Está en la página 1de 27

Traduccin: Maila Lema

NUESTRA CLASE

Una exploracin escnica conmovedora de la culpa colectiva que saca a la luz un episodio sangrante de la historia polaca reciente.
En 1941, cerca de 1.600 judos murieron quemados en la localidad polaca de Jedwabne. La versin oficial de la historia va a responsabilizar a los ocupantes nazis, pero dos estudios han demostrado que los autores de la masacre han sido, de hecho, los mismos compaeros y vecinos de las vctimas. 10 compaeros de clase, cinco catlicos y cinco judos, que se transforman en vctimas y verdugos en el momento de los hechos, y que, en los aos posteriores, a lo largo de 14 escenas / lecciones, asumirn el papel de supervivientes torturados o de fantasmas permanentemente presentes en la mente de los asesinos. O como nacionalismos y religiones convierten de repente a amigos y compaeros en terribles enemigos. Y como los seres humanos, nos podemos convertir de un da para otro, influidos por lo que pasa a nuestro alrededor, por decisiones polticas ajenas a nosotros, guiadas por intereses, en eso que nunca hubisemos podido ni siquiera imaginar.

Autor: Tadeusz Slobodzianek

Direccin: Carme Portaceli

Traduccin: Maila Lema

Nuestra Clase es una historia escandalosa sobre la difcil relacin entre los que se han vuelto enemigos sin ninguna razn personal, durante el siglo XX, sobre la culpa colectiva, la verdad que nadie parece tener necesidad de conocer y sobre la historia que no puede ser juzgada, no puede volver atrs y, muchas veces, ni siquiera explicarse. La obra no slo habla de la segunda guerra mundial, sino de las barbaridades que suceden en determinadas circunstancias ajenas a las personas. Como ejemplo cercano, en la guerra de los Balcanes ocurri de esta forma: Los amigos que haban compartido su vida, se convirtieron, de repente, en enemigos totales, con un odio profundo; y as sucedi tambin durante nuestra guerra civil. El ttulo irnico de la pieza se refiere a una comunidad en principio pacfica, que se convirti en un lugar donde el odio ya no se olvidar nunca. Una comunidad normal en apariencia, que mas tarde se desintegra de manera irreversible, y en la memoria de la cual solo restar el mal. No hay huida del crculo vicioso de errores y resentimientos. El crimen no deja ningn inocente. La obra tiene una serie de personajes a los cuales el autor pone fecha de nacimiento y defuncin. Son personas que ya estn muertas, espritus, o depende como se mire, cadveres.

Su lenguaje es coloquial, ingenuo, brutal, y est mezclado con rimas populares, canciones infantiles, y esto crea una extraa sensacin de enajenacin. El autor habla de unos espritus a los que ya no se les puede proporcionar paz. Lo que les ha tocado vivir los marc, y a pesar de que estn muertos, el dolor contina dentro de ellos. Es una obra que habla de cmo lo que pasa influye, en nosotros sin darnos cuenta, en nuestro interior. Las circunstancias polticas, las decisiones polticas guiadas por intereses econmicos, cogen a los ciudadanos de una manera brutal, sin defensa posible. A partir de discursos emocionales, los nacionalismos enloquecidos, las diferencias religiosas, las diferentes ciudades o pueblos, pueden hacer que en un momento, los amigos de antes puedan convertirse en enemigos a muerte, de un da para el otro. El hecho de que esto lo expliquen espritus de personas que han vivido uno de los horrores conocidos mas grande de la historia, hace que la reflexin sobre nuestro comportamiento como seres humanos y la memoria histrica, sean elementos necesarios para la evolucin de la humanidad.

Equipo artstico
Autor: Tadeusz Slobodzianek Directora: Carme Portaceli Traduccin: Maila Lema
Intrpretes: Zygmunt: Jordi Rico Abram: Jordi Brunet Heniek: Ferran Carvajal Menachem: Roger Casamajor Zocha: Llusa Castell Jakub Katz: Isak Frriz Rachelka, despus Marianna: Gabriela Flores Dora: Carlota Olcina Wladek: Albert Prez Rysiek: Xavier Ripoll Espacio escnico: Paco Azorn Diseo de luces: Miguel Muoz Vestuario: Lluna Albert Coreografa: Ferran Carvajal Caracterizacin: Toni Santos Msica original / Espacio sonoro: Jordi Collet Sila Diseo de imagen: David Ruano Diseo grfico: Mavi Villatoro Ayudante de direccin: Ricard Soler i Mallol Director tcnico: Jordi Soler i Prim Regidura: Elena Vilaplana Tcnico de sonido: Efren Bellostes Road Manager: Roger B. Sard Construccin de la escengrafa: Art-cenics Confeccin de vestuario: Dobblete Versificacin poemas infantil: Isabel Medina Productora ejecutiva: Casiana Monczar Produccin Ejecutiva:
FEI FACTORIA ESCNICA INTERNACIONAL

Nuestra Clase
Del 19 de abril al 13 de mayo de 2012 De martes a sbado: 20 horas Domingos: 18 horas Duracin: 3 horas (incluido intermedio) Precios: 18 Martes y mircoles, precio reducido: 15

CARME PORTACELI, directora de escena


Licenciada en Historia del Arte por la Universidad de Barcelona. Entra en el Teatre Lliure el ao 82 y trabaja de ayudante de direccin al lado de Fabi Puigserver. Tambin con Llus Pasqual. Da clases de direccin y talleres de Interpretacin en el Institut del Teatre de Barcelona. Actualmente es directora artstica de la FEI (Factora Escnica Internacional).

