Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
PLA DE CONVIVENCIA
INDEX INTRODUCCI NORMATIVA LEGAL CARACTERSTIQUES I ENTORN DEL CENTRE DIAGNSTIC ACTUAL DE LA CONVIVNCIA AL CENTRE OBJECTIUS ACCIONS PREVISTES PER A LA CONSECUCI DELS OBJECTIUS PROPOSTES DE FORMACI I OPTIMITZACI DE RECURSOS PROCEDIMENTS ESPECFICS D'ACTUACI AVALUACI ANNEXES : QESTIONARIS D'INFORMACI FULL DE DEMANDA SOBRE ASSETJAMENT ESCOLAR INFORME PER A INSPECCI EDUCATIVA MODELS PER A TREBALLAR DIFERENTS ESTRATEGIES 36 38 41 44 32 7 31 2 3 4
70 72 75
'escola , un espai on hi coincideixen diversitat de persones, amb la seva prpia individualitat, s un indret on s'hi produeixen, de vegades, situacions, sovint conflictives, que sn un reflexe de les que es dnen a la societat en general. Darrerament, s'est associant el terme escola amb violncia, assetjament, fracs. Davant d'aix, els que formem la nostra comunitat educativa parlem de convivncia, respecte, prevenci, dileg... Quan varem establir els fonaments del nostre Pla de Convivncia, teniem molt clar que la nostra escola est construda a partir del respecte i que aix hem de continuar. Per fer-ho possible cal la implicaci de tots els que dia a dia treballem (mestres, per tamb alumnes i pares ). Efectivament, no s possible assolir un ensenyament de qualitat si no tenim en compte en el dia a dia l'educaci en valors. Per qu aquesta educaci en valors existeixi veritablement, cada un dels mestres del centre ha d'assumir com a propi aquest valor, independentment de la individualitat de cada professional, qesti indiscutible. Poc o res s'assolir sense la feina diaria amb estreta coordinaci dels mestres. s fonamental la unificaci de metodologia en aquest tema. Hem de considerar aquest Pla com un document obert i en continua revisi, on hi tenen cabuda les aportacions i els suggeriments dels que formen el CEIP Cas Serres.
INTRODUCCI.
Juny, 2007
NORMATIVA LEGAL Ley Orgnica de Educcin, de 3 de maig de 2006. Reial Decret 732/1995, de 5 de maig pel que s'estableixen els drets i deures dels alumnes i les normes de convivncia als centres. Decret 119/2002, de 27 de setembre, pel qual s'aprova el reglament orgnic de les escoles pbliques d'educaci infantil, dels collegis pblics d'educaci primria, i dels collegis pblics d'educaci infantil i primria. Decret 112/2006, de 29 de setembre, de qualitat de la convivncia en els centres sostinguts amb fons pblics de la comunitat autnoma de les illes Balears.
El CEIP Cas Serres es troba al barri del mateix nom, situat a la perifria de la ciutat dEivissa. Limita al Sud amb lavinguda de Sant Jordi, a loest amb la carretera de laeroport, a lest amb el Barri de Figueretes i al Nord amb lavinguda de Sant Josep de sa Talaia. El desenvolupament urbanstic del barri comena a partir de lany 1975 amb la construcci de 96 vivendes de protecci oficial per part de Critas. Amb locupaci daquestes vivendes per famlies amb infants es va fer necessria la construcci dun centre escolar i es aix com lany 1976 sinaugur la nostra escola. Es tracta d'un centre d'una lnia, amb tres unitats d'educaci infantil i sis d'educaci primria.
1.1.2
ALUMNAT
Els alumnes pertanyen majoritriament als barris de Cas Serres, Ses Figueretes, Es Viver,Platja den Bossa, Can Escandell i, des de fa uns cursos tamb rebem alumnes del centre de la ciutat. La majoria de les famlies pertanyen a un context socioeconmic mitj i mitj-baix i es dediquen principalment al sector de serveis i construcci. Alguns, pocs, sn propietaris de la seva prpia empresa. Generalment, els pares tenen una feina estable tot l'any i les mares, majoritriament treballen als mesos de temporada estival. 6
L'origen dels nostres alumnes s divers. Tot i que majoritriament la seva nacionalitat s l'espanyola, un percentatge que arriba al 38% s alumnat estranger. La seva procedncia s: Equador, Marroc, Colombia, Argentina, Rep. Doiminicana, Paraguai, Rumania, Srbia... En front, hem de parlar de les poques famlies catalano-parlants a l'escola ja que no arriben a la dotzena. Actualment, tenim al voltant de 240 alumnes. La ratio oscilla entre els 25 i els 28 alumnes per aula.
1.1.3
EQUIP DOCENT
El centre compta amb dos professors d'Atenci a la Diversitat els quals realitzen la seva tasca al voltant de l'alumnat, que per les seves caracterstiques especials necessita el seu suport : desconeixement d'una o de les dues llengues d'aprenentage, alumnat nouvingut amb un nivell curricular molt baix. Per altre banda, s'ha de fer front a l'absentisme dels alumnes, especialment d'tnia gitana i d'altres procedents de famlies desestructurades. El professorat del centre est format majoritriament per mestres definitius al centre i amb amb d'experincia en aquesta escola. La plantilla est formada per tres mestres d'educaci infantil, sis mestres d'educaci primria, un mestre d'educaci fsica, una mestra d'atenci a la diversitat, tots ells definitius. A ms un mestre ms a infantil, un especialista d'angls, un especialista de Msica, un mestre d'atenci a la Diversitat i un especialista en Pedagogia Teraputica, tots ells interins.
1.1.4
ESPAIS
s molt redut i amb unes necessitats d'ampliaci urgents. De moment, tenim un aula per a cada un dels cursos ( 3 d'educaci infantil i 6 de primria). A ms tenim una biblioteca, sala de professors, aula d'informtica i sala d'atenci a la diversitat. Despatxos administratius. No 7
tenim sala de psicomotricitat, ni aula de msica. Tampoc podem oferir menjador. El pati est dividit per separar educaci infantil de primria i compta amb una pista de futbol i dues de bsquet.
El fet de ser una escola d'educaci infantil i primria fa que el concepte conflicte tengui diferents visions, encara que amb prou coincidncies. Aix, no es valora igual una situaci a educaci infantil que a primria. Tampoc s el mateix a primer cicle que a tercer. Igualment, la tipologia del conflicte s molt diversa. Per aix hem classificat, tamb, els conflictes depenents dels actors. s a dir: conflictes professor-alumne / alumne- professor; conflicte alumne-alumne; conflicte professor-professor; conflicte famlia-escola. Les conclusions que apareixen a les segents pgines sn fruit de les respostes que tant mestres, com pares i alumnes ens varen donar a partir d'un qestionari i que es pot consultar al final d'aquest document.
