a ms, amb lestablert a larticle 17 de lesmentada Llei. Establiments turstics a sl rstic. Shauran de realitzar dacord amb el que determina el Decret 13/2011, de 25 de febrer, i la normativa autonmica que ho completi, modifiqui o substitueixi. Ls turstic no pot implicar a les edificacions existents que siguin adients, de conformitat amb lapartat anterior, a la prestaci de serveis turstics en el medi rural, sobre tot en les catalogades, canvis dels elements que defineixen les seves caracterstiques tipolgiques, esttiques o histriques. Sense perjudici de la preceptiva obtenci de lautoritzaci de lAdministraci turstica competent, de conformitat amb el que disposa la Llei 6/1999, de 3 dabril, de les Directrius dordenaci territorial, la llicncia per a la adequaci dedificis existents a la prestaci de serveis turstics en el medi rural
138
b).-
4.a).-
b).-
c).-
d).-
5.a).-
b).-
c).-
requereix prviament la declaraci dinters general per la Comissi Insular dUrbanisme. Lesmentat rgan competent per a la declaraci dinters general podr establir a lautoritzaci les condicions limitadores que estimi pertinents per garantir que lestabliment sajusti a les caracterstiques en base a les quals es va atorgar lautoritzaci. d).En els casos de una nova edificaci o ampliaci dedificis existents, lAjuntament exigir la comprovaci, mitjanant loport informe ambiental, que suposa un impacte paisatjstic assumible i no resulta perjudicial per a lentorn. Loferta turstica, que per les seves caracterstiques necessriament hagi de situar-se en sl rstic amb lobjectiu de preservar edificis o installacions de valor etnolgic o arquitectnic, dacord amb el que estableix el Pla territorial insular de Mallorca, es limita a hotel de cinc estrelles i al compliment de les segents condicions: Que sestableixi en construccions anteriors al 14 de juliol de 1956 (al volum edificat anterior a aquesta data se li denomina nucli original). La superfcie edificada destinada a hotel no superi l1 % de superfcie de la parcella vinculada, excepte que es tracti de conversi dagroturismes o dhotels rurals ja autoritzats i existents a lentrada en vigor del PTM. Disposi dinforme favorable de la CIOTUPH o rgan que tingui atribuda la competncia sobre Patrimoni Histric. No sobrepassar les 120 places dallotjament o les 60 unitats dallotjament turstic. Podran, excepte en ARIP-B, complementar-se amb installacions esportives a laire lliure i disposar de les edificacions complementries estrictament necessries per a realitzar lesmentada activitat. Per a una oferta turstica de mxima qualitat, la superfcie edificada existent es pot ampliar sempre que: La superfcie edificada del nucli original ms la de lampliaci no arribi a l1 % de la parcella (excepte que es tracti de conversi dagroturismes o dhotels rurals ja autoritzats i existents a lentrada en vigor del PTM), les ampliacions de volum exteriors al nucli original, annexes o no a aquest, sintegrin amb ell sense danyar els seus valors arquitectnics i no suposin una ampliaci de volum superior a un 20 % del nucli original. En cas de realitzar-se nous edificis hauran de ser menors i subordinats a ledificaci del nucli original.
e).-
ARTICLE 8.2.04 CONDICIONS GENERALS DESTTICA I COMPOSICI DE LES EDIFICACIONS 1.a).Integraci en el paisatge. Les construccions i edificacions dadaptaran a lentorn en que subiquin, harmonitzant i integran-se a travs duna arquitectura senzilla i racional, i essent respectuoses amb els valors culturals i paisatgstics que aquest entorn cont. Es prohibeixen les excavacions que transformin sensiblement tot o part del perfil natural del terreny de les finques rstiques, llevat daquelles actuacions expressament autoritzades per la Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria. En aquest cas, es procurar el menor impacte paisatjstic possible. Les edificacions podran tenir una o dues plantes, admetent-se, a ms, una planta soterrani o semisoterrani, destinada a aparcament o serveis. La rampa daccs de vehicles haur de quedar integrada en ledificaci o, en cas contrari, adoptar-se les mesures necessries dintegraci paisatgstica per minimitzar el seu impacte. Composici volumtrica i de faanes.
b).-
c).-
2.-
139
a).-
Les noves edificacions seran de volumetria senzilla amb cobertes inclinades a una o dues aiges i amb volada horitzontal a les faanes principal i posterior. Els murs no seran corbs. Al cos principal se li podran afegir diversos volums menors o secundaris, amb coberta plana o inclinada indistintament. Els murs cecs seran un element compositiu preponderant, de manera que la superfcie de buits de les faanes de ledifici ser sempre molt inferior a la de massissos. Les finestres seran rectangulars, ms altes que no amples, excepte en lluernes, aix com en edificacions i installacions auxiliars. Les cobertes seran inclinades amb acabat a base teula rab, permetent-se un altre tipus de cobertes tradicionals noms en cossos i elements complementaris i sempre que aquestes no superin el vint per cent (20 %) de la superfcie total ocupada per ledificaci principal. A la coberta hauran de quedar integrats tots els elements que shagin dinstallar a la part superior de ledifici, de manera que no siguin visibles a llarga distncia. No es permetr la successi reiterativa darcs suportant porxes, terrasses o daltres buits oberts en faana, aix com la utilitzaci delements constructius que denotin un origen o un dest en desacord amb el de ledificaci, com per exemple merlets i baluards. Ls darcs ser amb carcter excepcional, justificant una adequada integraci en la composici de faana, i restringit a portes i porxos en planta baixa. En tot cas, els porxes no podran superar el vint per cent (20 %) de la superfcie ocupada per la resta de ledificaci en aquesta planta. Les separacions obligatries dels edificis segons les presents normes, regiran no sols per damunt sin tamb per sota del nivell de la planta baixa i es mesuraran des dels lmits fins a la vora de qualsevol cos o element de ledificaci, incloses volades, excepte els simples rfecs de menys de cinquanta (50) centmetres de vol. Les separacions a lmits i entre edificis es consideraran com a distncies mnimes. Materials. Sevitaran les coloracions estridents, al temps que es recomana ls dels materials naturals i tradicionals de la zona. Els tancaments exteriors seran de fusta o metllics de tipologia idntica a la tradicional. Laspecte visual dels materials i acabats de les faanes ser de la gamma de la pedra o dels ocres-terra. Es prohibeixen els acabats amb elements constructius vistos del tipus ma, bloc de formig i semblants. Els paviments de terrassa hauran dsser de pedra natural sense polir o de rajoles de color ocre de terra local o semblant. Els paretons de terrassa seran massissos o b baranes senzilles de ferro o fusta formades amb muntants verticals, similars a les tradicionals. La nova construcci dedificacions o canvi ds daltres ja existents, ds habitatge unifamiliar, dacord amb el que estableix el Pla territorial insular de Mallorca, haur de complir, a ms a ms, amb les segents condicions: El programa i la distribuci del conjunt de les dependncies, de forma inequvoca, constituir un nic habitatge unifamiliar, no podent, a aquests efectes, incloure espais de comunicaci vertical ni dependncies auxiliars, destar, menjar, cuinar o dormir, que distorsionin, per la seva reiteraci o pel seu excessiu nmero, el carcter unifamiliar de lhabitatge. Les dependncies que conformin lhabitatge, destinades a morada de les persones, es desenvoluparan en un nic edifici i, totes elles, tindran accs des de linterior del mateix. Noms es podran desenvolupar en edificacions separades de la principal les dependncies que no siguin obligatries en la composici de
140
b).-
c).-
d).-
e).-
f).-
3.a).-
b).-
c).-
d).-
4.-
a).-
b).-
lhabitatge i tinguin usos de servei o complementaris a aquesta. La seva superfcie edificada haur de resultar coherent amb el programa plantejat i el seu volum, altura i aparena no podran emmascarar ledifici principal. ARTICLE 8.2.05 PISCINES En sl rstic es podran construir piscines amb les condicions segents: a).Quan es trobi annexa a un habitatge unifamiliar i compleixi amb la separaci mnima a lmits i vials de tres (3) metres. Lesmentada separaci es computar des de la cara exterior del mur. No es permetr la construcci de ms duna piscina per parcella, amb independncia de poder obtenir, previ autorizacin de la Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria, llicncia per a un estany per a reg. Les piscines no podran en cap punt, respecte del terreny natural, sobrepassar laltura dun metre i vuitanta centmetres (1,80). Els espais exteriors hauran de complir amb les condicions establides en larticle 8.2.07. Seran de planta sensiblement rectangular i lacabat interior ser preferentment en tons blancs, grisos, marrons o verds per a una millor integraci al paisatge. Amb lobjectiu de millorar lefectivitat dels treballs dextinci dincendis forestals, les piscines hauran de complir les condicions de lapartat 2.2.a de larticle 8.5.04.
b).-
c).-
d).-
e).-
ARTICLE 8.2.06 CONSTRUCCIONS QUE GUARDIN RELACI AMB LA NATURALESA I DEST DE LA FINCA Es consideraran construccions que guardin relaci amb la naturalesa i dest de la finca les que no es destinin a ls dhabitatge i formin part duna explotaci agrria, entenent-se com el conjunt de bns i drets organitzats empresarialment pel seu titular en lexercici de lactivitat agrria o ramadera, amb finalitats de mercat i que constitueix en si mateixa una explotaci econmica. Sestableix la segent classificaci daquestes construccions: Edificacions, installacions auxiliars, casetes deines, hivernacles, safareigs i construccions rstiques tradicionals. La sollicitud de llicncia dobres referides a aquestes construccions haur dajustar-se al procediment assenyalat en larticle 4 del Decret 147/2002, de 13 de desembre, pel qual es desenvolupa la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sl rstic de les Illes Balears, en relaci amb les activitats vinculades amb la destinaci i naturalesa de les finques i el rgim dunitats mnimes de cultiu. Excepte exoneraci del seu compliment, dacord amb larticle 21.3 de la Llei 6/1997 i larticle 5 del Decret 147/2002, les construccions que guardin relaci amb la naturalesa i dest de la finca es regularan per les segents prescripcions: 1.Edificacions i installacions auxiliars. Sentendran com a tals totes aquelles construccions que, sense estar destinades ni condicionades a lestada de persones sn necessries per a lexplotaci agropecuria de la finca, aix com les destinades a emmagatzematge i primeres transformacions de productes agrcoles de producci prpia. Les edificacions i installacions auxiliars sajustaran a les condicions generals dedificaci per al sl rstic i a les condicions particulars segents:
141
a).-
Els buits dilluminaci i ventilaci es situaran a una alada superior als dos (2) metres des del corresponent trespol interior. Totes les edificacions ds agrari o ramader noms poden tenir una (1) planta i una alada mxima de sis (6) metres. Les separacions mnimes a partions seran de deu (10) metres i entre edificis a la mateixa parcella de cinc (5) metres. Per a aquelles edificacions o installacions auxiliars que, pel seu dest o finalitat, mereixen notriament un tractament singular sadmetran les condicions particulars de volumetria i acabats adients a la seva finalitat, sempre que es respectin tots els parmetres reguladors, excepte els referits a laltura de ledificaci. Casetes deines. Sentendr per caseta deines tota edificaci destinada a emmagatzemament de qualsevol tipus delements propis per a lexplotaci de la finca on aquella es situ, amb total exclusi del seu s com a vivenda. Les casetes deines sajustaran a les condicions generals dedificaci per al sl rstic i a les condicions particulars segents:
b).-
c).-
2.-
a).-
Noms poden tenir una (1) planta i una alada mxima de tres metres i cinquanta centmetres (3,50). Les separacions mnimes a partions seran de deu (10) metres i entre edificis a la mateixa parcella de cinc (5) metres. Shauran de construir seguint el procediment tradicional amb murs o folres de pedra natural del lloc i coberta inclinada de teula rab color arena, les portes i finestres seran de fusta i es correspondran amb ls que allotgi ledificaci. Hivernacles i safareigs. Hivernacles. Sn aquelles construccions lleugeres i translcides, provisionals o fixes, destinades a la protecci dels cultius i dalada mxima inferior a tres metres i cinquanta centmetres (3,50).
b).-
3.a).-
b).-
Safareigs. Es permetran dipsits daigua destinats a ls agrcola-ramader. Els acabats shauran dajustar al que es disposa a larticle 8.2.05, encara que els murs i la solera shauran de deixar directament revocats i sense enrajolar.
4.a).-
Construccions rstiques i tradicionals. Sense perjudici del que es disposi a la normativa reguladora del Catleg de protecci dedificis dinters histric, arquitectnic, tpic o tradicional del municipi, shauran de conservar les construccions rstiques tradicionals (barraques de roter, barraques de carboner, canaletes, snies, pous, molins, aljubs i semblants). Es podran dur a terme totes les restauracions i modificacions tendents a conservar la funcionalitat de les construccions rstiques tradicionals sempre que no estiguin catalogades, no salterin substancialment les seves caracterstiques esttiques, tipolgiques i constructives, i ls guardi relaci amb el dest agrcola o ramader. En els molins extractors daigua es podran installar nous tipus de pales.
142
b).-
c).-
ARTICLE 8.2.07 MOVIMENTS DE TERRA 1.Queden prohibides les excavacions a cel obert i els desmunts i terraplenats que transformin sensiblement tot o part del perfil natural del terreny de les finques rstiques, llevat daquelles actuacions autoritzades per la Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria, procurant el menor impacte paisatgstic possible. Els moviments de terres no podran modificar ni impedir lescorrentia natural de les aiges. Els desmunts i terraplenats per a la construcci de vies i camins es procurar que afectin el menys possible als valors paisatgstics i vegetaci del lloc i es prenguin les mesures oportunes per a les millores i reposicions ambientals. Els moviments de terres, no afectes a una edificaci ni als seus elements constructius, hauran dobtenir la corresponent llicncia municipal i tindran exclusivament finalitats agrries o de adaptaci dels exteriors de les edificacions. Els bancals excavats en el terreny hauran de seguir la topografia existent i noms es podran realitzar amb la finalitat exclusiva dadaptar ledificaci al mateix o lobertura del cam daccs a lesmentada edificaci. Els aterrassaments consecutius hauran de tenir una dimensi en planta no inferior a la seva altura i guardar entre s una distncia que causi el menor impacte paisatgstic possible. A ms de la superfcie docupaci que correspongui a ledificaci i altres elements constructius segons la categoria de sl i excepte quan estiguin justificades i autoritzades en un projecte dexplotaci agrria, les excavacions o el rebliment de terrenys de la parcella no podr afectar a les segents superfcies mximes: En sl rstic protegit: 1 % en zona de valoraci paisatgstica moderada (VP-1) i 0,5 % en zona valoraci paisatgstica alta, molt alta o extraordinria (VP-2). En sl rstic com: 2 % en zona de valoraci paisatgstica moderada (VP-1) i 1,5 % en zona valoraci paisatgstica alta, molt alta o extraordinria (VP-2). Els bancals, tant excavats com elevats en el terreny, shauran de deixar acabats a base de folres o murs de pedra natural del lloc. 5.Condicions de la parcella no ocupada per ledificaci. La part de la parcella no ocupada per ledificaci ni per la resta delements constructius, dacord amb el que estableix el Pla territorial insular de Mallorca, haur de mantenir-se en estat natural o en explotaci agrcola, ramadera o forestal. En la unitat paisatgstica UP-2 i les zones: ANEI, ARIP i SRG-F, no es podran realitzar moviments de terres, ni cap altra actuaci que alteri la naturalesa rstica o el perfil natural del terreny. Lacabat de les marjades i els murs de tancament ser de pedra. Els anivellaments exteriors del terreny produts per ledificaci i la resta delements constructius, no es podran situar a ms d1,50 metres per sobre i de 2,20 metres per davall del terreny natural. ARTICLE 8.2.08 TANCAT DE FINQUES 1.Tant a les partions com a linterior de la finca es permetran les tanques necessries per a la seva explotaci racional amb les segents condicions:
2.-
3.-
4.-
143
a).-
Massisses, daltura no superior a un (1) metre, realitzades amb paredat tradicional de pedra o peces de mars no revocats. Per damunt delles es podr collocar un filferro o reixeta fins una altura de dos metres i vint centmetres (2,20). Quan no siguin dobra, seran de malla metllica ampla (en les zones: ANEI, ARIP i SRG-F, a ms a ms, seran sobre pals de fusta), elctriques o de bardissa. Es prohibeixen expressament els murs realitzats a base de peces prefabricades o cermiques, vistes. Les obres de reparaci, recrescut, ampliaci o aixamfranat, etc. en murs existents es realitzaran amb idntics materials als de la tanca original. Les altures es consideraran a cada punt del terreny natural. El tancament haur de disposar dun suficient nombre dobertures de dimensions adients per al pas de laigua i de la fauna. Reculada de tanques. En aquelles finques a les quals shagi de realitzar un nou tancat shauran de complir les segents condicions:
b).c).-
d).e).-
2.-
a).b).c).3.-
El pla exterior de les tanques que donin a la xarxa viria shauran de recular segons la taula segent: Xarxa de carreteres: Els estipulats per la legislaci vigent. Camins: Dos metres i trenta centmetres (2,30) de leix del cam. En realitzar-se aquestes noves tanques shauran dexcavar les cunetes. En els encreuaments de viari les reculades sefectuaran deixant un xamfr de quatre (4) metres. Els tancaments de les explotacions agrries que no suposin obra de fbrica sefectuaran seguint els sistemes tradicionals de la zona, sense que sigui necessria lobtenci de llicncia municipal. Shauran de conservar i restaurar els tancaments existents de parcelles i tanques de paret seca. Noms es permetran la seva demolici parcial per a lampliaci del viari, havent-se de reposar amb el mateix aparell i altura a la mateixa alineaci, o per quedar afectada directament per obres autoritzades en el projecte del qual figuri expressament la seva demolici degudament justificada i aprovada per lAjuntament.
4.-
ARTICLE 8.2.09 CAMINS I CONNEXIONS 1.Camins. A sl rstic no es podran obrir camins amb caracterstiques urbanes o que excedeixin de les necessitats agrries de la finca a la qual serveixen. Lobertura de nous camins, aix com qualssevol altra obra a realitzar sobre camins existents (com ampliacions de calada o realitzaci de ferms) estar subjecta a prvia llicncia municipal. Les sollicituds dobertura de camins hauran danar acompanyades duna justificaci fonamentada a les necessitats agrries de la finca i informada favorablement per la Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria. No sinclouen en lapartat anterior aquells camins que transcorrin ntegrament per linterior de la finca i serveixin a les necessitats daquesta o constitueixin servituds de pas entre finques.
