QUADERN.

DIJOUS, 13 DOCTUBRE DEL 2011. NMERO 1.414

ASSAIG

TEATRE

Crtica de La burgesia emprenedora, el darrer llibre de Francesc Cabana

Pgina 4

Miranda, una versi lituana de La Tempesta a Temporada Alta

Pgina 7

Portades de les diverses etapes de la collecci La Cua de Palla. Al centre, El falc malts, de Dashiell Hammett. / carles ribas

Tots els mons de La Cua de Palla

Un llibre analitza latzarosa histria de la mtica collecci de novella negra i policaca
ROSA MORA osep Benet va aconsellar a Max Cahner, que acabava de fundar amb Ramon Bastardas Edicions 62, que fes una collecci inspirada en la prestigiosa Srie Noir de leditorial Gallimard, nascuda el 1945 i dirigida per Marcel Duhamel. Dit i fet. Lany segent, el 1963, es comenava a publicar La Cua de Palla

sota la direcci de Manuel de Pedrolo. s la millor collecci daquest gnere que sha fet a Catalunya, amb dues primeres etapes esplndides, la de Pedrolo i la de Javier Coma i que, a ensopegades, va viure fins al 1999. Ara, La Cua de Palla: retrat en groc i negre (Alrevs), de Jordi Canal i lex Martn Escrib, analitza la histria de la

collecci que encara viu en el nostre imaginari. Canal i Escrib no es limiten a estudiar La Cua de Palla, sin que la situen en el context de la novella negra i policaca que sha fet i es fa a Catalunya i a Espanya. De fet, s tamb una histria de gaireb 50 anys del mn editorial. El nom de la collecci el va decidir el mateix Pedrolo. s una mica misteris.

Segons Jaume Fuster, citat en el llibre, pot provenir duna dita popular catalana: tenir la cua de palla, que es completa amb: qui t la cua de palla, aviat se li encn, que suposadament t lorigen en uns versos del trobador Arnau dErill (segle XV): Tu vas fugent, no ausas fer batalla: por has de foch, la coa tens de palla. Passa a la pgina 2

2 .REPORTATGE

QUADERN Dijous, 13 doctubre del 2011

Ve de la pgina 1 Els objectius eren clars: facilitar als lectors catalans literatura que noms havien llegit en castell; publicar autors nordamericans i europeus que no havien estat traduts al catal i ampliar la lectura en catal. Durant letapa Pedrolo es van publicar 71 ttols. El primer va ser Parany per a una noia, de Sbastien Japrisot, que acabava de guanyar a Frana el Grand Prix de la Littrature Policire. Ja amb la coberta dissenyada per Jordi Fornas, mort l1 de setembre passat. El groc i el negre els vaig triar perqu sn dos colors que fan un contrast molt violent, que es veuen molt, perqu una coberta no deixa de ser un disseny publicitari, ha de cridar latenci i fer vendre el llibre, va declarar el dissenyador. Tamb va crear un logotip rod, amb una cua de palla a mig fer, que t, segons expliquen Canal i Martn Escrib, una gran semblana amb el smbol de la pau. Gaireb no hi havia traductors professionals i shi van posar autors que ho tenien difcil per publicar en la seva llengua. Rafael Tasis, Maria Aurlia Capmany, Joaquim Carb, Ramon Folch i Camarasa, Joan Oliver i Pedrolos en van ser alguns. Tamb van patir problemes amb la censura i molts ttols van ser retornats amb notables supressions. El penjat de Saint Pholien, de Georges Simenon; El carter sempre truca dues vegades, de James M. Cain; Els culpables tenen por, de James Hadley Cha-