Ha dirigido:
Els baixos fons de Mximo Gorki. Teatro Nacional de Catalua. Barcelona 2012. La nostra classe de Tadeusz Slobodzianek. Festival Grec 2011. Coproduccin Grec y FEI. Barcelona. Conte dhivern de W.Shakespeare. Temporada Alta Festival de Tardor de Catalunya 2010. Teatro Romea 2011. Prometeu de Esquilo-Heiner Mller. Obertura del Festival Grec 2010. Coprod. CDN, Grec y FEI. Teatre Grec.BCN. LAuca del senyor Esteve de Rusiol. Teatre Nacional de Catalunya. 2010. Barcelona. Te doy mis ojos de Iciar Bollain y Alicia Luna. 2009. Hanoi (Vietnam). Ricard II de W. Shakespeare. 2009. Barcelona. As que pasen cinco aos de Federico Garcia Lorca. 2008. Caracas. Cants damor, furor i llgrimes de Monteverdi, Mazzocchi. Festival Grec 2008. Palau de la Msica. Barcelona. Qu va passar amb Nora quan va deixar el seu home de E. Jelinek. TNC. 2008. Barcelona. Ante la jubilacin de Thomas Bernhard. Centro Dramtico Nacional. 2008. Madrid. Josep i Maria de Peter Turrini. Temporada Alta. 2007. Girona. Fairy de Toni Martin y Carme Portaceli. Festival Grec. FEI. Nau Ivanow. 2007. Barcelona. Un lloc conegut de Daniela Feixas. 2007. Barcelona. La suicida (Zena bomba) de Ivana Sajko. 2006. Valencia. Lagressor de Thomas Jonigk. FEI. Nau Ivanow. 2006. Barcelona. La finestra tancada de Agust Vila. Teatre Lliure. 2006. Barcelona. Aguantando la vela de Fabrice Melquiot. Festival de Otoo 2005. Madrid. La casa de Bernarda Alba de F. Garca Lorca. 2005. Pamplona. La pell en flames de Guillem Clua. Grec 2005. Barcelona. Raccord de Rodolf Sirera. TNC. 2005. Barcelona.

Sopa de pollastre amb ordi de Arnold Wesker. 2005. Valencia. The rape of Lucretia de Benjamin Britten. Festival Shakespeare de Santa Susanna. 2004.Barcelona. Genova 01 de Fausto Paravidino. Festival Grec 2004. Barcelona. Canons dedicades de F.X. Kroetz. 2004. Barcelona. Hamlet mquina de Heiner Mller. Fest. Santa Susanna. 2003. Barcelona. Lear de Edward Bond. Teatre Lliure. 2003. Barcelona. Un enemic del poble de H. Ibsen. 2003. Valencia. El retorn al desert de B.M. Kolts. Teatre Lliure. 2003. Barcelona. Sallinger de B.M. Kolts. Mercat de les Flors. 2002. Barcelona. Cara de foc de Marius von Mayemburg. Teatre Lliure. 2002. Barcelona. Ball trampa de X. Durringer. Festival Grec 2001. Barcelona. Jubileum de G. Tabori. 2001. Valencia. Solness, el constructor de H. Ibsen. TNC. 2000. Barcelona. Por menjar-se nima de R.W. Fassbinder. Festival Grec 2000. Barcelona. Contra loblit. Diferentes autores. 2000. Barcelona. El banquete de Chema Cardea. 1999. Valencia. Els vells temps de Harold Pinter. 1999. Barcelona. Mein Kampf de George Tabori. Festival Grec 1999. Barcelona. El idiota en Versalles de Chema Cardea. 1998. Valencia. La bohmia de Enric Arredondo. 1998. Barcelona. Les presidentes de Werner Schwab. Festival Grec 1998. Barcelona. Pats room de Nria Amat. Festival Grec 1995. Barcelona. El triunfo del amor de Marivaux. Mercat de les Flors. 1995. Barcelona. Queridos mos: es preciso contaros ciertas cosas de A.Gomez Arcos. Festival Otoo. 1994. Madrid. Les alegres casades de Windsor de W. Shakespeare. Festival Grec. 1994. Barcelona. Muelle Oeste de Bernard-Marie Kolts. Festival de Otoo. 1993. Madrid. Los gatos de Agustn Gmez-Arcos. Festival de Otoo.Teatro Mara Guerrero. 1992. Madrid. Buenos Aires. El parc de Botho Strauss. Teatre Lliure.1992. Barcelona. La Missi de Heiner Mller. Mercat de les Flors. 1990. Barcelona. El retablo de Maese Pedro de Manuel de Falla. 1989. Auditorio de Granada. Combat de negre i de gossos de Bernard-Marie Kolts. Mercat de les Flors. 1988. Barcelona. El muntaplats de Harold Pinter. Teatre Lliure.1987. Barcelona. Els fills del sol de M. Gorki. Teatre Lliure. 1984. Barcelona.

MAILA LEMA QUINTANA, traductora


Licenciada en Traduccin e Interpretacin por la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria, especialidad ingls y ruso, (1995-2000). Doctora en Traduccin por la ULPGC (2009). ACTIVIDAD PROFESIONAL: Profesora de ruso (Escuela Oficial de Idiomas de La Laguna) desde septiembre de 2010. Profesora Asociada del rea de Filologa Eslava en la Facultad de Traduccin e Interpretacin de la ULPGC (2007-2010). Lectora oficial de espaol (MAEC-AECI) en la Universidad Adam Mickiewicz de Pozna, Polonia (2004-2007). Profesora de espaol. Instituto Cervantes de Varsovia, octubre 2000 - junio de 2002. Trabajos de traduccin literaria NOVELA Tworki, de Marek Bieczyk (novela). Barcelona, Acantilado, 2009. TEATRO Nuestra clase, de Tadeusz Sobodzianek (teatro). Por encargo de la Fundacin Sztuka Dialogu. TRADUCCIN DE ENSAYO Core, de Andrzej Szczeklik. Barcelona, Acantilado [a publicar en 2011] Polonia en defensa de la libertad, 1939-1945. Varsovia: Barwa i Bro. 2006 PELCULAS Correccin de lista de dilogos y versin espaola de poemas de Joseph Bodsky en la pelcula Una habitacin y media. Festival "Partnerstwo: Wchd Poudnie" Madrid, 2011. ESTANCIAS EN UNIVERSIDADES Cursos de lengua, cultura y literatura rusas en la Universidad Lingstica de Mosc, 1997. Becaria del programa Rusia, Carelia y los Pases Blticos en la Universidad de Joensuu, Finlandia, 1998-1999. Estudios de posgrado de literatura y lengua rusas en la Universidad de Varsovia, octubre de 2001-junio de 2002. Cursos de lengua y cultura polacas en la Universidad de Varsovia, 2000-2002.

