DICCIONARI VISUAL

C A R L O S A L C O L E A P R E Z

INGENIERIA
INNAUGURACI DE LEUROTNEL
Al 1994 es va inaugurar el tnel ms llarg del mn que transcorria per davall del mar unint Frana amb Anglaterra. Encara que el seu transcorregut s relativament curt, tot just aplega als 505 km i dura aproximadament 35 minuts recorrent-lo en tren. Molts enginyers i arquitectes defensaven que encara que la seua infraestructura era excellent, doncs contava amb aliatges de ferro i plom reforats amb acer, lonatge acabaria partint en dues parts el tnel deixant-lo inutilitzable. Aquest tnel uneix Calais i Folkestone i consta de diverses parts per als distints tipus de transport que hi circulen. Actualment, el tnel est en funcionament i en perfectes condicions. A ms, cada any es registren 30 milions de passatgers per la qual cosa es troba dins dels 100 tnels ms transitats del mn.

AT E M P TAT S
ATEMPTAT A LES TORRES BESSONES
El 11 de setembre de 2001 es produa latemptat terrorista que commocionava a tot E.E.U.U. i a la resta del mn, amb un nombre de 3000 vctimes mortals i 6000 ferits. Latemptat, tamb anomenat 11S, va ser produt per limpacte de dos avions pilotats per membres del grup terrorista Al Qaeda en les plantes superiors de les torres bessones: dos dels edificis ms representatius dels Estats Units abans de que foren enderrocats. Actualment, el lloc que ocupaven les torres bessones, ara anomenat zona 0 nhi ha un monument en honor a les vctimes que van morir aquell 11 de Setembre.

11M
El 11 de Mar de 2004 es produa a Espanya latemptat terrorista que va causar 191 morts i 1.858 ferits. Latemptmptat es va produir entre les 07:36 i les 07:40 del mat, amb lexplosi quasi simultnia de deu artefactes explosius installats per integrants del grup terrorista Al Qaeda a les vies ferroviries de lestaci de trens dAtocha i a distints barris de la provncia madrilenya. Entre ells: El Pozo del To Raimundo, Santa Eugenia i calle de Tllez.

POLTICA, ECONOMIA I RELIGI

BILL CLINTON SURT PRESIDENT DEEUU
A les eleccions estadounidenses del 1993, amb un 4301% dels vots, Bill Clinton es proclam 42 president dels Estats Units. Anteriorment, Bill Clinton, havia sigut Governador de lestat dArkansas, sent amb els seus 32 anys la persona ms jove que governava un estat. La seua gesti va fer que Arkansas estiguera entre els 5 estats nord-americans amb major creixement econmic entre 1978 i 1992. I aquesta dada va fer que abans de presentar-se a les eleccions generals, les enquestes ja marcaven a Bill Clinton com un dels 10 pre-candidats a convertir-se en presidents.

CIRCULACI DE LEURO
L 1 de gener de 2002 entrava en circulaci a Espanya i a 10 pasos ms, coneguts com Eurozona, leuro, una moneda comuna per a la major part dels pasos europeus, concebuda per a fer front al dlar americ. Actualment, dels 27 pasos integrants en Europa ja sn 20 els estats que utilitzen leuro.

ESPORTS
JOCS OLMPICS A BARCELONA
Al 1992 es celebren a Barcelona, a lEstadi Olmpic de Montjuc, els primers jocs olmpics dEspanya en els quals van participar 9.356 de 32 esports diferents durant els seus 15 dies de durada. En aquells jocs es van batre 32 rcords mundials i 73 olmpics, per la qual cosa el president del COI (comit olmpic internacional) va declarar que aquells havien sigut els millors jocs olmpics fins aleshores . A ms, Espanya va guanyar 13 medalles dor, sent el mxim nombre dors que havia aconseguit en les XXV edicions daquests esdeveniments esportius.

UN NOU PAPA
Al 2005, desprs de la mort de lantic Papa Juan Pablo II, havia de sortir un nou papa que estiguera al front de

lEsglsia Catlica, per la qual cosa 16 dies desprs de la mort de lantic papa, es va celebrar al Vatic la Conclave, una cerimnia que va durar 24 hores seguides i a la que van acudir un total de 115 cardinals de totes les parts del mn catlic. El resultat daquesta votaci fou que el nou papa seria Joseph Alois Ratzinger, des daleshores, Benedicto XVI.

PELLCULES I TECNOLOGIES
SURT A LA GRAN PANTALLA CREPSCLE
El 21 de Novembre de 2008, va sortir a al gran pantalla Crepuscle, una pellcula dirigida per Catherine Hardwicke, basada en la novella amb el mateix nom dStephenie Meyer. La pellcula, de la qual, ja shavien comprat els drets dautor del llibre, abans de que es publicara la novella, es va convertir rpidament en una fenomen mundial de masses. La pellcula es va traduir a ms de 40 idiomes i va recaptar deu vegades el seu pressupost, convertint-se en la ons de dlars, que fan que espellcula ms rentable de tiguen en la llista de les 50 pellcules ms taquilleres de lany. la histria del cinema. Els llibres que ja eres bestseller abans de que sestrens la pellcula al cinema van vendre ms de 100 milions de cpies desprs de que la pellcula sorts a la gran pantalla. Actualment, ja shan estrenat 4 de les 5 pellcules de la saga, totes excepte la primera entrega amb una recaptaci mundial per damunt dels 700 mili-

IPHONE

TOY STORY: PRIMERA PELLICULA CREADA PER ORDINADOR

Toy Story produda per Pixar i dirigida per John Lasseter va ser la primera pellcula creada en la seua totalitat per ordinador i efectes digitals de la histria del cinema. Amb una recaptaci mundial 36195 milions de dlars va ser la primera pellcula animada que superava el 300 milions de dlars. Aquesta pellcula va ser reconeguda per lacadmia de Hollywood com millor pellcula animada. Va ser traduda a ms de 30 idiomes, superant el rcord que tenia el rei lle.

