62

MIRADOR

LA. ENC;; 374 DE5EMBRE 2011 V

LITERATURA Un estud i analit za les dues etapes de la collccci emb lem tica de novel-la negra en cata la , iniciada el 1963.

Per vint-i-cinc dlars al dia

SIMONA 5 KRABEC
n horne anomcnat Flitcraft. u n da va pleg a r del d espatx per anar a din ar i no va tornarma m s. La ru n o s a lt ra q u e una est ra nya va cil laci pro vocada per u n ma que es va desprendre d 'un ediflcl i va cau re just davant cls seu s peus. Ax o el va fcr pensar que h auria pogut desapa reix er de cir culaci per qua lsevol accident banal i que vu noms perqu l' atzar li ha havia permes, 1 va decidir comencar-ho tot de no u , establint-se en un a alu-a ciutat lIunyana . Ara b, la scva segona don a s' assemblava molt a la primera i va acabar por ta nt un a vida ide ntica a la d'abans de l'incidc nt. Es va adaptar als m a DO S qu e cauen i lIavors no en va cau re ca p m s, i es va to rnar a adaptar a una vida on no en qu eien . conelou el 1930 Dashiell Ham me tt a Elfale malts. Aquesta novel'la, traduda per Marga Garca de Mir el 19 66 , es va ed ita r coro el n mero 43 dels setenta -un ttols dc la colIccci La Cua de Palla , dirigi da pe r Manuel de l' edrolo. El Uibr e no va ser indos a Seleccions de La Cua de Pa lla que en t re 1981 i 1996 va oferir, sota la batuta de Xav ier Coma , una im mer si en la n ovel la negra american a amb cent seixanfa-qu atr e ttols - escr c les xfres amb paraules per qu

Ia cn m s impacte, Poc dcs pr s, pero, la llctra de batalla qu e havia llan ca t Pedrolo a la soc cta t catalana arnb la seva aposta pels lIadr es i serenos va quedar dilu ida en m ig de les lectu res de stinades a la pobla ci escola r i els intents poc honest.os de malbaratar un prestigi adqu rt arnb una reina con sta n t i un eoneixemen t profund , Col'leccions efme rcs, qu e se succelen sen se r u m b ni en cert , va n Ier possible que El Jale malts, amb la mate ixa tradu cci de l'any 19h 6 , ar ribs a les mcvcs manso I aix. Hammett em va pode r explicar qu e hi fa ig jo , aqu. No sense con sternaci va g haver d e r econexer q ue mhavia adaptat a una vida on cls m a ons ja no caucn i qu e el re su ltar fin al de tot l' esforc d 'aprendre lIen g es i co stums foran s era u na vida iden tica a la que ha u ria pogut. ten ir sen se ha ve r-m e m og u t ma i de cas a ... En u n episo d i d el tot secu n dari de la tra ma malte sa , I-Iammett dese mm aseara l'en ga ny de la soc iet at global. N o hi ha cap fug ida pos sible perqu vagis on vagis quedaras at rapat en les ma terxes xa rx es.

ue el genere criminal no s cap en treteniment ho demostren ta mb [ordi Canal i Ar li-

ga s i Alex Martn Escriba en l' estu di La ell a de palla: retrat en !Jrog i Il e!] re. Els aut ors rec u llen a m b tot deta ll, apass onadamcn t, la traj ectoru atzarosa d' unu selecci de m s de doscen ts ttols. que s el resulta t de l'aposta pe r sonal de noms t res homes de lIetre s: Man uel de Pedro lo i Xavier Coma com a act or s pr incipa ls, conn ectats amb la m invisible de [a u rnc Fu stcr. qu e va fer d'enll ac entre les dues etape s d 'aqucsta co l-Iecci ernblern t ica . Ser ia absurd intentar repetir aqu amb menys cura i coneixemen t la suc cessi d 'esdeve n ime n t s enc a de n a ts qu e ells han sab u t tren ar. Aq uest s un estudi que ca min a tot sol, una peca clau per compren dre no noms I'evoluci de la no vel-la de genere a Catalunya . sin per co rn pre n d re tamb les ramificacions de tot el sistema literari. Les sev es con clus ions haurien de sacs ejar les consciencies i fer m odifica r fin s i tot les h istori es de lit eratu ra . Ho aconscguiran ? El logo, dissenyat per Iord Famas, deixa ben clar que la trena es fa amb paciencia i habilitat. i aix La Cua de Palla re vel a u na alt-a po ssib le lect ura de la bella imatge que Pedrolo havia esco llit co m a no m de la co lIec c . La pa lla sn les restes de la co lltta. la