un aparador fantstic, ple de llibres. Hi vaig veure un exemplar dUn assassinat, noi, dAllan Hunter amb notes a la coberta i quan vaig tenir diners el vaig anar a comprar. Aix em vaig enganxar i quan vaig treballar com a bibliotecari va ser un festival, diu Canal. s el director de la Biblioteca de la Bbila dHospitalet de Llobregat, la primera biblioteca pblica del pas dedicada al gnere negre. Escrib va comenar amb els catalans: Joc brut de Pedrolo i ja no va parar. s codirector del Congrs de Novella i Cinema Negre de la Universitat de Salamanca. Ha publicat diversos assajos, entre ells Catalana i criminal, un estudi sobre la novella policaca catalana del segle XX. Canal explica que Edicions 62 no els va permetre consultar larxiu de La Cua de Palla. Est en caixes sense catalogar en un magatzem. Ens han dit que hi ha material molt sucs, per... Qualsevol dia ho llanaran perqu els que hi treballen ara no tenen ni idea del que era La Cua de Palla. A finals dels anys seixanta, Alianza va treure en butxaca

Edicions 62 no va permetre als autors del llibre consultar larxiu de La Cua

se; Mirada per un mort, de John Le Carr, o Joc brut, de Pedrolo van ser algunes de les vctimes del llapis vermell. La Cua de Palla pretenia publicar novella negra, policaca, despionatge, totes les accepcions del gnere... clssics i contemporanis i tamb autors catalans. Noms van aconseguir-ho Pedrolo (Joc brut i Mossegar-se la cua) i ja en les acaballes de la collecci, Lhome que tenia ra, dAndreu Martn. Els textos catalans presentats eren fluixos literriament o no tenien un bon nivell de catal. Era una collecci pionera, avanada en el temps, per, La Cua de Palla va tenir poc xit comercial. En el seu tancament, el 1970, hi van intervenir una srie de circumstncies, expliquen els autors del llibre. La crisi dEdicions 62 arran de la redacci de la Gran Enciclopdia Catalana, els problemes de la censura, la falta de tradici, lescs hbit de lectura en catal. Jordi Canal (Berga, 1966) i lex Martn Escrib (Barcelona, 1974) sn fills de La Cua. Em vaig aficionar al gnere negre amb La Cua de Palla. A Berga hi havia dues llibreries i una tenia

Simenon, el preferit
autor preferit i el ms venut a La Cua de Palla va ser Georges Simenon, de qui es van publicar 12 ttols. Simenon va ser el que va tancar la collecci lany 1970, Lhostal dAlscia. lex Martn Escrib, coautor de La Cua de Palla: retrat en groc i en negre, explica aquesta predilecci: En aquella poca hi havia a Catalunya una gran formaci francfona i Frana era un dels referents. Tamb per la figura de Maigret, co, el 1975, tot va anar ms de pressa. Bruguera i la seva srie negra a la collecci de butxaca Libro Amigo. El 1981, sortia la revista Gimlet. Es multiplicaven les colleccions. En aquesta conjuntura, Edicions 62 va recitar La Cua amb el nom de Seleccions de La Cua de Palla. El primer ttol va sortir la diada de Sant Jordi de 1981, Les claus de vidre, de Dashiell Hammet. Pedrolo va escollir alguns ttols de letapa anterior, per

L
R. M.

Punt de llibre de promoci de les novelles de Georges Simenon, publicades a La Cua de Palla.

per la seva preocupaci per la condici humana, pel seu tarann, pels seus gustos gastronmics. Resultava molt proper. Gaireb al mateix nivell hi ha les dues novelles que va publicar Pedrolo a La Cua: Joc brut i Mossegar-se la cua. De Seleccions de La Cua de Palla, van tenir bastant dxit les novelles de Donald Westlake i W. R. Burnett, per la novetat que suposaven en catal, segons Martn Escrib. durant quatre anys va funcionar sense director. Jaume Fuster, que es considerava deixeble de Pedrolo, shi postulava. Es moria per ser el nou director, per Edicions 62 va nomenar Javier Coma. Qu va passar? No ho s, diu Martn Escrib. Coma degu ser una revoluci a can 62. Un marxista internacionalista a una editorial que publicava en catal i que tenia la voluntat de fer pas, afegeix Canal.