PACO AZORN, escengrafo


Realiza los estudios de escenografa en el Institut del Teatre de Barcelona. Desde 1996 ha hecho ms de 150 escenografas y 70 diseos de iluminacin para teatro (Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Lliure, Mercat de les Flors, Festival del Grec, Centro Dramtico Nacional, Festival de Otoo), danza (Ballet de Vctor Ullate, Rafael Bonachela, Ramon Oller), musical (Grease, Chicago). Trabaja habitualmente con directores como Carme Portaceli (Lear, Un enemic del poble, La casa de Bernarda Alba, Ante la jubilacin, Lauca del Senyor Esteve, Prometeu, La nostra clase), Llus Pasqual (Hamlet, La tempestad, Mbil, Celebraci, Le nozze di Figaro, etc). En 2003 crea y dirije el Festival Shakespeare de Santa Susana. En el marco de este festival dirige en 2007 Le tour des meurtres dans lhistoire dHamlet, de Bernard-Marie Kolts. Entre los numerosos premios que ha recibido destaca el Premi de la crtica Serra dOr 2004, Premi Butaca 2004 y 2009, Premis de la Generalitat Valenciana 2005 a la mejor escenografa e iluminacin (Sopa de pollastre amb ordi), Premi Pblics de Tarragona 2006 (El mtode Gronholm) y Premi de la Generalitat 2008 a la mejor escenografa. En el territorio de la docencia, imparte masters y conferencias en la Universidad Internacional de Andaluca, Universidad de Barcelona, Universidad de Valencia, Escola Elissava, Universidad Bolivariana de Colombia y como profesor del Institut del Teatre de Barcelona.

INTRPRETES:

9 9

1. 2. 3. 4. 5. 6.
7. 8. 9. 10.

10

JORDI BRUNET (Abram ) FERRAN CARVAJAL (Henyek) ROGER CASAMAJOR (Menajem ) LLUSA CASTELL (Zosia) ISAK FERRIZ (Jakub Katz ) GABRIELA FLOREZ (Rachel, Mariana ms tarde) CARLOTA OLCINA (Dora) ALBERT PREZ (Wladek JORDI RICO (Zygmunt ) XAVIER RIPOLL (Rysiek )

JORDI BRUNET
CINE El Coronel Maci. Dir. Josep Maria Forn. 2006. El ms hum dels llops. Dir. Ferran Vilajosana (cortometraje). 2005. Working class. Dir. Xavier Berraondo (documental ficcin). 2004. Iris. Dir. Rosa Vergs. 2003. El Segador. Dir. Jokin Labayen (cortometraje). 2002. TELEVISIN Fidels. TV3. (Reparto), 2009. Ventdelpl. TV3 (Reparto), 2009, 2008 y 2005. Mar de fons. TV3. (Secundario), 2006. Jet lag. TV3. (Episdico), 2004 y 2003. Hospital Central. Tele 5. ( Episdico), 2004. TEATRO Cataln bfalo, de Marc Artigau y Carles Fernndez. A partir de American Bfalo, de David Mamet. Dir. Carles Fernndez. Teatre Lliure, 2010. La conquesta del Pol Sud, de Manfred Karge. Dir. Carles Fernndez. Sala Planeta, 2009. Venedors, de Edoardo Erba. Dir. Carles Fernndez. Sala Beckett, 2008. Conte dhivern, de W. Shakespeare. Dir. Ferran Madico. Teatre Monumental, 2007. Tres Dramolette, de Thomas Bernhard. Dir. Carme Can. Teatre Romea, 2007. Un cuento de invierno, de W. Shakespeare. Dir. Magi Mira. Teatro Albniz, 2007. Quan els paisatges de Cartier-Bresson, de Josep Pere Peyr. Dir. Jordi Vall. Teatreneu, 2006. Lear, de Edward Bond. Dir. Joan Morillo. Institut del Teatre, 2004. Higroma, Companyia Sarruga. Forum de las Culturas de Barcelona, 2004. Historietes sincrniques, texto de Jordi Vall. Dir. Marc Rosich. Sala Beckett, 2003. Contranit, de Albert Guinovart y Santi Montagud. Dir. Pep Bou y Marta Carrasco, 2003. El perro del hortelano, de Lope de Vega. Dir. Magi Mira. Teatre Condal, 2002-2003. Pericles, de W. Shakespeare. Dir. Ferran Aud. Auditorio Poble Espanyol, 2001. Ff1, de Tays Sampablo. Dir. Tays Sampablo. Institut del Teatre, 2001. Histries Sincrniques, texto de Jordi Vall. Dir. Jordi Vall. Teatre Bartrina, 2000. La venganza de Don Mendo, de Pedro Muoz Seca. Dir. Tricicle. Teatre Arnau, 1999-2000.

FERRAN CARVAJAL
COREGRAFO/DIRECTOR Els Baixos Fons, de Mximo Gorki. Teatro Nacional de Catalua. Barcelona 2012. Conte dHivern, de W. Shakespeare. Coreografa. Dir. Carme Portaceli. 2011. Prometeo, de H. Mller. Adaptacin Coreogrfica. Madrid. Dir. Carme Portaceli. 2011. Anna Bolena, de Donizetti. Coreografa. Dir. Rafael Duran. Gran Teatre del Liceu. 2010. Simon Boccanegra, de Verdi. Coreografa. Dir. Jos Lus Gmez. Gran Teatre del Liceu y Grand Teatro de Genova. 2009. Goldberg. Director, Coreografa. Mercat de les Flors. Barcelona. 2008. Holands Errant, de R. Wagner. Coreografa. Dir. lex Rigola. Gran Teatre Liceu. 2007. Santa Joana dels Escorxadors. Coreografa. Dir. lex Rigola, T. Lliure. 2004. Cancionero de palacio. Coreografa. Dir. lex Rigola, Festival de Perelada. 2003. Julio Cesar, de W. Shakespeare, Internacional Tour Dir. lex Rigola T. Lliure. 2003. Niederungen. Movimiento Escnico. Dir. Ricard Gazquez. 2002. Backlot sessions. Co-direccin. Espectculo multidisciplinar con Joan Palau, Pep Duran y Txiki Berraondo. STI Sitges Teatre Internacional02 y Teatre Lliure. Teorema de Aleksandrov. Becado por el Teatre Nacional de Catalunya TNC por escribir el guin multidisciplinar con el colectivo PVC. 1999. Atreel berenar dUlisses, de E. Nolla. Dir. Magda Puyo. Sala Beckett. 2010. Alicia. Dir. y dramaturgia: Carlota Subirs Cia. Teatre Lliure. 2009. Antlops, de H. Mankel. Dir. Magda Puyo. Teatre Nacional Catalunya. European house. (Hamlet sense paraules). Dir. lex Rigola. Melbourne International Arts Festival. 2007. Santa Joana dels Escorxadors. Gira 06. Dir. lex Rigola. Teatre Lliure. 2006. Who is p...? Sobre Teorema, de Pier Paolo Passolini. Dir. David Selvas T. Lliure. 2006. El beso de la Mujer Araa. Dir. Manuel Dueso. 2004-05. Calgula, de A. Camus, Dir. Ramn Sim. TNC-Teatre Nacional de Catalunya. 2004. Juli Csar, de W. Shakespeare, Gira internacional. Ca.T.Lliure. Dir. lex Rigola. 2003. Romeu i Julieta, de W. Shakespeare. Dir. Josep M Mestres. Cia.Teatre Lliure. 2002. Unes polaroids explcites, de M. Ravenhill. Dir. Josep M Mestres. Teatre Lliure. 2001. Desvnculos. Dir. y dramaturgia Marta Galn. La Vuelta Teatro. Sala Conservas. 2000. Paradise, Cia. General Elctrica dEspectacles. Grec00. Marsella, Praga, New York. 2000. Santa Joana dels Escorxadors. Gira 06. Dir. lex Rigola. Teatre Lliure. 2006.