144
Lautoritzaci justificada dobertura de nous camins comportar lobligaci de la seva integraci en lentorn, tant en la seva adaptaci al terreny com quant a materials dacabat, coloracions, evacuaci daiges, etc. Quan lautoritzaci es refereixi a la reforma dels existents, aquesta comportar lobligaci de la conservaci de les seves caracterstiques definitries de ms inters. 2.Regulaci de les connexions. Les entrades a predis o altres connexions amb la xarxa viria que interrompin la cuneta lateral ho faran en un ample mxim de quatre (4) metres, collocant una conducci de drenatge de quaranta (40) centmetres de dimetre, que doni continutat a la cuneta i discorri per baix de laccs a la finca. ARTICLE 8.2.10 PEDRERES a).Les activitats extractives ja existents, en el relatiu a la seva ubicaci i als plans de restauraci de lespai natural afectat per les mateixes, shauran dajustar al Decret 61/1999, de 28 de maig, daprovaci definitiva de la revisi del Pla director sectorial de pedreres. Les pedreres incloses a lannex IV del PDS de pedreres hauran de tramitar la seva incorporaci, complint lestablert a la seva Disposici transitria primera, apartat 2n, havent de quedar, en tot moment, exclosa qualsevol activitat extractiva en sl rstic protegit (AEP). A la totalitat del terme municipal es prohibeix la implantaci de noves pedreres, dacord amb el que sestableix per a cada zona que es divideix el sl rstic i al qual sha ests el criteri que la LEN estableix a larticle 22.1 per a les rees despecial protecci i que es recull a larticle 7.2 del PDS de pedreres.
b).-
c).-
ARTICLE 8.2.11 PROTECCI DE LES ZONES TURSTIQUES 1.a).Zones limtrofes de protecci costera. Delimitaci de les zones limtrofes de protecci costera. Les zones limtrofes de protecci costera comprenen una franja, a partir de la lnea de costa i parallela a la mateixa, constituda per terrenys no susceptibles dsser urbanitzats, situats entre els lmits laterals de cada zona duna amplada mnima de mil (1.000) metres. Quan la morfologia de la costa i la classificaci del sl ho permetin, ser constituda pels terrenys que sassenyalen en el plnols corresponents. b).Naturalesa i rgim urbanstic del sl. Les zones limtrofes de protecci costera hauran de mantenir la seva condici de sl no urbanitzable i seran sotmeses, a ms a ms de a les limitacions establertes en ra de la seva qualificaci, si sescau, a la Llei 1/1991, de 30 de gener, despais naturals i rgim urbanstica de les rees despecial protecci de les Illes Balears, i a les mateixes restriccions dusos que es defineixen per a les rees de protecci posterior. 2.a).rea de protecci posterior (APP) Delimitaci de lrea de protecci posterior. En els lmits posteriors de les zones turstiques, no confrontants amb les zones limtrofes de protecci costera, sha delimitat una rea de protecci posterior que comprn una franja a partir del sl classificat
145
com a urb o urbanitzable, amb una amplada mnima de cinc-cents (500) metres, exceptuant quan aquesta distncia produeix un encavalcament amb lrea de protecci posterior corresponent a una altre zona turstica o quan es produeixen interferncies amb el sl urb i la seva rea de possible desenvolupament. Els lmits de lrea, si el seu rgim urbanstic ho permet, podran sser modificats per la seva ubicaci, si sescau, de terrenys qualificats com a zona de reserva i dotacional. b).Naturalesa i rgim urbanstic del sl. Lrea de protecci posterior s un sl rstic en el qual no podran autoritzar-se els usos que puguin afectar negativament a lactivitat turstica de la zona. Per tal de valorar lesmentada afectaci lAjuntament exigir un informe previ de lAdministraci competent en matria turstica per a lautoritzaci de qualsevol obra, installaci o activitat en el sl rstic incls en una rea de protecci posterior. El seu rgim urbanstic, s sotms, a ms a ms del planejament general i a les seves limitacions en funci de la seva qualificaci urbanstica, si sescau, a la Llei 1/1991, de 30 de gener, despais naturals i rgim urbanstic de les rees despecial protecci de les Illes Balears. A lrea de protecci posterior, aix com a les zones limtrofes de protecci costera, totes les parets de tancaments de parcelles, incls les que confronten amb carreteres i camins i les que continguin tanques dins duna mateixa finca registral, hauran dsser de paret seca tradicional, dacord amb les condicions determinades a larticle 8.2.08. La composici de volums, ordenaci de buits, cobertes i materials emprats a les edificacions hauran dsser de tipologia tradicional. Les parets de les faanes hauran dsser de pedra calcria del lloc, amb laparell tradicional, les portes, finestres i persianes exteriors seran de fusta, en colors naturals o tradicionals de la zona. LAjuntament, amb la participaci de lAdministraci competent en matria turstica i altres organismes tamb competents, podr impulsar programes de recuperaci paisatgstica i actuacions singulars per reduir limpacte negatiu de les actuals edificacions i installacions que no sadeqen a aquestes normes.
ARTICLE 8.2.12 TRAJECTES PINTORESCOS I RUTES DINTERS CULTURAL I PAISATGSTIC En general, en carreteres i camins de trajecte pintoresc no es permetr que la situaci, massa o altura de les construccions o dels seus elements o murs limitin excessivament el camp visual per contemplar les belleses naturals o trenquin lharmonia del paisatge. Sentendran que constitueixen trajecte pintoresc tots els llocs subjectes a protecci del paisatge o sincorporin voluntriament com a recorreguts paisatgstics i culturals o rees recreatives de titularitat privada, dacord amb el que preveu larticle 22 de les Directrius dordenaci territorial. A les rutes culturals i paisatgstiques establertes pel Pla territorial insular de Mallorca que sincorporen a aquestes normes i als seus elements sels aplicar tamb la protecci de visuals assenyalada en lapartat anterior. En elles i en el seu entorn es prohibeix qualsevol acci que pugui alterar els seus valors patrimonials i, en tot el seu traat, seran dobligat compliment les determinacions dels seus respectius plans especials. ARTICLE 8.2.13 PRESTACI COMPENSATRIA PER USOS I APROFITAMENTS EXCEPCIONALS Lautoritzaci dactivitats en sl rstic relacionades amb usos extractius o les declarades dinters general, excepte protecci i educaci ambiental, les del sector primari no extractives i les indstries de transformaci agrria, dacord amb larticle 17 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sl rstic, modificat per larticle 16 del Decreto llei 2/2012, de 17 de febrer, comporten un s i aprofitament atpic en sl rstic. Per aix, prviament a la
146
llicncia, estaran obligats al lliurament del deu per cent (10 %) de limport dels costos dinversi de la implantaci efectiva, deduts els corresponents a maquinria i equips, daquesta activitat. En el cas de regular-se aquestes activitats mitjanant una Ordenana, aquesta quantia podr reduir-se segons el tipus dactivitat i les condicions dimplantaci o preveures excepcions per a les activitats benfiques o assistencials sense nim de lucre. CAPTOL III: NORMES REGULADORES DELS USOS ARTICLE 8.3.01 CLASSIFICACI I DEFINICIONS DELS USOS 1.a).Activitats del sector primari. De carcter extensiu: Sn les prpies de les explotacions agrries, ramaderes i forestals i daltres com lapicultura i similars, caracteritzades pel seu carcter extensiu, siguin de sec o de regadiu. Seran destinades a preparar la terra per a lobtenci dels cultius agrcoles, de les pastures i farratges o dels forestals i lactivitat cinegtica a vedats no intensius. Inclou les construccions necessries per desenvolupar les diferents tasques lligades a lexplotaci. b).De carcter intensiu: Aquestes activitats sn les mateixes que les de lapartat anterior, per diferenciades pel seu carcter intensiu, dacord amb els criteris establerts per lorganisme corresponent, aix com tamb la piscicultura. Inclouen les construccions i installacions prpies daquestes activitats, com sn els hivernacles, les infraestructures de reg, les granges i magatzems de certes dimensions, les installacions lligades a explotacions pisccoles intensives i altres similars. c).Complementries: Seran considerades aix lagroturisme, el turisme rural, les granges cinegtiques, les posades, les cases de colnies, els refugis i altres installacions destinades a lestada i allotjament de grups i, en general, els oferiments complementaris compatibles amb els objectius de conservaci i protecci del sl rstic. En qualsevol cas sentendran compreses en aquest apartat les activitats complementries a les quals es refereix la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernitzaci de les explotacions agrries, que vincular els instruments de planejament general als efectes de laplicaci transitria de la matriu dordenaci del sl rstic. 2.a).Activitats del sector secundari. Indstria de transformaci agrria: Sn les activitats destinades a magatzematge, separaci, classificaci, manipulaci o primer tractament industrial dels productes agraris i al seu envs per a comerciar-los i distribuir-los en el corresponent mercat. Shi inclouen les construccions i infraestructures que necessriament shan dubicar en aquest tipus de sl per al desenvolupament daquestes activitats, sempre adequades a les condicions dintegraci establertes en el Pla territorial insular de Mallorca. Sexclouen les edificacions noves i el tractamente de productes que no siguin de la producci de la prpia explotaci a les rees naturals despecial inters dalt nivell de protecci. b).Indstria en general:
147
Sn les activitats destinades a lobtenci, la transformaci o el transport de productes a partir de les matries primes. Shi inclouen les construccions i infraestructures que necessriament shan dubicar en aquest tipus de sl per al desenvolupament daquestes activitats, sempre adequant-se a les condicions dintegraci establertes en el Pla territorial insular de Mallorca. 3.a).Equipaments. Equipaments sense construcci: Es refereix a equipaments situats a terrenys no afectes a explotacions agrries, els quals es defineixen en lapartat 1.c. Consisteix en ladaptaci dun espai, sense implicar transformaci de les seves caracterstiques inicials, per a activitats doci i temps lliure de diferent classe, de carcter concentrat o no, com sn: rees recreatives, embarcadors, escars, ancoratges, activitats de temporada lligades a la platja. Sinclouran les installacions de taules, barbacoes, fonts, serveis sanitaris desmuntables i socorrisme, jocs de nens, papereres, aparcaments i la xarxa viria interna destinada a tasques de manteniment, serveis i vigilncia, aix com les derivades de les concessions de temporada en el litoral. b).Resta dequipaments: Consisteix en la transformaci de les caracterstiques dun espai per permetre la realitzaci duna activitat, o per a installacions i construccions de nova planta destinades a les activitats doci, recreatives, cientfiques, culturals, comercials i de magatzement, educacionals, soci-assistencials i al turisme de certes dimensions que, per les seves caracterstiques, necessriament shan de situar a sl rstic. Sinclouen, a manera dexemple, els camps de golf i el seu oferiment complementari dacord amb la seva legislaci especfica, campings, parcs zoolgics o circuits esportius. 4.a).Altres activitats. Extractives: Sn activitats encaminades a lextracci dels recursos minerals en explotacions a cel obert o en el subsl o les auxiliars destinades a lextracci i primer tractament dels recursos geolgics situats a la mateixa zona. b).Infraestructures. Sn un conjunt ampli dinstallacions superficials, subterrnies o rees, de carcter local o supra municipal amb alternatives de localitzaci restringides, necessries per a la creaci i el funcionament duna organitzaci qualsevol. b.1).Petites infraestructures (E-1): Torres, antenes i estacions de telecomunicacions, de navegaci i altres installacions de comunicaci dimpacte semblant, aix com tamb les infraestructures hidruliques, energtiques i de tractament de residus, de superfcie no superior a 200 m2. b.2).Vies de transport (E-2): Inclou autopistes, autovies, carreteres, ferrocarrils i les seves installacions complementries. b.3).Conduccions i esteses (E-3): Sn un conjunt de xarxes de transport o distribuci denergia elctrica, aigua, telecomunicacions,
148
sanejament i similars i altres lnies destesa aries o soterrades, juntament amb els suports i les installacions complementries a la xarxa. b.4).Ports i ports esportius (E-4): Sinclouen les installacions destinades a latracament dembarcacions per al transport de passatgers i mercaderies i les installacions necessries per a la crrega i descrrega, magatzement i tractament de mercaderies, rees de reparaci i moviment i totes les altres superfcies, construccions, emplaaments i serveis associats a aquest tipus dinfraestructures, aix com els ports esportius, doci i de pesca i les seves superfcies annexes. b.5).Grans installacions tcniques de serveis de carcter no lineal (E-5): Grans superfcies destacionament de vehicles a laire lliure, infraestructures hidruliques, energtiques i de tractament de residus, de superfcie superior a 200 m2, aeroports i qualsevol altre installaci dinters general o dimpacte semblant sobre el medi fsic. c).Habitatge unifamiliar allat. Es tracta de la construcci dedificis unifamiliars destinats a vivenda de nova planta en el sl rstic, vinculats o no a lexplotaci agrria. d).Protecci i educaci ambiental. Sn les activitats prpies de la protecci i leducaci ambiental. Comprn les installacions necessries per portar-les a terme: Habilitaci de camins i accessos, installacions dobservaci, centres dinterpretaci, aules de la natura, granges escola, passos sobre rierons o torrents, miradors i similars. ARTICLE 8.3.02 LIMITACIONS DELS USOS AL VOLTANT DELS POUS DE SUBMINISTRAMENT Dacord amb el que estableixen els articles 65 a 67 del Pla hidrolgic de les Illes Balears, shan assenyalat els pous de subministrament daigua i delimitat, transitriament fins a la seva determinaci definitiva per la DGRH, les segents zones de protecci i limitaci dusos: 1.Zona de restricci absoluta: La compresa dins un permetre de 10 metres de radi al voltant del pou. En aquesta zona es prohibeix qualsevol s, excepte els relacionats amb el manteniment i operacions de captaci. Zona de restricci mxima: La compresa dins un permetre de 250 metres de radi al voltant del pou. Usos i activitats prohibides: Pedreres, mines i extraccions drids, fosses sptiques i nous cementeris, emmagatzematge i tractament de residus slids, dipsits i distribuci de fertilitzants i plaguicides, reg amb aiges residuals, emmagatzematge, transport i tractament dhidrocarburs, lquids i slids inflamables, productes qumics i farmacutics, productes radioactius, indstries alimentries i escorxadors, acampada i zones de bany, injecci de residus i substncies contaminants, sondejos petrolfers, enterrament de cadvers danimals i estacions de servei. Usos i activitats condicionades a lautoritzaci de la DGRH: Emmagatzematge, transport i tractament daiges residuals, granges, pous i sondejos, excavacions, sondejos geotcnics i indstries potencialment contaminants (adoberies, de cermiques, bugaderies, etc.). Zona de restricci moderada: La compresa dins un permetre de 1.000 metres de radi al voltant del pou.
149
2.a).-
b).-
3.-
a).-
Usos i activitats prohibides: Injectar residus i substncies contaminants en el subsl i emmagatzemar, transportar i tractar productes radioactius. Usos i activitats condicionades a lautoritzaci favorable de la DGRH: Obres dinfraestructura (mines, pedreres i extracci drids), activitats urbanes (fosses sptiques, cementeris, emmagatzematge, transport i tractament de residus slids o aiges residuals), activitats agrcoles i ramaderes (dipsit i distribuci de fertilitzants, plaguicides, reg amb aiges residuals i granges), activitats industrials (emmagatzematge, transport i tractament dhidrocarburs lquids, indstries farmacutiques i radioactives, indstries alimentries i escorxadors) i activitats recreatives (acampada i zones de banys).
b).-
CAPTOL IV: RGIM DELS EDIFICIS EXISTENTS ARTICLE 8.4.01 EDIFICIS EXISTENTS A SL RSTIC 1.En els edificis existents, construts a lempara de la normativa anterior a la vigent en sl rstic, seran daplicaci les disposicions generals contingudes en el Captol XII del Ttol V daquestes normes urbanstiques i, en particular, les segents: Lincompliment de la parcella mnima establerta en les disposicions particulars de cada zona, quan es tracti de parcelles constitudes amb anterioritat a laprovaci inicial daquestes NN.SS., es considerar com lincompliment dun parmetre edificatori ms a efectes destablir en qual situaci es troba ledifici segons les normes esmentades. La condici de parcella mnima es permetr que no es compleixi en les parcelles edificades amb anterioritat a lentrada en vigor de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, on ls unifamiliar estigui perms, sempre que no shagin exhaurit la resta de parmetres edificatoris aplicables en el moment de la concessi de la llicncia i fins a un mxim de 450 m2 dedificabilitat total per edifici. Els parmetres dedificabilitat i ocupaci establits en les disposicions particulars saplicaran a la superfcie real de la parcella. En les zones de parcellacions illegals no ser possible lampliaci dedificis i installacions en les parcelles que incomplissin el mnim exigit. b).En les edificacions existents que siguin un clar exponent de larquitectura tradicional, es podran realitzar les obres permeses en els edificis que es troben en situaci primera, segons larticle 5.12.02. Els edificis existents, situats en AIA i SRG i destinats a un s industrial del sector secundari, podran obtenir lautoritzaci dactivitat, dacord amb les condicions i procediment establert en la disposici addicional segona del Pla territorial insular de Mallorca, mitjanant lobtenci de la declaraci dinters general. En les edificacions i installacions existents en rees naturals dalt nivell de protecci (AANP) i rees naturals despecial inters (ANEI), que no es trobin en situaci de fora dordenaci, noms es permetran les obres segents: Obres de reforma, conservaci, rehabilitaci, restauraci i consolidaci, sempre que no suposin augment de volum. Dotacions subterrnies de serveis per a edificacions existents amb restituci integral de laspecte inicial del terreny.
a).-
c).-
d).-
150
A les edificacions i installacions existents, en la resta de categories de sl rstic es permetran les obres de reforma, conservaci, rehabilitaci, restauraci i consolidaci i, a ms a ms, en les parcelles on ls estigui perms, les obres dampliaci quan no hagin exhaurit locupaci i edificabilitat mxima permesa segons la categoria de la zona i, per a ls dhabitatge unifamiliar, fins al lmit establert en lapartat 1.a. En qualsevol cas, en les edificacions i installacions existents, que no es trobin en situaci de fora dordenaci, es permetran les actuacions tendents a la seva recuperaci, manteniment o millora. e).Les edificacions rstiques tradicionals i les construdes amb llicncia abans de laprovaci inicial daquestes Normes Subsidiries, que no compleixin amb les reculades mnimes a partions podran, quan estigui adms en les condicions particulars de les zones, ampliar-se complint amb la resta dels parmetres establerts en aquestes normes, aix com amb la separaci mnima als vials, en les condicions descrites en els apartats segents. En aquest apartat no sinclouen les edificacions situades en rees de protecci territorial (APT) de carreteres. En les rees de protecci territorial (APT) de les carreteres noms es permetran les construccions i installacions vinculades a lexecuci, entreteniment i servei de les obres pbliques, aix com les edificacions i installacions dutilitat general que no admetin una localitzaci alternativa a lexterior delles. En les esmentades franges queden, per tant, prohibides les obres de construcci, reconstrucci o ampliaci de qualsevol tipus dedificacions, exceptuant les que resultessin imprescindibles per a la conservaci i manteniment de les existents, que hauran dsser degudament autoritzades. Tot aix, sense perjudici del compliment de les diverses disposicions vigents daplicaci en la matria. Edificacions catalogades. En les edificacions incloses en el Catleg dedificis historicoartstics, estaran permeses les obres de conservaci, rehabilitaci, restauraci i consolidaci i les de reforma assenyalades en cadascuna de les fitxes particulars. Quan les obres dampliaci no estiguin prohibides, aquestes hauran de respectar les condicions lmit dedificaci per a cada rea de les presents normes, aix com armonitzar arquitectnica i paisatgsticament amb ledifici original i lentorn. 3.Condici dhabitatge existent a sl rstic. Per tal de que una construcci existent tingui la consideraci dhabitatge, aquesta haur de complir, dacord amb lestablert pel Pla territorial insular de Mallorca, els requisits segents: a).Que la tipologia, la distribuci i el programa de ledificaci siguin els propis dun habitatge rural tradicional, que presenti caracterstiques arquitectniques, tipolgiques i constructives inequvoques prpies dedificaci dhabitatge, tal com es coneix a Mallorca, aix com una superfcie til mnima de 35 m2 i prou capacitat per poder-hi realitzar les funcions destar, cuinar i dormir. Que shagus construt a lempara dautoritzaci. No ser exigible laportaci de la llicncia municipal en cas dhabitatges existents abans de lentrada en vigor de la Llei del sl de 1956, la qual cosa sacreditar mitjanant un certificat municipal, ems partint de la constncia de lesmentat habitatge en el cadastre o en qualsevol registre o document pblic. No tindran la consideraci dhabitatge existent aquelles edificacions per a la reforma de les quals sigui necessari que sactu sobre elements estructurals, arquitectnics bsics de ledificaci, fent necessria la reconstrucci, llevat que es tracti dactuacions parcials en cobertes o forjats o que es tracti dhabitatges catalogats pel planejament vigent. Igualment, la demolici de lhabitatge existent suposar la prdua daquest s i la subjecci de la parcella al rgim de nova construcci dedificacions o canvi ds. Les ampliacions shauran dintegrar a lhabitatge existent i en cap cas podr donar lloc a cossos dedificaci funcionalment independents destinats a usos residencials.