Edicions 62 va fer campanyes de publicitat inslites a lpoca: punts de llibre amb Humphrey Bogart, com a gran icona del cinema negre, o amb Simenon, com es pot veure en aquesta plana. Vinyetes de cmic a premsa, bosses grogues de regal, etctera. I, sobretot, als darrers temps de La Cua, promocions temptadores: compra totes les novelles de Simenon publicades a La Cua per 445 pessetes i et regalem un exemplar dOi que maten els cavalls, dHorace McCoy. Coma va imposar els seus criteris: noms publicaria autors nord-americans del perode clssic. Una concessi: va tenir que catalanitzar el seu nom. Javier es va convertir en Xavier. Va estar al front de Seleccions de La Cua de Palla durant 11 anys (1985-1996), va publicar 115 ttols, molts dels quals no havien estat traduts al catal ni tampoc al castell. El de Pedrolo i el de Coma eren dos projectes molt dife-

ttols de Dashiell Hammett, Selecciones del Sptimo Crculo, 50 ttols de la collecci de Jorge Luis Borges i dAdolfo Bioy Casares; Libros de la Fortera encet Crculo Negro (on Manuel Vzquez Montalbn va publicar el 1974 Tatuaje). Dos anys abans, Jaume Fuster havia tret De mica en mica somple la pica. Va ser com una fogonada en la penombra, digu Andre Martn, i dic penombra, no foscor. Desprs de la mort de Fran-

QUADERN Dijous, 13 doctubre del 2011

REPORTATGE. 3

Fotogrames dalgunes de les adaptacions cinematogrfiques de novelles publicades a La Cua de Palla. A lesquerra, de dalt a baix, Disparen sobre el pianista, de Franois Truffaut; El ltimo refugio, de Raoul Walsh; Richard Burton, a El espa que surgi del fro, de Martin Ritt. Al centre, a dalt, Catherine Deneuve a La sirena del Mississipi, de Franois Truffaut; a sota, Lauren Bacall i Humphrey Bogart a El sueo eterno, de Howard Hawks. Al costat, Lana Turner i John Garfield a El cartero siempre llama dos veces, de Tay Garnett.

Cua de Palla. La mateixa editorial havia oblidat que aquesta novella va inaugura La Cua de Palla el 1963, sindignen els autors. La Nova Cua de Palla, un altre intent, va aparixer el 2006. Noms van publicar dos ttols. Van tornar-hi el 2009 amb Labutxaca/Cua de Palla. Va treure quatre ttols, tots reedicions del fons. Si les dues primeres poques van suposar el moment zenital de la collecci, les tres darreres i efmeres han suposat malbaratament del seu prestigi. En el record de tots, per, queda La Cua de Palla i Seleccions de La Cua de Palla. Van introduir el gnere policac a Catalunya; van donar a conixer grans

Neix Crims.cat, una nova collecci negra i policaca dautors catalans i estrangers

Un objectiu a la vida
ANDREU MARTN uan vaig publicar un llibre policac per primer cop, em vaig dir que el meu objectiu era collocar un ttol a la Srie Noire de lEditorial Gallimard. I ho vaig aconseguir. Patrick Reynal es va interessar per Prtesis i el meu somni es va fer realitat. El problema que els somnis es facin realitat, per, s que sembla que ja hagis arribat a la fi del viatge i no et quedi res ms a fer en la teva professi. Alesho-