My night with Reg, de K. Elyot, dirigida por Ana Silvestre y Mojo, de J. Butterworth, dirigida por Antonio Simn, lecturas dramatizadas. Barcelona. 1999, 1997. Dansagoldberg, Bailarn Direccin/Coreografa F. Carvajal. Mercat de les Flors. 2008. Trbola, espectculo de . Margarit. Cia. Mudances. BCN. GREC '98. N 2, sinfona visual de T. Carneiro da Cunha, Festival GREC'97. Centre de Cultura Contempornea de Barcelona CCCB y la EXPO de Lisboa '98. El Martiri de Sant Sebasti, cantata escnica de C. Debussy y G. de Annunzio. La Fura dels Baus, estrenada en la pera di Roma. 1997. Atlntida, cantata escnica de M. de Falla. Dir. La Fura dels Baus. 1996. CINE Children's corner, Protagonista. Dir. Xavier Berraondo. 2011. Estigmas, Coach. Dir. Adan Aliaga. 2008. El enigma Jcomo, TV Movie. Protagonista. Guin y dir. Joan Marimn. 2008. El caso de la novia dividida, TV Movie. Guin y dir. Joan Marimn. 2006. El coronel Maci, Largometraje. Dir. Josep M Forn. 2006. La carta, Cortometraje. Artificio Films. Guin y dir. David Mrquez. 2005. Viaje a la luna, Mediometraje, de Federico Garca Lorca, Dir. Frederic Amat. 1998. Desamor, de J. Domingo. El ascensor, de M. Grau. Cortometraje. 1996. TELEVISIN Infidels. Serie TV3 Personaje Robert (3 temporadas). 2009. El cor de la ciutat. (Reaparicin del personaje)*. 2007/2009. Gnesis, (en la mente del asesino), Serie Canal Cuatro, Episdico. Hospital Central, Serie Tele 5, Episdico. 2006. El cor de la ciutat, Serie TV3, cinco Temporadas. Personaje Narcs. Premio Especial de la Asociacin Profesional Espaola de Informadores de Prensa, Radio y Televisin APEI-CATALUNYA. *2000-2005. Nissaga l Herncia, Serie TV3. Dir. Slvia Quer, Javier Arazola. Personaje Jess. 1999.

ROGER CASAMAJOR
CINE Pa Negre. Dir. Agust Villaronga. 2010. Bestezuelas. Dir. Carles Pastor. 2009. Henry IV. Dir. Jo Baier. 2009. El laberinto del Fauno. Dir. Guillermo del Toro. 2006. Nubes de verano. Dir. Felipe Vega. 2004. TELEVISIN Terra Baixa. Dir. Isidro Ortiz. 2011. La mujer olvidada. Dir. Laura Maa. 2010. Comida para gatos. Dir. Carles Pastor. 2009. A Marieira. Dir. Antn Dobao. 2007. Desprs de la Pluja. Dir. Agust Villaronga. 2007. Los hombres de Paco. Antena 3. 2007. Va Ausgusta. TV3. 2007. Mar de Fons. TV3. 2006. Ventdelpl. TV3. 2006. ngels i Sants. TV3. 2005. TEATRO Els baixos fons, de Mximo Gorki. Teatro Nacional de Catalua. Barcelona 2012. Pedra de tartera de M. Babal. Dir. Lurdes Barba. TNC. Barcelona 2010. Hiakus dArinsal de A. Barta. Dir. Ester Nadal. Teatre de Les Fontetes de la Massana. 2010. La nit ms freda de T. Vilardell. Dir. Teresa Vilardell. TNC. Barcelona 2009. Carnaval de J. Galceran. Dir. Sergi Belbel. Teatre Romea. Barcelona 2006. Jo sc un altre! de E. Soler. Dir. Tamzin Tonwsend. TNC. Barcelona 2006. El tinent d Inishmore. De M. Mc. Donagh. Dir. Josep Mara Mestres. TNC. Barcelona 2003.

LLUSA CASTELL
CINE Iris. Dir. Rosa Vergs. Victoria. Dir. Antoni Ribas. Un genio en apuros. Dir. J. LI. Camern. Chatarra. Dir. Flix Rotaeta. El Somni de Mauren. Dir. Rom Guardiet. La ciudad de los prodigios. Dir. Mario Camus. El pianista. Dir. Mario Gas. El zoo den Pitus. Dir. Mireia Ros TELEVISIN Les Veus del Pamano. Dir. Lluis M. Guell. El cor de la ciutat. Dir. Esteve Rovira. TV3. Joc de dobles. Dir. Sonia Sanchez. TV3. Temps de silenci. Dir. Lluis M Gell. TV3. Soluci de continutat de M. de Pedrolo. Dir. Ricard Reguant. La granja. Serie TV3. Dir. Orestes Lara. Secrets de familia. Serie TV3. Dir. Eduard Corts La huella del crimen. Serie TVE. Dir. Pedro Costa. Estaci dEnlla. Serie TV3. Dir. Orestes Lara. Loco de atar. Serie TV. Dir. Lluis M Gell. TEATRO Els baixos fons, de Mximo Gorki. Teatro Nacional de Catalua. Barcelona 2012. Conte dHivern de W. Shakespeare. Temporada Alta 2010. Girona i Teatre Romea 2011 Barcelona. Prometeu. Heiner Mller. Dir. Carme Portaceli. Grec 2010 Festival de Barcelona 2010. LAuca del Senyor Esteve. S. Rusiol. Dir. Carme Portaceli. TNC 2010. Hamlet Circus, de Toni Martin. Dir. Toni Martn Cancn, de J. Galceran. Dir. Josep M Mestres. 2008-2009.