151
f).-
2.-
b).-
c).-
d).-
4.-
Construccions existents que guardin relaci amb la naturalesa i dest de la finca. Les construccions existents que guardin relaci amb la naturalesa i dest de la finca que no es destinin a ls dhabitatge, dacord amb la definici de larticle 8.2.06, podran ser objecte de rehabilitaci i reforma quan es tracti dedificacions amb valor etnolgic i tipologia tradicional mallorquina sempre que es mantingui la seva estructura bsica i no es realitzin demolicions substancials que suposin la reconstrucci de ledificaci.
CAPTOL V: NORMES PARTICULARS PER AL SL RSTIC PROTEGIT ARTICLE 8.5.01 REES NATURALS DESPECIAL INTERS DALT NIVELL DE PROTECCI (AANP) 1.Condicions de parcellaci. Noms sautoritzaran aquelles segregacions determinades legalment i, amb informe previ favorable de la Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria, les segregacions que compleixin amb la unitat mnima de cultiu i les condicions previstes en larticle 8.2.01. 2.Rgim dusos permesos. A les rees naturals despecial inters dalt nivell de protecci (AANP) noms es permetran, dacord amb la classificaci i definici de larticle 8.3.01, els usos segents: a).Sector primari. Activitats extensives: Admeses. Activitats intensives: Prohibides, excepte, mitjanant lobtenci de la declaraci dinters general, les situades en rees declarades com espais naturals protegits per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservaci dels espais de rellevncia ambiental, no incloses en la LEN. Activitats complementries: Prohibides, excepte, mitjanant lobtenci de la declaraci dinters general, les que no es trobin en: els sistemes dunars, els illots, les zones humides, els cims, els barrancs, els penya-segats, els penyals ms significatius i els terrenys qualificats com a element paisatgstic singular, excepte si es tracta refugis de muntanya dins duna xarxa pblica i en edificis existents, sempre que no hagin estat edificats en contra del planejament urbanstic vigent en el moment de ser construts. Shi inclou tamb ls daparcament vinculat a lesmentada activitat. Quan el desenvolupament daquesta activitat requereixi ls dedificacions, noms es permetr la utilitzaci de les existents, sempre que no hagin estat edificades en contra del planejament urbanstic vigent en el moment de la seva construcci. Sector secundari. Indstria i transformaci agrria: Prohibides, excepte, mitjanant lobtenci de la declaraci dinters general, les que subiquin en edificis existents que no hagin estat edificats en contra del planejament urbanstic vigent en el moment de ser construts i que siguin activitats de tractament de productes de la mateixa explotaci, la qual pot ser discontnua per sempre en parcelles ubicades a sl rstic protegit. En rees declarades com espais naturals protegits per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservaci dels espais de rellevncia ambiental, no incloses en la LEN els edificis existents seran ampliables fins un mxim dun 20 % de la seva superfcie degut a necessitats funcionals prpies de lactivitat. Indstria general: Prohibida. Equipaments.
152
b).-
c).-
d).3.-
Sense construcci: Prohibits, excepte els derivats de les concessions de temporada en el litoral, incloent els aparcaments lligats a aquestes activitats que sautoritzin segons la normativa sectorial en matria de costes i litoral. Resta dequipaments: Prohibits. Altres. Activitats extractives: Prohibides. Infraestructures: Prohibides, excepte les determinades en larticle 8.2.02. Habitatge unifamiliar: Prohibit. Protecci i educaci ambiental: Condicionada a lobtenci de la declaraci dinters general. Zona humida de sEstany de ses Gambes. En lmbit de la zona humida de sEstany de ses Gambes, delimitada com a element paisatgstic singular en els plnols dordenaci del sl rstic, dacord amb el Pla territorial insular de Mallorca, saplicaran les condicions de la zona AANP.
ARTICLE 8.5.02 REES NATURALS DESPECIAL INTERS (ANEI) 1.Condicions de parcellaci. Noms sautoritzaran aquelles segregacions determinades legalment i, amb informe previ favorable de la Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria, les segregacions que compleixin amb la unitat mnima de cultiu i les condicions previstes en larticle 8.2.01. 2.Condicions dedificaci. Les construccions que guardin relaci amb la naturalesa i dest de la finca, quan aquest s estigui perms, es podran edificar, previ informe favorable de la Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria, amb les condicions que sestableixen a larticle 8.2.06. Es prohibeix la seva situaci en penya-segats, coronaci de turons, penyals o cornises naturals i la distncia de separaci dels seus caires superiors i inferiors ser una distncia igual a la seva altura, de forma que la seva vista quedi lliure dobstacles. 3.4.a).Parmetres dedificaci. Ocupaci mxima de ledificaci (%): 2 Ocupaci mxima de les edificacions i elements constructius (%): 3 Coeficient mxim dedificabilitat (m2/m2): 0,02 Volum mxim a un sol edifici (m3): 1.500 Altura total (m): 8 Nombre mxim de plantes: B+1P Separacions mnimes a partions (m): 10 Separacions mnimes entre edificis a una mateixa parcella (m): 5 Rgim dusos permesos. Sector primari.
153
Activitats extensives: Admeses. Activitats intensives: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general amb els segents requisits addicionals: Garantir la recollida i depuraci dels residus generats per les activitats ramaderes intensives, el manteniment de la massa arbria existent, incloent la renovaci dexemplars morts per, almenys, el mateix nombre dexemplars joves de la mateixa espcie i el daquells conreus que tinguin per objecte el manteniment de poblacions naturals danimals. No podran ubicar-se hivernacles. Activitats complementries: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general, les activitats segents: Serveis turstics en el medi rural segons la seva normativa especfica (hotel rural, agroturisme i altres ofertes complementries), venda directa dels productes de la seva explotaci i activitat artesanal realitzada en la seva explotaci, segons regulaci de la legislaci agrria, granja cinegtica, alberg, refugi, casa de colnies i altres installacions destinades a lallotjament de grups i, en general, les ofertes complementries compatibles amb la conservaci de lespai natural i protecci del sl rstic sempre que lactivitat pretesa sigui complementria duna explotaci agrria i que el seu volum edificat i de construcci dinstallacions quedi integrat a linterior duna construcci existent amb anterioritat a lentrada en vigor del Pla territorial insular de Mallorca. Sector secundari. Indstria i transformaci agrria: Prohibides, excepte, mitjanant lobtenci de la declaraci dinters general, les que subiquin en edificis existents que no hagin estat edificats en contra del planejament urbanstic vigent en el moment de ser construts i que siguin activitats de tractament de productes de la mateixa explotaci, la qual pot ser discontnua per sempre en parcelles ubicades a sl rstic protegit. Els edificis existents seran ampliables fins un mxim dun 20 % de la seva superfcie degut a necessitats funcionals prpies de lactivitat. Indstria general: Prohibida. Equipaments. Sense construcci: Condicionats a lobtenci de la declaraci dinters general. Resta dequipaments: Prohibits. Altres. Activitats extractives: Prohibides, excepte en pedreres ja existents a lentrada en vigor de la LEN que estiguin autoritzades o sautoritzin segons el PDS de pedreres. Infraestructures: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general i limitades a les determinades en larticle 8.2.02. Habitatge unifamiliar: Prohibit. Protecci i educaci ambiental: Condicionada a lobtenci de la declaraci dinters general.
b).-
c).d).-
ARTICLE 8.5.03 REES RURALS DINTERS PAISATGSTIC (ARIP) 1.Condicions de parcellaci. Sautoritzaran aquelles segregacions determinades legalment i, amb informe previ favorable de la Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria, les segregacions que compleixin amb la unitat mnima de cultiu. Tamb sautoritzaran, amb les condicions previstes en larticle 8.2.01, aquelles segregacions que compleixin amb la superfcie mnima de parcella establerta en aquestes normes urbanstiques. 2.a).Condicions dedificaci. Superfcie mnima de parcella per a ls dhabitatge (m2): 50.000
154
b).-
Les construccions que guardin relaci amb la naturalesa i dest de la finca, quan aquest s estigui perms, es podran edificar, previ informe favorable de la Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria, amb les condicions que sestableixen a larticle 8.2.06. Es prohibeix la seva situaci en penya-segats, coronaci de turons, penyals o cornises naturals i la distncia de separaci dels seus caires superiors i inferiors ser una distncia igual a la seva altura, de forma que la seva vista quedi lliure dobstacles.
3.-
Parmetres dedificaci. Les construccions que es permetin i es pretenguin situar en aquestes rees hauran de complir amb els parmetres segents:
4.a).-
Ocupaci mxima de ledificaci (%): 2 Ocupaci mxima de les edificacions i elements constructius (%): 3 Coeficient mxim dedificabilitat (m2/m2): 0,02 Edificabilitat mxima per a ls dhabitatge (m2): 500 Volum mxim en un sol edifici (m3): 1.500 Altura total (m): 8 Nombre mxim de plantes: B+1P Separacions mnimes a lmits (m): 3 Separacions mnimes entre edificis en una mateixa parcella (m): 5 Nombre mxim dhabitatges per parcella: 1 Rgim dusos permesos. Sector primari. Activitats extensives: Admeses. Activitats intensives: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general amb els segents requisits addicionals: Garantir la recollida i depuraci dels residus generats per les activitats ramaderes intensives, el manteniment de la massa arbria existent, incloent la renovaci dexemplars morts per, almenys, el mateix nombre dexemplars joves de la mateixa espcie i el daquells conreus que tinguin per objecte el manteniment de poblacions naturals danimals. Activitats complementries: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general, les activitats segents: Serveis turstics en el medi rural segons la seva normativa especfica (hotel rural, agroturisme i altres ofertes complementries). Els hotels rurals podran complementar-se amb installacions esportives a laire lliure i disposar de les edificacions complementries estrictament necessries per a realitzar lesmentada activitat. A ms a ms, alguna de les segents: Venda directa dels productes de la seva explotaci i activitat artesanal realitzada en la seva explotaci, segons regulaci de la legislaci agrria, granja cinegtica, alberg, refugi, casa de colnies i altres installacions destinades a lallotjament de grups i, en general, les ofertes complementries compatibles amb la conservaci de lespai natural i protecci del sl rstic sempre que lactivitat pretesa sigui complementria duna explotaci agrria i que el seu volum edificat i de construcci dinstallacions quedi integrat en linterior duna construcci existent amb anterioritat a lentrada en vigor del Pla territorial insular de Mallorca. Sector secundari. Indstria i transformaci agrria: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general amb els segents requisits addicionals: Que subiqui en edificis existents que no hagin estat edificats en contra del planejament urbanstic vigent en el moment de ser construts i que siguin activitats de tractament de productes de la mateixa explotaci, la qual pot ser discontnua per sempre en parcelles ubicades a sl rstic protegit o SRG-F. Els edificis seran ampliables fins un mxim dun 20 % de la seva superfcie
155
b).-
c).-
degut a necessitats funcionals prpies de lactivitat. Indstria general: Prohibida. Equipaments. Sense construcci: Condicionats a lobtenci de la declaraci dinters general. Resta dequipaments: Condicionats a lobtenci de la declaraci dinters general, els segents: Ls cientfic, cultural o esportiu i, en edificis existents o pedreres inactives a lentrada en vigor del Pla territorial insular de Mallorca, ls doci o recreatiu. En edificis existents, ls comercial o demmagatzemament. Loferta turstica queda limitada al que sha determinat en larticle 8.2.03. Altres. Activitats extractives: Prohibides, excepte en pedreres ja existents a lentrada en vigor de la LEN que estiguin autoritzades o sautoritzin segons el PDS de pedreres. Infraestructures: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general i limitades a les determinades en larticle 8.2.02. Habitatge unifamiliar: En ARIP, condicionat al trmit previst a larticle 36 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sl rstic. Protecci i educaci ambiental: Condicionada a lobtenci de la declaraci dinters general.
d).-
ARTICLE 8.5.04 REES DE PREVENCI DE RISCOS (APR) 1.Condicions de parcellaci i dedificaci. Per sser rees delimitades de forma independent a la seva inclusi en altres categories de sl rstic, les condicions de parcellaci i edificaci seran les corresponents a les rees a les quals pertanguin, exceptuant les mesures preventives a adoptar i les condicions ds establertes en aquest article. No obstant, amb independncia de locupaci i edificabilitat permesa a la zona subjacent, en cap cas la suma de la superfcie de les edificacions i dels elements constructius superar una ocupaci mxima del 3 % i un coeficient dedificabilitat mxim de 0,02 m2/m2. 2.Les intervencions pbliques i privades incorporaran, als seus criteris de disseny i localitzaci, la necessitat de reduir els efectes dels riscos, com ara els dinundacions, incendis forestals, contaminaci daqfers, despreniments i erosions i incorporaran les mesures necessries per evitar lincrement de la seva incidncia en el territori. Els criteris per a aquesta regulaci seran les segents: rees de prevenci de riscos de inundacions. Sn rees de terreny pla situades en els laterals dalgun dels torrents, zones humides, albufera o llacunes susceptibles, per la seva cota topogrfica i natura del substrat geolgic, de risc dinundaci desprs de forts episodis plujosos. El planejament general, dacord amb la norma 43 del Pla territorial insular de Mallorca i els articles 77 i 78 del Pla hidrolgic dels Illes Balears, ha incorporat les rees de prevenci de riscos (APR) dinundacions del Pla territorial insular de Mallorca com a zones de risc dinundacions (ZRI) i ha delimitat, si escau, les zones dinundaci potencial (ZIP) que es corresponen amb les zones de possible risc (ZPR) dinundaci no incloses en la categoria anterior. a).Queda prohibida, dacord amb larticle 78.1 del Pla hidrolgic de les Illes Balears, la realitzaci de qualsevol obra que interrompi el funcionament hidrulic de la xarxa de drenatge natural del territori o que per la seva localitzaci o disseny pugui actuar com un dic al curs de les aiges podent provocar que
156
2.1.-
augmentin els danys potencials de les inundacions. En queden exclosos els dics de defensa i la resta dactuacions orientades especficament a controlar els processos dinundaci. b).El disseny de les infraestructures lineals, segons el tipus dobra de qu es tracti, hauran dincorporar adequadament dimensionats els passos daigua necessaris per permetre la circulaci de les aiges fins i tot en les ms grans crescudes previsibles. Els plans de manteniment de les esmentades infraestructures incorporaran les feines de neteja daquests passos que garanteixin el seu funcionament i permetin mantenir el pas del cabal dissenyat. En cap cas sautoritzaran en zones amb risc dinundaci les activitats classificades com insalubres o perilloses, com tampoc cap tipus dabocament o emmagatzematge de substncies txiques per a la salut humana o per als recursos naturals. Les obres a realitzar a les zones de servitud per a s pblic i policia dels canals dels torrents ser dacord amb all que sha assenyalat en larticle 2.6.02. En les zones dinundaci potencial (ZIP), els projectes de sollicitud de llicncia urbanstica a sl urb i els Plans parcials a sl urbanitzable, dacord amb larticle 77.5 del Pla hidrolgic de les Illes Balears, hauran delaborar els estudis hidrolgics i hidrulics corresponents i, si sescau, incorporar els criteris de disseny i localitzaci de les mesures correctores necessries per reduir i evitar el risc dinundacions. A ms, ser necessria, fins la delimitaci i ordenaci de les zones inundables, segons larticle 77 del Pla hidrolgic i dacord amb larticle 78, lautoritzaci prvia de la Direcci General de Recursos Hdrics. Prevenci de riscos dinundacions. Dacord amb lannex 2 del Pla territorial de les Illes Balears en matria de protecci civil (PLATERBAL), en el cas dinundacions es proposen les segents estratgiques de planificaci: 2.2.Limitar la urbanitzaci a aquelles zones on no siguin possibles altres mesures. Prevenir vies alternatives i complementries a aquelles que puguin ser danyades en cas de calamitats a fi de no deixar cap rea del territori incomunicada. Facilitar el desgus del torrent per la seva banda baixa. Desenvolupar un pla dobres i correccions hidruliques. rees de prevenci de riscos de incendis: Sn rees de terreny on existeix una massa arbria important pel que revesteixen, en funci de la seva densitat de combustible, distints nivells de perill dincendi. En les zones assenyalades com de risc (APR) dincendis shauran de complir amb els preceptes relatius a incendis forestals previstos a la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de monts i en el seu Reglament, aix com amb els continguts en el Decret 101/1993, de 2 de setembre, de la Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria, Decret 41/2005, de 22 dabril, pel qual saprova el Pla especial per fer front al risc dincendis forestals (INFOBAL) i Decret 125/2007, de 5 doctubre, pel qual es dicten normes sobre ls del foc i es regula lexercici de determinades activitats susceptibles dincrementar el risc dincendi forestal. a).Mesures a adoptar a urbanitzacions i zones confrontants. Comtemplar una faixa de defensa contra els incendis forestals de 50 metres perimetral a la urbanitzaci, tal com obliga larticle 5 del Decret 101/1993, de 2 de setembre, pel qual sestableixen noves mesures preventives en la lluita contra els incendis forestals. Condicions de la faixa perimetral: La distncia mnima entre arbres, mesurada en el peu, ser de 6 metres i la mateixa relaci es mantindr respecte de les edificacions, es mantindran esporgats en 1/3 daltura fins a un mxim de 5 metres. La fracci de cabuda coberta per la vegetaci arbria ser inferior al 50 %, la distncia mnima entre matolls ser de 3 metres i la seva fracci de cabuda coberta per matolls i
157
c).-
d).-
e).-
f).-
herbcies ser inferior al 20 %. Les restes de vegetals secs i podes shaur de retirar. Tamb shaur de comtemplar un doble vial daccs a la urbanitzaci, s a dir, o b un vial per entrada i un per sortida o b un vial suficientment ample com perqu un cami hi pugui donar la volta. A cada costat dels vials daccs a la urbanitzaci shaur de realitzar i mantenir una faixa de 10 metres com a mnim que complir les mateixes condicions de lapartat anterior. Sestabliran punts de subministrament daigua en tot el permetre daquesta faixa i, al menys, una sortida daigua per als cotxes de bombers cada 500 metres de permetre. Quan a menys de 2 km de la urbanitzaci no hi hagi cap dipsit dalmenys 50 tn, on un helicpter sigui capa dagafar aigua, ser necessari que es doti a la urbanitzaci dun excepte que existeixin piscines en la prpia urbanitzaci on no hi hagi impediments per a laccs de lhelicpter. En aquest cas, les piscines hauran destar a 50 metres de la construcci i en un radi de 25 metres al seu voltant no ha dhaver-hi cap obstacle perqu lhelicpter dextinci pugui carregar aigua en condicions ptimes de seguretat. s necessari que als vials daccs a la urbanitzaci hi hagi senyalitzaci explicativa del perill dincendi forestal. Les infraestructures preventives dels incendis forestals, com ara els punts de subministrament daigua, tamb han destar senyalitzats de forma que siguin fcils didentificar. Mesures a adoptar a sl rstic, no confrontant amb zones urbanes. A les rees assenyalades en els plnols com de risc (APR) dincendi, els projectes relatius a usos o activitats que suposin vivenda hauran dincorporar mesures de seguretat vial per garantir laccs de persones i vehicles, dipsits daigua per a una primera situaci demergncia, aix com actuacions a la vegetaci en un radi de 30 metres al voltant de les edificacions per reduir la crrega de combustible.