Al 2007 va sortir a Estats Units lIphone, un mbil dissenyat per Apple Company, que en dues setmanes va fer rcord de compres degut a que era el primer mbil amb pantalla tctil i connexi android intelligent. A principis de 2008, lIphone ja era el mbil ms usat del mn, amb ventes milionries en ms de 22 pasos. A mitjans de 2009, es va llanar lIphone 3G, una versi millorada del primer Iphone. Les caracterstiques daquest nou model eren similars a les de la versi original, per comptava amb tecnologia 3G que feia que augmentara la velocitat de les aplicacions androids i de la transferncia de Internet des del mbil. Actualment, nhi ha quatre models dIphone tots ells amb les mateixes caracterstiques per amb millores en quant a la resoluci de la cmera, la velocitat dInternet, la major precisi tctil,...

C AT ST RO F E S
HURAC MITCH
Al 1997, es registrava un dels ciclons tropicals ms poderosos i mortals que shavien registrat a lera moderna. Es va formar a looest del mar carib, i va devastar la major part dAmrica Central i parts del nord dAmrica del Sud. Durant els seu sis dies, es van registrar vents estables de 290 km/h, danys materials de 5.000 milions de dlars i 11.000 molts i 8.000 persones desaparegudes.

CATSTROFE EN HAIT
El 12 de Gener de 2010, un fort terratrmol de magnitud 73 en lescala de Richter sacsejava Hait, el pas ms pobre del continent Americ. La ciutat ms afectada fou Puerto Principe, la capital del pas, ja que lepiccentre del terratrmol es va produir a 15 km de la capital i a tan sols 10 km de profunditat. Aquest esdeveniment es considerat una de les catstrofes humanitries ms graus de la histria, doncs va costar la vida 316.000 persones i 350.000 ms van ser ferides.

ACCIDENT NUCLEAR
L11 de Mar de 2011 es desfermava desprs dun terratrmol de 89 en lescala de Richter i un tsunami, el segon accident nuclear ms seris de la histria. La central nuclear de Fukushima, Jap, havia sigut greument danyada pels dos fets naturals, fent que tres dels huit reactors que la formen entraren en risc dexplotar. Durant mesos, 50 homes van treballar als voltants de la central intentant refrigerar els reactors ja que les temperatures que es registraven al voltant daquestos estava prop del 600C. Les emissions de CO2 i daltres gasos txics van ser molt elevades. Per sort, es van poder apagar els reactors sense cap explosi major.

MORTS
MOR TERESA DE CALCUTA
Al 1997 moria amb 87 anys Teresa de Calcuta. Va ser una monja catlica que va dedicar la seua vida a latenci de pobres, malalts i orfes. Per la seua acci humanista va guanyar al 1979 el premi Nobel de la Pau. Mare Teresa va ser soterrada en la seua ciutat dorigen, Calcuta, en un esdeveniment al que van assistir ms de tres milions de persones, i al que van acudir alts carrers eclesistics, entre ells, el Papa Juan Pablo II, que posteriorment la va beatificar com Beata Teresa de Calcuta.

MORT DEL VALENCI ENRIC VALOR

El 13 de Gener del 2000 moria un dels millors lingistes valencians: Enric Valor. El gramtic Valenci havia sigut reconegut pel seu treball de normalitzaci i estandarditzaci de la llengua, amb la publicaci de la flexi verbal, per la seua participaci en la realitzaci del diccionari Catal-ValenciBalear i pel seu esfor de recuperaci i agrupaci de les rondalles valencianes, que encara continuaven transmetent-se de forma oral.

La seua mort va ser un dels esdeveniments ms El 25 de juny de 2009 moria Michael Jackson, importants per al poble Valenci, al seu funeral es tamb conegut com el Rei del Pop, en Never- van registrar ms dun mili de persones. land, Califrnia. Michael Jackson va comenar a cantar amb 5 anys en el seu grup familiar: The Jackson 5. Ja des de petit sapreciava la qualitat per al cant i per al ball. Per aix, quan el grup es va dissoldre, Michael Jackson va publicar el seu primer lbum, que va vendre milions de cpies convertint-se rpidament en disc dor. Aquest disc contenia el seu single ms fams: Thriller. Una can que es va convertir rpidament en la ms venuda de la histria de la msica.

MOR EL REI DEL POP

ASTRONOMIA
PLUT DEIXA DE SER UN PLANETA
Al 1930 lastrnom Clyde Tombaugh va descobrir el que durant molts anys seria el nov planeta del Sistema Solar: Plut. Des daquest descobriment, molts astrnoms pensaven que degut a la seua superfcie, inferior a la de la lluna, Plut devia de ser un satllit i no un planeta, per els estudis havien demostrat que lrbita de plut era al voltant del Sol i no al voltant dun planeta. Amb els anys, es van descobrir planetes del Sistema Solar de similar mida a la de plut i incls inferior, com Ceres, Sedna o Eris, als que per la seua superfcie els van incloure en una nova categoria: Planetes Nans. A partir daquest moment, van aparixer dues idees entre els astrnoms: la primera deia que Plut continus sent un planeta i la segona que fra incls en la categoria de Planetes Nans, per la qual cosa a lAssemblea General de la Uni Astronmica Internacional, celebrada el 24 dAgost de 2006 va decretar que Plut estaria incls en la categoria de Planetes Nans.