2.2 2.2.1
A EDUCACI INFANTIL
PROBLEMTICA PROFESSOR-ALUMNE/ALUMNE-PROFESSOR
CAUSA
Negligncia per part de les famlies Manca dimplicaci familiar Conducta exhibicionista per part de lalumne Elevada rtio Manca dhabilitats socials per part de lalumne. Transtorn de la personalitat
CONFLICTE
a)Manca de puntualitat i/o absentisme b)Distorsi del funcionament de la classe
TIPUS D'INTERVENCI
RECURSOS
a)Aplicaci de les instruccions de la Conselleria Protodols d'actuaci de l'Administraci. dEducaci i els protocols dactuaci RRI Normes de convivncia del centre. Reglament de rgim intern Serveis Socials. Mesures del professorat a cada cas individual. Derivaci als serveis socials Aplicaci de les normes de convivncia del centre Intervenci del departament dorientaci (si cal) b)Acordar certes rutines amb la famlia Intervenci de lEOEP Tutoria amb els pares Pla datenci a la diversitat Equip docent EOEP
10
2.2.2
CONFLICTE
PROBLEMTICA ALUMNE-ALUMNE
CAUSA
Dificultat a lhora darribar a acords. Elevada rtio Conducta agressiva o de rebellia. No tenir conscincia del valor qualitatiu- del material.
TIPUS D'INTERVENCI
a) Intervenci del professor per tal de cercar un pacte o soluci entre els implicats. b)Intervenci del tutor/a: parlar amb els implicats parlar amb les famlies
RECURSOS
Normes de convivncia del centre EOEP Normes de convivncia del centre
2.2.3
CONFLICTE
PROBLEMTICA FAMLIA-CENTRE
CAUSA
No assistncia dels pares a les reunions Falses expectatives cap a la tasca del centre i el professorat. Manca de confiana cap al centre o el professor. Manca dhabilitats i empatia Desconeixement de les normes del centre Desacord amb les normes establertes pel centre.
a)Discordana dels valors educatius que vol transmetre el centre i els de la famlia. b) No respectar la figura del professor c) No respectar les normes del centre
TIPUS D'INTERVENCI
a) Aplicaci del Pla dacollida b) Recolzament del professor per part de tot lequip docent.
RECURSOS
Pla dacollida EOEP
11
2.3 2.3.1
A EDUCACI PRIMRIA
PROBLEMTICA PROFESSOR-ALUMNE/ALUMNE-PROFESSOR
CAUSA
Negligncia per part de les famlies Manca dimplicaci familiar Desmotivaci acadmica Manca de recursos Negligncia per part de les famlies o del propi alumne. Descoordinaci entre serveis socials i famlies alhora de subvencionar la compra del material escolar Manca dimplicaci per part de les famlies o del propi alumne. Desconeixement deles normes de convivncia. Conducta del propi professor que no sap transmetre als alumnes els lmits en qu shan de relacionar Conducta transgressora de lalumnat Manca dassimilaci i acceptaci de les normes de convivncia Falta de motivaci de lalumnat (per excs o per defecte) per continuar el ritme de la classe. Conducta exhibicionista per part de lalumne Elevada rtio Recursos educatius no adequats a les necessitats dels alumnes
CONFLICTE
a) Manca de puntualitat i/o absentisme
Conducta exhibicionista per part de lalumne (inclou passotisme). Manca de recursos per entendre les indicacions (lingstics, culturals, etc.) Deixar crixer lescala de manca de respecte de lalumne, par part del professorat. Manca dhabilitats socials.
12
Mala o nulla relaci famlia-centre i famlia-alumne No acceptaci del cstig. Manca de respecte cap al centre Manca de relaci fluida entre professor i alumne. Elevada rtio
h) Mal s o destrossa del material i) Tractament discriminatori, ents com a injust per part de lalumne
TIPUS D'INTERVENCI
a) Aplicaci de les instruccions de la Conselleria dEducaci i els protocols dactuaci Reglament de rgim intern Mesures del professorat a cada cas individual. Derivaci als serveis socials Aplicaci de les normes de convivncia del centre b) Entrevista del tutor/a amb la famlia per detectar problemtica de recursos econmics Derivaci a serveis socials Facilitar el material des dels propis centres c) Dileg entre les parts implicades Cita amb les famlies Aplicaci de les normes de convivncia d) Treball de tutoria individual Tutoria amb els pares Assemblea amb tots els companys Acordar certes rutines amb la famlia Treball diari amb el mestre dAD. e) Intervenci del tutor o del mediador Comunicaci daquest comportament a la famlia f) Mediaci Aplicaci de les normes de convivncia del centre Intervenci de la prefectura destudis ( si cal) g) Aplicaci del Reglament de rgim intern. Intervenci del tutor
RECURSOS
Aplicaci del Reglament de rgim intern Protocols dactuaci de l'Administraci Serveis socials
Pla dacollida Normes de convivncia Pla d'Acci Tutorial Pla datenci a la diversitat Normes de convivncia del centre Equip docent Equip de suiport ROF Equip de suport Pla d'Acci Tutorial Programes dhabilitats socials i resoluci de conflictes Normes de convivncia Pla d'Acollida Pla d'Acci Tutorial. RRI
13
h) Intervenci del tutor Aplicaci de les normes de convivncia del centre. i) Fomentar les tutories Recordatori dels drets i deures de lalumne i el professor.
2.3.2
CONFLICTE
c) Amenaces
f) Assetjament escolar
14
TIPUS D'INTERVENCI
a) Alumnes com a mediador. Intervenci del professor per tal de cercar un pacte o soluci entre els implicats. Aplicar sancions Intervenci de prefectura destudis (si cal) b) Treballar a les tutories programes dhabilitats socials i resoluci de conflictes. Contacte amb la famlia i lequip directiu. Dileg amb les persones implicades. Intervenci de lEOEP. c) Intervenci del professor/a: Aturar les amenaces de forma immediata Aplicaci de les normes de convivncia Intervenci del tutor/a parlar amb els implicats. parlar amb les famlies.
RECURSOS
Normes de convivncia del centre Pla d'Acci tutorial Equip de suport.