Qu va passar quan nora va deixar al seu home, de E. Jelinek. Dir. Carme Portaceli. 2008. A la toscana, de S. Belbel. Dir. Sergi Belbel. 2008. En defensa dels mosquits albins, de M. Srrias. Dir. Carol Lpez. Finestra Tancada, de A. Vila. Dir. Carme Portaceli. 2006. Valentina, de C. Soldevila. Dir. T. Casares. Magnus, de J. Teixidor. Dir: Oriol Brogi. Casa i jard, de Alan Aykbourn. Dir. Ferran Madico. Gnova 01, de F. Paradivino. Dir. Carme Portaceli. Aix s una cadira, de Carol Churchill Dir. Briguitte Luik. Les amargues llgrimes de Petra von Kant, de R.W. Fassbinder. Dir. Manuel Dueso. Lear, de E. Bond. Dir. Carme Portaceli. 2003. El retorn al desert, de B.M. Kolts. Dir. Carme Portaceli. 2003. Sallinger, de B. M. Koltes. Dir. Carme Portaceli. 2002.

ISAK FERRIZ
CINE Dos fragmentos/Eva, dir. ngel Santos. 2009. Kika Superbruja 2, dir. Harald Sicheritz. 2009. El Cnsul de Sodoma, dir. Sgfrid Monlen. 2009. Trash, dir. Carles Torras. 2009. Zulo, dir. Carlos Martn. 2004. Anita no pierde el tren, dir. Ventura Pons. 2001. Mi dulce, dir. Jess Mora. 2000. El tercer prpado, dir. Paco Jodar. 1999. TV-MOVIES LEden, dir. Xavier Manic-Interior Noche Prod/TVC. 2009. Rhesus, dir. Carles Torrents-Fair Play/TVC. 2009. Serrallonga, dir. Esteve Rovira-Obern/TVC/TVE. 2008. TELEVISIN Bandolera. Diagonal tv. 2010/11. 90-60-90, Diagonal tv. 2009. Los hombres de Paco. Globomedia. 2009. guila roja, Globomedia. 2009. Ell@s, Sagrera tv. 2008. Lex, Globomedia. 2008. Ventdelpl, Diagonal TV. 2007/08. Mar de Fons, Diagonal TV. 2006. Majoria absoluta, TVC. 2004. Compaeros, Globomedia, 2002. Hospital Central, Videomedia. 2002. Temps de silenci, Diagonal tv-TVC. 2001. Al salir de clase, Boca a boca. 2000. Laberint dOmbres, TVC. 1999-2000.

CORTOS Alba, escrito y dirigido por Isak Frriz-KDNA/Indi Gest, 2011. Nremberg, dir. Albert lvarez. 2007. De buena maana, dir. isak frriz- La cosa de las pelculas. 2005. Gemidos, dir. Pedro Ribosa-Magnetic films. 2005. Slo las sbanas lo recuerdan, dir. Vanesa Le Reste. 2005. You fucking idiot!, dir. Pau Roca-ESCAC. 2004. Barcelona. Historia de una noche, dir. Jorge Acebo-CECC. 2002. TEATRO El ttol no mata, Jordi Oriol-Festival Grec-Indi Gest. 2008. Ara estem dacord estem dacord, Jordi Oriol-T.Lliure-IndiGest. 2008/12. Ob-sessions, dir. Jordi Oriol-Indi Gest Produccions. 2007. Concert per a 6 oficinistes i 1 lloro, dir. Jordi OriolIndi Gest. 2006. Metamorfosis, dir. Javier Daulte, Alex Oll. La Fura dels Baus. 2005/ 07. Gnova 01, dir. Carme Portaceli. Gira 2005. Super-rawal, dir. Marc Martnez. Gira 2003-04. El caballito del diablo, dir. Marc Martnez- Pla.tea Social. 2003. Cara de fuego, dir. Carme Portaceli-Teatre Lliure. Gira 2002. La hija de Barrabs, lectura dram.en Sitges Teatre Internacional. 2001. Sirenas en alquitrn, dir. Cristina Lgstenmann-Artenbrut. 2001. Fundador cia. ART, Teatro Invisible-Barcelona. (1998/02)

GABRIELA FLORES
CINE Mirant el cel. Pelcula. Dir. Jess Garay. Massa Dor. Barcelona 2007. Mas que hermanos. TV Movie. Dir. Ramn Costafreda. Diagonal TV. Barcelona 2005. Les filles de Mohamed. TV Movie Dir. Slvia Munt. In vitro. Barcelona 2003. Le Loup. Pelcula. Dir.: Alain Schwarstein. Francia 1999. El poeta en la calle. Documental. Dir. Rosa Vergs. Barcelona 1995. Cucarachas. Pelcula. Dir. Toni Mora. Barcelona 1992. Cuenta atrs. Pelcula. Dir. Pedro Uris. Valencia 1992. Molinos de viento. Pelcula. Dir. Tristn Bauer. Buenos Aires 1990. Perros de la noche. Pelcula. Dir. Teo Kofman. Buenos Aires 1990. Darse cuenta. Pelcula. Dir. Alejandro Doria. Buenos Aires1989. Made in Argentina. Pelcula. Dir. Juan Jos Jusid. Buenos Aires 1989. Pasajeros de una pesadilla. Pelcula. Dir. Fernando Ayala. Buenos Aires 1988. CORTOMETRAJES El nio que vio a Dios. Dir. Ferran Masamunt. Barcelona 2006. La mujer y el mar. Dir. Eva Romagosa. Barcelona 2004. La ltima pgina. Dir. Beatriz Cisnero. Barcelona 2003. La mala vida. Dir. Lidia Titos. Barcelona 2003. LEscampavies. Dir.Marc Recha. Barcelona 1997. TELEVISIN Vent del pla. TV3. Dir. Llus M. Gell. Barcelona 2005. Hospital Central. Tele 5. Madrid 2005. El Comisario. Antena 3. BOCA A BOCA. Madrid 2004. Laberint dOmbres. TV3. Dir. Silvia Quer. Barcelona 1999. Nissaga de poder. TV3. Dir. Jon Berrondo. Barcelona 1999. Carvalho. Tele 5. Dir. Enrique Urbizu. Barcelona 1998. Vidas cruzadas. FORTA. Dir. Sonia Snchez. Barcelona 1996/97. Mdico de familia. Tele 5. Dir. Daniel Ecija. Madrid 1995. Locos por la tele. TV1. Dir. Llus M. Gell. Barcelona 1990.