b).-
c).-
Mesures a adoptar en tots els casos. Les mesures que sincorporen als projectes a realitzar a les esmentades rees hauran de complir amb el que estableix el Decret 101/1993, de 2 de setembre, de mesures preventives per a la lluita contra els incendis forestals. A les urbanitzacions que hagin estat recepcionades amb posterioritat a la data de la seva aprovaci (11.09.93) els ser daplicaci lexecuci de les determinacions de prevenci sigui quin sigui el seu nivell de risc. A les urbanitzacions recepcionades amb anterioritat a aquesta data i a les zones de sl rstic, a les quals es pretenguin usos o activitats que suposin vivenda, assenyalades als plnols com de risc (APR) dincendis, es recomana ladopci de les mateixes mesures assenyalades en el Decret 101/1993. Amb independncies del compliment de les mesures establides en el Decret 125/2007, de 5 doctubre, pel qual es dicten normes sobre ls del foc i es regula lexercici de determinades activitats susceptibles dincrementar el risc dincendi forestal, a les zones edificades, limtrofs i interiors a terreny forestal, dacord amb larticle 11 de lesmentat Decret, shauran dadoptar les mesures segents:
Deixar una franja de 25 metres damplria separant la zona edificada de la forestal, lliure de matoll o vegetaci que pugui propagar un incendi de la zona forestal, aix com un cam perimetral de 5 metres, que podr estar incls en lesmentada franja. Disposar preferentment de dues vies daccs alternatives o, en cas dimpossibilitat, laccs nic ha de finalitzar en un fons de sac de forma circular de 12,50 metres de radi. En zones dalt risc dincendi forestal, ser necessari que les zones edificades disposin almenys amb un hidrant exterior normalitzat per a la seva efica utilitzaci pels serveis dextinci dincendis. Mesures a adoptar en relaci als abocadors. En aplicaci del Decret 101/1993, de 2 de setembre, de mesures preventives per a la lluita contra els incendis forestal, lAjuntament mantindr una faixa de 50 metres damplria mnima neta de residus, matolls i vegetaci seca envoltant dels abocadors que estiguin en contacte amb una zona forestal de risc dincendis. En tot cas, es complir tamb amb el que estableix larticle 14 del Decret 125/2007, de 5
158
d).-
doctubre, pel qual es dicten normes sobre ls del foc i es regula lexercici de determinades activitats susceptibles dincrementar el risc dincendi forestal. e).Mesures a adoptar en relaci a les lnies aries de conducci denergia elctrica. Els concessionaris de les lnies aries de conducci denergia elctrica, de conformitat amb el Decret 28/1995 sobre prevenci dincendis forestals, tenen lobligaci de talar i podar els arbres que puguin suposar un risc dincendi per contacte amb les conduccions elctriques, aix com deliminar els residus de les zones de servitud aria segons el que assenyala lapartat 5.3 de larticle 8.2.02. f).Mesures complementries per a les edificacions sense continutat amb la trama urbana i situades en un entorn forestal amb risc endogen i exogen dincendi: Les sortides de les xemeneies estaran protegides amb malla metllica de llum inferior a 1 centmetre. Shaur de procedir a la retirada de les restes vegetals procedents de la tala darbres en un termini mxim de 10 dies i de les altres restes vegetals en un termini mxim de 20 dies des de la seva generaci. En cas dobres, hauran dextremar-se les precaucions durant ls de maquinria susceptible de generar espires. Es procurar evitar la ubicaci dhabitatges en zones forestals on concorrin alguna de les condicions segents: Valls estrets i depressions entre elevacions pronunciades del terreny, xemeneies naturals i zones on un possible incendi pugui incidir directament sobre les construccions. En vessants inclinades ms dun 25 %, llocs encaixonats on pugui produir-se lacumulaci de fums i en rees especialment exposades a vents perillosos. El vial daccs a lhabitatge haur de comptar amb una faixa de protecci damplria mnima 10 metres que complir les condicions de lapartat 2.2.a. A lexterior de lhabitatge es recomana lexistncia duna presa daigua. Als jardins i tancaments dels habitatges devitar la utilitzaci de materials inflamables com per exemple plstics, aix com la implantaci de vegetaci que en cremar es propagui rpidament. Prevenci de riscos dincendis. Dacord amb lannex 2 del Pla territorial de les Illes Balears en matria de protecci civil (PLATERBAL), en el cas dincendis es proposen les segents estratgiques de planificaci: 2.3.Construir i mantenir una xarxa de camins de muntanya prou densa per donar accessibilitat a les grans masses forestals, tant per protecci com per explotaci. Construir i mantenir tallafocs. Dissenyar una poltica dassentaments controlats en zones arborades per assegurar la prevenci, la detecci i lextinci dels focs. Canalitzar lafluncia de visitants cap a rees forestals especialment equipades. rees de prevenci de riscos de despreniments: Sn rees de terreny situades en zones de forta pendent i tipus de sl inestable que per la seva natura muntanyosa i lexistncia dafloraments rocosos en la seva part superior sn susceptibles de caiguda per fractura. Els projectes que es presentin, en les zones assenyalades en els plnols com de risc de despreniments, relatius a usos o activitats admesos hauran dincorporar mesures de protecci adequades per evitar aquest risc. 2.4.rees de prevenci de riscos derosions: Sn rees de possible perill derosi en funci del pendent del terreny, baixa densitat de la vegetaci i
159
g).-
nivell dimpermeabilitat del terreny Els projectes que es presentin a aquestes rees relatius a usos o activitats admesos, hauran dincorporar mesures que evitin el perill de risc derosi. 2.5.Zones de possible risc de contaminaci daqfers: Sn rees de terreny que per la seva composici geolgica i presncia daqfers poden sser susceptibles de contaminaci pels seus usos admesos. a).Els projectes que es presentin en aquestes rees, relatius a usos o activitats admesos, hauran dincorporar mesures tendents a evitar la contaminaci daqfers, dacord amb les mesures que dicti la Conselleria de Medi Ambient i de conformitat amb el que estableix la Llei daiges i el Pla hidrolgic de les Illes Balears (RD 378/2001, de 6 dabril). En cap cas sautoritzaran les activitats classificades com insalubres o perilloses, com tampoc cap tipus dabocament o emmagatzematge de substncies txiques per a la salut humana o per als recursos naturals. El sistema per a levacuaci daiges fecals en els habitatges unifamiliars, situades a les zones assenyalades en els plnols com de risc mitj o alt, ser individual i mitjanant fossa sptica o depuradora complint les condicions de lapartat 2.g de larticle 5.9.05. Rgim dusos permesos. A les rees de prevenci de riscos (APR) delimitades pel Pla territorial insular de Mallorca, sense perjudici de la preceptiva obtenci de linforme previ de lAdministraci competent en matria medi ambient, noms es permetran els usos segents: a).Sector pimari. Activitats extensives: Admeses. Activitats intensives: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general amb els segents requisits addicionals: Garantir la recollida i depuraci dels residus generats per les activitats ramaderes intensives, el manteniment de la massa arbria existent, incloent la renovaci dexemplars morts per, almenys, el mateix nombre dexemplars joves de la mateixa espcie i el daquells conreus que tinguin per objecte el manteniment de poblacions naturals danimals. Activitats complementries: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general, les activitats segents: Serveis turstics en el medi rural segons la seva normativa especfica (hotel rural, agroturisme i altres ofertes complementries). Els hotels rurals podran complementar-se amb installacions esportives a laire lliure i disposar de les edificacions complementries estrictament necessries per a realitzar lesmentada activitat. A ms a ms, alguna de les segents: Venda directa dels productes de la seva explotaci i activitat artesanal realitzada en la seva explotaci, segons regulaci de la legislaci agrria, granja cinegtica, alberg, refugi, casa de colnies i altres installacions destinades a lallotjament de grups i, en general, les ofertes complementries compatibles amb la conservaci de lespai natural i protecci del sl rstic sempre que lactivitat pretesa sigui complementria duna explotaci agrria i que el seu volum edificat i de construcci dinstallacions quedi integrat a linterior duna construcci existent amb anterioritat a lentrada en vigor del Pla territorial insular de Mallorca. Sector secundari. Indstria i transformaci agrria: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general amb els segents requisits addicionals: Que subiqui en edificis existents que no hagin estat edificats en contra del planejament urbanstic vigent en el moment de ser construts i que siguin activitats de tractament de
160
b).-
c).-
3.-
b).-
c).-
productes de la mateixa explotaci, la qual pot ser discontnua per sempre en parcelles ubicades a sl rstic protegit o SRG-F. Els edificis seran ampliables fins un mxim dun 20 % de la seva superfcie degut a necessitats funcionals prpies de lactivitat. Indstria general: Prohibida. Equipaments. Sense construcci: Condicionats a lobtenci de la declaraci dinters general. Resta dequipaments: Condicionats a lobtenci de la declaraci dinters general, els segents: Ls cientfic, cultural o esportiu i, en edificis existents o pedreres inactives a lentrada en vigor del Pla territorial insular de Mallorca, ls doci o recreatiu. En edificis existents, ls comercial o demmagatzemament. Loferta turstica queda limitada al que sha determinat en larticle 8.2.03. Altres. Activitats extractives: Prohibides. Infraestructures: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general i limitades a les determinades en larticle 8.2.02. Habitatge unifamiliar: Condicionat al trmit previst a larticle 36 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sl rstic. Protecci i educaci ambiental: Condicionada a lobtenci de la declaraci dinters general.
d).-
ARTICLE 8.5.05 REES DE PROTECCI TERRITORIAL (APT) 1.Condicions de parcellaci i dedificaci. Per sser rees delimitades de forma independent a la seva inclusi a altres categories de sl rstic, les condicions de parcellaci i edificaci seran les corresponents a les rees a les quals pertanguin, exceptuant les condicions ds establertes en aquest article. No obstant, amb independncia de locupaci i edificabilitat permesa a la zona subjacent, en cap cas la suma de la superfcie de les edificacions i dels elements constructius superar una ocupaci mxima del 3 % i un coeficient dedificabilitat mxim de 0,02 m2/m2. En les rees de protecci territorial (APT) de carreteres noms es permetran les construccions i installacions assenyalades en larticle 8.4.01. 2.a).Rgim dusos permesos. Sector primari. Activitats extensives: Admeses. Activitats intensives: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general amb els segents requisits addicionals: Garantir la recollida i depuraci dels residus generats per les activitats ramaderes intensives, el manteniment de la massa arbria existent, incloent la renovaci dexemplars morts per, almenys, el mateix nombre dexemplars joves de la mateixa espcie i el daquells conreus que tinguin per objecte el manteniment de poblacions naturals danimals. Activitats complementries: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general, les activitats segents: Serveis turstics en el medi rural segons la seva normativa especfica (hotel rural, agroturisme i altres ofertes complementries). Els hotels rurals podran complementar-se amb installacions esportives a laire lliure i disposar de les edificacions complementries estrictament necessries per a realitzar lesmentada activitat. A ms a ms, alguna de les segents: Venda directa dels productes de la seva explotaci i activitat artesanal realitzada en la seva explotaci, segons regulaci de la legislaci agrria,
161
granja cinegtica, alberg, refugi, casa de colnies i altres installacions destinades a lallotjament de grups i, en general, les ofertes complementries compatibles amb la conservaci de lespai natural i protecci del sl rstic sempre que lactivitat pretesa sigui complementria duna explotaci agrria i que el seu volum edificat i de construcci dinstallacions quedi integrat a linterior duna construcci existent amb anterioritat a lentrada en vigor del Pla territorial insular de Mallorca. b).Sector secundari. Indstria i transformaci agrria: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general amb els segents requisits addicionals: Que subiqui en edificis existents que no hagin estat edificats en contra del planejament urbanstic vigent en el moment de ser construts i que siguin activitats de tractament de productes de la mateixa explotaci, la qual pot ser discontnua per sempre en parcelles ubicades a sl rstic protegit o SRG-F. Els edificis seran ampliables fins un mxim dun 20 % de la seva superfcie degut a necessitats funcionals prpies de lactivitat. Indstria general: Prohibida. Equipaments. Sense construcci: Condicionats a lobtenci de la declaraci dinters general. Resta dequipaments: Prohibits. Altres. Activitats extractives: Prohibides, excepte en pedreres ja existents a lentrada en vigor de la LEN que estiguin autoritzades o sautoritzin segons el PDS de pedreres. nfraestructures: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general i limitades a les determinades en larticle 8.2.02. Habitatge unifamiliar: Prohibit. Protecci i educaci ambiental: Condicionada a lobtenci de la declaraci dinters general.
c).d).-
CAPTOL VI: NORMES PARTICULARS PER AL SL RSTIC COM ARTICLE 8.6.01 REES DINTERS AGRARI (AIA) 1.Condicions de parcellaci. Sautoritzaran aquelles segregacions determinades legalment i, amb informe previ favorable de la Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria, les segregacions que compleixin amb la unitat mnima de cultiu. Tamb sautoritzaran, amb les condicions previstes en larticle 8.2.01, aquelles segregacions que compleixin amb la superfcie mnima de parcella establerta en aquestes normes urbanstiques. 2.a).b).Condicions dedificaci. Superfcie mnima de parcella per a ls dhabitatge (m2): 14.000 Les construccions que guardin relaci amb la naturalesa i dest de la finca, quan aquest s estigui perms, es podran edificar, previ informe favorable de la Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria, amb les condicions que sestableixen a larticle 8.2.06. Parmetres dedificaci.
3.-
162
Les construccions que es permetin i es pretenguin situar en aquestes rees hauran de complir amb els parmetres segents: 4.a).Ocupaci mxima de ledificaci (%): 2 Ocupaci mxima de les edificacions i elements constructius (%): 3 Coeficient mxim dedificabilitat (m2/m2): 0,02 Edificabilitat mxima per a ls dhabitatge (m2): 500 Volum mxim en un sol edifici (m3): 1.500 Altura total (m): 8 Nombre mxim de plantes: B+1P Separacions mnimes a lmits (m): 3 Separacions mnimes entre edificis en una mateixa parcella (m): 5 Nombre mxim dhabitatges per parcella: 1 Rgim dusos permesos. Sector primari. Activitats extensives: Admeses. Activitats intensives: Admeses. Activitats complementries: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general, les activitats segents: Serveis turstics en el medi rural segons la seva normativa especfica (hotel rural, agroturisme i altres ofertes complementries). Els hotels rurals podran complementar-se amb installacions esportives a laire lliure i disposar de les edificacions complementries estrictament necessries per a realitzar lesmentada activitat. A ms a ms, alguna de les segents: Venda directa dels productes de la seva explotaci i activitat artesanal realitzada en la seva explotaci, segons regulaci de la legislaci agrria, granja cinegtica, alberg, refugi, casa de colnies i altres installacions destinades a lallotjament de grups i, en general, les ofertes complementries compatibles amb la conservaci de lespai natural i protecci del sl rstic sempre que lactivitat pretesa sigui complementria duna explotaci agrria i que el seu volum edificat i de construcci dinstallacions quedi integrat a linterior duna construcci existent amb anterioritat a lentrada en vigor del Pla territorial insular de Mallorca. Sector secundari. Indstria i transformaci agrria: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general. Indstria general: Prohibida. Equipaments. Sense construcci: Condicionats a lobtenci de la declaraci dinters general. Resta dequipaments: Condicionats a lobtenci de la declaraci dinters general, els segents: Ls cientfic, cultural o esportiu i, en edificis existents o pedreres inactives a lentrada en vigor del Pla territorial insular de Mallorca, ls doci o recreatiu. En edificis existents, ls comercial o demmagatzemament. Loferta turstica queda limitada al que sha determinat en larticle 8.2.03. Es prohibeix la installaci de camps de golf. Altres. Activitats extractives: Prohibides, excepte en pedreres ja existents a lentrada en vigor de la LEN que estiguin autoritzades o sautoritzin segons el PDS de pedreres. Infraestructures: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general i limitades a les determinades en larticle 8.2.02. Habitatge unifamiliar: Condicionat al trmit previst a larticle 36 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sl rstic.
163
b).c).-
d).-
Protecci i educaci ambiental: Condicionada a lobtenci de la declaraci dinters general.
ARTICLE 8.6.02 REES DE TRANSICI (AT) 1.Condicions de parcellaci. Sautoritzaran aquelles segregacions determinades legalment i, amb informe previ favorable de la Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria, les segregacions que compleixin amb la unitat mnima de cultiu. Tamb sautoritzaran, amb les condicions previstes en larticle 8.2.01, aquelles segregacions que compleixin amb la superfcie mnima de parcella establerta en aquestes normes urbanstiques. 2.a).b).Condicions dedificaci. Superfcie mnima de parcella per a ls dhabitatge (m2): 14.000 Les construccions que guardin relaci amb la naturalesa i dest de la finca, quan aquest s estigui perms, es podran edificar, previ informe favorable de la Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria, amb les condicions que sestableixen a larticle 8.2.06. Parmetres dedificaci. Les construccions que es permetin i es pretenguin situar en aquestes rees hauran de complir amb els parmetres segents: 4.a).Ocupaci mxima de ledificaci en AT en UP-2 (%): 2 Ocupaci mxima de ledificaci en la resta (%): 3 Ocupaci mxima de les edificacions i elements constructius en AT en UP-2 (%): 3 Ocupaci mxima de les edificacions i elements constructius en la resta (%): 4 Coeficient mxim dedificabilitat en AT en UP-2 (m2/m2): 0,02 Coeficient mxim dedificabilitat en la resta (m2/m2): 0,03 Edificabilitat mxima per a ls dhabitatge (m2): 500 Volum mxim en un sol edifici (m3): 1.500 Altura total (m): 8 Nombre mxim de plantes: B+1P Separacions mnimes a lmits (m): 3 Separacions mnimes entre edificis en una mateixa parcella (m): 5 Nombre mxim dhabitatges per parcella: 1 Rgim dusos permesos. Sector primari. Activitats extensives: Admeses. Activitats intensives: Admeses. Activitats complementries: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general, les activitats segents: Serveis turstics en el medi rural segons la seva normativa especfica (hotel rural, agroturisme i altres ofertes complementries). Els hotels rurals podran complementar-se amb installacions esportives a laire lliure i disposar de les edificacions complementries estrictament necessries per a realitzar lesmentada activitat. A ms a ms, alguna de les segents: Venda directa dels productes de la seva explotaci i activitat artesanal realitzada en la seva explotaci, segons regulaci de la legislaci agrria, granja cinegtica, alberg, refugi, casa de colnies i altres installacions destinades a lallotjament de grups i, en general, les ofertes complementries compatibles amb la conservaci de lespai natural i
164
3.-
protecci del sl rstic sempre que lactivitat pretesa sigui complementria duna explotaci agrria i que el seu volum edificat i de construcci dinstallacions quedi integrat a linterior duna construcci existent amb anterioritat a lentrada en vigor del Pla territorial insular de Mallorca. b).c).Sector secundari. Indstria i transformaci agrria: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general. Indstria general: Prohibida. Equipaments. Sense construcci: Condicionats a lobtenci de la declaraci dinters general. Resta dequipaments: Condicionats a lobtenci de la declaraci dinters general, els segents: Docent, educacional, socio-assistencial, sanitari, cientfic, cultural o esportiu i, en edificis existents o pedreres inactives a lentrada en vigor del Pla territorial insular de Mallorca, ls doci o recreatiu. En edificis existents, ls comercial o demmagatzemament. Loferta turstica queda limitada al que sha determinat en larticle 8.2.03. Altres. Activitats extractives: Prohibides. Infraestructures: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general i limitades a les determinades en larticle 8.2.02. Habitatge unifamiliar: En AT-H, condicionat al trmit previst a larticle 36 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sl rstic i en AT-C, prohibit. Protecci i educaci ambiental: Condicionada a lobtenci de la declaraci dinters general.