~~I-'l} "'
,

<v r,.

Jo hn D. Mac Donald

, (:O r<'<o'

Gil Brewer

Unmalson de color rosa

~I{I;Jonathan

;,,{C( i'i',

nua damunt del gel que es fon

--'""-,

lavinya de salom
I

".',;;,r.:ff Latimer

-'!l'l

MJRADDR

!'3

materia de rehuig. Alh ora , pero. iots els pob les a greo les han ac aba t trcua nt, arnb les fibres d au rad es. figuretes i ob jectc s de l' s q u otid i , 1 s ccrt , la n ovel-la de ge ne re es fa a mb a llo qu e la soc ie lal reb u tja i no vo l veure. La n ovel , la qu e no co n t r es de profit se r se mpre arra co na da per aq uells q ue vo len omplir els rnaga tzerns nom s a mb el gra oMcntre Pedro lo t re nava a mb e ls se u s q u a t r e . tradu ct ors la cohere n cia dun a tr ia , la cp ula de la cultu ra cata lana s' abocava a la cons tr ucci de la Grall EHciclop dia q ue ha vi a de re soldrc u na veg ada per tot es les ma ncances i cls reiard s. El deseq uilibri entre aq ue st s dos pro iecte s. impu lsats dins la ma texa cd rorial. deixa ben ci ar qu e el gra no es pot collir scnsc q ue la tij a tu mb es desenvolup i creixi Iorta, 1 s eu ris. trist , qu e la cens u ra franquist a co rnpr eni a milla r que la s er ie e n g r oe i negre e ra un project c a l qua l l co nvenia escapcar les ales. Potscr cls qu ader n cts de ta pa tova no Ihen en els sa lon s co rn els llorns gruixut s de verd Io sc, per le s por t ad c s ere n d ' u na moder nit at llurnpa nt . la co mbin a ci vcr uo sa de dos co lo rs uni a la t radici e uro pe a de la novel -la polic a ca amb les noves perspcc ves de la novella n egra a merica na qu e ja s'havia fet 1I 0 c ta m h a Fra n ca . La fo t og rafia cr em ada era un re curs enginys per at rapa r la mi rad a i els t tols qu e com cn ca ven a mb mi n scul a a mi encara em posen la pell de galli n a perqu aqu esta petita desobediencia con cen t ra l' esp eri t de les av a n tg u a r des i el desig da na r se mpre ms en lla. Posar aq ues ta modern ta t. aq uesta fe a la

dtspostc de torh om > Impossible. el pas no eslava preparar .

e n groc i n eg re en u n co n tex t ms ampli. El 1810, Hein rich von Kleist pu blicava el se u celebre ass a ig so bre el teatre de les m a r ionetes . L'epoca de is herois s' ha a cabat , dei a , i s Ia ls i illusor i va ler co pia r les gestes dei s

er me tcu-rne la ca b riola di fcil

di nt cnta r situ a r les novel- les

Les portades de Jordi Fornas eren d'una modernitat llampant, la combinaci verinosa de dos colors unia la tradici europea de la novel-la policaca amb les noves perspectives de la novella negra americana. La fotografia cremada era un recurs enginys per atrapar la mirada i els ttols comencats amb minscula em posen la pell de gallina ,