TEATRO Els baixos fons, de Mximo Gorki. Teatro Nacional de Catalua. Barcelona 2012. Conte dHivern de W. Shakespeare. Temporada Alta 2010. Girona i Teatre Romea 2011 Barcelona. Prometeu. Heiner Mller. Dir. Carme Portaceli. Grec 2010 Festival de Barcelona 2010. LAuca del Senyor Esteve. S. Rusiol. Dir. Carme Portaceli. TNC 2010. Te doy mis ojos. Iciar Bollan. Dir. Carme Portaceli. Centre Dramtic de Vietnam. 2009. Ricard II. W. Shakespeare. Dir. Carme Portaceli. Nau Ivanow. Barcelona 2009. Que va passar amb la nora quan... Elfriede Jelinek. Dir. Carme Portaceli. TNC 2008. Fairy. T. Martin y C. Portaceli. Dir. Carme Portaceli. Nau Ivanow. Barcelona 2007. La sucida-la bomba. I. Sajko. Dir. Carme Portaceli. Valencia 2006. LAgressor. T. Jonigk. Dir. Carme Portaceli. Nau Ivanow. Barcelona 2006. La pell en flames. G. Clua. Dir. Carme Portaceli. Festival Grec. Barcelona 2005. Lear. E. Bond. Dir. Carme Portaceli. Festival Grec y temporada Teatre Lliure Barcelona 2003. Los fills de Kennedy. R. Patrick. Dir. Joseph Costa. Versus Teatre. Barcelona 2003. El retorn al desert. B.M. Kolts. Dir. Carme Portaceli. Teatre Lliure. Barcelona 2003. Sallinger. B.M. Kolts. Dir. Carme Portaceli. Mercat de les Flors. Barcelona 2002. Ball trampa. X. Duranger. Dir. Carme Portaceli. Teatre Nou Tantarantana. Barcelona 2001. Por menjar-se nima. R.W Fassbinder. Dir. Carme Portaceli. Nou Tantarantana. Barcelona 2000. Contra loblit. E. Corman .Catherine Anne. Dir. Konrad Zchiedrich, Antonio Simn, C. Porataceli. Teatre Nou Tantarantana. Barcelona 1999. Rebentat. S. Kane. Dir. Rabel Durn. Sala Beckett. Barcelona 1997. El triunfo del amor. Marivaux . Dir. Carme Portaceli. Mercat de les Flors. Barcelona 1995. El Barret de Cascavells. L. Pirandello. Dir. Llus Homar. Teatre Lliure. Barcelona 1994. Les alegres Casades de Windsor. W Shakespeare. Dir. Carme Portaceli. Festival Grec. Barcelona 1994. Muelle oeste. B.M. Kolts. Dir. Carme Portaceli. Festival de Otoo. Madrid 1993. El parc. B. Strauss. Dir. Carme Portaceli. Teatro Lliure. Barcelona 1992. Los gastos. A.G. Arcos. Dir. Carme Portaceli. Teatro Mara Guerrero. Madrid 1992. Yepeto. R. Cosa. Dir. Omar Graso. Buenos Aires 1989.

CARLOTA OLCINA
CINE Salvador, de Manuel Huerga. ( Carme Puig Antich). El legado, cortometraje en 35 m/m de Jess Monlla. Familia, cortometraje de Hctor Velasco. Mi dulce, de Jess Mora. TELEVISIN Amar en tiempos revueltos, serie de Diagonal TV para TVE (protagonista). 2008/11. Artemisia Snchez, miniserie de la RAI (Italia), dirigida per Ambrogio Lo Giudice. 2007. El cor de la ciutat, serie de emisin diaria producida por TV3 (protagonista). 2000/2005. El Comisario, serie de Boca Boca para Tele 5 (colaboracin en dos episodios). Laberint dombres, serie de emisin diaria producida por TV3. 1999/2000. Valria, tv movie dirigida por Slvia Quer para TV3. 2000. Laura, serie de emisin semanal producida por TV3 (intervencin capitular). 1999. TEATRO Julieta y Romeo, de W. Shakespeare. Dir: Marc Martnez (Julieta) Teatro Coliseum, Barcelona.Teatro Espaol, Madrid. 2011. Que pas cuando Nora dej a su marido o los pilares de las sociedades, de Elfriede Jelinek. Dir. Carme Portaceli. 2008. Carta de una desconocida, de Stephen Zweig. Dir: Fernando Bernus. 2007-08. Fairy, Dir. Carme Portaceli. 2008. El agresor, de Thomas Jonigk Dir. Carme Portaceli. 2007. Panorama desde el puente, de Arthur Miller. Dir. Rafel Duran. TNC. 2006. Al menos no es Navidad, de Carles Alberola. Dir. Tamzind Towsend. TNC. 2003. Sbado, domingo, lunes, de Eduardo de Filippo. Dir. Sergi Belbel. TNC. 2002. Terra Baixa, de ngel Guimer. TNC. Dir. Ferran Madico. 2000. Bernardeta Xoc, Dir. Magda Puyo. TNC. 1999.

ALBERT PREZ BORT


CINE Y TV Barcelona ciudad neutral. Telemovie. Dir. Sonia Sanchez. Personaje: Daniel Gimpera. Pulseras rojas. Serie TV3. Dir. Pau Freixas. Personaje: Dr. Montcada. Road Kill. Dir John Stockwell. A la deriva. Dir. Ventura Pons. Kika Super Bruja 2. Steinweg Productions. Reflections. Dir. Bryan Goeres. El Rey en el 23. Telemovie. Dir. Silvia Quer Personaje. La Mari. Telemovie. Dir. Ricard Figueras. Personaje: Prof. Mates. Vinagre. Sitcom. Dir. Bruno Oro. Personaje: Ejecutivo. Mama Carlota. Sitcom. Direccin: Pep Antn Gomez. Personaje:Gustavo Cavazof. VIOLETAS. Tele movie. Dir. Rafa Montesinos. Personaje: mdico. Porca misria. Serie TV3. Dir. Joel Joan. Personaje: Enric. Porca misria. Serie TV3. Dir. Joel Joan. Personaje: Enric. El Comisario. Serie Tele 5. Dir. Jos A. Paino. Personaje: Estap. Vent del pla. Serie TV3. Dir. Banqu/Segura. Personaje: Sergi Ezquerra. ngels i Sants. Serie TV3. Dir. Pau Freixa. Personaje: Espada. Porca misria. Serie TV3. Dir. Joel Joan. Personaje: Enric. De moda. Tele-serie. Dir. Jess Segura. Segundo papel. Porca misria. Serie TV3. Dir. Joel Joan. Personaje: Enric. Caps Rapats. Tele-movie. Dir. Romn Parrado. Personaje: Cayetano. Amb el 10 a lesquena. Tele-movie. Dir. Eduard Corts. Primer papel. Mnica. Tele-movie. Dir. Eduard Corts. Segundo papel. Sclub-7 in Barcelona. Serie americana. Realizacin: Johnathan Winfrer. Segundo papel. Jet lag. Serie TV3. Realizacin: Snia Snchez. Segundo papel. Lorquestra de les estrelles. Tele-movie. Dir. Eduard Corts. Primer papel. Carles, Prncep de Viana. Tele-movie. Dir. Silvia Quer. Personaje: Mitchavila. Psico-expres. Serie de TV3 / Dagoll-Dagom. Realizacin: Enric Folch. Primer papel. Jet lag. Serie de TV3. Realizacin: Jordi Frades. Primer papel. El Comisario. Serie de Tele 5. Realizacin: Alfonso Arandia. Segundo. Andorra. Tele-movie. Realizacin: Llus Maria Gell. Segundo papel.