Normes de Convivncia del centre Pla d'Acci Tutorial. Equip de suport. Normes de Convivncia Pla d'Acci Tutorial.
d) Instruccions de la Conselleria dEducaci Protocols Conselleria i protocols dactuaci dEducaci Reparaci del mal provocat o treballs alternatius. Normes de convivncia e) Aplicaci de lRRI. Xerrades amb les famlies f) Aplicaci de lRRI. Protocols USMIJ Derivaci a altres serveis si cal (USMIJ) Normes de convivncia. Normes de convivncia PAT Protocols USMIJ
2.3.3
CONFLICTE
PROBLEMTICA FAMLIA-CENTRE
CAUSA
No assistncia dels pares a les reunions Manca de confiana cap al centre o el professor. Manca dhabilitats i empatia Horaris i llocs amb qu es parla amb la famlia
a) Discordana dels valors educatius que vol transmetre el centre i els de la famlia. b) No respectar la figura del professor
15
Desconeixement de les normes del centre Desacord amb les normes establertes pel centre
TIPUS D'INTERVENCI
a) Aplicaci del Pla dacollida En el cas de no assistncia dels pares a les reunions: insistir telefnicament. Intervenci de la direcci,. Intervenci de lEOEP b) Recolzament del professor per part de tot lequip docent. Aplicaci del Pla dacollida c) Aplicaci del Pla d'Acollida Pla d'Acollida. EOEP
RECURSOS
16
2.4
CONFLICTE
a) Dificultat per treballar en equip
TIPUS D'INTERVENCI
a)Reuni de tot lequip docent abans de comenar el curs. Reunions molt estructurades, amb ordre del dia Cap destudis com a mediador o canalitzador b) Reuni de tot lequip docent abans de comenar el curs. Reunions molt estructurades, amb ordre del dia i aixecament dacta amb acords. Explicaci clara de les competncies i funcions de cada professional. Fulls informatius a la CCP c) Equip directiu Cap destudis Aplicaci del RRI Recordatori dacords presos a nivell de claustre Reunions de coordinaci
RECURSOS
ROC ROF PEC
17
2.5
El CEIP Cas Serres recull al seu Reglament d'Organitzaci i Funcionament i al Pla d'Acci Tutorial una srie de normes i propostes que tenen com nic fi afavorir el bon clima al centre.
PARES I MARES
Drets: a) A que els seus fills rebin una educaci amb les mximes garanties de qualitat, dacord amb les finalitats establertes a la Constituci, al corresponent Estatut dAutonomia i a les lleis educatives. b) A la lliure elecci de centre. c) A que els seus fills rebin la formaci religiosa i moral que estigui dacord amb les seves prpies conviccions. d) A estar informats sobre el progrs en laprenentatge i la integraci socioeducativa dels seus fills. e) A participar en el procs densenyament i aprenentatge del seus fills. f) A participar en lorganitzaci, el funcionament, el govern i lavaluaci del centre educatiu, en els termes establerts per les Lleis. g) A ser escoltats en aquelles decisions que afectin a lorientaci acadmica i professional dels seus fills. h) A conixer la normativa del centre. Deures:
Adoptar les mesures necessries, o sollicitar lajuda corresponent en cas de dificultat, per a que els seus fills cursin els nivells obligatoris deducaci i assisteixin regularment a classe. Proporcionar en la mesura de les seves disponibilitats, els recursos i les condicions necessries per al progrs escolar. 18
Estimular-los per a que portin a terme les activitats destudi que sels encomani. Participar de manera activa en les activitats que sestableixin en virtut dels compromisos educatius que els centres estableixin amb les famlies, per millorar el rendiment dels seus fills. Conixer, participar i recolzar levoluci del seu procs educatiu, en collaboraci amb els professors i els centres. Respectar i fer respectar les normes establertes pel centre, lautoritat i les indicacions o orientacions educatives del professorat. Fomentar el respecte per tots els components de la comunitat educativa. De vetllar per lassistncia del seu fill o la seva filla a lescola i a justificar la seva absncia.
ALUMNES
Tots els alumnes tenen els mateixos drets i deures, sense ms distincions que les derivades de la seva edat i del nivell que estan cursant Tots els alumnes tenen el dret i el deure de conixer la Constituci Espanyola i l Estatut dAutonomia de les Illes Balears, amb la finalitat de formar-se en els valors i els principis que shi reconeixen.
Drets:
Tots els alumnes tenen dret a rebre una formaci integral que contribueixi al ple desenvolupament de la seva personalitat. Que es respectin la seva identitat, la seva integritat i la seva dignitat personals. Que la seva dedicaci, el seu esfor i el seu rendiment siguin valorats i reconeguts amb objectivitat. A rebre orientaci educativa i professional. Que es respecti la seva llibertat de conscincia, les seves conviccions religioses i les seves conviccions morals, dacord amb la Constituci. A ser protegits contra tota agressi fsica o moral. A participar en el funcionament i en la vida del centre, amb conformitat amb all que disposen en les normes vigents. A rebre els ajuts i els suports que calguin per compensar les mancances i 19
els desavantatges de tipus personal, familiar, econmic, social i cultural, especialment en el cas de presentar necessitats educatives especials, que impedeixin o dificultin laccs i la permanncia en el sistema educatiu. A rebre protecci social a lmbit educatiu als casos dinfortuni familiar o accident
Deures : Lestudi s un deure bsic de lalumnat que es concreta en a) Participar a les activitats formatives i, especialment, en les escolars i complementries. b) Estudiar i esforar-se per aconseguir el desenvolupament mxim de les seves capacitats. c) Seguir les directrius del professorat. d) Assistir a classe amb puntualitat A banda de lestudi, son deures bsics dels alumnes: e) Participar i collaborar en la millora de la convivncia escolar i en la consecuci dun clima destudi adequat al centre, tot respectant el dret dels seus companys a leducaci i lautoritat i les orientacions del professorat. f) Respectar la llibertat de conscincia, les conviccions religioses i morals, i la dignitat, la integritat i la intimitat de tots els membres de la comunitat educativa. g) Respectar les normes dorganitzaci, convivncia i disciplina dels centre educatiu. h) Conservar i fer bon s de les installacions dels centre i materials didctics.
20
PROFESSORAT Drets
Participar en el funcionament i la vida del centre, de conformitat amb el que disposa la normativa vigent. A que es respecti la seva llibertat de conscincia, les seves conviccions religioses i morals, dacord amb la Constituci espanyola. A la protecci contra tota agressi fsica , moral i psquica. A ser convocats, segons la normativa vigent, a les sessions de Claustre. A elegir als seus representants al Consell Escolar. Qualsevol altra establerta a la normativa vigent.
Deures
A complir els acords del Claustre i/o del Consell Escolar. A respectar i complir lhorari escolar legalment establert, aix com els continguts fixats a la PGA. A justificar degudament les faltes d'assistncia al centre. A assistir a les reunions del Claustre de Professors. Realitzar les tasques de tutoria dalumnes. A informar a Pref. dEstudis de qualsevol circumstncia que contravingui les normes de convivncia del centre. Qualsevol instrucci tant de direcci com de prefectura destudis relacionada amb lorganitzaci del centre.