an tics. El res u ltar d 'aq uest afany de grand esa no pot ser a ltra cosa qu e els rn o v m en t s r id c u ls dun jove q ue in te n ta im itar la majestuositat d'una estat ua grega . Per pod er co m pre ndre la cond ici de l'ho rne nou que no poI

aspira r a la glo r ia a n ti ga ca l o bserva r el s m ovimen ts r g ids i no n at u r al s deIs nin ot s. La novel-la de genere. espec ialme nt la pr odu cci rel aci on ad a am b la crlm inal t at . s par t da q ucst teat re de titelle s. ;0./0 h i t ro bem h erois sin g ula r s, sin l' ho me de la pila , un ent re tants. un pr ot a goni st a se nse au r a . Els patrons r gids d el ge nere fun cio nen com un ve! im pres cin d ibl e per pod er mira r la ve r ita t a la cara . s pe rfectamen t plausibl e q ue un n o u Mus tl s-e l s e u Tiirles va a tra pa r el 1906 l'at mosfcra angoixa nt del co l-Iegi de SI. Po lleo on s'e duc ava la nata de la societa t a ust ro ho ng a rcsa- descrivs a mb m in uciosi tat la co rr u pci i l' op r essi a Siclia . per exe m ple. Pero aq u esta im at ge ser ia n su po r tab lcment cr ua . Es faria difcil viu re a mh la idea que la soce t u t es t a co rea d a per din s. El co m issari Mont a lba no d' And rea Carn iller i pcrm et vc u re la rea lit a t t u l co m s, per o se ns c pe rdre I'alc. BIs pat.ron s lit cr aris no s n m er ado r u i en car a me nys u n a co n venci sobre ra , sin qu e pcrmeten aco sta r - s e a u n s fet s qu e s n rn a ss a doloroso s per ser di ts o pen sat s. l.es n o vel- les crimina ls m s llegides sn alhora els relat s qu e a co n seg ue ixe n r etratar la sit u a ci i els pr ob lem es ms enqu istats d' u na rcalit at co ncreta. Grcics a les convenc ons de gene re qu e fu n cio nen co m u n s is te m a d'arnorutzac . Ia n ovel-la policia ca s' h a co nver tit en un ge nere ca par; de t ra ct a r els ass um ptcs inco modes de la reali tat ac t ua l co m el tcrro r ism e. el tr c dar mes i d e person es o el crim orga n tzat .

.,.u<;

<f;~
James M. Cain

t~J~:...s
~<

Ir"

el ritual de la sang

EdMcBain

J im Thompson

elcarter sempre truca dues vegades

el criminal
' t.j

64

MIRADOR

L'AVENC 37 ' OESEMBRE 2011

Tom Han ks i Audrey Ta ut ou inte rp rete n a ls pr ota gonis te s de la vers cin e ma toqr fica de l best sel ler de Dan Brown El codi da vrci.

Agatha Christ c. tan odiada per tot cls sclccciona dors de la novel-la poli cac a aut enca , ofcrcix en ca nvi sobretor l'evasi. Per cls seus protagon istcs q ue fan cls crc uc rs pe l Ni! i va tge n en lOrient Exprs nom s els podem com prendre si pe nse m qu e aqu est a placidesa es una m an er a de tapa r la devast aci del co ntincn t en les ducs guc rrcs. i de la qu al alesh ores to tho m n 'era pcrfcctamcnt co nscic n t. Chrise. que corn Rodorcda no va tcnir m a cap formaci conve ncion a l. va constr ui r u n m n incxorablcrnc nt cxtin giL Georges Simeno n, n o ha oblidss im paso ta mb es un a u tor q ue va at ra-

