32

arallegim

DIMECRES, 2 DE NOVEMBRE DEL 2011

ara

Mig segle de novel negra en catal

Colleccions obstinades, traduccions inspirades i una bona collita de casa: el panorama de la novella negra en catal creix a bon ritme des de fa ms de cinquanta anys
Jordi Nopca
any 1955 Rafael Tasis publicaria una de les primeres novelles negres en catal, La Bblia valenciana, en qu un comissari i un periodista intenten localitzar una traducci perduda de les sagrades escriptures de finals del segle XV. Conscient de la temeritat i disposat a fer soroll en un panorama desrtic, Tasis va seguir escrivint sobre crims i persecucions a s hora de plegar (1956) i Un crim al Paralelo (1960), ttols suficients per motivar rpliques per part de Manuel de Pedrolo Linspector fa tard (1960) i Joc brut (1965) i Maria Aurlia Capmany Tradut de lameric (1958). Tasis, Pedrolo i Capmany escriurien sobre detectius, persecucions i assassinats abans de disposar dun substrat de traduccions que els marqus cap cam lingstic. No seria fins al 1963 que Pedrolo assumiria el repte de dirigir La Cua de Palla, collecci dEdicions 62 impulsada per Max Cahner i Ramon Bastardes. Ara ja s generalment reconegut que la novella que anomenem de lladres i serenos no s un subproducte literari, sin una modalitat que les histries de la literatura no poden passar per alt, com avui socupen ben seriosament dels llibres de cavalleries que la narraci detectivesca ha vingut a substituir, escrivia De Pedrolo el mateix any que va engegar la collecci, que fins al 1970 publicaria 71 ttols, sobretot dautors americans (Dashiell Hammett, James M. Cain, Patricia Highsmith, Ross MacDonald), per amb incursions europees puntuals (Georges Simenon, Friedrich Drrenmatt) i alguna excepci catalana (Joc brut, del mateix Manuel de Pedrolo). Tot i les vendes migrades de la majoria de ttols motiu pel qual es va decidir acabar amb la collecci set anys desprs que fos creada, els autors catalans ja disposaven duns quants referents a labast i no van trigar a fer crixer la bibliografia. A contribucions puntuals com les de Lloren Sant Marc, Ramon Planes i Jordi Carbonell cal afegir-hi un nom indispensable, Jaume Fuster, que lany 1972 publicaria De mica en mi-

llegim
34-35
Petros Mrkaris dissecciona la crisi grega Pulsacions, lltim i esplndid llibre de contes de Julian Barnes

LACUADE PALLA: RETRATEN GROCINEGRE

JORDICANALILEX MARTN
ALREVSEDITORIAL
434PG./28

ca somple la pica, de la qual shan venut, al llarg dels anys, ms de 200.000 exemplars. Va ser durant la dcada dels 80, ja en plena democrcia, que la novella negra catalana viuria el seu primer moment desplendor: a les novelles de Ferran Torrent sobre Toni Butxana shi afegiria la srie del detectiu Flanagan, escrita a mitges per Andreu Martn i Jaume Ribera, les aventures juvenils de Felip Marlot, invenci entranyable de Joaquim Carb, i la collecci La Negra, dEdicions La Magrana, que entre 1985 i 1997 competiria amb la segona etapa de La Cua de Palla (19811996). La Negra va publicar un nmero important dautors catalans (Maria Antnia Oliver, Ma-

g Rossell, Margarida Aritzeta, Josep Surroca), combinats amb el bo i millor de la tradici europea (Boris Vian, Giorgio Scerbanenco, Leo Malet, Boris Vian), al mateix temps que la collecci dEdicions 62 seguia indagant en el llegat americ (Jim Thompson, William P. McGivern, Chester Himes, Donald E. Westlake). La Cua dePalla:retratengrocinegre,deJordiCanalilexMartn,sla primera mirada assagstica als 50 anysdenovellanegraencatal.Elgnere comptava, des de fa uns mesos, amb lentusiasta aportaci del periodistaiescriptorSebastiBennassar, queaPotsemblarunaccidentrepassa lltima dcada del gnere en catal, quehacoinciditambunasegonapo-

POTSEMBLAR UNACCIDENT
SEBASTI BENNASSAR
METEORA
350PG./ 19

36-37
De Tales a Demcrit, la primera traducci de filsofs presocrtics al catal La nova novella de David Nello

EL PANORAMA ACTUAL DE NOVELLA NEGRA CATALANA S ECLCTIC I AMB BONES VENDES

ara DIMECRES, 2 DE NOVEMBRE DEL 2011

arallegim
Teresa Solana

33

lla
ca editorial daurada, caracteritzada perleclecticisme,lespossibilitatscomercials i lanlisi dels costats ms foscosdelasocietat.Amiradeshistriques retrospectives com les que proposa Marc Pastor a La mala dona o Sebasti Jovani a Emulsi de ferro calafegir-hiespaisruralscomelsque apareixen a les novelles de Gerard GuixiJuliAlandesicasosparticulars com el detectiu creat per Xavier MoretalasriedeMaxRiera,elsbessons investigadors de Teresa Solana o el recercadordemotsperdutsideatper Pau Vidal. Si a tot aix hi sumem un ritme de traduccions que segueix sent important i la ressurecci de La Negra, tot fa pensar que detectius, policies i pistoles seguiran parlant catal durant molt de temps.

I si fomentem la delinqncia en catal?