ENTRADES Les portes del centre sobriran a les 8.50 hores. A aquesta hora els professors tutors tindran la seva classe oberta i preparada per rebre els alumnes i hauran destar al pati controlant lentrada. Els alumnes dEI entraran per la seva porta lateral Les classes comencen puntualment a les 900 pels alumnes dinfantil i 21
Primria. Les dues portes laterals es tancaran immediatament hagi tocat la sirena, quedant oberta noms la principal, la qual es tancar 10 minuts desprs. Tots els pares romandran a les portes exteriors del centre, tant a lentrada com a la sortida dels alumnes. Lencarregat dobrir les portes ser el bidell del centre. Ens cas de que no hi sigui, des de la direcci del centre sestabliran les passes a seguir. Es permetr lentrada al centre dels alumnes que arribin tard, s a dir, una vegada que tots els grups dalumnes han entrat a les seves aules respectives, per sincorporaran a la seva aula solament en els canvis de classes i hauran de quedar-se al vestbul del centre, fent lactivitat que lencomani el Cap destudis o la direcci del centre. En casos reincidents, una vegada comunicada la falta als pares, es passar el cas a lorganisme competent per tal dobrir expedient. Cada mestre s el responsable de que el seu grup es comporti de manera adient a la filera . Si no ho aconsegueix lordre dels alumnes ser lalfabtic. Els pares tenen lobligaci de justificar les faltes dassistncia i/o puntualitat dels seus fills mitjanant escrit a lagenda de lalumne, justificant metge, comunicaci telefnica o personalment. Lescola es reserva el dret de considerar o no justificada labsncia, i per tant, de decidir la seva gravetat.
SORTIDES. Com a norma general, tots els alumnes sortiran a les 14 hores. Excepcionalment, els alumnes deducaci Infantil ho faran a les 13.55 per evitar la coincidncia amb els alumnes de Primria, seguint el segent protocol: Els alumnes d'infantil, precedits per la seva tutora / el seu tutor aniran en filera fins la porta de sortida on romandran els pares.Una vegada hagin sortit els alumnes, es tancar la porta. Els pares que arribin tard hauran dentrar per la porta principal. En cas de retard dels pares o mares, els alumnes tornaran a laula en companyia de la mestra. Quan el retard sigui molt greu, el tutor/a es posar en contacte telefnicament amb la famlia. Els alumnes dEducaci Primria sortiran puntualment a les 14 hores, sempre acompanyats pel mestre/per la mestra corresponent fins al pati de lescola. Els alumnes de primria sortiran per la seva porta habilitada. Les sortides dels alumnes en horari lectiu respectaran, sempre que sigui possible, els canvis de classe. No es permetr la sortida dels alumnes tot sols del centre abans de finalitzar la jornada escolar. Cal la presncia del
22
pare/mare/tutor o una persona autoritzada, la qual signar un imprs que avali la custodia de lalumne. Sevitar interrompre el normal desenvolupament de les classes per qualsevol motiu, no justificat (entrega de documentaci als mestres, material als alumnes, etc). Tot al contrari shaur desperar lhora del pati.
Passadissos i banys Les sortides dels alumnes als banys han de ser controlades pel professor procurant la seva utilitzaci nicament durant els perodes desplai. Llevat de casos excepcionals no podran sortir al bany alhora 2 alumnes del mateix curs. Durant les hores de classe lalumnat no pot romandre sol als passadissos, baix cap concepte. Les aules Al final de la jornada escolar, la classe haur de quedar en ordre (cadires damunt la taula, llums apagats, persianes baixades, pissarra neta i sense papers pel terra...). No es poden portar al centre estris (cter, navalles ...) que suposin un perill per a la integritat fsica dels membre de la comunitat educativa. Tampoc es aconsellable que els alumnes portin telfons mbils. Si els porten hauran destar apagats. a) Sha de procurar que la classe mantingui un adequat clima de treball evitant excessives manifestacions de soroll que puguin interrompre el normal desenvolupament de la prpia classe i de les altres. b) A les aules no es podran portar xiclets, pipes, ..., ni qualsevol altra tipus de llaminadura. A excepci feta de dies especials. c) Sha de procurar puntualitat en els canvis de classe i dins lhorari de docncia no directa a alumnes. Els professors que preveuen que necessitaran alguna substituci han de deixar preparades les tasques que shan dencomanar als alumnes, amb la suficient antelaci. Als canvis de classe els alumnes mai podran quedar-se tot sols, per la qual cosa el professor haur desperar larribada del professor segent. En cas de tardana el/la delegat/da del curs ser lencarregat de cercar-lo o dirigir-se a lequip directiu del centre, qui sencarregar de prendre les mesures necessries per resoldre el problema.
23
Esplai
Durant les hores desplai els alumnes no podran romandre sols dins de laula. Les portes de les aules han de quedar tancades amb clau. Excepcionalment es poden quedar dins si els acompanya un professor per finalitzar una feina. Daltra banda, si un professor decideix que sacabi el treball en el pati, sempre haur de ser sota la seva vigilncia. Els dies de pluja els alumnes quedaran a la seva aula acompanyats pel professor tutor i/o a la zona coberta del pati per torns establerts, si cal. Els perodes desplai duraran el que marqui la normativa vigent. Els alumnes estaran distributs per zones de joc dacord amb un horari especfic de torns, supervisats pels professors corresponents siguin o no tutors, que vetllaran aix mateix per una correcta utilitzaci dels materials de les pistes i un comportament correcte amb els companys. Per la vigilncia dels alumnes al perode desplai es faran torns de mestres. Els torns de vigilncia sestabliran cada comenament de curs. Material i installacions Els alumnes hauran de respectar el material i les installacions del centre, considerant-les com a prpies. Els alumnes que maltractin o trenquin material o installacions hauran de reparar el mal causat. Quan les installacions del centre siguin sollicitades per persones alienes al centre lhauran de fer seguint el protocol adient i shauran de responsabilitzar de la cura de les installacions. Telfon i fax
Lalumnat far s del telfon de secretaria en situacions de necessitat i amb perms del tutor, tutora i/o de lequip Directiu. El professorat procurar utilitzar-lo a les hores desplai. nicament cridades urgents de tipus professional o personal poden ser ateses durant les classes. Els professors evitaran ls del telfon mbil a les aules en horari de classe. En tot cas, lhauran de tenir silencis.