pa r l'a ngoixa del co ntinen t cu r opcu d'aqu ells an ys. En un a coneg uda en tr evista a rgumen tava que l'h ome ja no po t ser vs t co m el ce n tre de la creaci , Hi h a lect or s que seg u r qu e voldrie n novel les m es gloriases, novel les qu e els oferi r ien un a vis i r ec onfor tant de la human ta t. Per o aixo ja n o s posstble. En l'Eda t se nse D u que co rnc nca a m b la prim era n ovel -la sobre la violencia, Crilll i castg de Dosto icvski,l 'homc s j a n oms una dcixalla msera sense dignitat. Sime non crea u na atmo sfera on l' aire es fa ga ireb palpable i gira co ns tant me n t al voltan t de la in comun tcact fin s i tot entre els ssers ms prox rns. No s es t rany que els sc us llibres at ra gu ess in els c a ta la n s que havicn pcrd ut

l'acc s fci l a la patria i la JI engua. La con ne xi ca tal a na, com b ha demostrat Xavier Pla , comcnca amb el curis pcr -sonutgc de la dtaspo ra re pub lican a , Fer ran Ca nya rneres. pero Simenon t amb era l'a utor pr edi lec to de Pedro lo . L' escriptor belga mo st ra va no nom s a llo q ue es d iu . sin sobretot el qu e n o es d u i que hom ja n o fa ca p es [ore; de r ecord ar. La n ovel l a n c gra a me ricana h a es ba t.zat la porta da q uest u ni ver s de silen cis i al -lusion s. Aba ns de Phil ip Mar lo w e , els rel ats policacs s' ussem blave n molt a u n pri ncipi dacco h cre ta t de les ges tes dcls cavallers m edievals: h i ha un carnp c!OS ,), deiu [oan ot Mart orell. on els nob les lluiten, A An g la te r r a , T irant p r o voc a ferides espa n tases a ls se us contri ncan t.s din s el tanca t i ell tam b rep moltes n afres que l'honorcn. pero un eo p la llni t a h a acabar. tot torn a al se u 1I0c. 1\ Amcric a n o, el camp dos s ara to ta la ci utat, s la vida m at eixa. la ms estricta quordianitat. No s pas sense im port anci a qu e aqu esta societat n ova , ca pac de mirar d e f'i t a fit els se us fo na m en ts fr agi ls i ma lrn cso s . h a g i p rovoca t un g ran im pacte en un a Eu ro pa so rg ida de dues guerrcs . EIs europcus aprenicn, gr ces a la va le n ti a americ ana, a desenredar ca bdells embulla ts i a connect ar les causes ocultes en u na cad e-

n a d 'ex plic acio ns co he re n ts. Ca lia mir ar al s ulls del passat rece nto Hcus aq u Fr iedrich D r r en ma u . q u e va fer u n a fug issera aparici a La Cu a de Pa lla gr accs a l t ra du ct o r A r t u r Quintana . La promesa s u na an lsi de la repress dc ls nstnt s. co ns ub stan ci a l a la soc ietat suissa. que m ost r a les ca uses dun m acabre cr im sexua l -q ue per mer a tzar n o s 'csde v . per o que ha u ria hag u t de passar. El m atcix autor , pero , ja s'hav a uu-ev t el l (J51 a fu r gar en u na n ovella, La sospita , a la fcrid a del nazsme. El co missari Bar lach perd tot el co n trol de la sit uaci en un a cl nica pr ivada on un me tge cxecu ta les tor tures qu e ha via dcsc nvol u pa t a mb cls pres oncrs del camp de Stu tt hof. L'uny 195 1 s m olt. molt d'h or -a per fixa r aq uestes experenc ics amb la narrativa destl n uda a u n p blc amplio A Catal n nya. l'e feete de les trad ucco ns de novel -les de llad rc s i serenos su pera no s i t ot el qu e ja ap u n ten cls a u tor s de Retmt en qroc llCYJ"C. s cc rt es va crea r un llen gu atge n ou i v u. per o aquesta serie do bres n o s una ba u la dalgu na ca de n a sec u n daria . sin un pas im prescin dible per reco ns(-1 t rui r el corren t princ ipa l de 1 liter a tu ra cata la na. s impossible su perar el prcc p c qu e sepa ra La pelJ de brall (19 6 0) de Sa lva do r Espr iu i Olirctti . lvlollli""x. ChajJoteallxet Mau,-u (1980 ) d e Qu im M o riz si n o in co r po r em en la m at eixa lnia tamb el tr eball deis ml ancers co m Pedrolo. Fus ter i Coma. Arnb el se u pr ograma de tradu ccions sstem t ques podem explicar que els lectors en un punt determin at estaven disposa ts a ca nv iar un model de pe nsam en t cru c - Espr u amb u na com bin aci de I'h ere nc ia rn s cu lta de la cultura eu ropea i d'un compro ms explct i militant- per l' a nali si crtica de la q uot id ia nitat q ue in st. a u ra Mo nz , grades, n o ca l dir-ho, tu mb a la sev a p ro pia fa milia r it.at a m b e ls rnode ls a nglosa xons.

