CURS DUN RIU

Tres quartes parts de la superfcie de la terra estan cobertes daigua. Segons si laigua corre o est estancada, si nhi ha una gran extensi o poca, parlem de mars, rius o llacs. La cincia que estudia aquestes aiges (de la superfcie de la terra) sanomena hidrografia. Un riu s un corrent daigua que va a parar a un altre riu o mar, i es pot formar a partir duna deu, duna gelera que es desglaa o de les aiges dun llac. Els territoris que per mitj de torrents, barrancs, rierols i fons aporten les aiges a un mateix riu formen la conca daquest riu.

El curs dun riu el podem dividir en tres parts: Curs alt Curs mitj Curs baix.

Curs alt A la zona alta de les muntanyes s on es formen els rius amb les aiges de la pluja, del desgla de la neu, o amb les aiges subterrnies (fonts, deus, etc.). En aquest tram, els rius no porten gaire aigua, per el corrent s rpid perqu laigua ha de baixar grans pendents. La fora de laigua erosiona el terreny, arrenca pedres, terres i altres materials que el riu anir transportant al llarg del seu recorregut fins arribar a la desembocadura.

Curs mitj Quan els rius arriben a les zones planes solen tenir ms cabal, s a dir, acostumen a portar ms aigua que en el curs alt, perqu al llarg del recorregut els rius han anat reben les aiges de torrents, de rierols i daltres rius (afluents).

El cabal dun riu be determinat bsicament per dos factors: Lextensi de la seva conca: els rius que tenen ms cabal sn els que reben les aiges dun territori molt extens. Lpoca de lany: els rius porten ms aigua durant les poques de pluja i de desgla de la neu.

Curs baix s el tram del riu que recorre les terres prximes a la costa i abans de desembocar al mar. Les aiges tenen poca fora i dipositen a la desembocadura els materials que han arrencat en el curs alt i que han transportat al llarg del curs mitj. Els materials que el riu diposita a la desembocadura sanomenen alluvions. Lacumulaci daquests alluvions forma algunes vegades deltes, com s el cas del delta de lEbre, i planes litorals, com lEmpord.