Accidents de lalumnat Quan laccident sigui de carcter lleu, satendr al centre, preferentment pel tutor/a i adoptant les mesures higiniques necessries. En tot cas, es seguir lestablert al captol demergncies individuals del Pla demergncia. 24
Taulers danuncis Els taulers danuncis sutilitzaran per a informaci oficial, sindical, moviments humanitaris, certmens, informaci de cursos de perfeccionament pblics o privats, jornades, congressos... Sevitar la seva utilitzaci com a mitj de publicitat dempreses privades, associacions poltiques i / o religioses alienes als interessos del centre. Activitats complementries. Sortides i excursions. Sn les activitats realitzades en horari escolar, dins els centre o fora , que suposen una alteraci de lhorari habitual de classes, i que suposen una complementaci de les activitats curriculars dels alumnes. Les activitats complementries han de estar contemplades a la PGA, partint de les propostes realitzades pels cicles, encara que sempre i segons loferta existent es poden introduir altres durant el curs sempre que estigui justificat. Les activitats complementries, tant les que es realitzen al mateix centre com les sortides, han de quedar registrades en el llibre corresponent de la secretaria del centre, per la persona que hagi organitzat lactivitat. Les activitats shan dorganitzar procurant que no es repeteixin dins el mateix cicle si no existeix una causa molt justificada. No poden existir motius econmics de discriminaci dels alumnes, nicament es poden excloure determinats alumnes per haver coms faltes greus i per decisi extraordinria dels tutors/es. Com a norma general, en les activitats complementries que impliquin sortida del centre, els alumnes sortiran acompanyats pel tutor/tutora o del mestre organitzador de lactivitat. Es procurar que a les sortides hi puguin anar el nombre de mestres ms adient per a la correcta vigilncia dels alumnes. As a Educaci Infantil es procurar que hi hagi dos mestres per cada grup dalumnes. A Educaci Primria es procurar que per cada cicle i hagi tres mestres. Shaur de tenir en compte sempre la disponibilitat de professorat en 25
Sentn per sortida extraescolar la que malgrat realitzar-se en perode lectiu, per la seva durada o labast , requereixi laprovaci per part del Consell Escolar i de la Inspecci Educativa. Els alumnes que vulguin participar a aquestes sortides hauran de cumplir una srie de condicions sense les quals no podran anar-hi: Aprofitament curricular de lalumne segons valoraci de lequip docent. Assistncia regular a classe. No haver estat sancionat amb ms de tres faltes disciplinries lleus. No haver coms cap falta greu.
Objectiu General 2.- Facilitar la integraci de lalumne dins el grup classe i en el centre i adequar lacci educativa per tal que arribi a un grau dautonomia personal que el permeti desenvolupar-se i viure en societat. Objectiu especfic 2.2 : Fomentar la interacci i la cohesi dins el grup classe. .RECURSOS : Informes del centre anterior i full de dades personals, professorat del centre, equip dorientaci i altres professionals ( metges, psiclegs...) , butllet trimestral. Lmines, grfiques dobservaci, entrevistes. Observaci directa a classe, al pati, a altres activitats programades... entrevistes amb els pares. Crrecs setmanals, etc. Contes amb situacions on es vegin identificats dalguna manera.
26
27
Implicaci del grup en la resoluci de conflictes. Collaboraci grupal en projectes comuns daula: decoracide laula en Nadal, murals temtics... Aprofitar lhora de tutoria per fomentar la comunicaci, respecte i tolerncia entre els membres del grup (Assemblea) Jocs socials: teatre, ball, etc. EDUCACI PRIMRIA TERCER CICLE Perticipar a col.loquis per tal de reflexionar sobre actituds necessries davant lestudi ( atenci, reflexi, treball...). Establiment dunes normes de convivncia.
EDUCACI PRIMRIA - SEGON CICLE Entrevistes inicials amb les famlies dels nous alumnes. Afavorir la integrraci i evitar labsentisme. Collaboraci en la resoluci de conflictes.
Implicaci en les activitats extraescolars
28
Facilitar als seus fills la particiopaci en activitats organitzades fora del centre: nadales, partits esportius... EDUCACI PRIMRIA TERCER CICLE Concienciar els pares de les tasques que els seus fills han de desenvolupar a casa i les condicions necessries pel bon rendiment escolar. Intercanvi dopinions.
EDUCACI PRIMRIA - PRIMER CICLE : Unificar criteris a lhora destablir pautes a un curs ( tutor/ especialistes...) Recogida dinformaci de cada nen a les diferents reunions de cicle. Coordinaci amb altres professors o especialistes , que poden estar en contacte amb el grup.
EDUCACI PRIMRIA - SEGON CICLE : Establir un pla dacci com que inclogui: Afavorir en els nens la confiana en si mateixos. Respectar i confiar en els altres companys. Dinamitzar el treball de/en grup. Dinamitzar els conflictes
29
Coordinaci amb altres professors o especialistes , que poden estar en contacte amb el grup.
EDUCACI PRIMRIA - TERCER CICLE : Elaborar un programa dhbits i tcniques destudi amb lajuda de lequip dorientaci que atn el nostre centre. Activitats de coordinaci per tal dassolir laplicaci del programa del forma consensuada i col.lectiva. Recollida dinformaci dels alumnes a les diferents reunions de cicle. Coordinaci amb altres professors especialistes.
30
2.6
RELACI AMB LES FAMLIES I RECURSOS DE L'ENTORN. 2.6.1 AMB LES FAMLIES.
Tots sabem que una relaci fluda amb les famlies s important pel bon funcionament del centre. Ara b, tamb s necessari unificar criteris perqu la fluidesa es pugui produir. Per aix, al centre tenim establerts uns determinats protocols per les diferents situacions que surgeixen.
Les activitats complementries que organitza anualment el C.P. Cas Serres figuren a la Programaci General Anual i sn aprovades pel Consell Escolar. Algunes daquestes activitats sorganitzen fora del centre ( Pla escolar de nataci, visites a exposicions, sortides al teatre, cine, concerts...). Totes formen part dalguna manera o daltre al Projecte Curricular de Centre i per tant sn obligatries per a tots els alumnes . Quan els protagonistes daquestes sortides sn els alumnes deducaci Infantil, es necessita normalment lajut de pares i de mares, sobretot quan el centre no disposa de personal suficient per acompanyar. En el moment en qu es produeixi aquesta situaci i es demani ajut a pares i mares , es tindr en compte lacordat per lequip docent del cicle, acords que hauran de ser aprovats a Consell Escolar. Els acords que prengui lequip docent seran unnims i vinculants i els hauran de seguir durant tot el curs escolar. A comenament de cada curs escolar sestabliran els criteris necessaris per a afavorir les sortides.
31
En primer lloc cal tenir clar que quan no existeixi un document oficial ( sentncia o ordre judicial ...) que expressi el contrari, la custdia del nen o la nena s del pare i de la mare biolgics. Cal sobretot garantir sempre la seguretat del nen i evitar crear una situaci traumtica. Per aix en cas de separaci dels pares, cal que el pare o la mare, que diu tenir la custdia, entregui al centre una cpia de la sentncia que ho digui expressament. Aquest document quedar a lexpedient de lalumne. En qualsevol cas, sempre es seguir el protocol que Conselleria d'Educaci t establert pels pares i mares separats. Com a norma general, un alumne pot venir a lescola acompanyat de qualsevol familiar o persona en qui deleguin els pares. Igualment sen pot anar una vegada acabada la jornada, o en cas de malaltia. En situacions normals en que qualsevol mestre del centre necessiti informar dalgun tema als pares dels nens, podran fer-ho tamb a la persona delegada pels pares. En cas en que el tutor decideixi que la comunicaci noms la vol fer als pares, haur de comunicar-lo expressament. Els pares tenen dret a conixer levoluci acadmica dels seus fills i lliurement poden accedir, en dia i hora dentrevista amb el tutor o la tutora, i parlar amb les mestres. Quan un pare o una mare incompleixi les mnimes normes de convivncia del centre, i que figuren al Projecte Educatiu de Centre, abans de parlar amb el tutor o la tutora haur de comunicar-lo a direcci o a prefectura destudis i lentrevista es realitzar en el despatx de direcci amb la presncia dun membre de lequip directiu. Quan sigui un familiar o un amic dels pares qui incompleixi les normes de convivncia no podr accedir al centre en cap moment. De tot aix sinformar per escrit als afectats.