d).-
ARTICLE 8.6.03 SL RSTIC DE RGIM GENERAL (SRG) 1.Condicions de parcellaci. Sautoritzaran aquelles segregacions determinades legalment i, amb informe previ favorable de la Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria, les segregacions que compleixin amb la unitat mnima de cultiu. Tamb sautoritzaran, amb les condicions previstes en larticle 8.2.01, aquelles segregacions que compleixin amb la superfcie mnima de parcella establerta en aquestes normes urbanstiques. 2.a).Condicions dedificaci. Superfcie mnima de parcella per a ls dhabitatge (m2): 14.000 en SRG-1 i 50.000 en SRG-2 i SRGF. Les construccions que guardin relaci amb la naturalesa i dest de la finca, quan aquest s estigui perms, es podran edificar, previ informe favorable de la Conselleria dAgricultura, Comer i Indstria, amb les condicions que sestableixen a larticle 8.2.06. Parmetres dedificaci. Les construccions destinades a ls dhabitatge que es permetin i es pretenguin situar en aquestes rees hauran de complir amb els segents parmetres: Ocupaci mxima de ledificaci en SRG en paisatge protegit i paratge preservat i en SRG-F (%): 2 Ocupaci mxima de ledificaci en la resta (%): 3
165
b).-
3.-
4.a).-
Ocupaci mxima de les edificacions i elements constructius en SRG en paisatge protegit i paratge preservat i en SRG-F (%): 3 Ocupaci mxima de les edificacions i elements constructius en la resta (%): 4 Coeficient mxim dedificabilitat en SRG en paisatge protegit i paratge preservat i en SRG-F (m2/m2): 0,02 Coeficient mxim dedificabilitat en la resta (m2/m2): 0,03 Edificabilitat mxima per a ls dhabitatge (m2): 500 Volum mxim a un sol edifici (m3): 1.500 Altura total (m): 8 Nombre mxim de plantes: B+1P Separacions mnimes a partions (m): 3 Separacions mnimes entre edificis a una mateixa parcella (m): 5 Nombre mxim dhabitatges per parcella: 1 Rgim dusos permesos. Sector primari. Activitats extensives: Admeses. Activitats intensives: Admeses. Activitats complementries: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general, les activitats segents: Serveis turstics en el medi rural segons la seva normativa especfica (hotel rural, agroturisme i altres ofertes complementries). Els hotels rurals podran complementar-se amb installacions esportives a laire lliure i disposar de les edificacions complementries estrictament necessries per a realitzar lesmentada activitat. A ms a ms, alguna de les segents: Venda directa dels productes de la seva explotaci i activitat artesanal realitzada en la seva explotaci, segons regulaci de la legislaci agrria, granja cinegtica, alberg, refugi, casa de colnies i altres installacions destinades a lallotjament de grups i, en general, les ofertes complementries compatibles amb la conservaci de lespai natural i protecci del sl rstic sempre que lactivitat pretesa sigui complementria duna explotaci agrria i que el seu volum edificat i de construcci dinstallacions quedi integrat a linterior duna construcci existent amb anterioritat a lentrada en vigor del Pla territorial insular de Mallorca. Sector secundari. Indstria i transformaci agrria: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general i, en SRG-F, a ms a ms, amb els segents requisits addicionals: Que subiqui en edificis existents que no hagin estat edificats en contra del planejament urbanstic vigent en el moment de ser construts i que siguin activitats de tractament de productes de la mateixa explotaci, la qual pot ser discontnua per sempre en parcelles ubicades a sl rstic protegit o SRG-F. Els edificis seran ampliables fins un mxim dun 20 % de la seva superfcie degut a necessitats funcionals prpies de lactivitat. Indstria general: Prohibida, excepte les existents a lentrada en vigor del Pla territorial insular de Mallorca i anteriors a l1 de gener de 1.996 situades en SRG, que siguin autoritzades dacord amb el que estableix la disposici addicional segona del Pla territorial insular de Mallorca. Equipaments. Sense construcci: Condicionats a lobtenci de la declaraci dinters general. Resta dequipaments: Condicionats a lobtenci de la declaraci dinters general, els segents: Ls cientfic, cultural o esportiu i, en edificis existents o pedreres inactives a lentrada en vigor del Pla territorial insular de Mallorca, ls doci o recreatiu. En edificis existents, ls comercial o demmagatzemament. Loferta turstica queda limitada al que sha determinat en larticle 8.2.03. Es prohibeix la installaci de camps de golf en SRG-F Altres.
166
b).-
c).-
d).-
Activitats extractives: Prohibides, excepte en pedreres ja existents a lentrada en vigor de la LEN que estiguin autoritzades o sautoritzin segons el PDS de pedreres. Infraestructures: Condicionades a lobtenci de la declaraci dinters general i limitades a les determinades en larticle 8.2.02. Habitatge unifamiliar: Condicionat al trmit previst a larticle 36 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sl rstic. Protecci i educaci ambiental: Condicionada a lobtenci de la declaraci dinters general.
167
ANNEX I NORMES DE ZONIFICACI, PARCELLACI, EDIFICACI I S EN SL URB CACS ANTIC (CA) 01.1.2.3.4.5.CASC ANTIC 1 (CA-1) Tipus dordenaci: Alineaci vial. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 80 Faana/fons mnims (m): 6/10 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 70. En el cas de solars en cantonada locupaci mxima podr ser del 85 %. Les illetes on no es pugui inscriure un cercle de 24 metres de dimetre seran totalment edificables. Profunditat mxima edificable (m): 18, encara que, en qualsevol cas, sempre es podr fer una profunditat edificable de 12 metres. Altura mxima (m): 10 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+2P Separaci mnima a vies, ELP i lmits (m): 0 Separaci mnima a fons de solar en plantes pis (m): 3 Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03. ndex dintensitat ds: Residencial (habitatge/m2 solar, segons larticle 5.1.07): 1/50 Turstic (plaa/m2 solar): Exempt per a la modalitat dhotel de ciutat o dinterior. Rgim dusos permesos. Els usos permesos seran, dacord amb la classificaci, definici i condicions de larticle 5.2.02 i 5.2.03, els segents: Residencial: Tots. Industrial: Tots. Serveis o terciari: Comercial, administratiu privat, turstic i establiments pblics. Equipaments: Tots, excepte cementiri i provement que no siguin ja existents. Comunicacions i infraestructures: Installacions i serveis i comunicacions i telecomunicacions. En tot cas les xarxes dinstallacions hauran de complir amb lestablert en la Llei 6/1993, de 28 de setembre, sobre adequaci de les xarxes dinstallacions a les condicions histric-ambientals dels nuclis de poblaci. Espais lliures: Tots Condicions particulars dels usos admesos. Es podran construir soterranis i semisoterranis destinats a aparcaments de cotxes. Ls daparcament adms es refereix noms a aparcaments dautombils tipus turisme.
6.a).-
168
b).-
Es permetr, amb les limitacions establertes en larticle 5.2.03, ls de tallers o indstries sempre que comptin amb les mesures correctores necessries per impedir molsties als usos predominants. Establiments turstics. Sadmet ls turstic pels nous establiments turstics en la modalitat dhotel dinterior. Ls turstic a les edificacions existents no podr implicar canvis en els elements que defineix les seves caracterstiques tipolgiques, esttiques o histriques. En els casos de nova edificaci o ampliaci dedificis existents, lAjuntament exigir la comprovaci, mitjanant loport informe ambiental, que suposa un impacte paisatjstic assumible i no resulta perjudicial per a lentorn. Comercial. La relaci admesa dels esmentats usos, segons definici de larticle 5.2.02, queda restringida nicament al comer al detall i concretament als establerts en la secci G de la classificaci nacional dactivitats econmiques aprovada pel Reial decret 1560/1992, de 18 de desembre.
c).-
d).-
e).-
Establiment pblic. La relaci admesa dels esmentats usos, segons definici de larticle 5.2.02, queda restringida nicament als segents: Restaurants, cafs i cafeteries i bars, Tots ells, de conformitat amb lordenana municipal reguladora, sense activitat complementria musical.
f).-
Ls comercial i destabliment pblic noms es permetran en planta baixa i, quan es trobin vinculats a aquesta planta, tamb a la planta soterrani i primera planta pis. CASC ANTIC 2 (CA-2) Tipus dordenaci: Alineaci vial. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 80 Faana/fons mnims (m): 6/10 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 70. En el cas de solars en cantonada locupaci mxima podr ser del 85 %. Les illetes on no es pugui inscriure un cercle de 24 metres de dimetre seran totalment edificables. Profunditat mxima edificable (m): 18 Altura mxima (m): 7 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+1P Separaci mnima a vies, ELP i lmits (m): 0 Separaci mnima a fons de solar (m): 3 Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03. ndex dintensitat ds: Residencial (habitatge/m2 solar, segons larticle 5.1.07): 1/60 Turstic (plaa/m2 solar): Exempt per a la modalitat dhotel de ciutat o dinterior.
169
02.1.2.3.4.-
5.-
Rgim dusos permesos. Els usos permesos seran, dacord amb la classificaci, definici i condicions de larticle 5.2.02 i 5.2.03, els segents:
6.a).-
Residencial: Tots. Industrial: Tots. Serveis o terciari: Comercial, administratiu privat, turstic i establiments pblics. Equipaments: Tots, excepte cementiri i provement que no siguin ja existents. Comunicacions i infraestructures: Installacions i serveis i comunicacions i telecomunicacions. En tot cas les xarxes dinstallacions hauran de complir amb lestablert en la Llei 6/1993, de 28 de setembre, sobre adequaci de les xarxes dinstallacions a les condicions histric-ambientals dels nuclis de poblaci. Espais lliures: Tots Condicions particulars dels usos admesos. Es podran construir soterranis i semisoterranis destinats a aparcaments de cotxes. Ls daparcament adms es refereix noms a aparcaments dautombils tipus turisme. Es permetr, amb les limitacions establertes en larticle 5.2.03, ls de tallers o indstries sempre que comptin amb les mesures correctores necessries per impedir molsties als usos predominants. Establiments turstics. Sadmet ls turstic pels nous establiments turstics en la modalitat dhotel dinterior. Ls turstic a les edificacions existents no podr implicar canvis en els elements que defineix les seves caracterstiques tipolgiques, esttiques o histriques. En els casos de nova edificaci o ampliaci dedificis existents, lAjuntament exigir la comprovaci, mitjanant loport informe ambiental, que suposa un impacte paisatjstic assumible i no resulta perjudicial per a lentorn. Comercial. La relaci admesa dels esmentats usos, segons definici de larticle 5.2.02, queda restringida nicament al comer al detall i concretament als establerts en la secci G de la classificaci nacional dactivitats econmiques aprovada pel Reial decret 1560/1992, de 18 de desembre.
b).-
c).-
d).-
e).-
Establiment pblic. La relaci admesa dels esmentats usos, segons definici de larticle 5.2.02, queda restringida nicament als segents: Restaurants, cafs i cafeteries i bars, Tots ells, de conformitat amb lordenana municipal reguladora, sense activitat complementria musical.
f).-
Ls comercial i destabliment pblic noms es permetran en planta baixa i, quan es trobin vinculats a aquesta planta, tamb a la planta soterrani i primera planta pis. CASC ANTIC 3 (CA-3) Tipus dordenaci: Mixta. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella:
170
03.1.2.-
3.4.5.-
Parcella mnima (m2): 1.000 Faana/fons mnims (m): 20/30 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 25 Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,35 Volum mxim per edifici (m3): 2.500 Altura mxima (m): 7 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+1P Separaci mnima a vies, ELP i lmits (m): 3 Separaci mnima a fons de solar (m): 6 Superfcie mnima de jardins privats (%): Segons article 6.2.05 Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03 ndex dintensitat ds: Residencial (habitatge/m2 solar, segons larticle 5.1.07): 1/500 Rgim dusos permesos. Els usos permesos seran, dacord amb la classificaci, definici i condicions de larticle 5.2.02 i 5.2.03, els segents:
6.-
Residencial: Unifamiliar o dos habitatges unifamiliars adossats. Comunicacions i infraestructures: Installacions i serveis i comunicacions i telecomunicacions. En tot caso les xarxes dinstallacions hauran de complir amb lestablert en la Llei 6/1993, de 28 de setembre, sobre adequaci de les xarxes dinstallacions a les condicions histric-ambientals dels nuclis de poblaci. Espais lliures: Tots. Condicions particulars de les parcelles edificades. Les parcelles edificades podran mantenir la volumetria i del nombre dhabitatges existents. Sadmetran les petites ampliacions de volum fins a un 10% de lexistent amb lnica finalitat dadaptar-los a la normativa sobre habitabilitat i/o accessibilitat. En el cas que ledifici obtingus la declaraci de runa, la construcci dun nou edifici haur de conservar els elements tradicionals de lanterior. ZONA INTENSIVA (I)
01.1.2.3.-
INTENSIVA 1 (I1 i I1.a) Tipus dordenaci: Alineaci vial. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 150 Faana/fons mnims (m): 6/15 Parmetres dedificaci:
171
4.5.-
Profunditat mxima edificable (m): Segons plnols. Altura mxima (m): 10 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+2P Separaci mnima a vies, ELP i lmits (m): 0 Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03. ndex dintensitat ds: Residencial (habitatge/m2 solar, segons larticle 5.1.07): 1/150 i en I1.a: 1/50 Rgim dusos permesos. Els usos permesos seran, dacord amb la classificaci, definici i condicions de larticle 5.2.02 i 5.2.03, els segents:
6.a).-
Residencial: Tots. Industrial: Tots. Serveis o terciari: Comercial, administratiu privat i establiments pblics. Equipaments: Tots, excepte cementiri i provement que no siguin ja existents. Comunicacions i infraestructures: Tots. Espais lliures: Tots. Condicions particulars dels usos admesos. Es podran construir soterranis i semisoterranis destinats a aparcaments de cotxes. Ls daparcament adms es refereix noms a aparcaments dautombils tipus turisme. En la subzona intensiva I1.a se admet ls turstic per als nous establiments turstics en la modalitat dhotel de ciutat. INTENSIVA 2 (I2 i I2.a) Tipus dordenaci: Alineaci vial. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 150 Faana/fons mnims (m): 6/15 Parmetres dedificaci: Profunditat mxima edificable (m): Segons plnols. Altura mxima (m): 7 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+1P Separaci mnima a vies, ELP i lmits (m): 0 Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03. ndex dintensitat ds:
b).-
02.1.2.3.4.-
172
5.-
Residencial (habitatge/m2 solar, segons larticle 5.1.07): 1/150 i 1/50 en I2.a. Rgim dusos permesos. Els usos permesos seran, dacord amb la classificaci, definici i condicions de larticle 5.2.02 i 5.2.03, els segents:
6.a).-
Residencial: Tots. Industrial: Tots. Serveis o terciari: Comercial, administratiu privat i establiments pblics. Equipaments: Tots, excepte cementiri i provement que no siguin ja existents. Comunicacions i infraestructures: Tots. Espais lliures: Tots. Condicions particulars dels usos admesos. Es podran construir soterranis i semisoterranis destinats a aparcaments de cotxes. Ls daparcament adms es refereix noms a aparcaments dautombils tipus turisme. En la subzona intensiva I2.a se admet ls turstic per als nous establiments turstics en la modalitat dhotel de ciutat. INTENSIVA 3 (I3) Tipus dordenaci: Mixta, segons la tipologia de la zona homognia. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 200 Faana/fons mnims (m): 10/15 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima en tipologia allada (%): 40 Profunditat mxima edificable en tipologia contnua (m): Segons plnols. Altura mxima (m): 7 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+1P Separaci mnima a vies, ELP i lmits en tipologia allada (m): 3 Separaci mnima a vies, ELP i lmits en tipologia contnua (m): 0 Superfcie mnima de jardins privats en tipologia allada (%): Segons article 6.2.05 Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03. ndex dintensitat ds: Residencial (habitatge/m2 solar, segons larticle 5.1.07): 1/150 en tipologia allada i 1/60 en tipologia contnua. Rgim dusos permesos. Els usos permesos seran, dacord amb la classificaci, definici i condicions de larticle 5.2.02 i 5.2.03, els segents:
173
b).-
03.1.2.3.4.-
5.-
04.1.2.3.4.5.-
Residencial: Tots. Industrial: Tots. Serveis o terciari: Comercial, administratiu privat i establiments pblics. Equipaments: Tots, excepte cementiri i provement que no siguin ja existents. Comunicacions i infraestructures: Tots. Espais lliures: Tots. INTENSIVA 4 (I4 i I4.a) Tipus dordenaci: Contnua. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 200 Faana/fons mnims (m): 8/15 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 50 Edificabilitat mxima en I4 (m2/m2): 1 Edificabilitat mxima en I4.a (m2/m2): 0,73 Altura mxima (m): 9 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+2P Separaci mnima a vies, ELP i lmits (m): 0, excepte al carrer A. Roig que la separaci a vial ser de 2 Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03. ndex dintensitat ds: Residencial (habitatge/m2 solar, segons larticle 5.1.07): 1/60 de la superfcie de parcella. Rgim dusos permesos. Els usos permesos seran, dacord amb la classificaci, definici i condicions de larticle 5.2.02 i 5.2.03, els segents:
6.-
Residencial: Tots. Serveis o terciari: Comercial, administratiu privat i establiments pblics. Espais lliures: Tots Condicions particulars dels usos admesos. Es podran construir soterranis i semisoterranis destinats a aparcaments de cotxes. Ls daparcament adms es refereix noms a aparcaments dautombils tipus turisme EXTENSIVA PLURIFAMILIAR
01.1.-
EXTENSIVA PLURIFAMILIAR 1 (E-P1 i E-P1.a) Tipus dordenaci: Allada.
174
2.3.4.5.-
Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 200 Faana mnima (m): 8 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 50 Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,73 Altura mxima en E-P1 (m): 7,5 Altura mxima en E-P1.a (m): 9 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes en E-P1: B+1P Nombre mxim de plantes en E-P1.a: B+2P Separaci mnima a vies, ELP i lmits (m): 2 Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03 ndex dintensitat ds: Residencial (habitatge/m2 solar, segons larticle 5.1.07): 1/100 Rgim dusos permesos. Els usos permesos seran, dacord amb la classificaci, definici i condicions de larticle 5.2.02 i 5.2.03, els segents:
02.1.2.3.-
Residencial: Unifamiliar i plurifamiliar. Serveis o terciari: Comercial, administratiu privat i establiments pblics. Equipaments: Tots, excepte cementiri i provement que no siguin ja existents. Espais lliures: Tots. EXTENSIVA PLURIFAMILIAR 2 (E-P2, E-P2.a, E-P2.b i E-P2.c) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 400 Faana/fons mnims (m): 15/20 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 30 Edificabilitat mxima en E-P2, E-P2.b i E-P2.c (m2/m2): 0,36 Edificabilitat mxima en E-P2.a (m2/m2): 0,47 Altura mxima (m): 10 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+2P Separaci mnima a vies, ELP i lmits en E-P2, E-P2.b i E-P2.c (m): 3. Amb la conformitat expressa del propietari confrontant i mitjanant un projecte unitari que no deixi mitgeres al descobert, les edificacions en E-P2 podran adossar-se. Separaci mnima a vies, ELP i lmits en E-P2.a (m): 2 a vies i ELP i 4 a lmits.
175
4.-
Separaci mnima entre edificis en E-P2, E-P2.b i E-P2.c (m): 6 Separaci mnima entre edificis en E-P2.a (m): 4 Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03 ndex dintensitat ds: Residencial (habitatge/m2 solar, segons larticle 5.1.07): 1/100 en E-P2, 1/170 en E-P2.a i 1/200 en EP2.b i E-P2.c. Rgim dusos permesos. Els usos permesos seran, dacord amb la classificaci, definici i condicions de larticle 5.2.02 i 5.2.03, els segents:
5.-
03.1.2.3.4.5.-
Residencial: Unifamiliar i plurifamiliar. Serveis o terciari en E-P2.a i E-P2.b: Comercial, administratiu privat i establiment pblic. Equipaments en E-P2.a i E-P2.b: Tots, excepte cementiri i provement que no siguin ja existents. Espais lliures: Tots. EXTENSIVA PLURIFAMILIAR 3 (E-P3) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 400 Faana/fons mnims (m): 15/15 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 40 Edificabilitat mxima (m2/m2): 1 Altura mxima (m): 10 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+2P Separaci mnima a vies, ELP i lmits (m): 3 Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03 ndex dintensitat ds: Residencial (habitatge/m2 solar, segons larticle 5.1.07): 1/400 Rgim dusos permesos. Els usos permesos seran, dacord amb la classificaci, definici i condicions de larticle 5.2.02 i 5.2.03, els segents:
Residencial: Unifamiliar i plurifamiliar. Serveis o terciari: Comercial, administratiu privat i establiments pblics. Equipaments: Tots, excepte cementiri i provement que no siguin ja existents. Espais lliures: Tots.
