Javi Gombao

Inspirations II Personatges dels quadres

Gauss

Newton

Euler

Gauss
Les contribucions de Gauss a les matemtiques van des de la ms pura teoria de nombres fins als problemes prctics de astronomia, magnetisme i topografia. Va realitzar grans aportacions en totes les branques de les matemtiques en les quals va treballar. Va arribar a publicar al voltant de 155 ttols, per es va caracteritzar per no presentar els treballs que no cregus haver polit fins a la perfecci. Destaca, en lmbit de les matemtiques per: Aconseguir demostrar que qualsevol polgon regular de n costats, on n s el producte d'una potncia de 2 i d'un nombre primer de Fermat: s un nombre natural de la forma: Com per exemple: ,on n s natural) F0 = 21 + 1 = 3 F1 = 22 + 1 =5 F2 = 24 + 1 =17

Inspirations: Quadres

Javi Gombao
La teoria de nombres. Va descobrir la construcci de l'heptadecgon Va inventar l'Aritmtica modular, simplificant les manipulacions en teoria de nombres. Va constituir el teorema fonamental de l'lgebra que planteja que cada polinomi d'una variable no-constant en el pla complex t almenys una arrel

Newton
Fou un fsic, matemtic i filsof angls. La lectura i estudi d'un exemplar de l'obra d'Euclides li va fer inclinar-se per les matemtiques. on comparteix amb Gottfried Leibniz el mrit de la invenci del clcul infinitesimal. Tamb va demostrar el teorema del binomi generalitzat, va desenvolupar el "Mtode de Newton" per aproximar els zeros d'una funci, i va contribuir a l'estudi de les sries de potncies enteres. Va fer el llibre de Philosophiae Naturalis Principia Mathematica on Newton descrivia els seus descobriments en fsica i clcul matemtic. Aquesta obra va marcar un punt d'inflexi en la histria de la cincia. En ell va poder deduir la fora gravitatria entre la Terra i la Lluna; i va establir la Llei de la gravitaci universal, que diu que tots els cossos de lunivers satrauen mtuament amb una fora que s directament proporcional al producte de les seues masses i inversament proporcional al quadrat de la distncia que els separa:

Euler
Est considerat un dels matemtics ms brillants de la histria i el ms important del Segle XVIII. Euler va fer importants descobriments en camps tan diversos com el Clcul o la Teoria de grafs. Tamb va introduir una gran part de la notaci i terminologia matemtica moderna, particularment en l'anlisi matemtica, com la noci de funci. s notable tamb la seva aportaci en mecnica, ptica o astronomia. Establ la llei que l'esfor de torsi d'una viga elstica i prima. 2 Inspirations: Quadres

Javi Gombao
Tamb dedu les Equacions d'Euler, un conjunt de lleis de moviment en la dinmica de fluids, directament de les lleis de moviment de Newton. Feu importants contribucions tamb a la teoria de les equacions diferencials. En particular s conegut per la creaci d'una srie d'aproximacions d'Euler les quals sn utilitzades en mecnica computacional. La ms famosa d'aquestes aproximacions es coneix amb el nom de Mtode d'Euler. En el camp de la teoria de nombres, invent la Funci Phi d'Euler. La funci "Phi" (n) d'un nombre positiu n es defineix com el nombre d'enters positius menors o iguals que n i coprimers amb n. Per exemple: (8) = 4 ja que els quatre nombres 1, 3, 5 i 7 sn comprimers de 8. En l'anlisi matemtic, Euler sintetitz el clcul diferencial de Leibniz amb el mtode de Newton.

Da Vinci

Drer

Velzquez

Da Vinci
Fou un artista florent i un home d'un esperit universal, a la vegada, cientfic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, msic, poeta, filsof i escriptor. La seua cultura matemtica era fonamentalment prctica, amb les limitacions prpies dels abacistes del seu temps, amb alguns coneixements de la geometria euclidiana, de perspectiva i 3 Inspirations: Quadres

Javi Gombao
de mecnica, en la lnia del que sabien els terics del seu temps. No obstant aix, Leonardo va saber enfrontar-se amb problemes que exigien consideracions infinitesimals (pas al lmit). Per exemple, va aconseguir determinar el centre de gravetat d'un semicercle (dividint-lo en un nombre gran de triangles) i va obtenir el d'una pirmide per mtodes intutius. Per mitj d'un comps especial, dna una soluci mecnica enginyosa a un problema d'ptica, anomenat problema de Alhazen (problema de la reflexi en un mirall corb), que no va ser resolt definitivament fins a 150 anys ms tard per Huygens. La soluci de Leonardo suposa coneixements bastant profunds de les propietats de les cniques (el lipse, hiprbola i parbola), el que no era corrent en l'poca.

Drer
s l'artista ms fams del Renaixement alemany, conegut a tot el mn per les seves pintures, dibuixos, gravats i escrits terics sobre art i obres. Va comenar a reunir material per a una obra important sobre les matemtiques i la seva aplicaci a les arts. Aquesta obra mai seria acabada per Drer va usar parts del material en l'obra publicada posteriorment. Va continuar produint art d'una qualitat excellent, i va produir un dels seus ms famosos gravats, Malenconia el 1514 que cont el primer quadrat mgic que es veia a Europa, incloent la data 1514 com dues entrades al centre de la fila de sota. Tamb s d'inters matemtic el poledre de la imatge. Les cares del poledre semblen compondre de dos triangles equilters i sis pentgons una mica irregulars. Les construccions de Drer de polgons regulars amb 5, 7, 8, 11 i 13 cares es discuteixen en Drer tamb va donar mtodes aproximats per quadrar el cercle usant construccions de regle i comps en aquest llibre. Tamb es dna un mtode per obtenir una bona aproximaci a la trisectriu d'un angle. Estudi els rellotges de sol i altres instruments astronmic i els cinc slids platnics igual que els slids semi-regulars d'Arquimedes i finalment la teoria de Drer de les ombres i una introducci a la teoria de la perspectiva.

Inspirations: Quadres

Javi Gombao

Velzquez
s un dels pintors espanyols ms importants i un dels artistes ms valorats i influents del mn. Va excellir en retrats de gran realisme i penetraci psicolgica, entre altres de la famlia reial, a la qual tenia accs en qualitat de pintor de la Cort. Tamb va crear escenes histriques i mitolgiques. Visqu a l'anomenat Segle d'or espanyol. Va fer gran quantitat de quadres dels quals no hi ha res que estiga posat a latzar. Els seus quadres, vist des del punt de vista matemtic, destaquen per: Punts de fuga Perspectiva Nombre auri o Rectangles auris o Dimensions de la tela uries Simetries Tractats geomtrics

Inspirations: Quadres