PEL QUE FA A LES RELACIONS AMB SERVEIS SOCIALS, MENORS, ETC tenim en compte el que dicta la Direcci General corresponent. Sn actuacions que giren en torn de temes relaionats amb l'absentisme dels alumnes, problemes amb el material escolar, higiene i salut, presumpte abandonament, etc.
32
3 OBJECTIUS
1. Aconseguir la integraci efectiva de tot lalumnat. 2. Promoure la implicaci de les famlies. 3. Impulsar les relacions entre tots els membres de la comunitat educativa. 4. Prevenir els conflictes i si ns el cas, la gesti positiva daquests. 5. Promoure la implicaci de tota la comunitat educativa en leducaci per a la convivncia. 6. Implicar tota la comunitat educativa en leducaci en valors i el respecte a la diversitat
33
Aplicaci del Pla A principi de curs. Equip de suport d'Acollida. Sempre que la situaci EOEO Pla d'Acci Tutorial. ho demani. Documents de Activitats de grup que centre: afavoreixen actituds PLA de respecte. D'ACOLLIDA Tutories amb famlies. PLA D'ACCI Programes d'habilitats TUTORIAL socials i resoluci de PLA D'ATENCI conflictes. A LA DIVERSITAT.
34
35
seguiment de l'aplicaci del pla de Convivncia. Campanyes de sensibilitzaci entre els diferents membres de la Comunitat Educativa.
efemrides.
Xerrades per a donar Durant el curs escolar. a conixer els objectius i l'aplicaci del Pla de Convivncia a tota la Comunitat Educativa.
36
5.1.1
PROFESSORAT.
Curs de comunicaci i entrevistes per tal de facilitar la comunicaci amb les famlies.
Resoluci de conflictes Formaci del professorat per a la mediaci Cursos de formaci per a la convivncia impartits pel CEP. Cursos dintelligncia emocional. Tcniques de grup per desenvolupar
lautoestima.
Tractament dels conflictes des de les tutories. Programaci dactivitats de prevenci de conflictes. Estratgies per evitar el rebuig i la marginaci dins les classes. Cursos de treball cooperatiu: metodologia i estratgies.
5.1.2
FAMLIA.
Escola de pares desenvolupada als mateixos centres Formaci lingstica i cultural, als mateixos centres. Formaci en mediaci per a resoluci de conflictes.
37
5.1.3
ALUMNAT.
Aplicaci de projectes dhabilitats socials, autoestima i control de les emocions que es puguin desenvolupar als mateixos centres educatius. Tallers de dinmiques de grup. Formaci de la figura de lalumne mediador. Tallers de convivncia impartits pel propi professorat. Tallers de treball cooperatiu.
5.2
OPTIMITZACI DE RECUROS
Millorar la coordinaci entre els equips de suport amb els centres i entre ells ( EOEP, PISEM i USMIJ) per tal de clarificar competncies i forma de derivar casos amb criteri. Retornar la informaci Incrementar els recursos que sofereixen per a latenci a la diversitat, cada cop ms present a les aules de tots els centres. Potenciar la figura del mediador/a cultural.
38
6.1
A NIVELL DE CENTRE
1.- Posar en marxa lescola de pares. Sabedors de les dificultats que tenim perqu els pares i les mares venguin a les reunions en que sn convocats, procurarem atreurens les famlies paulatinament: i) A partir de les reunions de comenament de curs, incorporant no nicament temes propis del desenvolupament del curs escolar, sin tamb amb xerrades que incideixin en aspectes concrets de ledat del seu fill. j) Ms endavant, buscar lhorari adient per dur a terme conferncies... amb temes que interessin els pares. Una hora ptima podr ser fent coincidir aquestes reunions amb lhora de les activitats extraescolars dels seus fills. k) Conixer quins sn els temes que ms preocupin les famlies i incidir-hi.
2.- Celebracions diverses per fomentar la convivncia al centre, afavorint la interrelaci dels alumnes.
39
3.- Els moments desbarjo dels alumnes solen ser quan ms sovint es produeixen situacions conflictives. Per aix, les actuacions a seguir fan referncia al segent pla especfic:
Distribuci dels espais de pati especialment quan la superfcie s petita -, perqu cada nivell ( o cicle) tingui assignada cada dia una zona. Organitzaci del professorat de gurdia, perqu participi amb lalumnat de la seva zona de vigilncia, fomentant els bons hbits i les bones relacions.
4.- Treballar amb els alumnes , i les famlies si escau, diferents programes preventius, oferts per institucions alienes a lescola: Projecte Projecte Projecte 5.- Al mateix temps, aspectes com
anual dAldeas Infantiles. Fem les paus, especfic per a Educaci Infantil. Olimpo. buscar les estratgies necessries per treballar amb lalumnat
6.2
A NIVELL D'AULA
s imprescindible la implicaci de tot lequip docent. Ens hem de convncer que el tutor no s lnica persona que pot resoldre els problemes que sorgeixen, ni ha de ser lnic responsable del grup classe. Es treballar a nivell daula diferents activitats per potenciar les habilitats socials dels alumnes.
40
Tutoria individual amb els alumnes. Per tant, organitzaci de lhorari de grup per tal que el tutor/la tutora, en aquest cas, disposi dins lhorari lectiu dun temps per dur a terme aquesta tasca. Assemblees de classe. Normes de classe, democrticament establertes.
41
7 AVALUACI
El Pla de Convivncia ser revisat anualment per la Comissi de Convivncia del centre. Per avaluar el grau d'assoliment dels objectius que s'han fixat es tindran en compte els segents tems:
OBJECTIU 1 :
INDICADORS D'AVALUACI
la Tots els responsables shan implicat en aconseguir lobjectiu tot Shan desenvolupat activitats segons el Pla dacollida, el PAT i el PAD
SI NO DV
Shan desenvolupat programes dhabilitats socials i de resoluci de conflictes Els recursos humans educatius externs al centre han estat propers i sensibles a participar i ajudar en el procs de desenvolupament dactivitats necessries per a la consecuci de lobjectiu. Els tutors han mantingut el contacte amb les famlies per tal dinformar i promoure la seva participaci
OBJECTIU 2:
INDICADORS D'AVALUACI
SI NO DV
Promoure la Tots els responsables shan implicat en aconseguir implicaci de les lobjectiu famlies. Shan fet reunions formals i informals amb les famlies
Shan aprofitat o shan elaborat com a recurs pel foment de la participaci escoles de pares i/o trptics informatius.