a co nclusi a qu e arriba el tan dem de ordi Ca n al i Ar tigas i A lex Mar t n Escr iba s que u n ca p el pr oj ect e d 'i nc orpo raci d e la n arra tiva puntera a la cu lt ura cat alan a havia per dut cls seus promo tars. la Cu a ja n o es pa d ia ress uscltar.

a: VENl;: 374 A

DESE ~BRE

2011

MIRADOR

65

El mn edit or ial catal h a caigu t en un desgovern on res del qu e hcm vs t qu e creix ia i e nriqu ia la nost ra cu ltur a ja no sc m bla possib le. Aqu est , pero, no s u n cu l d e sae pa rti cu lar, sin pa r t dun mo vtmcnt. ma i mill o r d it. globa l. Com tantes a ltres in sti tu cio n s, la d ir ccci de la g ra n ed itor ia l qu e est u d ien cl s a utors a caba sen t un a hidra de sct caps, un d ra c mit ol glc amb test es Que va n creixen t a mesu ra q ue les va s ta llant. impossiblc de ven cer. im possible de com u nl-

ca r-s' h.
El pcr ill q ue su posa aban do nar el pe n sa mc nt co he r en t - a q u est s el nu d dur de tota la narra tiva lIiga da a la Invcstigact crimi na l- el pode m ve u re amb el ea s d e El rodi da Vi"ci ( 2 00 3 ) d e Dan Bro w n . No s u n a nov el, la com les que corn entem aq u. di rcu , precisame nt. L'ext de Is seu s vul ta nta mili ons de co pies ven u dcs r au en el Iet qu e a ca p pas, n i el ms pct t . a mb el q ua! est a establer ta la ci rcu la ci in ter n ac iona l de prod uctes cd it or ia ls no hi pot h avcr ja cap Pedr olo ni Fu ster ni Coma que poguessi n ba rrar el pa s a aq u est thriller -el IIibrc era u n exit ab a ns de co me n car el va tge perq u les ca mpa nyes de promoci es negocie n cor po ra va men t i els t ra d ucto r s tenen en aq uest pr oc s mcnys importanci a qu e la negoci ac i d e le s c o n d ic io n s a mb le s di stribuidores de quan ts cxcrnplars es vcuran en u na llib r er ia . El problema. pero, no sel do de la seva ubiqi ta t. sin a llo qu e de ixem en t r a r a cas a g ra c cs a l sege ll d 'un innocu product e de m a sscs. La prota gon ist a, Soph ie Nevc u, s sa lva da de petit a d 'un acci den t de tr n sit perque el seu cos representa el Sa n t Grial vi\'en l. Ella matcixa s e l recipie nt q ue co nt el sccr et de la vida eter n a .