176
04.1.2.3.4.5.-
EXTENSIVA PLURIFAMILIAR 4 (E-P4) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 400 Faana mnima (m): 15 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 50 Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,54 Altura mxima (m): 9 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+2P Separaci mnima a vies, ELP i lmits (m): 2 Separaci mnima entre edificis (m): 4 Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03 ndex dintensitat ds: Residencial (habitatge/m2 solar, segons larticle 5.1.07): 1/150 Rgim dusos permesos. Els usos permesos seran, dacord amb la classificaci, definici i condicions de larticle 5.2.02 i 5.2.03, els segents:
05.1.2.3.-
Residencial: Unifamiliar i plurifamiliar. Serveis o terciari: Comercial, administratiu privat i establiments pblics. Equipaments: Tots, excepte cementiri i provement que no siguin ja existents. Espais lliures: Tots. ZONA EXTENSIVA PLURIFAMILIAR 5 (E-P5) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 500 Faana mnima (m): 25 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 25 Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,36 Altura mxima (m): 9 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+2P Separaci mnima a vies, ELP i lmits (m): 3 Separaci mnima entre edificis (m): 6
177
4.5.-
Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03 ndex dintensitat ds: Residencial (habitatge/m2 solar, segons larticle 5.1.07): 1/300 Rgim dusos permesos. Els usos permesos seran, dacord amb la classificaci, definici i condicions de larticle 5.2.02 i 5.2.03, els segents:
06.1.2.3.4.5.-
Residencial: Unifamiliar i plurifamiliar. Serveis o terciari: Comercial, administratiu privat i establiments pblics. Equipaments: Tots, excepte cementiri i provement que no siguin ja existents. Espais lliures: Tots. EXTENSIVA PLURIFAMILIAR 6 (E-P6 i E-P6.a) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 5.000 Faana/fons mnims (m): 50/50 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima en E-P6 (%): 20 Ocupaci mxima en E-P6.a (%): 25 Edificabilitat mxima en E-P6 (m2/m2): 0,3 Edificabilitat mxima en E-P6.a (m2/m2): 0,4 Volum mxim per edifici (m3): 3.500 Altura mxima en E-P6 (m): 14 Altura mxima en E-P6.a (m): 11 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes en E-P6: B+3P Nombre mxim de plantes en E-P6.a: B+2P Separaci mnima a vies, ELP i lmits (m): 5 Separaci mnima entre edificis (m): 5 Superfcie mnima de jardins privats (%): Segons article 6.2.05 Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03 ndex dintensitat ds: Residencial (habitatge/m2 solar, segons larticle 5.1.07): 1/180 Rgim dusos permesos. Els usos permesos seran, dacord amb la classificaci, definici i condicions de larticle 5.2.02 i 5.2.03, els segents:
Residencial: Tots.
178
07.1.2.3.-
Espais lliures: Tots. EXTENSIVA PLURIFAMILIAR 7 (E-P7, E-P7.a i E-P7.b) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 1.000 Faana mnima (m): 20 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 20 Edificabilitat mxima en E-P7 (m2/m2): 0,6 Edificabilitat mxima en E-P7.a (m2/m2): 0,36 Edificabilitat mxima en E-P7.b (m2/m2): 0,22 Altura mxima en E-P7 i E-P7.a (m): 10 Altura mxima en E-P7.b (m): 7,5 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes en E-P7 i E-P7.a: B+2P Nombre mxim de plantes en E-P7.b: B+1P Separaci mnima a vies, ELP i lmits en P-7 (m): 5, encara que amb la conformitat expressa del propietari confrontant i mitjanant un projecte unitari que no deixi mitgeres al descobert, les edificacions podran adossar-se. Separaci mnima a vies, ELP i lmits en P-7.a i E-P7.b (m): 4, excepte als polgons 15, 20 i 22 de Cala dOr que ser de 5 Separaci mnima entre edificis en E-P7 (m): 9 Separaci mnima entre edificis en E-P7.a i E-P7.b (m): 6, excepte als polgons 15, 20 i 22 de Cala dOr que ser de 9 Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03 ndex dintensitat ds: Residencial (habitatge/m2 solar, segons larticle 5.1.07): 1/150 en E-P7 i 1/300 en E-P7.a i E-P7.b. Rgim dusos permesos. Els usos permesos seran, dacord amb la classificaci, definici i condicions de larticle 5.2.02 i 5.2.03, els segents:
4.5.-
08.1.2.-
Residencial: Unifamiliar i plurifamiliar. Espais lliures: Tots. EXTENSIVA PLURIFAMILIAR 8 (E-P8) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 1.000 Faana/fons mnims (m): 25/25
179
3.4.5.-
Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 25 Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,6 Volum mxim per edifici (m3): 10.000 Altura mxima (m): 10 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+2P Separaci mnima a vies, ELP i lmits (m): 5, excepte al polgon 15 de Cala dOr que ser de 3 Separaci mnima entre edificis (m): 9, excepte al polgon 15 de Cala dOr que ser de 6 Superfcie mnima de jardins privats (%): Segons article 6.2.05 ndex dintensitat ds: Residencial (habitatge/m2 solar, segons larticle 5.1.07): 1/150 Rgim dusos permesos. Els usos permesos seran, dacord amb la classificaci, definici i condicions de larticle 5.2.02 i 5.2.03, els segents:
09.1.2.3.-
Residencial: Unifamiliar i plurifamiliar. Industrial: Indstries amb les condicions de lapartat 5.2.a i, quan es trobi vinculat a planta baixa, tamb 5.2.b de larticle 5.2.03, magatzems i tallers, sempre que comptin amb les mesures correctores necessries per impedir molsties als usos predominants. Serveis o terciari: Comercial, administratiu privat i establiment pblic. Equipaments: Tots, excepte cementiri i provement que no siguin ja existents. Espais lliures: Tots. EXTENSIVA PLURIFAMILIAR 9 (E-P9 i E-P9.a) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 5.000 Faana/fons mnims (m): 50/50 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 20 Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,3 Volum mxim per edifici (m3): 2.500 Altura mxima en E-P9 (m): 11 Altura mxima en E-P9.a (m): 8 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes en E-P9: B+2P Nombre mxim de plantes en E-P9.a: B+1P Separaci mnima a vies, ELP i lmits en E-P9 (m): 5 Separaci mnima a vies, ELP i lmits en E-P9.a (m): 10 Separaci mnima entre edificis en E-P9 (m): No es fixa.
180
4.5.-
Separaci mnima entre edificis en E-P9.a (m): 12 Superfcie mnima de jardins privats (%): Segons article 6.2.05 Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03 ndex dintensitat ds: Residencial (habitatge/m2 solar, segons larticle 5.1.07): 1/300 Rgim dusos permesos. Els usos permesos seran, dacord amb la classificaci, definici i condicions de larticle 5.2.02 i 5.2.03, els segents:
Residencial: Unifamiliar i plurifamiliar. Industrial: Indstries amb les condicions de lapartat 5.2.a i, quan es trobi vinculat a planta baixa, tamb 5.2.b de larticle 5.2.03, magatzems i tallers, sempre que comptin amb les mesures correctores necessries per impedir molsties als usos predominants. Serveis o terciari: Comercial, administratiu privat i establiment pblic. Equipaments: Tots, excepte cementiri i provement que no siguin ja existents. Espais lliures: Tots. ZONA EXTENSIVA UNIFAMILIAR
01.1.2.3.4.5.-
EXTENSIVA UNIFAMILIAR 1 (E-U1) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 600 Faana/fons mnims (m): 15/20 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 25 Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,5 Volum mxim per edifici (m3): 1.500 Altura mxima (m): 8 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+1P Separaci mnima a vies, ELP i lmits: 3 Separaci mnima entre edificis (m): 6 Superfcie mnima de jardins privats (%): Segons article 6.2.05 Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03 ndex dintensitat ds: Residencial (habitatge/m2 solar, segons larticle 5.1.07): 1/parcella Rgim dusos permesos.
181
Els usos permesos seran, dacord amb la classificaci, definici i condicions de larticle 5.2.02 i 5.2.03, els segents: 02.1.2.3.Residencial: Unifamiliar, encara que les edificacions existents en Cala dOr podr mantenir amb carcter transitori lhabitatge de servei annex a la principal. Espais lliures: Tots. EXTENSIVA UNIFAMILIAR 2 (E-U2, E-U2.a i E-U2.b) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 400 Faana/fons mnims (m): 15/15 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 30 Edificabilitat mxima en EU2 i EU2.a (m2/m2): 0,5 Edificabilitat mxima en EU2.b (m2/m2): 0,3 Volum mxim per edifici (m3): 2.500 Altura mxima en EU2 (m): 9 Altura mxima en EU2.a i EU2.b (m): 8 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes en EU2: B+2P Nombre mxim de plantes en EU2.a i EU2.b: B+1P Separaci mnima a vies, ELP i lmits en EU2 (m): 2, encara que es podran construir habitatges adossats a lmits amb acord notarial entre propietaris confrontants. Separaci mnima a vies, ELP i lmits en EU2.a i EU2.b (m): 3, encara que es podran construir habitatges adossats a lmits amb acord notarial entre propietaris confrontants. En EU2.a del nucli de Cala Santany (1 i 2), Cala Llombards (1, 2 i 3) i Es Cap des Moro (1 i 2): 2 Separaci mnima entre edificis en EU2 (m): 4 Separaci mnima entre edificis en EU2.a i EU2.b (m): 6 Superfcie mnima de jardins privats (%): Segons article 6.2.05 Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03 ndex dintensitat ds: Residencial (habitatge/m2 solar, segons larticle 5.1.07): 1/parcella Rgim dusos permesos. Els usos permesos seran, dacord amb la classificaci, definici i condicions de larticle 5.2.02 i 5.2.03, els segents: 03.Residencial: Unifamiliar, encara que les edificacions existents en Cala dOr podr mantenir amb carcter transitori lhabitatge de servei annex a la principal. Serveis o terciari en E-U2.a (*): Comercial. Espais lliures: Tots. EXTENSIVA UNIFAMILIAR 3 (E-U3 i E-U3.a)
182
4.5.-
1.2.3.-
Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 800 en EU3 i 600 en EU3.a Faana/fons mnims (m): 15/15 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 25 Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,36 Volum mxim per edifici (m3): 2.500 Altura mxima en EU3 (m): 9 Altura mxima en EU3.a (m): 8 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes en EU3: B+2P Nombre mxim de plantes en E-U3: B+1P Separaci mnima a vies, ELP i lmits en EU3 (m): 2, encara que es podran construir habitatges adossats a lmits amb acord notarial entre propietaris confrontants. Separaci mnima a vies i ELP en E-U3.a (m): 4, excepte en el nucli de Cala Santany (1 i 2), Cala Llombards (1, 2 i 3) i Es Cap des Moro (1 i 2) que ser de 2 Separaci mnima a lmits en E-U3.a (m): 3, encara que es podran construir habitatges adossats a lmits amb acord notarial entre propietaris confrontants. En el nucli de Cala Santany (1 i 2), Cala Llombards (1, 2 i 3) i Es Cap des Moro (1 i 2): 2 Separaci mnima entre edificis (m): 4 Superfcie mnima de jardins privats (%): Segons article 6.2.05 Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03 ndex dintensitat ds: Residencial (habitatge/m2 solar, segons larticle 5.1.07): 1/parcella. Rgim dusos permesos. Els usos permesos seran, dacord amb la classificaci, definici i condicions de larticle 5.2.02 i 5.2.03, els segents:
4.5.-
04.1.2.3.-
Residencial: Unifamiliar. Espais lliures: Tots. EXTENSIVA UNIFAMILIAR 4 (E-U4, E-U4.a i E-U4.b) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 1.000, excepte en E-U4.b que ser segons lEstudi de detall de 11.03.82 Faana/fons mnims (m): 25/25, excepte en E-U4.b que ser segons lEstudi de detall de 11.03.82 Parmetres dedificaci:
183
4.5.-
Ocupaci mxima (%): 20, excepte al polgon 20 i 22, aix com en lmbit del pla parcial de Portopetro D que ser de 30 Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,36, excepte al polgon 22 i 22, aix com a la zona A de lmbit del pla parcial de Portopetro D que ser de 0,2 Volum mxim per edifici (m3): 2.500 Altura mxima en E-U4 (m): 9 Altura mxima en E-U4.a (m): 8 Altura mxima en E-U4.b (m): Segons Estudi de detall de 11.03.82 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes en E-U4 i E-U4.b: B+2P Nombre mxim de plantes en E-U4.a: B+1P Separaci mnima a vies, ELP i lmits en E-U4 i E-U4.a (m): 3, encara que en E-U4.a corresponent a la zona A del pla parcial de Portopetro D no es podr ocupar la franja de 50 m. des del lmit martim terrestre. En E-U4 es podran construir habitatges adossats a lmits amb acord notarial entre propietaris confrontants. Tamb es podran construir habitatges adossats a lmits amb un mxim de 2 en E-U2.a del pla parcial de Portopetro D. Separaci mnima a vies, ELP i lmits en E-U4.b (m): Segons Estudi de detall d11.03.82 Separaci mnima entre edificis en E-U4 i E-U4.a (m): 6 Separaci mnima entre edificis en E-U4.b (m): Segons Estudi de detall de 11.03.82 Superfcie mnima de jardins privats (%): Segons article 6.2.05 Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03 ndex dintensitat ds: Residencial (habitatge/m2 solar, segons larticle 5.1.07): 1/parcella. Rgim dusos permesos. Els usos permesos seran, dacord amb la classificaci, definici i condicions de larticle 5.2.02 i 5.2.03, els segents:
6.-
Residencial: Unifamiliar, encara que les edificacions existents en Cala dOr podr mantenir amb carcter transitori lhabitatge de servei annex a la principal. Espais lliures: Tots. Condicions particulars de la parcella E-U4 (*) en Porto Petro: Separaci mnima entre edificis (m): 6 Sordenar el conjunt mantenint locupaci mxima del territori edificable en un 20%, realitzant-se un mnim de 15 edificis allats, comptant lexistent, amb lobjecte devitar la construcci dun sol edifici o un baix nombre dells que puguin produir un efecte de barrera arquitectnica. Nombre mxim dhabitatges en un sol edifici: 12 Ocupaci mxima de cada edifici respecte de la parcella (%): 2 El conjunt haur de constar com a mnim de tres edificis a la zona ms prxima al mar, amb un mxim de dos habitatges per edifici. A la zona ms prxima al mar shauran de projectar dos edificis amb una capacitat mxima de vuits habitatges. ZONA EXTENSIVA MIXTA
01.-
EXTENSIVA MIXTA PLURIFAMILIAR 1 (E-M1)
184
1.2.3.4.5.-
Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 600 Faana/fons mnims (m): 18/18 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 30 Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,67 Altura mxima (m): 11 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+2P Separaci mnima a vies i ELP (m): 4 Separaci mnima a lmits (m): 3 Separaci mnima entre edificis (m): 9 Superfcie mnima de jardins privats (%): Segons article 6.2.05 Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03 ndex dintensitat ds: Residencial (habitatge/m2 solar, segons larticle 5.1.07): 1/150 Rgim dusos permesos. Els usos permesos seran, dacord amb la classificaci, definici i condicions de larticle 5.2.02 i 5.2.03, els segents:
02.1.2.3.-
Residencial: Unifamiliar i plurifamiliar. Industrial: Indstries amb les condicions de lapartat 5.2.a i, quan es trobi vinculat a planta baixa, tamb 5.2.b de larticle 5.2.03, magatzems i tallers, sempre que comptin amb les mesures correctores necessries per impedir molsties als usos predominants. Serveis o terciari: Comercial, administratiu privat i establiment pblic. Equipaments: Tots, excepte cementiri i provement que no siguin ja existents. Comunicacions i infraestructures: Tots. Espais lliures: Tots. EXTENSIVA MIXTA UNIFAMILIAR 1 (E-M1) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 400 Faana/fons mnims (m): 14/14 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 30 Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,4 Altura mxima (m): 8
185
4.5.-
Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+1P Separaci mnima a vies, ELP i lmits (m): 3, encara que es podran construir habitatges adossats a lmits amb acord notarial entre propietaris confrontants. Separaci mnima entre edificis (m): 9 Superfcie mnima de jardins privats (%): Segons article 6.2.05 Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03 ndex dintensitat ds: Residencial (habitatge/m2 solar, segons larticle 5.1.07): 1/parcella Rgim dusos permesos. Els usos permesos seran, dacord amb la classificaci, definici i condicions de larticle 5.2.02 i 5.2.03, els segents:
03.1.2.3.4.5.-
Residencial: Unifamiliar. Espais lliures: Tots. EXTENSIVA MIXTA PLURIFAMILIAR 2 (E-M2) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 1.000 Faana/fons mnims (m): 25/25 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 25 Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,6 Altura mxima (m): 11 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+2P Separaci mnima a vies, ELP i lmits (m): 5 Separaci mnima entre edificis (m): 9 Superfcie mnima de jardins privats (%): Segons article 6.2.05 Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03 ndex dintensitat ds: Residencial (habitatge/m2 solar, segons larticle 5.1.07): 1/150 Rgim dusos permesos. Els usos permesos seran, dacord amb la classificaci, definici i condicions de larticle 5.2.02 i 5.2.03, els segents:
Residencial: Unifamiliar i plurifamiliar.