OBJECTIU 3:
INDICADORS D'AVALUACI
SI NO DV
Impulsar relacions
les Tots els membres de lequip directiu shan implicat en entre aconseguir lobjectiu, i especialment, el/la cap destudis
42
tots els membres Shan aprofitat les commeracions durant el curs escolar de la comunitat per a donar impuls a les relacions entre tots els membres educativa. de la comunitat eduactiva. Shan aprofitat les festes, sortides i tot tipus dactivitats complementries Shan posat en com les diferents estratgies acordades.
OBJECTIU 4:
INDICADORS D'AVALUACI Shan consensuat primer i programat desprs les activitats per a treballar amb els alumnes des de la tutoria. Shan treballat tcniques de resoluci de conflictes Sha posat en marxa un programa dhabilitats socials Sha fomentat la tutoria amb els pares i mares dels infants
SI NO DV
OBJECTIU 5:
INDICADORS D'AVALUACI Shan desenvolupat activitats segons el Pla de Convivncia El Pla de Convivncia ha estat un recurs til i dinmic per al desenvolupament de les activitats necessries per a la consecuci de lobjectiu Shan aprofitat les efemrides i diades festives durant el curs escolar Tots els lobjectiu responsables shan implicat en aconseguir
SI NO
DV
OBJECTIU 6:
INDICADORS D'AVALUACI
SI NO DV
Implicar tota la Tots els responsables shan implicat en aconseguir lobjectiu comunitat educativa en Sha respectat la temporalitzaci programada per a cada leducaci en activitat (durant tot el curs) valors i el Shan atribut funcions especfiques dins el Pla de respecte a la Convivncia a diferents membres de cada sector de la diversitat
43
comunitat educativa.
ANNEXES
44
8 QESTIONARIS D'INFORMACI.
Per tal de conixer la visi que cada un dels sectors que conformen la nostra comunitat educativa, es va demanar als mestres, pares/mares i alumnes la seva opini sobre diferents temes que podien influir d'una manera o altra en les relacions interpersonals. La conlusi a la que varem arribar desprs de fer les diferents tabulacions s que el clima de convivncia a la nostra escola s molt acceptable. El grau de complicitat entre el claustre s ptim, la qual cosa facilita la resoluci dels conflictes que puguin surgir. Tot i aix s de destacar la diferent visi del terme que hi ha entre els mestres que sn tutors i els que no ho sn. L'opini dels pares tamb ens ha perms comprovar el seu grau de satisfacci i confirmar que les seves demandes coincideixen amb les de l'equip docent en un percentatge molt alt, especialment les que fan referncia a la millora d'equipament.
Pel que respecta als alumnes, dir que l'enquesta es va passar a partir de tercer de primria. Veurem que el terme conflicte no t la mateixa valoraci en un alumne de tercer curs que en un de sis, la qual cosa s per si mateixa evident. Sobre tot comprovar que s a partir de sis quan comenam a tenir manifestacions de violncia i assetjament, les quals sn ms evidents quan els alumnes arriben a educaci secundria.
45
QESTIONARI MESTRES
NOMBRE DE MESTRES
VALORACI
Ms o menys, quin percentatge del teu temps en un dia escolar, ocupes en temes relacionats amb la disciplina i els conflictes?
NOMBRE DE MESTRES
TEMPS
46
3.Quan, a classe, es presenta algun problema de disciplina o un conflicte disruptiu ( lleu, per repetitiu) , qu fas habitualment?
NOMBRE DE MESTRES
12 10 8 6 4 2 0
El Faig deixo a un escrit classe, d'incidnci per es. allunyat de la resta de companys.
TUTOR/A ESPEC ED. INFAN PR. CICLE SEG. CICLE TER CICLE
ACCI
Consideres que el fet que l'equip docent adopti mesures consensuades des de comenament de curs ajudaria a la resoluci de conflictes a l'aula? 1 NOMBRE DE MESTRES
0,9 0,8 0,7 0,6 0,5 0,4 0,3 0,2 0,1 0
VALORACI
47
Assenyala la que tu consideris que s la soluci millor per resoldre problemes a l'aula i al centre
1 0,9 0,8 0,7 0,6 0,5 0,4 0,3 0,2 0,1 0
NOMBRE DE MESTRES
VALORACI
NOMBRE DE MESTRES
VALORACI
48
Quina s la causa ms com, entre lalumnat, que provoca les agressions anteriors?
1 0,9 0,8 0,7 0,6 0,5 0,4 0,3 0,2 0,1 0
Quan i on es dona amb major freqncia les agressions i les intimidacions entre lalumnat?
1
NOMBRE DE MESTRES
VALORACI
49
NOMBRE DE MESTRES
VALORACI
Personalment, i en aquests darrers anys, has patit alguna agressi per part de lalumnat?
1
NOMBRE DE MESTRES
VALORACI
50
Si la resposta anterior ha estat afirmativa, amb quina freqncia has patit aquestes agressions?
1 0,9 0,8 0,7 0,6 0,5 0,4 0,3 0,2 0,1 0
NOMBRE DE MESTRES
VALORACI
13En general, pens es que les relacions i la com unicaci entre el profess orat del teu claus tre s n
7
NOMBRE DE MESTRES
VALORACI
51
14.- Per norma general, quan tens un problema de disciplina o conflicte amb lalumnat
10
NOMBRE DE MESTRES
8 6 4 2 0
TUTOR/A ESPEC ED. INFAN PR. CICLE SEG. CICLE TER CICLE
TIPUS D'INTERVENCI
52
53
QESTIONARI ALUMNES
Com et relaciones amb els teus companys?
20 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0 TERCER QUART CINQU SIS
54
20
15
10
Creus que hi ha diferncies d'un mestre a un altre, respecte les normes de classe?
12 10 8 6 4 2 0 TERCER QUART CINQU SIS
55
6.- Segons la teva opini, quines sn, d'entre les segents situacions sn les que repeteixen ms entre companys? (ordena de 0 a 6, segons es repeteixen poc o molt)
es
0 1 2 3 4 5 6
0 1 2 3 4 5 6
0 1 2 3 4
3r
4t
6`e
56
7 6 5 4 3
6 5 4 3 2 1
2
0
1 0
3r
4t
01 12 23 34 45 6 5 6 7 8
3r
4t
0 1 2 3 4 5 6
3r
4t
0 1 2 3 4 5 6
3r
4t
57
7.-En quins llocs se solen produir aquestes situacions? (ordena, de 0 a 8, igual que la pregunta anterior)
0 1 2 3 4 5 6 7 8
3r
4t
Al pati
12 10 8 6 4 2 0
0 1 2 3 4 5 6 7 8
3r
4t
Als passadissos
8 7 6 5 4 3 2 1 0
0 1 2 3 4 5 6 7 8
3r
4t
6`e
58
0 1 2 3 4 5 6 7 8
3r
4t
0 1 2 3 4 5 6 7 8
3r
4t
59
9 16 8 14 7
Fra companys o companyes, t'ha intimidat en Si algun dels teus del centre, amb alumnes de l'escola alguna ocasi, des de quan es produeixen aquestes situacions?