res, quan semblava que se mhavien acabat els objectius, em vaig adonar que no, que la meva illusi, de deb de deb, era publicar a La Cua de Palla. El mal era que La Cua de Palla, en aquells moments, ja no existia. De fet, la meva primera novella es deia Muts i a la gbia i estava destinada a la collecci que dirigia Manuel de Pedrolo. Jo havia aprs a llegir amb La Cua de Palla. Den que un company de linstitut Jaume Balmes, Joan Vinyoli, em va fer un llistat 100) i Temes i autors de la novella negra: de la Srie Noire a La Cua de Palla (nmero 150). Aquest ltim no va sortir tan rod, segons Martn Escrib i Canal, per la gasiveria dEdicions 62): per reduir costos li van fer eliminar tres importants apartats, els dedicats a David Goodis, Jim Thompson i Fredric Brown. Aix no va ser tot. Coma havia proposat fer un Diccionari de la cacera de bruixes amb Jos Luis Guarner. Li van dir que era

de llibres de qualitat que havia de llegir i un dells era Lhome que veia passar els trens de Simenon i vaig llegir la traducci de La Cua de Palla, em vaig convertir en un fidel seguidor daquella collecci esplndida on publicaven LeCarr, Chandler, Highsmith, Hammett i Japrisot, molt abans que es fessin famosos amb el boom de la novella negra de finals dels 70. Vaig portar Muts i a la gbia al Pedrolo, la va llegir i, si no la va publicar, segons em va dir, va un tema poc comercial. Va improvisar a corre-cuita Temes i autors de la novella negra. A poc a poc li van anar retallant lautonomia. Crec que els canvis van comenar, afegeix Canal, quan lex Broch, que havia creat la collecci La Negra a leditorial La Magrana, va passar a Edicions 62. Coma va proposar seguir publicant ms autors nord-americans de primera fila i Broch, fer una collecci ms oberta,

ser perqu no tenia un nivell de catal acceptable. Per aix, la novella es va acabar publicant en castell amb el ttol dAprende y calla. Anys desprs, per, quan vaig constatar la necessitat de veure un ttol meu a La Cua de Palla, es va produir el miracle i la collecci va tornar a nixer. No va durar gaire ms, per vaig tenir loportunitat de tornar-ho a intentar i ho vaig aconseguir. El ttol va ser Lhome que tenia raor, aix, amb erra de navalla dafaitar. Des daleshores, cada mat em pregunto quin s el meu proper objectiu a la vida. I no s si en tindr un de tan important. que s el que es va imposar. El cas s que es van carregar la collecci. Coma va marxar deixant un llegat esplndid. Desprs, la collecci anir pel pedregar. Passa a butxaca, El Cangur/Cua de Palla (2996-1997). Publica vuit ttols, molts dells del fons. El primer ttol va ser Parany per a una noia, de Sbastien Japrisot. A la contraportada, deien que la primera edici en catal shavia publicat el 1981 a Seleccions de La

rents, per els dos molt vlids, amb una reflexi i uns objectius concrets. Pedrolo volia tocar tots els pals i eixamplar la base de lectors. Coma, un gran especialista, va publicar autors de la primera i segona generaci nord-americana, explica Canal. Javier Coma hi va publicar tres llibres de referncia: Diccionari de la novella negra nordamericana (nmero 50 de Seleccions de La Cua de Palla), Diccionari del cinema negre (nmero

autors, van crear un model de llenguatge per les traduccions argot que posteriorment ser adoptat pels escriptors autctons, van introduir un disseny emblemtic i van contribuir a la recuperaci de potencials lectors en llengua catalana, conclouen els autors. La Cua de Palla: retrat en groc i negre s un llibre de referncia. A banda de levoluci de la collecci i de la seva contextualitzaci en el panorama catal i espanyol, inclou el catleg de les obres, les adaptacions cinematogrfiques, cronologia de les edicions originals, ndex dautors, illustracions... Mor una collecci emblemtica i en neix una de nova. Al gener del 2012 sortir, editada per Alrevs, Crims.cat, que pren el nom duna estupenda antologia dautors negres catalans publicada per la mateixa editorial. El director s lex Martn Escrib. El primer ttol ser Histria de mort, que Andreu Martn public el 1985 a la desapareguda editorial Laia. El segon, dAgust Veh, un descobriment, com es va constatar a lantologia anomenada. La nova collecci alternar autors catalans i estrangers.