186
04.1.2.3.4.5.-
Industrial: Indstries amb les condicions de lapartat 5.2.a i, quan es trobi vinculat a planta baixa, tamb 5.2.b de larticle 5.2.03, magatzems i tallers, sempre que comptin amb les mesures correctores necessries per impedir molsties als usos predominants. Serveis o terciari: Comercial, administratiu privat i establiment pblic. Equipaments: Tots, excepte cementiri i provement que no siguin ja existents. Comunicacions i infraestructures: Tots. Espais lliures: Tots. EXTENSIVA MIXTA UNIFAMILIAR 2 (E-M2) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 600 Faana/fons mnims (m): 18/18 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 25 Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,33 Altura mxima (m): 8 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+1P Separaci mnima a vies i ELP (m): 4 Separaci mnima a lmitss (m): 3, encara que es podran construir habitatges adossats a lmits amb acord notarial entre propietaris confrontants. Separaci mnima entre edificis (m): 9 Superfcie mnima de jardins privats (%): Segons article 6.2.05 Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03 ndex dintensitat ds: Residencial (habitatge/m2 solar, segons larticle 5.1.07): 1/parcella Rgim dusos permesos. Els usos permesos seran, dacord amb la classificaci, definici i condicions de larticle 5.2.02 i 5.2.03, els segents:
Residencial: Unifamiliar. Espais lliures: Tots. ZONA HOTELERA
01.1.2.-
HOTELERA 1 (H1 i H1.a) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 2.000
187
3.4.5.02.1.2.3.-
Faana mnima (m): 50 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 40 Edificabilitat mxima (m2/m2): 1 Altura mxima en H1 (m): 15 Altura mxima en H1.a (m): 12 Nombre mxim de plantes en H1: B+4P Nombre mxim de plantes en H1.a: B+3P Separaci mnima a vies i ELP (m): 3 Separaci mnima a lmits (m): de laltura amb un mnim de 3 Separaci mnima entre edificis en la mateixa parcella (m): 6 Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03 i 6.3.05 ndex dintensitat ds: Turstic (plaa/m2 solar): Segons article 6.3.05 Rgim dusos permesos: Segons larticle 6.3.04 HOTELERA 2 (H2, H2.a, H2.b i H2.c) Tipus dordenaci: Mixta, segons la tipologia de la zona homognia. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 200 Faana mnima (m): 10 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima en (%): 50 Edificabilitat mxima en H2, H2.a i H2.c (m2/m2): 0,73 Edificabilitat mxima en H2.b (m2/m2): 1,1 Altura mxima en H2 i H2.b (m): 15 Altura mxima en H2.c (m): 12 Altura mxima en H2.a (m): 9 Nombre mxim de plantes en H2 i H2.b: B+4P Nombre mxim de plantes en H2.c: B+3P Nombre mxim de plantes en H2.a: B+2P Separaci mnima a vies, ELP i lmits en H2 i H2.b (m): 0, encara que les mitgeres confrontants amb parcelles en ordenaci allada hauran de separar-se un mnim de 2 metres i les mitgeres tractar-se com a faanes. Separaci mnima a vies, ELP i lmits en H2.a (m): 3 Separaci mnima a vies, ELP i lmits en H2.c (m): 2 Separaci mnima entre edificis en la mateixa parcella en H2.a (m): 6 Separaci mnima entre edificis en la mateixa parcella en H2.c (m): 4 Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03 i 6.3.05 ndex dintensitat ds:
4.-
188
5.03.1.2.3.4.5.04.1.2.3.-
Turstic (plaa/m2 solar): Segons article 6.3.05 Rgim dusos permesos: Segons larticle 6.3.04 HOTELERA 3 (H3 i H3.a) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 500 en H3 i 900 en H3.a Faana mnima (m): 15 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 25 Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,4 Edificabilitat mxima en H3.a (m2/m2): 0,75 Volum mxim per edifici (m3): 3.000 Altura mxima (m): 9 Nombre mxim de plantes: B+2P Separaci mnima a vies, ELP i lmits (m): 3 o 2 a les zones homognies amb lesmentada separaci. Separaci mnima entre edificis en la mateixa parcella (m): 6 o 4 a les zones on la separaci anterior sigui de 2 Separaci mnima entre edificis en la mateixa parcella en H3.a (m): 9 Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03 i 6.3.05 ndex dintensitat ds: Turstic (plaa/m2 solar): Segons article 6.3.05 Rgim dusos permesos: Segons larticle 6.3.04 HOTELERA 4 (H4) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 400 Faana mnima (m): 10 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 50 Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,9 Altura mxima (m): 12 Nombre mxim de plantes: B+3P Separaci mnima a vies, ELP i lmits (m): 3 Separaci mnima entre edificis en la mateixa parcella (m): 6 Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03 i 6.3.05
189
4.5.05.1.2.3.4.5.06.1.2.3.4.-
ndex dintensitat ds: Turstic (plaa/m2 solar): Segons article 6.3.05 Rgim dusos permesos: Segons larticle 6.3.04 HOTELERA 5 (H5) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 2.000 Faana mnima (m): 50 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 40 Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,9 Altura mxima (m): 9 Nombre mxim de plantes: B+2P Separaci mnima a vies i ELP (m): 3 Separaci mnima a lmits (m): 1/2 de laltura amb un mnim de 3 m. Separaci mnima entre edificis en la mateixa parcella (m): 6 Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03 i 6.3.05 ndex dintensitat ds: Turstic (plaa/m2 solar): Segons article 6.3.05 Rgim dusos permesos: Segons larticle 6.3.04 HOTELERA 6 (H6) Tipus dordenaci: Allada, segons Estudi de detall dordenaci de volums. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 1.000 Faana mnima (m): 25 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 20 Edificabilitat mxima (m2/m2): 1,1 Altura mxima (m): 15 Nombre mxim de plantes: B+4P Separaci mnima a vies, ELP i lmits (m): Segons Estudi de detall. Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03 i 6.3.05 ndex dintensitat ds:
190
5.07.1.2.3.4.5.08.1.2.3.-
Turstic (plaa/m2 solar): Segons article 6.3.05 Rgim dusos permesos: Segons larticle 6.3.04 HOTELERA 7 (H7, H7.a i H7.b) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 1.000 en H7 i 400 en H7.a i H7.b Faana mnima (m): 15 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima en H7 i H7.b (%): 25 Ocupaci mxima en H7.a (%): 40 Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,4 Altura mxima (m): 10 Nombre mxim de plantes: B+2P Separaci mnima a vies, ELP i lmits en H7 (m): 3 Separaci mnima a vies, ELP i lmits en H7.a (m): 3 Separaci mnima a vies i ELP en H7.b (m): 2 o 3 a les zones homognies amb lesmentada separaci. Separaci mnima a lmits en H7.b (m): 4 Separaci mnima entre edificis en la mateixa parcella en H7 i H7.a (m): 6 Separaci mnima entre edificis en la mateixa parcella en H7.b (m): 4 o 6 a les zones on la separaci a vial o ELP sigui de 3 Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03 i 6.3.05 ndex dintensitat ds: Turstic (plaa/m2 solar): Segons article 6.3.05 Rgim dusos permesos: Segons larticle 6.3.04 HOTELERA 8 (H8) Tipus dordenaci: Mixta, segons Estudi de detall dordenaci de volums. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 200 Faana mnima (m): 10 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 80 Edificabilitat mxima (m2/m2): 1,2 Altura mxima (m): 9 Nombre mxim de plantes: B+2P Separaci mnima a vies, ELP i lmits (m): 0, segons Estudi de detall, amb un porxo o porxe de 3 metres. Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03 i 6.3.05
191
4.5.09.1.2.3.4.5.10.1.2.3.-
ndex dintensitat ds: Turstic (plaa/m2 solar): Segons article 6.3.05 Rgim dusos permesos: Segons larticle 6.3.04 HOTELERA 9 (H9) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 5.000 Faana mnima (m): 50 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 20 Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,25 Volum mxim per edifici (m3): 2.500 Altura mxima (m): 11 Nombre mxim de plantes: B+2P Separaci mnima a vies, ELP i lmits (m): 5 Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03 i 6.3.05 ndex dintensitat ds: Turstic (plaa/m2 solar): Segons article 6.3.05 Rgim dusos permesos: Segons larticle 6.3.04 HOTELERA 10 (H10) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 3.000 Faana mnima (m): 30 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 25 Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,75 Altura mxima (m): 10 Nombre mxim de plantes: B+2P Separaci mnima a vies i ELP (m): 6 Separaci mnima a lmits: 5 Separaci mnima entre edificis en la mateixa parcella (m): 10 Nombre daparcaments privats: Segons larticle 5.8.03 i 6.3.05
192
4.5.-
ndex dintensitat ds: Turstic (plaa/m2 solar): Segons article 6.3.05 Rgim dusos permesos: Segons larticle 6.3.04 ZONA COMERCIAL
01.1.2.3.4.5.02.1.2.3.-
COMERCIAL 1 (C1) Tipus dordenaci: Segons Estudi de detall. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 80 Faana mnima (m): 8 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 100 Edificabilitat mxima (m2/m2): 1,82 Altura mxima (m): 9 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+2P Separaci mnima a vies, ELP i lmits (m): No es fixa. Separaci mnima entre edificis en la mateixa parcella (m): No es fixa. Rgim dusos permesos: Segons larticle 6.3.06 ndex dintensitat ds residencial: 1 annexa/parcella COMERCIAL 2 (C2 i C2.a) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 500 Faana mnima (m): 15 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima en C2 (%): 80 Ocupaci mxima en C2.a (%): 25 Edificabilitat mxima en C2 (m2/m2): 0,8 Edificabilitat mxima en C2.a (m2/m2): 0,4 Altura mxima (m): 9 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+2P Separaci mnima a vies, ELP i lmits (m): 2 Separaci mnima entre edificis (m): 4 Nombre mnim de places daparcament: Segons larticle 5.8.03.
193
4.5.03.1.2.3.4.5.-
Rgim dusos permesos: Segons larticle 6.3.06 ndex dintensitat ds residencial: 1/500 COMERCIAL 3 (C3) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 1.000 Faana mnima (m): 20 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 40 Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,4 Altura mxima (m): 9 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+2P Separaci mnima a vies, ELP i lmits (m): 3 Separaci mnima entre edificis (m): 6 Nombre mnim de places daparcament: Segons larticle 5.8.03. Rgim dusos permesos: Segons larticle 6.3.06 ndex dintensitat ds residencial: 1/500 ZONA INDUSTRIAL
01.1.2.3.-
INDUSTRIAL 1 (ID-1) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 1.200 Faana i fons mnims (m): 20/40 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 60 Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,92 Altura mxima (m): 12 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+3P Separaci mnima a vies i ELP (m): 10 Separaci mnima a lmits (m): 5 Separaci mnima entre edificis (m): 5 Nombre mnim de places daparcament: Segons larticle 5.8.03.
194
4.02.1.2.3.4.03.1.2.3.4.-
Rgim dusos permesos: Segons larticle 6.3.07 INDUSTRIAL 2 (ID-2) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 1.000 Faana/fons mnims (m): 20/20 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 60 Edificabilitat mxima (m2/m2): 1,2 Altura mxima (m): 10 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+2P Separaci mnima a vies i ELP (m): 5 Separaci mnima a lmits (m): 3 Separaci mnima entre edificis (m): 6 Nombre mnim de places daparcament: Segons larticle 5.8.03. Rgim dusos permesos: Segons larticle 6.3.07 INDUSTRIAL 3 (ID-3) Tipus dordenaci: Contnua. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 500 Faana/fons mnims (m): 10/20 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 50 Edificabilitat mxima (m2/m2): 1 Altura mxima (m): 10 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+2P Separaci mnima a vies i ELP (m): 10 Separaci mnima a lmits (m): 0, excepte la separaci entre edificis en parcelles confrontants que ser de 3 metres i les mitgeres hauran de tractar-se com a faanes. Longitud mxima de la faana en edificaci contnua (m): 60 Nombre mnim de places daparcament: Segons larticle 5.8.03. Rgim dusos permesos: Segons larticle 6.3.07 ZONA DEQUIPAMENTS
01.-
EQUIPAMENTS (EQ)
195
1.2.-
Tipus dordenaci: Segons la tipologia de la zona homognia (alineaci vial o allada). Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: La superfcie i faana mnima de parcella seran les existents en el moment de laprovaci inicial daquestes Normes Subsidiries i en el cas de noves parcelles, excepte per a ls de cementiri, la seva superfcie i faana mnima ser de 1.000 m2 i de vint (20) metres, respectivament. Lequipament docent sajustar a les determinacions de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci (LOE) o normativa vigent que la substitueixi. Els solars situats en illetes qualificades com a zona dequipament, constituts com a unitats registrals independents abans de laprovaci inicial daquestes Normes Subsidiries, que incompleixin la superfcie mnima de parcella o on no sigui possible inscriure un cercle de 34 metres de dimetre, seran totalment edificables.
3.3.02.1.2.3.4.-
Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 50 Edificabilitat mxima (m2/m2): 1 Altura mxima (m): 10 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+2P Separaci mnima a vies i ELP (m): Les separacions de les edificacions seran les de la zona circumdant, amb un mnim de tres (3) metres en tipologia allada. Separaci mnima a lmits en tipologia allada (m): 3 Separaci mnima entre edificis en tipologia allada (m): 5 Nombre mnim de places daparcament: Segons larticle 5.8.03. Rgim dusos permesos: Segons larticle 6.3.08 EQUIPAMENT ESPORTIU 1 (EQ-E1) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 1.000 Faana mnima (m): 20 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 20 Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,18 Altura mxima (m): 7 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+1P Separaci mnima a vies i ELP (m): Segons la zona homognia. Separaci mnima a lmits (m): 3 Separaci mnima entre edificis (m): 6 Rgim dusos permesos: Segons larticle 6.3.08
196
03.1.2.3.4.04.1.2.3.4.05.1.2.-
EQUIPAMENT ESPORTIU 2 (EQ-E2) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 3.000 Faana mnima (m): 50 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 20 Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,18 Altura mxima (m): 10 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+2P Separaci mnima a vies i ELP (m): 6 Separaci mnima a lmits (m): 3 Separaci mnima entre edificis (m): 6 Rgim dusos permesos: Segons larticle 6.3.08 EQUIPAMENT ESPORTIU 3 (EQ-E3) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 4.000 Faana i fons mnims (m): 40/40 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 15 Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,1 Volum mxim per edifici (m3): 10.000 Altura mxima (m): 7 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+1P Separaci mnima a vies, ELP i lmits (m): 6 Separaci mnima entre edificis (m): 9 Superfcie mnima de jardins privats (%): 20 Nombre mnim de places daparcament: Segons larticle 5.8.03. Rgim dusos permesos: Segons larticle 6.3.08 EQUIPAMENT ESPORTIU 4 (EQ-E4) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella:
197
3.4.-
Parcella mnima (m2): 4.000 Faana i fons mnims (m): 40/40 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 60 Edificabilitat mxima (m2/m2): Segons ocupaci i altura. Altura mxima (m): 7 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+1P Separaci mnima a vies, ELP i lmits (m): 3 Superfcie mnima de jardins privats (%): 40 Nombre mnim de places daparcament: Segons larticle 5.8.03. Rgim dusos permesos: Segons larticle 6.3.08 ZONA DINSTALLACIONS I SERVEIS
01.1.2.3.4.02.1.2.-
INSTALLACIONS I SERVEIS 1 (IS1) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 1.000 Faana/fons mnims (m): 20/20 Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 30 Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,33 Volum mxim per edifici (m3): 10.000 Altura mxima (m): 7 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+1P Separaci mnima a vies, ELP i lmits (m): 6, excepte per a les estacions transformadores que es regeixen per lapartat 6.b de larticle 7.3.01 Separaci mnima entre edificis (m): 9 Superfcie mnima de jardins privats (%): Segons article 6.2.05 Nombre daparcaments privats (plaa/habitatge): Segons larticle 5.8.03. Rgim dusos permesos: Segons larticle 6.3.09 INSTALLACIONS I SERVEIS 2 (IS2) Tipus dordenaci: Allada. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella: Parcella mnima (m2): 1.000 Faana/fons mnims (m): 20/20
198
3.4.-
Parmetres dedificaci: Ocupaci mxima (%): 30 Edificabilitat mxima (m2/m2): 0,7 Altura mxima (m): 10 Altura total (m): 2 sobre laltura mxima. Nombre mxim de plantes: B+2P Separaci mnima a vies, ELP i lmits (m): 6, excepte per a les estacions transformadores que es regeixen per lapartat 6.b de larticle 7.3.01 Separaci mnima entre edificis (m): 9 Superfcie mnima de jardins privats (%): Segons article 6.2.05 Nombre daparcaments privats (plaa/habitatge): Segons larticle 5.8.03. Rgim dusos permesos: Segons larticle 6.3.09
199
ANNEX II UNITATS DACTUACI A SL URB 01.a).CRITERIS GENERALS DORDENACI Els vials shauran de dotar i cedir amb totes les infraestructures prpies del sl urb consolidat, dacord amb el que estableix aquestes normes, excepte, si escau, a la zona confrontant amb el sl rstic on no haur dexecutar-se cap servei. Les zones verdes formaran part del projecte durbanitzaci o de dotaci de serveis i se cediran ordenades, dacord amb larticle 7.3.01, de forma que permetin la seva utilitzaci pblica. Aprofitament mxim edificable dusos lucratius i densitat mxima ds residencial: Segons les condicions particulars de la zona. Laprofitament residencial no exhaurit podr destinar-se a qualsevol dels usos compatibles previstos en les esmentades condicions particulars. Els sectors de nou creixement hauran de cedir obligatriament, dacord amb lordenaci que fixi els serveis tcnics municipals, els terrenys destinats sistemes generals despais lliures pblics o dequipament assenyalats en les fitxes. Dacord amb lassenyalat en el Decret llei 2/2012, de 17 de febrer, de mesures urgents per a lordenaci urbanstica sostenible en les Illes Balears, les unitats dactuaci, en funci del tipus dactuaci urbanstica, estaran sotmeses, a ms de a les cessions de sl, lliure de crregues durbanitzaci o dotaci, establertes en els plnols dordenaci de detall i en la fitxa corresponent, al compliment dels segents deures: En les actuacions de transformaci urbanstica de renovaci o reforma integral de la urbanitzaci: A la cessi del sl corresponent al percentatge de ledificabilitat mitjana ponderada de lactuaci assenyalat per a cada unitat dactuaci. En les actuacions de transformaci urbanstica de dotaci: A la cessi del sl corresponent al percentatge dincrement de ledificabilitat mitjana ponderada de lactuaci assenyalat per a cada unitat dactuaci. En les actuacions sense transformaci urbanstica: A cap crrega addicional. UNITATS DACTUACI Santany.
b).-
c).-
d).-
e).-
02.2.1.-
2.1.1.- UA-01S a).b).c).Usos no lucratius. Superfcie indicativa despai per a viari i/o aparcaments (V i/o AP): 2.640 m2 Superfcie mnima de sl per a equipaments pblics ( EQ-D): 3.634 m2 Usos lucratius. Superfcie mxima en zona residencial intensiva I1: 8.759 m2 Nombre mxim dhabitatges segons la zona: 41 Total superfcie de la unitat dactuaci (m2): 15.033
200
d).e).f).g).-
Sistema dactuaci: Compensaci. Tipus dactuaci urbanstica: Renovaci o reforma integral de la urbanitzaci. Cessi daprofitament mitj ponderat: 15 % Condicions particulars: Ledificaci en lilleta confrontant amb el sl rstic haur de separar-se daquest una distncia mnima de 3 metres. Lordenaci de ledificaci podr ser objecte dun Estudi de detall amb la finalitat de no deixar mitgeres cegues.
2.1.2.- UA-02S a).b).c).d).e).f).Usos no lucratius. Superfcie indicativa despai per a viari i/o aparcaments (V i/o AP): 1.360 m2 Superfcie mnima despais lliures pblics (ELP): 1.472 m2 Usos lucratius. Superfcie mxima en zona residencial intensiva I1: 4.079 m2 Nombre mxim dhabitatges segons la zona: 19 Total superfcie de la unitat dactuaci (m2): 6.911 Sistema dactuaci: Compensaci. Tipus dactuaci urbanstica: Dotaci. Cessi daprofitament mitj ponderat: 15 %
2.1.3.- UA-03S a).b).c).d).e).f).Usos no lucratius. Superfcie indicativa despai per a viari i/o aparcaments (V i/o AP): 1.272 m2 Superfcie mnima despais lliures pblics (ELP): 691 m2 Usos lucratius. Superfcie mxima en zona residencial intensiva I1: 3.282 m2 Nombre mxim dhabitatges segons la zona: 15 Total superfcie de la unitat dactuaci (m2): 5.245 Sistema dactuaci: Cooperaci. Tipus dactuaci urbanstica: Dotaci. Cessi daprofitament mitj ponderat: 15 %
201
2.2.-
SAlqueria Blanca. UA-01AB
a).b).c).d).e).f).2.3.-
Usos no lucratius. Superfcie indicativa despai per a viari i/o aparcaments (V i/o AP): 526 m2 Superfcie mnima despais lliures pblics (ELP): 262 m2 Usos lucratius. Superfcie mxima en zona residencial intensiva I3: 2.710 m2 Nombre mxim dhabitatges segons la zona: 27 Total superfcie de la unitat dactuaci (m2): 3.498 Sistema dactuaci: Compensaci. Tipus dactuaci urbanstica: Dotaci. Cessi daprofitament mitj ponderat: 15 % Calonge. UA-01CA
a).b).c).d).e).f).2.4.-
Usos no lucratius. Superfcie mnima despais lliures pblics (ELP): 1.769 m2 Usos lucratius. Superfcie mxima en zona residencial intensiva I2: 1.106 m2 Nombre mxim dhabitatges segons la zona: 4 Total superfcie de la unitat dactuaci (m2): 2.875 Sistema dactuaci: Compensaci. Tipus dactuaci urbanstica: Dotaci. Cessi daprofitament mitj ponderat: 15 % Cala Llombards. UA-01CLL
a).-
Usos no lucratius. Superfcie indicativa despai per a viari i/o aparcaments (V i/o AP): 265 m2 Superfcie mnima despais lliures pblics (ELP): 1.133 m2
202
b).c).d).e).f).2.5.-
Usos lucratius. Superfcie mxima en zona residencial extensiva E-U3.a: 1.387 m2 Nombre mxim dhabitatges segons la zona: 2 Total superfcie de la unitat dactuaci (m2): 2.785 Sistema dactuaci: Compensaci. Tipus dactuaci urbanstica: Dotaci. Cessi daprofitament mitj ponderat: 5 % Cala Santany. UA-01CS
a).b).c).d).e).f).2.6.-
Usos no lucratius. Superfcie indicativa despai per a viari i/o aparcaments (V i/o AP): 1.027 m2 Superfcie mnima despais lliures pblics (ELP): 3.697 m2 Usos lucratius. Superfcie mxima en zona residencial extensiva E-U2.a: 5.460 m2 Nombre mxim dhabitatges segons la zona: 13 Total superfcie de la unitat dactuaci (m2): 10.184 Sistema dactuaci: Compensaci. Tipus dactuaci urbanstica: Dotaci. Cessi daprofitament mitj ponderat: 15 % Cala Figuera.