0 1 Ning no m'ha intimidat mai. 2 Des de fa poc, unes setmanes 3 Des de fa uns mesos. 4 Durant tot el curs. 5 Des de sempre 6 7 8
12 6 10 5
4 8 3 6 2 4 1
2 0 0
3r
T ERCER QUART
4t
CINQU
5
SIS
16
16
14 14
12 12
10
10 8
Ning no m'intimida. Noms algunes vegades. No parlo amb ning. Molt poques vegades Amb elsla meva classe no hi A mestres o les mestres. Amb la meva famlia. problemes. Amb companys o companyes.
TERCER
QUART
CINQU
SIS
Qui sol aturar els conflictes dins l'escola, quan n'hi ha?
12 10 8 6 4 2 0 TERCER QUART CINQU SIS
60
Si No No ho s
Comunicant als mestres els conflictes Amb la intervenci del delegat Apartant els dolents del grup No ficar-se en problemes Estudiant
Amb dileg Amb ms atenci dels mestres a l'aula i al pati Respectant-nos Obeint les normes de l'esola
61
En aquest curs, quantes vegades t'han intimidat o maltractat algun dels teus companys o companyes?
14 12 10 8 6 4 2 0
14 12 10 8 6 4 2 0
TERCER
Mai Com s la seva relaci amb lequip directiu del centre? Poques vegades Bastants vegades Gaireb sempre, gaireb tots els dies.
QUART
CINQU
SIS
1r EP
2n EP
3r EP
4t EP
5 EP
6 EP
Ttol de l'eix Y
10 8 6 4 2 0
Ttol de l'eix X
QESTIONARI FAMLIES
62
Ttol de l'eix X
1r EP
2n EP
3r EP
4t EP
5 EP
6 EP
Paraulotes a classe
10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0
1r EP
2n EP
3r EP
4t EP
5 EP
6 EP
63
1r EP
2n EP
3r EP
4t EP
5 EP
6 EP
1r EP
2n EP
3r EP
4t EP
5 EP
6 EP
3anys E I
4anys E I
5 anys E I
1r EP
2n EP
3r EP
4t EP
5 EP
6 EP
64
1r EP
2n EP
3r EP
4t EP
5 EP
6 EP
1r EP
2n EP
3r EP
4t EP
5 EP
6 EP
1r EP
2n EP
3r EP
4t EP
5 EP
6 EP
65
1r EP
2n EP
3r EP
4t EP
5 EP
6 EP
1r EP
2n EP
3r EP
4t EP
5 EP
6 EP
1r EP
2n EP
3r EP
4t EP
5 EP
6 EP
66
1r EP
2n EP
3r EP
4t EP
5 EP
6 EP
1r EP
2n EP
3r EP
4t EP
5 EP
6 EP
67
Recollida de butlletins i inf ormes Si el meu f ill treu notes dolentes Amb lassociaci de pares i mares
1r EP
2n EP
3r EP
4t EP
5 EP
6 EP
Si, sem pre No, aix s feina dels m estres . Noms si la situaci m'afecta de manera directa No contes ta
1r EP
2n EP
3r EP
4t EP
5 EP
6 EP
Millorar les infraestructures del centre Ampliar les activitats complementries i extraescolars Fomentar l'educaci en valors Fomentar l'educaci en valors Fomentar l'escola de pares
68
1r EP
2n EP
3r EP
4t EP
5 EP
6 EP
69
2.- ORIGEN DE LA DEMANDA Alumne Pare/mare Equip directiu Professor AD 3.- DADES D'IDENTIFICACI Del demandant: Nom i llinatges __________________________________ Domicili _______________________________________ Telfon _______________________________________ De la possible vctima: Nom i llinatges _________________________________ Edat _________________________________________ grup ____________________________________________ Centre __________________________________________
70
Data i signatura
71
Nivell _______________
2.- LOCALITZACI DE LES AGRESSIONS
72
3.- TESTIMONIS
73
B. OBERTURA D'EXPEDIENT DISCIPLINARI ___________________ En cas afirmatiu: Nom i llinatges de l'instructor ______________________________ C. ALTRES MESURES PREVENTIVES
_______, ____ d _____________ de _______ El director/la directora
ESTRATEGIES PER DESENVOLUPAR EL COMPONENT COGNITIU DE LAUTOESTIMA. Prctica freqent de lelogi. Ensenyar els alumnes a autoavaluar-se i autoreforar-se. Proporcionar un feedback en els alumnes. Possibilitar en el aula que lalumne pugui manifestar-se sense por i de manera espontnia. Aprofitar qualsevol bona conducta, per petita que sigui, per parlar amb la persona interessada. Entrenar en autoinstruccions. Estratgies dinoculaci. ACTIVITATS PER DESENVOLUPAR AQUESTES ESTRATGIES.
Alabana davant el gran grup, per part del mestre, en matries en que destaquen. Alabana en moments puntuals.
Felicitacions a lagenda de lalumne. punts positius. Jocs collectius. Per exemple: (Fem les paus, pg. ): rodar al ritme de la msica, quan satura hem de dir una cosa polida al venat. Jocs de pilota.
75
l) Autoavaluaci dels exmens. m) El joc dels gomets : cada nen/nena escull un gomet de color, depenent del seu comportament aquest dia. El gran grup certifica si el gomet escollit s el correcte.
POSSIBILITAR EN EL AULA QUE LALUMNE PUGUI MANIFESTAR-SE SENSE POR I DE MANERA ESPONTNIA.
Escriure (annimament) els sentiments personals. Passar lescrit a un company, que lha de llegir en veu alta.
Activitats a desenvolupar des de lescola: Reuni inicial general. Entrevista inicial Tutoria amb pares Escola de pares amb suport de professionals. Utilitzaci de lagenda ( o notes) per reforar a casa els xits a lescola. 76
EL RESPECTE
Normes consensuades a l'aula amb rtuls Respectar el torn Respectar lopini dels altres Responsabilitats No emprar malnoms Respectar el material Respectar al professorat Projecte Aldeasa (Aldeas infantiles)
12 BIBLIOGRAFIA
http://www.observatoriconvivenciaescolar.es/ http://www.pnte.cfnavarra.es/convive/profesorado.php http://www.catedu.es/convivencia/ http://www.cruzrojajuventud.org 77
http://www.xtec.es
Els plans de convivncia escolar: una oportunitat per avanar Jornada de 9 de febrer de 2007. Decret 112/2006, de 29 de setembre, de qualitat de la convivncia en els centres docents sostinguts amb fons pblics de la comunitat autnoma de les Illes Balears.
78