14

aracriatures
Lleure

DISSABTE, 28 DABRIL DEL 2012 ara

La Montserrat va rebre el carnet nmero 1 de monitora i va exercir com a tal al mateix esplai on havia anat de petita, fins que poc desprs va conixer el que seria el seu marit i va acabar afiliantse a lagrupaci escolta de la qual ell formava part. Vaig dubtar perqu pensava que lescoltisme tenia una ideologia ms militar, per no s aix. La ideologia s la mateixa, educar en el lleure, la diferncia potser s que lescoltisme fa ms activitats de muntanya i de supervivncia a la natura, per els valors sn els mateixos, explica.
La monitora 100.000

Just trenta anys desprs que la Montserrat obtingus el seu carnet de monitora, aquest tan especial amb el nmero 1, aquest mes dabril del 2012 sha lliurat el carnet de monitor del lleure nmero 100.000. El conseller de Benestar Social, Josep Llus Cleries que tamb va ser monitor desplai des del 1977, tot i que sense homologar, va fer entrega de lacreditaci a

Neus Querol, de 19 anys, del cau escolta de Castelldefels. Ella tamb va ser escolta quan era petita i fa quatre anys, amb noms 15 anys, es va unir a un grup de joves que va voler reobrir aquest cau, tancat des de feia temps. La Neus estudia segon dArquitectura, per confessa que al que ms temps dedica s a lescoltisme. s una bona via per crixer com a persona diu la Neus. A travs del joc, de les excursions a la muntanya i les vivncies que et dna, el cau et fa ser una persona crtica amb uns valors que ara fins i tot et demanen en el currculum. Lacte de lliurament daquest carnet 100.000 de monitor es va fer el 17 dabril al Petit Palau de la Msica Catalana. Hi va haver projeccions de vdeos, testimonis de monitors i monitores, actuacions musicals i el lliurament del carnet. Aquest acte volia ser una oportunitat per difondre leducaci en el lleure i la importncia de la feina dels monitors com a referents educatius dels infants.e

En aquella poca no existia la paraula integraci, per en fiem diu la Montserrat Lescoltisme s una bona via per crixer com a persona, diu la Neus, monitora 100.000

Celebracions 30 anys de monitors

e Com a element central de lacte de celebraci dhaver arribat a la xifra de 100.000 monitors i monitores, sha construt un mbil commemoratiu que sha situat a la cpula de la Direcci General de Joventut. La construcci del mbil de les 100 M ha tingut un procs participatiu i diverses entitats i escoles deducaci en el lleure hi han collaborat decorant aquestes M amb diverses tcniques.

Lexplorador reprimit

Jaume Funes El debat de la violncia

o sn dies per parlar de violncies. Tanmateix, immers en debats i reflexions sobre les violncies derivades del malestar i les tensions creades per la radicalitat, pensava en com els nois i noies adolescents viuen, interioritzen i practiquen altres violncies ms quotidianes. De quina manera aquest nou escenari afecta les seves percepcions sobre qu, com i quan destruir i en com modificarem nosaltres les maneres educatives de reaccionar. No pensava escriure sobre com socialitzar polticament els adolescents ni com respondre a les seves reaccions violentes cercant mons ms justos. Rumiavasobrequhemdeseguirfent amb els adolescents que van de durs per la vida i ara veuen com tot es fa dur al seu voltant.

Canvi de conceptes

MS. La Neus amb el

carnet simblic que lacredita com a monitora 100.000. MANOLO GARCA

La duresa del debat poltic sest carregant, per exemple, conceptes com vandalisme, que fonamentalment tenia a veure amb adolescents i joves avorrits, de famlies sense especials problemes, que optaven per trobar la diversi destruint el mobiliari del parc. Violncies que eduquem situant-les en el territori de les incivilitats en les societats de disseny. De la mateixa manera, la nova parafernlia semntica sobre els grups violents aparca la lectura complexa de les violncies grupals. Oblidem els sentits de les confrontacions entre grups, les lluites per locupaci de lespai, dafirmaci ostentosa en lesfera pblica. Resten ocultes les violncies fruit de les recerques didentitat en temps dincertesa personal i complexitat social. Per les reaccions altisonants davant les violncies meditiques daquests dies no noms tapen les violncies quotidianes, es carreguen les reaccions educatives i tils que a poc a poc hem anat construint. Ja ens va passar, per exemple, amb el predomini del discurs sobre el terrorisme, quan cremar un contenidor a Euskadi sempre era kale borroka i qualsevol afirmaci o diversi adolescent acabava a lAudincia Nacional. Tot brtol podia ser heroi. Ara la rauxa dels que prometen encara ms pres per als que han sembrat la confusi a la ciutat es carregar la mediaci, la conciliaci, el treball en benefici de la comunitat. Mesures pensades per generar responsabilitat, per ajudar-los a descobrir que no viuen sols, que la seva diversi genera danys a un altre, que la seva manera de demostrar que existeixen no pot anullar un altre.
Jaume Funes s psicleg, educador i periodista