Aix va ser com a la tardor de 1923, amb 10 anys acabats de complir, en Joan va passar a ser seminarista del Seminari

Conciliar de la Seu dUrgell. Aquest primer curs 1923-24, he meu germ un gran canvi en tots els saber adaptar, guanyant-se amb estudi destudis que aportaria ms tranquil.litat de dir que va suposar per al sentits; ben prompte shi va i bon comportament la beca a leconomia familiar.

El curs segent va passar a viure al Palau Episcopal, per desprs dun temps, els pares van rebre una carta den Joan demanant-los que anessin a parlar amb el Sr Bisbe (Just Guitart) per tal de poder tornar novament a la vida senzilla del Seminari. La meua mare i jo vam agafar un taxi que venia de Castellnou. Recordo que vam haver de fer la trajectria fins a la Seu dUrgell amb dues dones ms, una de les quals era una dona gran, vena nostra dOliana, que no va parar de plorar, vomitar i cridar en tot el viatge lamentant-se per haver donat lherncia a les persones que ara la portaven a lasilo (una trista histria que ara no ve al cas). El Bisbe ens va rebre amb molta amabilitat i al dir-li que al nostre fill i germ Joan no li agradava estar a Palau, es va quedar tan estranyat que va dir: Aix que EL BON JOAN no est content a Palau? Si s aix, el tornarem al Seminari!

Com podeu deduir, va ser grcies a aquesta frase del Bisbe Guitart, desprs molt esmentada a casa nostra, que ara parlem del ttol El Bon Joan.

Retornant a aquell primer curs 1923-1924, segons mostra un certificat signat pel Secretari dEstudis Presbtero Jos M Parramn, en Joan va cursar (i com a nota de curiositat) Gramtica Llatina, Gramtica Espanyola, Aritmtica, Catecisme i Urbanitat amb la qualificaci de Meritissimus en totes elles. Aquest mateix certificat destudis mostra any darrere any (excepte els cursos 1936-37, 193738, 1938-39 degut al buit de la guerra) la qualificaci Meretissimus en totes les disciplines fins el curs 1939-1940, que s quan acaba 5 de Teologia i la seua formaci al Seminari. Vull afegir, pel tocant a la seua formaci acadmica, que en el curs 1955-56 obtingu la Licenciatura en Teologia a LAngelicum de Roma i posteriorment la Licenciatura en Filosofia i Lletres en la Universitat de Fribourg. No va parar destudiar i descriure fins als seus darrers dies.

En aquest punt crec interessant tenir en compte les segents reflexions del mateix Joan.

Comentaris de Joan Quer al voltant de lpoca com a seminarista. (Extret del seu llibre A la recerca de lhome, captol VI). Per a mi, doncs, no resultava cap misteri el fet de lesterilitzaci dels mtodes emprats pel reformisme moralista en la soluci de la problemtica moral i religiosa que tenien plantejada els seminaristes urgellencs de temps antic fins al present curs 1949-50, que s precisament lany que vaig fer-me responsable dels afers formatius i alhora professor dasctica i mstica al seminari. I dic que era evident per a mi el fracs de la pedagogia moralista perqu jo mateix havia estat un de tants conillets dndies, que den de la meva adolescncia vaig ser testimoni vivencial en les meves prpies carns, com es diu vulgarment, de labsurditat del viure estoic i pessimista. I ara puc dir amb goig que no havien de passar massa anys de la primera joventut en els quals constats lexistncia

duna altra vida completament diferent, tant en lhum com en el marc de la fe cristiana, i a la qual jo he volgut batejar ja des del principi del meu assaig com la marca de l humanisme vital i cristi. Efectivament, si alg em fes el prec de confeccionar algunes pgines autobiogrfiques, em seria fors dibuixar un quadre bastant ttric entorn dels meus estudis dHumanitats, seguits ms tard de les preocupacions filosfiques i teolgiques, comprenent el perode dels meus tretze fins als vint-i-un anys. Perqu en honor a la veritat i a part alguna petita llum pel conducte dalgun professor, llibre o moci prpia interior, he de declarar que el gros de la formaci rebuda llavors al seminari no era ms que un conglomerat de normes disciplinries i de preocupacions de la prpia salvaci de lnima, tendents a una vida descrpol i angoixa permanent. En aquest context, doncs, no ha destranyar a ning que la vida dalegria i optimisme rarament tingus cabuda en les activitats comunitries del seminari i en les dcades des anys vint i trenta, coincidents amb la preparaci de la revoluci social i guerra civil espanyola del 1936 al 39.(Joan Quer i Rogs A la recerca de
lhome pg. 188-189)