2.6.1.- UA-01CF a).b).c).Usos no lucratius. Superfcie indicativa despai per a viari i/o aparcaments (V i/o AP): 4.525,56 m2 Superfcie mnima de sl per a equipaments pblics (EQ-MD): 1.445 m2 Superfcie mnima despais lliures pblics (ELP): 3.632 m2 Usos lucratius. Superfcie mxima en zona residencial extensiva E-U3.a: 7.474,07 m2 Nombre mxim dhabitatges segons la zona: 12 Total superfcie de la unitat dactuaci (m2): 17.076,63
203
d).e).f).-
Sistema dactuaci: Compensaci. Tipus dactuaci urbanstica: Dotaci. Cessi daprofitament mitj ponderat: 15 %
2.6.2.- UA-02CF a).b).c).d).e).f).Usos no lucratius. Superfcie indicativa despai per a viari i/o aparcaments (V i/o AP): 3.021 m2 Usos lucratius. Superfcie mxima en zona residencial extensiva E-U2.a: 2.419 m2 Superfcie mxima en zona residencial extensiva E-U3.a: 2.468 m2 Nombre mxim dhabitatges segons la zona: 10 Total superfcie de la unitat dactuaci (m2): 7.908 Sistema dactuaci: Compensaci. Tipus dactuaci urbanstica: Dotaci. Cessi daprofitament mitj ponderat: 15 %
2.6.3.- UA-03CF a).b).c).d).e).f).Usos no lucratius. Superfcie indicativa despai per a viari i/o aparcaments (V i/o AP): 718,20 m2 Usos lucratius. Superfcie mxima en zona residencial extensiva E-M2: 2.220,55 m2 Nombre mxim dhabitatges segons la zona: 15 Total superfcie de la unitat dactuaci (m2): 2.938,75 Sistema dactuaci: Compensaci. Tipus dactuaci urbanstica: Dotaci. Cessi daprofitament mitj ponderat: 15 %
2.6.4.- UA-04CF a).Usos no lucratius. Superfcie indicativa despai per a viari i/o aparcaments (V i/o AP): 189 m2 Superfcie mnima despais lliures pblics (ELP): 4.146 m2
204
b).c).d).e).f).2.7.-
Usos lucratius. Superfcie mxima en zona residencial extensiva E-U3.a: 2.447 m2 Nombre mxim dhabitatges segons la zona: 4 Total superfcie de la unitat dactuaci (m2): 6.782 Sistema dactuaci: Compensaci. Tipus dactuaci urbanstica: Dotaci. Cessi daprofitament mitj ponderat: 10 % Portopetro. UA-01PP
a).b).c).d).e).f).-
Usos no lucratius. Superfcie indicativa despai per a viari i/o aparcaments (V i/o AP): 2.085 m2 Superfcie mnima despais lliures pblics (ELP): 4.470 m2 Usos lucratius. Superfcie mxima en zona residencial extensiva E-P9: 15.510 m2 Nombre mxim dhabitatges segons la zona: 52 Total superfcie de la unitat dactuaci (m2): 22.065 Sistema dactuaci: Compensaci. Tipus dactuaci urbanstica: Dotaci. Cessi daprofitament mitj ponderat: 15 %
205
ANNEX III SECTORS DACTUACI A SL URBANITZABLE 1.1.1.SECTOR URBANITZABLE 1S (SUb-01SA) Definici. El seu mbit es correspon a les fases 2 i 3 del Pla parcial dOliv aprovat el 29 dabril de 1989 i pendents dexecuci. 1.2.Tipus dedificaci i normes dedificaci. Seran les determinades en lesmentat Pla parcial aprovat i en les seves modificacions posteriors, sense perjudici de laplicaci de les definicions i usos daquestes normes urbanstiques dacord amb larticle 6.3.07 i la qualificaci urbanstica ID-1. 1.3.Condicions especfiques. Es mantenen les condicions establertes en el Pla parcial aprovat i en les seves modificacions posteriors, sense perjudici que el projecte durbanitzaci haur de complir amb les condicions generals de larticle 7.3.01. 1.4.2.2.1.Sistema dactuaci: Compensaci. SECTOR URBANITZABLE 1CD (SUb-01CD) Definici. Sector urbanitzable, existent en el planejament modificat del 85, destinat a serveis (industrial, comercial, establiments pblics i administratiu), situat a la zona Nord de Cala dOr i connectat al sl urb a travs de la Ronda des Port. 2.2.Tipus dedificaci. Les caracterstiques de lordenaci de les edificacions sajustaran a la tipologia dedificaci allada i/o contnua. En aquest ltim cas, la longitud mxima de la faana no podr sobrepassar els 60 metres. 2.3.Condicions del Pla parcial. Sajustar a les condicions generals establertes en les normes urbanstiques. Els espais lliures pblics hauran de cedir-se urbanitzats (zona pavimentada i zona enjardinada amb vegetaci, arbratge, reg, illuminaci, mobiliari urb, etc.). Laccs ser, com a mnim, el determinat en el planejament i ser necessari reordenar la rotonda existent, situada fora de lmbit del sector, als efectes dadequar-la a les necessitats de trnsit. Espais lliures pblics (superfcie mnima): 10 % de lmbit. Vials i aparcaments pblics: Segons Pla parcial i RPU. Infraestructures i serveis: Segons Pla parcial. Equipaments (superfcie mnima): 3 % de lmbit, descompost en la segent distribuci de superfcies mnimes i usos principals obligats: 2 % (esportiu) i 1 % (sociocultural).
206
Equipament comercial dacord amb la Llei 8/2009, de 16 de desembre, de reforma de la Llei 11/2001, de 15 de juny, dordenaci de lactivitat comercial a les Illes Balears. Industrial, comercial i serveis (superfcie mxima): Segons Pla parcial. El Pla parcial incorporar o, si escau, delimitar el jaciment arqueolgic de Ses Roquisses i destinar a ELP la zona afectada dins lmbit del Pla parcial. Normes dedificaci. Condicions generals. Superfcie del sector (m2): 162.599,50 (100 %). Aprofitament global mxim (m2/m2): 0,67 rea de solar edificable respecte de la superfcie ordenada (%): 65 Amplria mnima de vies pbliques de trnsit rodat (m): 15 Superfcie mnima daparcaments pblics (plaa/medificaci2): 1/100 ndex mxim dintensitat ds residencial: 1 habitatge annex quan quedi justificat pel tamany o ls de ledificaci. Condicions particulars. Superfcie mnima de solar (m2): 1.000 i 500 Dimensions mnimes de solar (faana/fons): 20/20 m i 15/15 m, respectivament. Ocupaci mxima del solar (%): 70 Percentatge mnim drees de jardins privats al solar (%): Segons larticle 6.2.05 Edificabilitat mxima del solar (m2/m2): Segons Pla parcial. Altura de ledificaci (mxima/total): 12/14 m. Nombre mxim de plantes: B+3P. Separaci mnima de ledificaci (vies i ELP): 3 m. fins a B+2P i 5 m. per a B+3P. Separaci mnima de ledificaci (lmits): 3 m. Separaci mnima entre edificis en el mateix solar (m): 6 Rgim dusos permesos. Segons Pla parcial dacord amb les corresponents a les zones ID-2 i ID-3 de larticle 6.3.07, encara que es permetr la qualificaci duna parcella com a estaci de serveis (benzinera).
2.4.a).-
b).2.5.-
2.6.2.7.2.8.-
Sistema dactuaci: Compensaci. Tipus dactuaci de transformaci urbanstica: Urbanitzaci. Condicions especfiques del Pla parcial. Donades les especials circumstncies de situaci, confrontant amb el sl urb residencial i turstic s necessari, a ms de les condicions generals establertes en aquestes normes, regular unes condicions especfiques de protecci de lentorn urb que hauran de ser objecte de desenvolupament i justificaci en el corresponent Pla parcial. Aquestes normes especfiques de protecci per al desplegament del sector urbanitzable tenen com a finalitat, dacord amb les normes del POOT, evitar que el funcionament del polgon impliqui efectes perjudicials per a lactivitat turstica i ls residencial de la zona. A aquests efectes, el Pla parcial haur de regular adequadament, com a mnim, els aspectes segents:
Establir una limitaci de les activitats molestes i perilloses per a la zona residencial confrontant.
207
Limitaci dels usos incompatibles amb els de lentorn. Estudi de lordenaci i limitaci dels volums, dacord amb la seva situaci, per preservar i minimitzar en la mesura que sigui possible les visuals des del nucli urb. Incorporar la distribuci de les masses forestals i de la plantaci despcies autctones en els espais pblics als efectes de minimitzar limpacte de les edificacions des de les vies daccs del nucli urb. Establir mesures per evitar la contaminaci acstica, lumnica, aix com dextinci dincendis. Es mantindr laccs al sistema general de lEDAR existent aix com les altres infraestructures subterrnies tamb existents. En qualsevol cas, es compliran les mesures correctores que imposi linforme o memria de sostenibilitat ambiental. SECTOR URBANITZABLE 2 (SUb-02CD) Definici. Es tracta dun sector urbanitzable destinat a completar els serveis (industrial, magatzems, comercial, establiments pblics, administratiu, etc.) annexos al nucli turstic de Cala dOr.
3.3.1.-
3.2.-
Tipus dedificaci. Les caracterstiques de lordenaci de les edificacions sajustaran a la tipologia dedificaci allada i/o contnua. En aquest ltim cas, la longitud mxima de la faana no podr sobrepassar els 60 metres.
3.3.-
Condicions del Pla parcial. Sajustar a les condicions generals establertes en les normes urbanstiques. Els espais lliures pblics hauran de cedir-se urbanitzats (zona pavimentada i zona enjardinada amb vegetaci, arbratge, reg, illuminaci, mobiliari urb, etc.). Laccs ser, segons determini la Direcci Insular de Carreteres, preferentment a travs de la MA4013. A ms a ms:
Espais lliures pblics (superfcie mnima): 10 % de lmbit. Vials i aparcaments pblics: Segons Pla parcial i RPU. Infraestructures i serveis: Segons Pla parcial. Equipaments (superfcie mnima): 3 % de lmbit, descompost en la segent distribuci de superfcies mnimes i usos principals obligats: 2 % (esportiu) i 1 % (soci-cultural). Equipament comercial dacord amb la Llei 8/2009, de 16 de desembre, de reforma de la Llei 11/2001, de 15 de juny, dordenaci de lactivitat comercial a les Illes Balears. Industrial, comercial i serveis (superfcie mxima): Segons Pla parcial. La franja situada en APT de carreteres de 2.459 m2 de superfcie es destinar a sistema general adscrit de cessi obligatria i gratuta despais lliures pblic o infraestructura viria. Normes dedificaci. Condicions generals. Superfcie del sector (m2): 47.085 (100 %). Aprofitament global mxim (m2/m2): 0,67 rea de solar edificable respecte de la superfcie ordenada (%): 65 Amplria mnima de vies pbliques de trnsit rodat (m): Segons norma 7.1.03 Superfcie mnima daparcaments pblics (plaa/m2 edificaci): 1/100
3.4.a).-
208
ndex mxim dintensitat ds residencial: 1 habitatge annex quan quedi justificat pel tamany o ls de ledificaci. Condicions particulars. Segons Pla parcial i dacord amb les qualificacions corresponents a les zones ID-2 i ID-3 de larticle 6.3.07
b).-
3.5.-
Rgim dusos permesos. Segons Pla parcial dacord amb les corresponents a les zones ID-2 i ID-3 de larticle 6.3.07, encara que es permetr la qualificaci duna parcella com a estaci de serveis (benzinera).
3.6.3.7.3.8.-
Sistema dactuaci: Compensaci. Tipus dactuaci de transformaci urbanstica: Urbanitzaci. Condicions especfiques del Pla parcial. Donades les especials circumstncies de situaci, confrontant amb el sl urb residencial i turstic s necessari, a ms de les condicions generals establertes en aquestes normes, regular unes condicions especfiques de protecci de lentorn urb que hauran de ser objecte de desenvolupament i justificaci en el corresponent Pla parcial. Aquestes normes especfiques de protecci per al desplegament del sector urbanitzable tenen com a finalitat, dacord amb les normes del POOT, evitar que el funcionament del polgon impliqui efectes perjudicials per a lactivitat turstica i ls residencial de la zona. A aquests efectes, el Pla parcial haur de regular adequadament, com a mnim, els aspectes segents:
Establir una limitaci de les activitats molestes i perilloses per a la zona residencial confrontant. Limitaci dels usos incompatibles amb els de lentorn. Estudi de lordenaci i limitaci dels volums, dacord amb la seva situaci, per preservar i minimitzar en la mesura que sigui possible les visuals des del nucli urb. Incorporar la distribuci de les masses forestals i de la plantaci despcies autctones en els espais pblics als efectes de minimitzar limpacte de les edificacions des de les vies daccs del nucli urb. Establir mesures per evitar la contaminaci acstica, lumnica, aix com dextinci dincendis. Shaur de destinar una parcella de superfcie mnima 1.000 m2 i un dels usos no computables com a industrial u serveis determinats en la norma 8 del PTM o a incrementar els equipaments pblics sobre la superfcie mnima determinada pel RPU i el planejament. En qualsevol cas, es compliran les mesures correctores que imposi linforme o memria de sostenibilitat ambiental.
209
ANNEX IV SISTEMES GENERALS 01.02.03.04.05.SG-EQ/C1 Denominaci: Sistema general dequipament (cementiri). Situaci: Santany Domini: Pblic. s: Pblic. Superfcie (m2): 9.548 Ordenaci urbanstica: Segons fitxa 01 de la zona dequipaments de lannex I, encara que locupaci mxima sota rasant ser del 80 % i el nombre mxim de plantes ser de B+1P Rgim dusos: Segons article 6.3.08 SG-EQ/C2 Denominaci: Sistema general dequipament (cementiri). Situaci: sAlqueria-Calonge. Domini: Pblic. s: Pblic. Superfcie (m2): 3.934 Ordenaci urbanstica: Segons fitxa 01 de la zona dequipaments de lannex I, encara que locupaci mxima sota rasant ser del 80 % i el nombre mxim de plantes ser de B+1P Rgim dusos: Segons article 6.3.08 SG-EQ/EDAR1 Denominaci: Sistema general dequipament (EDAR). Situaci: Cala Santany. Domini: Pblic. s: Pblic. Superfcie (m2): 6.699 Ordenaci urbanstica: Segons fitxa 01 de la zona dequipaments de lannex I, encara que el nombre mxim de plantes ser de B+1P Rgim dusos: Segons article 6.3.08 SG-EQ/EDAR2 Denominaci: Sistema general dequipament (EDAR). Situaci: Cala Barca. Domini: Pblic. s: Pblic. Superfcie (m2): 5.587 Ordenaci urbanstica: Segons fitxa 01 de la zona dequipaments de lannex I, encara que el nombre mxim de plantes ser de B+1P Rgim dusos: Segons article 6.3.08 SG-EQ/EDAR3 Denominaci: Sistema general dequipament (EDAR). Situaci: Cala dOr.
210
06.-
Domini: Pblic. s: Pblic. Superfcie (m2): 27.851 Ordenaci urbanstica: Segons fitxa 01 de la zona dequipaments de lannex I, encara que el nombre mxim de plantes ser de B+1P Rgim dusos: Segons article 6.3.08 SG-EQ/IS Denominaci: Sistema general dinstallacions i serveis (estaci dimpulsi). Situaci: sAlqueria, Es Llombards i Cala Llombards. Domini: Pblic. s: Pblic. Superfcie (m2): Segons plnols. Ordenaci urbanstica: Segons fitxa 02 de la zona dinstallacions i serveis de lannex I, encara que no regiran les condicions de superfcie i dimensions mnimes de parcella, locupaci ser del 100 % i sobre rasant noms podr sobresortir una planta. Rgim dusos: Segons article 6.3.09 SG-IS/ES Denominaci: Sistema general dinstallacions i serveis (benzinera). Situaci: Cra. Santany a sAlqueria. Domini: Privat. s: Pblic. Superfcie (m2): 6.353 Ordenaci urbanstica: Segons fitxa 01 de la zona dinstallacions i serveis de lannex I. Rgim dusos: Segons article 6.3.09 SG-CI/AP Denominaci: Sistema general de comunicacions i infraestructures (aparcament). Situaci: Portopetro. Domini: Pblic. s: Pblic. Superfcie (m2): 3.528 Ordenaci urbanstica: Un 20 % de la seva superfcie haur destar enjardinat dacord amb les condicions de larticle 6.2.05 Rgim dusos: Segons article 3.1.04 SG-PO1 Denominaci: Sistema general portuari. Situaci: Cala Figuera. Domini: Pblic. s: Pblic. Superfcie (m2): 9.009 Ordenaci urbanstica: Segons article 3.2.02 Rgim dusos: Segons article 3.2.02 SG-PO2
07.08.09.10.-
211
11.12.-
Denominaci: Sistema general portuari. Situaci: Portopetro. Domini: Pblic. s: Pblic. Superfcie (m2): 113.212 Ordenaci urbanstica: Segons article 3.2.02 Rgim dusos: Segons article 3.2.02 SG-PO3 Denominaci: Sistema general portuari. Situaci: Cala dOr. Domini: Pblic. s: Pblic. Superfcie (m2): 94.445 Ordenaci urbanstica: Segons article 3.2.02 Rgim dusos: Segons article 3.2.02 SG-EQ/RL Denominaci: Sistema general dequipament (religis). Situaci: Monestir de Consolaci. Domini: Privat. s: Pblic. Superfcie (m2): 73.445 Ordenaci urbanstica: Lexistent, encara que es podran realitzar ampliacions fins a un 10 % de la seva superfcie a lefecte dadaptar-se a les condicions dhabitabilitat, accessibilitat o compliment de normativa tcnica i contra incendis. Rgim dusos: Segons article 6.3.08 SG-ELP Denominaci: Sistema general despais lliures. Situaci: Es Llombards. Domini: Pblic. s: Pblic. Superfcie (m2): 5.947 Ordenaci urbanstica: Segons article 6.3.10 Rgim dusos: Segons article 6.3.10 SG-EQ/MD1 Denominaci: Sistema general dequipament (municipal divers). Situaci: Es Llombards. Domini: Pblic. s: Pblic. Superfcie (m2): 5.854 Ordenaci urbanstica: Segons fitxa 01 de la zona dequipaments de lannex I. Rgim dusos: Segons article 6.3.08 SG-EQ/MD2
13.14.15.-
212
Denominaci: Sistema general dequipament (municipal divers). Situaci: Cala dOr. Domini: Pblic. s: Pblic. Superfcie (m2): 18.484 Ordenaci urbanstica: Segons fitxa 01 de la zona dequipaments de lannex I. Rgim dusos: Segons article 6.3.08
213

NNSS Santanyi (Normes) - AI2 (Cat)

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

NNSS Santanyi (Normes) - AI2 (Cat)

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

EXCM.

REVISI NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DEL MUNICIPI DE SANTANY

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

REVISI DE LES NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY NORMES URBANSTIQUES

DOCUMENT DAPROVACI INICIAL 2

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

ARTICLE 5.1.12 EXIGNCIA DEL PREVI ASSENYALAMENT DALINEACIONS I RASANTS A DETERMINATS

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES

NORMES SUBSIDIRIES DE PLANEJAMENT DE SANTANY: NORMES URBANSTIQUES