A e lla , la s ocie ta t sec re t a d e Si la sa lva , pero a l seu germ de sa n g i e ls seus pa res autcntics no: pcr qu e ? Els a ltres mem bres de la m a teixa Iam Ha no s n pa r t daq ue st llin a tgc q ue ca l co ns erv a r a tot pre u ? Ha u r ia de fer estrem ir a qu alsevol amb un a mnim a cu ltu ra his t rica qu e In soci eta t secreta qu e protegeix els descendent s d e Cri st s 'u no men i la gcr m a nda t de Si . El ll ibre a p cr if de Els protocols deIs sm'is di' Si va se r vir per gest ar c1s a r gu m en ts de la d est r u cci d ei s jueu s eu ro pe us tant a la R ssia tsa r ista com tam b du r ant el n a zism e - i enc ara cueia en el mn rab i en tre els ncga cion ist es. Es tracta . efectiva me n t d'ax . Dan Brown tor na a int rodu ir a una Europa les idees racistcs per la porta falsa . No ms ca l que busqu e u les fotograBes d e Ilimm ler a Mo n tse r r at a la recer ca del Gr ia l pel s m on estirs arnb aires de m ister i per co mpre nd re q ue aix no s ca p jo e. No es tr act a tampo e d'un text destinat a un a a ud iencia globa l, sin a li n rcv s: en un m n ca da c o p m s o be r t i m s di ve r s o Brown retorn a a rnb u n a tra m a q ue n om s t se n ti t per a l m n cristi . El seu rclat s cxcloen t i t se n tit noms per aqu ell s qu e estig uin d ispos a ts a r econ exer labsolut a ce n tra litat de l'univcrs va rtc - u n ce n tre q ue lla vo rs cll vol su pla n ta r a mb un a h istor ia m s aute ntica g rac cs a les seves ve rituts sec ret es. El cor porutvlsm c que norn s rcc oneix la importancia da rgu mcnt s econ m ics cn s vol Iorcar l pe n sar d e for m a inco n n cxa , inco ng ru cnL sa lta n t d 'una re m in isce nci a a l' a ltr a , sense permet re mai ni a es boss a r els argu me n ts r a ciona ls . Dan Brown en se n ya a rec u per a r po r s in fun d a des i tot s a q uells od is so mo r ts i ata-

vcs. Fins i tot a Sherlock Holmes a mb la se va e legu nci a ar istocr t ica i la necessit at de co n tro la r el s m ecun sm es q ue cls a ltre s m o r ta ls n o en te n en , ma i n o ti passar ia p e l ca p fer aqu esta esta fa, La in con gr uenci a s nom s u n a ultra forma de pen sa ment m gc qu e dcixa tots cls recursos sota el contro l deis escoll its. En ca nv i. cl Marlowe a La !lr"'l dor",ida (1939) de Raymond Chu n dler, etziba a la be lla Vtvtun Stcr n wo od . qu e no s'es pcr ava qu e el dctectiu hau r ia aco n segu t desvel a r tots cl s seu s secre ts: T inc tant de dcl ir i de din er qu e pcr vin t-i-ci nc d lars a l d ia i les despeses. ma jorm en t gasolina i whisky, pen so pel meu co m pte: a r r isco 101 e l rneu futu r, La novel-la en groc i negre a mb la scva violen cia i Iracl . pa ssions m cn ysp rcables. ebl ese s i por s u n a in cit uc i a a tre vr-se a pen sa r, a pen sa r uu t no ma me n t . am b l' ob suna ci du n dctccti u. s clar qu e la in d e pe n d e nci a d e cr ilc r i ub li ga a sobrev iure am h cin c-ccn ts d lars a l mes i no asp irar a con ver tir-se en un peix gro s amb cas a propia , un co txc nou i q u a tre armaris de ro ba. _

La Cua de Palla , retra t en groc i .~ negre _0-' _' _ la cua de palla: BarceLona : Alrevs, re trill en groc i negre 2011 .432 pp.. 28

JOROI CANAL i ARTIGAS / LEX MARTN ESCRIB

Bones raons
per pertanyer a Omnium Cultural

Perque...

la nostra lIengua es I'exp ressi de la nostra identitat collectiva. hem de saber respond re als nous repte s que afronta la nostra cultura. cal que els nouvinguts puguin compartir el treball, la lIengua i la cultura dei pais.