La salamandra, un ambi misteris

FAUNA AUTCTONA DEL PLA DE LESTANY Text / Fotograa: Carles Feo i Quer, bileg

La salamandra ens sorprn amb els seus colors cridaners i la brillantor de la seva pell; sembla gaireb un ninotet de plstic. Alerta, per, que els seus colors ja ens avisen de la seva toxicitat. Per no patiu, no s verinosa i no ens pot matar, simplement hem danar amb cura de no tocar-nos els ulls o la boca desprs destar-hi en contacte. Animal tmid i discret no s fcil de veure, ja que habita boscos humits amagat sota pedres, falgueres i molses. Descripci La salamandra s un ambi del grup dels urodels (amb cua com els tritons), i que s inconfusible per la seva coloraci que combina el color negre de fons amb taques grogues. El seu cap s gros, arrodonit i aplanat, amb uns ulls grossos i amb dues

glndules partides als laterals. Saguanta sobre quatre potes curtes, per robustes. Si li comptem els dits, en t 4 als peus anteriors i 5 als posteriors, i la cua s llarga, de secci rodona i punta arrodonida. Tota la pell s llisa i brillant, amb porus a la zona de les glndules. No hi ha diferncia entre mascles i femelles, i nexisteixen diverses subespcies diferents descrites a la pennsula Ibrica amb variacions de coloraci i mida. Les larves neixen amb les quatre potes ben formades i la cua. El cap tamb s arrodonit, aplanat i ample, i presenta unes brnquies plomoses que utilitza per respirar dins laigua. La coloraci s clara amb taques fosques per camuar-se dins laigua entre les fulles, i un tret distintiu s una

petita taca clara que presenten a les potes en la zona dinserci amb el cos. Ecologia i hbitat Malgrat el que pugui semblar, la salamandra noms utilitza laigua per reproduir-se, i viu en boscos humits, frescos i ombrvols, sense fer grans moviments. Prefereix, doncs, els boscos caducifolis, com fagedes, castanyedes, boscos de ribera o rouredes, per en clima mediterrani tamb la podem trobar en ambients menys freds, com alzinars i pinedes humides. s activa i de moviments lents, principalment durant la nit, quan surt del seu amagatall, de sota la fullaraca, les pedres, la molsa o els troncs. Si fa molta fred (per sota de 3 graus) o lambient s molt sec, sol quedar-se inactiva. A Catalunya t el mxim dactivitat

18 EL PLA DE LESTANY

de setembre a maig, que s quan es pot reproduir. Desprs de passar lestiu inactiva, aprota les pluges de tardor per activar-se, quan ns i tot es pot veure durant el dia. Pel que fa a la reproducci, s bastant curiosa. Laparellament es produeix fora de laigua. Els ous fecundats eclosionen dins el ventre de la femella, per la qual cosa es tracta duna espcie ovovivpara, i les larves sn alliberades a laigua ms tard o ms dhora depenent de la climatologia i la regi on es troba. Un cop feta la metamorfosi (al cap de dos o sis mesos) i amb uns 6 cm de mida, surten forosament de laigua, on si no sofegarien. La posta la fan en rius i rieres de corrent lent o en basses, fonts i abeuradors daigua fresca amb abundant vegetaci i ombra. Aquests exemplars obtenen la maduresa sexual als 2-4 anys dedat. Mengen tota mena dinvertebrats que troben all on viuen, com cucs, escarabats, formigues, larves de mosques o mosquits, llimacs, cargols i aranyes. Les larves presenten canibalisme. Tot i la seva pell txica, hi ha alguns animals que se nalimenten, com les serps daigua, la fura o la lldriga. Curiositats de la salamandra Si la toquem o un animal intenta menjar-sela, segrega una mucositat rica en alcaloides, la salamandrina, que actua com un neurotxic i que s un ver per als depredadors. Tamb, aquests compostos ajuden a conservar la salut de la seva pell, ja que sn uns actius antifngics, i protegeixen de les infeccions. En lalqumia, la salamandra era utilitzada per a la producci dor. Tamb es diu

que si se la mira xament fa mal de cap, que noms habita en aiges netes i que durant ledat mitjana es creia que aquest animal podria sobreviure a les ames del foc. Entorn seu, hi ha dites populars, bruixeria, mites... per la veritat s que una salamandra posada al foc crema com qualsevol altre animal, que la podem mirar perfectament als ulls i que no sen pot fer or. Moltes daquestes supersticions encara perviuen en el record de la gent del camp. Distribuci La salamandra s una espcie que es troba gaireb a tota lEuropa continental, i tant a la pennsula Ibrica com concretament a Catalunya la podem trobar des del nivell del mar ns a 1.800 metres dalada, per amb una distribuci bastant discontnua. A la nostra comarca tamb presenta una distribuci mplia per molt irregular, ms abundant a la banda de ponent, la ms humida i muntanyenca, on es pot trobar a tota la vall de Campmajor i tamb a lentorn de les parts altes de les rieres Matamors o Revardit. Sembla defugir les parts urbanitzades, aix explica que no sacostumi a trobar per lentorn de lestany de Banyoles. Tot i menys escassa, tamb la podem trobar en indrets humits de la vall del Fluvi, del terraprim dEmpord o de la vall del Terri. Estat de conservaci s una espcie ben conservada en lmbit europeu i catal. A la pennsula Ibrica est catalogada com a vulnerable. Laugment de temperatura global i de les sequeres fortes pot afectar la seva distribuci en zones menys humides. Es veu molt perju-

dicada pels atropellaments a les carreteres. La degradaci de boscos, les tales forestals o la contaminaci de les masses daigua lafecten negativament. Malgrat tot, encara s prou abundant all on trobem boscos humits caducifolis ben conservats.

Nom com: Salamandra Noms locals: Salamndria, xilimndria, salamandra comn Nom cientc: Salamandra salamandra (Linnaeus, 1758) Classe: Amphibia Ordre: Urodels Carcter: Autctona / Resident Vida: 20 anys i ms en captivitat Mides: 23 cm de llarg (mxim 30) i 40 g de pes Hbitat: Boscos humits, prop de punts amb aigua Cria/ous: Entre 30 i 70 cries Conservaci: En bon estat

EL PLA DE LESTANY 19