XAVIER BERTRAL

A Lhora zen (Edicions 62), tercera novella dels germans detectius bessons creats per Teresa Solana, lescriptora i traductora barcelonina es permet fer broma fins i tot sobre la incorrecci lingstica que alguns lectors han recriminat a lautora dUn crim imperfecte i Negres tempestes. Porta tamb un parell de llaunes de berberetxus, diu un dels detectius, que de seguida s corregit per un dels altres personatges de la novella: Es diu escopinyes [...]. A veure si parlem b el catal!. Quan escric novelles mesforo perqu hi hagi com menys distncia millor entre la llengua parlada i la llegida diu Solana. Pedrolo i Fuster es van inventar un argot en catal que mai no ha acabat dexistir. Quaranta anys desprs seguim

sense tenir delinqents que parlin catal. Potser caldria fomentar-la des de la Generalitat... A Catalunya, els delinqents catalans noms sn dalta volada. Desprs de fer una stira de la classe alta a Un crim imperfecte i docupar-me del mn literari a Drecera al parads, a Lhora zen faig servir lhumor per ridiculitzar les terpies alternatives i les flors de Bach explica Solana. Em sorprn la passivitat de la comunitat cientfica davant de tractaments que no tenen cap mena de validesa.... La Barcelona que comena per sobre de la Diagonal s objecte dun crim refinat que el Borja i lEduard hauran de resoldre sent fidels als seus procediments peculiars per sempre inspirats. Pompeya, parlo duna poca que el meu pare va conixer en primera persona. Molts dels fets que hi explico els va viure de prop o el van impressionar molt. Els tres amics que protagonitzen el llibre es coneixen al music hall Pompeya del Parallel, al mateix lloc on ara hi ha el Bagdad. La sort del local barcelon seria igual de dramtica que la que va sepultar la ciutat romana lany 79 dC: una bomba el va fer esclatar lany 1920. Latemptat havia de ser un dels punts centrals de la novella, que al final arriba fins al 1945. Un dels punts ms importants de Cabaret Pompeya sn els Fets de Maig del 1937, moment en qu hi va haver un enfrontament despietat en el si de les esquerres. La mateixa essncia de lesquerra fa que estigui dividida, i aix segueix passant ara: per un excs dautocrtica, honradesa, racionalisme i intellectualitat, lesquerra acaba sent escombrada per la dreta. A la dcada dels 30, mentre el feixisme es menjava el mn, lesquerra es devorava a ella mateixa.

Andreu Martn

Feia molt que no posava tant de mi en una novella

SCOTT CHASSEROT

TRES COLLECCIONS PIONERES

La Cua de Palla assumiria el repte de publicar novella negra en catal amb constncia i imaginaci. Des del 1963 fins al 1996 amb una aturada entre 1970 i 1981 Edicions 62 donaria a conixer ms de 200 ttols.

Cabaret Pompeya (Edicions 62), ltim premi Sant Joan Unnim de novella, recorda linici del pistolerisme durant la dcada dels 20 del segle passat, passa per la Guerra Civil i satura al maig del 1937 i arriba fins a lany 1945. Feia molt de temps que no posava tant de mi mateix en una novella, diu Andreu Martn, que va comenar a treballar en aquesta novella fa ms de quatre anys, abans de rebre lencrrec descriure Barcelona trgica (Alisis, 2009). La Barcelona de la Setmana Trgica del 1909 no t res a veure amb la que arrenca amb el pistolerisme de la dcada dels 20: entremig hi queda la Primera Guerra Mundial i lenriquiment de la ciutat... En el cas de Cabaret

Agust Veh

Lany 1964 leditorial Aym es decidiria a publicar un dels autors de novelles despionatge ms coneguts del segle XX, Ian Fleming, creador de lagent secret James Bond. En van aparixer una dotzena de novelles.

Escric sobre un pas carregat de por

LA MAGRANA

Leditorial Molino seria pionera en la publicaci dAgatha Christie en catal a la microcollecci LInterrogant. Entre els quatre ttols que va publicar destaquen Assassinat a lOrient Express i Un gat al colomar.

Tots els profes dhistria ens hem trobat amb el problema de com explicar el franquisme, diu Agust Veh, sotsinspector de la Gurdia Urbana de Figueres, professor dhistria i narrador que es va estrenar fa dos anys amb Abans del silenci (Pags, 2009). Noemsentoninovellistaiescriptor:emcrecafortunatperhaverpogut publicar tres llibres, assegura. Lltim,Quanlanitmataeldia(LaMagrana, 2011), ha guanyat el IV premi Crims de Tinta i mira dexplicar un pas carregat de por i tristesa, la ciutat de Figueres de lany 1958. Hi havia la ciutat oficial i lamagada, la que encara mantenia algun fil republic, recorda Veh, que ha aconseguit una novella gil i plena de matisos.

Protagonitzada per un inspector de la Brigada dInvestigaci Policial, Carlos Irbar, Quan la nit mata el dia s una crnica de linici de la fi de lhegemonia de Falange Espaola a partir de la investigaci dun crim fora truculent, al mateix temps que explica el naixement dels dubtes ideolgics en el personatge principal i una histria damor amb alguna sorpresa a la recmera. Parlo daquella poca en qu una paraula tenia vuit nivells de lectura tan vigents com el primer. Noms cal recordar canons com Con un franco no se puede vivir, que es cantaven amb accent francs i remarcant paraules com requete-requete-bien. Tot era llegir entre lnies.