Laura. Serie de TV3. Realizacin: Sonia Snchez. Segundo papel. Sitges. Serie de TV3. Realizacin: Eduard Corts. Protagonista. Personaje: Jaume. Dones d'aigua. Serie de TV3. Realizacin: Jess Segura. Reparto. Estaci d'enlla. Serie de TV3. Realizacin: Orestes Lara. Reparto. Secrets de famlia. Serie de TV3. Realizacin: Eduard Corts. Primer papel. Poble Nou. Serie de TV3. Realizacin: Jordi Roure. Reparto. Agncia de viatges. Serie de TV3. Realizacin: Llus Maria Gell. Reparto. Dark justice. Coproduccin TV3 LORIMAR TEATRO Ley de amor de Joan Maragall. Dir. Joan Oll. Prometeo de Esquilo / Heiner Mller. Dir. Carme Portacelli.. LAuca del Sr. Esteve de Santiago Rusiol. Dir. Carme Portacelli. Ricardo II de W. Shakespeare. Dir. Carme Portacelli.. Lhome dels Coixins. Dir. Xicu Mas. Quan arribi la batalla pensa en mi de Iaki Garz. Dir. Iaki Garz. Que va passar quant la nora De Elfriede Jelinek. Dir. Carme Portacelli. Lamant de Harold Pinter. Dir. David Verd. Fairy de Carme Portacelli. Dir. Carme Portacelli. Ob-sessions de Jordi Oriol. Dir. Jordi Oriol. Personaje: Padre. Lagresor de Thomas Jonigk. Dir. Carme Portacelli. Personaje: Erwin/Karl. La finestra tancada de Agust Vila. Dir. Carme Portacelli. Personaje: Ell. La fam de Joan Oliver. Dir. Pep Pl. Personaje: Dr. Mller. Uhhh!! de Gerard Vzquez. Dir. Joan Font. Personaje: Golo. Pedra i Sang de Josep M Jaum. Dir. Dolors Vilarasau. Personaje: Rei Pere III. El professional de Dusan Kovacevic. Dir. Magda Puyo. Personaje: El loco. Forasters de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. Personaje: Padre/hijo. Diktat de Enzo Cormann. Dir. Lurdes Barba. Personaje: Piet. Desencant creacin colectiva, Dir. Gloria Balanya. Personaje: Dan. Barcelona mapa dombres de Llusa Cunill. Dir. Lurdes Barba. Personaje: Mdico. Lear de Edward Bond. Dir. Carme Portacelli. Personaje: Warrington. Antgona de Jordi Coca. Dir. Ramn Sim. Personaje: Tirsies. Retorn al desert de Bernard-Marie Kolts. Dir. Carme Portacelli. Personaje: Plantires. Cara de foc de Marius Von Mayenbourg. Dir. Carme Portacelli. Personaje: Hans. The full monty de Terrence McNally. Dir. Mario Gas. Personaje: Marty Molly. Diner negre de Ray Cooney. Dir. Pep Pla. Personaje: Inspector Morales. Por menjar-se nima de Rainer W. Fassbinder. Dir. Carme Portaceli. Diversos personajes. Contra l'oblit de E. Corman, G. Gabily, C. Anne. Dir: Carme Portaceli, K. Zsiedrisch y Antonio Simn R. El malents de Albert Camus. Dir. Antonio Simn Rodrguez. Personaje: Jan. Las bizarras de Belisa de F. Lope de Vega. Dir. Antonio Simn Rodrguez. Personaje: Tello. Fuita de Jordi Galceran. Dir. Eduard Corts. Guys and dolls. de F. Loeser y A. Burrows. Dir. Mario Gas. Casa de nines de Heinrik Ibsen. Dir. Juni Dhar. Eliot de T. S. Eliot. Poemas. Dir. Maribel Martnez. Cambra Ferrater de Gabriel Ferrater. Pomas. Dir. Dolors Vilarasau. Macbeth de W. Shakespeare. Dir. Tamzin Townsend. Euskadi crema de Aleix Puiggal. Dir. Ima Ranedo. El diari dAnna Frank de Albert Hacket. Dir. Tamzin Townsend. Golfus de Roma de Stephen Sondheim. Dir. Mario Gas. Lltim vals de Samuel Beckett. Dir. Jordi Dauder.

JORDI RICO
CINE Y TELEVISIN Tierra de lobos, serie por Tele5. 2010. Sagrada Familia, serie por TV3 Dagoll Dagom. 2009. Ojo por ojo, mini serie por TV3 y TVE. Dir. Mar tarragona. 2009. Les veus del pamano, mini serie por TV3. Dir. Lluis Maria Guell. 2008. La ratjada, mini serie por TV3. Dir. Miquel Garcia Borda. 2008. Llegendes urbanes, programa de TV3. 2008. El espejo, tv movie. Dir. Alex Sampayo. 2007. El kaseron, pelcula. Dir. Pau Martinez. 2007. Porca miseria, 4 temporada. 2007. Porca miseria, 3 temporada. 2006. Fuerte Apache, largometaje. Dir. Jaume Mateu Adrover. Porca miseria, serie de tv, por televisin de Catalunya (TV3). Dir. Joel Joan. Temporada 1 y 2. Buen viaje excelencia, pelcula de Joglars. Dir. Albert Boadella. Lines, cortometraje. Dir. Mara Litvan. Sad, pelcula. Dir. Lloren Soler. TEATRO Delicades de Alfredo Sanzol. 2010. La forma de les coses de Neil Labute. Dir. Julio Manrique. 2009. Hamlet, Dir. Oriol Broggi a la Biblioteca de Catalunya. 2009. La nit ms freda (veus de lexili). Dir. Tresa Vilardell TNC. 2009. La cena de Nuria Legarda. 2008. Hedda Gabler de Henrik Ibsen. Dir. Pau Carri. 2007. La felicitat de Javier Daulte. Dir. Javier Daulte Teatro Romea. 2006. 35.4 estem quedant fatal de Gemma Rodrguez. Dir. Ana Silvestre. 2006. Uuuuuh! De Gerard Vzquez. Dir. Joan Font TNC. 2006.

Obra vista de Jordi Prat. Dir. Jordi Prat. 2005. 4d optic de Javier Daulte. Dir. Javier Daulte. Temporada alta. Temporada al teatre Lliure de Barcelona. 20032004. Ub president o els ltims dies de pompeia, de Joglars. Dir.Albert Boadella. Gira nacional. 2002-2003. La increible historia del Dr. Floid & Mr. Pla, de Joglars. Dir. Albert Boadella. Gira nacional. 2001-2002. Daaali, de Joglars. Dir. Albert Boadella. Gira nacional e internacional. 1999-2002. Leonci i Lena, de Georg Bchner. Dir. Svent-Eric Bectolf. Sitges Teatre Internacional y Grec 98. Lheroe, de Santiago Russiol. Dir. Ferran Madico. En alta mar, de Slawomir Momrozek. Dir. Boris Rotenstein. Camino de Nueva York. Dir. Ramon Sim, Grec 97. 1997. Les precioses ridicules, de Molire, con la companyia Ilion Teatre. 1996.

XAVIER RIPOLL
TEATRO El Rei Joan, de W. Shakespeare. Dir. Calixto Bieito. Festival Grec 95. Mercat de les Flors 1995. Festival Internacional de Teatre de Dijon (Frana) 1996. Teatro de la Abada, Madrid, 1996. Amfitri, de Molire. Dir. Calixto Bieito. Estrenada en el Festival de Teatres dEuropa a Bucarest (Rumania) 1995. Teatre Lliure, Barcelona, 1995/96. Teatro Lara, Madrid, 1996. Teatre Lliure, Barcelona, 1996. Festival Internacional de Teatro de Caracas (Venezuela) 1997. Macbeth, de W. Shakespeare. Dir. Tamzin Townsend. Festival Grec 96. Tu chiamale si vuoi emozioni..., espectculo dirigido y creado por Franco di Francescoantonio. Milan1997 y Florencia 1997. La tempestat, de W. Shakespeare. Dir. Calixto Bieito. Festival de Teatro Clsico de Almagro 1997. Festival Grec 97. Teatro Nuevo Apolo de Madrid 1997. Mercat de les Flors 1997. Lhroe, de S. Rusiol. Dir. Ferran Madico. Teatre Joventut Novembre 98. Teatre Romea 1999. Rquiem, de A. Tabucchi. Dir. Xico Mas. Festival Grec 99. Tantarantana 1999. El puente, de J. M. Sevilla. Dir. Boris Rotenstein. Sala Muntaner 2000. El far del malet, de P. Autier y P. Cloquemin. Dir. Hermann Bonnn. Espai Escnic Joan Brossa 2001. Titus Andrnic, de W. Shakespeare. Dir. lex Rigola. Teatre Lliure 2001. Historia del zoo, de E. Albee. Dir. Boris Rotenstein. Versus Teatre 2001. Un sant sopar europeu, de W. Schwab. Dir. Lurdes Barba. Mercat de les Flors 2002. El pblico, de F. Garca Lorca. Dir. Jordi Prat i Coll. Teatre Estudi de lInstitut del Teatre, Barcelona, 2002. Romeo i Oflia, de V. lvaro. Dir. Vctor lvaro. Teatre Tantarantana 2002. Juli Csar, de W. Shakespeare. Dir. lex Rigola. Teatre Lliure 2002/03. Teatro Garibaldi de Palermo (Italia) 2003. Festival de Teatres dEuropa a Sant Petersburg (Rssia) 2003. Teatro de la Abada, Madrid, 2003. Lille (Frana) 2003. Roma (Italia) 2004. Toulousse (Francia) 2004. Bent, de M. Sherman. Dir. Boris Rotenstein. Sala Muntaner 2003. Diktat, de E. Cormann. Dir. Lurdes Barba. Teatre Tantarantana 2004. Crculo de Bellas Artes, Madrid, 2005. Amor fe esperana, de . von Horvth. Dir. Carlota Subirs. Festival Grec 2005. Mercat de les Flors 2005. La finestra tancada, de A. Vila. Dir. Carme Portaceli. Teatre Lliure 2006. Els estiuejants, de M. Gorki. Dir. Carlota Subirs. Teatre Lliure 2006. Dimonis, de L. Norn. Dir. Lurdes Barba. Sala Beckett 2006/07.

Michael Kohlhaas, de H. von Kleist. Dir. Roberto Romei. Sala Mara Plans, Terrassa, 2007. Passat el riu, de J. Di Pietro. Dir. Oriol Broggi. Teatre Romea, 2007. Pensaments escrits al caure de les fulles, de A. Khan-Din. Dir. Jordi Prat i Coll. Festival Temporada Alta, 2007. Espai Joan Brossa, 2008. El Rei Lear, de W. Shakespeare. Dir. Oriol Broggi. Festival Grec 2008. Biblioteca de Catalunya, 2008 y 2009. Present vulnerable, a partir de textos de F. Formosa. Dir. Andrs Corchero y Rosa Muoz. Festival Grec 2009. Teatre Nacional de Catalunya, 2009. Alcia (un viatge al pas de les meravelles), a partir de Lewis Carroll. Dir. Carlota Subirs. Teatre Lliure, Noviembre 2009. La msica segona, de M. Duras. Dir. Lurdes Barba. Teatre de Ponent, Granollers, 2007.Crcol Mald, 2010. The Hamlets Circus, de T. Martn. Dir. Toni Martn. Estrenada en el Teatre Bartrina de Reus, Maig 2010. Teatre Romea, 2010. Lola La Comedianta, de F. Garca Lorca. Dir. Jordi Prat i Coll. Festival Temporada Alta Girona, 2010.

Una Coproduccin de:

Con el soporte de:

Con la colaboracin de:

También podría gustarte